APARTAT II – ANÀLISI DE SOM ENERGIA I DELS PRINCIPIS ESS

2.1 Introducció a l’entitat

Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre fundada l’any 2010 a la ciutat de Girona (Catalunya). La iniciativa va sorgir impulsada per un grup de professors i estudiants vinculats a la Universitat de Girona amb l’objectiu de promoure un model energètic més sostenible, participatiu i basat en fonts renovables.

L’organització opera dins del sector energètic, concretament en la comercialització i producció d’electricitat d’origen renovable. El seu model es basa en el cooperativisme: les persones consumidores són alhora sòcies de l’entitat i participen en la presa de decisions mitjançant mecanismes democràtics.

Actualment, Som Energia s’ha consolidat com una de les cooperatives energètiques més importants de l’Estat espanyol, amb desenes de milers de persones sòcies i diversos projectes de generació d’energia renovable repartits pel territori.

2.2 Context del sector energètic

El sector energètic a Espanya ha estat tradicionalment dominat per grans companyies elèctriques. Aquest model centralitzat ha generat dependència de combustibles fòssils i una baixa participació ciutadana en les decisions energètiques.

En el context actual de transició energètica i lluita contra el canvi climàtic, han sorgit iniciatives que busquen alternatives més sostenibles i democràtiques. Les cooperatives energètiques, com Som Energia, representen una resposta des de l’economia social i solidària, promovent la producció d’energia renovable i la participació directa de la ciutadania en el sistema energètic.

2.3 Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària

Pel que fa els principis d’economia Social y Solidària (ESS) que l’entitat Som Energia aplica, des del meu punt de vista, són:

1. Gestió democràtica i participativa: Aplica el principi d’“una persona, un vot”, independentment del capital aportat. L’assemblea general és l’òrgan sobirà i existeixen grups locals territorials que fomenten la participació descentralitzada. Això reforça la democràcia econòmica i la coresponsabilitat de les persones sòcies.
2. Primacia de les persones sobre el capital: La finalitat no és maximitzar beneficis sinó garantir un accés ètic i transparent a l’energia renovable. Els excedents es reinverteixen en projectes de generació energètica o en la millora del servei.
3. Compromís amb el territori: Impulsa projectes propis de generació renovable i fomenta la sobirania energètica local, contribuint a un model descentralitzat.
4. Sostenibilitat ambiental i transformació social: No només comercialitza energia verda, sinó que promou consciència crítica sobre el model energètic i defensa una transició ecològica justa.

Cal considerar que el sector energètic és especialment estratègic en l’actual context de crisi climàtica, dependència energètica exterior i volatilitat dels preus. A l’Estat espanyol, el mercat elèctric ha estat tradicionalment dominat per grans corporacions, fet que ha generat barreres d’entrada importants i una notable concentració de poder econòmic. En els darrers anys, la transició energètica cap a fonts renovables, l’expansió de l’autoconsum i el desenvolupament de comunitats energètiques locals han començat a transformar aquest model. No obstant això, encara persisteixen obstacles regulatoris, financers i estructurals que dificulten una democratització plena del sistema energètic.

En aquest context, Som Energia representa una alternativa cooperativa rellevant dins d’un sector altament concentrat. La seva experiència demostra que les organitzacions vinculades a l’economia social i solidària poden operar també en àmbits estratègics i tecnològicament complexos, promovent un model energètic més sostenible, participatiu i orientat al bé comú.

Malgrat aquest clar alineament amb els principis de l’ESS, la cooperativa afronta diversos reptes que seran determinants per al seu desenvolupament futur. En primer lloc, la gestió de la participació en una cooperativa amb una base social molt àmplia pot comportar una implicació limitada d’una part de les persones sòcies. En aquest sentit, existeix el risc que la governança efectiva es concentri progressivament en els equips tècnics o en un nombre reduït de membres més actius. Per reforçar el principi democràtic propi del cooperativisme, podria ser interessant impulsar mecanismes de participació digital deliberativa, així com programes de formació cooperativa que facilitin una implicació més informada i activa de la base social.

En segon lloc, Som Energia s’enfronta al repte de créixer i consolidar-se sense perdre els valors que defineixen el projecte. L’escalabilitat de la cooperativa pot generar tensions entre l’eficiència operativa necessària per competir en el mercat energètic i el manteniment d’un model basat en la participació, la transparència i la sostenibilitat social. Per evitar l’adopció de dinàmiques pròpies del mercat convencional, podria ser útil reforçar les aliances amb altres iniciatives de l’economia social i solidària, així com promoure amb més intensitat projectes comunitaris d’autoconsum col·lectiu que enforteixin la dimensió territorial i comunitària del projecte.

Finalment, un altre àmbit de millora és la mesura i comunicació de l’impacte social i ambiental de l’organització. Tot i que la cooperativa ja contribueix a la transició energètica mitjançant la promoció d’energia renovable, seria positiu desenvolupar indicadors més visibles i sistemàtics que permetin avaluar aspectes com la reducció d’emissions de CO₂, l’impacte territorial dels projectes o el nivell real de participació democràtica de les persones sòcies. Una major transparència en aquests indicadors podria reforçar la legitimitat social del projecte i facilitar la seva replicabilitat en altres territoris.

