L’entitat Arrels Sant Ignasi és una organització social situada a Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar o amb dificultats socials greus. La seva missió és acompanyar aquestes persones perquè puguin millorar la seva qualitat de vida, recuperar autonomia i tornar a formar part activa de la societat. Aquesta entitat està vinculada a la xarxa d’Arrels Fundació, que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social a diferents llocs de Catalunya. A través de diversos…
L’entitat Arrels Sant Ignasi és una organització social situada a Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar o amb dificultats socials greus. La seva missió és acompanyar aquestes persones perquè puguin millorar la seva qualitat de vida, recuperar autonomia i tornar a…
L’entitat Arrels Sant Ignasi és una organització social situada a Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat,…
L’entitat Arrels Sant Ignasi és una organització social situada a Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar o amb dificultats socials greus. La seva missió és acompanyar aquestes persones perquè puguin millorar la seva qualitat de vida, recuperar autonomia i tornar a formar part activa de la societat.
Aquesta entitat està vinculada a la xarxa d’Arrels Fundació, que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social a diferents llocs de Catalunya. A través de diversos programes socials, ofereix serveis d’acollida, alimentació, suport emocional, formació i inserció laboral.
Un dels principis de l’economia social i solidària és posar les persones al centre de l’activitat, prioritzant el benestar social per davant del benefici econòmic. En el cas d’Arrels Lleida, aquest principi és molt clar, ja que totes les seves activitats estan orientades a donar suport a persones que es troben en situacions molt difícils. L’objectiu principal no és obtenir beneficis, sinó generar impacte social positiu.
Un altre principi important és la inclusió social i la reducció de les desigualtats. Arrels treballa directament amb persones que sovint han quedat fora del sistema social o laboral. Mitjançant tallers ocupacionals, activitats formatives i programes d’inserció, l’entitat intenta crear oportunitats perquè aquestes persones puguin recuperar autonomia i accedir al mercat laboral.
També es pot observar el principi de participació i comunitat. Moltes de les activitats d’Arrels es desenvolupen gràcies a la col·laboració de voluntaris i voluntàries, així com a la implicació de la comunitat local. Aquesta participació reforça els vincles socials i promou una economia més basada en la solidaritat i la cooperació.
Pel que fa al context en què opera l’organització, cal tenir en compte que el fenomen del sensellarisme i la pobresa urbana és una realitat present en moltes ciutats, també a Lleida. Factors com la dificultat d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral o problemes personals poden portar algunes persones a situacions d’exclusió social. En aquest context, entitats com Arrels tenen un paper molt important com a suport complementari a les polítiques públiques.
Tot i la seva tasca positiva, també es poden plantejar algunes propostes de millora per reforçar encara més la seva connexió amb els principis de l’economia social i solidària. Per exemple, l’entitat podria potenciar encara més projectes d’economia social vinculats a la inserció laboral, com cooperatives socials o iniciatives productives gestionades amb la participació de les persones usuàries.
Una altra possible millora seria augmentar la sensibilització social sobre el sensellarisme. Moltes vegades aquestes situacions són invisibles o poc conegudes per la població. Desenvolupar més activitats educatives o campanyes de sensibilització podria ajudar a generar més consciència social i implicació ciutadana.
En conclusió, Arrels Lleida és un exemple d’organització que treballa d’acord amb molts dels principis de l’economia social i solidària, especialment pel seu enfocament en la dignitat de les persones, la solidaritat i la inclusió social. Tot i això, sempre hi ha marge per continuar innovant i reforçant els mecanismes que permetin crear una societat més justa i cohesionada.
Bibliografia (APA)
Arrels Sant Ignasi. (s.d.). Qui som i què fem.
Arrels Fundació. (s.d.). Projecte social i acció contra el sensellarisme.
Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Principis de l’economia social i solidària.
SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan el necessiten sense haver-lo de tenir en propietat L’organització es defineix com un projecte col·lectiu format per persones i organitzacions que volen impulsar una mobilitat més sostenible i respectuosa amb el medi…
SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan…
SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de…
SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan el necessiten sense haver-lo de tenir en propietat
L’organització es defineix com un projecte col·lectiu format per persones i organitzacions que volen impulsar una mobilitat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Segons la pròpia cooperativa, no es tracta d’una empresa convencional, sinó d’una iniciativa col·lectiva on els membres decideixen conjuntament el futur del servei.
Aquesta forma d’organització està alineada amb diversos principis de l’Economia Social i Solidària (ESS). En primer lloc, Som Mobilitat aplica el principi de gestió democràtica, ja que és una cooperativa de consum on les persones sòcies són les propietàries de l’organització i participen en la presa de decisions. En aquest tipus d’organització cooperativa, el control no depèn del capital aportat sinó de la participació dels membres.
Un altre principi de l’ESS present en aquesta iniciativa és la primacia de les persones i del bé comú per sobre del benefici econòmic. Som Mobilitat es defineix com una cooperativa sense ànim de lucre i té com a objectiu principal transformar el model de mobilitat actual, basat en el vehicle privat de combustió, cap a un sistema més sostenible i saludable per a les persones i el medi ambient.
També es pot observar el principi de sostenibilitat ambiental, que és central en l’activitat de la cooperativa. El servei principal consisteix en el lloguer de vehicles 100 % elèctrics i compartits, que els usuaris poden reservar per hores o dies a través d’una aplicació mòbil. Aquest sistema permet reduir la necessitat de tenir un cotxe en propietat i, per tant, disminuir el nombre de cotxes per habitant i total.
Pel que fa al context en què opera l’organització, Som Mobilitat forma part del sector de la mobilitat sostenible i compartida. Aquest sector busca alternatives al model tradicional de transport basat en el vehicle privat.
Un altre aspecte rellevant és que Som Mobilitat també contribueix a l’expansió del model cooperatiu de mobilitat a escala internacional. A través d’una altra cooperativa vinculada al projecte, es proporciona suport tecnològic i coneixement a altres iniciatives que volen crear cooperatives de mobilitat compartida en diferents territoris. Aquest suport facilita que altres projectes puguin desenvolupar serveis similars, fomentant així la replicació del model cooperatiu i reforçant la cooperació entre iniciatives de mobilitat sostenible.
Una possible línia de millora seria reforçar la col·laboració amb administracions públiques i altres entitats del territori per integrar el servei dins d’un sistema de mobilitat més ampli que inclogui transport públic, bicicleta o altres formes de mobilitat sostenible. Aquest tipus d’aliances podrien facilitar la transició cap a un model de mobilitat més sostenible i coherent amb els principis de l’economia social i solidària.
En conclusió, Som Mobilitat és una iniciativa clarament vinculada als principis de l’ESS, ja que combina una organització cooperativa, participació democràtica, absència d’ànim de lucre i objectius ambientals i socials. El seu model de mobilitat compartida amb vehicles elèctrics representa una alternativa al model tradicional de transport i contribueix a promoure formes de mobilitat més sostenibles i col·laboratives.
Recurs audiovisual de suport
Afegeixo aquest vídeo de presentació de Som Mobilitat.
