L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals problemàtiques socials a Catalunya durant aquests últims anys. L’augment desorbitat dels preus del lloguer, la situació laboral complicada i la dificultat d’accés a un habitatge digne han provocat un increment de la vulnerabilitat residencial de moltes famílies. En aquest context, han aparegut iniciatives comunitàries i col·lectives que busquen defensar el dret a l’habitatge i generar alternatives davant l’actualitat podrida del mercat immobiliari.

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf és una d’aquestes iniciatives. Es tracta d’una organització social que treballa per defensar els drets de les persones llogateres mitjançant l’acompanyament col·lectiu, la mobilització social i la incidència política. Tot i no ser una cooperativa tradicional, comparteix molts dels principis propis de l’Economia Social i Solidària , especialment pel que fa a la participació democràtica. Aquest article presenta una síntesi dels aprenentatges desenvolupats al llarg de les PACS i els treballs fets en aquest semestre, relacionant el cas del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf amb els grans marcs de política pública, la digitalització, les finances ètiques i el potencial transformador de les iniciatives comunitàries.

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf i els valors de l’ESS

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf té com a objectiu principal defensar el dret a l’habitatge i protegir les persones llogateres davant situacions d’abusos contractuals, increments desproporcionats dels preus o processos de desnonament. Amb una  l’organització assembleària com a bandera i la creació de xarxes de suport mutu entre persones afectades per problemàtiques similars.

L’entitat desenvolupa varies funcions vàriades, contrant-se amb l’ assessorament col·lectiu, l’acompanyament jurídic, la mediació amb propietaris i les mobilitzacions socials. Aquest model organitzatiu encaixa clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, ja que posa molt per sobre les persones envers del benefici econòmic i promou formes de participació democràtica.

Tanmateixm, el sindicat contribueix a reforçar la cohesió social del territori, arrelant-se molt a ell, especialment en un context on l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un factor de desigualtat creixent. La seva tasca també adopta una filosofia transformadora, ja que busca el canvi, sobretot el de les estructures socials i polítiques que generen exclusió residencial.

Des de la perspectiva de l’ESS, el Sindicat de Llogateres representa una experiència d’autoorganització ciutadana que posa en valor la cooperació, la solidaritat i la participació col·lectiva com a eines per afrontar problemàtiques socials complexes.

Digitalització i acció comunitària

Un dels aspectes treballats durant el curs ha estat la relació entre digitalització i Economia Social i Solidària. En el cas del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf, les eines digitals tenen un paper important tant en la comunicació interna com en la mobilització social, tot i que no es poden permetre centrar-ho tot en la digitalització, ja que considerem que el contacte humà en el sindicat és clau.

Les xarxes socials son una eina brutal per a difondre informació sobre drets de les persones llogateres, convocar assemblees, compartir casos d’abusos immobiliaris i generar consciència social sobre la problemàtica de l’habitatge. Igualment, les eines digitals agilitzen la coordinació entre membres del collectiu i la creació de xarxes territorials més àmplies.

Tanmateix, aquesta digitalització també presenta limitacions. La dependència de plataformes digitals privades pot generar desigualtats d’accés i dificultats per a determinats col·lectius amb menys competències digitals, com puguin ser gent d’avançada edat o amb limitació de recursos econòmmics. A més, moltes organitzacions socials petites tenen limitacions de recursos per desenvolupar infraestructures digitals pròpies.

Per aquest motiu, la digitalització dins de l’ESS hauria d’anar acompanyada de criteris de sobirania tecnològica, accessibilitat i inclusió social, evitant que les eines digitals es converteixin en un nou factor d’exclusió.

Finances ètiques, economies comunitàries i alternatives socials

Tot i que el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf no treballa directament amb monedes socials o sistemes financers alternatius, precisament ja que no té ànim de lucre, la seva activitat es relaciona amb els principis de les finances ètiques i les economies comunitàries.

El suport mutu, la cooperació i la defensa dels drets col·lectius formen part d’una concepció econòmica que prioritza el benestar social davant la lògica especulativa del mercat.  Les finances ètiques busquen impulsar projectes amb impacte social positiu i fomentar models econòmics més democràtics i sostenibles. A més, les experiències de monedes socials i xarxes d’intercanvi local mostren que és possible construir alternatives econòmiques basades en la confiança, la proximitat i la solidaritat, elements que també són presents en el funcionament del Sindicat de Llogateres.

Relació amb les polítiques públiques

L’activitat del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf es pot relacionar amb diferents punts de política pública tant a escala catalana com europea.

En primer lloc, la seva tasca contribueix clarament als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Especialment, es vincula amb l’ODS 1 (fi de la pobresa), l’ODS 10 (reducció de desigualtats)i l’ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles) . La defensa del dret a l’habitatge és una qüestió central per garantir la inclusió social i la cohesió territorial.

També és possible relacionar l’entitat amb les polítiques de foment de l’Economia Social i Solidària impulsades a Catalunya, especialment a través dels Ateneus Cooperatius. Tot i que el Sindicat de Llogateres no és una cooperativa formal, comparteix molts dels objectius d’aquestes polítiques públiques, com ara el reforç de les xarxes comunitàries, la participació democràtica i el desenvolupament local.

A escala europea, el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social reconeix la importància de les iniciatives socials i comunitàries en la construcció d’una economia més inclusiva i sostenible. En aquest sentit, el Sindicat de Llogateres es pot entendre com una forma d’innovació social que contribueix a generar respostes col·lectives davant problemàtiques estructurals.

Contractació pública i sostenibilitat de les iniciatives socials

La contractació pública pot tenir un paper molt important en el reforç d’iniciatives com el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf. Les administracions públiquesserien de gran ajut mecanismes de col·laboració amb entitats socials mitjançant subvencions, convenis o clàusules socials en la contractació pública.

Aquest tipus de mesures serien vitals per reconèixer i impulsar institucionalment la tasca preventiva i comunitària que desenvolupen aquestes organitzacions, especialment en àmbits com la mediació residencial, l’acompanyament social o la defensa dels drets ciutadans.

A més, la collaboració pot contribuir a generar polítiques d’habitatge millors i mes adaptades  a les necessitats reals de la població. En aquest sentit, les entitats socials poden convertir-se en agents de proximitat amb capacitat per detectar problemàtiques socials i generar respostes col·lectives innovadores.

Valoració crítica i potencial transformador

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf té un elevat potencial transformador dins del seu territori. La seva capacitat de mobilització i d’organització col·lectiva ajuda especialment a donar veu a moviments socials sovint invisibilitzats i a generar espais de participació ciutadana.

Una de les seves principals fortaleses és l’arrelament territorial i la proximitat amb les persones afectades. El suport mutu i la construcció de xarxes comunitàries permeten generar processos d’empoderament col·lectiu que van més enllà de la resolució puntual de conflictes d’habitatge.

Tanmateix, també presenta limitacions importants, especialment pel que fa a la manca de recursos econòmics estables, la dependència del voluntariat i les dificultats per mantenir estructures organitzatives sostenibles a llarg termini. Tot i aquestes dificultats, el Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf representa una experiència significativa dins de l’Economia Social i Solidària perquè demostra que la defensa dels drets socials també pot generar noves formes de participació democràtica i transformació comunitària.

Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest treball s’ha establert un contacte informal amb membres del Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf amb l’objectiu de contrastar algunes de les idees desenvolupades en l’anàlisi. Aquesta interacció ha permès obtenir una visió més propera sobre els reptes quotidians de l’entitat i sobre la seva relació amb les institucions públiques.

En la conversa mantinguda, els membres del col·lectiu van destacar especialment la dificultat de sostenir l’activitat militant únicament a través del voluntariat, així com la necessitat de reforçar les xarxes comunitàries i la coordinació amb altres entitats socials del territori. També van remarcar la importància de l’acompanyament col·lectiu en situacions de vulnerabilitat residencial:

“Moltes persones arriben al sindicat pensant que tenen un problema individual, però acaben descobrint que és una problemàtica compartida i estructural.”

A més, es va posar en relleu el paper de les xarxes socials i de les eines digitals per informar, mobilitzar i mantenir el contacte amb les persones afectades, especialment en municipis dispersos del territori del Penedès i Garraf, tot i que al principi eren reticents.

Aquest retorn ha servit per reforçar la idea que el Sindicat de Llogateres no només actua com a espai de defensa jurídica, sinó també com una estructura de suport mutu i d’empoderament comunitari.

Bibliografia

• Xarxa d’Economia Solidària (2023). Què és l’Economia Social i Solidària? Consultat des de Xarxa d’Economia Solidària
• Sindicat de Llogateres (2024). Defensa del dret a l’habitatge i organització col·lectiva de les persones llogateres. Consultat des de Sindicat de Llogateres
• Generalitat de Catalunya (2023). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Consultat des de Ateneus Cooperatius
• Comissió Europea (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social. Consultat des de European Commission – Social Economy Action Plan
• Nacions Unides (2015). Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible. Consultat des de United Nations Sustainable Development Goals

La Fundación Lovaas és un centre clínic amb seu a Sant Cugat del Vallès i es dedica a la teràpia conductual per a nens i nenes amb Transtorn de l’Espectre Autista en edat primerenca i seguint el model desenvolupat pel Dr. Lovaas. Té 20 anys d’experiència al sector i el seu programa es basa en sessions individualitzades intensives o semiintensives a domicili, fent ús del mètode ABA (Anàlisi Aplicat del Comportament). Aquests procediments estan encarats a millorar totes les àrees del desenvolupament dels nens tant a nivell cognitiu, com a nivell social, d’autonomia i de comportament. 

Tot i que la Fundación Lovaas no és una entitat d’Economia Social i Solidària en sentit estricte, pot aprofitar les seves fortaleses per trobar oportunitats d’aproximació a una ESS.  Les FORTALESES de l’entitat són:

• Impacte social. Té presència en multituds d’actes socials, siguin o no dedicats a l’autisme. El seu propòsit és “Creure que les persones dins de l’espectre de l’Autisme i les seves famílies puguin tenir una vida digna i de qualitat” i encaixa perfectament dins dels valors propis d’una ESS.
• Experiència i reputació. 20 anys d’experiència, una entitat madura i amb un equip professional altament qualificat que s’ha guanyat reputació a nivell internacional.
• Reinversió dels beneficis. És una entitat sense ànim de lucre i per tant, es reinverteix en projectes de la pròpia entitat. Segons l’entrevista a la seva Directora Adjunta, l’Ester Calvo, durant els darrers anys s’han destinat els beneficis a la formació de l’equip, a projectes socials, a innovació (digitalitzant els logbooks) i a ajuts a famílies amb programes intensius (comprant ordinadors per a elles).
• Organització d’events benèfics. Des del 2021 que organitza events benèfics per a fer front a les despeses de l’entitat. Cada vegada en fa més, no només amb la finalitat de recaptar fons, sinó per a la defensa de grups menys afavorits socialment, siguin TEA o altres.. Per exemple, segons L’Ester Calvo, han dut a terme actes benèfics amb altres Fundacions a nivell nacional, com la Fundación Ana Carolina Diez Mahou o la Festa Solidaria del Tibidabo.

Les OPORTUNITATS trobades són:

• Finances ètiques. Tenint en compte el propòsit de l’entitat (social en benefici del col·lectiu autista), poden explorar aquesta opció que no s’han proposat fer-ne ús. Fiare Banca Ètica ofereix finançament per a projectes socials, en àmbit d’educació i digitalització, el que encaixaria en aquest cas.
• Banca de Temps. Opció a pagar part de la teràpia amb col·laboracions directes amb la Fundació. Si es crea una plataforma intranet entre Fundació i Famílies bidireccional en què les famílies contactin per a oferir els seus serveis, creant comunitat alhora.
• Moneda Social. creació d’una economia circular entre Famílies – Fundació – Col·laboradors.

Un dels temes sorgits a l’entrevista amb la Sra Calvo (directora adjunta de Fundación Lovaas) ha estat la possibilitat de crear una plataforma per a famílies. De fet, no ha tancat portes sobre el tema, ja que actualment treballen amb el Drive de Google i diu que per a provar de connectar més a les famílies haurien de començar per digitalitzar els registres i càlcul directe de percentatges de manera que cada família pugui estar informada de l’estat dels programes in-time. No obstant, cal fer un projecte i valorar-lo. Pel que fa a l’ús de la banca de temps o moneda social per a arribar a les famílies amb menys recursos econòmics, haurien d’estudiar les propostes i informar-se sobre com consisteix aquest sistema financer sostenible. 

Ha comentat que han plantejat fer un programa de beques per a famílies, però sense èxit degut a la dificultat de posar-lo a la pràctica. La directora adjunta manifesta que desconeix el funcionament de les entitats de finances ètiques, pel que actualment no en fan ús. No obstant, poden informar-se sobre els seus requisits i plantejar-se de nou si algun projecte hi encaixa.