En conclusió, Som Energia constitueix un exemple sòlid d’aplicació dels principis de l’economia social i solidària en un sector clau per al futur de les societats contemporànies. Tanmateix, la seva evolució dependrà en gran mesura de la capacitat de mantenir un equilibri entre creixement organitzatiu, participació democràtica i coherència amb els valors fundacionals que han inspirat el projecte des dels seus inicis.

APARTAT III – BIBLIOGRAFIA

• Enciende el cambio. Pásate a Som Energía. (2025, septiembre 19). economiasolidaria.org. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a: https://www.economiasolidaria.org/noticias/enciende-el-cambio-pasate-a-som-energia-una-cooperativa-que-produce-transporta-y-gestiona-energias-100-renovables/
• Impulsem l’Economia Social i Solidària. (s/f). Somenergia.coop. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a: https://www.somenergia.coop/ca/actualitat/ess/impulsem-leconomia-social-i-solidaria/
• J.-L., & Laville, L. (s/f). Economía solidaria, economía social, Tercer Sector: Las Apuestas europeas. Socioeco.org. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a: https://base.socioeco.org/docs/laville_jean-louis_-_ecomonia_solidaria_economia_social.pdf
• Som Energia. Qui som. Recuperat el 2 de març de 2026. Disponible a:  https://www.somenergia.coop
• Som Energia. (2024). Memòria social 2024. Recuperat el 2 de març de 2026. Disponible a: https://back.somenergia.coop/storage/app/media/DOCS/MS/CA/Memoria-Social-2024-CA.pdf
• Som Energia, un instrumento para la innovación social. (s/f). Alternativas económicas. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a:  https://alternativaseconomicas.coop/som-energia-un-instrumento-para-la-innovacion-social

                                                                        Què és el Grup TEB?

Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social i solidària en format de cooperativa. Fundada a Barcelona l’any 1966 per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i d’autonomia personal per a aquest col·lectiu, en un context en què els recursos econòmics i els suports governamentals eren molt limitats en aquell moment tenien clar que volien transformar una realitat social.

A banda d’una cooperativa, també és un conjunt d’entitats que desenvolupen diferents activitats orientades a la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió. Entre els seus serveis destaquen els centres especials de treball, els serveis d’inserció laboral, els serveis ocupacionals, els programes de suport a l’autonomia personal,   iniciatives d’habitatge i vida independent, tallers de teatre, de lectura fàcil, música, televisió, entitats esportives, etcètera.

                                                                                                             Com funciona la Cooperativa?

L’organització combina la seva tasca social amb una activitat empresarial real, oferint serveis a empreses i a particulars en àmbits com la manipulació industrial, els serveis ambientals, la jardineria, la neteja i la gestió de residus,  o productes propis de qualitat com pintures, granja de bolets o artesania,  D’aquesta manera, el TEB genera llocs de treball adaptats i inclusius per a centenars de persones amb discapacitat intel·lectual, i al mateix temps contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori. A nivell intern i segons paraules de la seva responsable de Comunicació: “el 85% de la seva estructura productiva pertany al col.lectiu de les persones amb discapacitat. El rendiment positiu de la facturació (sic benefici), es reinverteix en millora de les seves infraestructures, adquisició de maquinària, aportacions a altres serveis com el Centre Ocupacional, els serveis residencials, activitats de lleure i cultura i pràctica de l’esport”.

                                                                                                            Aplica els principis de l’ ESS?

Esbrinarem primer quina és la seva missió per si ens dona la primera pista: “El TEB té la missió de fer que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin tots els suports necessaris per poder viure amb la màxima autonomia possible i participar a la societat. … …i aconseguir una vida inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió social”. 

Sentint això sembla que anem ben encaminats. Si continuem llegint al seu web, trobem quines “palanques” fa servir  i veurem que generen oportunitats per desenvolupar projectes de vida amb la màxima autonomia i participació activa. Treballen amb la comunitat per generar entorns inclusius, accessibles i sostenibles. Acompanyen  les famílies per donar el millor suport als seus familiars amb discapacitat intel·lectual,  i finalment,  creen marcs de col.laboració perquè equips de treball, clients i altres entitats facin possible la inclusió.

                                                                                           Podem verificar que aplica els principis de l’ ESS?

Sí.  Existeixen diferents indicadors per mesurar-ho, com per exemple els dissenyats per Pam a Pam. També hi ha diferents principis  segons les fonts consultades, però hem optat per seguir els expressats universalment en la resolució de l’OIT del 16-6-22:

1. Primacia de les persones i l’objectiu social sobre el capital.
Els treballadors de la cooperativa són els propietaris del TEB;  els beneficis obtinguts es reinverteixen en la mateixa cooperativa. (font: Memòria CCAA 2024, pàg.21, els resultats obtinguts, es doten a fons d’educació i promoció cooperatius, fons de reserva obligatori i a reserves estatutàries).

2. Governança democràtica i participativa.
En tractar-se d’una cooperativa, totes les persones sòcies i treballadores tenen participació directa en la presa de decisions i en la vida de l’organització, via assemblees com a òrgan de decisió o via participacions col·lectives en altres iniciatives.

