Des d’Europa, l’Estat Espanyol i Catalunya, la realitat de l’entorn econòmic actual, on cada cop són menys empreses les que controlen la major part del mercat europeu, centrades sempre a maximitzar beneficis independentment del cost mediambiental i social que pugui comportar, esdevé des de fa anys una preocupació real i ja mostren plans d’accions per refrenar aquesta tendència cada dia més consolidada. 

Amb aquesta idea present, la Comissió Europea ja ha creat un pla d’acció que busca ajudar a les organitzacions de l’economia social i solidària (ESS) a créixer en el seu entorn, alhora que facilitar el seu desenvolupament (generant un marc que millori les condicions d’aquestes empreses: polítiques de contractació, ajudes estatals, ajudes fiscals, etc.), i fomentar la col·laboració entre empreses socials i negocis convencionals. 

L’Estat Espanyol té el PERTE (Plan de Recuperación, Transformacion y Resiliencia) de economía social y de los ciudadanos [dotat amb més de 800 milions d’euros en el moment de la seva creació]. Que sota una premissa prou similar a l’anterior (generar un marc pioner pel desenvolupament de les entitats socials i solidàries), ens ofereix dades més concretes del pes que tenen aquestes organitzacions en el conjunt de l’Estat: les ESS comporten actualment el 10% del PIB total, i contribueixen al 12,5% de l’ocupació. Concretament, el teixit de les ESS està format per 43.000 empreses, generant quasi 2,2 milions de treballs. 

Catalunya també té el seu marc d’actuació, i l’any 2016 es va crear la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que busca realitzar un mapa de les ESS, orientar i acompanyar a aquestes entitats, connectar les empreses amb treballadors potencials, promoure el seu creixement, etc. 

No és una novetat que la terminologia política no sigui gaire concisa ni concreta, i per tal de millorar la comprensió de que és una ESS i com podria beneficar-se de les polítiques mencionades, desenvolupem el cas concret de Keras Buti. 

Una entitat arrelada al barri 

L’associació i cooperativa Keras Buti és una entitat que treballa en el sector agroecològic, dedicant-se tant a la distribució com a la venda de productes de la terra sempre amb una mirada enfocada a l’economia social i solidària.  

Veiem com s’alineen els seus principis amb les ESS: 

La seva principal forma de treball és a través d’unes cistelles preestablertes que contenen productes de temporada; reduint l’impacte ambiental, i sense forçar els cultius, generant productes saludables, frescos i nutritius. A més, la seva àrea d’acció està centrada als barris de l’Hospitalet, i el cultiu el trobem al Parc Agrari del Baix Llobregat; que juntament amb el fet que la distribució de les cistelles es fa en 5 punts de recollida, comporten una reducció del quilometratge en el transport; fent tot el procés més sostenible i conscient amb el medi ambient. 

Com a associació, tenen un objectiu clar: tornar a donar vida als barris a partir de la cuina i el menjar, alhora que busquen recuperar i adaptar a l’actualitat pràctiques de la cultura gitana (rom) i compartir-les als barris. Així, trobem diferents iniciatives: 

• Oferta de classes per a aprendre romanó, llengua compartida pel poble rom estesa a tota Europa a excepció de l’estat espanyol. 

• La Suculenta, una cuina i menjador ubicada al Casal Cívic Bellvitge, on es busca obrir un espai cultural comunitari a partir de pràctiques i espais històricament feminitzats (amb productes ecològics, de proximitat i a preus populars). Se suma així al procés de transformar els Casals de Gent Gran en Centres Cívics i Comunitaris. 

• La Marmita,  una cuina comunitària autogestionada que cuina de manera ecològica, energèticament eficient i sense malbaratament alimentari, garantint l’accés a menjar saludable i assequible per a tot el veïnat. 

[Per a saber més sobre l’entitat, recomanem la lectura de: Keras Buti: aliment, cultura i societat].

Germinant un futur més solidari 

Ara que tenim un exemple concret d’una ESS, com ajudarien els marcs creats per incentivar el creixement d’aquestes entitats? 

Evidentment, tenim una part de finançament i reducció de taxes, que obviarem, puix la seva implementació no representa dubtes (més enllà potser de quanties). 

Ens podem fixar en l’ús de les noves tecnologies que fa Keras Buti, que a més de les plataformes típiques de xarxes socials (Instagram, X, etc.), l’entitat té la seva pròpia pàgina web; la qual també empra principalment com a eina de difusió. Així, veiem que l’entitat no busca tindre una forta repercussió de manera digital (val a dir que tampoc és d’estranyar, ja que prioritza la vida als barris; per tant, es pot entendre que la digitalització no sigui la seva prioritat).  

[Per a saber més sobre l’ús de les noves tecnologies a Keras Buti, recomanem la lectura Keras Buti: Cultivant comunitat més enllà de les plataformes digitals].

Sota aquest context, es podria buscar assessorament governamental per millorar el seu ús i repercussió en plataformes digitals, o usar els canals públics que les infraestructures governamentals tenen a l’abast per millorar la difusió de l’entitat. 

Per altra part, també podríem considerar l’ús d’un sistema monetari complementari: sistemes que busquen fomentar els projectes socials, ambientals i econòmics de caràcter regional; posant en valor actius i recursos que el sistema monetari “tradicional” no posa, principalment per la condició d’escassetat. 

Un dels principals problemes de la posada en pràctica d’aquests sistemes complementaris, és la dificultat de mantindre’ls a llarg termini si són sustentats exclusivament per entitats privades (de 306 iniciatives de monedes complementàries entre 2007 i 2023, només continuen actives 65 [Ossorio, 2024]). Amb el suport de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, concretament La Col·lectiva (que és l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, del qual forma part Keras Buti), no només es podria optar al suport de l’ajuntament i altres institucions perquè prosperi el projecte (com ja fa, posant-la en contacte amb la pagesia), sinó que es podria plantejar un projecte més gran involucrant a la resta d’entitats que ja formen part d’aquest Ateneu.

A més, aquesta funció de nexe comú ja l’aplica La Col·lectiva, puix com ens han especificat des de Keras Buti, és aquesta entitat la que els ha connectat amb el conjunt de la pagesia.   

[Per a més informació sobre els sistemes monetaris complementaris i la seva aplicació a Keras Buti, recomanem la lectura: Sembrant valor: la força d’una moneda social a Keras Buti].

A tall de conclusió, aquestes noves propostes de marcs, projectes i iniciatives governamentals, estan pensades per reduir el cost dels errors de mercat propis del capitalisme pur i buscar una economia més conscient de la repercussió que té sobre el medi ambient i la societat. Així, es busca incentivar la creació i manteniment a llarg termini d’entitats com Keras Buti, que estan més interessades a generar una convivència simbiòtica i no disruptiva amb la societat actual i el medi ambient, en comptes de maximitzar beneficis sense pensar en el context que les envolta. 

Tanquem aquest article citant l’opinió que ens ha pogut compartir una de les treballadores de Keras Buti: 

“Para mí, La Col·lectiva es una maravilla; tenemos tierras que cultivar y gente con muchas ganas de trabajar, y la Col·lectiva nos ayuda a juntar todo eso para poder llevar adelante proyectos como Keras Buti, que son cercanos y que nos permite aprovechar los recursos que ya tenemos y no necesitamos importar”. 

Fonts: 

Xarxa d’Ateneus Cooperatius (2026). Gencat. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/. 

PERTE de economía social y de los cuidados. Gobierno de España. https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados.    

EU Social (2022). Building an economy that works for people: an action plan for the social economy [font audiovisual]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=tYg_Z4Dqvx0. 

Keras Buti (s.d.). LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/.   

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria.  

Corrons Giménez, A. F. [August Francesc] (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. [Treball final de màster]. Universitat Jaume I – Universitat de València. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476.  

Ossorio, M. A. [Miguel Ángel] (20 de juny de 2024). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica?utm_source=chatgpt.com.  

[No s’ha usat la IA en aquest treball].

Quan la transició energètica és també una qüestió democràtica

En un context marcat per la crisi climàtica, l’encariment de l’energia i la creixent desconfiança envers les grans corporacions elèctriques, Som Energia s’ha consolidat com una de les experiències més rellevants de democràcia energètica dins l’Economia Social i Solidària (ESS) catalana i estatal. Fundada a Girona l’any 2010, la cooperativa va néixer amb la voluntat de demostrar que era possible construir una alternativa real al model energètic convencional: un model basat en energies renovables, governança democràtica i participació ciutadana.

Tanmateix, reduir Som Energia a una simple comercialitzadora d’electricitat verda seria insuficient. El projecte representa també una proposta política i social sobre com organitzar sectors estratègics des de la lògica del bé comú i no únicament des del benefici econòmic. En un mercat històricament dominat per grans oligopolis, la cooperativa planteja una pregunta de fons: és possible democratitzar l’energia?

Aquesta qüió és especialment rellevant en l’actual context de transició ecosocial. La descarbonització de l’economia no implica només substituir combustibles fòssils per energies renovables, sinó també decidir qui controla aquestes infraestructures, qui participa en les decisions i qui es beneficia dels processos de transformació energètica.

En aquest sentit, Som Energia exemplifica una de les grans tensions de la transició ecològica contemporània: la diferència entre una transició verda purament tecnològica i una transició energètica democràtica i socialment justa.

Més que energia verda: una proposta de democràcia econòmica

Des dels seus inicis, Som Energia ha intentat construir un model energètic alternatiu basat en els principis cooperatius i en els valors de l’ESS (Som Energia, 2026). La cooperativa opera sota el principi d’“una persona, un vot”, prioritzant la participació democràtica per sobre del pes del capital aportat.

Aquesta estructura permet que les persones sòcies no siguin només consumidores d’electricitat, sinó participants actives en la presa de decisions, la definició estratègica i el desenvolupament de projectes energètics col·lectius.

Durant la conversa mantinguda amb una treballadora de Som Energia per aquest treball, m’explicava que la cooperativa entén la transició energètica “com una eina per impulsar una transformació social més profunda”, basada en “la democràcia, la participació, la sostenibilitat i la posada de les persones al centre”. Aquesta mirada evidencia que l’energia no és concebuda únicament com un producte de mercat, sinó com un bé comú amb implicacions socials, territorials i democràtiques.

El model cooperatiu també contribueix a generar impacte territorial. Els grups locals de Som Energia desenvolupen activitats de sensibilització, divulgació energètica i participació comunitària que reforcen el teixit social i promouen una major alfabetització energètica de la ciutadania.

A més, la cooperativa participa activament en dinàmiques d’intercooperació amb altres entitats de l’ESS, especialment amb iniciatives com Som Connexió o Coop57 (Som Energia, s.f.). Aquestes aliances reforcen la idea que la transformació ecosocial no pot dependre d’organitzacions aïllades, sinó de la construcció d’ecosistemes econòmics cooperatius capaços de generar alternatives integrals.

Tanmateix, el creixement de la cooperativa també genera tensions internes. Tal com reconeix la mateixa entitat, un dels principals reptes és evitar que l’augment de dimensió comporti processos de burocratització o una major distància entre les persones sòcies i els espais reals de decisió. Aquest risc és especialment rellevant dins de les organitzacions de l’ESS que operen en sectors altament tecnificats i regulats.

Digitalització i sobirania tecnològica: oportunitats i contradiccions

La digitalització és avui una dimensió estratègica per a qualsevol organització cooperativa de gran escala, i Som Energia no n’és una excepció. La gestió de contractes, la comunicació amb les persones sòcies, la facturació, les assemblees virtuals o els espais de participació depenen cada vegada més d’infraestructures digitals.

Des de la cooperativa es considera que les eines digitals poden reforçar la participació, connectar millor els grups locals i facilitar la implicació de persones joves dins la governança cooperativa. Segons m’explica durant l’entrevista, la digitalització és clau “per mantenir l’esperit horitzontal de la cooperativa encara que creixem en nombre de persones i complexitat organitzativa”.

No obstant això, aquest procés també incorpora contradiccions importants. La digitalització pot ampliar la participació, però també pot generar exclusió per a persones amb menys competències digitals o menor accés tecnològic. Així mateix, l’ús d’eines digitals centralitzades pot provocar noves dependències respecte a grans plataformes tecnològiques privades.

Per aquest motiu, Som Energia afirma que la sobirania tecnològica és una preocupació estratègica. La cooperativa intenta evitar “dependències excessives de grans plataformes tecnològiques” i aposta, sempre que és possible, per eines més alineades amb els valors del procomú digital i del cooperativisme de plataforma.

Aquest aspecte és especialment rellevant perquè mostra que la transició ecosocial no és únicament energètica, sinó també tecnològica (Serrano Bosch, 2023). Les infraestructures digitals condicionen cada vegada més la participació democràtica, la transparència i la distribució del poder dins les organitzacions.

En aquest sentit, Som Energia connecta amb debats contemporanis sobre sobirania digital, governança democràtica de les plataformes i alternatives tecnològiques cooperatives, tal com plantegen Fuster Morell, Espelt i Renau Cano (2021) i Renau Cano, Fuster Morell i Espelt (2021).