Un dels PUNTS FEBLES que cal minimitzar és l’alt cost per a les famílies, que fa que no sigui accessible per a tothom. El finançament de l’entitat es du a terme per mitjà de donacions, subvencions, cursos de formació, centres clínics o escoles que volen millorar la seva pràctica clínica i finalment, directament de les famílies en tractament. Segons la Directora Adjunta, per a reduir aquests costos han fet projectes socials, donant hores d’assessorament o de teràpia directa. Les subvencions sol·licitades, han estat denegades, degut a què són programes individualitzats i la política de subvencions va relacionada a un impacte social a nivell més globalitzat. 

Així, es pot deduir que l’entitat no aprofita els recursos que estan al seu abast, com el finançament ètic per als seus projectes o la moneda social o banca de temps, la qual és una oportunitat “aparcada” per part de l’entitat, ja que amb el finançament que obté actualment ja cobreix les necessitats econòmiques de l’entitat, deixant al marge (o no explorant a fons totes les opcions) la reducció dels costos familiars. Però també cal dir que en mesura del possible l’entitat intenta oferir algun tipus d’ajut a les famílies per a què la càrrega econòmica no sigui tant gran, com donar hores de servei, costejades sempre a partir de donacions privades, ja que els és molt complicat accedir a subvencions públiques.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que es pot dir que compleix la Fundació Lovaas són els següents : 

• Nº3 – Salut i Benestar. Tothom ha de poder accedir als serveis sanitaris essencials i de qualitat. El col·lectiu autista es diagnostica massa tard per falta de recursos mèdics.
• Nº4 – Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom. Un dels objectius de Lovaas va enllaçat a aquest ODS, que és que les persones autistes puguin arribar a ser autònomes i el màxim de preparades per a la vida, per tant inclou també l’educació inclusiva de qualitat com a preferència.
• Nº5 – Igualtat de Gènere. Transmetre el paper de la “dona” dins l’entorn familiar, personal i laboral. Les mares autistes són les que carreguen el major part del pes i les que acostumen a fer més sacrificis laborals i personals.
• Nº8 – Treball digne i creixement econòmic. Es pretén que el col·lectiu autista pugui accedir a un treball digne.
• Nº10 – Reducció de les desigualtats. Un objectiu és que les persones autistes tinguin les mateixes facilitats que qualsevol altra persona no autista i per tant, els mateixos drets.
• Nº16- Establir aliances pels objectius.  La Fundació, segons la Sra Calvo, està dins de la Federació Catalana d’Autisme, de la Taula TEA de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès i de la coordinació catalana de Fundacions. Això dóna assessorament i empoderament alhora d’actuar en la defensa dels drets de les persones autistes davant d’organismes públics com ajuntaments, la Generalitat, etc. a més de guanyar en reputació, representació i possibilitat d’establir més relacions amb altres entitats.

Comenta que també estableix aliances a nivell educatiu, creant convenis per a la formació de professionals sobre la seva metodologia amb la finalitat de millorar la inclusió escolar dels nens i nenes amb necessitats específiques i treure el màxim rendiment al seu aprenentatge en edat escolar. Les escoles amb les que col·labora són la Fasia i la Lexia i pel que fa a la Fundació Lovaas, la firma de petits convenis amb escoles o ajuntaments és allà on li és més fàcil arribar, degut a la complexitat de les licitacions públiques. 

Pel que fa a ajuts a nivell europeu, han obtingut fons per a desenvolupar un projecte de Tennis Taula per a professionals que volen ensenyar a persones amb TEA. Podrien aprofundir més a la recerca d’ajuts i subvencions, per exemple el “PERTE de economía social y de los cuidados” per a l’ajut a la digitalització de l’entitat, que està desfasada i necessitaria una plataforma per a famílies.

Finalment, cal dir que Fundació Lovaas és una entitat amb una intenció d’ajudar al col·lectiu autista, però li queda molt camí a recórrer per a aproximar-se a una ESS, per a donar prioritat a la cooperació familiar i l’acostament als seus serveis a les persones econòmicament més desafavorides. Li manca aprofitament de finançament públic, ajuts i subvencions, encara que el seu paper a l’impacte social és òptim.

Bibliografia :

No s’ha fet ús de la IA en l’elaboració d’aquest treball.

Fundació Lovaas. https://lovaasfoundation.es/la-fundacion/quienes-somos/

Fiare Banca Ética. Principales ámbitos de financiación. https://www.fiarebancaetica.coop/empresas-y-organizaciones/financiacion/principales-ambitos-de-financiacion/

Federació Catalana d’Autisme. Agenda 2030. https://fedcatalanautisme.org/agenda-2030/

Nacions Unides. (2015). Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. https://www.sostenible.cat/sites/sostenible.cat/files/public/documents_21_resolucio_nnuu_agenda_2030.pdf

Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. PERTE. https://www.mites.gob.es/es/perte/index.htm

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L.: una cooperativa de comunicació al servei de l’ESS.

Konexiona Marketing Services és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat (Maresme), fundada per tres dones que van deixar el món de les multinacionals per crear un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb els principis de l’Economia Social i Solidària. La seva missió és oferir serveis de comunicació a preu just, amb tracte proper i transparent, prioritzant clients del tercer sector i l’ESS.

Funcionen amb una estructura horitzontal on les tres sòcies participen en igualtat en la presa de decisions, i estan federades i presents al mapa Pam a Pam de la XES. Col·laboren habitualment amb altres cooperatives com Arç Coop, Omplim o Lamosca, i han impulsat projectes d’arrelament territorial com la Guia de Montgat per dinamitzar el comerç local de proximitat.

Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha establert contacte directe amb l’entitat per correu electrònic (març de 2026). Les sòcies de Konexiona van explicar els principis que les defineixen com a ESS: governança democràtica i horitzontal, la centralitat de les persones, el compromís social, la cooperació amb altres entitats i l’orientació amb un impacte positiu en la societat. També van destacar la seva vinculació amb l’ecosistema de l’ESS a través de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i el mapa de Pam a Pam de la XES.

Síntesi dels aspectes clau treballats durant el curs

Al llarg de l’assignatura hem analitzat Konexiona des de tres eixos que travessen l’ESS: la digitalització, les finances ètiques i les monedes socials.

La digitalització és el nucli de l’activitat de Konexiona: gestió de xarxes socials, campanyes en línia, disseny web i comunicació digital per als seus clients. Això genera una tensió estructural amb els principis de sobirania tecnològica de l’ESS, ja que l’entitat depèn de plataformes com Meta, Google o Canva, per desenvolupar part de la seva feina. Segons dades de la XES, un 40% de les entitats de l’economia solidària no tenen cap proveïdora de programari lliure, principalment per falta de reflexió o desconeixement.

Com a estratègies, hem identificat la migració progressiva cap a eines cooperatives (CommonsCloud, Meet.coop, Matomo), l’assessorament en comunicació digital ètica com a nou nínxol de mercat, i la participació en espais d’intercooperació tecnològica com el Mosaic Tecnològic Cooperatiu o TechBloc4. Cal afegir, a més, la qüestió de l’impacte ambiental associat a la digitalització (consum energètic dels servidors, cicle de vida del hardware), un aspecte que sovint queda fora del debat sobre sobirania tecnològica però que connecta directament amb el compromís ecosocial de l’ESS.

Respecte a les finances ètiques i monedes socials, l’anàlisi DAFO va evidenciar que per a una microcooperativa de serveis com Konexiona, una moneda social completa no seria viable per les limitacions de tresoreria i dimensió. No obstant això, a partir de les aportacions del debat amb els companys, es va proposar “paquets modulars” de serveis fàcils d’intercanviar sense risc de liquiditat, i es va suggerir apostar per la banca ètica (Coop57, Fiare) com a via més realista per mantenir la coherència amb l’ESS. La conclusió és que la fórmula més adequada per a Konexiona seria una combinació de banc del temps amb les entitats amb les quals ja col·labora, banca ètica per a la gestió quotidiana, i intercanvis puntuals que no comprometin la liquiditat.

Konexiona i l’alineació amb els marcs de política pública

A partir de l’anàlisi de l’estructura de Konexiona, de la seva relació amb la tecnologia i les seves possibilitats amb les finances ètiques, s’ha d’estudiar quins instruments institucionals existeixen per donar suport a entitats com aquesta. L’objectiu d’aquest apartat és connectar els àmbits treballats durant el curs (digitalització, finances ètiques, monedes socials) amb els instruments institucionals disponibles.

El Pla d’Acció per a l’Economia Social (2021-2030) —a escala europea— reconeix les cooperatives com a motor del desenvolupament sostenible i proposa 38 mesures concretes per crear condicions favorables al seu creixement.

Per a Konexiona, tres àmbits del Pla d’Acció són directament rellevants: la transició digital de les entitats de l’ESS, la contractació pública responsable i l’accés a finançament europeu. A la pràctica, una microocoperativa de tres persones a Montgat difícilment té recursos per accedir a convocatòries europees dissenyades per a entitats amb personal dedicat a la gestió de projectes i subvencions.

El PERTE d’Economia Social i de les Cures —a escala nacional— ha mobilitzat més de 2.500 milions d’euros i ha arribat a 4.461 entitats. La seva línia dedicada a la millora de la competitivitat de les pimes de l’ESS per afrontar la transformació digital connecta directament amb el dilema que hem analitzat al llarg del curs: Com pot Konexiona migrar cap a eines lliures (CommonsCloud, Matomo) sense perdre competitivitat davant els seus clients?.

El PERTE podria finançar aquesta transició, però exigeix que els projectes es desenvolupin en un mínim de dues comunitats autònomes i es presentin per entitats amb implantació territorial àmplia. Per a Konexiona, és inviable. L’única manera seria si es presentés a través d’una agrupació amb altres cooperatives de l’ESS —per exemple, via la XES o el Mosaic Tecnològic Cooperatiu—.

Els Ateneus Cooperatius —a escala autonòmica—  promoguts pel Departament d’Empresa i Treball, són espais de trobada, coordinació, aprenentatge i assessorament en l’àmbit de l’ESS. Konexiona, com a cooperativa del Maresme, té a Coop Maresme com a Ateneu Cooperatiu de referència.

Aquesta xarxa territorial és l’instrument més accessible dels tres: no requereix projectes transnacionals ni documentació complexa, sinó participació en xarxes locals. De fet, l’Ateneu podria ser el canal per abordar dos dels reptes que hem identificat durant el curs: facilitar l’accés a la contractació pública municipal i impulsar un banc del temps entre cooperatives del Maresme.

Pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible, Konexiona contribueix de manera directa:

• ODS 5 (Igualtat de gènere): cooperativa fundada i liderada per tres dones.
• ODS 8 (Treball decent): model de feina democràtica amb salaris justos i conciliació.
• ODS 11 (Ciutats sostenibles): projectes d’arrelament com la Guia de Montgat.
• ODS 12 (Consum responsable): aposta per proveïdors ètics i la reflexió sobre la petjada ambiental de la digitalització.
• ODS 17 (Aliances): intercooperació amb Arç Coop, Omplim, Lamosca i participació en xarxes com la XES.

Contractació pública en la sostenibilitat i impacte

Un aspecte que podria ser determinant per a la sostenibilitat de Konexiona és la contractació pública. Les administracions locals i supralocals necessiten serveis de comunicació, disseny web i gestió de xarxes, i podrien incorporar clàusules socials en les licitacions que afavorissin la contractació d’entitats de l’ESS. El Pla d’Acció Europeu ja identifica la contractació pública responsable com una de les seves àrees prioritàries, i la Llei de Contractes del Sector Públic espanyola permet introduir criteris socials i mediambientals en la valoració de les ofertes.

Per a una cooperativa com Konexiona, accedir a contractes públics municipals (Montgat, Mataró, comarca del Maresme) suposaria una font d’ingressos més estable. A més, treballar per a administracions públiques reforçaria el seu impacte social: la comunicació institucional sobre serveis públics, ESS o comerç de proximitat encaixa perfectament amb la seva missió. Tanmateix, la realitat és que les microcooperatives sovint no tenen la capacitat administrativa per competir en licitacions, que requereixen documentació extensa i garanties financeres. Els Ateneus Cooperatius podrien jugar un paper facilitador aquí, ajudant les cooperatives petites a accedir a aquests processos.

Valoració global

Konexiona és una entitat petita, però la seva capacitat per incidir en l’entorn va més enllà de la dimensió de l’organització.

Han demostrat que és viable un model de treball cooperatiu, liderat per dones i democràtic en un sector (el màrqueting) dominat per agències convencionals amb estructures jeràrquiques. En l’actualitat hi ha moltes cooperatives i entitats del tercer sector que necessiten millorar la seva presència digital però no saben com fer-ho de manera coherent amb els seus valors. Konexiona pot ocupar un nínxol estratègic, assessorant entitats de l’ESS en comunicació digital coherent amb els seus valors. Projectes com la Guia de Montgat demostren que una cooperativa de comunicació pot generar impacte social real al seu municipi (arrelament territorial), connectant comerç local, comunitat i ESS a través d’eines digitals.

Tot i que s’enfronten a reptes com la dependència tecnològica, marges econòmics ajustats propis d’una microcooperativa, i la dificultat d’accedir a finançament i contractació pública, el camí per a Konexiona no és créixer en dimensió, sinó créixer en coherència, en valors i en impacte.

Interacció amb l’entitat

Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha establert contacte directe amb Konexiona per correu electrònic el març de 2026. Les sòcies van facilitar informació detallada sobre els seus principis, estructura i vinculació amb l’ESS, que ha servit de base per a tota l’anàlisi. Per a aquesta darrera fase es va contactar novament amb l’entitat per contrastar les conclusions sobre política pública i contractació pública, però no es va obtenir resposta dins del termini de lliurament. Les reflexions d’aquest apartat es basen, per tant, en la informació facilitada en el primer contacte i en les fonts documentals consultades.

Bibliografia

Comissió Europea. (2021). Construir una economía que funcione para las personas: un plan de acción para la Economía Social. COM/2021/778 final. https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1537&langId=es

CooDin. (2020). Lo que nos cuenta la realidad catalana sobre las monedas sociales y la Economía Social y Solidaria. Mercado Social Madrid. https://www.mercadosocial.madrid/monedas-sociales-mondeas-locales-economia-social-y-solidaria-monedas-complementarias-cataluna/

Coop Maresme. (s.d.). Ateneu Cooperatiu del Maresme. https://coopmaresme.cat/

Economiasocial.coop. (s.d.). Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.coop/ateneus-cooperatius

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. (2026, març). Comunicació personal per correu electrònic.

La Moncloa. (2025, 17 de febrer). El PERTE de Economía Social y Cuidados ha movilizado más de 2.500 millones de euros y ha alcanzado un 92% de ejecución. https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/trabajo14/paginas/2025/170225-alianza-perte-economia-social-cuidados.aspx

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. https://www.mites.gob.es/es/sec_eco_social/perte_ESyEC/index.htm

Nexe. (2021, 17 de maig). Sobirania tecnològica, la gran assignatura pendent. https://nexe.coop/reportatge/sobirania-tecnol%C3%B2gica-la-gran-assignatura-pendent

S’ha utilitzat  CLAUDE, Anthropic (maig de 2026), com a suport per a l’elaboració d’aquesta activitat. Els prompts emprats han anat orientats a estructurar les idees i contrastar dades citades en aquest article; revisió gramatical i ortogràfica dels textos redactats per mi i  revisió de referències bibliogràfiques i citacions.

Una entitat financera diferent dins de l’ESS

Al llarg del curs he treballat amb Coop57 com a cas d’estudi, i en aquesta última activitat m’ha interessat fer una lectura més global del seu paper dins de l’economia social i solidària. Més que tornar a presentar l’entitat, el que m’ha semblat rellevant és entendre què aporta realment al seu territori i al conjunt de l’ESS, quines problemàtiques socials i econòmiques aborda, i fins a quin punt el seu potencial transformador depèn també dels marcs de política pública que l’acompanyen o la limiten.

Coop57 és una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris que recull estalvi de persones i entitats per canalitzar-lo cap al finançament de projectes de l’economia social i solidària. No es presenta com una banca convencional, sinó com una eina financera orientada a la transformació social, basada en principis com l’ètica aplicada, la participació democràtica, la coherència entre valors i ús dels diners, la transparència i l’arrelament territorial. Aquesta definició és important perquè situa Coop57 no només com una entitat coherent amb l’ESS, sinó com una infraestructura financera que permet que moltes altres iniciatives cooperatives, associatives o comunitàries puguin existir i créixer.

Les dades de la memòria d’activitat de 2024 reforcen aquesta idea. Coop57 va tancar l’any amb 64,5 milions d’euros en aportacions, 45,9 milions en préstecs en curs, 5.602 persones sòcies col·laboradores i 1.258 entitats sòcies de serveis. Només el 2024 va concedir 26,7 milions d’euros en nous préstecs. Més que un simple indicador de volum, aquestes xifres mostren que Coop57 ha aconseguit consolidar una estructura financera al servei d’un ecosistema econòmic que sovint troba dificultats per accedir al crèdit en el sistema bancari convencional.

Coop57 i els aprenentatges del curs

Un dels aprenentatges més clars del curs és que Coop57 representa molt bé la dimensió estructural de l’ESS. Hi ha entitats que transformen la realitat des de serveis concrets, des de les cures, des del consum o des de la producció. Coop57, en canvi, transforma des d’un altre lloc: el del finançament. Això em sembla especialment rellevant perquè vol dir que intervé en una peça central de l’economia i no en un àmbit marginal. Des d’aquesta perspectiva, la seva aportació va més enllà del fet de ser “una alternativa” a la banca: fa possible que altres projectes transformadors tinguin recursos, estabilitat i marge per desenvolupar-se.

La digitalització és un altre eix que m’ha ajudat a entendre millor el cas. Coop57 disposa d’una oficina virtual per fer consultes i gestions, i durant la pandèmia va impulsar Participa Coop57, una adaptació de Decidim desenvolupada amb la cooperativa Colectic per facilitar processos assemblearis i participatius en format digital. Això mostra una aposta per una digitalització funcional, vinculada a la participació i a l’operativa quotidiana, i també una certa coherència amb valors de programari lliure i sobirania tecnològica. Ara bé, aquest procés també deixa clar que la tecnologia per si sola no garanteix més democràcia: la participació depèn de la qualitat dels espais deliberatius i de com es faciliten, no només de l’eina utilitzada.

En canvi, quan penso en monedes socials o bancs del temps, la conclusió que he tret durant el curs és diferent. En el cas de Coop57, aquestes eines no serien centrals, perquè el nucli del seu projecte són clarament les finances ètiques. Si poguessin tenir algun sentit, seria només com a instruments complementaris en ecosistemes territorials concrets, per reforçar circuits de proximitat, suport mutu o intercooperació local. Per això, més que veure monedes socials o bancs del temps com una extensió natural de Coop57, jo els veig com a mecanismes que podrien dialogar amb el seu entorn, però no substituir ni redefinir la seva funció principal.

Alineació amb els grans marcs de política pública

Si situem Coop57 dins dels grans marcs institucionals, l’encaix és bastant clar. En primer lloc, la seva activitat es pot relacionar amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, especialment els vinculats al treball digne i creixement inclusiu, la reducció de desigualtats, les comunitats sostenibles, la producció responsable i les aliances. No perquè Coop57 resolgui aquests reptes per si sola, sinó perquè contribueix a sostenir projectes que generen ocupació digna, arrelament territorial, serveis comunitaris i activitat econòmica no especulativa.

En l’àmbit català, Coop57 també opera dins d’un entorn on existeixen instruments específics de suport al cooperativisme i a l’ESS. Els Ateneus Cooperatius, promoguts pel Departament d’Empresa i Treball, es defineixen com espais de trobada, coordinació, aprenentatge, innovació i assessorament per promoure i fer créixer l’economia social al territori. La Xarxa d’Ateneus Cooperatius està formada per 14 ateneus, integra 380 organitzacions de l’economia social i entitats públiques, ha acompanyat 4.500 projectes en els darrers cinc anys i ha implicat 120.000 persones en les seves activitats. Coop57 no és un Ateneu, però forma part d’aquest mateix ecosistema català de suport públic i territorial a l’ESS.

A escala estatal, el cas encaixa clarament amb el PERTE de l’Economia Social i de les Cures. El Ministeri de Treball el presenta com una aposta per impulsar i desenvolupar l’economia social espanyola i el seu potencial transformador, així com per desenvolupar serveis de cures accessibles i centrats en les persones. A més, les convocatòries del PERTE consideren subvencionables despeses vinculades a personal, transformació digital, sostenibilitat, assistència tècnica o actius materials i immaterials, sempre que impliquin un canvi estructural i un impacte durador sobre l’economia i la societat. En aquest marc, Coop57 encaixa de manera natural, perquè representa justament una infraestructura financera que pot facilitar que aquest tipus de projectes transformadors es consolidin.

A nivell europeu, el Pla d’Acció per a l’Economia Social aprovat per la Comissió Europea el 2021 també dona molt sentit al cas. El pla parteix de la idea que l’economia social és clau per avançar cap a un model més just, sostenible i resilient, i s’estructura en tres eixos: millorar les condicions marc, obrir oportunitats i reforçar el reconeixement del sector. A més, la revisió intermèdia publicada el març de 2026 subratlla que l’economia social s’ha consolidat com a part integral de l’economia europea i que continuen sent prioritàries qüestions com l’accés a finançament, a mercats i a marcs favorables. Aquest és justament l’espai on Coop57 pren sentit: perquè treballa sobre una de les condicions materials que més sovint limiten el creixement de l’ESS, que és l’accés a finançament coherent amb els seus valors.

Contractació pública: una palanca indirecta però decisiva

La contractació pública és probablement l’aspecte que més cal llegir amb precisió en el cas de Coop57. D’entrada, no sembla una cooperativa que depengui directament de licitacions públiques per funcionar, perquè el seu paper principal no és el de proveïdora de serveis habituals a l’administració. Tot i així, la contractació pública és molt rellevant per al seu entorn. La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic estableix que la compra pública ha d’incorporar consideracions socials, ambientals i d’innovació, cosa que obre la porta a una contractació pública responsable.

Des del meu punt de vista, això és clau perquè moltes de les entitats que Coop57 finança poden dependre, directament o indirectament, d’aquesta compra pública responsable per sostenir-se. Si una cooperativa, una fundació o una associació de l’ESS accedeix a contractes públics amb clàusules socials o ambientals, millora la seva estabilitat econòmica; i si millora la seva estabilitat, també reforça l’ecosistema financer ètic del qual Coop57 forma part. Dit d’una altra manera: la compra pública responsable no és només una oportunitat per a les entitats que contracten amb l’administració, sinó també per a les infraestructures financeres que sostenen aquest ecosistema.

Ara bé, aquí també hi ha límits. La contractació pública pot ser una palanca de transformació, però també pot generar barreres importants: complexitat administrativa, pes excessiu del criteri econòmic, manca de cultura de compra responsable o dificultat d’escala per a entitats petites o mitjanes de l’ESS. Per això, crec que el repte no és només obrir la contractació pública a l’economia social, sinó fer-ho d’una manera que no acabi reproduint lògiques competitives o burocràtiques que posin en risc els valors i la sostenibilitat del sector.

Interacció amb l’entitat

Durant el procés d’elaboració d’aquest text vaig intentar establir contacte amb l’entitat per contrastar algunes idees. En concret, vaig enviar un correu electrònic breu amb preguntes sobre el paper actual de Coop57 dins de l’ESS, la relació amb les polítiques públiques, la digitalització i la seva capacitat transformadora. Tot i això, no he rebut resposta abans de tancar aquesta publicació.

Valoració final

La meva valoració global és que Coop57 té una capacitat transformadora molt alta perquè actua sobre una dimensió estructural: les finances. No només dona suport a projectes concrets, sinó que contribueix a fer viable una altra manera d’organitzar l’economia, més democràtica, més territorialitzada i més orientada al bé comú. Aquest és, per mi, el seu principal valor: demostrar que les finances també poden ser una infraestructura de transformació social.

Ara bé, el cas també mostra un límit important: el potencial de l’ESS no depèn només de la coherència interna de les entitats. També depèn dels marcs institucionals que les reconeixen, les financen, les fan visibles o les dificulten. En aquest sentit, Coop57 és una bona prova que les polítiques públiques no són un simple context extern. Poden ser una palanca per ampliar l’impacte de l’economia social o, si no es despleguen bé, poden deixar-la en una posició secundària. Per això, més que veure Coop57 com una excepció admirable, jo la veig com un exemple molt clar del tipus d’infraestructura que cal si realment es vol enfortir una economia al servei de les persones.

Bibliografia

BOE. (2017). Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic.

Comissió Europea. (2021). Social Economy Action Plan.

Comissió Europea. (2026). Mid-term review of the action plan for the social economy.

Coop57. (s. d.). Qui som.

Coop57. (s. d.). Principis ètics.

Coop57. (s. d.). L’oficina virtual.

Coop57. (2020). Participa Coop57, una nova eina al servei de la participació i la democràcia.

Coop57. (2024). Memòria d’activitat 2024.

Economia Social Catalunya. (s. d.). Ateneus Cooperatius.

Ministeri de Treball i Economia Social. (s. d.). Economia Social.

Ministeri de Treball i Economia Social. (s. d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Ús de la IA

Aquest text s’ha elaborat a partir de l’anàlisi, la selecció i la redacció pròpia dels continguts. La IA s’ha utilitzat com a eina de suport per ordenar idees, reformular alguns fragments, revisar l’expressió escrita  i ajudar a definir una estructura més clara i publicable per al fòrum.

