Introducció

Abans de res, cal recordar que Konexiona és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat, impulsada per dones que van apostar per oferir un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb l’ESS.

Quin paper tenen actualment les tecnologies digitals en l’organització

En el cas de Konexiona, la tecnologia digital és essencial per poder desenvolupar la seva activitat. El nucli principal de Konexiona és la gestió de xarxes socials, crear campanyes en línia, disseny web i comunicació digital per als seus clients. El fet de treballar amb una estructura horitzontal i flexible amb tres persones fa que les eines digitals de coordinació (correu, drives compartits, videoconferències…) siguin necessàries per impulsar la seva feina.

Quines oportunitats ofereix la digitalització per millorar el seu funcionament o ampliar el seu impacte social

La digitalització els permet ampliar el segment de mercat que volen abastar més enllà del Maresme, sense necessitat de créixer en estructura. Incorporar eines d’automatització, com fer ús d’un planificador de contingut per a la programació de publicacions dels clients o analítica web, és una oportunitat per guanyar eficiència i mantenir el tracte proper i just amb el client. Com bé apuntava la Núria, la digitalització representa alhora un repte i una oportunitat per generar valor sostenible i social: el repte és fer-ho sense perdre de vista els principis de l’ESS.

Quins riscos o tensions poden aparèixer

Per poder desenvolupar l’activitat de Konexiona, l’entitat ha de fer ús de plataformes com Google, Meta o altres models extractius de dades. Aquest fet es contradiu amb els principis de sobirania tecnològica que defensa l’ESS. Com assenyalava el Jordi, aquesta contradicció és el punt central del cas: una cooperativa que promou l’ESS però que necessita les eines del model que vol transformar per fer la seva feina.

Quines estratègies podria adoptar l’entitat per desenvolupar una digitalització alineada amb els principis de l’ESS

Konexiona podria fer ús de diverses eines lliures i cooperatives, com el núvol CommonsCloud, que ofereix emmagatzematge de documents, fòrum i correus per a empreses, o Meet.coop, una eina de videoconferències gestionada per cooperatives d’Alemanya, Canadà i el Regne Unit. El Jordi també proposava alternatives com Matomo per a l’analítica web, en substitució de Google Analytics, una eina que encaixaria molt bé amb l’activitat de Konexiona. A més, esmentava TechBloc4, una iniciativa impulsada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i Tandem Social, que actua com a incubadora de projectes tecnològics per a l’ESS i podria ser un espai d’intercooperació rellevant per a Konexiona.

Com a proposta per proporcionar un model de negoci més alineat amb l’ESS, Konexiona podria assessorar entitats de l’ESS en comunicació digital ètica o participar en espais d’intercooperació tecnològica com el Mosaic Tecnològic Cooperatiu, que treballen per enfortir les eines digitals del sector amb valors de l’ESS.

I la petjada digital?

L’ESS defensa la sostenibilitat com un principi central, per tant, la reflexió sobre quines eines digitals s’utilitzen no només hauria d’incloure la sobirania tecnològica sinó també l’impacte ambiental. La Núria plantejava que el material informàtic implicat sempre genera contaminació en les diferents fases del seu cicle de vida, i el Jordi proposava que Konexiona fes una anàlisi de la petjada digital i oferís als seus clients assessorament sobre com reduir-la.

Crec que ambdues observacions reforcen una idea important per a Konexiona: triar proveïdors digitals coherents amb els seus valors (com CommonsCloud, que ja ofereix criteris ètics i ambientals) seria una forma concreta d’alinear la seva activitat amb el compromís ecosocial de l’ESS.

En definitiva, per a una cooperativa com Konexiona, la digitalització és essencial. El repte és fer-ne un ús més coherent i en concordança amb els principis que tenen. El debat amb els companys ha reforçat la idea que no es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó de triar-la amb criteri.