BIBLIOGRAFIA
Som Mobilitat. (2025). Som Mobilitat. www.sommobilitat.coop
Fiare Banca Ètica. (2022). Som Mobilitat. ¿Qué es lo que os impulsó a crear un proyecto para promover la movilidad eléctrica?. www.fiarebancaetica.coop/sommobilitat/
The Mobility Factory (2025). The Mobility Factory. www.themobilityfactory.coop
He escollit Sostre Cívic perquè considero que és una entitat que exemplifica molt bé com l’economia social i solidària pot oferir alternatives reals a problemes estructurals. En aquest cas, l’accés a l’habitatge. Sostre Cívic impulsa el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, en què la propietatS dels immobles…
He escollit Sostre Cívic perquè considero que és una entitat que exemplifica molt bé com l’economia social i solidària…
He escollit Sostre Cívic perquè considero que és una entitat que exemplifica molt bé com l’economia social i solidària pot oferir alternatives reals a problemes estructurals. En aquest cas, l’accés a l’habitatge.
Sostre Cívic impulsa el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, en què la propietatS dels immobles és col·lectiva i recau en la cooperativa, mentre que les persones sòcies accedeixen a un dret d’ús estable i de llarga durada. Això fa que l’habitatge no funcioni com un bé de compravenda orientat a l’especulació, sinó com un bé d’ús vinculat als costos reals del projecte.
Des del punt de vista de l’ESS, hi identifico diversos valors clau. En primer lloc, el no lucre i la propietat col·lectiva, perquè el model limita la mercantilització de l’habitatge. En segon lloc, la governança democràtica, l’autogestió i la dimensió comunitària, ja que les persones sòcies participen en la presa de decisions i en la definició de la convivència. També hi veig accessibilitat i inclusió, perquè el model busca oferir una alternativa més estable que la compra o el lloguer convencionals. Finalment, també incorpora valors com la sostenibilitat, la intercooperació i la transparència.
L’activitat de Sostre Cívic s’insereix en un context marcat per l’augment dels preus de compra i lloguer i pel baix pes de l’habitatge social a Espanya en comparació amb altres països europeus. En aquest escenari, el model cooperatiu en cessió d’ús em sembla especialment rellevant perquè no només respon a necessitats residencials concretes, sinó que planteja una alternativa estructural orientada al bé comú.
A partir del feedback rebut i de la meva anàlisi, considero que el model és molt coherent amb els principis de l’ESS, però també afronta reptes importants. Els tres principals que hi veig són el finançament, la disponibilitat de sòl o edificis en condicions adequades i la necessitat de créixer sense perdre qualitat democràtica interna. Per això, una possible línia de millora seria reforçar els instruments públics de suport, facilitar convenis amb administracions per ampliar el parc disponible i vincular el creixement a mecanismes estables de participació i governança.
En conjunt, valoro Sostre Cívic com una iniciativa clarament alineada amb l’economia social i solidària, perquè combina propietat col·lectiva, finalitat social, participació democràtica i orientació al bé comú en un àmbit tan central com l’habitatge.
Recurs audiovisual de suport
Afegeixo aquest vídeo de presentació de Sostre Cívic perquè ajuda a visualitzar de manera sintètica el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i el seu impacte social:
Anàlisi de Konexiona des de l’Economia Social i Solidària Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. és una cooperativa de treball associat impulsada per dones, amb seu a Montgat (Barcelona). Està especialitzada en serveis de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments amb enfocament social i responsable. Forma part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i apareix al directori Pam a Pam de la XES. Konexiona aplica els principis de l’ESS de la manera següent: Governança democràtica i horitzontal: les decisions es…
Anàlisi de Konexiona des de l’Economia Social i Solidària Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. és una cooperativa de treball associat impulsada per dones, amb seu a Montgat (Barcelona). Està especialitzada en serveis de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments amb enfocament social i responsable. Forma part de la Federació de…
Anàlisi de Konexiona des de l’Economia Social i Solidària Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. és una cooperativa de treball associat…
Anàlisi de Konexiona des de l’Economia Social i Solidària
Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. és una cooperativa de treball associat impulsada per dones, amb seu a Montgat (Barcelona). Està especialitzada en serveis de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments amb enfocament social i responsable. Forma part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i apareix al directori Pam a Pam de la XES.
Konexiona aplica els principis de l’ESS de la manera següent:
Governança democràtica i horitzontal: les decisions es prenen de manera participativa i totes les opinions tenen el mateix pes. Les sòcies treballadores participen directament en la gestió i la presa de decisions del projecte.
Centralitat de les persones: l’objectiu no és només generar resultats econòmics, sinó transmetre els valors i la identitat de les organitzacions clients. Els valors de transparència, confiança, col·laboració i compromís guien totes les relacions.
Intercooperació: fomenta el treball amb entitats de l’ESS i el tercer sector, i una part significativa dels seus clients prové d’aquest àmbit (cooperatives, fundacions, associacions i ONG)
Compromís social: i responsabilitat: ofereix un servei de qualitat a un preu just, treballa la comunicació conscient i genera impacte social positiu.
Podem concloure que les dades que evidencien el caràcter social i solidari de Konexiona son la forma jurídica cooperativa i governança democràtica; la participació en xarxes de l’economia social com el Pam a Pam; orientació a clients del tercer sector i de l’ESS i pràctiques basades en la transparència, col·laboració i impacte social.
Dades rellevants del context del sector
L’ESS a Catalunya és un sector en creixement. Segons l’AESCAT, aglutina 7.422 organitzacions, 139.202 persones treballadores i una facturació de 7.853 milions d’euros. El Baròmetre Cooperatiu Barcelona 2024 va confirmar aquesta vitalitat: un 74,7% de les cooperatives van augmentar la facturació, amb un creixement mitjà del 19,6%. El Govern de Catalunya va destinar més de 41,5 M€ al cooperativisme el 2024, i el Pla d’Impuls de l’ESS 2024-2027 de Barcelona consolida polítiques de digitalització i professionalització del sector.
Dins d’aquest ecosistema, el mapa Pam a Pam —que l’any 2024 superava les 1.500 iniciatives— recull diverses cooperatives de comunicació transformadora arreu de Catalunya. Konexiona opera en aquest nínxol de serveis de màrqueting i comunicació amb mirada ESS, acompanyant entitats del tercer sector en la seva visibilització i estratègia de marca. La creixent demanda de comunicació professional entre les entitats de l’ESS ofereix oportunitats de creixement per a cooperatives com Konexiona.
Reflexió crítica i propostes de millora
Konexiona desenvolupa campanyes de comunicació per a entitats de l’ESS i el tercer sector però hauria de valorar incorporar indicadors d’impacte social en els seus serveis per demostrar el valor afegit de la comunicació i mersurar l’impacte social que generen els seus projectes.
A més hi ha àmbits on podria aprofundir per enfortir la seva coherència amb l’ESS:
Sostenibilitat ambiental: Incorporar polítiques explícites de sostenibilitat mediambiental (reducció de la petjada de carboni, materials reciclats en esdeveniments, compensació d’emissions) reforçaria l’eix ecosocial de l’ESS.
Sensibilització en ESS: Aprofitar la seva experiència en comunicació per impulsar accions de divulgació sobre l’ESS dirigides a empreses convencionals, ampliant l’impacte social més enllà de la seva cartera habitual.
Intercooperació ampliada: Establir aliances estratègiques amb altres cooperatives de comunicació del mapa Pam a Pam (La Fleca Digital, Crisàlide, Glam Comunicació) per compartir projectes i recursos, generant un ecosistema de comunicació transformadora més robust.