Una fundació arrelada al territori i orientada a la inclusió 

AMPANS és una de les entitats socials més consolidades de la Catalunya Central i un cas especialment rellevant per analitzar les possibilitats i les contradiccions de l’Economia Social i Solidària (ESS) aplicades a la inclusió social. Nascuda com a associació l’any 1965 a Manresa per iniciativa de famílies d’infants amb discapacitat intel·lectual, l’any 2010 es va transformar en fundació amb l’objectiu de disposar de tots els mecanismes que preveu el marc legislatiu per consolidar i assegurar els béns i el futur de les persones usuàries amb total garantia, i avui dia compta amb una àmplia xarxa de serveis educatius, residencials, laborals i comunitaris. 

La seva missió és acompanyar i donar suport a persones amb discapacitat intel·lectual o en situació de vulnerabilitat en àmbits com l’educació, la qualitat de vida i la inserció laboral, garantint-ne els drets i promovent valors de sostenibilitat i transformació social. A això s’afegeix una forta presència territorial al Bages i una diversificació d’activitats que combina serveis socials amb activitat econòmica pròpia en àmbits com la jardineria, la restauració, l’agroalimentació o els serveis ambientals. 

Aquesta trajectòria converteix AMPANS en una organització amb una aportació real al territori: cobreix necessitats socials estructurals, genera oportunitats laborals per al col·lectiu i contribueix a la cohesió comunitària. Ara bé, precisament per la seva dimensió i pel seu pes institucional, AMPANS també planteja interrogants importants, com ara: fins a quin punt té un perfil transformador del sistema? 

AMPANS com a expressió de l’ESS: grans fortaleses i límits evidents 

AMPANS mostra una alineació notable amb dos dels grans eixos de l’ESS: el compromís territorial i l’orientació a les necessitats humanes. La seva activitat es desplega en múltiples àmbits, des del suport i l’acompanyament de les persones usuàries fins a la creació d’itineraris formatius i laborals, la producció agroalimentària de proximitat o el desenvolupament de projectes comercials amb impacte social. 

Les dades publicades en la Memòria d’Activitats 2024 (AMPANS, 2025) reforcen la imatge d’impacte i creixement any rere any. En l’exercici, va atendre 3.138 persones, en va acollir 407 en residències i llars pròpies, va comptar amb 730 donants compromesos amb el projecte i va sostenir una plantilla de 1.088 professionals, dels quals un 26,19% tenien discapacitat. Aquestes xifres no només mostren volum, sinó capacitat de resposta i arrelament real al territori. 

Així i tot, la seva alineació amb l’ESS no és completa, i apareixen limitacions en l’àmbit de la governança. AMPANS és una fundació privada sense ànim de lucre amb una estructura jeràrquica clara, on el poder de decisió recau principalment en el Patronat. Tot i que existeixen espais de participació de professionals, famílies i persones usuàries, aquests són merament consultius i no vinculants. Això fa que la seva participació sigui més simbòlica que efectiva i situa l’entitat en una posició ambigua: orientada al bé comú, però sense una democràcia interna forta. 

Semàfor d’alineació als eixos de l’ESS per a AMPANS. Font: elaboració pròpia (Canva) 

Des d’una perspectiva crítica, això és una contradicció rellevant. Una entitat que treballa per l’autonomia, la dignitat i la inclusió de les persones vulnerables hauria també de fer un pas més decidit cap a formes de governança més democràtiques o compartides. Si no ho fa, corre el risc de reproduir una lògica paternalista, en què es decideix sobre les persones sense una participació real d’aquestes en les decisions estratègiques del seu dia a dia. 

Digitalització: eina d’inclusió o modernització funcional? 

La digitalització d’AMPANS pot entendre’s com una oportunitat clara per millorar la coordinació, la traçabilitat, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis. En una organització tant extensa i diversa, digitalitzar no hauria de significar només informatitzar processos, sinó fer-los més comprensibles, accessibles i útils per a les persones usuàries, les famílies i els equips professionals. 

Ara bé, la lectura crítica extreta de l’anàlisi feta posa en evidència la dependència de plataformes privades, la poca evidència de sobirania tecnològica i la manca d’una relació clara entre eines digitals i participació efectiva que condueixen a pensar que AMPANS s’apropa més a un model funcional que no pas a una digitalització plenament coherent amb l’ESS i l’empoderament col·lectiu. 

Aquest és un punt sensible, ja que en una entitat que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual o diversitat funcional, el risc d’exclusió digital per motius d’accessibilitat és especialment important. Per això, es considera que la transició digital d’AMPANS hauria de partir de la incorporació d’eines accessibles, programari lliure, espais de decisió participativa i una aposta clara per la sobirania tecnològica. 

Finances ètiques i monedes socials: coherència possible, però paper limitat 

Pel seu perfil, AMPANS encaixa conceptualment amb els principis de les finances ètiques. Així i tot, la informació pública consultada no evidencia una vinculació explícita amb instruments o monedes socials concretes. Atesa aquesta coherència potencial i la manca d’informació disponible, s’ha contactat amb l’entitat per indagar-hi, tot i que sense èxit per l’absència de resposta. 

AMPANS es finança a través d’un model mixt que combina finançament públic institucional, recursos europeus, programes vinculats a convocatòries específiques, aportacions derivades d’aliances amb empreses, fundacions i altres entitats del territori, i ingressos per les seves pròpies activitats; per tant, l’impacte de les monedes socials no podria ser estructural, sinó un recurs de dinamització comunitària complementari que hauria de desenvolupar-se sota un criteri estricte d’accessibilitat: formats senzills, suports híbrids i eines comprensibles imprescindibles perquè no siguin excloents per a les persones usuàries. 

Els grans marcs institucionals: alineació alta, però accés desigual 

L’encaix d’AMPANS amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és clar. La fundació declara explícitament el seu compromís amb l’Agenda 2030 i el Pacte Mundial de les Nacions Unides, i la seva activitat té una relació directa amb diversos ODS, especialment els ODS 1, 3, 4, 8, 10, 12 i 17, tal com s’identifica en la imatge.  

ODS integrats a AMPANS. Font: elaboració pròpia (Canva) 

També hi ha una correspondència clara amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social. AMPANS encaixa en les prioritats de la UE de generar polítiques i marcs estratègics favorables per impulsar l’economia social, incrementar les seves oportunitats de creixement i assegurar el reconeixement i la visibilitat del model econòmic gràcies a la seva capacitat d’innovació social, la creació d’ocupació inclusiva i de desenvolupament territorial.  

En l’àmbit català, el seu arrelament, els projectes vinculats a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat, la prestació de serveis d’atenció a les persones o la col·laboració en iniciatives de consum responsable estan en plena sintonia amb les línies d’actuació que impulsen els Ateneus Cooperatius promoguts pel Departament d’Empresa i Treball.  

En relació amb instruments de col·laboració publicoprivada, com els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), per exemple, AMPANS també hi presenta alineació, especialment en l’àmbit de l’economia social i la seva orientació a la inclusió sociolaboral, la creació d’ocupació i el desenvolupament de projectes amb impacte social, territorial i transformador, tot i que no de forma tant clara i directa com en les iniciatives anteriors.  

En aquest àmbit, però, cal introduir una reflexió crítica sobre els aspectes de valoració i reconeixement de les entitats. És relativament fàcil reconèixer l’ESS en els discursos de les organitzacions, però, a la pràctica, la sobrecàrrega burocràtica per obtenir el reconeixement “oficial” i poder accedir a subvencions o programes de finançament pot resultar una barrera d’entrada important. Això fa que les entitats més professionalitzades, com ara AMPANS, es trobin en una posició més favorable d’accés que no pas les iniciatives més petites o menys dotades, fet que genera desigualtats entre elles.   

Contractació pública: eina transformadora o mecanisme de dependència? 

La contractació pública és un dels factors més rellevants per entendre tant la sostenibilitat econòmica com el paper transformador de la fundació. Segons les dades publicades a la plataforma d’anàlisi de contractes i adjudicacions públiques, Contractes.cat, els principals òrgans contractants d’AMPANS en els primers cinc mesos de 2026 són l’Ajuntament de Manresa, amb 10 contractes que ascendeixen a 2.997.043 € (el 38,6% del total ), i el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, amb 5 contractes i 2.808.070 € (el 36,1%). A molta distància apareixen altres administracions i entitats públiques, com l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (277.197 €, 2 contractes), CIMALSA (242.895 €, 2 contractes) o l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages (194.853 €, 8 contractes). 

Aquesta concentració evidencia el vincle territorial d’AMPANS amb el Bages i posa de manifest que no només rep subvencions com a receptora passiva, sinó que també actua com a proveïdora de serveis i gestora de contractes amb impacte públic directe, per exemple en la gestió de residus. Ara bé, aquesta dependència pot generar tensions financeres: d’una banda, reforça el projecte i incorpora valor social, però, de l’altra, el pes de les licitacions pot sotmetre l’entitat a dinàmiques de competència que en comprometin la viabilitat. Per això, és vital apostar per una contractació pública responsable, amb clàusules socials i ambientals efectives, estabilitat temporal i reconeixement del valor comunitari, de manera que el finançament públic no depengui d’una successió permanent de licitacions i dependència, sinó que esdevingui una palanca real de transformació. 

En el cas d’AMPANS, això podria reforçar molt la seva estabilitat econòmica i ampliar-ne l’impacte social.  

Impacte real, però amb límits estructurals 

Es pot concloure, doncs, que AMPANS aporta molt al territori: cobreix necessitats socials estructurals, genera ocupació inclusiva, impulsa l’economia local i articula serveis essencials per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius vulnerables. En aquest sentit, és una entitat alineada i potent dins l’ESS. 

Així i tot, l’anàlisi rigorosa duta a terme obliga a no idealitzar-la. Malgrat la seva fortalesa en impacte i arrelament, presenta una democratització interna, una sobirania tecnològica i una autonomia financera limitades. Atesa la seva envergadura i capacitat, AMPANS hauria d’incrementar la participació real i la coherència amb els principis de l’ESS, així com apostar per models de relació amb l’administració més transformadors, no només aquells que en garanteixin la supervivència, sinó que la consolidin com a agent de canvi social. Alhora, li caldria aprofundir en una governança compartida, digitalització inclusiva i una estratègia de contractació pública que no faci del preu el criteri principal de selecció. 

El repte actual d’AMPANS no és només preservar l’impacte assolit, sinó convertir-lo en una pràctica plenament coherent amb els valors transformadors de l’ESS.

CONTACTE AMB L’ENTITAT

S’ha contactat amb l’entitat AMPANS el dia 4 de maig de 2026, via correu electrònic, en el marc de la recerca per analitzar la seva dimensió social i la possible vinculació amb les monedes socials, sol·licitant informació sobre experiències, valoracions i aplicacions en l’àmbit de la inclusió i l’intercanvi comunitari. Tanmateix, fins al moment de la redacció d’aquest document, no s’ha rebut cap resposta.

ÚS DE LA IA

Gràcies a la IA, he pogut cercar informació concreta que m’interessava per estructurar el treball, utilitzant els prompts següents:

• • “Quina estructura segueix un article acadèmic d’anàlisi crítica?”, per organitzar el contingut de l’article.
  • “Què són els Ateneus Cooperatius, el PERTE i el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE? Defineix-los breument”, per obtenir una base teòrica que posteriorment he contrastat amb els recursos d’aprenentatge i les fonts detallades a la bibliografia.
  • Finalment, “corregeix en llenguatge inclusiu i no sexista, i, si cal, marca els canvis”, per fer una revisió final de les formulacions de gènere i altres aspectes inclusius.

