Presentació breu de l’entitat

Abacus és una cooperativa vinculada als sectors de l’educació i la cultura, nascuda el maig de 1968 a partir d’un grup de mestres, pares i mares amb la voluntat de facilitar l’accés a productes educatius i culturals de qualitat a bon preu. A dia d’avui opera amb una xarxa de botigues i una comunitat de sòcies i socis, i es presenta com un projecte orientat a eduacació, cultura i cooperativisme.

Síntesi dels aspectes clau del curs aplicats a Abacus

Ess; la lògica cooperativa situa la missió per davant del lucre, Abacus connecta consum i impacte comunitari a través d’un projecte cultural i educatiu amb base social i arrelament territorial.

Digitalització; Abacus combina un canal físic i digital. En el retorn que m’han facilitat per correu, destaquen que la digitalització és clau tant per millorar processos com per poder reforçar la relació amb la comunitat cooperativa. Aquest enfocament encaixa amb la idea que la tecnologia, en entorns cooperatius, ha d’estar governada amb criteris democràtics i de responsabilitat.

Finances ètiques i monedes socials; del treball de tot el curs, la idea central és que les finances poden ser coherents amb l’ESS si reforcen una resiliència i intercooperació. Abacus expressa interès per monedes socials i xarxes d’intercanvi quan generen un retorn social.

Alienament amb marcs de política pública

ODS; Abacus s’alinea de manera especialment directa amb la ODS 4, amb l’0bjectiu d’accés a cultura i reducció de desigualtats. L’Agenda 2030 situa els ODS com un “pla mestre” global per a un futur sostenible.

Ateneus cooperatius; A catalunya, és un espai públic de trobada, cooperació i transformació social amb valors de democràcia participativa, sostenibilitat i equitat. Per Abacus aquest marc és molt útil per reforçar la intercooperació territorial.

PERTE d’Economia Social i de les Cures; busca estimular una economica inclusiva, centrada en les persones i consolidar aliances entre organitzacions i economia social. Per tant, Abacus encaixa en aquest punt sempre que la innovació no desplaci la governança i els valors.

Pla d’acció per a l’Economia Social de la UE; aquest pla vol facilitar que actors d’economia social puguin crear, innovar i escalar impacte i reforçar el marc perquè properin, en el cas d’Abacus és pertinent perquè mostra la tensió “escala i coherència” com créixer en un mercat competitiu sense diluir participació.

Contractació pública i sostenibilitat

La contractació pública pot ser una palanca decisiva per amplificar impacte educatiu i cultura si incorpora criteris socials i ambientals. Abacus aporta un element molt concret per el que m’han mencionat en el correu on diuen; que col·laboren habitualment amb centres educatius, biblioteques i administracions locals, perquè comparteixen objectius de promoció de la lectura, accés a la cultura i cohesió territorial. Amb això puc suggerir dues idees claus:

• Pot reforçar estabilitat econòmica
• però també pot generar tensions si les licitacions penalitzen qualitat social amb criteris excessivament burocràtics.

Valoració global del potencial transformador

El potencial transformador d’Abacus és alt perquè actua sobre dos eixos estructurals del territori; educacuó i cultura. El repte principal -dit per la mateixa entitat- és mantenir i fer créixer impacte en un context de mercat concentrat i digital, trobant sempre un equilibri entre sostenibilitat econòmica i missió social, sense perdre mai els valors cooperatius ni vincle territorial. La digitalització i les finances transformades poden ser acceleradores d’impacte si es governen amb criteris d’inclusió, transparència i viablitat.

Interacció amb l’entitat

s’ha dut a terme una interacció real amb Abacus per correu electrònic per poder contrastar reptes, digitalització i dades.

Bibliografia

Abacus Cooperativa. (2026). Obtenido de https://cooperativa.abacus.coop/ca/qui-som/abacus

Abacus engega el Pla de sostenibilitat 2024 – 2026. (2024). Obtenido de https://abacus.cat/pla-sostenibilitat-abacus

Juan Francisco Albert,, Nerea Gómez Fernández, , & Sergio Luis Náñez Alonso. (2024). Monedas sociales en la era digital: retos y oportunidades. Obtenido de https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_110_06_Albert_et_al.pdf

REC moneda ciutadana Informe final. (2019). Obtenido de https://rec.barcelona/wp-content/uploads/2020/02/informe-final_CAT_compressed.pdf

PERTE de economía social y de los cuidados (2026) https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados