1. Presentació del cas i del model cooperatiu

He treballat Sostre Cívic durant el curs perquè aborda un problema molt clar: l’accés a l’habitatge. En molts territoris, especialment en zones urbanes o amb molta pressió immobiliària, tenir un habitatge estable s’ha convertit en una dificultat important per a moltes persones. Per això, aquest cas m’ha semblat interessant des del principi. Sostre Cívic no proposa només habitatges més assequibles, sinó una manera diferent d’entendre la propietat, el finançament, la participació i la vida comunitària.

El seu model es basa en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La propietat dels habitatges és col·lectiva i les persones sòcies hi accedeixen amb un dret d’ús estable, a través d’una aportació inicial i unes quotes mensuals vinculades als costos reals del projecte (Sostre Cívic, s. d.-a). Aquesta diferència és important perquè allunya l’habitatge de la lògica especulativa: ja no es tracta de comprar per obtenir benefici, sinó de viure en un espai gestionat col·lectivament i pensat per mantenir-se fora del mercat especulatiu a llarg termini.

2. Aprenentatges del curs: ESS, digitalització i finances alternatives

Els reptes anteriors m’han ajudat a mirar Sostre Cívic des de diferents perspectives. Des dels valors de l’economia social i solidària, l’entitat encaixa amb principis com la governança democràtica, el no lucre especulatiu, l’arrelament territorial, la sostenibilitat i l’orientació al bé comú (REAS Red de Redes, 2022).

També he vist que la digitalització pot ser útil, però només si està al servei del projecte cooperatiu. En el cas de Sostre Cívic, “La Interna” facilita l’accés a documents, debats i eines vinculades als projectes, i pot ajudar a reforçar la participació i la transparència (Sostre Cívic, s. d.-b). Ara bé, la tecnologia no és positiva per si sola: ha de servir per facilitar la democràcia interna, no per generar dependències o barreres.

Pel que fa a les finances alternatives i les monedes complementàries, la conclusió és similar. Poden reforçar vincles comunitaris, però no poden substituir les necessitats estructurals d’un projecte d’habitatge: sòl, obres, manteniment, finançament i estabilitat econòmica. En aquest àmbit, poden tenir sentit com a eina comunitària, però no com a solució principal al problema del finançament (Corrons, 2015).

3. Sostre Cívic dins els grans marcs de política pública

Aquest quart repte permet mirar Sostre Cívic des d’una escala més àmplia. La pregunta ja no és només si l’entitat és coherent amb els valors de l’ESS, sinó quin paper poden tenir les polítiques públiques perquè aquest model no quedi com una experiència puntual.

En aquest sentit, el cas es pot relacionar amb l’Agenda 2030, especialment amb l’ODS 11 sobre ciutats i comunitats sostenibles, i també amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que reconeix el paper de l’economia social en una economia més inclusiva, sostenible i orientada a les persones (Nacions Unides, s. d.; Comissió Europea, 2021a).

Aquesta connexió és important perquè Sostre Cívic no només construeix o gestiona habitatges. També planteja una manera diferent d’organitzar l’accés a l’habitatge, basada en l’ús, la propietat col·lectiva i la participació. Per això pot encaixar amb polítiques públiques que busquin ampliar el parc d’habitatge assequible i reduir la pressió especulativa.

4. Administració pública, sòl i finançament

La relació amb l’administració pública és clau perquè el model cooperatiu en cessió d’ús necessita condicions que difícilment es poden generar només des de l’autogestió. La mateixa cooperativa defensa que aquest model pot encaixar amb polítiques públiques d’habitatge, sobretot quan hi ha cessió de sòl, dret de superfície o col·laboració amb administracions públiques (Sostre Cívic, s. d.-c).

Aquesta idea també apareix en la resposta rebuda per correu electrònic de l’entitat. Sostre Cívic assenyala que l’accés al sòl i al finançament són dos dels principals reptes de qualsevol projecte d’habitatge cooperatiu (Sostre Cívic, comunicació personal, 11 de maig de 2026). Per tant, el paper de l’administració no s’hauria de limitar a contractar serveis. En aquest cas, és més important crear condicions perquè el model sigui viable, replicable i estable.

Això passa per instruments com la cessió de sòl públic, el dret de superfície, els concursos amb criteris socials, el suport tècnic, el finançament públic, les línies de crèdit adaptades i uns marcs normatius que reconeguin millor el cooperativisme d’habitatge. Aquesta lectura també es veu en els materials publicats per la mateixa entitat, on Sostre Cívic reclama més suport públic per consolidar el model, defensa el reconeixement del cooperativisme en cessió d’ús dins els plans estatals i europeus d’habitatge, i fa una crida als ajuntaments perquè impulsin projectes mitjançant sòl o immobles municipals (Sostre Cívic, 2025a, 2025b, 2025c).

Per això, no es tracta només d’ajudar una cooperativa concreta. La qüestió és si aquest model pot formar part d’una política pública d’habitatge més estable, menys especulativa i centrada en el dret d’ús.

5. Contractació pública responsable: oportunitats i límits

La contractació pública socialment responsable també pot tenir un paper en aquest procés, però cal entendre-la bé. No es tracta només de comprar o contractar al preu més baix, sinó d’introduir criteris socials, ambientals i comunitaris. La guia europea sobre compra pública social defensa que les administracions poden tenir en compte objectius com la inclusió, la sostenibilitat, la qualitat de l’ocupació o l’impacte comunitari (Comissió Europea, 2021b). En la mateixa línia, la guia interactiva de REAS sobre contractació i compra pública responsables planteja incorporar criteris socials, ètics i ambientals en les compres i contractacions públiques (REAS Red de Redes, 2025).

Aplicat a Sostre Cívic, això vol dir que les polítiques públiques vinculades a habitatge, rehabilitació o gestió comunitària haurien de valorar l’impacte social, l’arrelament territorial, la participació democràtica i l’estabilitat residencial. Ara bé, també cal ser realista: Sostre Cívic no és una empresa proveïdora convencional. El seu paper sembla més rellevant en fórmules de col·laboració público-cooperativa, cessió de sòl, dret de superfície, convenis o finançament adaptat a projectes d’habitatge assequible i estable.

Aquí apareix el límit principal. El suport públic pot ser molt útil, però també pot generar dependència. En la resposta rebuda, Sostre Cívic remarca la importància de mantenir l’autonomia organitzativa i la capacitat de decisió pròpia de les cooperatives. Una dependència excessiva del suport públic podria fer-les més vulnerables davant canvis polítics o pressupostaris, o dificultar la consolidació d’un model autogestionat i comunitari (Sostre Cívic, comunicació personal, 11 de maig de 2026).

Per tant, el suport públic hauria d’enfortir el model, no substituir-ne la lògica cooperativa. Créixer amb ajuda de l’administració no hauria de significar convertir-se en una simple executora de polítiques dissenyades des de fora.

6. Altres instruments públics i valoració final

Altres instruments públics també poden ajudar a reforçar aquest ecosistema. Els Ateneus Cooperatius poden donar suport territorial, orientació i acompanyament a iniciatives de l’economia social (Departament d’Empresa i Treball, s. d.). Això pot ajudar a fer més conegut el model, connectar entitats i generar aliances locals. El PERTE d’Economia Social i de les Cures també pot tenir certa relació amb aquest tipus d’iniciatives, però amb prudència: Sostre Cívic no és una entitat de cures en sentit assistencial. En aquest cas, la cura s’hauria d’entendre més aviat com a corresponsabilitat, suport veïnal, convivència i construcció de comunitat (Ministerio de Trabajo y Economía Social, s. d.).

En conjunt, Sostre Cívic té un potencial transformador clar, però no automàtic. Pot contribuir a desmercantilitzar l’habitatge, reforçar la participació democràtica i ampliar el parc residencial no especulatiu. Ara bé, perquè això passi necessita sòl, finançament, suport tècnic i un marc públic estable.

La relació amb l’administració hauria de ser de col·laboració, però no de dependència. L’administració pot aportar recursos, sòl i marc institucional; la cooperativa ha de conservar la seva governança democràtica, l’arrelament comunitari i la capacitat de decidir amb criteris propis. Si aquest equilibri es manté, Sostre Cívic pot deixar de ser només una alternativa interessant i convertir-se en una peça real dins les polítiques públiques d’habitatge i economia social.