FONTS CONSULTADES:

AMPANS. (1997). Codi d’ètica d’Ampans [Document corporatiu]. https://www.ampans.cat/images/codi_etica.pdf 

AMPANS. (2023). Estatuts 2023 [Document corporatiu]. https://drive.google.com/file/d/1NEYzZ4T-56EEz-7YWeOY8srjYUwxLJAx/view 

AMPANS. (s. d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat 9 de maig de 2026, de https://ampans.cat/ 

AMPANS. (s. d.). Compromiso con Objetivos Desarrollo Sostenible ODS. Recuperat 9 de maig de 2026, de https://ampans.cat/es/nosotros/ods/ 

AMPANS.(2025). Memòria d’Activitats 2024. Capaços de tot! [Document corporatiu]. https://ampans.cat/wp-content/uploads/2025/05/Memoria-AMPANS-2024.pdf 

Ateneus Cooperatius. (s. d.). Economiasocial.coop. Recuperat 12 de maig de 2026, de https://dges.andreugros.com/ateneus-cooperatius 

Canva. (s. d.). Creació d’imatges i elements gràfics personalitzats [Eina de disseny gràfic]. https://www.canva.com/ 

CEPES. (s. d.). CEPES presenta en España el Plan de Acción Europeo para la Economía Social. Recuperat 13 de maig de 2026, de https://www.cepes.es/nota-prensa/763_cepes-presenta-espana-plan-accion-europeo-para-economia-social 

Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia. (2021, febrer). Guia sobre l’aplicació d’ingressos a les finalitats fundacionals. Metodologia per al càlcul del percentatge. https://repositori.justicia.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14226/958/guia-aplicacio-fundacional.pdf 

Generalitat de Catalunya. (s. d.). Entendre la contractació pública. Recuperat 10 de maig de 2026, de https://web.gencat.cat/ca/generalitat/accio-govern/contractacio-publica/entendre-contractacio-publica 

FUNDACIÓ AMPANS. (s. d.). Contractes.cat. Recuperat 15 de maig de 2026, de https://www.contractes.cat/empreses/G08444671 

Perplexity AI. (2026). Revisions i consultes relacionades especificades en l’apartat “Ús de la IA” [Xat d’IA generatiu]. https://www.perplexity.ai/  

PERTE. (s. d.). PERTE. Recuperat 13 de maig de 2026, de https://www.prtr.miteco.gob.es/es/perte.html 

PERTE de economía social y de los cuidados | Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia Gobierno de España. (s.d.). Recuperat 12 de maig de 2026, de https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados 

Introducció
L’Economia Social i Solidària (ESS) proposa una forma alternativa de veure l’activitat econòmica, posant les persones, la comunitat i la sostenibilitat al centre. En aquest sentit, La Fageda s’ha establert com un dels projectes més emblemàtics de Catalunya en termes d’inclusió social i impacte comunitari.
Aquest article examina La Fageda des d’una perspectiva crítica i completa, vinculant el seu model amb els principals temes tractats durant el curs: ESS, digitalització, finances ètiques i monedes socials. També s’analitza la seva connexió amb marcs de política pública com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social o els Ateneus Cooperatius.

Presentació de l’entitat
La Fageda és una fundació ubicada a la Garrotxa que treballa principalment per la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals greus. L’entitat es va fundar l’any 1982 per Cristóbal Colón amb la finalitat de crear oportunitats laborals dignes per a persones en situació de vulnerabilitat.
Actualment, La Fageda realitza la seva activitat en el sector alimentari, especialment en la fabricació de iogurts, postres lactis, gelats i melmelades. Tot i això, el seu objectiu principal no és només econòmic, sinó social: millorar la qualitat de vida de les persones treballadores i promoure la seva inclusió.
Els valors fonamentals de l’entitat estan relacionats amb la dignitat, la sostenibilitat, la cooperació i el compromís amb el territori. Aquest model uneix activitat econòmica i impacte social, convertint La Fageda en un exemple dins de l’ESS.

Economia Social i Solidària: un model centrat en les persones
La Fageda representa clarament els principis de l’Economia Social i Solidària. L’entitat prioritza les necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic i promou una activitat productiva amb impacte social positiu.
A diferència de models empresarials tradicionals, La Fageda no entén els treballadors únicament com a mà d’obra, sinó com a persones amb drets, necessitats i capacitats diverses. Aquesta mirada encaixa plenament amb els valors de l’ESS, especialment pel que fa a la inclusió, la democràcia econòmica i el compromís comunitari.
A més, la seva activitat contribueix a reforçar l’economia local de la Garrotxa, fomentant un model més arrelat al territori i menys dependent de dinàmiques purament especulatives.

Digitalització i reptes tecnològics
Durant el curs s’ha treballat com la digitalització pot crear oportunitats però també tensions dins les organitzacions de l’ESS. En el cas de La Fageda, les tecnologies digitals tenen un paper important en aspectes com la gestió de la producció, el control de qualitat o la comunicació amb els clients.
La seva pàgina web i les xarxes socials ajuden a donar visibilitat al projecte i a transmetre el valor social de la marca. Aquesta comunicació digital és significativa perquè connecta el consum amb la consciència social i ajuda a fomentar el consum responsable.
Encara que també hi ha riscos. Un dels més rellevants és la dependència de grans plataformes digitals i eines tecnològiques que operen sota lògiques de mercat diferents dels valors de l’ESS. A més, la digitalització pot crear desigualtats internes si no totes les persones disposen de les mateixes habilitats digitals.
Per això, La Fageda podria enfortir estratègies de digitalització més ètiques i inclusives, optant per eines obertes, formació digital adaptada i espais de participació que siguin accessibles.

Finances ètiques i monedes socials
Un altre dels temes treballats durant el curs és la importància de les finances ètiques i les monedes socials dins l’ESS. En aquest sentit, La Fageda té característiques que podrien ajudar a la seva participació en iniciatives d’aquest tipus.
La fundació està molt lligada al territori i té una comunitat de consumidors que valora el seu impacte social. Això podria beneficiar la creació de xarxes de cooperació local, circuits econòmics més resistents o projectes relacionats amb bancs del temps i intercanvis no monetaris. No obstant això, també hi ha limitacions importants. La Fageda treballa dins del sector alimentari i depèn del sistema econòmic habitual per a gran part de la seva activitat. Per aquesta raó, una moneda social no podria reemplaçar el model actual, sinó només complementar-lo en àmbits concrets.
A partir de l’anàlisi DAFO que es va fer durant el curs i dels comentaris dels companys, es pot dir que aquest tipus d’iniciatives serien més útils com a eina de dinamització comunitària i territorial que no pas com un sistema econòmic central.

Relació amb les polítiques públiques
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
La Fageda contribueix directament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Especialment rellevants són:

• ODS 3: Salut i benestar.
• ODS 8: Treball digne i creixement econòmic.
• ODS 10: Reducció de les desigualtats.
• ODS 12: Producció i consum responsables.
• ODS 17: Aliances per assolir els objectius.

La seva activitat demostra que és possible combinar sostenibilitat econòmica amb impacte social positiu.

Ateneus Cooperatius i ESS a Catalunya
El model de La Fageda encaixa plenament dins les estratègies de foment de l’ESS impulsades a Catalunya, a través dels Ateneus Cooperatius. El seu objectiu es buscar reforçar el cooperativisme, la innovació social i les economies locals. Tot i que La Fageda no és una cooperativa, comparteix gran part dels valors i objectius promoguts per aquestes xarxes: participació, arrelament territorial i transformació social.

Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social
El Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social reconeix el potencial transformador de les entitats socials en àmbits com la inclusió, l’ocupació i la cohesió territorial.
La Fageda representa aquest model, ja que combina activitat empresarial amb impacte comunitari i sostenibilitat social.

PERTE i innovació social
Els PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) poden representar oportunitats per a entitats com La Fageda, especialment en àmbits relacionats amb la sostenibilitat, la digitalització o la innovació territorial.
Tanmateix, també existeix el risc que aquest tipus de programes afavoreixin grans empreses amb més capacitat tecnològica i financera, dificultant l’accés d’entitats socials més petites o amb recursos limitats.

El paper de la contractació pública
La contractació pública es molt important en la sostenibilitat de les entitats de l’ESS. A través de clàusules socials i criteris de responsabilitat social, les administracions poden afavorir projectes amb impacte comunitari positiu.
En el cas de La Fageda, la contractació pública podria reforçar la seva estabilitat econòmica i ampliar la seva capacitat d’impacte social. Per exemple, prioritzant productes elaborats per entitats socials en escoles, hospitals o menjadors públics.
Això permetria no només donar suport a l’activitat econòmica de l’entitat, sinó també impulsar models de consum més responsables i coherents amb els valors de l’ESS.

Interacció amb l’entitat
Durant la realització d’aquest treball s’ha fet una consulta de la informació pública que es pot trobar a la pàgina web oficial de La Fageda, així com entrevistes i documents institucionals de l’entitat. A més, s’ha comparat part de l’anàlisi amb opinions i idees que han sorgit en el debat acadèmic amb els companys i companyes de l’assignatura. Aquest comentari ha ajudat a aprofundir especialment en temes relacionats amb la digitalització, les monedes socials i la viabilitat real d’algunes propostes. Aquest procés ha ajudat a formar una visió més crítica i realista sobre els reptes i les oportunitats de l’organització.

Valoració final
La Fageda és molt més que una empresa alimentària. Es tracta d’un projecte transformador que demostra que és possible combinar activitat econòmica, sostenibilitat i inclusió social.
Al llarg del curs s’ha pogut observar com l’entitat s’alinea amb molts dels principis centrals de l’Economia Social i Solidària, especialment pel que fa a la centralitat de les persones, l’arrelament territorial i la generació d’impacte comunitari.
Tot i això, també afronta reptes importants vinculats a la digitalització, la sostenibilitat econòmica i l’adaptació als nous contextos socials i tecnològics. El gran repte de futur serà continuar innovant sense perdre l’essència del projecte.
En definitiva, La Fageda representa un exemple clar de com l’economia pot esdevenir una eina de transformació social quan es construeix des de la cooperació, la dignitat i el compromís amb les persones.

Bibliografia
• Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. UOC.
• Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria. Webinar UOC.
• Fuster Morell, M., Espelt, R. & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5-31.
• La Fageda Fundació. (2026). https://www.fageda.com/
• Naciones Unidas. Objetivos de Desarrollo Sostenible. https://sdgs.un.org/goals
• Xarxanet.org. El valor de les monedes complementàries en les entitats.
• Diputació de Barcelona. Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat.

Valors clars en contextos de recursos limitats

Almudena Barbero fundadora de la Fundació Nzuri Daima fa més d’una dècada que, juntament amb el seu equip, impulsa projectes socials en contextos marcats per la desigualtat i la vulnerabilitat.

Són projectes que es desenvolupen entre Catalunya i Sudan del Sud. Aquesta dualitat territorial suposa un repte afegit, per la diversitat cultural, social i econòmica en la que opera la fundació. Per aquest motiu, és necessari adaptar les intervencions a realitats molt diferents, mantenint alhora els valors i objectius de l’entitat situant sempre les persones al centre.

L’objectiu principal d’aquests projectes és contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables, com les dones i els infants. En el cas de les dones, la fundació treballa per fomentar la seva autonomia personal i el seu empoderament, reforçant el seu paper dins la comunitat. Pel que fa als infants, l’objectiu és millorar les seves condicions de vida mitjançant l’accés a l’educació, l’alimentació i espais segurs en contextos de gran vulnerabilitat. Segons explica l’entitat, moltes d’aquestes accions també tenen com a objectiu prevenir situacions extremes de desesperança vinculades a la pobresa i a la manca de recursos. Tot i això, la fundació reconeix que no disposa d’estudis oficials ni d’indicadors quantitatius que permetin demostrar de manera exacta la reducció del suïcidi infantil, encara que sí observa un impacte positiu en el benestar emocional i les oportunitats dels infants participants.

Aquest enfocament s’alinea amb els principis de l’Economia Social i Solidaria, especialment amb la centralitat de les persones, la solidaritat i el compromís amb la justícia social. En aquest sentit, la fundació contribueix a generar processos de transformació social en els territoris on actua, així que, no es limita exclusivament a oferir suport assistencial.

L’entitat disposa de recursos limitats, procedents principalment de donacions, aportacions privades i subvencions públiques. També compta amb recursos materials i amb la participació del voluntariat, tot i que aquests sovint resulten insuficients davant la magnitud dels projectes que desenvolupa.

Pel que fa a la digitalització, aquesta situació es reflecteix clarament. La falta de recursos humans i tècnics fa que la transformació digital hagi quedat en un segon pla, limitant-se principalment a funcions de comunicació i captació de recursos.

En relació amb la governança, segons explica la seva fundadora, la presa de decisions es basa en el treball conjunt de l’equip, amb una orientació cap al consens i la coordinació entre els diferents membres.

La possibilitat d’introduir una moneda social, representa un repte significatiu per la fundació. Un  cop analitzada la seva situació i les seves principals característiques, especialment la dualitat territorial i la diversitat cultural, es tracta d’una iniciativa amb potencial, però amb dificultats importants en el moment actual.

Des d’una perspectiva més estratègica, es fa evident la necessitat d’aplicar models de finançament alineats amb els objectius i les capacitats reals de l’entitat. En aquest sentit, la implementació d’una moneda social, podria esdevenir una opció interessant a llarg termini. Prèviament caldria preparar l’objectiu, procedint de manera progressiva i realitzant proves pilot per tal de veure i valorar la seva adaptació i els seu compliment.

Cal veure aquesta opció com una possibilitat de futur.

Segons explica Almudena Barbero, l’objectiu de l’entitat no és generar assistència permanent, sinó acompanyar processos de dignitat, empoderament i creació d’oportunitats. En aquest sentit, la fundació considera interessant explorar en el futur eines vinculades a l’economia ètica i col·laborativa, com xarxes d’intercanvi, banca ètica, sistemes col·laboratius o projectes comunitaris sostenibles que permetin reforçar l’autonomia de les comunitats i reduir la dependència externa.

