Publicat per

Digitalització i Economia Social i Solidària

Publicat per

Digitalització i Economia Social i Solidària

Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper cada vegada més rellevant en el funcionament de La Fageda. Com a organització que opera…
Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper cada vegada més rellevant en el funcionament de La Fageda. Com a…

Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper cada vegada més rellevant en el funcionament de La Fageda. Com a organització que opera en el sector alimentari, utilitza eines digitals per optimitzar la gestió de la producció, el control de qualitat i la distribució dels seus productes. A més, la seva presència digital (web corporativa i xarxes socials) li permet comunicar el valor social del projecte i connectar amb els consumidors. Tanmateix, el nivell de digitalització no és l’eix central del seu model, sinó una eina de suport al seu objectiu principal, la inclusió social i laboral.

Des d’una perspectiva analítica, la digitalització ofereix diverses oportunitats estratègiques per reforçar el model de La Fageda dins del marc de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, pot millorar la transparència i la traçabilitat dels productes, permetent als consumidors conèixer amb més detall l’origen, el procés productiu i l’impacte social de l’organització. Això és rellevant en un context de creixement del consum responsable. En segon lloc, les eines digitals poden facilitar una major participació interna, per exemple mitjançant espais digitals de deliberació o consulta, reforçant així el principi de gestió democràtica. Finalment, la digitalització també podria contribuir a ampliar l’impacte social del projecte, millorant la seva capacitat de comunicació, sensibilització i educació sobre els valors de l’ESS.

Encara que aquest procés també genera riscos i tensions que cal analitzar críticament. Un dels principals riscos és la dependència de grans plataformes digitals, com xarxes socials o eines de gestió privades que operen sota lògiques de mercat allunyades dels valors de l’ESS. Aquesta dependència pot generar contradiccions entre el model social de la cooperativa i les infraestructures tecnològiques que utilitza. A més, la gestió de dades és un altre aspecte crític, ja que implica responsabilitats ètiques en relació amb la privacitat i l’ús de la informació. També cal tenir en compte les desigualtats internes en competències digitals que podrien dificultar la participació real de totes les persones treballadores, especialment tenint en compte el perfil dels col·lectius amb els quals treballa La Fageda.

Davant d’aquests reptes, La Fageda podria adoptar diverses estratègies per desenvolupar una digitalització més alineada amb els principis de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, seria recomanable apostar per tecnologies obertes o de caràcter cooperatiu, reduint la dependència de grans corporacions tecnològiques i afavorint models més ètics i sostenibles. En segon lloc, podria implementar una política de gestió de dades, basada en criteris de transparència, seguretat i respecte pels drets de les persones. En tercer lloc, seria clau invertir en formació digital inclusiva, assegurant que totes les persones treballadores puguin participar en els processos digitals i evitant noves formes d’exclusió. Finalment, també podria explorar la creació de xarxes digitals amb altres entitats de l’ESS, reforçant la cooperació i l’intercanvi de coneixement.

Debat2el Digitalització i Economia Social i Solidària

  1. Pol Alcántara Cadevall says:

    Bon dia, Sadia,

     

    Revisant la pàgina web de La Fageda, he vist que té un gran conjunt d’informació plasmat d’una manera molt visual i intuïtiva, donant a la seva plataforma de difusió poc marge de millora (a grans trets).

    Crec que la teva anàlisi està més centrat en la tecnologia interna de l’empresa: és a dir, la tecnologia que usa en el seu procés de producció o d’interacció amb els seus treballadors. Aquesta empresa té més de 650 treballadors, segons les mateixes dades de l’entitat (La Fageda, 2026); per tant, estem parlant d’una gran empresa (MicroBank, 2025). Amb aquestes característiques, potser podríem plantejar millores per tal que l’entitat sigui pionera en aspectes centrats a l’ús de plataformes digitals centrades en el client i no enfocar-nos tant en l’operativa.

    Seguint aquesta línia, es podria considerar desenvolupar una plataforma que, en escanejar els productes de La Fageda, doni especificacions dels components que conformen l’aliment o, fins i tot, derivi a receptes que es puguin fer amb aquell i altres productes de l’entitat (o fins i tot amb productes d’altres empreses que es puguin associar). Un exemple d’aquest tipus d’aplicació seria “Yuka”, una app que dona informació de la composició de molts productes alimentaris i cosmètics (Rubio, 2025). Es podria incloure també un espai de comentaris per tal que els consumidors deixin ressenyes dels productes o suggeriments de com cuinar-los.

    D’aquesta manera, es milloraria la transparència dels productes amb els comentaris oberts dels consumidors, es generaria un ecosistema de comunicació entre clients i l’empresa, s’augmentaria la interacció entre tots els participants del procés productiu i s’estimularia la compra amb un màrqueting més transparent.

     

    Moltes gràcies per la teva anàlisi i espero saber la teva opinió al respecte!

    Pol

     

    MicroBank. (2025). Petita, mitjana i gran empresa: diferències i característiques. https://www.microbank.com/ca/blog/p/diferencies-petita-i-mitjana-empresa.html.

    La Fageda. (2026). La Fageda https://www.fageda.com/.

    Rubio, I. [Isabel]. (2025). Moda, comida y cosmética: ‘apps’ que descifran la composición y el impacto ambiental de las compres. El País. https://elpais.com/tecnologia/2025-08-07/moda-comida-y-cosmetica-apps-que-descifran-la-composicion-y-el-impacto-ambiental-de-las-compras.html.

     

  2. Pol-Sewlan Agbogladja Torres says:

    Hola Sadia,
    He trobat la teva anàlisi molt ben enfocada i amb una estructura molt clara, cosa que facilita molt la comprensió del contingut. Es veu que tens una bona comprensió del model de La Fageda i, sobretot, que saps situar la digitalització com un recurs que dona suport a la seva finalitat social, i no com un element central. Aquest plantejament és molt adequat i coherent amb els principis de l’economia social i solidària.
    També m’ha semblat molt encertat com planteges les oportunitats vinculades a la transparència i la traçabilitat dels productes, ja que connecta molt bé amb les demandes actuals dels consumidors. A més, la idea de reforçar la participació interna a través d’eines digitals està molt ben argumentada i aporta valor a l’anàlisi. En general, el text està molt equilibrat, ja que combines de manera adequada els beneficis amb els riscos, especialment quan menciones la dependència tecnològica o les possibles desigualtats en competències digitals.
    A més, les estratègies que proposes estan ben alineades amb els valors de l’ESS i aporten una visió constructiva i realista sobre com avançar en aquest procés de digitalització.
    Per millorar, et proposaria:

    Desenvolupar una mica més la situació actual de La Fageda en l’àmbit digital, concretant quines eines utilitza i quin impacte tenen en el dia a dia.
    Fer les propostes una mica més específiques i aplicades, explicant com es podrien dur a terme en la pràctica, especialment en relació amb la participació i la gestió de dades.

Publicat per

Un pas cap a la modernització tecnològica

Publicat per

Un pas cap a la modernització tecnològica

La Fundació Nzuri Daima fa ús de les tecnologies digitals, però d’una manera molt simple i rudimentària. De fet, és cert que disposa d’una pàgina web on exposa els seus projectes i activitats d’una manera bastant completa, si s’analitza la mateixa amb més detall es pot veure que el seu ús és principalment divulgatiu amb fins recaptatoris. Bàsicament funciona com un espai on s’expliquen els projectes que desenvolupa la fundació i que serveix com a eina per donar-los visibilitat i,…
La Fundació Nzuri Daima fa ús de les tecnologies digitals, però d’una manera molt simple i rudimentària. De fet,…

La Fundació Nzuri Daima fa ús de les tecnologies digitals, però d’una manera molt simple i rudimentària. De fet, és cert que disposa d’una pàgina web on exposa els seus projectes i activitats d’una manera bastant completa, si s’analitza la mateixa amb més detall es pot veure que el seu ús és principalment divulgatiu amb fins recaptatoris. Bàsicament funciona com un espai on s’expliquen els projectes que desenvolupa la fundació i que serveix com a eina per donar-los visibilitat i, alhora, captar recursos o donacions per poder-los dur a terme.

A més, la pàgina web també funciona com un espai per fomentar la col·laboració amb l’entitat. Es pot llegir que l’entitat està formada per voluntaris i que els seus projectes es financen a través de donacions, esdeveniments solidaris o intercanvis d’objectes artesanals.