Som Energia davant els grans marcs institucionals

L’activitat de Som Energia s’emmarca clarament dins de les principals estratègies internacionals vinculades a la sostenibilitat i l’economia social.

En relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la cooperativa contribueix especialment a (Nacions Unides, 2015):

• l’ODS 7, promovent energia assequible i renovable;
• l’ODS 12, impulsant models de consum responsable;
• l’ODS 13, fomentant l’acció climàtica;
• i l’ODS 16, reforçant formes de governança participativa i democràtica.

A escala europea, el Pla d’Acció per a l’Economia Social 2021–2027 reconeix explícitament el paper de les organitzacions de l’ESS en la construcció d’economies més verdes, inclusives i resilients (European Commission, 2021). En aquest marc, Som Energia representa un exemple clar de com les cooperatives poden actuar com a agents estratègics dins la transició energètica.

No obstant això, també apareixen limitacions importants. Molts programes europeus i estatals de transició energètica continuen afavorint grans inversions industrials i empreses amb elevada capacitat financera i administrativa.

Aquest fenomen es pot observar parcialment en programes com el PERTE d’Energies Renovables, Hidrogen Verd i Emmagatzematge. Tot i obrir oportunitats per a projectes cooperatius o comunitaris, aquests mecanismes sovint presenten barreres burocràtiques i escales d’inversió difícils d’assumir per iniciatives de l’ESS.

Això evidencia una contradicció recurrent en moltes polítiques verdes contemporànies: es promou discursivament una transició justa i participativa, però els instruments econòmics i administratius continuen afavorint actors corporatius de gran dimensió.

Contractació pública: oportunitat transformadora o risc de mercantilització?

Un dels aspectes més rellevants del debat actual sobre ESS i transició ecosocial és el paper de la contractació pública. Les administracions gestionen una part molt significativa de la despesa energètica del país i, per tant, poden actuar com a agents clau per transformar el mercat.

En el cas de Som Energia, la compra pública responsable podria convertir-se en una eina estratègica per ampliar l’impacte social i ambiental de la cooperativa. La incorporació de clàusules socials, ambientals i democràtiques dins les licitacions energètiques permetria valorar aspectes que habitualment queden invisibilitzats en els concursos tradicionals: governança democràtica, retorn social, participació ciutadana o arrelament territorial.

Això podria facilitar que cooperatives com Som Energia esdevinguessin proveïdores estables d’ajuntaments, escoles, equipaments municipals o institucions públiques.

Durant la conversa, s’afirmava que la col·laboració amb institucions públiques “serà cada vegada més important, especialment en el context actual de transició energètica i desplegament de comunitats energètiques”. També subratllen que aquestes aliances només tenen sentit si respecten principis com “la participació ciutadana, la transparència, el retorn social i el control democràtic dels projectes”.

Aquest posicionament és especialment significatiu perquè mostra que Som Energia no busca simplement ampliar mercat, sinó influir en la manera com s’organitza la política energètica pública.

Tanmateix, les barreres continuen sent importants. Els sistemes de licitació sovint prioritzen el criteri econòmic per sobre de l’impacte social o comunitari. A més, les exigències administratives i burocràtiques poden afavorir grans operadores amb més recursos tècnics i financers.

En aquest sentit, la contractació pública es converteix en un espai de tensió política. Pot actuar com una eina transformadora per consolidar models energètics democràtics, però també podria empènyer les cooperatives cap a dinàmiques de professionalització excessiva o dependència institucional.

Això planteja una pregunta de fons especialment rellevant: fins a quin punt és possible escalar iniciatives cooperatives sense perdre part de la seva autonomia transformadora?

Finances ètiques, comunitats locals i economies resilients

Tot i que les monedes socials o els sistemes econòmics comunitaris no formen part central de l’activitat de Som Energia, la cooperativa comparteix moltes de les lògiques pròpies de les finances ètiques i de les economies de proximitat (Articles, 2025; Xarxanet, s.f.). Aquesta dimensió és clau per entendre que la transició ecosocial no es pot limitar a la producció d’energia renovable, sinó que implica també una transformació profunda dels mecanismes de finançament, circulació de recursos i generació de confiança econòmica.

En aquest sentit, Som Energia s’inscriu en una lògica més àmplia d’economia comunitària, en què el capital no es concep únicament com un instrument d’inversió, sinó com una eina de participació i corresponsabilitat col·lectiva. Els projectes de generació renovable impulsats per la cooperativa, sovint possibles gràcies a l’aportació de les persones sòcies i a mecanismes de finançament col·lectiu, exemplifiquen aquesta idea d’economia arrelada al territori i orientada al bé comú.

Tanmateix, aquest potencial transformador continua sent parcial mentre les finances ètiques operin en un sistema financer més ampli que no ha estat estructuralment transformat. Això situa iniciatives com Som Energia en un espai de tensió entre la innovació social i els límits institucionals del model econòmic dominant, on la capacitat d’escala i incidència depèn en gran mesura de marcs regulatoris i polítics que sovint no estan alineats amb la lògica de l’ESS.

Conclusions: entre la democràcia energètica i els límits del sistema

Som Energia constitueix avui una de les experiències més sòlides i reconegudes de l’Economia Social i Solidària aplicada al sector energètic. La cooperativa ha demostrat que és viable desenvolupar un model de comercialització d’energia renovable basat en la participació democràtica, la transparència i la primacia de les persones per sobre del capital.

Tanmateix, el seu valor més rellevant no rau únicament en la comercialització d’energia verda, sinó en la capacitat de qüestionar el model energètic convencional i introduir criteris de democràcia econòmica en un sector històricament concentrat i dominat per grans actors privats.

Tal com expressa la pròpia cooperativa, la transició energètica “sempre l’hem concebut com una eina per impulsar una transformació social més profunda” (Som Energia, entrevista pròpia, 2026), fet que reforça la seva dimensió no només econòmica, sinó també política i social dins la transició ecosocial.

L’anàlisi realitzada permet concloure que la transició ecosocial no pot entendre’s com un simple procés tecnològic o de substitució de fonts energètiques, sinó com una transformació profunda de les estructures institucionals, econòmiques i democràtiques. En aquest sentit, Som Energia funciona com un espai d’experimentació de noves formes de governança econòmica, tot i que la seva capacitat transformadora continua condicionada per un marc regulador i polític que respon majoritàriament a lògiques de mercat convencional.

Un dels principals reptes identificats és la tensió entre creixement i democràcia interna. A mesura que la cooperativa s’expandeix, es fa més difícil mantenir la proximitat amb les persones sòcies i evitar processos de burocratització o tecnificació de la presa de decisions, una tensió habitual en organitzacions de l’ESS que operen en sectors estratègics.

Així mateix, la digitalització i la relació amb les administracions públiques obren oportunitats però també nous reptes. D’una banda, les eines digitals poden facilitar la participació i la transparència; de l’altra, poden generar noves dependències tecnològiques i formes d’exclusió. Paral·lelament, la contractació pública apareix com una via clau per ampliar l’impacte de la cooperativa, però també pot comportar el risc d’haver-se d’adaptar a criteris de licitació que no sempre reconeixen adequadament el valor social i democràtic del model cooperatiu.

En conjunt, Som Energia evidencia que la transició energètica només serà realment justa si incorpora, més enllà de la dimensió tecnològica, nous models de governança, instruments de política pública alineats amb l’Economia Social i Solidària i mecanismes econòmics que reforcin la democràcia econòmica.

Tal com adverteix la pròpia cooperativa, resulta clau evitar “reproduir models centralitzats o purament mercantils sota una aparença verda” (Som Energia, entrevista pròpia, 2026), ja que aquest és un dels principals riscos de la transició energètica actual.

Per tant, Som Energia no només representa una alternativa dins del mercat energètic, sinó també una proposta de transformació sistèmica que posa de manifest que la transició ecosocial depèn, en última instància, de la capacitat de les institucions i de la societat per redefinir què entenem per valor econòmic, sostenibilitat i democràcia en el segle XXI.

Bibliografia

• Articles, V. T. E. (2025). Monedes socials i alternatives. Valors. https://valors.org/monedes-socials-i-alternatives/
• Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo]. Universitat Oberta de Catalunya.
• European Commission. (2021). Building an economy that works for people: Action plan for the social economy. Publications Office of the European Union. an action plan for the social economy – European CommissionEuropean Commissionhttps://ec.europa.eu › social › BlobServlet
• Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5–31. https://doi.org/10.7203/CIRIEC-E.102.18429
• Generalitat de Catalunya. (2023). Ateneus Cooperatius i transició ecosocial. Generalitat de Catalunya.
• J.-L. Laville, J.-L. (2004). Economía social y solidaria: Una visión europea. Altamira.
• Renau Cano, M., Fuster Morell, M., & Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics, 15. Universitat Oberta de Catalunya.
• Serrano Bosch, E. (2023). Corporate culture, change management and digital sustainability (PID_00304455). Universitat Oberta de Catalunya.
• Som Energia. (2024). Memòria social 2024. Som Energia Cooperativa. https://www.somenergia.coop/es/cooperativa/memoria-social
• Som Energia. (2026). Qui som i què fem. https://www.somenergia.coop/
• Som Energia. (s.f.). Impulsem l’Economia Social i Solidària. https://www.somenergia.coop/
• Som Connexió & Som Energia. (2022). Col·laboració entre cooperatives per impulsar serveis digitals i de telecomunicacions sostenibles.
• Xarxanet. (s.f.). El valor de les monedes complementàries en les entitats. https://xarxanet.org/noticies/economic/el-valor-de-les-monedes-complementaries-en-les-entitats
• Diputació de Barcelona. (s.f.). Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/-/monedes-complementaries

Ús d’intel·ligència artificial en l’elaboració del treball

En aquest treball s’ha utilitzat intel·ligència artificial com a eina de suport metodològic i de redacció. Concretament, ha servit per ajudar en la formulació inicial de preguntes per tractar amb personal de Som Energia, en l’organització i estructuració de l’informe, així com en la revisió i millora de la coherència i claredat del text final. La informació ha estat contrastada amb fonts acadèmiques i documentals, i l’ús de la IA s’ha entès com un suport per optimitzar el procés de treball i la qualitat comunicativa del resultat final.

En barris marcats per la vulnerabilitat social, la precarietat laboral i les desigualtats estructurals, el fet de trobar feina sovint no és només una qüestió de caràcter econòmic. També implica recuperar autoestima, estabilitat emocional, xarxa comunitària i oportunitats de futur. En aquest context va néixer Comunitat Activa, un projecte impulsat pel Grup ABD al barri de la Torrassa, a l´Hospitalet amb l´objectiu d´acompanyar persones en situació de vulnerabilitat cap a uns processos d´inclusió social i laboral.

Més que un servei d´orientació laboral, representa una manera diferent d´entendre l´economia, el treball i la intervenció social. El projecte situa les persones al centre i construeix itineraris personalitzats que combinen formació, suport social, orientació laboral i participació comunitària. Tot això connecta clarament amb els principis de l´Economia Social i Solidària (ESS), un model que prioritza el benestar col·lectiu i l´impacte social per damunt del benefici econòmic.

Una economia basada en les persones

La pràctica diària de Comunitat Activa exemplifica molts dels valors fonamentals de l´ESS: equitat, participació, sostenibilitat, arrelament al territori i cohesió social. A diferència dels models assistencials i que estan orientats al mercat laboral, el projecte entén que la inclusió no depèn d´aconseguir una feina sinó també de garantir unes condicions mínimes de dignitat i estabilitat.

Un dels exemples mes innovadors és la botiga social impulsada pel projecte, es tracta d´un espai a on les persones participants poden accedir setmanalment a productes bàsics d´alimentació i higiene mitjançant una moneda social interna, amb aquest sistema no només ajuda a cobrir les necessitats bàsiques sinó que redueix la pressió econòmica durant els itineraris formatius o laborals.

Tal com em  va comentar la Nuria (responsable de Comunitat Activa) en el seu correu de retorn “la finalitat de la botiga és que puguin iniciar i finalitzar els itineraris d´inserció i formació sense les pressions econòmiques fregides de la manca de feina.”

Aquest model també connecta amb formes alternatives de consum responsable i economia comunitària. Aquesta botiga s´abasteix dels Bancs dels Aliments, de donacions de comerços i compres realitzades a petites cooperatives i així genera una xarxa econòmica mes sostenible i arrelada al territori. També es reflecteix gràcies a la participació activa de les persones usuàries, les que reben un suport social són convidades a participar en tallers i fires i d´aquesta manera es reforça el sentiment de pertinença.

Inclusió social, feminisme i dret a una vida digna

El projecte treballa sense problemàtiques estructurals relacionades amb la pobresa, l´exclusió social, la bretxa digital, la desigualtat de gènere o la vulnerabilitat energètica.