BIBLIOGRAFIA

Nexe. (2021, 17 de maig). Sobirania tecnològica, la gran assignatura pendent. https://nexe.coop/reportatge/sobirania-tecnol%C3%B2gica-la-gran-assignatura-pendent

Economiasocial.coop. (2022, 19 de desembre). MTK Space acull la jornada “Emprendre en el món tecnològic des de l’Economia Social i Solidària”. https://economiasocial.coop/mtk-space-acull-la-jornada-emprendre-en-el-mon-tecnologic-des-de-leconomia-social-i-solidaria

Ajuntament de Barcelona. (s.d.). TIC ètiques: la tecnologia al servei de les persones. Economia Social i Solidària. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticias/tic-etiques-la-tecnologia-al-servei-de-les-persones-2-1572761

Fundació El Maresme. (2024, 3 de setembre). Projecte IT cooperatiu: les eines tecnològiques de l’economia social i solidària es consoliden. https://www.fundaciomaresme.cat/projecte-it-cooperatiu-les-eines-tecnologiques-de-leconomia-social-i-solidaria-es-consoliden/

Un cop analitzat i rebut el feedback dels companys, procedim a fer un anàlisi detallada de la digitalització a Som Mobilitat.

A diferència de molts dels companys, aquesta cooperativa destaca per un ús intensiu en digitalització. És a dir, la digitalització és part de l’estructura de la cooperativa i no com una part complementària o addicional, i per tant no només millora l’eficiència, sinó que es converteix en condicions necessàries d’accés al servei. Aquesta cooperativa funciona a través d’una app que integra tots els processos, com hem comentat anteriorment.

Per tant, la cooperativa no necessita propostes de millora en la digitalització, sinó més aviat ens centrarem en les barreres d’entrada i d’inclusió, ja que per poder utilitzar el servei que ofereix, necessites un mòbil, bateria, accés a internet i coneixements bàsics. Aquest fet condiciona a molta gent, sobretot d’edats avançades.

Per tant, la nostra proposta és garantir l’accés universal, per solventar l’exclusió que genera. I per tant, la nostra proposta és la creació d’un sistema híbrid, implementant;

• Atenció telefònica especialitzada
• Punts físics
• Sistemes alternatius d’accés

Aquest sistema híbrid genera costos addicionals et fan pedre l’avantatge competitiu en el preu, però permet l’accés a molt més mercat. A més de la creació d’una estructura robusta, per tant, serien els objectius a arribar.

Les propostes a curt termini a les implementacions a llarg serien;

• Formació digital dels socis
• Assistència en incidències i contractacions
• Guia d’ús simplificada

El darrer punt que volem remarcar, en aquesta anàlisi és el perill que correm en substituir el contacte humà per tecnologia, fet que s’està debatent a nivell Europeu. Per tant, creiem que aquestes propostes que fem han d’estar condicionades a l’acció humana, és a dir, que tota l’assistència proporcionada inclús la telefònica sigui per humans i no per IA’s. Augmenta el cost, però també la confiança i la proximitat del servei.

En conseqüència, crec que haurien de buscar l’equilibri i aplicar un sistema híbrid, per corregir l’exclusió que suposa i la falta de proximitat.

https://drive.google.com/file/d/1WpugSE2zZGV_YBCv5qqhZoiAcoFSI-UF/view?usp=share_link

Som Mobilitat video2

En aquest analisis, el cas de ClubFem, observem la digitalització com el centre del projecte, on aquesta pot crear oportunitats i reptes en la economia social i solidària (ESS).

En el cas de el ClubFem, la digitalització no és només una eina de suport, si no és la base del funcionament d’aquest projecte. La plataforma digital connecta persones facilita la participació i permet compartir activitats, experiències i serveis. Aquesta digitalització ajuda a crear una comunitat que dóna suport on el web actua com un espai de trobada i amplia el abast del projecte fora del territori local.

A nivell intern, la digitalització millora la organització i la gestió del projecte, les eines digitals ajuden a coordinar activitats i comunicar amb les persones participants. Aquestes també aporten a fer un seguiment del funcionament de la comunitat i augmenten la eficiència de la entitat.

Personalment trobo molt important reforçar la idea que la tecnologia no és neutra després del debat amb els companys i les companyes. Aquesta pot influir en la comunicació, on l ús de plataformes comunes com WhatsApp o Facebook la facilita. No obstant l’ús d’aquestes també crea una dependència de models de negoci que fan servir dades que estan lluny dels valors del ESS i que no coincideixen amb els models de negoci.