Nota metodològica

Per contrastar l’anàlisi amb la mirada directa de l’entitat, s’ha contactat per correu electrònic amb Sostre Cívic. La resposta ha estat rebuda l’11 de maig de 2026 per part de Lucía Basulto Tejedor, tècnica de comunicació de Sostre Cívic. Les seves aportacions s’han incorporat dins l’article com a comunicació personal, especialment en els apartats sobre administracions públiques, col·laboració público-cooperativa, riscos de dependència institucional i potencial estructural del model dins les polítiques d’habitatge.

Bibliografia R4

Comissió Europea. (2021a). Social economy action plan. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en

Comissió Europea. (2021b). Buying social: A guide to taking account of social considerations in public procurement (2a ed.). https://ec.europa.eu/docsroom/documents/45767

Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Presentació]. SlideShare. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panarquico/44629476

Departament d’Empresa i Treball. (s. d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s. d.). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. https://www.mites.gob.es/es/sec_eco_social/perte_ESyEC/index.htm

Nacions Unides. (s. d.). The 17 goals. https://sdgs.un.org/goals

REAS Red de Redes. (2022). Carta de principis de l’economia solidària. https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2022/06/Carta_de_la_Econom%C3%ADa_Solidaria_2022_cat.pdf

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). La Interna. https://lainterna.sostrecivic.coop/

Sostre Cívic. (s. d.-c). Administracions públiques. https://sostrecivic.coop/administracions/

Sostre Cívic. (2025a, 18 de març). Transformem el futur de l’habitatge: crida a ajuntaments per impulsar habitatge cooperatiu. https://sostrecivic.coop/crida-a-ajuntaments/

Sostre Cívic. (2025b, 9 d’octubre). Reclamem més suport públic per consolidar el model cooperatiu d’habitatge. https://sostrecivic.coop/reclamem-mes-suport-public-per-consolidar-el-model-cooperatiu-dhabitatge/

Sostre Cívic. (2025c, 24 d’octubre). Sostre Cívic defensa el cooperativisme en cessió d’ús en els plans estatals i europeus sobre habitatge. https://sostrecivic.coop/sostre-civic-defensa-el-cooperativisme-en-cessio-dus-en-els-plans-estatals-i-europeus-sobre-habitatge/

REAS Red de Redes. (2025, 29 de desembre). Presentamos la «Guía interactiva para la contratación y compra pública responsables». https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text, la cohesió de l’argumentació i el format APA de les referències. L’anàlisi, el contacte amb l’entitat, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.

Molsa Casellas i l’Economia Social i Solidària: síntesi final i potencial transformador
He triat Molsa Casellas, una botiga ecològica a Esplugues de Llobregat que forma part de la cooperativa La Molsa. Aquesta botiga ven productes ecològics i de proximitat. Així, fomenta un consum més responsable i sostenible.

Tot i que és un comerç local petit, crec que representa molts valors de l’economia social i solidària (ESS). Per exemple, es compromet amb el territori i aposta per la sostenibilitat. També coopera amb altres i busca tenir un impacte positiu a la comunitat.
Al llarg del curs he treballat diferents aspectes relacionats amb l’ESS, com la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials o el paper de les polítiques públiques. En aquest treball final recullo una síntesi dels principals aprenentatges aplicats al cas de Molsa Casellas i reflexiono sobre el seu potencial transformador dins del seu context local.

Molsa Casellas i els principis de l’Economia Social i Solidària
Considero que Molsa Casellas s’ajusta perfectament als principis de l’economia social i solidària. Això és perquè prioritza els aspectes socials i ambientals per sobre del benefici econòmic. Molsa Casellas aposta per productes ecològics i de proximitat, cosa que ajuda a fomentar formes de consum més responsables i sostenibles. Alhora, dóna suport a petits productors locals.

En els darrers anys, el consum ecològic i de proximitat ha guanyat molta importància. Això és degut a la creixent preocupació per la sostenibilitat, la salut i l’impacte ambiental dels models de consum massiu. Tot i això, les petites botigues ecològiques enfronten dificultats importants. Una de les principals és la competència de les grans superfícies comercials, que ara ofereixen més productes ecològics.

En aquest context, crec que iniciatives com Molsa Casellas són molt importants. No només venen productes, sinó que també promouen una manera d’entendre el consum i la relació amb el territori. Formar part d’una cooperativa com La Molsa permet compartir valors i establir relacions de cooperació amb altres iniciatives semblants. Això reforça els principis de l’economia social i solidària.

La digitalització i el seu impacte en l’entitat
Durant el curs he pogut analitzar com la digitalització afecta les entitats de l’Economia Social i Solidària. En el cas de Molsa Casellas, penso que les tecnologies digitals poden ser útils per augmentar la visibilitat del projecte, comunicar-se amb els clients i difondre els valors del consum responsable.

Les xarxes socials i altres eines digitals permeten donar a conèixer productes ecològics, promocionar productors locals i reforçar la relació amb la comunitat. També poden facilitar la cooperació amb altres entitats de l’Economia Social i Solidària i ampliar limpacte social del projecte. Durant el debat amb els meus companys, es va plantejar la possibilitat d’incorporar una botiga en línia o utilitzar eines digitals més ètiques i cooperatives, cosa que podria ajudar a reforçar encara més el projecte de Molsa Casellas.

Tot i això, també he pogut observar que la digitalització comporta alguns riscos. Moltes plataformes digitals funcionen amb models basats en l‟explotació de dades i poden generar dependència tecnològica, aspectes que poden entrar en conflicte amb els valors de transparència i sostenibilitat propis de l‟Economia Social i Solidària. Per això, considero important que entitats com Molsa Casellas facin un ús responsable de la tecnologia i apostin, sempre que sigui possible, per eines digitals coherents amb els valors de l’Economia Social i Solidària.

A més, la digitalització també ha modificat els hàbits de consum. Cada vegada més persones compren productes per internet, cosa que obliga els petits comerços a adaptar-se digitalment si volen continuar sent competitius. Això pot suposar una oportunitat, però també un repte per a iniciatives petites amb recursos limitats, com Molsa Casellas, que necessiten trobar la manera d’adaptar-se a la digitalització sense perdre’n l’essència i els valors.

Monedes socials, finances ètiques i impacte comunitari
Un altre aspecte que vaig treballar durant el curs va ser el paper de les monedes socials i finances ètiques a l’Economia Social i Solidària. En el cas de Molsa Casellas, crec que una moneda social local podria ajudar a impulsar el consum a prop de casa i crear economies més locals i sostenibles.

Entre les principals fortaleses de l’entitat, destaca la relació amb productors locals i una base de clients que valoren el consum responsable. Això podria facilitar la participació en iniciatives de moneda social o altres sistemes dintercanvi comunitari. També es va parlar de començar amb petits projectes pilot amb clients i productors locals per provar aquestes iniciatives de manera gradual.

Aquestes eines poden ajudar a reforçar l‟arrelament territorial i generar relacions més cooperatives entre comerços, productors i consumidors. També poden ajudar a donar més valor al comerç local davant dels grans models comercials globalitzats.

Tot i això, també hi ha limitacions importants. Les monedes socials necessiten molta participació per funcionar correctament i depenen sovint d’una forta implicació de la comunitat. A més, el sistema econòmic convencional continua sent més senzill i generalitzat, cosa que dificulta la implantació d’alternatives.

Al meu entendre, aquestes iniciatives tenen un gran potencial per canviar les coses, però necessiten temps, coordinació i suport del territori per consolidar-se a llarg termini

Relació amb les polítiques públiques
Durant el curs he relacionat el cas de Molsa Casellas amb diversos marcs de política pública relacionats amb l’Economia Social i Solidària.

En primer lloc, crec que Molsa Casellas contribueix directament a alguns dels objectius de desenvolupament sostenible, especialment aquells que fan referència a la producció i el consum responsables, la sostenibilitat i el desenvolupament local. En promoure productes ecològics i de proximitat, es fomenten formes de consum més conscients i sostenibles.