La Núria va comentar que aquestes tasques estaven directament connectades amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l´Agenda 2030. El projecte contribueix a l´ODS 1 (fi de la pobresa), l´ODS (fam zero), l´ODS 4 (educació de qualitat). L´ODS 5 (igualtat de gènere), l´ODS 8 (treball digne) i l´ODS 10 (reducció de desigualtats).

La perspectiva feminista és especialment rellevant si es té en compte que un 70% aproximadament de les persones ateses són dones, incorpora una mirada d´apoderament i autonomia econòmica que entén la inserció laboral com una eina de transformació social. També desenvolupen formacions d´alfabetització en català i castellà, competències digitals i d´aquesta manera facilita l´accés a una educació inclusiva i adaptada a les necessitats del territori.

També em va destacar el programa de pobresa energètica obert al barri, destinat a reduir consums i millorar tarifes energètiques per a famílies vulnerables.

Digitalització: eina d´inclusió o risc d´exclusió?

Com altres organitzacions, han incorporat d´una manera progressiva eines digitals per a poder millorar la gestió dels itineraris i el seguiments dels usuaris/àries, els permet una major eficiència i facilita el desenvolupament de competències digitals cada vegada més necessàries en el mercat labora d´avui en dia.

També els ha plantejat algun que altre repte, com el risc de que les persones amb menys accés a tecnologia o amb dificultats quedin encara més excloses. I també el perill de deshumanitzar aquests processos que necessiten proximitat, confiança i acompanyament personal. Per a ells eñ repte a part de digitalitzar-se ha estat fer-ho des d´una perspectiva inclusiva i coherent amb els valors de l´ESS.

Polítiques públiques i ESS: oportunitats i límits

El projecte està relaciona d´una manera estreta amb els grans marcs institucionals i polítiques públiques vinculades a la inclusió social i l´economia social

En el context català la iniciativa com els Ateneus Cooperatius poden reforçar aquest tipus de projectes facilitant xarxes, recursos o col·laboracions territorials, a nivell d´Europa, el Pla d´Acció per a l´Economia Social reconeix el paper de les entitats socials com a agents claus de cohesió.

Però com va comentar la Nuria en la visita que vaig tenir a la seva entitat continuen depenent molt del finançament públic, tota la seva burocràcia administrativa i les dificultats d´accés a determinats programes o subvencions. Per tant, hi ha una contradicció, les institucions reconeixen el valor transformador de l´ESS però la burocràcia administrativa afavoreix a les organitzacions amb més recursos tècnics i financers.

La contractació pública com eina de transformació social

Mantenen una relació estreta amb les diferents administracions públiques a través de programes i iniciatives vinculades a la inclusió social i laboral. Amb aquesta vinculació queda en evidència la importància del suport institucional en la sostenibilitat del projecte. La contractació pública responsable podria representar una oportunitat important per ampliar l´impacte social de l´entitat, mitjançant clàusules socials i ambientals les administracions poden prioritzar organitzacions que generin inclusió laboral i un retorn social.

També apareixen dificultats com poden ser els processos de licitació ja que normalment impliquen una càrrega burocràtica i competència desnivellada amb grans empreses o entitats amb més estructura administrativa, això els pot dificultar que una entitat com ells puguin accedir en les mateixes condicions a concursos públic tot i que tenen un gran valor social. Només serà transformadora si incorporen criteris socials i simplifica l´accés de les entitats de l´ESS als recursos públics.

Més enllà de la inserció laboral

La conversa amb la Nuria dona per evidència que no entenen la inserció laboral com un accés a la feina, sinó com un procés integral de participació comunitària, moltes de les persones arriben amb situacions de vulnerabilitat que afecten l´àmbit econòmic, el formatiu i el social.

Per això, el projecte combina orientació laboral amb suport social, formació i cobertura de necessitats bàsiques.

L´experiència que m´ha donat el fet de poder visitar l´entitat m´ha fet veure les limitacions amb les que conviuen, tot i la seva alta capacitat transformadora, la sostenibilitat del projecte continuada condicionada pers factors com el finançament públic, la disponibilitat de recursos i les dificultats administratives. Això posa de manifest que la transformació social no pot recaure exclusivament en les organitzacions del tercer sector sinó que necessita també un suport institucional estable i unes polítiques públiques realment accessibles i compromeses amb l´Economia Social i Solidària.

Per a l´elaboració del informe he utilitzat la IA com una eina de suport en la millora del contingut. També m´ha ajudat a donar una visió més professional al text. L´informe final s´ha fet a partir de la recerca d´informació pròpia, fonts acadèmiques i institucionals i també per la informació facilitada directament per Comunitat Activa mitjançant correu electrònic i una visita a la seva entitat. El contingut generat amb l´ajuda de la IA ha estat revisat i adaptat manualment abans d´incorporar-ho al informe final.

BIBLIOGRAFIA

Alcañiz, G. (s. f.). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Universidad Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/download/65615/4564456552230/4564456575464

Ajuntament de Barcelona. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Comunitat Activa. (s. f.). LinkedIn – Comunitat Activa. LinkedIn. https://www.linkedin.com/showcase/comunitat-activa/

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris.

Cristina Enea Fundazioa. (s. f.). ¿Qué son las monedas complementarias? https://www.cristinaenea.eus/es/download/contenidos/ficheros/Monedas_peq_CAST.pdf

Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral. https://www.fsyc.org

Grup ABD. (s. f.). Comunidad Activa. https://abd.ong/programas/comunidad-activa/

Grup ABD. (s. f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. (s. f.). Història de l’entitat. https://abd.ong/ca/historia/

Grup ABD. (s. f.). L’equip. https://abd.ong/ca/equip/

Grup ABD. (2023, 30 març). Comunitat Activa Sants es trasllada a un espai nou, més ampli, per implementar nous projectes d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/desigualtat/comunitat-activa-sants-es-trasllada-a-un-espai-nou-mes-ampli-per-implementar-nous-projectes-dinsercio-sociolaboral/

Grup ABD. (2024, 27 novembre). Comunitat Activa organitza una sessió d’entrevistes ràpides per facilitar l’ocupabilitat. https://abd.ong/ca/inclusio-i-pobresa/comunitat-activa-organitza-una-sessio-dentrevistes-rapides-per-facilitar-locupabilitat/

Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa orientada especialment a les persones en situació administrativa irregular. https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/

Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa. https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/

Socioeco. (s. f.). Monedas complementarias, una herramienta de la transición económica. https://www.socioeco.org/bdf_dossier-20_es.html

YouTube. (s. f.). Vídeo de presentació de Comunitat Activa [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=L9WPUgEnnr0

Entrevista, visita i intercanvi d’informació amb Núria, responsable de Comunitat Activa, realitzada durant l’elaboració del treball acadèmic (2026).

1. Introducció

En les darreres dècades, l’Economia Social i Solidària (ESS) ha adquirit una rellevància creixent com a alternativa als models econòmics tradicionals. Aquest model econòmic prioritza les persones, la sostenibilitat i el compromís comunitari per sobre del benefici econòmic, promovent formes d’organització més democràtiques, participatives i arrelades al territori.

En un context marcat per la digitalització, la crisi climàtica i les desigualtats socials, les cooperatives desenvolupen un paper especialment rellevant com a agents de transformació social, cohesió territorial i innovació comunitària. Aquest és el cas de l’Crisàlide Comunicació, una cooperativa de comunicació creativa i social que treballa amb administracions públiques, entitats socials i projectes comunitaris amb l’objectiu de generar impacte positiu a través de la comunicació.

Més enllà de desenvolupar serveis comunicatius, Crisàlide construeix narratives vinculades a la participació ciutadana, la cultura, la perspectiva feminista i la justícia social. Això converteix la comunicació en una eina política i transformadora capaç de donar visibilitat a col·lectius i realitats sovint invisibilitzades pels grans mitjans i les dinàmiques comunicatives convencionals.

L’objectiu d’aquest article és elaborar una síntesi crítica dels aprenentatges desenvolupats al llarg del curs, relacionant el cas de Crisàlide Comunicació amb els principals continguts treballats: els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials i els grans marcs de política pública vinculats a l’economia social.

Així mateix, es pretén analitzar el potencial transformador de la cooperativa i reflexionar sobre els reptes i oportunitats que afronten les entitats socials en un context cada vegada més condicionat per les plataformes digitals i les dinàmiques institucionals. 

2. Comunicació cooperativa i transformació social

Crisàlide Comunicació és una cooperativa de comunicació creativa i social situada a Catalunya que desenvolupa projectes vinculats a la participació ciutadana, la cultura i la transformació social. La seva activitat es basa en la creació de continguts audiovisuals, processos participatius i estratègies de comunicació amb impacte comunitari.

La cooperativa s’identifica clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, ja que prioritza la cooperació, la sostenibilitat i el compromís comunitari per sobre de la lògica purament mercantil. Aquest model empresarial alternatiu permet desenvolupar una activitat econòmica orientada al bé comú i a la generació d’impacte positiu sobre el territori.

A diferència de moltes empreses convencionals del sector comunicatiu, Crisàlide no entén la comunicació únicament com una eina comercial, sinó com un instrument capaç de generar canvi social. En aquest sentit, la comunicació és concebuda com una eina política i social orientada a generar narratives alternatives, fomentar processos participatius i donar visibilitat a col·lectius invisibilitzats.

Aquest posicionament resulta especialment rellevant en un context mediàtic fortament condicionat per grans plataformes digitals i models comunicatius orientats a la viralitat i la rendibilitat econòmica.

A més, el model cooperatiu permet desenvolupar una estructura organitzativa més horitzontal i democràtica. La participació col·lectiva en la presa de decisions i el treball col·laboratiu reforcen la coherència entre els valors defensats per la cooperativa i les seves pràctiques internes.

La cooperativa també manté una relació estreta amb altres entitats socials, culturals i comunitàries, contribuint a reforçar les xarxes de cooperació territorial pròpies de l’ESS. Aquesta dimensió comunitària reforça el seu paper com a agent de transformació social i no únicament com a empresa de serveis. 

3. La digitalització com a oportunitat i espai de tensions

La digitalització ocupa un paper central en el funcionament de Crisàlide Comunicació. Les tecnologies digitals permeten produir, gestionar i distribuir continguts audiovisuals, així com coordinar el treball col·laboratiu entre les membres de la cooperativa.

Des d’una perspectiva positiva, la digitalització ofereix grans oportunitats per ampliar l’impacte social dels projectes desenvolupats per la cooperativa. Les plataformes digitals permeten arribar a audiències diverses sense limitacions geogràfiques i faciliten la difusió de narratives vinculades a la justícia social, el feminisme o l’antiracisme.

A més, els nous formats digitals, com el contingut multimèdia, l’storytelling audiovisual o les xarxes socials, incrementen la capacitat d’interacció amb el públic i reforcen el potencial transformador del missatge.

Tanmateix, aquest procés també genera tensions importants. Una de les principals problemàtiques és la dependència de plataformes digitals corporatives com Instagram, Facebook o YouTube. Aquesta dependència no és únicament tecnològica, sinó també ideològica i comunicativa, ja que els algoritmes condicionen quins continguts obtenen visibilitat i quins queden invisibilitzats.

Això genera contradiccions amb els valors de l’Economia Social i Solidària, perquè moltes cooperatives es veuen obligades a adaptar els seus continguts a les dinàmiques imposades per les plataformes digitals per mantenir la seva presència pública. En conseqüència, existeix el risc de simplificar o despolititzar els missatges transformadors per augmentar-ne la visibilitat.

Paral·lelament, la digitalització també planteja altres reptes importants, com la hiperconnectivitat, la precarització laboral o la sobrecàrrega de treball derivada de la necessitat de mantenir una presència digital constant.

Davant aquesta situació, resulta fonamental que cooperatives com Crisàlide desenvolupin estratègies digitals coherents amb els principis de l’ESS. Això implica apostar per eines digitals lliures, reforçar la sobirania tecnològica i promoure una gestió més ètica de les dades i dels processos comunicatius.

No obstant això, aquestes alternatives continuen trobant limitacions importants pel que fa a usabilitat, recursos econòmics i capacitat de competir amb les grans plataformes digitals dominants.

Per tant, la digitalització representa simultàniament una oportunitat de transformació i un espai de tensions per a les cooperatives de comunicació social. El principal repte consisteix a trobar un equilibri entre l’aprofitament de les potencialitats tecnològiques i el manteniment de la coherència amb els valors transformadors de l’organització. 

4. Finances ètiques, monedes socials i economia comunitària

Un altre dels aspectes treballats durant el curs ha estat el paper de les finances ètiques i les monedes socials dins l’Economia Social i Solidària.

Les finances ètiques representen una alternativa al sistema financer convencional perquè prioritzen criteris socials, ambientals i comunitaris en la gestió dels recursos econòmics. Entitats com Coop57 o Fiare Banca Etica exemplifiquen aquest model de finançament responsable orientat a generar impacte social positiu.

