Introducció

Al llarg del curs he analitzat el cas d’Arrels Sant Ignasi, una entitat social de Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar, persones migrants, persones amb problemes d’addiccions, infants en risc i persones privades de llibertat. La seva missió és “acollir, acompanyar i defensar” les persones més vulnerables de la ciutat de Lleida i del seu entorn, tot promovent una comunitat solidària orientada a la transformació social.

Arrels Sant Ignasi no es limita a oferir serveis assistencials, sinó que parteix d’una mirada més profunda: transformar les causes que generen exclusió social. Els seus valors —comunitat, acompanyament incondicional, treball en xarxa i transformació social— connecten clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, perquè situen la persona al centre i entenen l’activitat social com una eina de justícia, cohesió i canvi col·lectiu.

Arrels Sant Ignasi i els principis de l’ESS

L’Economia Social i Solidària defensa una economia orientada al bé comú, la democràcia, la cooperació, l’arrelament territorial i la sostenibilitat de la vida. En aquest sentit, Arrels Sant Ignasi representa un exemple clar d’entitat que posa l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés.

La seva activitat combina diferents línies d’intervenció: centre obert per a persones sense llar, servei de distribució d’aliments, reducció de danys, reforç escolar, alfabetització per a persones migrants, habitatge de suport, acompanyament terapèutic i seguiment de dones amb privació de llibertat. Aquesta diversitat mostra que l’exclusió social és un fenomen multidimensional i que no es pot abordar només des d’una resposta puntual o assistencialista.

Un dels aprenentatges principals del curs és que l’ESS no és només una forma jurídica o un sector econòmic, sinó una manera d’entendre les relacions socials, el treball i la comunitat. En el cas d’Arrels, això es concreta en una pràctica molt arrelada al territori: treballar des de Lleida, amb les persones de Lleida i amb xarxes locals de suport. L’entitat actua com a espai de cura, però també com a agent d’incidència social.

Digitalització: oportunitat i risc

La digitalització és un dels àmbits treballats durant el curs i també és un repte per a entitats com Arrels Sant Ignasi. D’una banda, les eines digitals poden ajudar a millorar la gestió interna, la comunicació, la transparència, la captació de voluntariat, les campanyes de sensibilització i la recollida de dades sobre necessitats socials.

D’altra banda, cal tenir present que moltes persones ateses per Arrels poden patir també exclusió digital. Les persones sense llar, migrants o en situació administrativa precària sovint tenen dificultats per accedir a tràmits electrònics, cites prèvies, empadronament, serveis públics o recursos bàsics. Per això, la digitalització només és transformadora si va acompanyada d’acompanyament humà i d’una mirada inclusiva.

En aquest punt, Arrels pot jugar un paper important: no només utilitzant eines digitals per millorar la seva acció, sinó també denunciant que la digitalització de l’administració pot deixar fora precisament les persones que més necessiten els serveis públics.

Finances ètiques, monedes socials i sostenibilitat econòmica

Un altre aprenentatge del curs ha estat la importància de les finances ètiques i les monedes socials com a instruments per reforçar economies més justes. En el cas d’Arrels Sant Ignasi, aquests instruments podrien tenir un paper complementari.

Les finances ètiques podrien contribuir a donar estabilitat a projectes d’habitatge, inserció, acompanyament o economia comunitària. També podrien reforçar la coherència entre els valors de l’entitat i la manera com es financen les seves activitats. En una entitat que defensa la justícia social, no és menor preguntar-se d’on venen els recursos, amb quins criteris es gestionen i quin impacte tenen.

Pel que fa a les monedes socials o complementàries, el seu encaix seria més indirecte, però interessant. Podrien vincular-se a xarxes locals de comerç, bancs del temps, intercanvis comunitaris o iniciatives de suport mutu. Ara bé, caldria evitar una mirada idealitzada: les monedes socials no substitueixen drets bàsics com l’habitatge, la salut o la renda garantida. Poden ser eines comunitàries útils, però no poden compensar la manca de polítiques públiques estructurals.

Alineació amb els grans marcs de política pública

Arrels Sant Ignasi s’alinea de manera clara amb diversos marcs de política pública. En primer lloc, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment l’ODS 1 —fi de la pobresa—, l’ODS 3 —salut i benestar—, l’ODS 10 —reducció de les desigualtats—, l’ODS 11 —ciutats i comunitats sostenibles— i l’ODS 17 —aliances per assolir els objectius. Aquesta alineació no és només discursiva: es concreta en serveis directes, sensibilització, treball comunitari i denúncia de les causes de l’exclusió.

En segon lloc, Arrels encaixa amb la lògica de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya, que des del 2016 promou punts territorials per impulsar cooperatives, societats laborals i iniciatives d’economia social. La Generalitat defineix aquests espais com a eines de trobada, coordinació, aprenentatge, cooperació i transformació social, amb valors com la justícia social, la democràcia participativa, la sostenibilitat, l’equitat i la solidaritat. En el cas de Lleida, aquest marc pot facilitar connexions entre Arrels i altres iniciatives d’ESS del territori.