Tot i això, no queda del tot clar quin tipus de plataforma digital utilitza l’entitat ni quin model de gestió tecnològica segueix, ja que la informació disponible és limitada.  Cal deixar clar que no totes les plataformes digitals funcionen sota els mateixos principis, ja que existeixen diferents models de plataformes com el pro-comú digital, el cooperativisme de plataforma o el capitalisme de plataforma. Totes elles amb diferents impactes socials i econòmics.

Pel que fa al model de governança, la pàgina web no deixa clar quin és ni si existeixen possibles mecanismes de participació o presa de decisions col·lectives. En un apartat específic es descriuen els membres de l’entitat amb la seva corresponent tasca dins de la fundació, però no s’aprofundeix gaire més en el funcionament. De fet, algunes iniciatives de l’economia social i solidària utilitzen plataformes digitals de participació, que permet millorar la governança democràtica i facilitar la participació per part de tota la comunitat  a l’hora de la presa de decisions. Tot i així, en el cas present de la Fundació Nzuri Daima no resta tant clara la participació col·lectiva en la presa de decisions, i potser les grans aliances de la fundació amb grans personatges del món de la cutura són les que realment acaben afectant a la direcció de la mateixa fundació, aliances que resten clarament definides en la seva mateixa pàgina web. Aquesta manca de claredat pot dificultar la participació democràtica i la transparència, dos principis fonamentals de l’economia social i solidària, i pot limitar la implicació real de la comunitat en la presa de decisions.

Per altra banda, cal dir que l’entitat te visibilitat a les xarxes socials, a Instagram i Twitter sota el nom @NzuriDaima. En aquests espais el que es fa és utilitzar l’oportunitat com a altaveu per tal de  donar a conèixer els projectes i activitats que es realitzen a través de la fundació per tal de mantenir els usuaris i seguidors informats. Interpreto aquests dos espais com llocs de comunicació i publicitat.

Es podrien aprofitar aquestes aportacions a les xarxes socials com una oportunitat de digitalització.

Sabem que aquesta digitalització no sempre aporta avantatges, sinó que també hi ha tot un seguit de riscos associats. El fet de ser més visibles i de dur a terme una bona gestió tecnològica requereix no només recursos econòmics, sinó també recursos materials i temps de dedicació. En moltes entitats socials aquests recursos sovint es destinen a altres tasques considerades més prioritàries, o bé no se’ls dona la importància necessària.  Aquesta situació pot generar un risc, ja que una mala gestió de la comunicació digital pot afectar la visibilitat de l’entitat i fins i tot provocar la pèrdua de possibles donacions. S’ha de buscar un equilibri entre la necessària comunicació digital i les seves despeses associades, i els recursos no destinats a fins socials a resultes de la mateixa inversió comunicativa a través de la web. Un altre exemple de risc seria el de dependre d’una plataforma digital que no tingui la mateixa forma d’actuar que la pròpia fundació, és a dir, que no actuï segons els principis de l’economia ESS. També cal tenir en compte la protecció de dades i riscos informàtics associats. El mal ús de la informàtica i la tecnologia pot generar grans conflictes interns, externs i amb terceres parts. Per aquest motiu, es recomana tenir aquest tema ben gestionat amb el suport d’un professional que pugui garantir una bona gestió tecnològica i permetre que l’entitat continuï promovent els seus projectes i cercant recursos per poder-los desenvolupar.

En definitiva, “la digitalització en l’economia social i solidària s’ha d’entendre com una eina per millorar el funcionament de les entitats i reforçar el seu impacte social, sempre que s’utilitzi de manera coherent amb els seus valors i principis” (Ajuntament de Barcelona, 2024). L’ús d’entitats independents de digitalització que s’ocupen de la gestió dels medis tecnològics i que rebin una comisió en funció de la seva participació en la recaptació social obtinguda pels donatius, sigui quina sigui la quantitat, és una de les fonts per assolir un fort impacte econòmic i social a resultes de l’activitat en l’economia social i solidària duta a terme per qualsevol fundació, entre elles Fundació Nzuri Daima.

Cal entendre la digatiltzació com un procès estratègic alineat amb els valors de l’ESS, tot garantint la transparència, la participació i sostenibilitat de la comunitat a llarg termini.

Creieu que entitats petites com la Fundació Nzuri Daima disposen dels recursos i coneixements necessaris per gestionar correctament la digitalització, o pot acabar convertint-se en un repte difícil d’assumir?

 

Bibliografia:

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Ajuntament de Barcelona. (2024). La digitalización de la ESS no es una finalidad sino un instrumento para mejorar: te ayuda a entender dónde estás y hacia dónde puedes ir. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/la-digitalizacion-de-la-ess-no-es-una-finalidad-sino-un-instrumento-para-mejorar-te-ayuda-a-entender-donde-estas-y-hacia-donde-puedes-ir_1539059.html

Debat3el Un pas cap a la modernització tecnològica

  1. Eloy Hospital Llop says:

    Hola Nuria

    Crec que la teva anàlisi és molt encertada sobretot quan destaques la falta d´informació sobre el model de plataforma i de governança. Tot i això afegiria que la digitalització no es neutra, sinó que incorpora determinades lògiques econòmiques que poden entrar en tensió amb els valors de l´ESS. Potser seria interessant aprofundir en el grau de dependència de plataformes com Instagram o Twitter que responen a models al capitalisme de plataforma.

    També m´ha semblat molt destacable el que comentés sobre la governança però crec que es podria reforçar analitzant com les eines digitals no només faciliten la participació sinó que també poder generar noves desigualtats si no es garanteix l´accés i les competències digitals de totes les persones implicades.

    A mes dels recursos necessaris penso que cal tenir en compte els impactes a un llar termini, ja que una digitalització que només estigui centrada en la visibilitat pot desplaçar la missió social de l´entitat.

    En definitiva, coincideixo amb tu que és una oportunitat però crec que la clau es que aquesta digitalització sigui coherent amb els valors de l´ESS, sostenible i inclusiva.

     

  2. Nuria Gironell Parramon says:

    Hola Eloy,

    Certament, la digitalització no és neutra, i encara menys en el cas de plataformes com Instagram o Twitter, que  tendeixen a prioritzar la visualització ràpida i l’impacte immediat. Aquestes lògiques poden generar tensions amb els valors de l’ESS, que el que persegueixen és una divulgació més profunda i rigorosa de les realitats socials per tal de sensibilitzar i generar coneixement crític. En aquest sentit, són les entitats les que han d’adaptar les seves formes de comunicació per encaixar amb aquestes dinàmiques sense perdre coherència amb  els seus valors.

    Seguint amb el tema de plataformes externes i les repercussions a llarg termini, penso que s’ha de tenir molta cura amb la utilització de plataformes gestores per la recaptació de donacions. Aquestes sovint es nodreixen de comissions, fet que pot incentivar a fer campanyes més agressives orientades a obtenir resultats econòmics ràpids. Tot i que poden ser efectives  a curt termini, poden entrar en conflicte amb els valors de l’ESS i acabar generant conseqüències negatives per a l’entitat a llarg termini, tant a nivell econòmic com reputacional.

    Gràcies per la teva aportació!

    Núria

  3. David Serres Olmeda says:

    Hola Nuria i Eloy!

    Interessant debat que heu generat sobre aquesta Fundació.

    M’ha fet reflexionar sobre el punt de la Nuria sobre l’us d’entitats externes que cobren comissió per la recaptació social. Tal i com apunteu aquesta “mercantilització” de la solidaritat ens porta riscos més aviat reputacionals -no veig tan clars els econòmics que esmenta Nuria-, perque aquesta entitat pot acabar caient en campanyes agressives que desvirtuin els valors de l’ESS.

    Poca cosa puc afegir al risc que heu fet esment, simplement com a proposta de millora, no creieu que seria més apropiat plantejar-se altres alternatives? He pensat en dues:

    Per exemple, Nuria esmenta el procomú. Per què en comptes d’intermediaris comercials no optar per plataformes de micromecenatge ètic com Goteo.org? Tornant així a la lògica del retorn social i no pas del lucre.

    Un altre possible solució, no és pas la gestió individual, sino la intercooperació. Es a dir compartir infraestructures digitals i servidors ètics amb altres entitats per reduir costos.