Bibliografia
Ajuntament de Barcelona. (2024). Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2024-2027. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/
Associació Economia Social Catalunya. (s.d.). Qui som?. https://economiasocialcatalunya.cat/sobre-laescat/
Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. (2024). El Baròmetre Cooperatiu Barcelona 2024 confirma la vitalitat del cooperativisme. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/
Generalitat de Catalunya. (2024). El Govern destina més de 41,5 M€ al cooperativisme. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/622063/
Debatcontributions 1el Anàlisi de Konexiona des de l’Economia Social i Solidària
Víctor Fernández Morodo says:
Visibilitat: Públic
Bon dia Alba,
M’ha semblat molt interessant l’anàlisi de Konexiona Marketing Services, sobretot perquè posa en valor un sector que personalment no associava amb l’Economia Social i Solidària, com és el de la comunicació i el màrqueting. Tot i això, crec que té un paper prou rellevant dins l’ecosistema de l’ESS, ja que ajuda altres entitats a millorar la seva visibilitat i a transmetre els seus valors.
La teva explicació sobre com aplica els principis de l’ESS mostra bé com el model cooperatiu pot aplicar-se també a activitats professionals especialitzades. També m’ha semblat interessant el fet que treballi amb cooperatives, fundacions, associacions i ONG, fomentant així la cooperació entre entitats de l’Economia Social i Solidària
També trobo encertada la proposta d’incorporar indicadors d’impacte social en els seus projectes de comunicació. Mesurar aquest impacte ajudaria a demostrar el valor que aporta la comunicació en aquest tipus d’organitzacions, més enllà dels resultats econòmics.
En general, crec que és un exemple interessant de com els serveis de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments poden contribuir al desenvolupament de l’economia social i solidària.
(logo d’Arç Cooperativa) En aquesta entrada s’analitza el cas d’Arç Cooperativa com a exemple d’organització vinculada a l’economia social i solidària, posant…
(logo d’Arç Cooperativa) En aquesta entrada s’analitza el cas d’Arç Cooperativa com a exemple d’organització vinculada a l’economia social i solidària, posant el focus en el seu funcionament, el context del sector on opera i alguns dels reptes que pot afrontar. Presentació de l’entitat Arç Cooperativa és una…
(logo d’Arç Cooperativa) En aquesta entrada s’analitza el cas d’Arç Cooperativa com a exemple d’organització vinculada a l’economia social…
(logo d’Arç Cooperativa)
En aquesta entrada s’analitza el cas d’Arç Cooperativa com a exemple d’organització vinculada a l’economia social i solidària, posant el focus en el seu funcionament, el context del sector on opera i alguns dels reptes que pot afrontar.
Presentació de l’entitat
Arç Cooperativa és una entitat vinculada a l’economia social i solidària, fundada l’any 1983, que desenvolupa la seva activitat en l’àmbit de la mediació d’assegurances. Es tracta d’una cooperativa de serveis que treballa amb criteris ètics i socials, orientant la seva activitat a oferir cobertura asseguradora a persones, empreses i entitats que comparteixen valors relacionats amb la responsabilitat social i el compromís amb el territori. L’organització té la seva seu a Catalunya i forma part de diferents xarxes de l’economia solidària, fet que reforça la seva voluntat de contribuir a un model econòmic més responsable i orientat al bé comú.
Aplicació dels principis de l’economia social i solidària
L’activitat d’Arç Cooperativa es pot relacionar amb diversos principis de l’economia social i solidària. En primer lloc, el fet de funcionar com una cooperativa implica una estructura de governança basada en la participació i la presa de decisions col·lectiva. Aquest model organitzatiu busca situar les persones i les necessitats socials al centre de l’activitat econòmica, en lloc de prioritzar únicament el benefici econòmic.
Un altre aspecte rellevant és l’orientació cap a la transparència i la responsabilitat en la gestió dels recursos. A través de la mediació d’assegurances, la cooperativa promou serveis que tenen en compte criteris socials i ambientals, intentant orientar l’activitat financera cap a projectes i organitzacions que generin un impacte positiu.
A més, Arç forma part de diferents xarxes de l’economia solidària a Catalunya, fet que afavoreix la cooperació entre entitats i la creació d’un teixit econòmic basat en la confiança, el suport mutu i el compromís amb la comunitat.
Context del sector on opera l’organització
Arç desenvolupa la seva activitat dins del sector assegurador, un àmbit tradicionalment dominat per grans entitats financeres amb una forta orientació al benefici econòmic. En aquest context, iniciatives com Arç intenten oferir una alternativa que integri els principis de l’economia social i solidària en un sector on aquests valors no sempre són prioritaris.
A més, el sector assegurador és altament regulat i competitiu. Les grans companyies disposen de molts recursos i una gran presència al mercat, fet que pot dificultar el creixement de projectes més petits o amb una orientació social més marcada. Per això, organitzacions com Arç han de trobar un equilibri entre mantenir la seva viabilitat econòmica i alhora conservar els valors que defineixen el seu projecte.
Reflexió crítica i propostes de millora
Des d’una mirada crítica, un dels principals reptes d’aquest tipus d’organitzacions és augmentar la seva visibilitat dins del sector financer. Moltes persones encara desconeixen l’existència d’alternatives com les assegurances o les finances ètiques, fet que limita el seu potencial de creixement.
En aquest sentit, podria ser interessant reforçar les estratègies de comunicació i sensibilització per donar a conèixer millor aquest tipus de projectes i els valors que promouen. També podria ser útil impulsar iniciatives d’educació financera dirigides a la ciutadania, amb l’objectiu d’explicar com funcionen les finances ètiques i quin impacte poden tenir les decisions econòmiques en la societat.
Aquest tipus d’accions podrien ajudar a donar més visibilitat a projectes com Arç i a reforçar la connexió entre el sistema financer i les necessitats reals de les persones.
Conclusió
En definitiva, Arç Cooperativa és un exemple interessant de com els principis de l’economia social i solidària es poden aplicar en un sector tan rellevant com el de les assegurances. A través del seu model cooperatiu, la seva orientació cap a la responsabilitat social i la seva participació en xarxes de l’economia solidària, l’entitat promou una manera diferent d’entendre l’activitat econòmica.
Tot i els reptes que pot afrontar en un sector molt competitiu, iniciatives com aquesta mostren que és possible combinar viabilitat econòmica amb impacte social i compromís amb el territori.
Debatcontributions 1el Arç Cooperativa: una alternativa d’assegurances dins l’economia social i solidària
David Hernandez Dominguez says:
Visibilitat: Públic
Bona tarda Eric,
La teva aportació m’ha semblat molt interessant, perquè esculls el sector de les assegurances, ja que habitualment no s’associa amb l’economia social i solidària. El cas d’Arç Cooperativa, demostra que es poden aplicar els principis de l’ESS en sectors financers tradicionalment dominats per grans companyies enfocades al benefici.
Trobo molt correcte la teva anàlisi sobre la governança cooperativa i la participació en xarxes de l’economia solidària. Arç Cooperativa en formar part d’ecosistems com la Xarxa d’Economia Solidària, remarca la idea d’intercooperació i la generació de sinergies entre projectes que comparteixen valors similars, això és una part important de l’ESS.