En aquest cas, un risc és la dependència tecnològica que es produeix quan es treballa amb plataformes externes que no donen transparència i no donen control sobre les dades. Jo percebo que la manca de transparència i la manca de control sobre les dades augmenten el risc.

Un altre repte és la bretxa digital, ja que no totes les persones tenen el mateix accés i no tenen les mateixes competències digitals. La bretxa digital limita la participació i possa en risc el caràcter inclusiu del projecte.

Davants de els reptes, la necessitat de digitalització amb els valors de el ESS és clara i el projecte necessita una digitalització que segueixi aquests valors.  L’ús de programari lliure i ètic és una alternativa ja que permet adaptar les eines a les necessitats del projecte, garantin aixi la sobirania tecnològica i evitar les dependències externes. El debat ha destacat que combinar el espai digital amb les trobades presencials és fonamental, ja que aquest equilibri reforça els vincles comunitaris, evitan que la relació entre les persones es limiti només a l’àmbit digital.

Finalment, cal apostar per una gestió clara i responsable de les dades, ja que dóna confiança a les persones i reforça la coherència del projecte amb els principis de l’economia social i solidària. Crec que això és fonamental per a la comunitat.

En conclusió, la digitalització és una gran oportunitat per a ClubFem. Però aquesta només serà un canvi real si la digitalització treballa amb una mirada crítica. El que importa és que la digitalització posi la tecnologia al servei de les persones i no al revés.

Bibliografia:

https://clubfem.wixsite.com/clubfem

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2020). Principis de l’economia social i solidària

Ajuntament de Barcelona (2019). Estratègia d’Impuls de l’Economia Social i Solidària

Digitalització, un repte imminent

Després d’analitzar l’ús que fa de la tecnologia i la digitalització la Fundació Nzuri Daima, es pot observar que aquest és molt bàsic, amb finalitat principalment divulgadora i alhora recaptatòria.

Pel que fa a l’ús de plataformes digitals, es pot observar que són plataformes pròpies del capitalisme de plataforma, les quals sovint no responen als objectius i criteris de les empreses de l’economia socials i solidaries. D’una banda, pot resultar fàcil recórrer a la seva utilització, ja que són plataformes amb certa facilitat a l’hora d’utilitzar-les, intuïtives, accessibles i disposen d’una gran  experiència al darrere. Tanmateix, aquests avantatges no son suficient per una entitats com la que ens ocupa, que hauria de prioritzar la coherència amb els valors que defensa.

En aquest sentit, es proposa establir col·laboracions amb iniciatives com “PlataformESS”, que es dediquen a crear i compartir eines digitals lliures per col·lectius socials, culturals i cooperatius. Aquestes alternatives permeten reduir la dependència de grans empreses tecnològiques, garantir una millor protecció de les dades i fomentar un model d’internet més justa i cooperatiu. A més, aquestes eines poden oferir una oportunitat de digitalització sense renunciar als valors de l’ESS, permetent arribar al mateix públic però amb una major coherència ètica.

Al mateix temps es recomana a la Fundació Nzuri Daima apostar per una gestió tecnològica basada en el cooperativisme de plataformes, amb l’objectiu d’aprofitar els avantatges d’un model més participatiu, democràtic i alineat amb els seus principis.

Pel que fa a la governança, cal destacar que el model de la presa de decisions és un element clau, especialment en entitats de l’economia social i solidària, degut a l’impacte social que generen. En aquest sentit, seria recomanable incorporar plataformes digitals de participació que facilitin la implicació de tots els membres i augmentin la transparència en la presa de decisions. Un exemple rellevant és Decidim, una eina que permet realitzar consultes, votacions i debats en línia, fomentant així una governança més oberta i democràtica.

Aquesta transformació cap a una entitat més digitalitzada pot generar beneficis importants, com l’augment de la visibilitat, un major impacte social i una millora en les relacions amb els diferents agents implicats. No obstant això, també comporta riscos i reptes, com la necessitat de dedicar-hi temps, recursos i coneixements tècnics. A més, una mala gestió digital o la dependència de plataformes no alineades amb els valors de l’ESS poden generar incoherències i dificultats a llarg termini.

En definitiva, la digitalització i la transformació tecnològica s’han d’entendre com una oportunitat per millorar el funcionament i l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima. Tot i que pot representar un repte inicial, especialment per la manca de recursos o experiència, a llarg termini pot oferir importants beneficis si es desenvolupa de manera estratègica i coherent amb els valors de l’economia social i solidària.