3. Autonomia i independència.
El TEB es va fundar fa 60 anys de manera independent per un grup de famílies i persones directament implicades, la gestió i direcció es decideixen entre aquest mateix col·lectiu, sense interessos de capital o cap soci prevalent que imposi els seus objectius econòmics, en definitiva, el TEB gestiona la seva activitat segons la seva missió i els seus valors. Programa Llars de residència, Servei d’acompanyament a la vida independent (SAVI).

4. Cooperació voluntària i ajuda mútua.
Com s’ha explicat, és una organització que funciona amb la cooperació entre famílies, cercant solucions davant d’una necessitat social, com per exemple la de donar suport en autonomia personal o en habitatge assistit, serveis a la comunitat, tallers de teatre, de lectura fàcil o serveis de suport a persones i famílies per acollir, orientar i assessorar, tenen una televisió pròpia -Tebvist- guardonada amb els Premis Civisme o  els Premis Solidaris ONCE Catalunya.

5. Compromís amb el treball digne.
Actualment tenen una plantilla de 800 treballadors amb discapacitat intel·lectual i creen les condicions de treball adaptades I inclusives per a ells, com pot ser el suport de monitors que ELS acompanyen als diferents treballadors en el seu dia a dia.  Disposen d’un servei de teràpia ocupacional (STO) i un servei ocupacional d’inserció (SOI), que són centres d’inserció laboral que orienten i preparen persones externes al TEB  perquè puguin tenir accés a un futur lloc de treball.

6. Equitat i igualtat.
Com s’ha dit abans, genera oportunitats de treball, redueix barreres estructurals, promou la igualtat,  la no discriminació i l’equitat, i  adapta tasques i horaris segons les capacitats i habilitats de cada treballador. Disposa d’un pla d’igualtat propi. Promociona la pràctica esportiva per a la inclusió, la relació social i  els hàbits saludables per 200 esportistes.

7. Sostenibilitat ambiental i Social.
Es realitza recollida selectiva de totes les restes del Grup.  Es va instal.lar el 2007 una central fotovoltaica de 1000 m2 de superfície de plaques solars (font: Memòria 2024, pàg.37). Disposa d’un plà estratègic propi alineat amb pacte mundial per a la sostenibilitat. Comença a renovar la seva flota amb vehicles 100% elèctrics. La sostenibilitat social és inherent a la seva activitat en crear llocs de treballs inclusius, o per exemple,  en els diferents programes d’habitatge o jubilacions que desenvolupa per donar suport a l’autonomia dels seus treballadors.

8. Transparència i rendició de comptes.
Memòries del 2021 al 2024, públiques al web, assemblees anuals ordinàries per a la presentació i aprovació dels comptes i pressupostos per part dels cooperativistes presents o en vot delegat. Disposen de diferents canals de comunicació com Tebvist, videos recurrents a YouTube, WhatsApp corporatiu, etcètera.

                                                                                                                   Mirada crítica.

Com moltes entitats de l’ESS que treballen amb col·lectius vulnerables, el funcionament del TEB, té una forta dependència de les subvencions públiques per finançar el seu dia a dia. La memòria econòmica del 2024 ens diu que el 25% dels seus ingressos provenen dels estaments públics, la qual cosa posa en evidència certa vulnerabilitat davant de canvis de polítiques públiques. Malgrat això, la seva viabilitat recau en la seva facturació. El TEB ha de fer front a un entorn molt competitiu oferint la mateixa qualitat que qualsevol altra empresa a un preu suficientment atractiu. Per tant, podem suggerir més esforç en assolir acords de col·laboració i aliances amb altres empreses i fins i tot, demanar incentivar fiscalment a les empreses privades que contractin els seus productes o serveis.

D’altra banda, té una capacitat limitada de contractar més treballadors. Malauradament,  hi ha molta demanda de feina per a persones d’aquest àmbit, però una bona part no pot ser atesa per la limitació dels seus recursos. El seu creixement orgànic és més lent comparat amb les empreses privades, perque tenen un accés més limitat al finançament bancari.

Tot i que el SOI fa una molt bona tasca per la inserció laboral, hi ha un fort desequilibri respecte a les empreses del sector privat, que sovint es limiten a contractar el mínim legal exigit de persones amb discapacitat (habitualment no són de natura intel·lectuals)  i per tant hi ha molta feina per endavant per minimitzar aquesta segregació laboral. Crec que seria interessant, explorar la possibilitat de cercar acords o aliances amb empreses fora de l’ESS per formar i integrar treballadors en les empreses privades.

                                                                                                                    Conclusió final

Hem verificat que el Grup TEB representa un exemple rellevant d’organització vinculada a l´ Economia Social i Solidària, atès prioritza les persones per sobre del benefici econòmic, -tot i que no descuida el “valor” del seu producte o servei que ofereix als seus clients-, L’entitat promou la inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat i desenvolupa diferents activitats significatives de compromís social de manera transparent, les quals impacten positivament en les comunitats relacionades on desenvolupa la seva activitat.
Tot i així,  com qualsevol entitat similar, afronta dificultats importants de cara al futur com potser el finançament ordinari de la cooperativa i per altra banda, el repte d’assolir les màximes quotes d’inclusió laboral entre les persones amb discapacitat intel·lectual que encara troben dificultats per accedir a llocs de feina.