També estic d’acord amb la teva reflexió sobre la baixa visibilitat de les finances i assegurances ètiques. Encara es podria aprofundir més en la confiança dels usuaris. En aquest sector, la confiança i la percepció són elements clau en el moment d’escollir una entitat o una altra. Pot ser una gran oportunitat per entitats petites, si poden comunicar clarament els seus valors, la transparència i el seu impacte social amb la seva activitat.
Un altre punt que es podria aprofundir més, és si Arç Cooperativa ajuda a transformar el sector assegurador o si el seu impacte es troba només dins de l’ecosistema de l’economia social. Si el seu model funciona com una alternativa per persones i organitzacions ja sensibilitzades amb aquests valors o si el seu model pot influir en les pràctiques d’altres entitats.
Moltes gràcies per compartir aquesta entitat que porporciona una perspectiva interessant sobre com l’ESS pot actuar en àmbits complexos com el financer a part dels àmbits socials o comunitaris més típics.
Hola a tothom! He escollit la iniciativa d’Alternativa3 perquè treballa per promoure un comerç més just i responsable. És una cooperativa sense ànim de lucre que impulsa el comerç just, donant suport a petits productors de països del Sud global i assegurant que rebin un preu digne pels…
Hola a tothom! He escollit la iniciativa d’Alternativa3 perquè treballa per promoure un comerç més just i responsable. És…
Hola a tothom!
He escollit la iniciativa d’Alternativa3 perquè treballa per promoure un comerç més just i responsable. És una cooperativa sense ànim de lucre que impulsa el comerç just, donant suport a petits productors de països del Sud global i assegurant que rebin un preu digne pels seus productes. A més, Alternativa3 fomenta el consum responsable i sostenible, i desenvolupa projectes per conscienciar la societat sobre la importància d’un model econòmic més solidari i respectuós amb les persones i el medi ambient.
Segon apartat
Descripció entitat
He escollit la iniciativa d’Alternativa3 perquè treballa per promoure un comerç més just i responsable. És una cooperativa sense ànim de lucre que impulsa el comerç just, donant suport a petits productors de països del Sud global i assegurant que rebin un preu digne pels seus productes. A més, Alternativa3 fomenta el consum responsable i sostenible, i desenvolupa projectes per conscienciar la societat sobre la importància d’un model econòmic més solidari i respectuós amb les persones i el medi ambient.
Alternativa3 aplica diversos principis de l’economia social i solidària. En primer lloc, promou el treball digne, ja que col·labora amb cooperatives de productors que garanteixen condicions laborals justes i salaris dignes. Això contribueix a millorar les condicions de vida de moltes comunitats productores. També destaca el principi de repartiment just de la riquesa, ja que el comerç just busca que els beneficis es distribueixin de manera més equilibrada entre totes les persones implicades en la cadena de producció.
Un altre principi important és la sostenibilitat ecològica. Alternativa3 promou productes elaborats amb criteris ecològics i respectuosos amb el medi ambient, com el cafè, el cacau o el sucre de comerç just. A més, fomenta un model de consum més responsable que té en compte l’impacte ambiental i social dels productes que comprem.
També es pot observar el principi de compromís amb l’entorn i la sensibilització social. L’entitat no només comercialitza productes, sinó que també realitza activitats educatives i de divulgació per conscienciar la societat sobre les desigualtats del comerç internacional i la importància d’un consum responsable.
Alternativa3 opera principalment en el sector del consum de productes alimentaris, especialment en la distribució de productes de comerç just com cafè, cacau o sucre. Aquests productes provenen majoritàriament de cooperatives de petits productors del Sud global i arriben al mercat europeu a través de xarxes de comerç just. Per tant, l’entitat forma part d’una cadena de producció i distribució que connecta el consum del Nord global amb la producció del Sud, intentant garantir relacions comercials més justes i transparents. En aquest context, també és rellevant el transport i la logística, ja que el moviment d’aquests productes implica desplaçaments internacionals i processos de distribució fins arribar a botigues, cooperatives de consum o entitats socials.
A nivell de productes, serveis i comerç, aquesta cooperativa comercialitza amb més de 400 productes ecològics i de comerç just, destacant el cafè, el cacau i el sucre, amb una producció anual d’aproximadament 100 tonelades de cafè, 600 tonelades de sucre i 20 tonelades de cacau. Els productes es preparen i distribueixen des del centre logístic de la cooperativa a botigues especialitzades, establiments de restauració i clients particulars, amb més de 500 punts de venda i una facturació anual d’uns 1.3 milions d’euros, gestionant al voltant de 12 llocs de treball. Aquesta escala operativa posa en relleu la importància de la logística i el transport d’última milla, ja que el moviment de centenars de tones de productes exigeix una gestió eficient i sostenible. A més, el fet de comercialitzar una gran quantitat de productes alimentaris de comerç just reflecteix l’aposta de la cooperativa per un consum responsable i sostenible, mentre que les activitats de venda online, formació i sensibilització reforcen la seva contribució al sector serveis i al compromís amb la comunitat.
Tot i que el comerç just intenta reduir desigualtats econòmiques i socials, també planteja alguns reptes des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental. El transport de productes des de països llunyans pot generar un impacte ecològic important. Per aquest motiu, una possible línia de millora seria continuar treballant en estratègies de logística més sostenible, per exemple prioritzant sistemes de transport amb menys emissions o optimitzant les rutes de distribució dins del territori.
També, es important destacar el paper del consumidor dins d’aquest model ja que encara que el comerç just ofereix alternatives més responsables, aquests productes sovint tenen un preu més elevat que els convencionals, cosa que pot limitar l’accés d’algunes persones. Per això, Alternativa3 podria reforçar les seves accions de sensibilització i educació per explicar millor l’impacte social del comerç just i fomentar un canvi en els hàbits de consum.
Finalment, també es podria potenciar encara més la col·laboració amb altres iniciatives de l’economia social i solidària, com cooperatives de consum locals o projectes d’agroecologia. Aquest tipus d’aliances podrien reforçar el treball en xarxa i contribuir a construir un sistema alimentari més just, sostenible i arrelat al territori. D’aquesta manera, Alternativa3 podria connectar encara més la seva activitat amb els principis de l’economia social i solidària.
Gràcies per compartir la teva elecció! Veig que Alternativa3 és un exemple clar d’ESS pel seu compromís amb el comerç i el suport als petits productors del Sud global. Segons la meva vista, és interessant destacar com aquesta cooperativa articula diversos principis de l’ESS, es pot prioritzar les persones per sobre del benefici econòmic, promoure la sostenibilitat i generar impacte social.
Un aspecte que em sembla rellevant és la seva funció educativa i de sensibilització ja que també busquen transformar els patrons de consum dels ciutadans, un objectiu clau per assolir un canvi social més ampli això mostra que Alternativa3 combina activitat econòmica i impacte social, un repte constant en les entitats de l’ESS. A més, seria interessant analitzar com gestionen la transparència i la participació dins de l’organització. Per exemple, com es prenen les decisions i com es garanteix que les seves polítiques de comerç just arriben efectivament als productors.
Finalment, una possible millora podria ser ampliar les aliances amb altres cooperatives i organitzacions de l’economia social per crear xarxes que reforcin la sostenibilitat del projecte i el seu impacte social, permetreria generar un aprenentatge col·lectiu entre entitats que comparteixen els mateixos valors.
En resum, Alternativa3 és un projecte exemplar dins del marc de l’ESS, però sempre és valuós qüestionar com l’organització implementa els seus principis i com podria millorar la seva efectivitat i impacte social a llarg termini.