En el cas de Crisàlide Comunicació, aquests principis encaixen amb la seva manera d’entendre l’activitat econòmica i la cooperació territorial.

Pel que fa a les monedes socials, aquestes es presenten com a eines capaces de reforçar el teixit econòmic local i fomentar relacions basades en la cooperació i la reciprocitat.

L’anàlisi DAFO elaborat sobre Crisàlide Comunicació mostra que la cooperativa disposa de diverses fortaleses per participar en iniciatives d’aquest tipus, especialment la seva experiència en treball col·laboratiu, la seva capacitat comunicativa i el seu alineament amb els valors de l’ESS. 

Tanmateix, també existeixen dificultats importants, com la manca de coneixement tècnic específic, la necessitat d’assolir una massa crítica suficient d’usuaris o la dependència persistent de la moneda convencional. 

Malgrat aquestes limitacions, les monedes socials poden contribuir a reforçar la resiliència econòmica i les xarxes comunitàries, especialment en contextos de crisi o vulnerabilitat social.

En aquest sentit, és important entendre aquestes iniciatives no com una substitució del sistema econòmic convencional, sinó com a instruments complementaris orientats a enfortir les economies locals i les dinàmiques cooperatives.

5. Crisàlide Comunicació i els grans marcs de política pública

L’activitat de Crisàlide Comunicació es relaciona amb diversos marcs institucionals i polítiques públiques vinculades a l’Economia Social i Solidària.

En primer lloc, la cooperativa s’alinea amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsats per l’Nacions Unides, especialment:

• l’ODS 8, vinculat al treball digne i el creixement sostenible;
• l’ODS 10, relacionat amb la reducció de les desigualtats;
• l’ODS 11, orientat a les comunitats sostenibles;
• i l’ODS 16, relacionat amb la participació democràtica i les institucions sòlides.

A través dels seus projectes comunicatius, Crisàlide contribueix a generar narratives inclusives, participatives i orientades a la cohesió social.

La cooperativa també es relaciona amb les polítiques impulsades per la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que promouen la consolidació de projectes cooperatius i l’enfortiment de l’economia social al territori català.

Aquestes polítiques públiques resulten especialment importants perquè ofereixen assessorament, formació i suport a entitats que sovint disposen de menys recursos econòmics i tècnics que les empreses convencionals.

Paral·lelament, Crisàlide podria beneficiar-se de programes vinculats al PERTE de l’Economia Social i de les Cures impulsat pel Govern d’Espanya, especialment en àmbits relacionats amb la digitalització, la innovació comunicativa i la sostenibilitat.

A escala europea, el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea reconeix les cooperatives com a agents clau d’una economia més inclusiva i sostenible.

No obstant això, tot i l’existència d’aquests marcs institucionals, moltes cooperatives continuen trobant dificultats importants per accedir a determinats recursos, línies de finançament o processos administratius. Això evidencia que encara existeix una distància significativa entre el reconeixement institucional de l’ESS i les condicions reals de desenvolupament de moltes entitats socials. 

6. La contractació pública com a eina de transformació

Un dels aspectes més rellevants dins les polítiques públiques vinculades a l’Economia Social i Solidària és la contractació pública responsable.

En el cas de Crisàlide Comunicació, la relació amb administracions públiques forma part de la seva activitat habitual, especialment en projectes culturals, participatius i comunitaris.

La contractació pública pot representar una oportunitat important per reforçar la sostenibilitat econòmica de la cooperativa i ampliar el seu impacte social. La incorporació de clàusules socials, ambientals i ètiques dins les licitacions públiques podria facilitar l’accés de cooperatives com Crisàlide a concursos públics en condicions més equitatives.

Tanmateix, també existeixen contradiccions i limitacions importants. Moltes licitacions continuen afavorint grans empreses amb més capacitat tècnica, econòmica i administrativa, dificultant l’accés de cooperatives petites als concursos públics.

A més, la dependència excessiva de projectes institucionals podria generar tensions respecte a l’autonomia crítica de la cooperativa o condicionar part dels seus continguts i línies de treball.

Per tant, la contractació pública responsable té un gran potencial transformador, però només serà efectiva si incorpora mecanismes reals que afavoreixin l’accés de les entitats de l’ESS i reconeguin el seu impacte social més enllà dels criteris estrictament econòmics. 

7. Interacció amb l’entitat

Durant el procés d’elaboració d’aquest treball s’ha intentat establir contacte amb l’Crisàlide Comunicació mitjançant correu electrònic amb l’objectiu de contrastar informació i enriquir l’anàlisi desenvolupada.

Tanmateix, en el moment de finalitzar aquest article no s’ha obtingut resposta per part de l’entitat.

Malgrat això, l’anàlisi s’ha desenvolupat a partir de la informació pública disponible al seu web oficial, així com dels materials i projectes accessibles relacionats amb la seva activitat. 

Aquesta aproximació ha permès identificar els principals valors, objectius i reptes de la cooperativa, especialment pel que fa a la comunicació transformadora, la digitalització i el treball comunitari. 

8. Conclusions

El cas de Crisàlide Comunicació exemplifica les potencialitats i contradiccions de les cooperatives de comunicació dins l’Economia Social i Solidària.

La seva activitat demostra que és possible construir models comunicatius més democràtics, participatius i orientats al bé comú, generant narratives alternatives i reforçant les xarxes comunitàries.

Al mateix temps, la cooperativa afronta tensions importants derivades de la digitalització, la dependència de plataformes corporatives i les limitacions institucionals que continuen afectant moltes entitats de l’ESS.

L’anàlisi desenvolupada també evidencia la importància de les polítiques públiques, com els ODS, els Ateneus Cooperatius, el PERTE o el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, en la consolidació d’aquest tipus de projectes.

No obstant això, el suport institucional només serà realment transformador si es tradueix en mecanismes efectius d’accés al finançament, contractació pública responsable i reconeixement del valor social generat per les cooperatives.

En definitiva, el futur de projectes com Crisàlide Comunicació dependrà no només de la seva capacitat d’innovació i adaptació digital, sinó també del desenvolupament d’un ecosistema polític, econòmic i social capaç de reforçar l’Economia Social i Solidària com una alternativa real als models econòmics dominants.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

• Abad, G. G. (2026b, febrero 4). ¿Por qué el 70% de las pymes carece de confianza en su transformación digital? Sage Advice España. https://www.sage.com/es-es/blog/dificultades-en-la-transformacion-digital-de-las-pymes
• Economia Social i Solidària | Ajuntament de Barcelona. (s. f.). https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
• Banco de España. (s. f.). Banco de España. https://www.bde.es/wbe/es
• Inicio | Coop57. (s. f.). https://www.coop57.coop/
• Crisàlide Comunicació. (2026, 16 febrero). Crisàlide Comunicació – Cooperativa de comunicació creativa i social. Cooperativa de Comunicació Crisàlide. https://crisalidecomunicacio.com/
• Del Solar, M. (2025, 10 febrero). El impacto de la digitalización en la mejora continua. ZEO Technology. https://zeotechnology.com/blog/digitalizacion-industrial-mejora-continua
• 5 ejemplos de transformación digital que debes conocer – Dimensiona. (s. f.). https://www.dimensiona.com/es/ejemplos-de-transformacion-digital
• Fiare Banca Etica és un banc cooperatiu i independent. Banca Etica Espanya. (2026, 27 abril). Fiare Banca Etica. https://www.fiarebancaetica.coop/ca
• GestorWeb. (2025, 22 mayo). 9 beneficios de la digitalización en las empresas. Servicios Empresariales Cámara de Madrid. https://serviciosempresariales.camaramadrid.es/9-beneficios-digitalizacion-empresas
• Social Economy Action Plan. (2026, 30 marzo). Employment, Social Affairs And Inclusion. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en
• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (2026, 4 mayo). XES | Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. XES. https://xes.cat/

1. Presentació de l’entitat Prodis

La Fundació Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca), amb seu a Terrassa i fundada l’any 1960, és una organització sense ànim de lucre dedicada a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral o malaltia mental. El seu enfocament posa la persona al centre, reinvertint íntegrament els seus excedents en el projecte social per fomentar l’autonomia i la inclusió dels seus usuaris.

Com a resident a Terrassa, he decidit centrar el meu anàlisi en aquesta fundació. Aquesta elecció no és casual, ja que viure a la mateixa ciutat m’ha permès ser testimoni directe de com aquesta entitat s’ha convertit en un pilar fonamental per a la cohesió social del nostre territori.

2. Síntesi del curs: ESS, digitalització i finances ètiques

Al llarg d’aquest curs hem analitzat com Prodis representa els valors de l’Economia Social i Solidària, passant de la teoria a propostes d’aplicació real:

• Principis de l’ESS: com ja vam analitzar anteriorment, Prodis construeix una economia basada en l’equitat i el treball digne. El seu model de reinversió total dels excedents garanteix que el benefici econòmic sigui un benefici social per a la comunitat
• Digitalització inclusiva: es proposa l’ús de la tecnologia per a l’accessibilitat cognitiva, traduint dades complexes a una lectura més fàcil per fomentar la democràcia interna i la transparència.
• Finances ètiques i monedes socials: com ja vam explorar el potencial d’un banc del temps a Terrassa com una eina que dignifica el temps dels usuaris fora del mercat tradicional i reforça el circuit de proximitat amb els proveïdors locals.

3. Alineament amb les polítiques públiques

Prodis se situa dins dels instruments institucionals més rellevants:

• ODS i Agenda 2030: on té un impacte directe en l’ODS 8 (treball decent), l’ODS 10 (reducció de desigualtats) i l’ODS 12 (consum responsable) mitjançant el seu catering de proximitat.
• Pla d’acció per a l’ESS de la UE i PERTE: Prodis és un node clau per a la recepció de fons destinats a la professionalització i innovació tecnològica en el sector de les cures.
• Xarxa d’ateneus cooperatius: la col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental facilita la intercooperació amb altres entitats del territori.

4. Contractació pública

D’acord amb la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, la contractació responsable és l’instrument més potent per a la sostenibilitat de Prodis.

La reserva de mercat per a les administracions de Terrassa haurien de prioritzar Prodis en serveis de logística sostenible (vehicles elèctrics), bugaderia i neteja industrial. És a dir, l’ajuntament i altres institucions haurien de donar prioritat a Prodis en serveis com la bugaderia, la restauració de km 0 o el transport sostenible. En quant a les licitacions conjuntes, Prodis pot unir forces amb altres entitats socials de la ciutat per presentar-se juntes a contractes públics importants. D’aquesta manera, poden repartir-se la feina i les despeses de gestió, aconseguint arribar on soles no podrien.

5. Interacció amb l’entitat

Durant la realització d’aquest article, he intentat establir contacte amb els responsables de la Fundació Prodis mitjançant diversos correus electrònics per validar aquestes propostes. Malgrat això, no he rebut una resposta formal, i per tant, puc interpretar aquesta situació com una mostra de la gran càrrega de feina que tenen les entitats socials en el seu dia a dia. A més, demostra que cal més suport públic per finançar no només les activitats, sinó també el personal que s’encarrega de la gestió i de parlar amb la comunitat.

6. Valoració general

Prodis és un motor essencial per a la transformació social a Terrassa, però el seu veritable cor són les persones, famílies, professionals i voluntaris que fan possible el projecte cada dia. El seu futur depèn de saber utilitzar la tecnologia de forma senzilla i de crear una xarxa econòmica local on les persones siguin el motor del canvi, garantint així que ningú es quedi enrere. Perquè, al cap i a la fi, l’economia només té sentit si està al servei de la vida i de la dignitat de tothom.

“El veritable cor són les persones, famílies, professionals i voluntaris que fan possible el projecte cada dia”.

Bibliografia (Normativa APA)

• Ajuntament de Terrassa. (2024). Pla Local d’Economia Social i Solidària.
• Cahn, E. S. (2014). Dinero que no tiene precio: los Bancos del Tiempo en épocas de cambio. El Blog Alternativo.
• Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.
• Corrons Giménez, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. Treball d’Investigació. Universitat Jaume I – Universitat de València.
• European Commission. (2021). Building an economy that works for people: an action plan for the social economy.
• Fundació Prodis. (2024). Memòria d’activitats i Pla de Voluntarietat Corporativa. https://prodis.cat/
• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic. Butlletí Oficial de l’Estat, 272.
• Ministerio de Trabajo y Economía Social. (2023). PERTE de la Economía Social y de los Cuidados. Gobierno de España.
• REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2022). Carta de la Economía Solidaria. https://www.economiasolidaria.org/
• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (s.f.). Què és l’ESS?. https://xes.cat/

Ús d’intel·ligència artificial:  He utilitzat Gemini com a eina de suport en la revisió final del text, la cohesió de l’argumentació, la clarificació dels títols i el format APA de les referències bibliogràfiques.