Bibliografia:

• TEB GRUP COOPERATIU (s.d) https://teb.org/es/

• Reas Red de Redes Economia Solidària (s.d) https://www.economiasolidaria.org/ca/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/

• Organización Internacional de Trabajo OIT (s.d) https://www.ilo.org/es/temas-y-sectores/economia-social-y-solidaria
Resolucion relativa al Trabajo decente y economia social y solidaria (16-06-2022) Resolución relativa al trabajo decente y la economía social y solidaria | International Labour Organization
• UOC Biblioguía. (2025) Com els centres de creació contribueixen al desenvolupament de l’economia social i solidaria? Espelt, R. https://hdl.handle.net/10609/153587

• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya Pam a Pam (s.d) https://xes.cat/pam-a-pam

• Web Tebvist (s.d) https://tebvist.cat/

• El Punt Avui (15-11-25) “Pisos del nou bloc de Ca l’Ordit de Sant Andreu serán per a persones amb discapacitat”. B.Vilaro/ACN https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2595997-pisos-del-nou-bloc-de-ca-l-orditde-sant-andreu-seran-per-a-persones-amb-discapacitat.html

• Web Esadealumni (s.d). TEB, “Bolet Ben fet Cuidem la qualitat, Les coses ben fetes” per Davide Menine.https://www.esadealumni.net/ca/blog/teb-bolet-ben-fet-cuidem-la-qualitat-escrit-davide-menini-casanica-efms-20-indigital-pdm-19

• Fundació Josi Llorenç (s.d) https://tebfundacio.cat/

La Fundació AMPANS, nascuda el 1965 al Bages, es va crear a partir de la iniciativa d’un grup de pares i mares d’infants amb discapacitat intel·lectual per defensar els seus drets. Actualment, treballa per a col·lectius amb diversitat funcional i vulnerables per la seva plena inclusió, oferint serveis d’acolliment residencial, formació i ocupació terapèutica. El seu objectiu central és fomentar l’autonomia personal, la visibilitat social i la imatge digna del col·lectiu.

LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS

AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024, la fundació va atendre 3.138 ciutadans, va acollir 407 d’elles en residències i llars pròpies i va comptar amb la col·laboració de 730 donants compromesos amb el projecte. La seva plantilla és de 1.088 professionals, un 26,19% dels quals són persones amb discapacitat (Ampans, s.d.).

Gestió democràtica i participativa

És una fundació privada independent i sense ànim de lucre dirigida per un Patronat, que té la funció de garantir el compliment de la missió de l’entitat i de supervisar-ne la gestió global, d’acord amb el marc legislatiu de les fundacions.

L’estructura organitzativa té una jerarquia clara, amb flux descendent de decisions (Patronat → Direcció → Àrees), i compta amb la participació de diferents òrgans interns, com ara les comissions i consells (general, local, de famílies, de persones ateses i de professionals) que suggereixen una gestió participativa i certa cultura de governança compartida existent, tot i que millorable.

Orientació a les necessitats humanes

AMPANS neix i existeix per donar resposta a les necessitats de persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental i en risc d’exclusió, situant les necessitats humanes al centre de la seva activitat econòmica. Per fer-ho, diferencia tres blocs d’actuació: el suport i acompanyament, l’economia social i treball, i la divulgació i coneixement.

Impulsa projectes d’economia social per a la inserció laboral inclusiva, prioritzant el treball digne, l’autonomia i la integració per sobre de la maximització del benefici econòmic. Els serveis de proximitat, com jardineria, neteja i consergeria, ofereixen tasques accessibles i estables, adaptades a les capacitats individuals i amb suport professional per assegurar l’èxit i el benestar. Els projectes comercials, com hostals, restaurants i supermercats, combinen productivitat amb interacció directa amb la comunitat, fomentant la normalització i el reconeixement social com a necessitats clau per a la dignitat i l’autonomia personal. La producció agroalimentària, com formatges i vins, aporta vinculació comunitària i territorial, promovent la satisfacció personal mitjançant pràctiques sostenibles. I el comerç electrònic AMPANS Market facilita l’accés als processos de digitalització actuals, obrint noves oportunitats d’aprenentatge i participació.

També actua com a pont entre el món empresarial i les persones usuàries a través dels Centres Especials de Treball (CET), el Centre de Formació Professional Integrada JOVIAT-AMPANS (JA) o el seu servei d’inserció laboral. Ofereix cursos, programes formatius i suport personalitzat per acompanyar i adaptar els llocs de treball, facilitant l’adaptació laboral i social del col·lectiu. Anualment acompanya més de 1.000 persones en el seu projecte formatiu i professional (Ampans, s.d.).

Alhora, és pionera a promoure la recerca i la innovació per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i convoca de forma biennal el Premi d’Investigació i Innovació en l’àmbit de la Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament (DID).