APARTAT II – ANÀLISI DE SOM ENERGIA I DELS PRINCIPIS ESS 2.1 Introducció a l’entitat Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre fundada l’any 2010 a la ciutat de Girona (Catalunya). La iniciativa va sorgir impulsada per un grup de professors i estudiants vinculats a la Universitat de Girona amb l’objectiu de promoure un model energètic més sostenible, participatiu i basat en fonts renovables. L’organització opera dins del sector energètic, concretament en la comercialització…
APARTAT II – ANÀLISI DE SOM ENERGIA I DELS PRINCIPIS ESS 2.1 Introducció a l’entitat Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre fundada l’any 2010 a la ciutat de Girona (Catalunya). La iniciativa va sorgir impulsada per un grup de professors i…
APARTAT II – ANÀLISI DE SOM ENERGIA I DELS PRINCIPIS ESS 2.1 Introducció a l’entitat Som Energia és una…
APARTAT II – ANÀLISI DE SOM ENERGIA I DELS PRINCIPIS ESS
2.1 Introducció a l’entitat
Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre fundada l’any 2010 a la ciutat de Girona (Catalunya). La iniciativa va sorgir impulsada per un grup de professors i estudiants vinculats a la Universitat de Girona amb l’objectiu de promoure un model energètic més sostenible, participatiu i basat en fonts renovables.
L’organització opera dins del sector energètic, concretament en la comercialització i producció d’electricitat d’origen renovable. El seu model es basa en el cooperativisme: les persones consumidores són alhora sòcies de l’entitat i participen en la presa de decisions mitjançant mecanismes democràtics.
Actualment, Som Energia s’ha consolidat com una de les cooperatives energètiques més importants de l’Estat espanyol, amb desenes de milers de persones sòcies i diversos projectes de generació d’energia renovable repartits pel territori.
Pla general de la planta solar fotovoltaica de Som Energia a Lora del Río. Foto publicada el 25 de setembre del 2019 (horitzontal)
2.2 Context del sector energètic
El sector energètic a Espanya ha estat tradicionalment dominat per grans companyies elèctriques. Aquest model centralitzat ha generat dependència de combustibles fòssils i una baixa participació ciutadana en les decisions energètiques.
En el context actual de transició energètica i lluita contra el canvi climàtic, han sorgit iniciatives que busquen alternatives més sostenibles i democràtiques. Les cooperatives energètiques, com Som Energia, representen una resposta des de l’economia social i solidària, promovent la producció d’energia renovable i la participació directa de la ciutadania en el sistema energètic.
2.3 Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària
Pel que fa els principis d’economia Social y Solidària (ESS) que l’entitat Som Energia aplica, des del meu punt de vista, són:
Gestió democràtica i participativa: Aplica el principi d’“una persona, un vot”, independentment del capital aportat. L’assemblea general és l’òrgan sobirà i existeixen grups locals territorials que fomenten la participació descentralitzada. Això reforça la democràcia econòmica i la coresponsabilitat de les persones sòcies.
Primacia de les persones sobre el capital: La finalitat no és maximitzar beneficis sinó garantir un accés ètic i transparent a l’energia renovable. Els excedents es reinverteixen en projectes de generació energètica o en la millora del servei.
Compromís amb el territori: Impulsa projectes propis de generació renovable i fomenta la sobirania energètica local, contribuint a un model descentralitzat.
Sostenibilitat ambiental i transformació social: No només comercialitza energia verda, sinó que promou consciència crítica sobre el model energètic i defensa una transició ecològica justa.
Cal considerar que el sector energètic és especialment estratègic en l’actual context de crisi climàtica, dependència energètica exterior i volatilitat dels preus. A l’Estat espanyol, el mercat elèctric ha estat tradicionalment dominat per grans corporacions, fet que ha generat barreres d’entrada importants i una notable concentració de poder econòmic. En els darrers anys, la transició energètica cap a fonts renovables, l’expansió de l’autoconsum i el desenvolupament de comunitats energètiques locals han començat a transformar aquest model. No obstant això, encara persisteixen obstacles regulatoris, financers i estructurals que dificulten una democratització plena del sistema energètic.
En aquest context, Som Energia representa una alternativa cooperativa rellevant dins d’un sector altament concentrat. La seva experiència demostra que les organitzacions vinculades a l’economia social i solidària poden operar també en àmbits estratègics i tecnològicament complexos, promovent un model energètic més sostenible, participatiu i orientat al bé comú.
Malgrat aquest clar alineament amb els principis de l’ESS, la cooperativa afronta diversos reptes que seran determinants per al seu desenvolupament futur. En primer lloc, la gestió de la participació en una cooperativa amb una base social molt àmplia pot comportar una implicació limitada d’una part de les persones sòcies. En aquest sentit, existeix el risc que la governança efectiva es concentri progressivament en els equips tècnics o en un nombre reduït de membres més actius. Per reforçar el principi democràtic propi del cooperativisme, podria ser interessant impulsar mecanismes de participació digital deliberativa, així com programes de formació cooperativa que facilitin una implicació més informada i activa de la base social.
En segon lloc, Som Energia s’enfronta al repte de créixer i consolidar-se sense perdre els valors que defineixen el projecte. L’escalabilitat de la cooperativa pot generar tensions entre l’eficiència operativa necessària per competir en el mercat energètic i el manteniment d’un model basat en la participació, la transparència i la sostenibilitat social. Per evitar l’adopció de dinàmiques pròpies del mercat convencional, podria ser útil reforçar les aliances amb altres iniciatives de l’economia social i solidària, així com promoure amb més intensitat projectes comunitaris d’autoconsum col·lectiu que enforteixin la dimensió territorial i comunitària del projecte.
Finalment, un altre àmbit de millora és la mesura i comunicació de l’impacte social i ambiental de l’organització. Tot i que la cooperativa ja contribueix a la transició energètica mitjançant la promoció d’energia renovable, seria positiu desenvolupar indicadors més visibles i sistemàtics que permetin avaluar aspectes com la reducció d’emissions de CO₂, l’impacte territorial dels projectes o el nivell real de participació democràtica de les persones sòcies. Una major transparència en aquests indicadors podria reforçar la legitimitat social del projecte i facilitar la seva replicabilitat en altres territoris.
En conclusió, Som Energia constitueix un exemple sòlid d’aplicació dels principis de l’economia social i solidària en un sector clau per al futur de les societats contemporànies. Tanmateix, la seva evolució dependrà en gran mesura de la capacitat de mantenir un equilibri entre creixement organitzatiu, participació democràtica i coherència amb els valors fundacionals que han inspirat el projecte des dels seus inicis.
Debatcontributions 2el Quan l’energia és de la gent: el cas de Som Energia i els principis de l’ESS
David Serres Olmeda says:
Visibilitat: Públic
Bon dia,
Per complementar la teva presentació, volia fer esment que avui és el dia de la dona i us linko una notícia que vaig escoltar ahir referent a Som Energia.
Es una notícia en principi positiva que reforça a Som Energia i que posa en relleu el seu compromís davant dels drets socials, condicions de treball dignes i igualtat de gènere, un altre aspecte fonamental de les ESS.