També he observat que el projecte de Molsa Casellas s’ajusta a les polítiques de foment de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, com ara els Ateneus Cooperatius. Aquests busquen reforçar la creació i la consolidació de projectes cooperatius i d’economia social a la regió.

A nivell europeu, el pla d’acció per a l’economia social de la unió europea té com a objectiu impulsar models econòmics més sostenibles, inclusius i socials. Tot i que Molsa Casellas és una entitat petita, el seu model coincideix clarament amb aquests objectius relacionats amb la sostenibilitat i el desenvolupament comunitari.

De la mateixa manera, iniciatives com el PERTE d’Economia Social i de les cures poden ser una oportunitat per impulsar la digitalització i la consolidació de projectes com Molsa Casellas a través de suport institucional i finançament públic.

Crec que aquestes polítiques públiques són importants per ajudar petites iniciatives de l’Economia Social i Solidària a continuar desenvolupant-se en un context econòmic dominat per grans empreses i plataformes comercials. Molsa Casellas i altres entitats similars es poden beneficiar d’aquest suport per continuar creixent i contribuint a l’Economia Social i Solidària.

El paper de la contractació pública
També considero que la contractació pública pot jugar un paper important en la sostenibilitat d’entitats vinculades a l’Economia Social i Solidària. Les administracions públiques poden incorporar criteris socials i ambientals a l’hora de contractar serveis o adquirir productes, afavorint així iniciatives alineades amb aquests valors.

En el cas de Molsa Casellas, polítiques com aquestes podrien ajudar a fer que l’empresa sigui més estable econòmicament i que més gent sàpiga sobre el consum ecològic i de productes de prop. A més, si les administracions i entitats de l’economia social i solidària treballen juntes, poden crear economies locals que siguin més fortes i sostenibles.

Tot i això, sovint les petites entitats tenen problemes per competir amb les grans empreses quan es tracta de contractacions públiques, perquè no tenen tants recursos o no estan tan organitzades. Per això, crec que les administracions han de trobar maneres de fer que sigui més fàcil per a les petites iniciatives de l’economia social i solidària participar en aquestes oportunitats.

Valoració final
Després d’analitzar Molsa Casellas al llarg del curs, considero que és un exemple clar de com petites iniciatives locals poden tenir un impacte positiu al territori des dels valors de l’Economia Social i Solidària.

Més enllà de la venda de productes ecològics, crec que aquesta mena d’entitats ajuda a promoure models de consum més responsables, reforça el comerç local i genera consciència social sobre sostenibilitat i proximitat. També demostren que és possible desenvolupar activitats econòmiques prioritzant les persones i la comunitat per sobre del benefici econòmic.

Tot i això, també tenen limitacions importants, especialment pel que fa als recursos disponibles, la competència amb grans empreses i la necessitat d’adaptar-se als nous models digitals i de consum.

Considero que eines com la digitalització responsable, les finances ètiques o les monedes socials poden ajudar a reforçar encara més l’impacte de Molsa Casellas si s’apliquen de manera coherent amb els valors de l’economia social i solidària. Tot i això, l’èxit dependrà també del suport institucional, de la implicació comunitària i de la capacitat de cooperació entre diferents actors del territori.

En conclusió, crec que Molsa Casellas és una iniciativa petita però amb una gran capacitat de generar transformació social dins del seu entorn local, especialment perquè promou una manera diferent d’entendre el consum, l’economia i la relació amb la comunitat.

Interacció amb l’entitat
Durant l’elaboració d’aquesta activitat he intentat establir contacte amb l’entitat mitjançant correu electrònic amb l’objectiu de contrastar informació i enriquir l’anàlisi realitzada. Tot i això, no he obtingut resposta per part de l’entitat.
Per aquest motiu, l’anàlisi s’ha elaborat a partir d’informació pública disponible i dels recursos treballats durant el curs.

Bibliografia
Pam a Pam. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://pamapam.cat
Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat
Essencialis. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://essencialis.es/listifier/molsa-casellas/
Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Recuperat de https://economiasocial.gencat.cat
Unió Europea. (s.d.). Pla d’acció per a l’economia social. Recuperat de https://ec.europa.eu

Ús de la intel·ligència artificial
Per a l’elaboració d’aquesta activitat he utilitzat la intel·ligència artificial com a eina de suport per a la correcció ortogràfica del text, la revisió de coherència i estructura, i el suport en l’organització de les idees.
Aquest ús ha estat exclusivament complementari, mentre que el contingut, les reflexions i l’anàlisi han estat elaborats per l’autora.

1. L’ecosistema TEB com a valor compartit i arrelament a Sant Andreu

Quan vaig començar a analitzar el Grup TEB com a cas d’estudi en aquesta assignatura, ho vaig fer des d’una mirada freda i en línia a les matèries cursades del grau d’ADE. Però, a mesura que he anat aprofundint en el seu model, m’he adonat que no estem davant d’una simple empresa que ofereix serveis. El TEB pot esdevenir en realitat, un motor que dinamitzi i cohesioni una part important de la vida social i econòmica en les seves àrees d’influència de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La meva tesi en aquest treball de síntesi és que la viabilitat de l’entitat no només depèn de la seva eficiència industrial, sinó de la seva capacitat per protegir el valor que genera. Avui dia, el TEB és un model d’èxit en l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) , però hem de ser crítics: aquest èxit pot esdevenir fràgil. Competir en un mercat globalitzat amb una estructura de costos condicionada pel valor social és un equilibri permanent. El repte és que aquest valor no es dilueixi en un sistema econòmic extractiu que prioritza el preu per sobre de la persona.

Preguntada a l’entitat com és l’adaptació del Plà d’acció per a la ESS de la UE, ens indiquen que l’impacte d’aquestes polítiques és bastant indirecte. La seva viabilitat real depèn de la normativa catalana i estatal, especialment del reconeixement de la distinció entre centres especials de treball d’iniciativa social i els mercantils, una diferenciació clau.

2. Digitalització: Una transició amb riscos

La digitalització s’ha presentat com un imperatiu ineludible, però des d’una perspectiva crítica, pot esdevenir una trampa. Si volem complir amb l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats), la transició digital ha de ser inclusiva, però la realitat és que la inversió tecnològica sovint competeix directament pels mateixos recursos limitats que financen l’atenció i el suport a les persones.
No es tracta només d’instal·lar programari, sinó de garantir el desenvolupament de la Lectura Fàcil, amb tallers específics tots els dijous a les seves instal.lacions . Però siguem realistes: adaptar sistemes complexos a interfícies inclusives té un cost elevat i un aprenentatge lent. El risc és que la digitalització es converteixi en una barrera més si no va acompanyada d’un finançament públic específic que entengui que la tecnologia en l’ESS no és per “estalviar personal”, sinó per “empoderar-lo”.

Per altra banda, el TEB, acompleix l’ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura), en la modernització de les seves línies d’envasat, de pintures i de “Bolet ben fet”, que permeten operar maquinària a les persones amb discapacitat, El Grup TEB, ens confirma que l’entitat explora l’ús d’intel.ligència Artificial i aliances tecnològiques per facilitar la Lectura Fàcil i l’accessibilitat cognitiva evitant que la robotització desplaci les persones.

3. El REC (EIX TEB): Entre la utopia i l’operativitat

La proposta més personal i transformadora que he plantejat és l’adhesió al REC (Recurs Econòmic Ciutadà). Sovint pensem en les monedes socials com a experiments complexos, però jo ho veig com un simple pacte de bon veïnatge.

El potencial real del REC en el context del TEB el veig doble:

• Arrelament territorial: Garanteix que l’esforç dels treballadors es quedi a les botigues de proximitat de Sant Andreu, complint amb l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles).
• L’economia de les cures: És aquí on el REC brilla més. Proposo que la moneda serveixi per visibilitzar el suport mutu entre famílies. Si una família acompanya una altra, aquest temps s’ha de poder “mesurar” i recompensar. És una manera senzilla de dir: “el teu temps cuidant val tant com el temps fabricant”.

Malgrat aquest potencial, des d’una vessant de gestió, aquesta visió topa amb barreres operatives considerables: dificultat en assolir una massa crítica de comerç adherits i el risc de generar una “sobrecàrrega de gestió” per a les famílies. Sense una facilitat d’ús extrema i un suport institucional que garanteixi la seva liquiditat, el REC, corre el risc de quedar-se en una iniciativa simbòlica en lloc d’aconseguir ser una eina de sobirania econòmica que el barri necessita.