1. Presentació del cas i del model cooperatiu

He treballat Sostre Cívic durant el curs perquè aborda un problema molt clar: l’accés a l’habitatge. En molts territoris, especialment en zones urbanes o amb molta pressió immobiliària, tenir un habitatge estable s’ha convertit en una dificultat important per a moltes persones. Per això, aquest cas m’ha semblat interessant des del principi. Sostre Cívic no proposa només habitatges més assequibles, sinó una manera diferent d’entendre la propietat, el finançament, la participació i la vida comunitària.

El seu model es basa en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La propietat dels habitatges és col·lectiva i les persones sòcies hi accedeixen amb un dret d’ús estable, a través d’una aportació inicial i unes quotes mensuals vinculades als costos reals del projecte (Sostre Cívic, s. d.-a). Aquesta diferència és important perquè allunya l’habitatge de la lògica especulativa: ja no es tracta de comprar per obtenir benefici, sinó de viure en un espai gestionat col·lectivament i pensat per mantenir-se fora del mercat especulatiu a llarg termini.

2. Aprenentatges del curs: ESS, digitalització i finances alternatives

Els reptes anteriors m’han ajudat a mirar Sostre Cívic des de diferents perspectives. Des dels valors de l’economia social i solidària, l’entitat encaixa amb principis com la governança democràtica, el no lucre especulatiu, l’arrelament territorial, la sostenibilitat i l’orientació al bé comú (REAS Red de Redes, 2022).

També he vist que la digitalització pot ser útil, però només si està al servei del projecte cooperatiu. En el cas de Sostre Cívic, “La Interna” facilita l’accés a documents, debats i eines vinculades als projectes, i pot ajudar a reforçar la participació i la transparència (Sostre Cívic, s. d.-b). Ara bé, la tecnologia no és positiva per si sola: ha de servir per facilitar la democràcia interna, no per generar dependències o barreres.

Pel que fa a les finances alternatives i les monedes complementàries, la conclusió és similar. Poden reforçar vincles comunitaris, però no poden substituir les necessitats estructurals d’un projecte d’habitatge: sòl, obres, manteniment, finançament i estabilitat econòmica. En aquest àmbit, poden tenir sentit com a eina comunitària, però no com a solució principal al problema del finançament (Corrons, 2015).

3. Sostre Cívic dins els grans marcs de política pública

Aquest quart repte permet mirar Sostre Cívic des d’una escala més àmplia. La pregunta ja no és només si l’entitat és coherent amb els valors de l’ESS, sinó quin paper poden tenir les polítiques públiques perquè aquest model no quedi com una experiència puntual.

En aquest sentit, el cas es pot relacionar amb l’Agenda 2030, especialment amb l’ODS 11 sobre ciutats i comunitats sostenibles, i també amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que reconeix el paper de l’economia social en una economia més inclusiva, sostenible i orientada a les persones (Nacions Unides, s. d.; Comissió Europea, 2021a).

Aquesta connexió és important perquè Sostre Cívic no només construeix o gestiona habitatges. També planteja una manera diferent d’organitzar l’accés a l’habitatge, basada en l’ús, la propietat col·lectiva i la participació. Per això pot encaixar amb polítiques públiques que busquin ampliar el parc d’habitatge assequible i reduir la pressió especulativa.

4. Administració pública, sòl i finançament

La relació amb l’administració pública és clau perquè el model cooperatiu en cessió d’ús necessita condicions que difícilment es poden generar només des de l’autogestió. La mateixa cooperativa defensa que aquest model pot encaixar amb polítiques públiques d’habitatge, sobretot quan hi ha cessió de sòl, dret de superfície o col·laboració amb administracions públiques (Sostre Cívic, s. d.-c).

Aquesta idea també apareix en la resposta rebuda per correu electrònic de l’entitat. Sostre Cívic assenyala que l’accés al sòl i al finançament són dos dels principals reptes de qualsevol projecte d’habitatge cooperatiu (Sostre Cívic, comunicació personal, 11 de maig de 2026). Per tant, el paper de l’administració no s’hauria de limitar a contractar serveis. En aquest cas, és més important crear condicions perquè el model sigui viable, replicable i estable.

Això passa per instruments com la cessió de sòl públic, el dret de superfície, els concursos amb criteris socials, el suport tècnic, el finançament públic, les línies de crèdit adaptades i uns marcs normatius que reconeguin millor el cooperativisme d’habitatge. Aquesta lectura també es veu en els materials publicats per la mateixa entitat, on Sostre Cívic reclama més suport públic per consolidar el model, defensa el reconeixement del cooperativisme en cessió d’ús dins els plans estatals i europeus d’habitatge, i fa una crida als ajuntaments perquè impulsin projectes mitjançant sòl o immobles municipals (Sostre Cívic, 2025a, 2025b, 2025c).

Per això, no es tracta només d’ajudar una cooperativa concreta. La qüestió és si aquest model pot formar part d’una política pública d’habitatge més estable, menys especulativa i centrada en el dret d’ús.

5. Contractació pública responsable: oportunitats i límits

La contractació pública socialment responsable també pot tenir un paper en aquest procés, però cal entendre-la bé. No es tracta només de comprar o contractar al preu més baix, sinó d’introduir criteris socials, ambientals i comunitaris. La guia europea sobre compra pública social defensa que les administracions poden tenir en compte objectius com la inclusió, la sostenibilitat, la qualitat de l’ocupació o l’impacte comunitari (Comissió Europea, 2021b). En la mateixa línia, la guia interactiva de REAS sobre contractació i compra pública responsables planteja incorporar criteris socials, ètics i ambientals en les compres i contractacions públiques (REAS Red de Redes, 2025).

Aplicat a Sostre Cívic, això vol dir que les polítiques públiques vinculades a habitatge, rehabilitació o gestió comunitària haurien de valorar l’impacte social, l’arrelament territorial, la participació democràtica i l’estabilitat residencial. Ara bé, també cal ser realista: Sostre Cívic no és una empresa proveïdora convencional. El seu paper sembla més rellevant en fórmules de col·laboració público-cooperativa, cessió de sòl, dret de superfície, convenis o finançament adaptat a projectes d’habitatge assequible i estable.

Aquí apareix el límit principal. El suport públic pot ser molt útil, però també pot generar dependència. En la resposta rebuda, Sostre Cívic remarca la importància de mantenir l’autonomia organitzativa i la capacitat de decisió pròpia de les cooperatives. Una dependència excessiva del suport públic podria fer-les més vulnerables davant canvis polítics o pressupostaris, o dificultar la consolidació d’un model autogestionat i comunitari (Sostre Cívic, comunicació personal, 11 de maig de 2026).

Per tant, el suport públic hauria d’enfortir el model, no substituir-ne la lògica cooperativa. Créixer amb ajuda de l’administració no hauria de significar convertir-se en una simple executora de polítiques dissenyades des de fora.

6. Altres instruments públics i valoració final

Altres instruments públics també poden ajudar a reforçar aquest ecosistema. Els Ateneus Cooperatius poden donar suport territorial, orientació i acompanyament a iniciatives de l’economia social (Departament d’Empresa i Treball, s. d.). Això pot ajudar a fer més conegut el model, connectar entitats i generar aliances locals. El PERTE d’Economia Social i de les Cures també pot tenir certa relació amb aquest tipus d’iniciatives, però amb prudència: Sostre Cívic no és una entitat de cures en sentit assistencial. En aquest cas, la cura s’hauria d’entendre més aviat com a corresponsabilitat, suport veïnal, convivència i construcció de comunitat (Ministerio de Trabajo y Economía Social, s. d.).

En conjunt, Sostre Cívic té un potencial transformador clar, però no automàtic. Pot contribuir a desmercantilitzar l’habitatge, reforçar la participació democràtica i ampliar el parc residencial no especulatiu. Ara bé, perquè això passi necessita sòl, finançament, suport tècnic i un marc públic estable.

La relació amb l’administració hauria de ser de col·laboració, però no de dependència. L’administració pot aportar recursos, sòl i marc institucional; la cooperativa ha de conservar la seva governança democràtica, l’arrelament comunitari i la capacitat de decidir amb criteris propis. Si aquest equilibri es manté, Sostre Cívic pot deixar de ser només una alternativa interessant i convertir-se en una peça real dins les polítiques públiques d’habitatge i economia social.

Nota metodològica

Per contrastar l’anàlisi amb la mirada directa de l’entitat, s’ha contactat per correu electrònic amb Sostre Cívic. La resposta ha estat rebuda l’11 de maig de 2026 per part de Lucía Basulto Tejedor, tècnica de comunicació de Sostre Cívic. Les seves aportacions s’han incorporat dins l’article com a comunicació personal, especialment en els apartats sobre administracions públiques, col·laboració público-cooperativa, riscos de dependència institucional i potencial estructural del model dins les polítiques d’habitatge.

Bibliografia R4

Comissió Europea. (2021a). Social economy action plan. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en

Comissió Europea. (2021b). Buying social: A guide to taking account of social considerations in public procurement (2a ed.). https://ec.europa.eu/docsroom/documents/45767

Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Presentació]. SlideShare. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panarquico/44629476

Departament d’Empresa i Treball. (s. d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s. d.). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. https://www.mites.gob.es/es/sec_eco_social/perte_ESyEC/index.htm

Nacions Unides. (s. d.). The 17 goals. https://sdgs.un.org/goals

REAS Red de Redes. (2022). Carta de principis de l’economia solidària. https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2022/06/Carta_de_la_Econom%C3%ADa_Solidaria_2022_cat.pdf

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). La Interna. https://lainterna.sostrecivic.coop/

Sostre Cívic. (s. d.-c). Administracions públiques. https://sostrecivic.coop/administracions/

Sostre Cívic. (2025a, 18 de març). Transformem el futur de l’habitatge: crida a ajuntaments per impulsar habitatge cooperatiu. https://sostrecivic.coop/crida-a-ajuntaments/

Sostre Cívic. (2025b, 9 d’octubre). Reclamem més suport públic per consolidar el model cooperatiu d’habitatge. https://sostrecivic.coop/reclamem-mes-suport-public-per-consolidar-el-model-cooperatiu-dhabitatge/

Sostre Cívic. (2025c, 24 d’octubre). Sostre Cívic defensa el cooperativisme en cessió d’ús en els plans estatals i europeus sobre habitatge. https://sostrecivic.coop/sostre-civic-defensa-el-cooperativisme-en-cessio-dus-en-els-plans-estatals-i-europeus-sobre-habitatge/

REAS Red de Redes. (2025, 29 de desembre). Presentamos la «Guía interactiva para la contratación y compra pública responsables». https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text, la cohesió de l’argumentació i el format APA de les referències. L’anàlisi, el contacte amb l’entitat, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.

Molsa Casellas i l’Economia Social i Solidària: síntesi final i potencial transformador
He triat Molsa Casellas, una botiga ecològica a Esplugues de Llobregat que forma part de la cooperativa La Molsa. Aquesta botiga ven productes ecològics i de proximitat. Així, fomenta un consum més responsable i sostenible.

Tot i que és un comerç local petit, crec que representa molts valors de l’economia social i solidària (ESS). Per exemple, es compromet amb el territori i aposta per la sostenibilitat. També coopera amb altres i busca tenir un impacte positiu a la comunitat.
Al llarg del curs he treballat diferents aspectes relacionats amb l’ESS, com la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials o el paper de les polítiques públiques. En aquest treball final recullo una síntesi dels principals aprenentatges aplicats al cas de Molsa Casellas i reflexiono sobre el seu potencial transformador dins del seu context local.

Molsa Casellas i els principis de l’Economia Social i Solidària
Considero que Molsa Casellas s’ajusta perfectament als principis de l’economia social i solidària. Això és perquè prioritza els aspectes socials i ambientals per sobre del benefici econòmic. Molsa Casellas aposta per productes ecològics i de proximitat, cosa que ajuda a fomentar formes de consum més responsables i sostenibles. Alhora, dóna suport a petits productors locals.

En els darrers anys, el consum ecològic i de proximitat ha guanyat molta importància. Això és degut a la creixent preocupació per la sostenibilitat, la salut i l’impacte ambiental dels models de consum massiu. Tot i això, les petites botigues ecològiques enfronten dificultats importants. Una de les principals és la competència de les grans superfícies comercials, que ara ofereixen més productes ecològics.

En aquest context, crec que iniciatives com Molsa Casellas són molt importants. No només venen productes, sinó que també promouen una manera d’entendre el consum i la relació amb el territori. Formar part d’una cooperativa com La Molsa permet compartir valors i establir relacions de cooperació amb altres iniciatives semblants. Això reforça els principis de l’economia social i solidària.

La digitalització i el seu impacte en l’entitat
Durant el curs he pogut analitzar com la digitalització afecta les entitats de l’Economia Social i Solidària. En el cas de Molsa Casellas, penso que les tecnologies digitals poden ser útils per augmentar la visibilitat del projecte, comunicar-se amb els clients i difondre els valors del consum responsable.