Compromís amb la comunitat i el territori

És una fundació amb clara voluntat de transformació social i amb una forta vinculació a la Catalunya central (Bages i entorn). Participa en tasques locals, col·labora amb ajuntaments i altres entitats del tercer sector, i és extensament reconeguda per la seva implicació en la generació de llocs de treball inclusius i aspectes com l’última milla.

Combina la inserció laboral, la dinamització rural, la sensibilització i el contacte directe amb la comunitat a través de projectes com la finca Urpina, a Sant Salvador de Guardiola, dedicada a l’elaboració de vins i formatges que duu a terme activitats de turisme ecosocial i sostenible. A més, ha establert aliances amb empreses com Caprabo, i emprès serveis oberts al públic que generen espais de convivència i normalització, contribuint a trencar estigmes i fer visible el valor de la diversitat, com el Garden, el restaurant Canonge, la cafeteria El Casino o l’INOUT Hostel a Collserola.

L’INOUT Hostel és “el primer alberg d’Europa amb un 90% de la plantilla formada per persones amb discapacitat” (Ampans, s.d.).

ANÀLISI CRÍTICA

Analitzats els tres eixos principals de l’ESS, podem concloure que AMPANS mostra una alineació notable, tot i que amb marge de millora que li permetria connectar millor amb el model més holístic, principalment en el seu model de governança.

El model fundacional fa que la gestió democràtica sigui més limitada que en cooperatives o associacions, ja que el poder de decisió recau principalment en el Patronat i no en una assemblea. Els principals grups d’interès (professionals, famílies o persones usuàries, entre altres), agrupats en Consells Assessors i de Participació seguint l’article 32 dels seus estatuts, són merament consultius, i les seves propostes no són vinculants; així doncs, tot i disposar d’espais propis dins l’estructura organitzativa, no participen directament en la presa de decisions estratègiques de l’organització. Aquesta casuística situa l’organització a mig camí entre el pol clàssic i el pol plenament holístic en termes de democràcia econòmica.

D’acord amb aquesta situació, la meva primera proposta seria crear consells de participació dels principals grups d’interès amb poder real per influir en estratègies, nous projectes i avaluacions d’impacte.

Per altra banda, AMPANS integra la sostenibilitat com a eix estratègic, i a través d’AMPANS Medi Ambient SL (un dels CET esmentats), gestiona 13 deixalleries fixes i 3 de mòbils, i el Servei de Recollida Selectiva de la comarca. Així i tot, és un aspecte al qual s’ha donat poca visibilitat en la presentació dels seus projectes emblemàtics i activitats quotidianes, per exemple en les residències, centres ocupacionals o centres de dia.

Per tant, una segona proposta seria enfortir el discurs i donar visibilitat a la pràctica de consum responsable en les activitats de la fundació (economia circular, eficiència energètica o gestió de residus, entre altres).

Treballant en aquestes millores, l’entitat estaria més connectada amb els principis de l’ESS.

A continuació, adjunto un vídeo oficial d’AMPANS (YouTube, 2025) que mostra els serveis d’inserció laboral, itineraris personalitzats, suport i testimonis de la fundació, destacant la feina digna i significativa alineada amb l’ESS.

AMPANS. (s.d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat el 4 de març de 2026, de https://ampans.cat/

AMPANS. (2025, abril 9). Serveis Laborals d’AMPANS | Treballem per una inserció laboral real i amb sentit [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=HzWJY7VyfeA

Ampans, un projecte de tothom. 60 anys: Molt fet, molt per fer. (2025, juny 6). Regió7. https://ampans.cat/wp-content/uploads/2025/06/Encartable.pdf

Perplexity AI. (2026). Conversació assistida sobre Fundació AMPANS i economia social i solidària [Xat d’IA generatiu]. Consultes entre els dies 1 i 5 de març de 2026 a https://www.perplexity.ai/

UOC. (s.d.-a). Àmbits socioeconòmics [Vídeo]. Recuperat l’1 de març de 2026, de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268568/

UOC. (s.d.-b). Contextualització socioeconòmica [Vídeo]. Recuperat l’1 de març de 2026, de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268571/

Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima

La Fundació Nzuri Daima és una organització no governamental creada l’any 2012 per la seva fundadora Almudena Barbero. El seu objectiu és impulsar causes socials a zones amb desigualtat i vulnerabilitat. La seva activitat se centra principalment a Àfrica, especialment en comunitats amb pocs recursos.

L’organització compta amb diferents projectes que d’alguna manera busquen contribuir a millorar la vida de les persones i promoure la inclusió social, especialment entre dones i infants, que sovint són els col·lectius més vulnerables.

Entre les seves iniciatives hi ha projectes d’ajuda a refugiats, programes per afavorir el desenvolupament laboral de les dones, projectes mediambientals com la plantació d’arbres, així com iniciatives relacionades amb la salut, l’educació, l’art i la cultura. També desenvolupen projectes humanitaris i programes d’apadrinament per donar suport a infants i famílies.