En tercer lloc, el cas d’Arrels també es pot llegir en relació amb el PERTE de l’Economia Social i de les Cures, que situa l’economia social i les cures al centre de l’acció pública. Aquest PERTE té com a objectius impulsar l’economia social i enfortir els serveis de cures accessibles i centrats en les persones. Arrels treballa precisament en aquest espai: la cura de persones vulnerabilitzades, la intervenció comunitària i la defensa d’una vida digna.

Finalment, el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social també és rellevant, perquè identifica l’accés al finançament, la transició digital i verda i el reforç de l’ecosistema de l’economia social com a àmbits clau. Arrels pot beneficiar-se d’aquests marcs si les polítiques públiques es concreten en recursos accessibles, estables i adaptats a les necessitats reals de les entitats socials.

Contractació pública: una eina clau però insuficient per si sola

La contractació pública pot tenir un paper molt important en la sostenibilitat d’entitats com Arrels Sant Ignasi. Si l’administració incorpora clàusules socials, criteris de qualitat, proximitat, impacte comunitari i experiència en l’acompanyament de persones vulnerables, pot afavorir que les entitats de l’ESS tinguin més capacitat d’actuació.

La Generalitat de Catalunya disposa d’un Codi per a una contractació pública socialment responsable, que facilita la incorporació de clàusules socials, ambientals, ètiques i de transparència en els procediments de contractació pública. Aquest codi planteja la contractació com una eina per desenvolupar polítiques públiques i no només com un mecanisme administratiu de compra de serveis.

Ara bé, també cal fer una lectura crítica. La contractació pública pot reforçar entitats com Arrels, però també pot generar dependència econòmica, burocratització i pressió per executar serveis sense prou recursos. Per això, no n’hi ha prou amb contractar entitats socials: cal garantir finançament estable, reconeixement del treball comunitari, espais de participació en el disseny de polítiques i mecanismes d’avaluació que mesurin l’impacte social real, no només indicadors quantitatius.

Potencial transformador en el context de Lleida

El potencial transformador d’Arrels Sant Ignasi és molt rellevant perquè actua en un context on el sensellarisme i l’exclusió social han augmentat. Segons dades publicades sobre la seva memòria de 2024, l’entitat va atendre 1.357 persones en situació de sense llar, de les quals 230 dormien al ras, i el total de persones beneficiades per la seva activitat va ser de 4.881. Aquestes dades mostren que la seva tasca és imprescindible, però també que el problema supera la capacitat d’una sola entitat.

Per això, el valor d’Arrels no és només el nombre de persones ateses, sinó la seva capacitat de fer visible una realitat sovint amagada. L’entitat combina atenció directa, sensibilització, treball en xarxa i incidència. Aquesta combinació és fonamental perquè el sensellarisme no es resol només amb caritat o emergència, sinó amb habitatge, salut, drets, empadronament, ingressos mínims, comunitat i polítiques públiques valentes.

Arrels Sant Ignasi transforma perquè acompanya persones concretes, però també perquè qüestiona el model social que les deixa fora. El seu paper és especialment important en una ciutat mitjana com Lleida, on la proximitat pot facilitar xarxes comunitàries, però on també poden faltar recursos estructurals davant problemàtiques cada vegada més complexes.

Interacció amb l’entitat

Per completar aquesta anàlisi vaig enviar un correu a l’entitat demanant si poden validar breument algunes idees o respondre tres preguntes:

Bon dia,

Soc estudiant i estic elaborant un article acadèmic sobre Arrels Sant Ignasi en relació amb l’Economia Social i Solidària, les polítiques públiques i la transformació social a Lleida.

M’agradaria contrastar breument tres qüestions:

1. Quin considereu que és avui el principal repte social que afronta Arrels a Lleida?
2. Quin paper tenen o haurien de tenir les polítiques públiques en la vostra tasca?
3. Com valoreu la importància del treball en xarxa amb altres entitats, administracions i ciutadania?

Moltes gràcies per la vostra feina i pel temps dedicat.

Conclusió

L’anàlisi d’Arrels Sant Ignasi permet integrar molts dels aprenentatges del curs. L’entitat mostra com l’Economia Social i Solidària pot donar respostes concretes a necessitats urgents, però també com pot generar comunitat, denúncia i transformació. La seva tasca s’alinea amb els ODS, amb els Ateneus Cooperatius, amb el PERTE de l’Economia Social i de les Cures i amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social.

Tanmateix, el cas també evidencia una tensió central: les entitats socials no poden substituir les responsabilitats públiques. Poden innovar, acompanyar, sensibilitzar i transformar, però necessiten polítiques públiques estables, contractació responsable, finançament adequat i reconeixement institucional.

Arrels Sant Ignasi és, per tant, una entitat amb un fort potencial transformador perquè treballa des de la proximitat, la dignitat i la justícia social. El seu cas mostra que l’ESS no és una alternativa abstracta, sinó una pràctica quotidiana que pot canviar vides i, alhora, interpel·lar el conjunt de la societat.