La notícia, servida per Alba Martínez, periodista de 3CatInfo a Girona, tracta de que van contractar a una noia embarassada de 9 mesos i van rebre una inspecció de treball i van tenir que demostrar que allò no era un frau. Aquest cas, ens posa els peus a terra i demostra que estem molt lluny d’una “normalitat” de feminisme i de gènere i que hi ha molta feina per endavant, i les entitats relacionades amb l’Economia Solidària i Social tindran un paper fonamental i hauran de liderar aquesta transició.
Tornant al teu treball, Som Energia és un model cooperatiu on les persones participen en la presa de decisions. “una persona, un vot”. Crec que al igual que altres models d’èxit, el creixement de la cooperativa pot dificultar la participació real de totes les seves sòcies i per tant sera important reforçar mecanismes de participació i formació en la cooperativa.
Hi ha models que impacten positivament més o menys en les societats. pero no hi ha dubte, que la teva elecció basat en les fonts renovables, ho farà.
M’ha semblat molt interessant l’anàlisi que fas de Som Energia, ja que tracta un sector clau com és el de l’energia. Tal com expliques, el fet que històricament el mercat energètic hagi estat dominat per grans companyies fa que iniciatives com aquesta aportin una alternativa des de la perspectiva de l’Economia Social i Solidària.
Trobo interessant el model cooperatiu que descrius, on les persones consumidores també són sòcies i participen en la presa de decisions. Aixo a part d’impulsar la producció i el consum d’energia renovable, també contribueix a una major implicació de la ciutadania en un àmbit tant important per a la sostenibilitat i la transició energètica.
També m’ha semblat encertada la reflexió que fas sobre els reptes que pot tenir en un futur la cooperativa a mesura que creix, sobretot el fet de mantenir una participació real i activa de totes les persones sòcies. Les propostes que planteges per reforçar els mecanismes de participació i la formació cooperativa em semblen adequades.
En conjunt, crec que Som Energia mostra com una organització de l’economia social pot actuar dins d’un sector complex com l’energètic i contribuir a impulsar un model més sostenible i participatiu.
Què és el Grup TEB? Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social i solidària en format de cooperativa. Fundada a Barcelona l’any 1966 per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials…
Què és el Grup TEB? Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social i solidària en format…
Què és el Grup TEB?
Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social i solidària en format de cooperativa. Fundada a Barcelona l’any 1966 per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i d’autonomia personal per a aquest col·lectiu, en un context en què els recursos econòmics i els suports governamentals eren molt limitats en aquell moment tenien clar que volien transformar una realitat social.
A banda d’una cooperativa, també és un conjunt d’entitats que desenvolupen diferents activitats orientades a la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió. Entre els seus serveis destaquen els centres especials de treball, els serveis d’inserció laboral, els serveis ocupacionals, els programes de suport a l’autonomia personal, iniciatives d’habitatge i vida independent, tallers de teatre, de lectura fàcil, música, televisió, entitats esportives, etcètera.
Com funciona la Cooperativa?
L’organització combina la seva tasca social amb una activitat empresarial real, oferint serveis a empreses i a particulars en àmbits com la manipulació industrial, els serveis ambientals, la jardineria, la neteja i la gestió de residus, o productes propis de qualitat com pintures, granja de bolets o artesania, D’aquesta manera, el TEB genera llocs de treball adaptats i inclusius per a centenars de persones amb discapacitat intel·lectual, i al mateix temps contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori. A nivell intern i segons paraules de la seva responsable de Comunicació: “el 85% de la seva estructura productiva pertany al col.lectiu de les persones amb discapacitat. El rendiment positiu de la facturació (sic benefici), es reinverteix en millora de les seves infraestructures, adquisició de maquinària, aportacions a altres serveis com el Centre Ocupacional, els serveis residencials, activitats de lleure i cultura i pràctica de l’esport”.
Aplica els principis de l’ ESS?
Esbrinarem primer quina és la seva missió per si ens dona la primera pista: “El TEB té la missió de fer que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin tots els suports necessaris per poder viure amb la màxima autonomia possible i participar a la societat. … …i aconseguir una vida inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió social”.
Sentint això sembla que anem ben encaminats. Si continuem llegint al seu web, trobem quines “palanques” fa servir i veurem que generen oportunitats per desenvolupar projectes de vida amb la màxima autonomia i participació activa. Treballen amb la comunitat per generar entorns inclusius, accessibles i sostenibles. Acompanyen les famílies per donar el millor suport als seus familiars amb discapacitat intel·lectual, i finalment, creen marcs de col.laboració perquè equips de treball, clients i altres entitats facin possible la inclusió.
Podem verificar que aplica els principis de l’ ESS?
Sí. Existeixen diferents indicadors per mesurar-ho, com per exemple els dissenyats per Pam a Pam. També hi ha diferents principis segons les fonts consultades, però hem optat per seguir els expressats universalment en la resolució de l’OIT del 16-6-22:
1. Primacia de les persones i l’objectiu social sobre el capital.
Els treballadors de la cooperativa són els propietaris del TEB; els beneficis obtinguts es reinverteixen en la mateixa cooperativa. (font: Memòria CCAA 2024, pàg.21, els resultats obtinguts, es doten a fons d’educació i promoció cooperatius, fons de reserva obligatori i a reserves estatutàries).
2. Governança democràtica i participativa.
En tractar-se d’una cooperativa, totes les persones sòcies i treballadores tenen participació directa en la presa de decisions i en la vida de l’organització, via assemblees com a òrgan de decisió o via participacions col·lectives en altres iniciatives.
3. Autonomia i independència.
El TEB es va fundar fa 60 anys de manera independent per un grup de famílies i persones directament implicades, la gestió i direcció es decideixen entre aquest mateix col·lectiu, sense interessos de capital o cap soci prevalent que imposi els seus objectius econòmics, en definitiva, el TEB gestiona la seva activitat segons la seva missió i els seus valors. Programa Llars de residència, Servei d’acompanyament a la vida independent (SAVI).
4. Cooperació voluntària i ajuda mútua.
Com s’ha explicat, és una organització que funciona amb la cooperació entre famílies, cercant solucions davant d’una necessitat social, com per exemple la de donar suport en autonomia personal o en habitatge assistit, serveis a la comunitat, tallers de teatre, de lectura fàcil o serveis de suport a persones i famílies per acollir, orientar i assessorar, tenen una televisió pròpia -Tebvist- guardonada amb els Premis Civisme o els Premis Solidaris ONCE Catalunya.
5. Compromís amb el treball digne.
Actualment tenen una plantilla de 800 treballadors amb discapacitat intel·lectual i creen les condicions de treball adaptades I inclusives per a ells, com pot ser el suport de monitors que ELS acompanyen als diferents treballadors en el seu dia a dia. Disposen d’un servei de teràpia ocupacional (STO) i un servei ocupacional d’inserció (SOI), que són centres d’inserció laboral que orienten i preparen persones externes al TEB perquè puguin tenir accés a un futur lloc de treball.
6. Equitat i igualtat.
Com s’ha dit abans, genera oportunitats de treball, redueix barreres estructurals, promou la igualtat, la no discriminació i l’equitat, i adapta tasques i horaris segons les capacitats i habilitats de cada treballador. Disposa d’un pla d’igualtat propi. Promociona la pràctica esportiva per a la inclusió, la relació social i els hàbits saludables per 200 esportistes.