Un dels projectes més recents de la fundació està dirigit a la lluita contra el suïcidi infantil al Sudan del Sud sota el lema “Contra las cuerdas”. En aquesta zona, molts infants viuen en situació de misèria per la falta d’alimentació, amb molt pocs recursos impossibilitant l’accés a l’educació a causa de diversos conflictes armats. Aquesta situació provoca desajustos emocionals a molts infants i adults, motiu pel qual la fundació impulsa projectes relacionats amb l’educació, la cultura i el suport comunitari per millorar el benestar de la població. Segons UNICEF, el darrer any hi ha hagut un fort augment de mortalitat infantil per falta d’alimentació i hi ha aproximadament 7,9 milions de criatures que no tenen accés a l’escola.

La fundació s’encarrega de recaptar recursos econòmics i materials per poder dur a terme tots aquests projectes. Pel que fa als recursos econòmics, es busquen donacions de particulars i entitats, i també es sol·liciten subvencions a l’administració pública.

La fundació compta amb una botiga online on es poden adquirir productes per ser consumits al Sudan  del Sud o bé per ser consumits a Espanya.

A banda dels recursos econòmics, també es recullen recursos materials. S’accepten donacions com material escolar, material sanitari i objectes usats, com bicicletes i roba, entre altres. Tot aquest material es fa arribar al seu destí mitjançant contenidors enviats als països on es desenvolupen els projectes.

Per tal de fer els enviaments de manera més eficient, les recollides es concentren i s’agrupen abans de ser transportades. D’aquesta manera s’aconsegueix reduir costos i també l’impacte ambiental, ja que s’optimitzen els transports i s’eviten enviaments innecessaris en línia amb el compromís amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient.

Cal tenir en compte que molts d’aquests projectes es desenvolupen gràcies a la participació de voluntaris ja que és una entitat que promou la solidaritat i la cooperació. Aquestes accions s’alineen amb alguns dels principis de l’economia social i solidària, com la centralitat de les persones, la solidaritat, la cooperació i el compromís amb el medi ambient.

Aquesta investigació més detallada de l’entitat em fa veure que realment és una entitat molt involucrada en l’ajuda humanitària, però que potser intenta abastar molts fronts al mateix temps. Hi ha molts projectes diferents i tots ells força generals, però trobo a faltar informació més detallada sobre cadascun d’ells, com per exemple els resultats o l’impacte concret que tenen.

Alhora, també em sembla que hi ha poca transparència en alguns aspectes, ja que a la pàgina web manca d’informació clara sobre com es gestionen els recursos econòmics i materials que es recapten. Seria interessant que l’entitat expliqués amb més detall com s’utilitzen les donacions i quina part dels recursos es destina a cada projecte.

Per millorar aquests últims punts, l’entitat podria millorar la seva transparència publicant informes detallats dels projectes i fomentar la participació de la comunitat en la presa de decisions.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Wikipedia (s.d). Fundació Nzuri Daima. Wikipeida, la enciclopedia libre.  https://es.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3n_Nzuri_Daima

Intermon Oxfam (s.d.). https://www.oxfamintermon.org/es/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (s.d). https://xes.cat/economia-solidaria

UNICEF (s.d). Fundació Unicef. https://www.unicef.es/causas/emergencias/sudan?gclsrc=aw.ds&gad_source=1&gad_campaignid=23369329424&gbraid=0AAAAADtUya0lPEcrktMS-uUwyZQjG-iJ_&gclid=Cj0KCQiA2bTNBhDjARIsAK89wlFqM4_OJZFEHpGEkJnsCUjsBupgWY3hzz8jdQNXDTCoyEsqubbYKmAaAtWvEALw_wcB

Núria Gironell Parramon

L´entitat escollida és Comunitat Activa, un projecte que va néixer l´any 2011 al barri de la Torrassa ala ciutat de l´Hospitalet de Llobregat. Aquesta iniciativa va sorgir gràcies a la implicació d´un grup de veïns preocupats per la situació social del barri en especial per a les persones en situació de vulnerabilitat.

Amb el temps aquest projecte va passar a ser gestionat pel Grup ABD (Associació Benestar i Desenvolupament), que es tracta d´una entitat amb més de quaranta anys d´experiència en l´àmbit social, dedicada a combatre les desigualtat i promoure la inclusió social i sanitària., amb aquesta nova gestió va permetre ampliar l´abast i poder reforçar l´estructura.

La principal finalitat de Comunitat Activa es afavorir la inclusió social i laboral de persones en situacions de vulnerabilitat, per tal de poder-ho aconseguir ofereix suport, orientació i recursos adaptats individualment a cada cas amb un objectiu de millora en la inserció laboral i les condicions de vida. Aquest projecte també busca facilitar l´accés a una feina i crear també una xarxa de suport comunitari que reforci el sentiment de pertinença, confiança entre els participants.

Les actuacions es desenvolupen mitjançant itineraris personalitzats que tenen en compte les competències i les necessitats formatives de cada persona, d´aquesta manera es proporciona un acompanyament integral que combina orientació laboral, formació específica, suport social o assessorament energètic.

Pel que fa a la visió el projecte comparteix els valors d´ABD, un ús ètic dels recursos i un tracte respectuós i digne cap a les persones usuàries. L´objectiu és contribuir a la construcció d´una societat mes justa i inclusiva amb igualtat d´oportunitats per a totes les persones.