Bibliografia:

Fundació Nzuri Daima (s.d.). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Ajuntament de Barcelona. (2024). La digitalización de la ESS no es una finalidad sino un instrumento para mejorar: te ayuda a entender dónde estás y hacia dónde puedes ir. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/la-digitalizacion-de-la-ess-no-es-una-finalidad-sino-un-instrumento-para-mejorar-te-ayuda-a-entender-donde-estas-y-hacia-donde-puedes-ir_1539059.html

PlataformESS. (s.d.). Sobirania Digital per a una Internet Social i Solidària.  https://plataformess.org/

Decidim. (s.d.). Primeros pasos con Decidim. https://decidim.org/es/first-steps/

Avui us proposo una pregunta: pot la digitalització fer més democràtic el model energètic? Per respondre-la, analitzo el cas de Som Energia, una cooperativa clau de l’economia social i solidària que impulsa un model renovable i col·lectiu. En aquest context, la digitalització no és només una eina tècnica, sinó un element estratègic que permet gestionar la cooperativa, connectar una comunitat molt àmplia i, alhora, obrir noves oportunitats de transformació social cap a un model energètic més transparent, participatiu i sostenible.

1. Paper actual de les tecnologies digitals
Actualment, les tecnologies digitals poden tenir diferents funcions dins d’aquesta entitat, com per exemple:
– comunicació amb els clients a través de xarxes socials
– difusió dels valors del consum responsable
– gestió d’informació sobre productes ecològics
– promoció de productors locals

Aquestes eines permeten connectar amb la comunitat i donar visibilitat al projecte. Tot i això, seria interessant conèixer amb més detall quines eines digitals concretes utilitza l’entitat i com gestiona la relació amb els productors locals en l’àmbit digital.

2. Oportunitats de la digitalització
La digitalització pot aportar diferents avantatges a iniciatives com Molsa Casellas:
– augmentar la visibilitat de la botiga i dels seus valors
– facilitar la comunicació amb clients i comunitat
– donar a conèixer el consum ecològic i de proximitat
– reforçar la cooperació amb altres iniciatives de l’Economia Social i Solidària

A partir del feedback dels companys, també es pot destacar que la digitalització pot ser una eina clau per incrementar la sensibilització social i ampliar l’impacte d’aquest tipus de projectes.

3. Riscos o tensions de la digitalització
Tot i les oportunitats, també poden aparèixer alguns riscos:
– dependència de grans plataformes tecnològiques
– models digitals basats en l’explotació de dades
– possible pèrdua de control sobre la informació dels usuaris

Aquests aspectes poden entrar en conflicte amb els valors de l’Economia Social i Solidària. A més, tal com s’ha comentat en el debat, també és important tenir en compte la gestió segura de les dades i garantir un ús responsable de la tecnologia.

4. Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS
Per mantenir la coherència amb els seus valors, l’entitat podria:
– utilitzar eines digitals ètiques o cooperatives
– promoure la transparència en la gestió de dades
– utilitzar la tecnologia per sensibilitzar sobre el consum responsable
– reforçar la col·laboració amb altres iniciatives de l’economia social
– implementar una botiga online per facilitar l’accés als productes ecològics de proximitat

També es podria apostar per eines concretes alineades amb els valors de l’ESS, com plataformes de serveis digitals cooperatius o alternatives tecnològiques més ètiques.

Conclusió
La digitalització pot ajudar iniciatives com Molsa Casellas a ampliar el seu impacte social i arribar a més persones. No obstant això, és important que l’ús de la tecnologia sigui coherent amb els principis de l’Economia Social i Solidària.

Reflexió final
Des del meu punt de vista, la digitalització pot ser una eina molt útil per a les entitats de l’Economia Social i Solidària si s’utilitza de manera responsable. En el cas de Molsa Casellas, la tecnologia pot ajudar a donar més visibilitat al consum ecològic i de proximitat, sempre mantenint els valors de sostenibilitat, transparència i compromís amb la comunitat.