    Per tant, arribat a aquest punt, crec que el repte no és si tenen o no recursos per a la digitalització, sino si son capaços de dissenyar xarxer tecnològiques que ens facin més independents i sortir de l’equació lògica del capital i de les comissions.

    Salutacions

    David

     

    https://ca.goteo.org/

     

Publicat per

Keras Buti: Cultivant comunitat més enllà de les plataformes digitals.

Publicat per

Keras Buti: Cultivant comunitat més enllà de les plataformes digitals.

En una societat cada vegada més individualitzada i dependent de les noves tecnologies, com pot sobreviure una associació que busca tornar a…
En una societat cada vegada més individualitzada i dependent de les noves tecnologies, com pot sobreviure una associació que…
En una societat cada vegada més individualitzada i dependent de les noves tecnologies, com pot sobreviure una associació que busca tornar a donar vida als barris de l’Hospitalet?

Sota aquesta premissa, analitzarem com empra l’associació i cooperativa Keras Buti les noves tecnologies i plataformes per tal de desenvolupar les seves funcions.

Imatge extreta de https://www.instagram.com/kerasbuti/
Una associació a peu de carrer.

Com ja s’ha dit, Keras Buti és tant una associació com una cooperativa, i l’ús de les noves tecnologies s’ha d’analitzar diferenciat quina funció busca complementar. Començant en l’àmbit com a associació, veiem quines eines té actualment i com les utilitza:

Keras Buti té una pàgina web, portada per Lafundació; on, per fer-ho curt, trobem un conjunt d’informació respecte de què és l’entitat, quines són les seves funcions, i les seves iniciatives principals:

Pàgina web: Keras Buti (2026), LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/

Com veiem, la web actua de manera purament informativa, la interacció entre els visitants és nul·la.

A la part superior dreta de la pàgina, trobem també l’entrada “TRANSPARÈNCIA”, on l’entitat, buscant trencar amb l’opacitat pròpia del capitalisme, mostra totes aquelles dades d’interès que generalment solen ser privades per a les empreses.

L’entitat també compta amb pàgina de Facebook i perfil d’Instagram, buscant amplificar la difusió de la informació sobre les iniciatives que ofereix.

 

Una cooperativa a l’antiga.

Si observem l’ús de les noves tecnologies de Keras Buti com a associació productora i distribuïdora d’aliments agrària, trobem una web que ens permet la compra “online”:

Pàgina web: Keras Buti (2026). https://kerasbuti.org/shop.

Veiem una pàgina bastant artesanal. És evident que la venda a botiga no és la principal font d’ingressos de la cooperativa, més enfocada a la venda de cistelles prepactades en diferents punts de distribució. La informació respecte a l’economia interna la trobem a la pàgina web de Lafundació ja mencionada.

 

En resum i respecte a l’anàlisi feta fins ara, veiem que l’entitat no busca tindre una forta presència en plataformes digitals; actuant quasi en exclusiva com a font d’informació i difusió, i en cap cas emprant-les com a part de l’engranatge central.

Trobem moltes àrees de millora: com l’ús de plataformes de governança com “Decidim” i ús de plataformes de codi obert, buscant una major participació dels visitants a aquestes pàgines, podent crear una sort de “fòrum” per compartir opinions i inquietuds i generar comunitat “online”; visibilitzar la traçabilitat dels productes comercials o mapejar per nodes com s’organitza l’associació per tal de fer l’explicació de l’organització més visual.

 

Revitalitzar un barri sense electricitat

Tot i el mencionat prèviament, busquem acabar aquesta anàlisi amb una pregunta oberta: Si el que busca l’associació és tornar a donar vida al barri, és realment intel·ligent donar vies per al veïnat per no sortir de casa?

Potser el més pràctic o ètic amb una iniciativa com la que proposa Keras Buti és precisament reduir l’impacte en xarxes per tal de fomentar la interacció a peu de carrer i reprendre el contacte que s’està perdent amb l’ús de les pantalles. Parlem d’una associació de mida reduïda (128 socis no treballadors, i poc més de 50 treballadors i voluntaris), i plantejar plataformes pensades per a un gran nombre de participants potser no és ni una prioritat ni una acció que representi fidelment els fonaments ni de l’associació ni de la cooperativa.

 

 

Fonts:

Keras Buti (s.d.), LaFundacióhttps://lafundicio.net/kerasbuti/

Keras Buti (s.d.). Keras Buti. https://kerasbuti.org/shop

Keras Buti (s.d.). Pam a Pam. https://pamapam.cat/directori/escola-popular-keras-buti/

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria

 

[No s’ha usat la IA en aquest treball].

Carregant...

Debat1el Keras Buti: Cultivant comunitat més enllà de les plataformes digitals.

  1. Jordi Colom Rabaso says:

    Bon dia Pol, Keras Buti m’ha despertat l’interès, seguint la informació que hi ha a les xarxes. Sintetitzo que es una associació de economia social i solidària , que promou la sobirania alimentaria ecològica amb productes Km0 des del seu espai agrari de “les cabasses” . Combina un punt de venda dels productes agroecològics, cuina comunitària “La marmita” cuina social ”la suculenta”.

    Dona a entendre que totes les iniciatives prioritzen la participació col·lectiva presencial a la digitalització. Aquesta aposta pel mon real dona resposta a controlar l’escala i evitar el que coneixem com ”morir d’èxit”.

    El meu plantejament es millorar la comunicació interna i la participació assembleària dels nodes repartits per l’Hospitalet de Llobregat mitjançant grups de Telegram, Signal, whatsapp, fòrum en la website.. es podria compartir actes, facilitar la participació, reduir temps de trasllat.

    Amb uns sistema de gestió ERP podrien reduir tasques administratives i reduint errors, millorar la gestió de les compres i la logística eficientment , augmentant la transparència

    Enfortir la traçabilitat entre els espais físics, conèixer l’estat de la collita, la climatologia per preveure accions correctores, la gestió de voluntaris en definitiva visualitzar en tot moment els beneficis de l’acció social de Keras Buti traduït del romaní es  “fem coses?”

    ODS11 CIUTATS i COMUNITATS SOSTENIBLES

    ODS12 CONSUM I PRODUCCIÓ RESPONSABLE

    OSD17 ALIANÇA PELS OBJECTIUS

    Fonts:

    Keras Buti (2026), LaFundacióhttps://lafundicio.net/kerasbuti/

    Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). (2020). Compromisos de l’Aliança Catalunya 2030. Generalitat de Catalunya. https://cads.gencat.cat/ca/alianca/compromisos/

     

Publicat per

EL TEB I LA TRANSFORMACION DIGITAL: FACIL, COMPETITIVA I RESPONSABLE

Publicat per

EL TEB I LA TRANSFORMACION DIGITAL: FACIL, COMPETITIVA I RESPONSABLE

En la primera entrega del cas del Grup TEB,  vam poder detectar algunes iniciatives que incorporen tecnologies digitals que poden estar clarament…
En la primera entrega del cas del Grup TEB,  vam poder detectar algunes iniciatives que incorporen tecnologies digitals que…

En la primera entrega del cas del Grup TEB,  vam poder detectar algunes iniciatives que incorporen tecnologies digitals que poden estar clarament en línia segons els objectius plantejats en la presentació d’en Ricard. En aquest sentit, semblarà interessant aprofundir en l’anàlisi de com la digitalització pot influir en el funcionament i el desenvolupament futur de l’entitat, identificant oportunitats, riscos i la detecció de possibles millores.

En l’àmbit de la governança i de la participació —elements centrals en qualsevol organització cooperativa— destaca el cas de TEBvist, la televisió digital impulsada per la mateixa entitat. Aquest projecte constitueix un exemple clar de com les tecnologies digitals poden contribuir a generar espais de comunicació i participació activa per a les persones amb discapacitat intel·lectual, a la vegada que milloren la visibilitat social del col·lectiu i reforcen la Comunitat de l’organització, sempre i quan siguin plantejats de manera FACIL pel treballador.

Pel que fa a la digitalització de l’activitat productiva, també serà interessant analitzar com el TEB desenvolupa i comercialitza diferents productes propis, alguns dels quals arriben a mercats internacionals com Suïssa o Alemanya. Aquest tipus d’activitat, amb tota seguretat implica l’ús de sistemes digitals de gestió logística i control de qualitat, fet que pot obrir noves oportunitats per millorar l’eficiència dels processos i ampliar la capacitat COMPETITIVA de l’organització sense perdre els seus valors socials.

D’altra banda, el TEB gestiona una gran diversitat de serveis —com programes d’habitatge, inserció laboral, activitats esportives o suport a les famílies— que generen una quantitat significativa d’informació i dades. En aquest sentit, l’anàlisi de com es gestionen aquestes dades pot resultar especialment rellevant, tant des de la perspectiva de l’eficiència organitzativa com des del punt de vista dels riscos associats al tractament de dades sensibles i a la necessitat de garantir-ne la protecció i l’ús RESPONSABLE.

Finalment, també s’han identificat algunes iniciatives relacionades amb la sostenibilitat ambiental, com la instal·lació d’una central fotovoltaica d’aproximadament 1000 m² de plaques solars, la renovació progressiva de vehicles elèctrics o en la gestió dels residus. En aquest àmbit, la digitalització podria jugar un paper rellevant mitjançant l’ús d’aplicacions o sistemes digitals de monitoratge que permetin optimitzar els consums energètics, millorar la gestió logística o facilitar la mesura de la SOSTENIBILITAT ambiental de les activitats desenvolupades per l’organització.

A partir d’aquests primers elements detectats, l’anàlisi posterior se centrarà en aprofundir amb més detall quines oportunitats i riscos pot comportar la digitalització pel GRUP TEB, així com les possibles estratègies per incorporar aquestes tecnologies d’una manera coherent amb els valors de l’ESS que estem estudiant.

Debat4el EL TEB I LA TRANSFORMACION DIGITAL: FACIL, COMPETITIVA I RESPONSABLE

  1. Nuria Gironell Parramon says:

    Bona nit David,

    Seguint amb l’esperit d’entitat sostenible i social, i amb el seu principal objectiu de posar les persones al centre, és molt interessant el projecte del programa de televisió.
    Iniciatives com aquesta ajuden a fomentar la inclusió i a reduir distàncies entre persones, tot afavorint la participació i la visibilitat de col·lectius diversos. Des de la perspectiva de l’ESS, és un bon exemple de com la digitalització pot tenir un impacte positiu si es posa al servei de les persones.
    Un altre aspecte que considero molt rellevant és l’aprofitament de les dades, especialment en entitats amb recursos limitats. Una bona anàlisi pot ajudar a reduir costos tot i que requereix d’una inversió inicial elevada.
    Tot i així, crec que el repte principal és trobar l’equilibri entre eficiència i inclusió, per evitar que la digitalització acabi generant noves barreres per a les persones amb més dificultats.
    Fins aviat,

    Núria

     

    1. David Serres Olmeda says:

      Hola Nuria,

      M’acontenta que destaquis el projecte TEBvist, perquè és tracta d’una de les eines que més visibilitat dona a la Comunitat TEB. Concideixo amb tu, és un punt clau de l’ESS que la tecnologia dexi de ser un element fred i es converteixi en altaveu.

      Busco alguna discrepància amb tu però no és posible, perquè la teva reflexió sobre equilibri entre eficiència i inclusió també és mol encertada. Precisament per això en la meva anàlisi posterior, he posat èmfasi en l’accessibilitat cognitiva (Lectura Fàcil Digital), per saltar barreres.

      Moltes gràcies,

      David

  2. Veronica Garcia Valverde says:

    Bon dia David,
    M’ha semblat molt interessant la teva aportació, sobretot la manera com relaciones la digitalització amb diferents àmbits del TEB, com la participació, la producció i la sostenibilitat. Crec que dona una visió bastant completa de com la tecnologia pot influir en l’organització.
    En especial, trobo molt encertat l’exemple de TEBvist, ja que es veu clarament com la digitalització pot generar espais de participació i donar més visibilitat a col·lectius que sovint tenen menys presència.
    Com a possible millora, potser es podria concretar una mica més quines eines digitals utilitzen o podrien utilitzar en aquests àmbits (per exemple, en la gestió de dades o en la part logística), per fer l’anàlisi encara més aplicada.
    En general, crec que és una aportació molt ben treballada i interessant.
    També em fa pensar en fins a quin punt la digitalització pot ajudar a millorar l’eficiència sense perdre el focus social de l’entitat.
    Moltes gràcies!
    Veronica Garcia

    1. David Serres Olmeda says:

      Bona tarda Verónica,

      Sempre s’agraeix la proposta de millora. M’agrada molt que toquis el tema de l’eficiència, perquè es precissament com ja saps, on sorgeix el debat ètic més intens. Coincideixo amb tu: el risc es que, buscant ser més eficients, acabem adoptant dinàmiques de capitalisme de plataforma, que poden deshumanitzar.

      Com persona relacionada directament relacionada amb el TEB (hi treballa el meu germà), assisteixo a molts actes institucionals, inauguracions, aniversaris, etcètera… i el discurs recurrent , amb el seu President al front és: “la supervivència del TEB depèn que siguem capaços de poder innovar i competir amb la resta d’empreses del sector”. Després d’unes setmanes d’aprofundir en el meu cas, no vaig a contradir-lo i en aquesta “supervivència” son comprensibles “incursions” en el capitalisme de plataforma. Si encara estas en el sistema, estàs en peu, més endavant igual tens la oportunitat per influir i fer canvis que transformin tot el que ens deshumanitza.

      El que sí poden fer bé aquestes ESS, és aprofitar les eines que estan implantant, però atents a que els algoritmes d’optimització no suposin eines de control per pressionar al treballador. Hauria de ser al revès, l’algoritme al seu servei.

      Moltes gràcies,

      David

Publicat per

Comunitat Activa i el repte de la digitalització en la inclusió sociolaboral

Publicat per

Comunitat Activa i el repte de la digitalització en la inclusió sociolaboral

En un món cada vegada més digital, la tecnologia s´ha convertit en una porta d´entrada o de sortida del mercat laboral, però…
En un món cada vegada més digital, la tecnologia s´ha convertit en una porta d´entrada o de sortida del…

En un món cada vegada més digital, la tecnologia s´ha convertit en una porta d´entrada o de sortida del mercat laboral, però que passa quan aquesta porta no hi pot accedir tothom? Aquesta és una pregunta que es plantegen moltes entitats de l´ESS com és el cas de Comunitat Activa.

Impulsada pel Grup ABD des de l´any 2011, Comunitat Activa treballa amb persones en situació de vulnerabilitat com són persones amb baixos nivells formatius o situacions irregulars per a poder facilitar la seva inserció sociolaboral. Ho fan a través d´un model basat en itineraris personalitzats que combinen orientació laboral, formació i suport social, es tracta d´un enfocament que posa a les persones al centre i que està alineat amb els valors fonamentals de l´ESS: cooperació, equitat i cohesió social.

Però en els darrers anys aquest model s´ha vist modificat amb l´aparició de la digitalització.

Tot i no ser una entitat tecnològica en el seu origen, Comunitat Activa ha anat incorporant les seves eines digitals en la gestió dels itineraris d´inserció facilitant el registre i el seguiment de les persones usuàries, això permet una major eficiència i personalització dels processos i poder així millorar la qualitat d´aquest acompanyament. A més aquesta digitalització té un paper important en la millora de les competències digitals que penso que són imprescindibles per accedir al mercat laboral. En aquest sentit, l´entitat contribueix a reduir la bretxa digital augmentant les oportunitats d´inserció de les persones participants.

També facilita la connexió amb el mercat de treball mitjançant diferents plataformes digitals i eines de recerca de feina en un món marcat per l´economia de plataformes i la digitalització dels processos de selecció. Amb aquestes eines poden reforçar la dimensió comunitària creant espais de comunicació i cooperació entre participants, professionals i entitats del territori.

Ara bé, la digitalització també comporta riscos importants, penso que el principal és la bretxa digital, ja que moltes persones no disposen ni dispositius ni competències digitals suficients amb la qual cosa pot generar noves formes d´exclusió social. A més, existeix una creixent dependència de plataformes externes, normalment controlades per grans empreses amb la qual cosa pot fer entrar en contradiccions amb els valors de l´ESS com la democràcia econòmica i la participació col·lectiva.