Seguint aquesta línia d’actuació, es pot afirmar que la Fundació Nzuri Daima contribueix de manera clara a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per l’agenda 2030.

En primer lloc, destaca el seu compromís de vetllar per les persones, especialment en contextos de vulnerabilitat. En aquest sentit, s’alinea amb l’ODS 1, fi de la pobresa i l’ODS 2, fam zero, tot impulsant projectes que garanteixen recursos bàsics com l’alimentació.

En segon lloc, la fundació també actua en àmbits relacionats amb l’educació i el benestar infantil, especialment en contextos on la manca de recursos dificulta l’accés a l’escolarització. En aquest sentit, la seva activitat s’alinea amb l’ODS 4, educació de qualitat, ja que impulsa iniciatives orientades a generar oportunitats educatives i a millorar les condicions de vida dels infants en situació de vulnerabilitat.

A més, la fundació contribueix a l’ODS 5, igualtat de gènere, promovent l’autonomia i l’empoderament de les dones i reforçant el seu paper dins la comunitat.

Finalment, destacar que la fundació depèn en gran mesura de les donacions i col·laboracions per part de persones i entitats vinculades al projecte, fet que posa en valor la seva contribució a l’ODS 17, aliances per assolir els objectius. Aquestes relacions de cooperació són fonamentals per garantir la continuïtat dels projectes i reflecteixen la implicació d’una xarxa d’actors que comparteixen els mateixos objectius socials.

Una part molt important del finançament que rep la fundació és procedent de subvencions, representant aproximadament una quarta part dels ingressos totals de l’entitat. Aquest fet evidencia la importància de les polítiques públiques en la sostenibilitat de la fundació, ja que li permeten desenvolupar projectes que, sense aquest suport, serien difícils de dur a terme.

En aquest sentit, el paper de la fundació no es pot entendre sense el marc de les polítiques públiques que donen suport a l’Economia Social i Solidària. Iniciatives com l’Agenda 2030 o el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE reconeixen el paper de les entitats socials com a agents clau en la construcció d’un model econòmic més just i sostenible.

Tanmateix, aquesta relació també presenta limitacions. Tot i que les polítiques públiques poden afavorir el desenvolupament de projectes socials, la dependència d’aquests recursos pot generar certa vulnerabilitat. A més, la complexitat administrativa i els requisits tècnics poden dificultar l’accés a aquests recursos, sobretot a entitats amb recursos limitats.

Tot i aquestes dificultats, la fundació manifesta sentir-se recolzada per part de l’administració pública, tant a escala autonòmica, mitjançant les ajudes concedides, com a escala local, a través de la col·laboració amb l’Ajuntament de Figueres en projectes com el “Cor Safari”. Aquestes aliances institucionals contribueixen a reforçar la viabilitat dels projectes i evidencien la importància de la cooperació entre administracions públiques i entitats socials.

La Fundació Nzuri Daima imparteix xerrades i conferències en centres educatius amb l’objectiu de difondre els valors que la representen, donant a conèixer el seu projecte i despertar la sensibilitat social dins la comunitat educativa.

Aquestes activitats tenen un caràcter principalment divulgatiu, i per tant, no es poden considerar pròpiament contractació pública. Tot i això, generen un impacte positiu tant per l’entitat com per la societat en general, ja que contribueixen a la formació i conscienciació en valors socials.

En aquest context, la contractació pública podria representar una oportunitat per la fundació, especialment si aquestes activitats es formalitzessin com a serveis educatius o socials encarregats per l’administració. No obstant això, l’accés a aquests processos pot resultar complex, especialment per a entitats amb recursos limitats.

Es valora positivament el potencial transformador de la Fundació Nzuri Daima en el marc de l’Economia Social i Solidaria, tot i les limitacions que poden dificultar l’assoliment dels seus objectius. Malgrat això, el seu fort compromís amb les persones i amb la millora de les condicions de vida dels col·lectius més vulnerables la posiciona com un actor rellevant en la construcció d’un model més just i sostenible.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (s.d). https://xes.cat/economia-solidaria

Ajuntament de Figueres (s.d). https://www.figueres.cat/actualitat/noticies/l-ajuntament-de-figueres-dona-suport-al-projecte-cor-safari-de-la-fundacio-nzuri-daima-19164

Ministeri de drets socials, consum i agenda 2030 (s.d). https://www.dsca.gob.es/es/agenda-2030/conoce-la-agenda

Ús de la IA: s’han utilitzat diferents recursos com el LanguageTool i el Softcatalà  per buscar diferent vocabulari, sinònims i sobretot com a corrector ortogràfic.

Contacte amb l’entitat

Per completar i contrastar la informació analitzada, vaig contactar amb l’Almudena Barbero, fundadora de la Fundació Nzuri Daima, per mitjà de WhatsApp. Li vaig enviar un qüestionari de preguntes que va respondre ràpidament i que m’ha permès aportar informació complementària sobre el funcionament dels projectes, les dificultats de gestió, la relació amb les polítiques publiques i la seva visió sobre l’economia ètica i la sostenibilitat social. Aquest retorn m’ha permès enriquir i contextualitzar millor la redacció de l’article.

Introducció

L’economia sovint es relaciona amb beneficis, empreses o creixement econòmic, però existeixen altres formes d’entendre-la on el centre no és el lucre sinó les persones, la comunitat i el benestar social. L’economia social i solidària (ESS) defensa precisament aquesta mirada, apostant per models més inclusius, participatius i compromesos amb el territori.

La Fundació Arc de Sant Martí, situada a Martorell, és un exemple clar d’aquest model alternatiu. L’entitat treballa principalment amb persones amb discapacitat intel·lectual i desenvolupa serveis residencials, llars residència, pisos amb suport, serveis d’atenció diürna i activitats ocupacionals orientades a la inclusió social i laboral. Tot i això, la seva activitat va molt més enllà de l’atenció assistencial, ja que també desenvolupa una tasca comunitària i social molt vinculada al territori.

Aquest article analitza el paper de la Fundació Arc de Sant Martí des d’una mirada integrada dels diferents conceptes treballats al llarg del curs: economia social i solidària, digitalització, finances ètiques, monedes socials i polítiques públiques. També incorpora el retorn rebut per part de Juani Gonzalez, presidenta de la Fundació Arc de Sant Martí, després de compartir-li l’article per poder contrastar i enriquir l’anàlisi.

La Fundació Arc de Sant Martí i els valors de l’economia social i solidària

L’economia social i solidària es basa en principis com la cooperació, la participació democràtica, el compromís amb la comunitat i la priorització de les necessitats humanes per sobre del benefici econòmic (Universitat Oberta de Catalunya).

Des del meu punt de vista, aquests valors es poden identificar clarament en el funcionament de la Fundació Arc de Sant Martí. La fundació no només ofereix serveis d’atenció, sinó que treballa per generar inclusió, autonomia i qualitat de vida per a les persones usuàries i les seves famílies.

A més, la seva activitat també contribueix a reforçar la cohesió social i el treball comunitari al territori. La col·laboració amb famílies, professionals, empreses i administracions mostra una clara aposta pel treball en xarxa i per la construcció d’un model social més inclusiu.

També és interessant relacionar la fundació amb els criteris que defineixen moltes iniciatives de l’ESS, com l’arrelament territorial, la transformació social, la transparència o la responsabilitat social (Fernàndez). En el cas de la Fundació Arc de Sant Martí, aquests aspectes es poden observar en la seva vinculació amb el territori de Martorell i en la voluntat constant de generar oportunitats per a persones amb especial dificultat de col·locació.

Economia de les cures i impacte social

Una part molt important de l’activitat de la Fundació Arc de Sant Martí està relacionada amb les cures i l’acompanyament a les persones. Aquest aspecte connecta directament amb el concepte d’economia reproductiva, que posa en valor les tasques de suport, convivència i cura que sovint queden invisibilitzades dins del sistema econòmic tradicional (Universitat Oberta de Catalunya).

En aquest sentit, la fundació desenvolupa una feina essencial per garantir el benestar i la inclusió de moltes persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest impacte social no sempre és fàcil de quantificar econòmicament, però té una importància molt gran tant per a les persones usuàries com per a les seves famílies i per al conjunt de la comunitat.

A més, l’entitat també treballa per afavorir la inclusió laboral i social, contribuint a reduir desigualtats i a generar oportunitats reals d’autonomia i participació.

Digitalització i nous reptes socials

La digitalització és un altre dels grans reptes actuals per a les entitats socials. Les tecnologies digitals poden ajudar a millorar la comunicació, l’organització interna, la participació o l’accés als serveis, però també poden generar noves desigualtats si no es garanteix l’accessibilitat i la inclusió digital.

La Fundació Arc de Sant Martí ja utilitza eines digitals i xarxes socials per donar visibilitat als seus projectes i activitats, fet que contribueix a reforçar la comunicació amb la comunitat i les famílies.

Tot i això, considero important mantenir una mirada crítica sobre la digitalització. Les plataformes digitals i les noves tecnologies poden generar dependència tecnològica o excloure persones amb menys competències digitals si no s’adapten adequadament (Universitat Oberta de Catalunya).

Per aquest motiu, crec que la tecnologia hauria d’utilitzar-se sempre com una eina al servei de les persones, mantenint la proximitat humana i els valors comunitaris que caracteritzen les entitats socials.

Finances ètiques i sostenibilitat dels projectes socials

Les finances ètiques defensen models econòmics on la rendibilitat social té tanta importància com la rendibilitat econòmica (Universitat Oberta de Catalunya). Aquest plantejament encaixa clarament amb la realitat de moltes entitats socials, ja que la seva finalitat principal no és generar beneficis sinó millorar la qualitat de vida de les persones.

A partir del feedback rebut per part de Juani Gonzalez, presidenta de la Fundació Arc de Sant Martí, he pogut entendre millor la complexitat econòmica que hi ha darrere de la gestió d’una entitat social. Tot i tractar-se d’una fundació sense ànim de lucre, la sostenibilitat dels serveis requereix una recerca constant de recursos, activitats benèfiques, convenis amb empreses, col·laboracions vinculades a la LISMI i iniciatives d’inserció laboral.

Aquest aspecte posa de manifest que moltes entitats socials desenvolupen activitats essencials per a la societat però, al mateix temps, han de fer un esforç continu per garantir la seva sostenibilitat econòmica.

També és interessant relacionar aquesta realitat amb les crítiques al sistema financer tradicional, que sovint prioritza el creixement econòmic i el benefici per sobre de les necessitats socials i ambientals (Fundación Cajamar, 2010).

Monedes socials, economia local i comunitat

Les monedes complementàries i els sistemes econòmics alternatius busquen reforçar l’economia local, la participació ciutadana i la cohesió social (Corrons, 2026).

Experiències com la Turuta mostren com aquests sistemes poden generar xarxes de suport mutu, dinamitzar el territori i reforçar les relacions comunitàries (Associació ECOL3VNG).

Tot i que la Fundació Arc de Sant Martí no utilitza una moneda social pròpia, considero que comparteix molts dels valors presents en aquestes iniciatives:

• treball comunitari;
• arrelament territorial;
• suport mutu;
• cooperació;
• inclusió social.

Aquest tipus de models també permeten reflexionar sobre formes alternatives d’entendre l’economia, on el valor no es mesura únicament en termes monetaris sinó també en impacte social i comunitari.

Relació amb les polítiques públiques i els marcs institucionals

La Fundació Arc de Sant Martí també es pot relacionar amb diferents marcs de política pública vinculats a l’economia social, la sostenibilitat i les cures.

La seva activitat encaixa clarament amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats amb la salut i el benestar, la reducció de les desigualtats, el treball digne i la construcció de comunitats més inclusives i sostenibles (Nacions Unides, 2015).

També es pot relacionar amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, que reconeix el paper de l’ESS com a eina de cohesió social, innovació i desenvolupament territorial (Comissió Europea, 2021).

En el mateix sentit, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures aposta per impulsar models econòmics centrats en les persones, la inclusió i la sostenibilitat social, aspectes que encaixen plenament amb la realitat de la fundació (Govern d’Espanya).

A Catalunya, els Ateneus Cooperatius també promouen iniciatives vinculades a l’economia social i solidària, fomentant la cooperació, el desenvolupament local i les xarxes comunitàries (Generalitat de Catalunya).

Contractació pública, transparència i responsabilitat social

Segons el retorn rebut per part de la Fundació Arc de Sant Martí, tots els seus serveis estan concertats amb la Generalitat de Catalunya mitjançant processos públics i sotmesos a controls, auditories i supervisió institucional.

Aquest aspecte reforça la importància de la contractació pública en la sostenibilitat dels serveis socials i en la garantia de qualitat i transparència en la gestió dels recursos.

Des del meu punt de vista, la contractació pública té un paper fonamental en el futur de les entitats socials, ja que permet garantir estabilitat i continuïtat en serveis essencials per a moltes persones.