7. Sostenibilitat ambiental i Social.
Es realitza recollida selectiva de totes les restes del Grup. Es va instal.lar el 2007 una central fotovoltaica de 1000 m2 de superfície de plaques solars (font: Memòria 2024, pàg.37). Disposa d’un plà estratègic propi alineat amb pacte mundial per a la sostenibilitat. Comença a renovar la seva flota amb vehicles 100% elèctrics. La sostenibilitat social és inherent a la seva activitat en crear llocs de treballs inclusius, o per exemple, en els diferents programes d’habitatge o jubilacions que desenvolupa per donar suport a l’autonomia dels seus treballadors.
8. Transparència i rendició de comptes.
Memòries del 2021 al 2024, públiques al web, assemblees anuals ordinàries per a la presentació i aprovació dels comptes i pressupostos per part dels cooperativistes presents o en vot delegat. Disposen de diferents canals de comunicació com Tebvist, videos recurrents a YouTube, WhatsApp corporatiu, etcètera.
Mirada crítica.
Com moltes entitats de l’ESS que treballen amb col·lectius vulnerables, el funcionament del TEB, té una forta dependència de les subvencions públiques per finançar el seu dia a dia. La memòria econòmica del 2024 ens diu que el 25% dels seus ingressos provenen dels estaments públics, la qual cosa posa en evidència certa vulnerabilitat davant de canvis de polítiques públiques. Malgrat això, la seva viabilitat recau en la seva facturació. El TEB ha de fer front a un entorn molt competitiu oferint la mateixa qualitat que qualsevol altra empresa a un preu suficientment atractiu. Per tant, podem suggerir més esforç en assolir acords de col·laboració i aliances amb altres empreses i fins i tot, demanar incentivar fiscalment a les empreses privades que contractin els seus productes o serveis.
D’altra banda, té una capacitat limitada de contractar més treballadors. Malauradament, hi ha molta demanda de feina per a persones d’aquest àmbit, però una bona part no pot ser atesa per la limitació dels seus recursos. El seu creixement orgànic és més lent comparat amb les empreses privades, perque tenen un accés més limitat al finançament bancari.
Tot i que el SOI fa una molt bona tasca per la inserció laboral, hi ha un fort desequilibri respecte a les empreses del sector privat, que sovint es limiten a contractar el mínim legal exigit de persones amb discapacitat (habitualment no són de natura intel·lectuals) i per tant hi ha molta feina per endavant per minimitzar aquesta segregació laboral. Crec que seria interessant, explorar la possibilitat de cercar acords o aliances amb empreses fora de l’ESS per formar i integrar treballadors en les empreses privades.
Conclusió final
Hem verificat que el Grup TEB representa un exemple rellevant d’organització vinculada a l´ Economia Social i Solidària, atès prioritza les persones per sobre del benefici econòmic, -tot i que no descuida el “valor” del seu producte o servei que ofereix als seus clients-, L’entitat promou la inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat i desenvolupa diferents activitats significatives de compromís social de manera transparent, les quals impacten positivament en les comunitats relacionades on desenvolupa la seva activitat.
Tot i així, com qualsevol entitat similar, afronta dificultats importants de cara al futur com potser el finançament ordinari de la cooperativa i per altra banda, el repte d’assolir les màximes quotes d’inclusió laboral entre les persones amb discapacitat intel·lectual que encara troben dificultats per accedir a llocs de feina.
Bibliografia:
• TEB GRUP COOPERATIU (s.d) https://teb.org/es/
• Reas Red de Redes Economia Solidària (s.d) https://www.economiasolidaria.org/ca/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/
• Organización Internacional de Trabajo OIT (s.d) https://www.ilo.org/es/temas-y-sectores/economia-social-y-solidaria
Resolucion relativa al Trabajo decente y economia social y solidaria (16-06-2022) Resolución relativa al trabajo decente y la economía social y solidaria | International Labour Organization
• UOC Biblioguía. (2025) Com els centres de creació contribueixen al desenvolupament de l’economia social i solidaria? Espelt, R. https://hdl.handle.net/10609/153587
• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya Pam a Pam (s.d) https://xes.cat/pam-a-pam
• Web Tebvist (s.d) https://tebvist.cat/
• El Punt Avui (15-11-25) “Pisos del nou bloc de Ca l’Ordit de Sant Andreu serán per a persones amb discapacitat”. B.Vilaro/ACN https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2595997-pisos-del-nou-bloc-de-ca-l-orditde-sant-andreu-seran-per-a-persones-amb-discapacitat.html
• Web Esadealumni (s.d). TEB, “Bolet Ben fet Cuidem la qualitat, Les coses ben fetes” per Davide Menine.https://www.esadealumni.net/ca/blog/teb-bolet-ben-fet-cuidem-la-qualitat-escrit-davide-menini-casanica-efms-20-indigital-pdm-19
La Fundació AMPANS, nascuda el 1965 al Bages, es va crear a partir de la iniciativa d’un grup de pares i mares d’infants amb discapacitat intel·lectual per defensar els seus drets. Actualment, treballa per a col·lectius amb diversitat funcional i vulnerables per la seva plena inclusió, oferint serveis d’acolliment residencial, formació i ocupació terapèutica. El seu objectiu central és fomentar l’autonomia personal, la visibilitat social i la imatge digna del col·lectiu. LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS AMPANS aplica de manera…
La Fundació AMPANS, nascuda el 1965 al Bages, es va crear a partir de la iniciativa d’un grup de pares i mares d’infants amb discapacitat intel·lectual per defensar els seus drets. Actualment, treballa per a col·lectius amb diversitat funcional i vulnerables per la seva plena inclusió, oferint serveis…
La Fundació AMPANS, nascuda el 1965 al Bages, es va crear a partir de la iniciativa d’un grup de…
La Fundació AMPANS, nascuda el 1965 al Bages, es va crear a partir de la iniciativa d’un grup de pares i mares d’infants amb discapacitat intel·lectual per defensar els seus drets. Actualment, treballa per a col·lectius amb diversitat funcional i vulnerables per la seva plena inclusió, oferint serveis d’acolliment residencial, formació i ocupació terapèutica. El seu objectiu central és fomentar l’autonomia personal, la visibilitat social i la imatge digna del col·lectiu.
LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS
AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024, la fundació va atendre 3.138 ciutadans, va acollir 407 d’elles en residències i llars pròpies i va comptar amb la col·laboració de 730 donants compromesos amb el projecte. La seva plantilla és de 1.088 professionals, un 26,19% dels quals són persones amb discapacitat (Ampans, s.d.).
Gestió democràtica i participativa
És una fundació privada independent i sense ànim de lucre dirigida per un Patronat, que té la funció de garantir el compliment de la missió de l’entitat i de supervisar-ne la gestió global, d’acord amb el marc legislatiu de les fundacions.
L’estructura organitzativa té una jerarquia clara, amb flux descendent de decisions (Patronat → Direcció → Àrees), i compta amb la participació de diferents òrgans interns, com ara les comissions i consells (general, local, de famílies, de persones ateses i de professionals) que suggereixen una gestió participativa i certa cultura de governança compartida existent, tot i que millorable.
Orientació a les necessitats humanes
AMPANS neix i existeix per donar resposta a les necessitats de persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental i en risc d’exclusió, situant les necessitats humanes al centre de la seva activitat econòmica. Per fer-ho, diferencia tres blocs d’actuació: el suport i acompanyament, l’economia social i treball, i la divulgació i coneixement.