Des d´una visió crítica, la digitalització també pot afectar la governança i la participació amb el que es pot modificar la manera de prendre decisions i es relacionen les diferents parts de l´organització. Destacar que l´acompanyament sociolaboral es basa en una relació humana, la confiança i la proximitat amb la qual cosa una excessiva digitalització podria reduir aquests espais que són essencials en els processos d´inclusió social,

 

El repte per tant es de quina manera digitalitzar-se sense perdre els valors de l´ESS. En primer lloc, hauria de promoure la inclusió digital i garantir l´accés a dispositius, formació i acompanyament a les necessitats de les persones usuàries. En segon lloc, podria impulsar estratègies concretes de digitalització com

  • Programes de capacitació digital bàsica adaptats als diferents perfils d´usuaris.
  • Aliances amb empreses i entitats del territori per facilitar la inserció laboral.
  • Desenvolupament de plataformes digitals alineades amb els valors de l´ESS i així reduir la dependència de les grans empreses.

Es fonamental poder incorporar una mirada ètica i inclusiva i poder garantir que la utilització de la tecnologia respecti criteris de justícia social, equitat i perspectiva de gènere. I haurà d´entendre la tecnologia com una eina complementària que ajudi a reforçar el treball social però que no substitueixi l’acompanyament humà.

 En el cas de Comunitat Activa demostra que la digitalització no és només una qüestió tecnològica sinó també social, econòmica i ètica. Haurà de repensar els models d´intervenció i adaptar-los a un entorn sense perdre l´essència. Com a entitat de l´ESS té una oportunitat clau: impulsar una digitalització inclusiva, crítica i transformadora que sigui capaç de generar impacte social.

Perquè, la veritable innovació no és només digital — és social.

 

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Grup ABD. (s.f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral.
https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/

Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/

Grup ABD. (s.f.). Comunidad Activa (descripció del programa).
https://abd.ong/programas/comunidad-activa/

Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral.
https://www.fsyc.org

 

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària?
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria

 

Debat2el Comunitat Activa i el repte de la digitalització en la inclusió sociolaboral

  1. Veronica Garcia Valverde says:

    Hola Eloy,

    Em sembla molt interessant la teva aportació, sobretot perquè abordes la digitalització des d’un àmbit molt concret com és la inserció sociolaboral, on realment es veuen molt clarament tant les oportunitats com els riscos.

    Crec que és molt encertat que posis el focus en la bretxa digital, ja que en el cas de Comunitat Activa pot ser un dels principals reptes, tenint en compte el perfil de les persones usuàries. En aquest sentit, la digitalització pot ser alhora una oportunitat per millorar l’accés al mercat laboral, però també un risc si no es tenen en compte les desigualtats en l’accés a dispositius o en les competències digitals.

    També trobo molt interessant la relació que fas amb les plataformes digitals de recerca de feina, perquè actualment molts processos de selecció ja es fan en línia, i això fa que aquestes competències siguin gairebé imprescindibles.

    Com a possible aportació, potser es podria concretar una mica més com es treballa aquesta capacitació digital dins dels itineraris d’inserció. Per exemple, si es fan formacions específiques en competències digitals bàsiques o si hi ha un acompanyament més personalitzat segons el nivell de cada persona. Crec que això ajudaria a veure de manera més clara com s’aplica la digitalització en el dia a dia de l’entitat.

    D’altra banda, m’agrada molt el que comentes sobre el risc que una digitalització excessiva pugui afectar la relació humana, que en aquest tipus de projectes és fonamental. Això fa pensar que el repte no és només incorporar tecnologia, sinó trobar l’equilibri perquè aquesta sigui una eina que complementi l’acompanyament social i no el substitueixi.

    En general, crec que és una aportació molt completa i ben enfocada, especialment perquè aconsegueixes combinar la dimensió tecnològica amb la social, que és clau en aquest tipus d’iniciatives.

     

  2. Laia Orduña de la Viuda says:

    Bon dia Eloy,

    En primer lloc, comentar-te que considero que és una entitat que està molt ben connectada i actualitzada amb el món digital. Ofereixen l’opció de fer donacions a través de la seva pàgina web amb diferents mètodes de pagament, per donar facilitats a les persones que vulguin aportar el seu gra de sorra. També tens la opció d’inscriure’t en els seus cursos i tallers de l’Escola de Formació de Voluntariat d’ABD de manera en línia o, fins i tot, de fer-te voluntari per ajudar a l’organització també de forma digital.

    En referència a la bretxa digital, també considero que és un dels principals problemes que té aquesta organització, tenint en compte que el seu públic objectiu són persones en situació de vulnerabilitat. Moltes d’aquestes persones el més segur és que no disposin de dispositius per connectar-se amb Comunitat Activa i ,si en tenen, és molt probable que no tinguin les habilitats o els coneixements per poder utilitzar-los de manera autònoma; com per exemple per poder fer el registre o el seu seguiment dins de l’entitat. Per tal de reduir aquesta bretxa, seria important no només oferir formació en competències digitals, sinó també garantir l’accés a recursos tecnològics i un acompanyament continu adaptat a les necessitats de cada persona.

    Estic d’acord amb el repte que planteges, mantenir els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) però adaptar-se a la digitalització no és fàcil, especialment tenint en compte les facilitats que ofereixen les grans corporacions. Per això, el repte no és només tecnològic, sinó també ètic i estratègic. El fet de decidir com utilitzar aquestes eines sense generar dependències ni contradiccions amb els seus valors. Per altra banda, és important mantenir la balança equilibrada entre el creixement de l’organització i la preservació dels valors que la representen.

    Per últim, considero que és important destacar que estan presents a moltes de les xarxes socials; ja que disposen de Facebook, Instagram, X, Youtube, LinkedIn i un canal de difusió de WhatsApp, des dels quals pengen les últimes notícies de l’entitat. Aquests mètodes de comunicació els permeten estar connectats amb les entitats col·laboradores, a més d’ajuda per a què els trobin noves organitzacions per poder formar noves aliances.
     
    Molt bona feina!

    Laia Orduña.

Publicat per

Artesania i Sobirania Digital: El camí cap a l’autonomia a Bauharum Handmade

Publicat per

Artesania i Sobirania Digital: El camí cap a l’autonomia a Bauharum Handmade

L’impacte de la digitalització en projectes d’autoocupació artesana, com Bauharum Handmade a la Cerdanya, planteja un escenari de tensions constants entre la supervivència comercial i els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS). La Nadia Belchi opera actualment com a autònoma, una realitat que converteix la tecnologia en un pont indispensable per connectar el seu obrador amb mercats urbans, garantint la continuïtat d’un ofici tradicional al Pirineu. Bauharum no és només una marca d’espelmes;,és un projecte d’artesania conscient que utilitza…
L’impacte de la digitalització en projectes d’autoocupació artesana, com Bauharum Handmade a la Cerdanya, planteja un escenari de tensions…

L’impacte de la digitalització en projectes d’autoocupació artesana, com Bauharum Handmade a la Cerdanya, planteja un escenari de tensions constants entre la supervivència comercial i els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS).

La Nadia Belchi opera actualment com a autònoma, una realitat que converteix la tecnologia en un pont indispensable per connectar el seu obrador amb mercats urbans, garantint la continuïtat d’un ofici tradicional al Pirineu.

Bauharum no és només una marca d’espelmes;,és un projecte d’artesania conscient que utilitza cera de soja natural, olis essencials purs i processos lliures de tòxics. Mitjançant eines com Shopify i Instagram, la Nadia ha aconseguit una projecció territorial que li permet ser econòmicament sostenible.

Tanmateix, tal com apuntava la companya Judith en el debat, aquest “pont” digital comporta el risc de dependre de plataformes extractives que poden desdibuixar la identitat artesanal sota les lògiques d’algorismes opacs.

Gràcies a la interacció a l’Àgora amb la Judith, la Laia i l’Alba, la meva anàlisi inicial ha evolucionat cap a una proposta de digitalització més pragmàtica i arrelada a la realitat de l’ESS:

  • Transparència com a estratègia de valor: Una de les conclusions clau del debat és l’oportunitat d’utilitzar els canals digitals no només per a la venda, sinó per fer pedagogia. Com suggerien la Laia i l’Alba, digitalitzar la traçabilitat del producte, explicant l’origen de la cera de soja o els criteris de sostenibilitat i reforça el vincle amb el consum conscient sense suposar una inversió econòmica inassumible.