Al mateix temps, també considero important que aquests processos no es basin únicament en criteris econòmics, sinó que tinguin en compte aspectes com l’impacte social, l’arrelament territorial i la qualitat de l’atenció.

La transparència i la responsabilitat en la gestió dels recursos també són elements centrals dins l’economia social i solidària, especialment quan es treballa amb recursos públics i amb col·lectius vulnerables.

Conclusions

Després d’analitzar el cas de la Fundació Arc de Sant Martí, considero que queda clar que l’economia pot ser molt més que una eina per generar beneficis econòmics. Entitats com aquesta demostren que és possible construir models basats en la inclusió, les cures, la cooperació i el compromís comunitari.

La fundació representa un exemple real de com l’economia social i solidària pot generar impacte social positiu i contribuir a construir comunitats més inclusives i sostenibles.

Al mateix temps, també evidencia les dificultats i reptes que afronten moltes entitats socials: sostenibilitat econòmica, recerca constant de recursos, digitalització inclusiva i dependència parcial del finançament públic.

El feedback rebut per part de Juani Gonzalez ha ajudat a enriquir aquesta anàlisi i a entendre millor la complexitat de la gestió social, econòmica i humana que hi ha darrere del funcionament de la fundació.

En definitiva, considero que la Fundació Arc de Sant Martí és un exemple molt clar de com l’economia social i solidària pot esdevenir una eina real de transformació social i comunitària.

Interacció amb l’entitat

Bibliografia

Associació ECOL3VNG. (s.d.). Entrevista a l’Associació ECOL3VNG (La Turuta).

Comissió Europea. (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social.

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. Universitat Oberta de Catalunya. FUOC

Fernàndez, A. (s.d.). Entrevista a Pam a Pam.

Fundación Cajamar. (2010). Finanzas y medio ambiente. Colección Finanzas Éticas.

Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius.

Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 6. L’economia col·laborativa procomú.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 5. L’economia reproductiva.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 3. L’economia social i solidària en la seva vessant socioempresarial.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 4. L’economia social i solidària en la seva vessant sociocomunitària.

Arc de sant marti. arcdesantmarti.cat

Juani Gonzalez (2026). Correu amb feedback

Una de les contradiccions més profundes que travessa actualment bona part de l’Economia Social i Solidària (ESS) és l’asimetria existent entre la generació d’un alt valor social i la precarietat econòmica de moltes de les organitzacions que l’impulsen. Tot i que el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social identifica aquest sector com un actor clau per a la resiliència territorial, la cohesió comunitària i la innovació social (Comissió Europea, 2021), nombroses entitats continuen operant sota condicions de fragilitat financera i elevada dependència institucional.

A partir de l’estudi qualitatiu realitzat sobre Icaria Acció Socioeducativa —cooperativa vertebral de la Comunalitat Reus Sud— aquest article formula la hipòtesi següent: el principal límit de moltes iniciatives transformadores de l’ESS no és la manca d’impacte territorial, sinó la incapacitat dels marcs institucionals actuals per reconèixer, sostenir i escalar el valor relacional que produeixen.

L’article proposa una lectura integrada dels principals aprenentatges teòrics vinculats a l’ESS, la digitalització procomú, la innovació monetària i les polítiques públiques, prenent com a base empírica el cas d’Icaria. L’objectiu és examinar la necessitat que les entitats del sector evolucionin d’un rol estrictament executor cap a una funció d’infraestructura transformadora i transferència metodològica.

1. El valor relacional com a infraestructura invisible

L’anàlisi de l’ecosistema comunitari de Reus evidencia que Icaria ha superat la funció convencional de cooperativa executora d’activitats socioeducatives. La seva funció real és més estructural: actuar com una infraestructura relacional informal del territori.

La cooperativa no es limita a desenvolupar projectes aïllats; connecta actors, activa converses, genera confiança entre col·lectius diversos i sosté espais d’intermediació comunitària que difícilment existirien sense aquesta arquitectura relacional. Durant l’entrevista semiestructurada realitzada amb l’equip directiu de l’entitat (comunicació personal, maig de 2026), aquesta consciència de l’actiu propi apareix de forma explícita:

«Jo crec que connectem amb la gent perquè el que agrada és la nostra creativitat o la forma natural que tenim de lligar una cosa amb l’altra, la facilitat per, en un sol conversatori, treure un munt d’inputs o d’idees.»

Aquesta afirmació identifica el veritable factor diferencial de l’entitat: la seva capacitat de generar densitat relacional. Icaria opera com un node articulador que connecta ecosistemes socials, culturals i institucionals que, sense aquest espai d’intermediació, difícilment cooperarien de manera espontània. Aquest tipus de capital social territorialitzat constitueix un factor crític de cohesió comunitària i desenvolupament democràtic (Putnam, 2000).

Tanmateix, aquest valor presenta una dificultat tècnica considerable per als actuals sistemes administratius d’avaluació. Es tracta d’un valor acumulatiu, transversal i sistèmic, difícilment quantificable mitjançant indicadors centrats en activitats executades o assistències puntuals. Tal com assenyalen Moulaert i Nussbaumer (2005), bona part dels processos d’innovació social queden invisibilitzats quan les polítiques públiques només mesuren outputs immediats i no la transformació relacional sostinguda.

En conseqüència, gran part del valor produït per organitzacions com Icaria queda institucionalment infrarepresentat.

2. El desgast estructural del sistema de subvencions

La disfuncionalitat del model es fa especialment visible quan aquesta infraestructura territorial ha de garantir la seva sostenibilitat econòmica dins dels marcs administratius vigents. Icaria opera condicionada per un sistema de subvencions fragmentat, temporalment inestable i d’alta exigència burocràtica.

La tensió estructural d’aquest model cristal·litza en una de les afirmacions més contundents recollides durant la investigació qualitativa:

«L’últim 10% de la Comunalitat de Reus Sud que suposa una quantitat de diners considerable, estarà retingut encara dos, tres o quatre anys més fins que es consolidi el projecte.»

La rellevància d’aquesta dada transcendeix la qüestió estrictament financera. Assenyala el tipus de relació econòmica que imposa el sistema. Quan una organització es veu obligada a operar exclusivament sota lògiques de subvenció finalista, la seva energia acaba orientada a la supervivència operativa en detriment de la consolidació estratègica.

Diversos autors han advertit que els mecanismes de finançament excessivament burocratitzats poden acabar erosionant la capacitat transformadora de les organitzacions socials (Eikenberry i Kluver, 2004; Uclés Aguilera, 2010). Les conseqüències són profundes: es dificulta la planificació a llarg termini, es limita la retenció de talent, es fragmenten els processos comunitaris i es consumeix capacitat creativa en tasques purament administratives.

Des d’aquesta perspectiva, Icaria no pateix una manca d’impacte social, sinó un desajust sever entre la naturalesa del valor produït i el marc institucional que l’ha de finançar.

La paradoxa s’agreuja pel fet que les institucions públiques es beneficien directament d’aquesta capacitat cohesiva. Tal com expressa l’equip entrevistat:

«Fem de paraigua… les institucions estan necessitades d’això.»

La cooperativa assumeix funcions de mediació i proximitat que l’administració no pot desplegar amb la mateixa flexibilitat territorial. Tot i així, aquestes funcions continuen sent remunerades mitjançant instruments jurídics pensats per a l’encàrrec puntual de serveis i no per a la consolidació d’infraestructures socials de llarg recorregut.

3. Digitalització relacional i sobirania econòmica

Davant aquest atzucac estructural, la digitalització i la innovació monetària apareixen com a possibles vectors d’escalabilitat. Tanmateix, dins els marcs conceptuals de l’ESS, la tecnologia només resulta coherent quan reforça la comunitat, la governança col·lectiva i els vincles humans (Fuster Morell, 2010).

L’equip d’Icaria verbalitza amb claredat aquesta prevenció:

«Estem en un moment molt digital i bastant fred humanament, i crec que nosaltres anem cap tot el contrari. La proximitat avui en dia potser no es valora molt.»

Aquesta reflexió posa de manifest que la tecnologia no és neutra. Una digitalització orientada exclusivament a l’eficiència burocràtica pot debilitar precisament l’actiu principal d’aquestes organitzacions: la proximitat relacional.

Per aquest motiu, l’estratègia digital d’Icaria no pot orientar-se únicament cap a l’automatització administrativa, sinó cap a la construcció d’infraestructures digitals alineades amb la lògica del procomú: eines que reforcin la transparència, la governança participativa i la sobirania de dades de la comunitat (Ostrom, 1990).

En paral·lel, la dependència absoluta de la liquiditat en euros incrementa la vulnerabilitat de les xarxes davant els retards administratius. En aquest context, els sistemes monetaris complementaris i els mecanismes de crèdit mutu poden actuar com a instruments de resiliència territorial (Lietaer et al., 2012; North, 2010).

L’objectiu no és emetre una moneda social amb finalitats especulatives, sinó construir arquitectures de confiança capaces de facilitar la circulació de valor no monetari —coneixements, espais, serveis o temps— dins l’ecosistema comunitari.

La pràctica quotidiana d’Icaria ja anticipa aquesta capacitat relacional. Durant l’entrevista, l’equip descrivia processos espontanis d’acompanyament, connexió i suport mutu entre persones i col·lectius vulnerables. Precisament aquesta densitat de confiança constitueix la base imprescindible perquè qualsevol sistema cooperatiu d’intercanvi sigui viable (North, 2010).

4. Precedents empírics de transferència metodològica

La transició cap a models basats en la sistematització del coneixement compta amb precedents significatius dins l’ESS que validen aquesta línia evolutiva. El salt de valor més determinant de moltes organitzacions es produeix quan transcendeixen la prestació directa de serveis per passar a transferir arquitectura institucional o metodologies d’intervenció a tercers.

El cas de la Mondragon Corporation resulta paradigmàtic. Més enllà de la seva dimensió productiva, el seu principal actiu exportable és una arquitectura cooperativa basada en mecanismes estructurats d’intercooperació, governança i participació territorial (Mondragon Corporation, 2021; Whyte i Whyte, 1991).

De manera similar, Col·lectiu Punt 6 ha convertit l’urbanisme feminista en una metodologia transferible aplicada actualment per universitats i administracions públiques internacionals. El seu valor diferencial ja no resideix únicament en l’execució de projectes, sinó en la sistematització d’un marc metodològic propi (Col·lectiu Punt 6, 2019).

També Platoniq ha transformat els processos participatius i la governança oberta en metodologies auditables i escalables dins l’àmbit europeu (Platoniq, 2022).

Finalment, LaFede.cat ha aconseguit estructurar els criteris de justícia global en protocols i eines operatives amb capacitat directa d’incidència institucional (LaFede.cat, 2018).

Aquests precedents demostren que les institucions responen favorablement davant metodologies capaces de reduir la complexitat en la gestió de problemàtiques socials sistèmiques.

5. Del projecte al mètode: la proposta transformadora

Arribats a aquest punt, emergeix la qüestió estratègica central: pot una infraestructura relacional sobreviure indefinidament sotmesa a temporalitats institucionals incompatibles amb els ritmes del canvi comunitari?

L’entrevista apunta cap a una resposta significativa. Icaria ja ha començat a conceptualitzar el seu propi coneixement metodològic:

«Ja el tenim el Mètode Icaria… en un llibret! El que passa és que falta una persona que connecti profundament amb nosaltres i ens acompanyi en el procés.»

Aquesta afirmació altera profundament la lectura de l’entitat. El principal actiu d’Icaria ja no és únicament la seva capacitat executora, sinó el coneixement acumulat després d’anys d’articulació territorial.

El repte immediat consisteix a transformar aquest coneixement dispers en una metodologia sistematitzada, replicable i transferible. Aquesta evolució permetria a Icaria deixar d’operar exclusivament com a entitat executora de projectes subvencionats per esdevenir un laboratori territorial d’innovació social.

En aquest nou escenari, la Contractació Pública Responsable adquireix una importància decisiva. La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic incorpora la possibilitat d’introduir criteris socials, ambientals i comunitaris en els processos de licitació pública, convertint la compra institucional en una eina estratègica de transformació (Bernal Blay, 2018).

Paral·lelament, l’Agenda 2030 situa les aliances territorials i la reducció de desigualtats com a objectius prioritaris de les polítiques públiques (Nacions Unides, 2015). Les institucions necessiten capacitat de cohesió comunitària per donar resposta a aquests reptes, però sovint no disposen de les metodologies adequades per generar-la.

El futur estratègic d’Icaria passa, precisament, per convertir aquest saber relacional en un servei de transferència metodològica institucionalment reconegut, jurídicament protegit i econòmicament sostenible.