Aquesta visió crítica ens la confirma el Grup Teb. Assenyala aquestes barreres operatives més la dispersió territorial de la seva plantilla que viu arreu de l’area Metropolitana i que la manca d’implantació massiva de la moneda no rema a favor.

Per altra banda i en la linea de l’economia de les cures,  l’entitat m’esmenta que han llançat una nova eina: “Valor Social integrat”, en que estan treballant per visibilitzar i monetitzar l’impacte que el TEB genera en les famílies i en la societat, alineant-se en el reconeixement de les xarxes de suport mutu com un actiu econòmic real. Si consultem la seva web en l’apartat de transparència, aquesta eina ens parla del seu efecte multiplicador: Per cada euro invertit, el TEB, retorna 1,61€ a la societat i si es tenen en compte els ajuts rebuts al TEB per part de l’Administració Pública, aquest retorn és molt superior i es situa en 4,37€.

Tampoc podem passar per alt la seva incidència en l’ODS 13 (acció per clima), des d’un enfocament d’economia circular, en un model de producció de Km.0 i en la seva eficiència en la gestió de residus.

4. De la subvenció a la complicitat: la trampa de la dependència

Des d’una mirada esbiaixada d’una empresa privada amb ànim de lucre, m’he fixat especialment en una certa dependència de les entitats de l’ESS respecte a les polítiques públiques.

La relació amb l’administració és el punt més sensible. Tot i que el TEB no vol dependre de subvencions, la realitat del sector demostra que sense el suport públic la viabilitat financera pot trontollar o crear dificultats a curt termini. Hi ha una certa complicitat i col.laboració de les administracions, però hauria de passar per una simplificació administrativa real. La rigidesa dels terminis de pagament de l’administració, la seva aprovació de pressupostos i la burocràcia generen tensions de tresoreria que de vegades dificulten la viabilitat del seu dia a dia.

L’entitat valida aquesta tesi, afegint que les clàusules socials sovint són només complementàries i no canvien les condicions de competència real enfront de grans corporacions. El TEB reclama que la compra pública s’utilitzi realment com una eina de política econòmica per protegir models que generen arrelament territorial i un retorn social real.

L’ODS 17 (Aliances per assolir objectius), es materialitza en la contractació pública responsable, però sovint ens trobem amb una “administració de vidre”: bones paraules en les guies (com la de REAS, 2025) però licitacions que, a l’hora de la veritat, segueixen premiant l’oferta més barata.
Si l’Ajuntament de Barcelona no aposta decididament per clàusules socials blindades, el TEB es veu obligat a competir en desigualtat de condicions contra grans corporacions mercantils que no tenen el seu retorn social (SROI) i que la XES, ho mesura i denomina com a balança social. La sostenibilitat del TEB, per tant, no és només una qüestió de bona gestió interna, sinó d’una voluntat política real que deixi de veure l’ESS com un sector assistencial per veure’l com un soci econòmic de ple dret.

En aquest punt, m’agradaria mencionar positivament l’acord d’aquesta entitat d’habitatge inclusiu amb Sostre Cívic i Perviure, un exemple d’èxit per ajudar a resoldre el repte de l’habitatge, demostrant, que la innovació social més efectiva és la que connecta necessitats vitals concretes.

5. Conclusió: Una viabilitat que cal conquerir

Aquest curs m’ha permès entendre que l’Economia Social i Solidària no és una alternativa marginal, sinó una necessitat urgent. El Grup TEB m’ha ensenyat que es pot ser rendible essent radicalment humà però que sempre està sota amenaça constant.
La meva valoració final és que el potencial transformador del TEB depèn de la seva capacitat per defensar el seu espai amb eines noves, però també amb un realisme exigent. La viabilitat serà real només si aconseguim un ecosistema on la tecnologia no exclogui, una moneda social o similar sigui acceptada i l’administració es comprometi més enllà de la signatura de convenis. El valor s’ha de quedar a casa, però per fer-ho, hem de construir parets financeres més sòlides.
Malgrat les dificultats operatives, el GRUP TEB ens pot demostrar que l’economia pot tenir ànima i que el futur del nostre territori hauria de passar per relacions més circulars i humanes. Si són capaços, d’unir rigor en la gestió amb la força de la solidaritat, no només estan assegurant la seva supervivència, sinó que estaríen plantant una nova llavor d’un model econòmic que es mesuri, per sobre de tot, en dignitat.

Agraïments i interacció amb l’entitat

Vull expresar el meu sincer agraïment al Grup TEB per la seva excel.lent predisposició i col.laboració al llarg de tota l’assignatura. Han escoltat les meves propostes, m’han ajudat amb les seves correccions i suggeriments. Especialment vull destacar el suport de Gemma Vialcanet del departament de Comunicació i a Susana Garriga, directora d’Economia Social (EMS), amb les quals he mantingut un intercanvi de comunicacions via correu electrònic que ha permés contrastar les meves hipòtesis amb la realitat operativa del grup.

Fonts consultades:

Grup TEB (2026). Memòria social i de sostenibilitat. https://teb.coop/

Grup TEB (2026) El valor social integrat: posem xifres a l’impacte social del TEB  https://teb.org/el-valor-social-integrat-del-teb-posar-xifres-a-limpacte-social/

REAS – Xarxa d’Economia Solidària (2025). Guia de contractació pública responsable i mercat social. https://reas.red/

Sostre Cívic (2025) L’habitatge cooperatiu fa un nou pas endavant amb Ca L’Ordit. https://sostrecivic.coop/acte-inici-obres-ca-lordit/

Nacions Unides (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/development-agenda/

Comissió Europea (2021). Pla d’Acció de la UE per a l’Economia Social. https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2022-0288_ES.html

IA Gemini. Prompt: identificar objectius ODS agenda 2030 i relació directe amb les activitats del TEB i en la revisió ortogràfica i gramatical, i revisió final en la seva estructura de presentació sota la responsabilitat de l’alumne.

CIPO SCCL.

Molt més que una empresa.

Quan parlem de CIPO SCCL sovint la definim com un Centre Especial de Treball (CET), però aquesta forma de definir-la no contempla tota la realitat del que fan i el perquè ho fan. Des de la seva fundació el 1968 a Sabadell, a partir de la iniciativa i de l’esforç d’un grup de pares i mares de joves amb discapacitat intel·lectual que van apostar per crear una alternativa normalitzada a l’acabament de l’etapa escolar dels seus fills i filles i que poguessin optar al món laboral, ha demostrat que la discapacitat intel·lectual i la malaltia mental no són barreres per a la productivitat, sinó que es converteixen en una oportunitat per construir un model econòmic més humà i just.

CIPO no és només una entitat sense ànim de lucre ja que es considera com una infraestructura social que garanteix la inclusió real. La seva missió és garantir que aquest col·lectiu de persones puguin tenir una inclusió social i laboral executant programes de formació, ocupació i també de serveis d’acollida residencial i executant programes de formació, ocupació i serveis d’acollida residencial, teixint una xarxa de suport que millora la qualitat de vida de les persones i, al mateix temps, enforteix el teixit social del Vallès Occidental.

CIPO i l’Economia Social i Solidària (ESS)

Dins l’àmbil local, CIPO és un actor econòmic clau dins dels criteris de l’ESS ja que manté una estreta relació amb l’Ajuntament de Sabadell i també d’altres entitats per mullorar l’entorn urbà. Les activitats que executa, com ara la gestió de residus i la jardineria, tenen un enfocament clarament ecològic millorant la sostenibilitat ambiental. Al tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre, tots els excedents que es produeixen es destinen a la millora de les seves instal·lacions i els serveis que ofereixen als seus usuaris.

CIPO també és un participant actiu a la Federació de Cooperatives de Treball i a les xarxes locals com ara la XES (Xarxa d’Economia Solidària).

Es pot dir doncs que CIPO ha presentat una constant evolució amb una integració de sistemes i operacions que són claus dins de l’Economia Social i Solidària actual.