  • La sobirania tecnològica com a camí gradual: Inicialment, la meva proposta se centrava en la implementació de sistemes complexos com Odoo. No obstant això, el feedback de la Laia sobre la manca de factibilitat per a una sola treballadora m’ha fet replantejar l’estratègia. L’aportació de l’Alba ha idonea: la sobirania digital s’ha d’entendre com un procés. En lloc de grans canvis, Bauharum pot apostar per eines cooperatives com CommonsCloud, guanyant autonomia poc a poc.

  • De la solitud a la xarxa: La comparativa amb la cooperativa Konexiona  posa de manifest que el gran repte de la Nadia és la solitud tecnològica. Això ens referma en la idea que estar validada a Pam a Pam és la millor eina per a una autònoma: permet compartir recursos i coneixements, entenent que la sobirania digital és un repte que s’ha d’afrontar de manera col·lectiva.

Per acabar, la digitalització a Bauharum ha de ser un exercici de pragmatisme ètic. La clau no és només “estar a la xarxa”, sinó triar eines que serveixin per protegir l’ofici artesà, mantenint el control del relat i de les dades per garantir que la tecnologia estigui al servei de la vida i del territori.

Moltes gràcies!

Mariona

 

Arç Cooperativa. (s. d.). Web oficial. https://arc.coop/

Bauharum Handmade. (2026). Qui sóc: https://bauharum.com/es/pages/qui-sochttps://bauharum.com/es/pages/quien-soy

Espelt, R. (2026, 11 de març). La digitalització de l’economia social i solidària: Com la digitalització impacta o pot impactar en l’entitat? [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.(Link de l’espai Canvas)

Fuster Morell, M., Espelt, R., i Renau, C. (2021). El cooperativisme de plataforma: una alternativa a l’economia digital extractiva. CIRIEC-Espanya, Revista d’Economia Pública, Social y Cooperativa, (102), 5-31. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

Hierro, A. (s. d.). [Xarxeta] La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic. Pangea. https://laweb.pangea.org/blog-pangea/xarxeta-mercat-social-tecnologic-2/

Pam a Pam. (s. d.). Bauharum Handmade. Mapa de l’Economia Solidària. https://pamapam.cat/mapa/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (s. d.). Què és l’Economia Social i Solidària? https://xes.cat/que-es-less/

 

Debat0el Artesania i Sobirania Digital: El camí cap a l’autonomia a Bauharum Handmade

No hi ha comentaris.

Publicat per

Donant veu a l’ ESS

Publicat per

Donant veu a l’ ESS

Bona tarda. Afegeixo el punt 2 i 3 per a Diomcoop Aplicació dels principis de l’economia social i solidària: Diomcoop és un exemple destacat d’organització que aplica els principis de l’economia social i solidària (ESS). Aquest model econòmic posa al centre les persones, la cooperació i el benestar col·lectiu per davant del benefici econòmic. Un dels principis més importants és la gestió democràtica. En una cooperativa com Diomcoop les decisions es prenen de manera participativa entre els socis, mitjançant assemblees…
Bona tarda. Afegeixo el punt 2 i 3 per a Diomcoop Aplicació dels principis de l’economia social i solidària:…

Bona tarda.

Afegeixo el punt 2 i 3 per a Diomcoop

Aplicació dels principis de l’economia social i solidària:
Diomcoop és un exemple destacat d’organització que aplica els principis de l’economia social
i solidària (ESS). Aquest model econòmic posa al centre les persones, la
cooperació i el benestar col·lectiu per davant del benefici econòmic.
Un dels principis més importants és la gestió democràtica. En una cooperativa com
Diomcoop les decisions es prenen de manera participativa entre els socis, mitjançant
assemblees i espais de deliberació col·lectiva. Això permet que tots els membres tinguin
veu en el desenvolupament del projecte.
També destaca el principi de solidaritat i ajuda mútua. La cooperativa té com a objectiu
principal millorar les condicions de vida de persones que es troben en situacions
d’exclusió laboral. A través del treball cooperatiu es creen oportunitats laborals estables
i es facilita la integració social.
A més, Diomcoop mostra un fort compromís amb la comunitat. L’entitat participa en
activitats de sensibilització social per explicar la realitat de la migració i promoure una
convivència intercultural basada en el respecte i la inclusió.

Context econòmic i social en què opera Diomcoop:
Diomcoop opera en el context de l’economia urbana de Barcelona, una ciutat amb una
gran diversitat cultural però també amb importants reptes socials relacionats amb la
migració i la inclusió laboral.
Moltes persones migrants tenen dificultats per accedir al mercat laboral formal a causa
de barreres administratives, discriminació o manca d’oportunitats. Aquesta situació ha
fet que alguns col·lectius recorrin a activitats informals com la venda ambulant per poder
subsistir.
En aquest context, iniciatives com Diomcoop són especialment rellevants perquè
transformen activitats informals en projectes empresarials cooperatius que generen
ocupació digna. A més, la cooperativa opera en sectors com els serveis, els
esdeveniments o la moda sostenible, que són àmbits importants dins de l’economia urbana actual.

Salutacions

Núria

Debat0el Donant veu a l’ ESS

No hi ha comentaris.

Publicat per

L’activitat física, l’esport i el lleure com a motors de creixement, inclusió i transformació social (AECV)

Publicat per

L’activitat física, l’esport i el lleure com a motors de creixement, inclusió i transformació social (AECV)

Breu descripció de l’entitat L’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV) és una entitat sense ànim de lucre amb seu al carrer Maria Casas…
Breu descripció de l’entitat L’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV) és una entitat sense ànim de lucre amb seu al…

  1. Breu descripció de l’entitat

L’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV) és una entitat sense ànim de lucre amb seu al carrer Maria Casas Mira, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. 

Va néixer l’any 1986 i la seva missió és promoure i participar activament en processos d’acció social als territoris, a través de l’esport i el lleure com a mecanismes de cohesió social per a la democratització de l’esport i l’economia social del territori. La seva visió és convertir-se en un referent en promoció esportiva, gestió d’equipaments i com un lleure educatiu amb una proposta alternativa, sostenible i que fa comunitat.

L’estructura i activitat de l’AECV, combina diferents línies d’actuació com: activitats escolars i extraescolars, casals i campus, escoles esportives, gestió d’instal·lacions esportives, projectes de transformació social i formació. A la seva web podem veure de la composició del seu equip de més de 120 professionals, dels quals un 70% són dones, el 80% són menors de 35 anys i el 60% tenen contractes indefinits.

Utilitzen les seves activitats principals per mostrar que l’esport no és només una pràctica física, sinó que serveix per a la inclusió i l’educació. A les escoles esportives promouen el respecte, el desenvolupament personal i la inclusió, juntament amb la pràctica de futbol sala, bàsquet, voleibol i arts marcials, poden combinar competició amb hàbits saludables i aprenentatge de valors.


2. Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària (ESS)

  • Enfocament a les necessitats humanes i al bé comú: Democratitzen l’accés a l’activitat física sense barreres econòmiques, socials, de gènere i culturals. Ofereixen activitats per a infants, joves, adults i gens grans amb serveis d’ajuts econòmics, activitats extraescolars i casals.
  • Compromís amb la comunitat i el territori: L’AECV és una organització que està profundament compromesa i en contacte directe amb el districte de la Ciutat Vella i les seves persones. A la seva web, podem veure com defineixen aquesta proximitat com un valor institucional, amb unes accions justes i arrelades a la realitat local. Gràcies a això, tenen una gran capacitat d’identificar necessitats reals i convertir-les en respostes comunitàries.
  • Interseccionalitat, igualtat i inclusió: Defensen la tolerància, el respecte i lluiten contra les discriminacions culturals, de gènere i socioeconòmiques. Ho fan a través de tenir unes escoles esportives enfocades a infants i joves del barri, en un entorn educatiu i segur. Promouen la participació de nenes i noies amb la festa de l’esport femení i que cada vegada més aconsegueixen que la participació en els esports de l’entitat sigui cada vegada més elevada.
  • Dimensió i qualitat del treball: Amb els més de 120 professionals treballant a l’AECV, que el 60% siguin contractes indefinits, amb una forta presència de dones i de persones joves a la plantilla, podem dir que és molt positiu per l’estabilitat laboral que donen en un sector on predomina la temporalitat i la falta de contractes estables.
  • Col·laboració, economia col·laborativa i treball en xarxa: La col·laboració és un valor principal per l’associació i aposten pel treball en xarxa i per una economia col·laborativa que fa créixer la comunitat i el teixit social. Participa en programes europeus com Erasmus+, desenvolupa espais orientats a formació i emprenedoria com Rabalora’t i fa activitats físiques i usos comunitaris amb l’Espai de Mar. No busca créixer només com a entitat, sinó que vol enfortir el territori i reforçar la lògica d’ecosistema.