Les xarxes socials i altres eines digitals permeten donar a conèixer productes ecològics, promocionar productors locals i reforçar la relació amb la comunitat. També poden facilitar la cooperació amb altres entitats de l’Economia Social i Solidària i ampliar limpacte social del projecte. Durant el debat amb els meus companys, es va plantejar la possibilitat d’incorporar una botiga en línia o utilitzar eines digitals més ètiques i cooperatives, cosa que podria ajudar a reforçar encara més el projecte de Molsa Casellas.

Tot i això, també he pogut observar que la digitalització comporta alguns riscos. Moltes plataformes digitals funcionen amb models basats en l‟explotació de dades i poden generar dependència tecnològica, aspectes que poden entrar en conflicte amb els valors de transparència i sostenibilitat propis de l‟Economia Social i Solidària. Per això, considero important que entitats com Molsa Casellas facin un ús responsable de la tecnologia i apostin, sempre que sigui possible, per eines digitals coherents amb els valors de l’Economia Social i Solidària.

A més, la digitalització també ha modificat els hàbits de consum. Cada vegada més persones compren productes per internet, cosa que obliga els petits comerços a adaptar-se digitalment si volen continuar sent competitius. Això pot suposar una oportunitat, però també un repte per a iniciatives petites amb recursos limitats, com Molsa Casellas, que necessiten trobar la manera d’adaptar-se a la digitalització sense perdre’n l’essència i els valors.

Monedes socials, finances ètiques i impacte comunitari
Un altre aspecte que vaig treballar durant el curs va ser el paper de les monedes socials i finances ètiques a l’Economia Social i Solidària. En el cas de Molsa Casellas, crec que una moneda social local podria ajudar a impulsar el consum a prop de casa i crear economies més locals i sostenibles.

Entre les principals fortaleses de l’entitat, destaca la relació amb productors locals i una base de clients que valoren el consum responsable. Això podria facilitar la participació en iniciatives de moneda social o altres sistemes dintercanvi comunitari. També es va parlar de començar amb petits projectes pilot amb clients i productors locals per provar aquestes iniciatives de manera gradual.

Aquestes eines poden ajudar a reforçar l‟arrelament territorial i generar relacions més cooperatives entre comerços, productors i consumidors. També poden ajudar a donar més valor al comerç local davant dels grans models comercials globalitzats.

Tot i això, també hi ha limitacions importants. Les monedes socials necessiten molta participació per funcionar correctament i depenen sovint d’una forta implicació de la comunitat. A més, el sistema econòmic convencional continua sent més senzill i generalitzat, cosa que dificulta la implantació d’alternatives.

Al meu entendre, aquestes iniciatives tenen un gran potencial per canviar les coses, però necessiten temps, coordinació i suport del territori per consolidar-se a llarg termini

Relació amb les polítiques públiques
Durant el curs he relacionat el cas de Molsa Casellas amb diversos marcs de política pública relacionats amb l’Economia Social i Solidària.

En primer lloc, crec que Molsa Casellas contribueix directament a alguns dels objectius de desenvolupament sostenible, especialment aquells que fan referència a la producció i el consum responsables, la sostenibilitat i el desenvolupament local. En promoure productes ecològics i de proximitat, es fomenten formes de consum més conscients i sostenibles.

També he observat que el projecte de Molsa Casellas s’ajusta a les polítiques de foment de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, com ara els Ateneus Cooperatius. Aquests busquen reforçar la creació i la consolidació de projectes cooperatius i d’economia social a la regió.

A nivell europeu, el pla d’acció per a l’economia social de la unió europea té com a objectiu impulsar models econòmics més sostenibles, inclusius i socials. Tot i que Molsa Casellas és una entitat petita, el seu model coincideix clarament amb aquests objectius relacionats amb la sostenibilitat i el desenvolupament comunitari.

De la mateixa manera, iniciatives com el PERTE d’Economia Social i de les cures poden ser una oportunitat per impulsar la digitalització i la consolidació de projectes com Molsa Casellas a través de suport institucional i finançament públic.

Crec que aquestes polítiques públiques són importants per ajudar petites iniciatives de l’Economia Social i Solidària a continuar desenvolupant-se en un context econòmic dominat per grans empreses i plataformes comercials. Molsa Casellas i altres entitats similars es poden beneficiar d’aquest suport per continuar creixent i contribuint a l’Economia Social i Solidària.

El paper de la contractació pública
També considero que la contractació pública pot jugar un paper important en la sostenibilitat d’entitats vinculades a l’Economia Social i Solidària. Les administracions públiques poden incorporar criteris socials i ambientals a l’hora de contractar serveis o adquirir productes, afavorint així iniciatives alineades amb aquests valors.

En el cas de Molsa Casellas, polítiques com aquestes podrien ajudar a fer que l’empresa sigui més estable econòmicament i que més gent sàpiga sobre el consum ecològic i de productes de prop. A més, si les administracions i entitats de l’economia social i solidària treballen juntes, poden crear economies locals que siguin més fortes i sostenibles.

Tot i això, sovint les petites entitats tenen problemes per competir amb les grans empreses quan es tracta de contractacions públiques, perquè no tenen tants recursos o no estan tan organitzades. Per això, crec que les administracions han de trobar maneres de fer que sigui més fàcil per a les petites iniciatives de l’economia social i solidària participar en aquestes oportunitats.

Valoració final
Després d’analitzar Molsa Casellas al llarg del curs, considero que és un exemple clar de com petites iniciatives locals poden tenir un impacte positiu al territori des dels valors de l’Economia Social i Solidària.

Més enllà de la venda de productes ecològics, crec que aquesta mena d’entitats ajuda a promoure models de consum més responsables, reforça el comerç local i genera consciència social sobre sostenibilitat i proximitat. També demostren que és possible desenvolupar activitats econòmiques prioritzant les persones i la comunitat per sobre del benefici econòmic.

Tot i això, també tenen limitacions importants, especialment pel que fa als recursos disponibles, la competència amb grans empreses i la necessitat d’adaptar-se als nous models digitals i de consum.

Considero que eines com la digitalització responsable, les finances ètiques o les monedes socials poden ajudar a reforçar encara més l’impacte de Molsa Casellas si s’apliquen de manera coherent amb els valors de l’economia social i solidària. Tot i això, l’èxit dependrà també del suport institucional, de la implicació comunitària i de la capacitat de cooperació entre diferents actors del territori.

En conclusió, crec que Molsa Casellas és una iniciativa petita però amb una gran capacitat de generar transformació social dins del seu entorn local, especialment perquè promou una manera diferent d’entendre el consum, l’economia i la relació amb la comunitat.

Interacció amb l’entitat
Durant l’elaboració d’aquesta activitat he intentat establir contacte amb l’entitat mitjançant correu electrònic amb l’objectiu de contrastar informació i enriquir l’anàlisi realitzada. Tot i això, no he obtingut resposta per part de l’entitat.
Per aquest motiu, l’anàlisi s’ha elaborat a partir d’informació pública disponible i dels recursos treballats durant el curs.

Bibliografia
Pam a Pam. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://pamapam.cat
Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat
Essencialis. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://essencialis.es/listifier/molsa-casellas/
Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Recuperat de https://economiasocial.gencat.cat
Unió Europea. (s.d.). Pla d’acció per a l’economia social. Recuperat de https://ec.europa.eu

Ús de la intel·ligència artificial
Per a l’elaboració d’aquesta activitat he utilitzat la intel·ligència artificial com a eina de suport per a la correcció ortogràfica del text, la revisió de coherència i estructura, i el suport en l’organització de les idees.
Aquest ús ha estat exclusivament complementari, mentre que el contingut, les reflexions i l’anàlisi han estat elaborats per l’autora.

1. L’ecosistema TEB com a valor compartit i arrelament a Sant Andreu

Quan vaig començar a analitzar el Grup TEB com a cas d’estudi en aquesta assignatura, ho vaig fer des d’una mirada freda i en línia a les matèries cursades del grau d’ADE. Però, a mesura que he anat aprofundint en el seu model, m’he adonat que no estem davant d’una simple empresa que ofereix serveis. El TEB pot esdevenir en realitat, un motor que dinamitzi i cohesioni una part important de la vida social i econòmica en les seves àrees d’influència de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La meva tesi en aquest treball de síntesi és que la viabilitat de l’entitat no només depèn de la seva eficiència industrial, sinó de la seva capacitat per protegir el valor que genera. Avui dia, el TEB és un model d’èxit en l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) , però hem de ser crítics: aquest èxit pot esdevenir fràgil. Competir en un mercat globalitzat amb una estructura de costos condicionada pel valor social és un equilibri permanent. El repte és que aquest valor no es dilueixi en un sistema econòmic extractiu que prioritza el preu per sobre de la persona.

Preguntada a l’entitat com és l’adaptació del Plà d’acció per a la ESS de la UE, ens indiquen que l’impacte d’aquestes polítiques és bastant indirecte. La seva viabilitat real depèn de la normativa catalana i estatal, especialment del reconeixement de la distinció entre centres especials de treball d’iniciativa social i els mercantils, una diferenciació clau.

2. Digitalització: Una transició amb riscos

La digitalització s’ha presentat com un imperatiu ineludible, però des d’una perspectiva crítica, pot esdevenir una trampa. Si volem complir amb l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats), la transició digital ha de ser inclusiva, però la realitat és que la inversió tecnològica sovint competeix directament pels mateixos recursos limitats que financen l’atenció i el suport a les persones.
No es tracta només d’instal·lar programari, sinó de garantir el desenvolupament de la Lectura Fàcil, amb tallers específics tots els dijous a les seves instal.lacions . Però siguem realistes: adaptar sistemes complexos a interfícies inclusives té un cost elevat i un aprenentatge lent. El risc és que la digitalització es converteixi en una barrera més si no va acompanyada d’un finançament públic específic que entengui que la tecnologia en l’ESS no és per “estalviar personal”, sinó per “empoderar-lo”.

Per altra banda, el TEB, acompleix l’ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura), en la modernització de les seves línies d’envasat, de pintures i de “Bolet ben fet”, que permeten operar maquinària a les persones amb discapacitat, El Grup TEB, ens confirma que l’entitat explora l’ús d’intel.ligència Artificial i aliances tecnològiques per facilitar la Lectura Fàcil i l’accessibilitat cognitiva evitant que la robotització desplaci les persones.

3. El REC (EIX TEB): Entre la utopia i l’operativitat

La proposta més personal i transformadora que he plantejat és l’adhesió al REC (Recurs Econòmic Ciutadà). Sovint pensem en les monedes socials com a experiments complexos, però jo ho veig com un simple pacte de bon veïnatge.

El potencial real del REC en el context del TEB el veig doble:

• Arrelament territorial: Garanteix que l’esforç dels treballadors es quedi a les botigues de proximitat de Sant Andreu, complint amb l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles).
• L’economia de les cures: És aquí on el REC brilla més. Proposo que la moneda serveixi per visibilitzar el suport mutu entre famílies. Si una família acompanya una altra, aquest temps s’ha de poder “mesurar” i recompensar. És una manera senzilla de dir: “el teu temps cuidant val tant com el temps fabricant”.

Malgrat aquest potencial, des d’una vessant de gestió, aquesta visió topa amb barreres operatives considerables: dificultat en assolir una massa crítica de comerç adherits i el risc de generar una “sobrecàrrega de gestió” per a les famílies. Sense una facilitat d’ús extrema i un suport institucional que garanteixi la seva liquiditat, el REC, corre el risc de quedar-se en una iniciativa simbòlica en lloc d’aconseguir ser una eina de sobirania econòmica que el barri necessita.

Aquesta visió crítica ens la confirma el Grup Teb. Assenyala aquestes barreres operatives més la dispersió territorial de la seva plantilla que viu arreu de l’area Metropolitana i que la manca d’implantació massiva de la moneda no rema a favor.

Per altra banda i en la linea de l’economia de les cures,  l’entitat m’esmenta que han llançat una nova eina: “Valor Social integrat”, en que estan treballant per visibilitzar i monetitzar l’impacte que el TEB genera en les famílies i en la societat, alineant-se en el reconeixement de les xarxes de suport mutu com un actiu econòmic real. Si consultem la seva web en l’apartat de transparència, aquesta eina ens parla del seu efecte multiplicador: Per cada euro invertit, el TEB, retorna 1,61€ a la societat i si es tenen en compte els ajuts rebuts al TEB per part de l’Administració Pública, aquest retorn és molt superior i es situa en 4,37€.

Tampoc podem passar per alt la seva incidència en l’ODS 13 (acció per clima), des d’un enfocament d’economia circular, en un model de producció de Km.0 i en la seva eficiència en la gestió de residus.

4. De la subvenció a la complicitat: la trampa de la dependència

Des d’una mirada esbiaixada d’una empresa privada amb ànim de lucre, m’he fixat especialment en una certa dependència de les entitats de l’ESS respecte a les polítiques públiques.

La relació amb l’administració és el punt més sensible. Tot i que el TEB no vol dependre de subvencions, la realitat del sector demostra que sense el suport públic la viabilitat financera pot trontollar o crear dificultats a curt termini. Hi ha una certa complicitat i col.laboració de les administracions, però hauria de passar per una simplificació administrativa real. La rigidesa dels terminis de pagament de l’administració, la seva aprovació de pressupostos i la burocràcia generen tensions de tresoreria que de vegades dificulten la viabilitat del seu dia a dia.

L’entitat valida aquesta tesi, afegint que les clàusules socials sovint són només complementàries i no canvien les condicions de competència real enfront de grans corporacions. El TEB reclama que la compra pública s’utilitzi realment com una eina de política econòmica per protegir models que generen arrelament territorial i un retorn social real.

L’ODS 17 (Aliances per assolir objectius), es materialitza en la contractació pública responsable, però sovint ens trobem amb una “administració de vidre”: bones paraules en les guies (com la de REAS, 2025) però licitacions que, a l’hora de la veritat, segueixen premiant l’oferta més barata.
Si l’Ajuntament de Barcelona no aposta decididament per clàusules socials blindades, el TEB es veu obligat a competir en desigualtat de condicions contra grans corporacions mercantils que no tenen el seu retorn social (SROI) i que la XES, ho mesura i denomina com a balança social. La sostenibilitat del TEB, per tant, no és només una qüestió de bona gestió interna, sinó d’una voluntat política real que deixi de veure l’ESS com un sector assistencial per veure’l com un soci econòmic de ple dret.

En aquest punt, m’agradaria mencionar positivament l’acord d’aquesta entitat d’habitatge inclusiu amb Sostre Cívic i Perviure, un exemple d’èxit per ajudar a resoldre el repte de l’habitatge, demostrant, que la innovació social més efectiva és la que connecta necessitats vitals concretes.

5. Conclusió: Una viabilitat que cal conquerir

Aquest curs m’ha permès entendre que l’Economia Social i Solidària no és una alternativa marginal, sinó una necessitat urgent. El Grup TEB m’ha ensenyat que es pot ser rendible essent radicalment humà però que sempre està sota amenaça constant.
La meva valoració final és que el potencial transformador del TEB depèn de la seva capacitat per defensar el seu espai amb eines noves, però també amb un realisme exigent. La viabilitat serà real només si aconseguim un ecosistema on la tecnologia no exclogui, una moneda social o similar sigui acceptada i l’administració es comprometi més enllà de la signatura de convenis. El valor s’ha de quedar a casa, però per fer-ho, hem de construir parets financeres més sòlides.
Malgrat les dificultats operatives, el GRUP TEB ens pot demostrar que l’economia pot tenir ànima i que el futur del nostre territori hauria de passar per relacions més circulars i humanes. Si són capaços, d’unir rigor en la gestió amb la força de la solidaritat, no només estan assegurant la seva supervivència, sinó que estaríen plantant una nova llavor d’un model econòmic que es mesuri, per sobre de tot, en dignitat.

Agraïments i interacció amb l’entitat

Vull expresar el meu sincer agraïment al Grup TEB per la seva excel.lent predisposició i col.laboració al llarg de tota l’assignatura. Han escoltat les meves propostes, m’han ajudat amb les seves correccions i suggeriments. Especialment vull destacar el suport de Gemma Vialcanet del departament de Comunicació i a Susana Garriga, directora d’Economia Social (EMS), amb les quals he mantingut un intercanvi de comunicacions via correu electrònic que ha permés contrastar les meves hipòtesis amb la realitat operativa del grup.

Fonts consultades:

Grup TEB (2026). Memòria social i de sostenibilitat. https://teb.coop/

Grup TEB (2026) El valor social integrat: posem xifres a l’impacte social del TEB  https://teb.org/el-valor-social-integrat-del-teb-posar-xifres-a-limpacte-social/

REAS – Xarxa d’Economia Solidària (2025). Guia de contractació pública responsable i mercat social. https://reas.red/

Sostre Cívic (2025) L’habitatge cooperatiu fa un nou pas endavant amb Ca L’Ordit. https://sostrecivic.coop/acte-inici-obres-ca-lordit/

Nacions Unides (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/development-agenda/

Comissió Europea (2021). Pla d’Acció de la UE per a l’Economia Social. https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2022-0288_ES.html

IA Gemini. Prompt: identificar objectius ODS agenda 2030 i relació directe amb les activitats del TEB i en la revisió ortogràfica i gramatical, i revisió final en la seva estructura de presentació sota la responsabilitat de l’alumne.

CIPO SCCL.

Molt més que una empresa.

Quan parlem de CIPO SCCL sovint la definim com un Centre Especial de Treball (CET), però aquesta forma de definir-la no contempla tota la realitat del que fan i el perquè ho fan. Des de la seva fundació el 1968 a Sabadell, a partir de la iniciativa i de l’esforç d’un grup de pares i mares de joves amb discapacitat intel·lectual que van apostar per crear una alternativa normalitzada a l’acabament de l’etapa escolar dels seus fills i filles i que poguessin optar al món laboral, ha demostrat que la discapacitat intel·lectual i la malaltia mental no són barreres per a la productivitat, sinó que es converteixen en una oportunitat per construir un model econòmic més humà i just.

CIPO no és només una entitat sense ànim de lucre ja que es considera com una infraestructura social que garanteix la inclusió real. La seva missió és garantir que aquest col·lectiu de persones puguin tenir una inclusió social i laboral executant programes de formació, ocupació i també de serveis d’acollida residencial i executant programes de formació, ocupació i serveis d’acollida residencial, teixint una xarxa de suport que millora la qualitat de vida de les persones i, al mateix temps, enforteix el teixit social del Vallès Occidental.

CIPO i l’Economia Social i Solidària (ESS)

Dins l’àmbil local, CIPO és un actor econòmic clau dins dels criteris de l’ESS ja que manté una estreta relació amb l’Ajuntament de Sabadell i també d’altres entitats per mullorar l’entorn urbà. Les activitats que executa, com ara la gestió de residus i la jardineria, tenen un enfocament clarament ecològic millorant la sostenibilitat ambiental. Al tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre, tots els excedents que es produeixen es destinen a la millora de les seves instal·lacions i els serveis que ofereixen als seus usuaris.

CIPO també és un participant actiu a la Federació de Cooperatives de Treball i a les xarxes locals com ara la XES (Xarxa d’Economia Solidària).

Es pot dir doncs que CIPO ha presentat una constant evolució amb una integració de sistemes i operacions que són claus dins de l’Economia Social i Solidària actual.

Com a cooperativa ha creat un model de gestió on els beneficis es reverteixen en la mateixa finalitat social que persegueix. També ha iniciat processos per modernitzar tota la seva gestió interna i també l’execució dels seu serveis, adaptant la tecnologia per tal que els llocs de treball protegits puguin ser més competitius.

Pel que fa a les Finances Ètiques, CIPO està vinculada a entitats de banca ètica com ara Fiare o Coop57 i d’aquesta manera pot assegurar que els moviments econòmics vagin en concordància amb els valors pels quals va néixer la societat.

Per tal de tenir una aliniació amb la filosofia del mercat social, CIPO participa activament en xarxes locals de Sabadell, fomentant d’aquesta manera el consum de proximitat.

Les ODS i el marc de política pública

Dins dels grans marcs de política pública, CIPO impacta als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) en l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) i també a l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats). El model que segueix mostra clarament que la inclusió de les persones no és només per beneficència, sinó que és també un dret econòmic.

CIPO és membre de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental on exerceix de punt central per tal d’atraure activitat, inversions i inspirar noves iniciatives i col·laboracions per crear xarxes de cooperació territorial.

Dins del Pla d’acció per l’economia social de la Unió Europea, CIPO és un clar exemple del que aquesta acció busca, ja que es tracta d’una entitat que mostra una conjunció perfecta entre la viabilitat empresarial i l’impacte social de les seves tasques, alhora que protegeix als col·lectius més vulnerables.

La contractació pública

Gràcies a la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), l’Ajuntament de Sabadell i també d’altres administracions públiques poden reservar processos de contractacions per a centres especials de treball. Amb aquestes contractacions, CIPO aconsegueix una molt bona font d’ingressos, permetent oferir els seus serveis de neteja i jardineria i amb aquests ingressos tranformar-los en un retorn social.

De totes maneres, cal que la contractació dels serveis per part de les institucions públiques passin a ser contractacions innovadores i que siguint també socialment responsables, ja que, d’aquesta manera, CIPO pugui tenir una seguretat de que el futur sigui econòmicament viable i pugui planificar inversions a llarg termini.

Podem dir doncs que quan parlem de CIPO, estem parlant de quelcom més que una empresa. Estem parlant de tota una infraestructura social que té una gran capacitat per demostrar que la discapacitat de les persones no són un entrebanc per aconseguir una bona productivitat sempre i quan l’entorn sigui l’adient. A més, actua com a topall de les desigualtats i és un clar exemple a seguir per la seva economia més humana.

CIPO té un futur ben definit i seguirà sent el líder de la innovació social al Vallès Occidental i un pilar de la sobirania productiva a nivell local.

Fonts consultades

CIPO SCCL (s.d.) consultada el 06/05/2026 [pàgina web oficial] https://cipo.cat/

Cooperativa 57 – Serveis financers ètics i solidares [pàgina web oficial amb enllaç a CIPO] https://coop57.coop/es/entidad/cipo-sccl

Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) – Accés per consulta al BOE (format pdf) https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2017/11/09/pdfs/BOE-A-2017-12902-C.pdf

ODS (s.d.) consultada el 06/05/2026 https://educacio.gencat.cat/ca/departament/linies-estrategiques/ods/els-17-ods/

Gencat – Llei de l’ESS (s.d.) consultada el 05/05/2026 https://portaljuridic.gencat.cat/ca/detalls/noticia/llei_integral_impuls_ecomonia_social_boe

Gencat – Estratègia Catalana per a l’Ocupació de Qualitat (s.d) consultada el 05/05/2026 https://serveiocupacio.gencat.cat/ca/soc/qui-som-que-fem/planificacio-estrategica/estrategia-catalana-ocupacio-qualitat-2022-2027/

Ajuntament de Sabadell – Pla estratègic d’acció social (s.d.) consultada el 05/05/2026 https://www.sabadell.cat/ca/pla-estrategic

Economia solidaria – Guía interactiva para la Contratación y compra pública responsables (s.d.) consultada el 14/05/2026 https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/

IA consultada

He fet servir la IA Gemini de Google per comprobar l’ortografia i el contingut del text amb el prompt: “Fes la correcció ortogràfica del text del document adjunt i verifica que el contingut sigui coherent amb la informació de la societat CIPO de Sabadell”

Interacció amb l’entitat CIPO SCCL

Tot i haver enviat missatge per correu electrònic el dia 09/05/2026 des del correu de la UOC amb l’explicació del motiu del missatge i adjuntant també l’esborrany del treball, no he obtingut cap resposta per part de l’entitat i per tant tota la informació i documentació ha estat buscada i extreta de les fonts consultades.

L’Olivera: 50 ANYS CONREANT MARGES, TRANSFORMANT PERSONES

• La força cooperativa per no deixar ningú al marge.

L’any 1974, un grup de joves i el pare escolapi Josep Maria Segura van fer una aposta : instal·lar-se a Vallbona de les Monges per crear una comunitat de vida i treball que integrés persones amb discapacitat intel·lectual en un entorn rural empobrit . Cinquanta anys després, aquesta utopia s’ha consolidat com una cooperativa de treball associat i d’iniciativa social que ocupa més de 80 persones i que ha demostrat que és possible generar valor econòmic sense perdre de vista l’impacte social.

L’Olivera es defineix a partir del concepte de “cultura de marges“. Originàriament, els marges de pedra seca es construïen per formar terrasses per permetre guanyar espai de conreu, també marges significa el que es queda fora de la via principal. Simbòlicament, fan referència a les persones que la societat deixa als marges i a qui aquest projecte vol oferir un lloc central equitatiu. És una filosofia que aprofita la producció ecològica de vi , oli, els processos d’inserció laboral i acompanyament residencial . La cooperativa compta amb dos centres de treball, un a Vallbona de les Monges (Lleida) i l’altre a Can Calopa (Barcelona), residències, pisos tutelats i una ferma aposta per la desinstitucionalització i l’autonomia de les persones ateses.

• Les Polítiques públiques: un paraigua necessari però insuficient

La trajectòria de l’Olivera s’inscriu en marcs institucionals que reconeixen i, cada cop més, promouen l’Economia Social i Solidària (ESS). D’una banda, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030  permet explicar l’impacte de l’entitat: l’ODS 8 (Treball decent i creixement econòmic), l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats) , l’ODS 12 (Producció i consum responsables), L’ODS 17 (Aliances per assolir els objectius) son presents atesa la capacitat de la cooperativa per teixir xarxes: des d’Ateneus Cooperatius (Ponent Coopera) fins a entitats financeres ètiques com Coop57 i Fiare .