Com a cooperativa ha creat un model de gestió on els beneficis es reverteixen en la mateixa finalitat social que persegueix. També ha iniciat processos per modernitzar tota la seva gestió interna i també l’execució dels seu serveis, adaptant la tecnologia per tal que els llocs de treball protegits puguin ser més competitius.

Pel que fa a les Finances Ètiques, CIPO està vinculada a entitats de banca ètica com ara Fiare o Coop57 i d’aquesta manera pot assegurar que els moviments econòmics vagin en concordància amb els valors pels quals va néixer la societat.

Per tal de tenir una aliniació amb la filosofia del mercat social, CIPO participa activament en xarxes locals de Sabadell, fomentant d’aquesta manera el consum de proximitat.

Les ODS i el marc de política pública

Dins dels grans marcs de política pública, CIPO impacta als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) en l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) i també a l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats). El model que segueix mostra clarament que la inclusió de les persones no és només per beneficència, sinó que és també un dret econòmic.

CIPO és membre de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental on exerceix de punt central per tal d’atraure activitat, inversions i inspirar noves iniciatives i col·laboracions per crear xarxes de cooperació territorial.

Dins del Pla d’acció per l’economia social de la Unió Europea, CIPO és un clar exemple del que aquesta acció busca, ja que es tracta d’una entitat que mostra una conjunció perfecta entre la viabilitat empresarial i l’impacte social de les seves tasques, alhora que protegeix als col·lectius més vulnerables.

La contractació pública

Gràcies a la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), l’Ajuntament de Sabadell i també d’altres administracions públiques poden reservar processos de contractacions per a centres especials de treball. Amb aquestes contractacions, CIPO aconsegueix una molt bona font d’ingressos, permetent oferir els seus serveis de neteja i jardineria i amb aquests ingressos tranformar-los en un retorn social.

De totes maneres, cal que la contractació dels serveis per part de les institucions públiques passin a ser contractacions innovadores i que siguint també socialment responsables, ja que, d’aquesta manera, CIPO pugui tenir una seguretat de que el futur sigui econòmicament viable i pugui planificar inversions a llarg termini.

Podem dir doncs que quan parlem de CIPO, estem parlant de quelcom més que una empresa. Estem parlant de tota una infraestructura social que té una gran capacitat per demostrar que la discapacitat de les persones no són un entrebanc per aconseguir una bona productivitat sempre i quan l’entorn sigui l’adient. A més, actua com a topall de les desigualtats i és un clar exemple a seguir per la seva economia més humana.

CIPO té un futur ben definit i seguirà sent el líder de la innovació social al Vallès Occidental i un pilar de la sobirania productiva a nivell local.

Fonts consultades

CIPO SCCL (s.d.) consultada el 06/05/2026 [pàgina web oficial] https://cipo.cat/

Cooperativa 57 – Serveis financers ètics i solidares [pàgina web oficial amb enllaç a CIPO] https://coop57.coop/es/entidad/cipo-sccl

Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) – Accés per consulta al BOE (format pdf) https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2017/11/09/pdfs/BOE-A-2017-12902-C.pdf

ODS (s.d.) consultada el 06/05/2026 https://educacio.gencat.cat/ca/departament/linies-estrategiques/ods/els-17-ods/

Gencat – Llei de l’ESS (s.d.) consultada el 05/05/2026 https://portaljuridic.gencat.cat/ca/detalls/noticia/llei_integral_impuls_ecomonia_social_boe

Gencat – Estratègia Catalana per a l’Ocupació de Qualitat (s.d) consultada el 05/05/2026 https://serveiocupacio.gencat.cat/ca/soc/qui-som-que-fem/planificacio-estrategica/estrategia-catalana-ocupacio-qualitat-2022-2027/

Ajuntament de Sabadell – Pla estratègic d’acció social (s.d.) consultada el 05/05/2026 https://www.sabadell.cat/ca/pla-estrategic

Economia solidaria – Guía interactiva para la Contratación y compra pública responsables (s.d.) consultada el 14/05/2026 https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/

IA consultada

He fet servir la IA Gemini de Google per comprobar l’ortografia i el contingut del text amb el prompt: “Fes la correcció ortogràfica del text del document adjunt i verifica que el contingut sigui coherent amb la informació de la societat CIPO de Sabadell”

Interacció amb l’entitat CIPO SCCL

Tot i haver enviat missatge per correu electrònic el dia 09/05/2026 des del correu de la UOC amb l’explicació del motiu del missatge i adjuntant també l’esborrany del treball, no he obtingut cap resposta per part de l’entitat i per tant tota la informació i documentació ha estat buscada i extreta de les fonts consultades.

L’Olivera: 50 ANYS CONREANT MARGES, TRANSFORMANT PERSONES

• La força cooperativa per no deixar ningú al marge.

L’any 1974, un grup de joves i el pare escolapi Josep Maria Segura van fer una aposta : instal·lar-se a Vallbona de les Monges per crear una comunitat de vida i treball que integrés persones amb discapacitat intel·lectual en un entorn rural empobrit . Cinquanta anys després, aquesta utopia s’ha consolidat com una cooperativa de treball associat i d’iniciativa social que ocupa més de 80 persones i que ha demostrat que és possible generar valor econòmic sense perdre de vista l’impacte social.

L’Olivera es defineix a partir del concepte de “cultura de marges“. Originàriament, els marges de pedra seca es construïen per formar terrasses per permetre guanyar espai de conreu, també marges significa el que es queda fora de la via principal. Simbòlicament, fan referència a les persones que la societat deixa als marges i a qui aquest projecte vol oferir un lloc central equitatiu. És una filosofia que aprofita la producció ecològica de vi , oli, els processos d’inserció laboral i acompanyament residencial . La cooperativa compta amb dos centres de treball, un a Vallbona de les Monges (Lleida) i l’altre a Can Calopa (Barcelona), residències, pisos tutelats i una ferma aposta per la desinstitucionalització i l’autonomia de les persones ateses.

• Les Polítiques públiques: un paraigua necessari però insuficient

La trajectòria de l’Olivera s’inscriu en marcs institucionals que reconeixen i, cada cop més, promouen l’Economia Social i Solidària (ESS). D’una banda, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030  permet explicar l’impacte de l’entitat: l’ODS 8 (Treball decent i creixement econòmic), l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats) , l’ODS 12 (Producció i consum responsables), L’ODS 17 (Aliances per assolir els objectius) son presents atesa la capacitat de la cooperativa per teixir xarxes: des d’Ateneus Cooperatius (Ponent Coopera) fins a entitats financeres ètiques com Coop57 i Fiare .

D’altra banda, el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea (2021) i, en l’àmbit català, la Llei 12/2022 de l’Economia Social i Solidària i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius proporcionen un reconeixement polític i eines de suport. L’Olivera se n’ha beneficiat indirectament però, en la visita que vaig realitzar el 27 d’abril de 2026 a les instal·lacions de Vallbona de les Monges, el vicepresident i responsable de producció, Pau Moragas, va assenyalar un dels reptes centrals: “El nostre objecte principal és incorporar persones que la societat deixa fora, però hem de suportar el cost de productor agrícola, d’elaborador,  de distribuïdor i el sobrecost d’un agent social d’inserció“, va explicar que malgrat el suport institucional, l’olivera ha de conviure amb el sistema actual de complexitat burocràtica i finançament insuficient per  l’activitat social. L’administració sòl retallar les ajudes a les entitats per generar autosuficiència,

Això connecta directament amb el PERTE d’ Economia Social , un dels instruments més rellevants del govern espanyol en aquest àmbit. L’Olivera podria optar a aquests fons per accelerar la seva digitalització per connectar encara mes la societat amb el projecte de l’Olivera. Tanmateix, l’accés a fons europeus i estatals requereix una capacitat tècnica que moltes entitats socials petites tenen dificultats per assumir. Aquí, la intercooperació esdevé clau: L’Olivera participa activament de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de Ponent Coopera, una xarxa d’entitats que podrien actuar conjuntament per concórrer a aquests projectes sense perdre la seva identitat.