     3. Dades rellevants del context en què opera

  • Vulnerabilitat socioeconòmica: Ciutat Vella i Nou Barris són els districtes amb menor renda disponible per càpita, risc de pobresa relativa per districtes i tenen un percentatge elevat per sobre del 10% de les persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball.

  • Interculturalitat i diversitat migratòria: Ciutat Vella és un dels barris més diversos de Barcelona, segons les dades oficials d’Idescat, a 1 de gener de 2025 tenia 112.290 habitants, dels quals 59.976 habitants eren de població estrangera, més de la meitat del districte és estranger.

  • Desigualtats en la pràctica esportiva: Segons un estudi publicat el 2025 a revista Apunts Educació Física i Esports podem veure les desigualtats en activitat física d’adolescents a Catalunya, estan molt condicionades pel nivell socioeconòmic, el gènere i l’origen migratori. Per tant, no és només una intuïció per part de l’AECV, és una necessitat documentada.

    4. Reflexió crítica

L’AECV és una bona organització per ser analitzada des de l’ESS, té una missió social clara, objectiu d’inclusió, component educatiu, enfocament territorial i capacitat operativa real.
Té una gran coherència entre el seu discurs i l’activitat real. Els projectes esportius, línies de treball i iniciatives específiques per col·lectius vulnerables tenen una continuïtat forta i clara entre missió i execució.
La seva capacitat d’adaptació al context en què es troba és una de les seves fortaleses. Actua i planteja una resposta pel barri on té una baixa renda, alta diversitat migratòria i dificultats d’accés.

Els límits i aspectes millorables serien els següents:

  • Transparència social i econòmica: Falta més informació pública de pressupostos i fonts de finançament, indicadors d’impacte social anual o percentatge d’ingressos propis vs. subvencions.
  • Governança democràtica poc visible: No es pot identificar a la seva web com participen els joves, les famílies o els socis en la presa de decisions.
  • Sostenibilitat ambiental poc desenvolupat: Hi ha poca informació sobre les pràctiques ecològiques que fan.
  • Dependència de finançament públic i projectes: Hi ha risc que aquesta dependència limiti l’autonomia estratègica de l’associació.

    5. Propostes de millora per connectar encara més amb l’ESS
  • Publicar una memòria amb indicadors clau de l’ESS anual: Participants becats, participació femenina, inserció laboral de joves formats a les escoles, permanència… Això reforçarà la transparència i demostrar retorn social.
  • Fer visible la governança democràtica: Incorporar a la seva web els òrgans del govern, dels mecanismes de participació i la composició de la junta. Visibilitzar els canals on famílies, joves i treballadors puguin participar.
  • Incorporar una política ecològica operativa: Formalitzar compromisos ambientals mesurables com la compra de material esportiu amb criteris socials i ambientals, reducció de residus en activitats i campus i mobilitat sostenible als esdeveniments.
  • Crear un sistema de beques i tarifació social més visible: S’hauria de poder seguir millor el model de tarifació social, els criteris d’accés i els resultats.

    6. Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Associació Esportiva Ciutat Vella. (2020, 29 enero). L’Associació Esportiva Ciutat Vella des de dins [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=LNsw8yrc4dc

Espai de Mar. (2024, 19 febrero). Centre – espai de mar. https://espaidemar.cat/centre/

Ravalora´t Social Coworking Barcelona. (2025, 19 junio). Conecta, colabora y crece en el Raval – Ravalora´t Social Coworking Barcelona. Ravalora´T Social Coworking Barcelona. https://ravalorat.cat/es/inicio/

Finderwilber. (2025, 30 septiembre). Desigualtats en l’activitat física de l’adolescència a Catalunya: influència del nivell socioeconòmic, la. Apunts Educación Física y Deportes. https://revista-apunts.com/ca/desigualtats-en-lactivitat-fisica-de-ladolescencia-a-catalunya-influencia-del-nivell-socioeconomic-la-immigracio-i-el-genere/

Escoles esportives – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/escoles-esportives/

Idescat. Población a 1 de enero. Total y extranjera. Barcelona. Ciutat Vella. Liberia. (s. f.). https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0&geo=dis%3A08019301&lang=es&nac=d223

Nosaltres – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/qui-som/

Oferta deportiva en edad escolar. (s. f.). https://www.plaesportescolarbcn.cat/es

Portal Barcelona Dades. (s. f.). https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/report/esd

Debat0el L’activitat física, l’esport i el lleure com a motors de creixement, inclusió i transformació social (AECV)

No hi ha comentaris.

Publicat per

Teixint economia social a Reus: Icaria i el potencial d’una xarxa cooperativa territorial

Publicat per

Teixint economia social a Reus: Icaria i el potencial d’una xarxa cooperativa territorial

Anàlisi del paper transformador d’una cooperativa en l’enfortiment de l’ecosistema d’economia social i solidària local Introducció En un context global marcat per desigualtats creixents i per la necessitat de repensar els models econòmics dominants, l’economia social i solidària (ESS) emergeix com una proposta que posa les persones, la comunitat i el bé comú al centre de l’activitat econòmica. Aquest estudi es centra en el cas d’Icaria Acció Socioeducativa, cooperativa amb seu a Reus que desenvolupa projectes socioeducatius orientats a infants,…
Anàlisi del paper transformador d’una cooperativa en l’enfortiment de l’ecosistema d’economia social i solidària local Introducció En un context…

Anàlisi del paper transformador d’una cooperativa en l’enfortiment de l’ecosistema d’economia social i solidària local

Carregant...

Introducció

En un context global marcat per desigualtats creixents i per la necessitat de repensar els models econòmics dominants, l’economia social i solidària (ESS) emergeix com una proposta que posa les persones, la comunitat i el bé comú al centre de l’activitat econòmica.

Aquest estudi es centra en el cas d’Icaria Acció Socioeducativa, cooperativa amb seu a Reus que desenvolupa projectes socioeducatius orientats a infants, joves i famílies. L’objectiu és analitzar com aquesta entitat aplica els principis de l’economia social i solidària en la seva activitat i quin potencial té per contribuir a l’enfortiment d’un ecosistema cooperatiu territorial.

 

Icaria: context socioeconòmic

Icaria Acció Socioeducativa és una cooperativa de treball sense ànim de lucre amb seu a Reus que participa activament en la dinamització de projectes socials i comunitaris. La cooperativa desenvolupa serveis d’educació, recerca i divulgació, dinamització comunitària, i consultoria i desenvolupament local orientats a promoure projectes transformadors arrelats al territori.

El sector socioeducatiu té un paper rellevant dins de l’economia social catalana. Segons dades de la Generalitat de Catalunya (2020), una part significativa de les entitats d’economia social desenvolupen serveis vinculats a l’educació, l’acció social i la dinamització comunitària. Aquestes iniciatives contribueixen a generar ocupació, reforçar el teixit associatiu i donar resposta a necessitats socials que sovint no són plenament cobertes pel mercat o per les institucions públiques.

En aquest context, la ciutat de Reus compta amb diverses iniciatives vinculades a l’economia social que operen en àmbits com l’educació comunitària, l’acció social o la dinamització cultural. Icaria participa en aquest ecosistema col·laborant amb institucions públiques com l’Ajuntament de Reus i en iniciatives territorials com la Comunalitat Urbana Reus Sud, projecte que promou la cooperació entre entitats i el desenvolupament de circuits econòmics locals més resilients.

 

Aplicació dels principis de l’economia social i solidària

L’activitat d’Icaria reflecteix diversos principis fonamentals de l’economia social i solidària.

En primer lloc, la cooperativa es basa en un model de gestió democràtica, propi de les organitzacions cooperatives, en què les persones sòcies participen en la presa de decisions i en la definició de les línies estratègiques de l’entitat. Aquest model fomenta la implicació i la responsabilitat compartida dins del projecte.