6. Resolució: el context del valor

El 12 de gener de 2007, un músic va interpretar durant quaranta-cinc minuts peces d’enorme complexitat tècnica en una estació de metro de Washington. Milers de persones van passar pel seu costat sense aturar-se. La recaptació final va ser de trenta-dos dòlars.

L’endemà, la premsa va revelar que aquell músic era Joshua Bell, un dels violinistes més reconeguts del món, tocant un Stradivarius valorat en milions de dòlars.

Només dos dies abans havia exhaurit les entrades d’un auditori on el públic havia pagat centenars de dòlars per escoltar exactament la mateixa qualitat musical (Weingarten, 2007).

La diferència no era el violí. No era el músic. No era l’obra.

La diferència era el context.

Aquesta metàfora permet comprendre amb precisió el cul de sac de moltes entitats de l’economia social. Durant anys, organitzacions com Icaria han intentat transformar el territori tocant al metro: generant un valor profund dins d’un sistema institucional que no disposa ni del temps, ni dels instruments, ni de l’acústica adequada per reconèixer-lo plenament.

El problema no és que l’ESS aporti poc valor. El problema és que el marc des del qual aquest valor s’avalua pertany encara a una lògica administrativa i econòmica aliena a la naturalesa relacional de les comunitats.

El repte d’Icaria ja no consisteix a demostrar la seva capacitat transformadora, la qual ha quedat àmpliament validada empíricament. El veritable repte estratègic és construir el “teatre” institucional adequat perquè aquest valor pugui ser reconegut, sostingut i escalat.

La transició des d’un model de subvencions reactives cap a un model de transferència metodològica i contractació pública representa molt més que una estratègia de supervivència econòmica. Representa la possibilitat que l’economia social deixi de limitar-se a reparar les fractures del sistema i comenci, finalment, a redissenyar-lo.

Només quan l’economia social deixi de tocar al metro i aconsegueixi construir el seu propi teatre institucional, la intel·ligència comunitària passarà de ser un subsidi reactiu a consolidar-se com un model d’escala sostenible.

Bibliografia

Ateneus Cooperatius de Catalunya. (2023). Balanç de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius: Impacte i articulació territorial. Generalitat de Catalunya.

Bernal Blay, M. Á. (2018). Compra pública estratégica. Aranzadi.

Col·lectiu Punt 6. (2019). Urbanismo feminista para la vida cotidiana. Virus Editorial.

Comissió Europea. (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social. Oficina de Publicacions de la Unió Europea.

Eikenberry, A. M., i Kluver, J. D. (2004). The Marketization of the Nonprofit Sector: Civil Society at Risk? Public Administration Review, 64(2), 132–140.

Fuster Morell, M. (2010). Governance of Online Creation Communities: Provision of Infrastructure for the Building of Digital Commons. European University Institute.

Icaria Acció Socioeducativa. (2026). Entrevista qualitativa de contrast estratègic i validació d’hipòtesis [Arxiu d’àudio no publicat]. Comunalitat Reus Sud.

LaFede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global. (2018). Manual de coherència institucional i criteris de justícia global. LaFede.cat.

Lietaer, B., Ulanowicz, R., i Goerner, S. (2012). Money and Sustainability: The Missing Link. Triarchy Press.

Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic. Butlletí Oficial de l’Estat, 272, de 9 de novembre de 2017.

Mondragon Corporation. (2021). The Mondragon Model: A Human Experience of Cooperation.

Moulaert, F., i Nussbaumer, J. (2005). The Social Region: Beyond the Territorial Dynamics of the Learning Economy. European Urban and Regional Studies, 12(1), 45–64.

Nacions Unides. (2015). Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development.

North, P. (2010). Local Money: How to Make It Happen in Your Community. Green Books.

Ostrom, E. (1990). Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action. Cambridge University Press.

Platoniq. (2022). Metodologies participatives i codisseny de polítiques públiques: marcs metodològics d’innovació democràtica. Platoniq Sistema Cultural.

Putnam, R. D. (2000). Bowling Alone: The Collapse and Revival of American Community. Simon & Schuster.

Uclés Aguilera, G. (2010). La institucionalització del Tercer Sector: riscos de burocratització i pèrdua de potencial transformador. Revista d’Economia Social, 34, 12-28.

Weingarten, G. (2007, 8 d’abril). Pearls Before Breakfast. The Washington Post.

Whyte, W. F., i Whyte, K. K. (1991). Making Mondragon: The Growth and Dynamics of the Worker Cooperative Complex. ILR Press.

Declaració d’ús d’Intel·ligència Artificial:

Per a l’elaboració d’aquest article de síntesi, s’ha utilitzat la IA generativa com a eina de suport en l’estructuració de la diagnosi estratègica, la planificació de l’entrevista qualitativa i la revisió d’estil formal d’acord amb els manuals acadèmics facilitats. L’ús de la IA s’ha limitat a la facilitació del flux argumental i l’optimització formal, garantint que l’anàlisi crítica, la interpretació de referències normatives i les conclusions de la investigació són de producció i reflexió exclusives de l’autora.

Presentació de l’entitat

SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan el necessiten sense haver-lo de tenir en propietat. En aquest article analitzarem la seva relació amb els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials i les polítiques públiques, així com els límits i les oportunitats que troba en el seu context institucional.

Som Mobilitat és més que una cooperativa de carsharing; el que busca és demostrar que és possible organitzar serveis de mobilitat des de la ciutadania, reduir emissions, optimitzar recursos i construir comunitats. Treballa tant amb empreses com amb administracions locals, i el seu objectiu i principal repte és escalar el projecte, sempre oferint una governança local.

Principis de l’ESS i finances ètiques

La cooperativa s’alinea clarament amb els principis de l’ESS perquè planteja la mobilitat com un servei col·lectiu i no com un negoci. A més, utilitza les finances ètiques per créixer, com la banca ètica, les cooperatives de serveis financers, els préstecs participatius i les aportacions de sòcies. Tot i això, el model té precisament el repte de mantenir aquest creixement mantenint els valors cooperatius, a més de fer viable la flota de vehicles i millorar l’operativa, tot competint amb empreses amb més recursos.

Digitalització del projecte

La digitalització forma part de la mateixa estructura i, per tant, és una part fonamental del seu funcionament, tant en l’operativa de gestió de reserves i ús del servei, com en la gestió interna i la relació amb les sòcies. Tanmateix, aquesta tecnologia és una eina al servei del seu model per poder escalar el projecte i fer-lo eficient.

Moneda social o complementària

Una possible línia d’innovació seria la creació d’una moneda social o complementària, però només tindria sentit en un context col·laboratiu amb altres entitats energètiques, barris o altres entitats locals, sempre que fos d’una forma senzilla i integrable amb una gestió real. D’una altra manera, podria complicar el projecte i fer-li perdre el sentit.

Relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

L’entitat encaixa amb molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, dels quals podem destacar els més evidents.

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles.
ODS 12: Producció i consum responsables.
ODS 13: Acció climàtica.
ODS 7: Energia assequible i no contaminant.
ODS 17: Aliances per assolir objectius.

És un fet que l’entitat es preocupa per fer les ciutats i comunitats més sostenibles, tant per l’electrificació dels cotxes que s’utilitzen com per la reducció del parc de cotxes privats a través de l’ús compartit del vehicle, pretenent la construcció de comunitats més inclusives, ja que permet l’accés a tothom encara que no puguin permetre’s la compra d’un cotxe privat, segures, a través de la reducció de la contaminació, resilients, per la unió de la comunitat i sostenibles, per l’alta reducció de la contaminació.

Polítiques públiques i marcs institucionals

Arribats a aquest punt, volem comentar la connexió de l’entitat amb les polítiques públiques, ja que, com ells comenten, són clarament una part important per reforçar l’impacte social de la cooperativa. De fet, l’entitat col·labora d’alguna forma amb tots els àmbits de les entitats públiques, tant amb Ateneus Cooperatius, està dins l’ecosistema dels Ateneus, de forma col·laborativa, fomentant la difusió i participant en diferents activitats, com per exemple l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, on va participar amb la creació d’eixos estratègics de diagnosi del territori, visibilitat, emprenedoria del territori, o amb l’Ateneu de Girona on va participar a la Install Party, on ajudaven a la ciutadania a fer el canvi al consum responsable. És a dir, hi participa d’una forma directa.

Però també té relació directa amb instruments públics de més abast territorial, com per exemple amb el PERTE, on tal com comenten els han ajudat a reforçar el desplegament de la mobilitat elèctrica a través del programa MOVES, on s’han destinat recursos a millorar informació, recursos pedagògics, comunicació territorial i visibilitat del finançament públic.

I, tot i que no hi participa directament, també té un encaix clar en el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, ja que el Pla europeu busca crear millors condicions per a l’economia social. A més, Som Mobilitat és cofundadora de The Mobility Factory, una cooperativa europea que ajuda altres cooperatives en la creació de serveis tecnològics.

Col·laboració amb ajuntaments i contractació pública

En aquest cas, l’entitat té una clara col·laboració directa amb els ajuntaments locals, amb els quals té diversos acords, per a l’ús de la seva xarxa de vehicles elèctrics, l’ús de punts de càrrega i un sistema d’ús per a la ciutadania amb descompte quan no són utilitzats per l’ajuntament.

Per tant, Som Mobilitat encaixa clarament amb els grans marcs públics de sostenibilitat i economia social, però no n’hi ha prou amb reconèixer les ESS. També cal que els programes públics puguin accedir al finançament i a la contractació d’aquestes, sense perdre el seu arrelament territorial.

Conclusió

En conclusió, Som Mobilitat és un exemple clar de com l’Economia Social i Solidària pot donar resposta als reptes actuals d’una manera concreta i pràctica. La cooperativa no només planteja el servei de carsharing, sinó que proposa una forma diferent d’entendre la mobilitat, més compartida, més accessible, més inclusiva, més sostenible, més arrelada al territori, fent comunitat i més col·laborativa.

Al llarg de l’anàlisi hem pogut veure com s’alinea amb els principis de l’ESS, ja que posa la comunitat al centre, i s’envolta d’una digitalització i una governança cooperativa, per poder generar l’impacte social esperat. A través d’un finançament coherent amb el projecte, fent ús de la banca ètica, aportacions de sòcies i préstecs participatius. Alhora que participa de les polítiques públiques, tant de manera local vinculant-se amb els ajuntaments, però també a través de programes institucionals com el PERTE, buscant aquest impuls tan necessari de les institucions per al bon funcionament d’entitats amb potencial transformador com la que estem analitzant.

Tot i així, no hem d’oblidar que, encara que està superant molts dels reptes presentats, continua tenint un gran repte per endavant: escalar el projecte sense perdre la seva essència cooperativa i territorial.

En definitiva, el valor de Som Mobilitat no és només posar cotxes elèctrics al carrer, sinó demostrar que la mobilitat pot organitzar-se d’una manera més democràtica, compartida i arrelada al territori. El seu gran repte és créixer sense convertir-se en allò que precisament vol transformar.

Interacció amb l’entitat

Per a aquesta anàlisi hem comptat amb l’ajuda de la mateixa entitat, que ens ha respost les preguntes formulades via correu electrònic, per part d’un dels socis fundadors de l’entitat, Ricard Jornet, que ens ha dedicat el seu temps tot i participar en moltes cooperatives com Som Mobilitat, WeTribu, SolarTradex, Restaurant Lasal del Varador, elAbogado, Derecho.com, Lasal, Som Energia i Universitat Autònoma de Barcelona, al qual agraïm el seu temps.

Ús d’intel·ligència artificial

L’hem utilitzada per fer l’estructura de l’article, per a la recerca de vinculacions públiques de l’entitat com per exemple la vinculació amb el PERTE i per a la posterior correcció de faltes ortogràfiques i d’estructura de les oracions

.

Bibliografia

Economia social aracoop. xarxa d’Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.coop/wp-content/uploads/Recull_AC_PS_entitats_representatives_aracoop. pdf

Som Mobilitat. Ateneu Cooperatiu de Girona. InstalPartyhttps://sommobilitat.coop/participem-installparty-organitzada-lateneu-cooperatiu-girona/

Cooperativa La Fàbrica. (s. d.). Les monedes socials. https://www.coopelafabrica.cat/wp-content/uploads/QUADERN-MONEDES-SOCIALS_web.pdf

Público. (2017). Els bancs del temps, una eina més viva que mai. https://www.diaripublic.cat/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html

Som Mobilitat. (s. d.). Servei de carsharing: compartir vehicles elèctrics. https://sommobilitat.coop/?utm_source=chatgpt.com

Som Mobilitat. (s. d.). Lloguer per hores per a administracions públiques. https://sommobilitat.coop/lloguer-per-hores-administracions-publiques/

Xarxanet. (2023). Escàner de les Finances Ètiques: eina per mesurar el compromís del sector financer amb els principis ètics. https://xarxanet.org/noticies/economic/escaner-de-les-finances-etiques-eina-mesurar-el-compromis-del-sector-financer-amb-els-principis