Interacció amb l’entitat
En la conversa amb Pau Moragas, va destacar que L’Olivera està immersa en un procés de reflexió estratègica anomenat Projecte OLIVERA 2040, que inclou la refinanciació d’1.100.000 euros a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i Coop57, així com la gestió de tensions de tresoreria del circulant (entre 250.000 i 300.000 euros) mitjançant deu préstecs socials privats de 25.000 euros cadascun. Això evidencia que, fins i tot per a una cooperativa consolidada, l’accés a finançament aliè a la banca tradicional segueix sent un repte estructural.

• Assignatura pendent de la contractació pública

Un dels instruments més potents per a la transformació econòmica i social hauria de ser la contractació pública responsable, regulada per la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, que permet introduir clàusules socials, ambientals i de reserva de mercat per a Centres Especials de Treball (CET) i empreses d’inserció [REAS, 2025]. L’Olivera, com a CET, hauria de ser un actor prioritari en aquest àmbit.

Actualment, l’Olivera gestiona Can Calopa  per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, un exemple d’èxit de col·laboració publicocooperativa on el consistori cedeix la finca i L’Olivera gestiona els cultius, l’elaboració del vi i les tasques d’inserció per a joves en situació de vulnerabilitat . Però aquesta experiència podria ampliar-se a altres àmbits: subministrament d’oli per a menjadors escolars, hospitals o vi i oli per menjadors socials, residències públiques, serveis de restauració del govern, organització visites de l’ INSERSO ; es podria completar amb serveis de jardineria i manteniment de zones verdes; o la incorporació de clàusules socials en licitacions de l’administració local, com les de l’Ajuntament de Reus o la Diputació de Lleida, que ja ha reconegut públicament la feina de l’entitat.

Per què no s’ha explotat del tot aquesta via? Diverses barreres: la complexitat tècnica dels plecs de licitació , dissenyats sovint per a grans empreses, la manca d’un departament específic per a aquestes gestions a l’interior de la cooperativa i, en alguns casos, la por a desvirtuar el projecte si s’assumeixen encàrrecs allunyats de la missió principal. Tanmateix, la Guia interactiva per a la contractació i compra pública responsables de REAS (2025) ofereix eines per superar aquestes dificultats, posant exemples de com els CET poden articular-se per oferir serveis conjunts.

Proposta de millora
L’Olivera podria liderar una plataforma de CET agroalimentaris catalans per concórrer conjuntament a licitacions públiques de gran volum, compartint costos de gestió i garantint el subministrament de productes ecològics i amb impacte social verificable. Aquesta aliança, inspirada en les experiències de la Xarxa d’Economia Solidària, permetria escalar l’impacte sense perdre l’arrelament territorial.

• Digitalització amb valors

 L’Olivera ha anat incorporant les tecnologies digitals de manera esglaonada. Disposa d’un lloc web amb botiga online que li ha permès obrir nous canals comercials, la facturació online va assolir els 52.000 euros el 2025,  i d’un sistema ERP per a la gestió integrada .i són conscients de que la digitalització és una oportunitat per fer visible el projecte social.

Una de les propostes que va sorgir dels companys va ser la implementació de codis QR a les etiquetes que permetin a la persona consumidora accedir a la traçabilitat “història” de cada ampolla: l’origen del raïm, les persones que l’han participat en la seva elaboració, l’impacte social de la compra. Pau Moragas va recordar que la cooperativa treballa amb recursos humans limitats i que qualsevol innovació ha de ser assumible.

La intel·ligència artificial podria ajudar en tasques i a més caldria aprofitar el seu potencial entre d’altres per la predicció de collites, generar estudis d’hàbits de consum, gestió de l’estoc i personalització de la comunicació amb els clients. L’adaptació comporta riscos: dependència tecnològica, l’escletxa digital interna en el conjunt de les persones, Augment de tasques educacionals per la formació contínua.

Reflexió
L’Olivera ha d’assumir la digitalització com un procés participatiu i centrat en les persones que en formen part, no com una imposició externa. S’ha d’adaptar la tecnologia a la cultura de marges. La creació d’un espai digital comunitari on connectar les 80 persones treballadores, els 51 socis col·laboradors i els clients fidels podria enfortir els valors de l’ESS com la participació i la transparència.

• Moneda Social i finances ètiques:

L’Olivera compta amb: productes de qualitat premiada, demanda creixent i una història de 50 anys que genera confiança. Aquests actius el converteixen en un candidat referent per explorar sistemes monetaris complementaris.

A partir de l’anàlisi comparatiu amb els companys, vam concloure que L’Olivera té estructura bicentral amb presència a Vallbona de les Monges i a Barcelona i la dependència de vendes exteriors suposen gairebé el 10% de la facturació dificulten impulsar una moneda local social . En canvi, el model més adequat seria l’emissió de bons de participació solidària o un crèdit comunitari limitat, inspirat en el sistema WIR suís.

El sistema WIR és un banc centralitzat de crèdit mutu que opera amb una moneda complementària paritària al franc suís, concedint préstecs sense interessos a les empreses associades a canvi que aquestes venguin els seus productes dins la xarxa tancada. Si L’Olivera liderés la petició de creació del sistema WIR a Catalunya, podria permetre que clients, socis col·laboradors i treballadors adquireixin crèdit WIR per avançat, per  utilitzar-lo per crear un intercanvi comercial per exemple, formació en inclusió per a altres entitats.

La memòria 2025 que ens va mostrar Pau Moragas identifica una necessitat de finançament del circulant d’entre 250.000 i 300.000 euros, que podria cobrir-se parcialment amb aquest sistema.

Interacció amb l’entitat –
Transcripció les paraules d’en Pau Moragas “Els títols participatius, com els que hem emès amb Coop57 i Eixarcolant, són una via que ja coneixem. Parlem de quantitats a partir de 1.000 euros per cada particular. Ara estudiem finançar el circulant amb aportacions de 25.000 euros que permetin sentir-se part del nostre projecte”

• Aportació final i potencial transformador

L’Olivera és entitat en format cooperativa de treball que ha demostrat durant mig segle que és possible conrear la terra, elaborar vins i olis de qualitat reconeguda i, alhora, construir una comunitat on les persones amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat ocupin el centre creant un precedent en un context de despoblació rural i crisi eco-social.

Desprès de visitar l’Olivera a Vallbona de les monges , vaig tenir la oportunitat d’interactuar amb el Pau i amb el Jordi i em va aparèixer al cap una dita mallorquina:  “No es pagat” la feina que fan aquesta gent.

Per concloure agraïments als meus companys: Sol Navarro per les referències al sistema WIR Suis al Pol-Sewlan per l’anàlisi de creació de moneda social local, al Pol Alcàntara per la seva proposta de millorar visibilitat amb introducció de storytelling i a en Pau Moragas de la Cooperativa l’Olivera per la seva amabilitat en la visita a Vallfogona de les Monges.

BIBLIOGRAFIA

Ús Intel.ligència Artificial IA : En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la IA com a eina de suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau i ajuda en la cerca paraules clau. S’ha utilitzar el programa CANVA+IA per maquetar el DAFO

Fundació Espriu. (2025, 9 de setembre). IA per a cooperatives: avantatges, reptes i passos cap a un futur ètic i participatiu. Cooperativisme. Recuperat el 17 de març de 2026, de https://www.fundacionespriu.coop/ca/ia-cooperatives-avantatges-reptes-i-passos-cap-un-futur-etic-i-participatiu

Bach, R. M. (2024, 25 d’agost). El macabeu amb més impacte social. La Vanguardia. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://agroinforma.ibercaja.es/noticias/prensa/brindis-con-el-macabeo-de-mas-impacto-social.aspx

Escudero, M. (2022, 18 de març). Can Calopa: una bodega solidaria en Barcelona ciudad. El País. ISSN: 1134-6582. Recuperat el 16 de març de 2026, https://elpais.com/gastronomia/el-comidista/2022/03/10/articulo/1646923501_448138.html

Moragues, P. (2014, 16 de setembre). L’Olivera, construcció d’un projecte cooperatiu al món rural. Ara. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://empreses.ara.cat/blogs/cooperatives/lolivera-construccio-projecte-cooperatiu-rural_132_2871827.html