En segon lloc, Icaria prioritza el valor social de l’activitat econòmica i la intercooperació: col·laborant amb altres entitats per multiplicar l’impacte social. Els seus projectes educatius i comunitaris busquen millorar les condicions de vida de les persones i reforçar els vincles socials del territori. Aquesta orientació cap al bé comú és un dels elements definitoris de l’economia social. Tal com assenyalen López‑Arceiz et al. (2023), les organitzacions sense ànim de lucre de l’àrea mediterrània adopten models d’empresa social híbrids per reforçar la seva sostenibilitat. Icaria aplica estratègies similars, combinant serveis comunitaris amb assessorament a empreses i emprenedores, la qual cosa li permet consolidar el seu impacte social al territori.”

Finalment, la cooperativa mostra un fort arrelament territorial, col·laborant amb diverses iniciatives socials i comunitàries de la ciutat. “Segons Salido‑Andres et al. (2022), les empreses socials exerceixen un paper clau en el consum sostenible i en la creació de xarxes col·laboratives. Icaria, amb els seus projectes d’educació, divulgació i assessorament, contribueix a aquests objectius, reforçant la consciència social i establint vincles sòlids amb altres entitats ESS locals.” Aquest treball en xarxa permet ampliar l’impacte social de les activitats i generar dinàmiques de cooperació entre entitats del territori.

 

Reflexió crítica i propostes de millora

Malgrat el potencial transformador de l’economia social i solidària, un dels reptes principals és la fragmentació de les iniciatives existents i la manca de visibilitat del sector.

En aquest context, cooperatives com Icaria podrien jugar un paper rellevant com a agents dinamitzadors de l’ecosistema local d’economia social. El desenvolupament d’una cartografia de l’ecosistema d’economia social i solidària de Reus podria no només facilitar la identificació d’actors i relacions existents, sinó també esdevenir una eina estratègica per impulsar noves formes d’intercooperació territorial.

A més, es podrien impulsar espais periòdics de trobada entre entitats d’economia social, que permetessin compartir coneixement, generar projectes col·laboratius i reforçar les relacions entre iniciatives del territori. Finalment, seria interessant potenciar estratègies de visibilització de l’economia social, mitjançant activitats educatives, culturals o comunitàries que apropin aquestes experiències a la ciutadania.

Aquestes accions podrien contribuir a consolidar una xarxa d’economia social més robusta i a ampliar l’impacte de les iniciatives existents.

 

Conclusions

L’anàlisi d’ Icaria Acció Socioeducativa mostra com una cooperativa local pot aplicar de manera efectiva els principis de l’economia social i solidària a través de projectes educatius i comunitaris orientats al bé comú. La seva activitat contribueix a reforçar la cohesió social i a generar dinàmiques de cooperació al territori.

Experiències com aquesta mostren també com les iniciatives d’economia social poden actuar com a laboratoris locals d’innovació social, generant respostes comunitàries a necessitats socials que sovint queden fora de les dinàmiques del mercat convencional.

 

Referències:

Reus.Cat. (s. f.). La redacció del Pla d’Acció de l’Economia Social, Solidària i Cooperativa de l’Ajuntament de Reus continua endavant amb la incorporació de nous agents. Ajuntament de Reus. https://www.reus.cat/noticia/la-redaccio-del-pla-daccio-de-leconomia-social-solidaria-i-cooperativa-de-lajuntament-de

 

Bases de  la llei d’economia  social i solidària. (2020). En treball.gencat.cat. Recuperado 2 de marzo de 2026, de https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2020/12/BasesLLeiESS.pdf

 

L’Economat SCCL. (2024, 11 junio). ICARIA COOPERATIVA – Coop Camp. Coop Camp. https://coopcamp.cat/entitat/icaria-cooperativa/

 

Salido-Andres, N., Garcia-Rodriguez, N., & Cachero-Martinez, S. (2022). Connecting Social Enterprises and Sustainable Consumption: SystematicReview,BibliometricAnalysis,andConceptualFramework. En www.mdpi.com. https://www.mdpi.com/2071-1050/14/20/13428

 

López-Arceiz, F. J., Bellostas, A., & Rivera, P. (2023). Are Mediterranean Nonprofits Adopting the Social Enterprise Model? En link.springer.com. https://link.springer.com/article/10.1007/s11266-023-00576-w

Debat0el Teixint economia social a Reus: Icaria i el potencial d’una xarxa cooperativa territorial

No hi ha comentaris.

Publicat per

EL COMPROMÍS D’ARTIJOC AMB L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

Publicat per

EL COMPROMÍS D’ARTIJOC AMB L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

La cooperativa Artijoc porta més de 25 anys treballant per a una educació autònoma a través del joc respectuós i sostenible. Aquesta organització es defineix principalment pels valors de justícia social, feminisme i anticapitalisme; a més de definir-se com a Economia Social i Solidària. En primer lloc, les accions que duen a terme com a Economia Social i Solidària són construir espais de joc lliure i coeducació, des de Puput elaboren estructures de joc amb una perspectiva inclusiva i coeducadora,…
La cooperativa Artijoc porta més de 25 anys treballant per a una educació autònoma a través del joc respectuós…

La cooperativa Artijoc porta més de 25 anys treballant per a una educació autònoma a través del joc respectuós i sostenible. Aquesta organització es defineix principalment pels valors de justícia social, feminisme i anticapitalisme; a més de definir-se com a Economia Social i Solidària.

En primer lloc, les accions que duen a terme com a Economia Social i Solidària són construir espais de joc lliure i coeducació, des de Puput elaboren estructures de joc amb una perspectiva inclusiva i coeducadora, per a què els patis puguin ser experiències de joc lliure, per a què descobreixin l’entorn i que proporcionin als infants aprenentatges segurs i dinàmics; defensar l’economia circular, a l’hora d’elaborar els seus productes, ho fan a través del Banc de Recursos per defensar l’economia circular. Tampoc són partícips de preus low cost i de campanyes com el Black Friday; cooperar amb altres projectes per transformar la societat, per una banda, quan han de fer enviaments propers a la seva seu, utilitzen enviaments cicló-logístics a través de Maraki en bicicleta, SCCL. Per altra banda, quan han de fer desplaçaments de més distància, ho fan a través de vehicles de Som Mobilitat; utilitzar energia verda de Som Energia a la botiga, a l’oficina i al taller.

En segon lloc, a l’hora d’escollir les joguines de la seva cooperativa, ho fan tenint en compte diferents criteris pedagògics, socials i ambientals, són que permetin llibertat de joc i creació sense límits, descarten la classificació per gènere, consciencien als proveïdors de la importància d’escollir colors i aspectes per tal d’ajudar a la desestigmatització de les joguines, escullen les joguines tenint en compte la seva qualitat, defensen que els animals visquin en els seus habitats, rebutjant qualsevol joguina que faci referència a crics, zoològics o que pateixin algun tipus de maltractament, tenen en compte la procedència prioritzant els que són de km 0, i que ofereixen diverses propostes de joc per a cada etapa del desenvolupament dels infants.

Aprofito per destacar un projecte educatiu que està duent a terme la cooperativa anomenat “Quan sobre la maleta, s’obre la conversació”, finançat pel Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte consisteix en oferir als centres educatius maletes plenes de jocs i llibres que fomenten el diàleg de diferents temes però des d’una perspectiva coeducativa i inclusiva. El seu objectiu és promoure l’escolta, la reflexió i el pensament crític en infants de primària i secundària.

Per últim, la cooperativa també disposa d’un obrador de jocs (anomenat Puput) des d’on construeixen les estructures de fusta pels patis de les escoles. El disseny el duen a terme amb la intenció de promoure espais de descobriment, relació, experimentació i moviment.

 

BIBLIOGRAFIA

Artijoc. (s.f.) Quiénes somos. https://www.artijoc.com/index.php/es/quienes-somos

Artijoc. (s.f.) La tienda de Artijoc. https://www.artijoc.com/index.php/es/la-tienda-de-artijoc

Artijoc. (s.f.) Cuando se abre la maleta, se abre la conversación. https://www.artijoc.com/es/biblioteca-coeducativa

Artijoc. (s.f.) Puput, el obrador de juegos. https://www.artijoc.com/index.php/es/puput

Debat0el EL COMPROMÍS D’ARTIJOC AMB L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

No hi ha comentaris.