Bibliografia
Pam a Pam. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://pamapam.cat

Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat

Essencialis. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://essencialis.es/listifier/molsa-casellas/

Ús de la intel·ligència artificial
Per a l’elaboració d’aquesta activitat s’ha utilitzat la intel·ligència artificial com a eina de suport per a la correcció ortogràfica del text i per verificar el correcte funcionament i coherència de la redacció.

AMPANS és una entitat de referència a la Catalunya Central, dedicada a fomentar l’autonomia, la inclusió i la dignitat de les persones amb discapacitat o en risc d’exclusió.
A partir del marc teòric de Fuster, Espelt i Renau (2021) sobre el cooperativisme de plataforma, i de l’exemple analitzat al webinar d’Espelt (2026), es planteja una qüestió inicial:

Fins a quin punt la digitalització d’AMPANS contribueix realment a l’empoderament col·lectiu?

Diagnòstic de la situació actual

AMPANS fa servir tecnologies digitals en diversos àmbits: comunicació externa, gestió interna, formació, serveis a les persones usuàries i coordinació d’equips. Aquest desplegament ha estat positiu per a la seva visibilitat pública i per millorar l’eficiència dels processos, però l’anàlisi posa de manifest carències en aspectes com la verticalitat dels fluxos d’informació i la dependència tecnològica.

En el diagnòstic inicial i les aportacions dels companys s’identifiquen tres reptes fonamentals:

• • • Fluxos d’informació jeràrquics i poc participatius. La comunicació digital tendeix a ser descendent, cosa que limita la implicació activa de les persones treballadores, usuàries i les seves famílies.
    • Dependència d’eines privades. L’ús d’infraestructures i serveis com els de Google o Microsoft entra en contradicció amb els valors de la sobirania tecnològica i la cooperació propis de l’ESS.
    • Baixa connexió entre digitalització i inclusió. Les tecnologies utilitzades no sempre estan pensades per a la diversitat funcional, fet que pot generar noves barreres d’accés per a les persones usuàries.

En aquest context, s’evidencia que la tecnologia s’utilitza principalment per optimitzar processos, però no per redistribuir poder ni fomentar la participació. Per tant, segons el marc teòric de Fuster, Espelt i Renau (2021), AMPANS es troba més a prop d’un model extractiu que d’un model cooperatiu.

Oportunitats de transformació

Els comentaris rebuts en l’anàlisi inicial reforcen la proposta d’integrar estratègies per afavorir una transició cap a un model digital més alineat amb els valors cooperatius propis de l’ESS, com ara:

• • • Fomentar la governança i la cultura participativa. Cal enfocar la digitalització com un motor de transformació organitzativa. Iniciatives com Decidim podrien implicar les persones treballadores, usuàries i les seves famílies en la presa de decisions, aplicant els principis de governança cooperativa.
    • Entendre la digitalització com a espai de relació. Les tecnologies digitals poden enfortir la comunitat i el reconeixement social, no només optimitzar tasques. Plataformes participatives i xarxes col·laboratives poden reforçar la missió de visibilització i dignificació d’AMPANS.
    • Impulsar l’ús de programari lliure i la sobirania tecnològica. Adoptar eines de codi obert (FLOSS) permetria personalitzar-les i fer-les més accessibles i inclusives, alhora que reduiria la dependència d’empreses privades.
    • Disseny d’eines centrat en l’usuari. En coherència amb l’estratègia anterior, i pel perfil del públic de l’entitat, és essencial desenvolupar tecnologies accessibles que facin de la digitalització un procés d’inclusió real.

Reptes per a la transició

A l’hora de plantejar canvis, es detecta que els reptes d’AMPANS no són només tècnics, sinó també culturals i organitzatius. La seva magnitud i estructura jeràrquica poden dificultar la flexibilitat necessària per adoptar nous models.
Caldria impulsar una transició progressiva, acompanyada per una estratègia de gestió del canvi que impliqui tota la plantilla i la direcció, amb l’objectiu de crear consciència sobre la situació actual, les possibilitats de millora i el camí a seguir.

Reflexió crítica i conclusions

AMPANS és un clar exemple de les tensions entre la digitalització i els valors socials en el marc de l’ESS. Una digitalització cooperativa, democràtica i inclusiva requereix repensar no només les eines, sinó també l’organització interna, les relacions de poder, les vies de participació i l’accessibilitat.
Els canvis només seran possibles si la tecnologia es posa realment al servei de les persones, situant la sobirania tecnològica i la inclusió com a eixos centrals de l’estratègia digital d’AMPANS.