Serra, M. (2024, 1 de juny). Pau Moragas: “Des dels marges encara hi ha coses interessants a fer”. VilaWeb. Recuperat el 15 de març de 2026, de https://www.vilaweb.cat/noticies/pau-moragas-cooperativa-lolivera-des-dels-marges-hi-ha-coses-encara-interessants-a-fer/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2024, 14 de desembre). El Govern reconeix 83 olis d’oliva verge extra durant la primera edició de la Nit de l’Oli [Nota de premsa]. www.govern.cat Recuperat el 15 de març de 2026, https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/666162/el-govern-reconeix-83-olis-d-oliva-verge-extra-durant-la-primera-edicio-de-la-nit-de-l-oli

Ajuntament de Barcelona. (2025, 16 de juliol). Trobada de l’alcalde de Barcelona amb entitats clau de l’ESS. Economia Social i Solidària. Recuperat el 15 de març de 2026, https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticies/trobada-de-lalcalde-de-barcelona-amb-entitats-clau-de-less-1537698

Manzo C. Atlas of the Future. (2019,15 Juliol). L’Olivera: Vi amb segell social. Recuperat el 17 de març de 2026, de https://atlasofthefuture.org/ca/project/lolivera/

Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Consulta 26/03/2026. Compromisos de l’Aliança Catalunya 2030. Generalitat de Catalunya. https://cads.gencat.cat/ca/alianca/compromisos/

Argandoña, A. (2013, 9 d’octubre). Para qué sirven las monedas locales. IESE Blog Network. https://blog.iese.edu/antonioargandona/2013/10/09/para-que-sirven-las-monedas-locales/

Ecoxarxes. (2020). Explicación práctica sobre Moneda Social. Economia Solidària.  https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

Garcia-Alvarez-Coque, J. M., & Piñeiro, V. (2022). Using collective farming to improve farm structures and drive generational renewal in Spain. EuroChoices, *21*(3), 35-41   https://www.economiasolidaria.org/gl/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

UOL Economia. (2025, 19 d’abril). Brasil tem 182 moedas sociais: como elas ajudam a estimular a economia? https://economia.uol.com.br/noticias/redacao/2025/04/20/moedas-sociais.htm

AUGUST CORRONS (2021) Universitat Oberta de Catalunya. La moneda social (cap. 6) | Sharing Economy [Video]. YouTube. https://youtu.be/0mg17UJvH9o?si=jRwvGC32y9V9-eS2

1 SHARING ECONOMY. (2019, 15 Juliol). La moneda social. Blog de Economía y Empresa. https://blogs.uoc.edu/economia-empresa/es/la-moneda-social/

Exoxarxes (2025)  monedes solidaries https://ecoxarxes.cat/ecoxarxes/

Ponent Coopera. (2026, 16 Febrer). Set gestories de Ponent reben el segell “Aquí assessorem l’Economia Social” que atorga Ponent Coopera. https://ponentcoopera.cat/set-gestories-de-ponent-reben-el-segell-aqui-assessorem-leconomia-social-que-atorga-ponent-coopera/

Ponent Coopera. (2026,  25 Abril.). Ponent Coopera: Ateneu Cooperatiu de les Terres de Ponent., dari https://ponentcoopera.cat/

Navarro, J. (2024, 21 d’abril). Caràcter complementari de la moneda WIR a Suïssa. Diari La Veu. https://www.diarilaveu.cat/opinio/caracter-complementari-de-la-moneda-wir-suissa-533558/

Consell de Relacions Laborals. (n.d.). Objectiu 12: Producció i consum responsables. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/el_crl/agenda-2030/ods12/

  Una mirada crítica sobre el paper de La Ciutat Invisible dins de l’economia social i solidària i la seva capacitat de transformació comunitària al barri de Sants.

La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball associat situada al barri de Sants (Barcelona), creada l’any 2005 i vinculada als moviments socials i cooperatius del territori. Tal com expliquen en els materials compartits per l’entitat, aquest model cooperatiu es basa en principis com la gestió democràtica, la propietat col·lectiva, la participació i la centralitat de les persones per sobre del capital.. Tot i que molta gent la coneix principalment per la llibreria, el projecte va molt més enllà d’un espai comercial convencional. La cooperativa combina activitat econòmica, cultura, pensament crític i participació comunitària, construint un model basat en valors propis de l’Economia Social i Solidària (ESS).

Al llarg d’aquest semestre he treballat el cas de La Ciutat Invisible des de diferents perspectives relacionades amb els continguts del curs. A través dels diferents reptes he pogut analitzar el seu funcionament cooperatiu, els reptes de la digitalització, el possible impacte de les monedes socials i la relació del projecte amb les polítiques públiques vinculades a l’economia social.

Una cooperativa més enllà d’una llibreria

Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és que La Ciutat Invisible no es planteja únicament com una empresa cultural, sinó com un projecte de transformació social fortament vinculat al barri de Sants.

La cooperativa es basa en valors com la participació democràtica, el treball digne, el consum responsable i la cooperació amb altres iniciatives del territori. Això fa que l’activitat econòmica no es concebi només com una forma de generar ingressos, sinó també com una eina per sostenir un projecte cultural i comunitari.

També hi ha la idea que l’activitat econòmica ha de servir per cobrir necessitats socials i comunitàries del territori, i no únicament per generar benefici econòmic.

En aquest sentit, La Ciutat Invisible participa en xarxes cooperatives vinculades a Sants i en espais com La Comunal i Coòpolis, on també desenvolupen processos d’acompanyament gratuït a nous projectes d’economia social perquè puguin començar la seva activitat econòmica dins d’aquest ecosistema cooperatiu.

Aquest aspecte em va semblar especialment interessant perquè mostra que el projecte no busca només sostenir la seva pròpia activitat, sinó contribuir a construir un model econòmic alternatiu més ampli i arrelat al territori.

Durant la interacció amb l’entitat també vaig entendre millor la idea de “barri cooperatiu” que impulsen conjuntament amb altres iniciatives de Sants. La voluntat no és només crear una cooperativa cultural aïllada, sinó formar part d’un ecosistema local cooperatiu basat en la intercooperació, el suport mutu i l’arrelament territorial.

Aquesta mirada implica entendre l’economia d’una forma més àmplia i plural, no limitada únicament a la generació de beneficis o activitat empresarial. En el cas de La Ciutat Invisible i de les xarxes cooperatives vinculades a Sants, l’activitat econòmica també es planteja com una manera de cobrir necessitats socials, culturals i comunitàries del territori.

Això em va semblar especialment interessant perquè proposa una alternativa concreta a un model econòmic on sovint la riquesa generada als barris acaba concentrant-se en grans empreses o inversors externs. En canvi, aquest model defensa que la feina, els recursos i les relacions econòmiques haurien de revertir principalment en les persones i col·lectius que formen part del territori.

També considero rellevant que aquesta transformació no es plantegi només des d’una única cooperativa, sinó a través de xarxes de col·laboració entre diferents iniciatives del barri. Això reforça la idea que el cooperativisme pot funcionar no només com una forma jurídica o empresarial, sinó també com una eina de transformació social i comunitària.

A més, també em van comentar la importància que donen a iniciatives vinculades a l’economia antiracista i a la divulgació crítica, reforçant la idea que el projecte combina activitat cultural amb voluntat d’incidència social i política.

Digitalitzar-se sense perdre la identitat

Un altre dels aspectes treballats durant el curs ha estat el paper de la digitalització dins de La Ciutat Invisible. Tot i que la cooperativa utilitza eines digitals per comunicar activitats i donar visibilitat als seus projectes, la seva activitat continua molt vinculada a la presencialitat i a les relacions comunitàries.

La digitalització ofereix oportunitats importants, com arribar a més persones, ampliar la difusió del pensament crític o facilitar el treball en xarxa amb altres iniciatives de l’economia social.

Malgrat això, també apareixen contradiccions rellevants. Durant el debat amb els companys van sorgir qüestions relacionades amb la dependència de grans plataformes digitals, la sobirania tecnològica o el risc que els espais digitals acabin substituint part del valor comunitari que tenen espais físics com la llibreria.

Des de el meu punt de vista, considero que el principal repte no és tant digitalitzar-se més, sinó decidir com fer-ho sense perdre la identitat ni l’arrelament comunitari que defineixen el projecte.