L´estructura de l´organització és molt àmplia ja que ABD desenvolupa projectes a escala autonòmica i estatal, està formada per més de 2.000 persones (principalment dones) entre professionals com treballadors, educadors socials, psicòlegs, voluntariat i xarxes locals d´acompanyament.

En relació amb l´Economia Social i Solidària (ESS) la Comunitat Activa està plenament identificada ja que prioritza les persones per sobre del benefici econòmic, aplica els valors fonamentals de l´ESS d´aquesta manera.

• Equitat, promoure la igualtat d´oportunitats mitjançant l´acompanyament i accés als recursos bàsics
• Sostenibilitat i arrelament territorial, ja que actua amb transparència i publica informes de sostenibilitat i la col.laboració amb entitats de proximitat.
• Gestió democràtica, ja que les decisions es prenen d´una manera participativa.
• Participació, ja que es fomenta la implicació activa de les persones usuàries
• Justícia social, ja que defensa els drets humans i un tracte digne sense que hi hagi discriminacions.

També està compromesa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) contribuint a la lluita contra la pobresa i les desigualtats.

Actualment, desenvolupen la seva activitat a Catalunya amb una seu a l´Hospitalet del Llobregat i l´altre al barri de Sants-Montjuïc i tenen el suport d´administracions públiques com són l´Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials.

El projecte aposta per a un acompanyament integral que combina formació tècnica i suport personal. En el context actual del mercat laboral es caracteritza per la precarietat laboral, la temporalitat i l´exigència amb la qual cosa es deixa fora del sistema a les persones que no han tingut accés a formacions, per tant, aquesta entitat té un vincle amb l´ESS tant pels aquests valors com per la manera d´actuar però penso que té diversos reptes per afrontar com pot ser la dependència del finançament públic i la necessitat d´arribar a tots els col.lectius que són vulnerables sense exclusions.

Pel que fa a l´impacte els resultats són positius, han ajudat a moltes persones a recuperar l´autoestima i accedir a feines molt dignes. També han contribuït a generar una comunitat de suport que millor el benestar emocional i social de la gent.

Les perspectives futures són molt favorables, amb el creixement del projecte i el canvi d´ubicació a un espai mes gran a Sants demostren la seva expansió i consolidació juntament amb les col·laboracions amb empreses com la Fundació Nortempo. Amb tota aquesta sèrie d´aliances els permet augmentar les oportunitat laborals i poder ampliar l´impacte social de la entitat.

Comunitat Activa – presentació

 Bibliografia

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Grup ABD.  https://abd.ong/ca/historia/

Grup ABD. Comunitat Activa. https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. L’equip. https://abd.ong/ca/equip/

Comunitat Activa. (s.f.). LinkedIn – Comunitat Activa. https://www.linkedin.com/showcase/comunitat-activa/

Grup ABD. (2023, 30 març). Comunitat Activa Sants es trasllada a un espai nou, més ampli, per implementar nous projectes d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/desigualtat/comunitat-activa-sants-es-trasllada-a-un-espai-nou-mes-ampli-per-implementar-nous-projectes-dinsercio-sociolaboral/

Grup ABD. (2024, 27 novembre). Comunitat Activa organitza una sessió d’entrevistes ràpides per facilitar l’ocupabilitat. https://abd.ong/ca/inclusio-i-pobresa/comunitat-activa-organitza-una-sessio-dentrevistes-rapides-per-facilitar-locupabilitat/

Anàlisi de CIPO SCCL i la seva Economia Social i Solidària (ESS)

La Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) és una entitat ubicada a Sabadell des de fa més de 50 anys. És una entitat que està plenament dedicada a la inclusió sociolaboral de persones que tenen  discapacitat intel·lectual i també malalties mentals.

CIPO, des d’un compromís ètic i de responsabilitat social, treballa en la generació de xarxes i marcs de cooperació amb altres entitats, institucions i empreses

Com aplica CIPO els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS) ?

CIPO està catalogada com a una cooperativa de treball associat sense afany de lucre, per tant, ja està integrada dins de les característiques de l’ESS.

Principis actius de la cooperativa:

• L’òrgan suprem de la cooperativa és l’Assemblea General on es garanteix que la propietat i el control estiguin en mans dels socis i no del capital, aplicant el principi d’una persona, un vot.
• Es prioritza a la persona sobre el capital, i per tant, els beneficis no es reparteixen entre possibles inversors externs, si no que es fan servir en la mateixa cooperativa i en el seu objecte social que no és més que la millora de la qualitat de vida dels usuaris i per la creació de nous llocs de treball que estiguin protegits.
• Les retribucions són equitatives i segueixen les directrius que marca la Xarxa d’Economia Solidària (XES) (https://xes.cat/) per tal d’evitar desigualtats extremes.
• CIPO ha adquirit un compromís amb l’entorn i ha calculat el seu Valor Social Integrat (VSI) en uns catorze milions d’euros segons dades dels darrers exercicis. Aquest valor s’ha calculat mesurant el retorn que la cooperativa i la seva activitat ha generat per la societat, les famílies i l’administració.