A continuació s’inclou un un vídeo explicatiu amb el contingut de l’anàlisi completa.

Salutacions, 

Anna Vilamú Carbonell

FONTS CONSULTADES:

Espelt, R. (2026, març 11). Webinar: La digitalització de l’economia social i solidària [Enregistrament de vídeo]. Universitat Oberta de Catalunya. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales [Article en publicació especialitzada]. CIRIEC-España, revista de economía pública, social y cooperativa, 102, 5–31. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

ÚS DE LA IA:

En l’elaboració d’aquest text he fet ús de la intel·ligència artificial (IA) per a la correcció dels textos finals. L’eina emprada ha estat Perplexity AI, amb els prompts: “corregeix el text, si cal, i marca les modificacions”, per revisar l’estructura, gramàtica i ortografia, i “compleix els criteris de llenguatge inclusiu?”, per fer una revisió final de les formulacions de gènere i d’altres aspectes inclusius que podrien haver passat per alt durant la redacció.

En aquesta nova aportació amplio l’anàlisi sobre l’impacte de la digitalització en Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris. En la meva intervenció anterior ja apuntava que les tecnologies digitals tenen un paper rellevant en el seu funcionament quotidià, tant a través de l’oficina virtual com de l’eina Participa Coop57, pensada per facilitar la participació democràtica de la base social. També destacava que l’ús de Decidim, com a programari lliure i adaptat amb una cooperativa de l’ESS, mostrava una voluntat clara d’alinear tecnologia i valors cooperatius.

A partir del comentari rebut, crec que la qüestió més interessant ja no és tant si la digitalització permet participar més, sinó quin tipus de participació afavoreix realment. És evident que eines com Participa Coop57 poden ampliar l’accés i facilitar que més persones i entitats participin en assemblees o processos col·lectius, especialment quan hi ha dificultats de distància, temps o mobilitat. Però això no garanteix, per si sol, una participació més rica o de més qualitat. De fet, els espais digitals poden acabar afavorint intervencions més ràpides, menys deliberatives o amb menys interacció espontània que en els espais presencials.

Per això, em sembla que un dels grans reptes per a Coop57 és no entendre la participació digital només com una qüestió d’accés, sinó també de qualitat democràtica. En aquest sentit, la plataforma pot ser una bona eina, però necessita anar acompanyada d’una veritable dinamització: preguntes que orientin el debat, espais de discussió estructurats, síntesis de les aportacions o sessions síncrones que ajudin a complementar els debats escrits. Això faria que la digitalització no només ampliés la participació, sinó que també contribuís a reforçar-la qualitativament.

Una segona idea que crec que el debat m’ha ajudat a veure amb més claredat és la de la sobirania tecnològica. En el meu anàlisi inicial ja apuntava que la digitalització de Coop57 també generava tensions relacionades amb l’ús de dades i amb una certa dependència de serveis externs. Ara penso que aquesta qüestió es pot llegir d’una manera més profunda: no es tracta només de protegir millor les dades o de minimitzar riscos tècnics, sinó de preguntar-se fins a quin punt la infraestructura digital que utilitza l’entitat és coherent amb els valors que defensa. Tot i l’aposta per eines com Decidim i pel programari lliure, la presència de serveis externs com Google mostra que aquesta coherència no és absoluta i que encara hi ha recorregut per avançar cap a models més autònoms i alineats amb els principis de l’ESS.

Des d’aquesta perspectiva, considero que la digitalització de Coop57 té un potencial molt positiu, però només si es desenvolupa amb una mirada crítica. No n’hi ha prou amb incorporar eines digitals útils o modernes; cal pensar com aquestes eines afecten la manera de participar, de deliberar, de relacionar-se i de construir autonomia col·lectiva. Per això, més que parlar només d’oportunitats i riscos en abstracte, crec que el cas de Coop57 permet plantejar una pregunta de fons molt rellevant: com pot una entitat de finances ètiques digitalitzar-se sense reproduir les lògiques del model tecnològic dominant?