D’altra banda, el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea (2021) i, en l’àmbit català, la Llei 12/2022 de l’Economia Social i Solidària i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius proporcionen un reconeixement polític i eines de suport. L’Olivera se n’ha beneficiat indirectament però, en la visita que vaig realitzar el 27 d’abril de 2026 a les instal·lacions de Vallbona de les Monges, el vicepresident i responsable de producció, Pau Moragas, va assenyalar un dels reptes centrals: “El nostre objecte principal és incorporar persones que la societat deixa fora, però hem de suportar el cost de productor agrícola, d’elaborador,  de distribuïdor i el sobrecost d’un agent social d’inserció“, va explicar que malgrat el suport institucional, l’olivera ha de conviure amb el sistema actual de complexitat burocràtica i finançament insuficient per  l’activitat social. L’administració sòl retallar les ajudes a les entitats per generar autosuficiència,

Això connecta directament amb el PERTE d’ Economia Social , un dels instruments més rellevants del govern espanyol en aquest àmbit. L’Olivera podria optar a aquests fons per accelerar la seva digitalització per connectar encara mes la societat amb el projecte de l’Olivera. Tanmateix, l’accés a fons europeus i estatals requereix una capacitat tècnica que moltes entitats socials petites tenen dificultats per assumir. Aquí, la intercooperació esdevé clau: L’Olivera participa activament de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de Ponent Coopera, una xarxa d’entitats que podrien actuar conjuntament per concórrer a aquests projectes sense perdre la seva identitat.

Interacció amb l’entitat
En la conversa amb Pau Moragas, va destacar que L’Olivera està immersa en un procés de reflexió estratègica anomenat Projecte OLIVERA 2040, que inclou la refinanciació d’1.100.000 euros a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i Coop57, així com la gestió de tensions de tresoreria del circulant (entre 250.000 i 300.000 euros) mitjançant deu préstecs socials privats de 25.000 euros cadascun. Això evidencia que, fins i tot per a una cooperativa consolidada, l’accés a finançament aliè a la banca tradicional segueix sent un repte estructural.

• Assignatura pendent de la contractació pública

Un dels instruments més potents per a la transformació econòmica i social hauria de ser la contractació pública responsable, regulada per la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, que permet introduir clàusules socials, ambientals i de reserva de mercat per a Centres Especials de Treball (CET) i empreses d’inserció [REAS, 2025]. L’Olivera, com a CET, hauria de ser un actor prioritari en aquest àmbit.

Actualment, l’Olivera gestiona Can Calopa  per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, un exemple d’èxit de col·laboració publicocooperativa on el consistori cedeix la finca i L’Olivera gestiona els cultius, l’elaboració del vi i les tasques d’inserció per a joves en situació de vulnerabilitat . Però aquesta experiència podria ampliar-se a altres àmbits: subministrament d’oli per a menjadors escolars, hospitals o vi i oli per menjadors socials, residències públiques, serveis de restauració del govern, organització visites de l’ INSERSO ; es podria completar amb serveis de jardineria i manteniment de zones verdes; o la incorporació de clàusules socials en licitacions de l’administració local, com les de l’Ajuntament de Reus o la Diputació de Lleida, que ja ha reconegut públicament la feina de l’entitat.

Per què no s’ha explotat del tot aquesta via? Diverses barreres: la complexitat tècnica dels plecs de licitació , dissenyats sovint per a grans empreses, la manca d’un departament específic per a aquestes gestions a l’interior de la cooperativa i, en alguns casos, la por a desvirtuar el projecte si s’assumeixen encàrrecs allunyats de la missió principal. Tanmateix, la Guia interactiva per a la contractació i compra pública responsables de REAS (2025) ofereix eines per superar aquestes dificultats, posant exemples de com els CET poden articular-se per oferir serveis conjunts.

Proposta de millora
L’Olivera podria liderar una plataforma de CET agroalimentaris catalans per concórrer conjuntament a licitacions públiques de gran volum, compartint costos de gestió i garantint el subministrament de productes ecològics i amb impacte social verificable. Aquesta aliança, inspirada en les experiències de la Xarxa d’Economia Solidària, permetria escalar l’impacte sense perdre l’arrelament territorial.

• Digitalització amb valors

 L’Olivera ha anat incorporant les tecnologies digitals de manera esglaonada. Disposa d’un lloc web amb botiga online que li ha permès obrir nous canals comercials, la facturació online va assolir els 52.000 euros el 2025,  i d’un sistema ERP per a la gestió integrada .i són conscients de que la digitalització és una oportunitat per fer visible el projecte social.

Una de les propostes que va sorgir dels companys va ser la implementació de codis QR a les etiquetes que permetin a la persona consumidora accedir a la traçabilitat “història” de cada ampolla: l’origen del raïm, les persones que l’han participat en la seva elaboració, l’impacte social de la compra. Pau Moragas va recordar que la cooperativa treballa amb recursos humans limitats i que qualsevol innovació ha de ser assumible.

La intel·ligència artificial podria ajudar en tasques i a més caldria aprofitar el seu potencial entre d’altres per la predicció de collites, generar estudis d’hàbits de consum, gestió de l’estoc i personalització de la comunicació amb els clients. L’adaptació comporta riscos: dependència tecnològica, l’escletxa digital interna en el conjunt de les persones, Augment de tasques educacionals per la formació contínua.

Reflexió
L’Olivera ha d’assumir la digitalització com un procés participatiu i centrat en les persones que en formen part, no com una imposició externa. S’ha d’adaptar la tecnologia a la cultura de marges. La creació d’un espai digital comunitari on connectar les 80 persones treballadores, els 51 socis col·laboradors i els clients fidels podria enfortir els valors de l’ESS com la participació i la transparència.

• Moneda Social i finances ètiques:

L’Olivera compta amb: productes de qualitat premiada, demanda creixent i una història de 50 anys que genera confiança. Aquests actius el converteixen en un candidat referent per explorar sistemes monetaris complementaris.

A partir de l’anàlisi comparatiu amb els companys, vam concloure que L’Olivera té estructura bicentral amb presència a Vallbona de les Monges i a Barcelona i la dependència de vendes exteriors suposen gairebé el 10% de la facturació dificulten impulsar una moneda local social . En canvi, el model més adequat seria l’emissió de bons de participació solidària o un crèdit comunitari limitat, inspirat en el sistema WIR suís.

El sistema WIR és un banc centralitzat de crèdit mutu que opera amb una moneda complementària paritària al franc suís, concedint préstecs sense interessos a les empreses associades a canvi que aquestes venguin els seus productes dins la xarxa tancada. Si L’Olivera liderés la petició de creació del sistema WIR a Catalunya, podria permetre que clients, socis col·laboradors i treballadors adquireixin crèdit WIR per avançat, per  utilitzar-lo per crear un intercanvi comercial per exemple, formació en inclusió per a altres entitats.

La memòria 2025 que ens va mostrar Pau Moragas identifica una necessitat de finançament del circulant d’entre 250.000 i 300.000 euros, que podria cobrir-se parcialment amb aquest sistema.

Interacció amb l’entitat –
Transcripció les paraules d’en Pau Moragas “Els títols participatius, com els que hem emès amb Coop57 i Eixarcolant, són una via que ja coneixem. Parlem de quantitats a partir de 1.000 euros per cada particular. Ara estudiem finançar el circulant amb aportacions de 25.000 euros que permetin sentir-se part del nostre projecte”

• Aportació final i potencial transformador

L’Olivera és entitat en format cooperativa de treball que ha demostrat durant mig segle que és possible conrear la terra, elaborar vins i olis de qualitat reconeguda i, alhora, construir una comunitat on les persones amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat ocupin el centre creant un precedent en un context de despoblació rural i crisi eco-social.

Desprès de visitar l’Olivera a Vallbona de les monges , vaig tenir la oportunitat d’interactuar amb el Pau i amb el Jordi i em va aparèixer al cap una dita mallorquina:  “No es pagat” la feina que fan aquesta gent.

Per concloure agraïments als meus companys: Sol Navarro per les referències al sistema WIR Suis al Pol-Sewlan per l’anàlisi de creació de moneda social local, al Pol Alcàntara per la seva proposta de millorar visibilitat amb introducció de storytelling i a en Pau Moragas de la Cooperativa l’Olivera per la seva amabilitat en la visita a Vallfogona de les Monges.

BIBLIOGRAFIA

Ús Intel.ligència Artificial IA : En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la IA com a eina de suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau i ajuda en la cerca paraules clau. S’ha utilitzar el programa CANVA+IA per maquetar el DAFO

Fundació Espriu. (2025, 9 de setembre). IA per a cooperatives: avantatges, reptes i passos cap a un futur ètic i participatiu. Cooperativisme. Recuperat el 17 de març de 2026, de https://www.fundacionespriu.coop/ca/ia-cooperatives-avantatges-reptes-i-passos-cap-un-futur-etic-i-participatiu

Bach, R. M. (2024, 25 d’agost). El macabeu amb més impacte social. La Vanguardia. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://agroinforma.ibercaja.es/noticias/prensa/brindis-con-el-macabeo-de-mas-impacto-social.aspx

Escudero, M. (2022, 18 de març). Can Calopa: una bodega solidaria en Barcelona ciudad. El País. ISSN: 1134-6582. Recuperat el 16 de març de 2026, https://elpais.com/gastronomia/el-comidista/2022/03/10/articulo/1646923501_448138.html

Moragues, P. (2014, 16 de setembre). L’Olivera, construcció d’un projecte cooperatiu al món rural. Ara. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://empreses.ara.cat/blogs/cooperatives/lolivera-construccio-projecte-cooperatiu-rural_132_2871827.html

Serra, M. (2024, 1 de juny). Pau Moragas: “Des dels marges encara hi ha coses interessants a fer”. VilaWeb. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://www.vilaweb.cat/noticies/pau-moragas-cooperativa-lolivera-des-dels-marges-hi-ha-coses-encara-interessants-a-fer/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2024, 14 de desembre). El Govern reconeix 83 olis d’oliva verge extra durant la primera edició de la Nit de l’Oli [Nota de premsa]. www.govern.cat Recuperat el 15 de març de 2026, https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/666162/el-govern-reconeix-83-olis-d-oliva-verge-extra-durant-la-primera-edicio-de-la-nit-de-l-oli

Ajuntament de Barcelona. (2025, 16 de juliol). Trobada de l’alcalde de Barcelona amb entitats clau de l’ESS. Economia Social i Solidària. Recuperat el 15 de març de 2026, https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticies/trobada-de-lalcalde-de-barcelona-amb-entitats-clau-de-less-1537698

Manzo C. Atlas of the Future. (2019,15 Juliol). L’Olivera: Vi amb segell social. Recuperat el 17 de març de 2026, de https://atlasofthefuture.org/ca/project/lolivera/

Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Consulta 26/03/2026. Compromisos de l’Aliança Catalunya 2030. Generalitat de Catalunya. https://cads.gencat.cat/ca/alianca/compromisos/

Argandoña, A. (2013, 9 d’octubre). Para qué sirven las monedas locales. IESE Blog Network. https://blog.iese.edu/antonioargandona/2013/10/09/para-que-sirven-las-monedas-locales/

Ecoxarxes. (2020). Explicación práctica sobre Moneda Social. Economia Solidària.  https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

Garcia-Alvarez-Coque, J. M., & Piñeiro, V. (2022). Using collective farming to improve farm structures and drive generational renewal in Spain. EuroChoices, *21*(3), 35-41   https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

UOL Economia. (2025, 19 d’abril). Brasil tem 182 moedas sociais: como elas ajudam a estimular a economia? https://economia.uol.com.br/noticias/redacao/2025/04/20/moedas-sociais.htm

AUGUST CORRONS (2021) Universitat Oberta de Catalunya. La moneda social (cap. 6) | Sharing Economy [Video]. YouTube. https://youtu.be/0mg17UJvH9o?si=jRwvGC32y9V9-eS2

1 SHARING ECONOMY. (2019, 15 Juliol). La moneda social. Blog de Economía y Empresa. https://blogs.uoc.edu/economia-empresa/es/la-moneda-social/

Exoxarxes (2025)  monedes solidaries https://ecoxarxes.cat/ecoxarxes/

Ponent Coopera. (2026, 16 Febrer). Set gestories de Ponent reben el segell “Aquí assessorem l’Economia Social” que atorga Ponent Coopera. https://ponentcoopera.cat/set-gestories-de-ponent-reben-el-segell-aqui-assessorem-leconomia-social-que-atorga-ponent-coopera/

Ponent Coopera. (2026,  25 Abril.). Ponent Coopera: Ateneu Cooperatiu de les Terres de Ponent., dari https://ponentcoopera.cat/

Navarro, J. (2024, 21 d’abril). Caràcter complementari de la moneda WIR a Suïssa. Diari La Veu. https://www.diarilaveu.cat/opinio/caracter-complementari-de-la-moneda-wir-suissa-533558/

Consell de Relacions Laborals. (n.d.). Objectiu 12: Producció i consum responsables. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/el_crl/agenda-2030/ods12/