Impulsa projectes d’economia social per a la inserció laboral inclusiva, prioritzant el treball digne, l’autonomia i la integració per sobre de la maximització del benefici econòmic. Els serveis de proximitat, com jardineria, neteja i consergeria, ofereixen tasques accessibles i estables, adaptades a les capacitats individuals i amb suport professional per assegurar l’èxit i el benestar. Els projectes comercials, com hostals, restaurants i supermercats, combinen productivitat amb interacció directa amb la comunitat, fomentant la normalització i el reconeixement social com a necessitats clau per a la dignitat i l’autonomia personal. La producció agroalimentària, com formatges i vins, aporta vinculació comunitària i territorial, promovent la satisfacció personal mitjançant pràctiques sostenibles. I el comerç electrònic AMPANS Market facilita l’accés als processos de digitalització actuals, obrint noves oportunitats d’aprenentatge i participació.
També actua com a pont entre el món empresarial i les persones usuàries a través dels Centres Especials de Treball (CET), el Centre de Formació Professional Integrada JOVIAT-AMPANS (JA) o el seu servei d’inserció laboral. Ofereix cursos, programes formatius i suport personalitzat per acompanyar i adaptar els llocs de treball, facilitant l’adaptació laboral i social del col·lectiu. Anualment acompanya més de 1.000 persones en el seu projecte formatiu i professional (Ampans, s.d.).
Alhora, és pionera a promoure la recerca i la innovació per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i convoca de forma biennal el Premi d’Investigació i Innovació en l’àmbit de la Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament (DID).
Compromís amb la comunitat i el territori
És una fundació amb clara voluntat de transformació social i amb una forta vinculació a la Catalunya central (Bages i entorn). Participa en tasques locals, col·labora amb ajuntaments i altres entitats del tercer sector, i és extensament reconeguda per la seva implicació en la generació de llocs de treball inclusius i aspectes com l’última milla.
Combina la inserció laboral, la dinamització rural, la sensibilització i el contacte directe amb la comunitat a través de projectes com la finca Urpina, a Sant Salvador de Guardiola, dedicada a l’elaboració de vins i formatges que duu a terme activitats de turisme ecosocial i sostenible. A més, ha establert aliances amb empreses com Caprabo, i emprès serveis oberts al públic que generen espais de convivència i normalització, contribuint a trencar estigmes i fer visible el valor de la diversitat, com el Garden, el restaurant Canonge, la cafeteria El Casino o l’INOUT Hostel a Collserola.
L’INOUT Hostel és “el primer alberg d’Europa amb un 90% de la plantilla formada per persones amb discapacitat” (Ampans, s.d.).
ANÀLISI CRÍTICA
Analitzats els tres eixos principals de l’ESS, podem concloure que AMPANS mostra una alineació notable, tot i que amb marge de millora que li permetria connectar millor amb el model més holístic, principalment en el seu model de governança.
El model fundacional fa que la gestió democràtica sigui més limitada que en cooperatives o associacions, ja que el poder de decisió recau principalment en el Patronat i no en una assemblea. Els principals grups d’interès (professionals, famílies o persones usuàries, entre altres), agrupats en Consells Assessors i de Participació seguint l’article 32 dels seus estatuts, són merament consultius, i les seves propostes no són vinculants; així doncs, tot i disposar d’espais propis dins l’estructura organitzativa, no participen directament en la presa de decisions estratègiques de l’organització. Aquesta casuística situa l’organització a mig camí entre el pol clàssic i el pol plenament holístic en termes de democràcia econòmica.
D’acord amb aquesta situació, la meva primera proposta seria crear consells de participació dels principals grups d’interès amb poder real per influir en estratègies, nous projectes i avaluacions d’impacte.
Per altra banda, AMPANS integra la sostenibilitat com a eix estratègic, i a través d’AMPANS Medi Ambient SL (un dels CET esmentats), gestiona 13 deixalleries fixes i 3 de mòbils, i el Servei de Recollida Selectiva de la comarca. Així i tot, és un aspecte al qual s’ha donat poca visibilitat en la presentació dels seus projectes emblemàtics i activitats quotidianes, per exemple en les residències, centres ocupacionals o centres de dia.
Per tant, una segona proposta seria enfortir el discurs i donar visibilitat a la pràctica de consum responsable en les activitats de la fundació (economia circular, eficiència energètica o gestió de residus, entre altres).
Treballant en aquestes millores, l’entitat estaria més connectada amb els principis de l’ESS.
A continuació, adjunto un vídeo oficial d’AMPANS (YouTube, 2025) que mostra els serveis d’inserció laboral, itineraris personalitzats, suport i testimonis de la fundació, destacant la feina digna i significativa alineada amb l’ESS.
AMPANS. (s.d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat el 4 de març de 2026, de https://ampans.cat/
Perplexity AI. (2026). Conversació assistida sobre Fundació AMPANS i economia social i solidària [Xat d’IA generatiu]. Consultes entre els dies 1 i 5 de març de 2026 a https://www.perplexity.ai/
Debatcontributions 1el AMPANS: Diversitat sense barreres, futurs amb oportunitats.
Marina Lana Cadenas says:
Visibilitat: Públic
Hola Anna, m’ha semblat molt interessant la teva anàlisi d’AMPANS. Es nota que has investigat bastant l’entitat i que has intentat relacionar-la amb els tres eixos de l’economia social i solidària. Sobretot m’ha cridat l’atenció la part on expliques la diversitat de projectes que tenen jardineria, restauració, producció agroalimentària…, perquè mostra molt bé com l’activitat econòmica pot servir per generar oportunitats laborals reals per a persones amb discapacitat, que és precisament una de les idees centrals de l’ESS: posar l’economia al servei de les persones i de les seves necessitats.
En el meu cas també he analitzat una fundació que treballa amb persones amb discapacitat, la Fundació Arc de Sant Martí de Martorell, i he trobat bastants punts en comú amb el que expliques d’AMPANS. En tots dos casos es veu clarament aquesta orientació a les necessitats humanes, ja que l’activitat de l’organització gira al voltant de millorar la qualitat de vida, l’autonomia i la inclusió social d’aquest col·lectiu. També em sembla interessant que moltes d’aquestes entitats combinin serveis socials amb activitats econòmiques reals, perquè això permet crear ocupació inclusiva i alhora generar impacte al territori.
També coincideixo amb la reflexió crítica que fas sobre la gestió democràtica. Tal com explica la teoria de l’ESS, un dels eixos principals és precisament la participació i la distribució del poder en la presa de decisions. En el cas de les fundacions, com bé dius, sovint el model de governança fa que aquesta participació sigui més limitada que en altres formes jurídiques com les cooperatives. Per això trobo molt encertada la proposta que fas de reforçar els espais de participació dels diferents grups implicats persones usuàries, famílies o professionals, ja que podria apropar encara més l’entitat al model més holístic que descriu la teoria.
Finalment, també m’ha semblat interessant la teva proposta de donar més visibilitat a les pràctiques de sostenibilitat i consum responsable. En el context actual, crec que és un aspecte cada vegada més rellevant dins de l’economia social i solidària, perquè no només es tracta de generar impacte social, sinó també de contribuir a un model econòmic més sostenible.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Raquel,
Endavant amb l’entitat seleccionada.
Salutacions,
Marc