Tasques i sectors on opera la cooperativa:

• Medi natural i jardineria: Aquest servei és el més usat i implementat a la cooperativa. Es realitzen manteniments d’espais públics i també de privats.
• Participació en la gestió de residus, realitzant una recollida selectiva i de triatge dels residus per tal de contribuir amb l’economia circular i també reduint restes que afectin a la ecologia d’àmbit local.
• S’ofereixen serveis de restauració i alimentació que funcionen com a escola i d’aquesta manera també fomenten el consum de proximitat.
• Es realitzen serveis de manipulats a tercers, que de fet és com va començar a operar la cooperativa, però cada cop existeix una major tendència a l’adaptació al nou comerç provocat per la seva digitalització.
• S’ofereixen serveis de neteja i manteniment d’edificis i empreses donant cabuda a la contractació de persones amb dificultats i ajudant-los a la seva inserció laboral.

En què podria millorar CIPO en relació amb l’ESS ?

• CIPO està molt centrada en la zona de Sabadell i com a molt dins de l’àmbit de la comarca del Vallès Occidental. Una manera de possible expansió per transmetre la seva filosofia podria ser una associació o col·laboració amb d’altres entitats de l’ESS que els permetin per exemple, utilitzar vehicles elèctrics per reduir la contaminació dels actuals vehicles de motor que fan servir tant per desplaçaments com per a maquinària de treballs de jardineria a gran escala.
• Una de les premisses de l’ESS és la democràcia interna real i efectiva i per tant, CIPO podria ampliar la participació dels seus treballadors en la presa de decisions, no només laborals, si no també a nivell polític dins la cooperativa.

Bibliografia

Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) (2026) https://cipo.cat/

ESSCOOP, Red de fomento del cooperativisme, economia social y solidaria en la educación https://www.esscoop.red/que-es-la-ess/que-es-la-economia-social-y-solidaria

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya https://xes.cat/

Anàlisi de Bauharum i de L’ESS

Bauhraum no es només una marca de veles, és un projecte que posa la visa i el medi ambient al centre del projecte. S’alinea amb els següents principis:

Sostenibilitat ambiental: Utilitza cera de soja, es a dir cera vegetal i biodegradable en lloc de parafines derivades del petroli. A més, els envasos són reutilitzables i duradors fonamentant l’economia circular.

Compromís amb el benestar Animal, tots els seus productes són Vegan-friendly i lliures de crueltat animal, un principi ètic clau en el consum conscient.

Arrelament i Proximitat: L’elaboració es da des del Cor del Pirineu Català, La web destaca col·laboracions amb altres artesà com els ceramistes que hi ha aquí a la Cerdanya, complint així amb el principi de cooperació entre entitats de proximitat.

Equitat i Treball digne: Es un projecte artesà autogestionat, el valor recau en el temps i el saber fer de l’artesania, lluny de ser explotació laboral de grans cadenes de producció massiva.

El Sector de l’artesania i la llar

Bauharum opera en un context on el consumidor busca tornar a l’origen,

El sector de la decoració eco-friendly, es una tendència creixent de persones que rebutgen fragàncies sintètiques de salut, i prefereixen olis essencials i purs, com els de la Nadia, l’artesà de Bauharum.

El fet d’oferir “recollida de comandes a la Cerdanya” redueix dràsticament la petjada ecològica del transport, fomentant el comerç de km 0 davant el model logístic com el de Amazon.

Reflexió critica i propostes de millora

Tot i que som una consumidora habitual i crec que tenen un model excel·lent, de de la mira de l’ESS es poden proposar millores per enfortir la seva connexió social:

La primera seria interco operació, ara ja col·laborà amb ceramistes de la Cerdanya, però podria formar amb la distribució eco social i fer enviament fora de la comarca.

I per el que fa la web, ja es clar el seu punt en la part ambiental però podria publicar un Balanç on explica l’origen exacte de cada matèria primera per educar mes al consumidor.

Per últim la democratització del coneixement, els tallers que realitza són una gran eina d’apoderament però una millora seria oferir algun d’aquest tallers a centres socials o espais comunitaris per apropar l’artesania, un exemple seria fer-ho a la residencia que hi ha a Puigcerdà.

Bibliografia

Bauharum. (2026). Quién soy. Recuperat de https://bauharum.com/es

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? https://xes.cat/economia-solidaria

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (2023). L’estat de l’Economia Social i Solidària a Catalunya: El Balanç Social. https://xes.cat/balanc-social

Cooperativa l'olivera camps de vinya https://olivera.org/ca/

Bon dia

Soc Jordi Colom estudiant ADE ,  estic cursant l’assignatura Alternatives econòmiques.

He escollit la cooperativa l’olivera de Vallbona de les Monges perquè des de l’any 1974 està incorporant persones amb discapacitat psíquica en el cultiu i la elaboració de vins i oli ecològic

Vallbona de les Monges està situada a la província de Lleida a la comarca de l’Urgell, limitant a la província de Tarragona i dona resposta a la integració de persones amb discapacitat psíquica de les comarques interiors.

L’entitat forma part del Mapa de l’ESS de Catalunya a través del directori Pam a Pam. La cooperativa l’olivera està orientada cap a  l’Economia Social i Solidària, la sostenibilitat ecològica, el compromís amb el territori, la generació de coneixement compartit i la gestió cooperativa per sobre del lucre.