A més, durant la conversa amb l’entitat també es va reforçar aquesta idea, especialment quan parlaven de la necessitat de mantenir espais de relació i transformació comunitària que difícilment es poden substituir només amb eines digitals.

Monedes socials i xarxes comunitàries

En una altra fase del treball vaig analitzar la possibilitat d’implantar una moneda social vinculada a La Ciutat Invisible i al barri de Sants.

D’altra banda, vaig observar que aquest tipus d’eines poden reforçar aspectes molt coherents amb els valors del projecte, com el consum local, la participació comunitària o la cooperació entre entitats del territori.

També vaig arribar a la conclusió que aquestes iniciatives només poden funcionar si existeix una xarxa comunitària forta i una participació real de la gent del barri. Sense una massa crítica suficient o sense una utilitat clara, aquestes propostes poden acabar quedant només en iniciatives simbòliques.

Durant el debat amb els companys també va aparèixer aquesta idea, especialment en relació amb la necessitat de generar confiança i aconseguir que la comunitat hi participi de manera activa.

En aquest sentit, experiències com La Turuta mostren que les monedes socials poden funcionar quan existeix un fort arrelament territorial i una comunitat activa disposada a implicar-s’hi.

A més, crec que aquesta idea connecta bastant amb el model de La Ciutat Invisible, ja que gran part del valor del projecte es troba precisament en la seva capacitat de generar relacions, espais de trobada i cooperació entre iniciatives locals.

En realitat, molts dels reptes que apareixen amb les monedes socials són similars als que també afronta la digitalització o fins i tot la sostenibilitat de les cooperatives culturals: la necessitat de generar participació real, mantenir la coherència amb els valors del projecte i construir comunitat dins d’un context econòmic molt més competitiu.

Transformar el barri des de la cooperació i les xarxes comunitàries

Un dels aspectes més interessants d’aquest darrer repte ha estat entendre com projectes com La Ciutat Invisible es relacionen amb marcs més amplis de política pública i economia social.

La cooperativa encaixa clarament amb diferents Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats amb el consum responsable, la reducció de desigualtats, el treball digne o la creació de comunitats sostenibles.

També manté relació amb iniciatives públiques de promoció del cooperativisme, com els Ateneus Cooperatius o Coòpolis, que busquen reforçar models econòmics més sostenibles i arrelats al territori.

Aquestes línies també encaixen amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social impulsat per la Unió Europea, que promou models econòmics més sostenibles, inclusius i arrelats al territori.

En aquest sentit, considero que La Ciutat Invisible representa bastant bé la idea que l’economia social no funciona només a partir de projectes individuals, sinó mitjançant xarxes de cooperació capaces de generar impacte col·lectiu al barri i reforçar la vida comunitària.

A més, crec que la contractació pública podria tenir un paper important en la sostenibilitat de projectes d’aquest tipus. La incorporació de criteris socials en concursos públics culturals o comunitaris podria ajudar a reforçar iniciatives amb impacte social i territorial.

Això també mostra que  la contractació pública responsable no només podria contribuir a la sostenibilitat econòmica d’aquest tipus de projectes, sinó també reforçar models econòmics més arrelats al territori i amb major retorn social.

Tot i això, també crec que moltes cooperatives culturals petites poden trobar dificultats per accedir a processos de contractació pública, ja sigui per manca de recursos administratius, complexitat burocràtica o dificultats per competir amb empreses de més dimensió. Això pot generar una certa contradicció entre la voluntat institucional de promoure l’economia social i les dificultats reals que tenen alguns projectes per accedir-hi.

A més, també existeix el risc que aquest tipus d’iniciatives acabin depenent parcialment de subvencions públiques o de públics ja sensibilitzats amb aquest model econòmic, fet que pot limitar la seva capacitat real d’expansió.

Per aquest motiu, considero que el principal repte és trobar un equilibri entre sostenibilitat econòmica, coherència amb els valors cooperatius i capacitat d’obrir-se a nous sectors socials.

En el cas de La Ciutat Invisible, crec que aquesta connexió amb les xarxes cooperatives és especialment visible, ja que el projecte no només desenvolupa activitat econòmica, sinó que també participa en processos comunitaris, culturals i de suport a altres iniciatives del barri de Sants.

Durant la interacció amb Marc Dalmau també em va comentar altres iniciatives vinculades a aquest ecosistema cooperatiu, com els projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impulsats conjuntament amb entitats com La Dinamo Fundació. Això reforça encara més la idea que el cooperativisme s’entén no només com una forma d’organització econòmica, sinó també com una manera de cobrir necessitats socials des de la cooperació i l’arrelament territorial.

Reflexió final

Des del meu punt de vista, La Ciutat Invisible representa molt bé el potencial transformador de l’economia social i solidària. Tot i ser una cooperativa relativament petita, desenvolupa una funció cultural, social i comunitària molt important dins del barri de Sants i dins de l’ecosistema cooperatiu de Barcelona.

El projecte demostra que és possible combinar activitat econòmica, cultura i compromís social des d’una lògica diferent de la del màxim benefici econòmic. A més, contribueix a generar espais de participació, pensament crític i construcció comunitària en un context social cada vegada més individualitzat i digitalitzat.

Precisament, una de les idees que més m’ha fet reflexionar durant el curs és entendre que iniciatives com La Ciutat Invisible no només ofereixen productes o serveis, sinó que també construeixen formes diferents de relacionar-se, consumir i participar socialment. Aquesta dimensió comunitària i transformadora és probablement el seu aspecte més valuós.

Tanmateix, també és important reconèixer les dificultats i contradiccions que afronten aquest tipus d’iniciatives. La pressió del mercat, la competència de les grans plataformes digitals, la precarització del sector cultural o les dificultats d’accés al finançament continuen sent reptes importants.

Malgrat això, considero que projectes com La Ciutat Invisible tenen un gran valor perquè ajuden a imaginar i construir alternatives econòmiques més humanes, cooperatives i sostenibles. Potser no transformen el sistema de manera immediata o massiva, però sí que generen espais reals de resistència, suport mutu i canvi social des del territori i des de la vida quotidiana.

Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest article vaig poder mantenir una conversa telefònica i un intercanvi posterior de correus amb Marc Dalmau, soci fundador i membre de La Ciutat Invisible, vinculat també a l’àmbit de la recerca social i els estudis urbans. Aquest retorn em va permetre aprofundir especialment en aspectes relacionats amb el cooperativisme de treball, la intercooperació, el paper d’Impuls Cooperatiu de Sants i la relació entre el projecte i les xarxes comunitàries del barri.

Annex / Evidència d’interacció

Bibliografia

Associació ECOL3VNG. (s. d.). La Turuta: moneda social. https://www.turuta.cat

Canva. (s. d.). Canva. https://www.canva.com/templates/

Coòpolis. (s. d.). Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona. https://www.bcn.coop/

Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. SlideShare. https://www.slideshare.net/

Espelt, R. (2026). La digitalització de l’economia social i solidària [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.

La Ciutat Invisible. (s. d.). La Ciutat Invisible cooperativa. https://www.invisible.coop

La Comunal. (s. d.). La Comunal. https://lacomunal.coop/

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s. d.). Economia social i solidària. https://xes.cat

Impuls Cooperatiu de Sants. (s. d.). Impuls Cooperatiu de Sants. https://sants.coop/

REAS Red de Redes. (2025). Guía interactiva para la contratación y compra pública responsables. https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/

Comissió Europea. (2021). Pla d’acció europeu per a l’economia social. https://ec.europa.eu/

Dalmau, M. (2026). Comunicació personal i materials facilitats per correu electrònic sobre La Ciutat Invisible i l’ecosistema cooperatiu de Sants.

*Nota sobre l’ús d’eines digitals

He utilitzat ChatGPT de manera puntual com a suport per ordenar les idees, revisar la redacció i millorar alguns aspectes de l’estructura del text. Tot i això, el contingut, l’anàlisi i la revisió final de la informació són propis i basats en la comprensió dels materials treballats durant l’assignatura i de la informació contrastada amb l’entitat.

Nota final

Aquest article forma part del meu portafolis acadèmic desenvolupat durant l’assignatura Alternatives Econòmiques i recull els principals aprenentatges, reflexions i anàlisis elaborats al llarg del curs a partir del cas de La Ciutat Invisible.