WEBGRAFIA

‘Participa Coop57’, una nova eina al servei de la participació i la democràcia. (2026). Obtenido de Coop 57: https://coop57.coop/ca/noticia/‘participa-coop57’-una-nova-eina-al-servei-de-la-participació-i-la-democràcia

La oficina virtual. (2026). Obtenido de Coop 57: https://coop57.coop/es/informacion/la-oficina-virtual

Politica de privacitat. (2026). Obtenido de Coop 57: https://www.coop57.coop/ca/informacion/politica-de-privacitat

Introducció

Al primer repte vaig analitzar ICARIA Acció Socioeducativa com una cooperativa amb capacitat per reforçar l’ecosistema local d’economia social i solidària a Reus. Aquesta idea és important per enfocar la digitalització com el pas següent d’una mateixa anàlisi i preguntar-se com la digitalització pot ajudar a desenvolupar, ampliar o consolidar el potencial transformador que ja havia identificat prèviament. Dit d’una altra manera, la qüestió no és només com és la digitalització d’ICARIA, sinó si aquesta digitalització reforça la seva funció social, comunitària i cooperativa.

El webinar insisteix que la digitalització de l’economia social i solidària no es redueix a tenir pantalles o a incorporar canals en línia, sinó que obliga a preguntar-se quin tipus de model s’està construint: procomú digital, cooperativisme de plataforma o capitalisme de plataforma (Espelt, 2026). De manera complementària, la literatura sobre cooperativisme de plataforma proposa analitzar aquests processos a partir de dimensions com la governança, el model econòmic, les polítiques tecnològiques i de dades, i la responsabilitat social i l’impacte (Fuster Morell et al., 2021). Aquest marc permet fer una lectura molt més estratègica del cas d’ICARIA, perquè ajuda a veure fins a quin punt la tecnologia està al servei del projecte o només n’acompanya superficialment la presència pública.

1. Per què la digitalització és una qüestió estratègica

Al primer repte vaig concloure que ICARIA tenia potencial per contribuir a l’enfortiment d’un ecosistema cooperatiu territorial a Reus. Aquest potencial es relacionava sobretot amb tres idees: una major visibilitat de l’economia social i solidària, l’impuls de la intercooperació entre entitats i la creació de dinàmiques més sòlides d’articulació comunitària al territori. Si aquestes línies de desenvolupament eren el nucli de l’anàlisi anterior, en aquest segon repte la pregunta clau és com la digitalització pot ajudar a donar-los recorregut real.

És aquí on la digitalització adquireix sentit estratègic. En una cooperativa com ICARIA, digitalitzar-se no hauria de voler dir simplement comunicar millor o agilitzar processos, sinó facilitar que el projecte arribi més lluny sense perdre coherència amb els valors de l’ESS (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021). Una digitalització ben planificada pot ajudar a fer visible l’impacte, reforçar xarxes, compartir coneixement, sostenir la participació i augmentar la capacitat de coordinació territorial. En canvi, una digitalització purament funcional pot quedar reduïda a presència en línia, dependència tecnològica o burocratització interna.

2. Quin paper té avui la digitalització a ICARIA

Les fonts públiques consultades permeten afirmar que ICARIA ja disposa d’una base digital visible i funcional. La cooperativa es presenta públicament com una entitat sense ànim de lucre que crea i dinamitza projectes socials i educatius innovadors, treballa amb l’administració pública i ha gestionat més de cinquanta projectes, amb especialitats en acció comunitària, joves, dones i economia social i solidària (Icaria Acció Socio-educativa, SCCL, s. f.; Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, s. f.). També apareix vinculada a iniciatives territorials com la Comunalitat Reus Sud i a projectes de mediació cultural a Reus (Comunalitats, s. f.; Ajuntament de Reus, 2025). Tot plegat mostra que la digitalització actual té sobretot una funció comunicativa, relacional i organitzativa: fer visible la missió, legitimar trajectòria i sostenir aliances.

Ara bé, aquesta presència digital no equival encara a una digitalització estratègica en sentit ple. La capa pública consultada no fa visibles, almenys de manera central, indicadors sistemàtics d’impacte, memòries obertes, repositoris de coneixement, criteris explícits sobre sobirania tecnològica o polítiques públiques de dades. Per això considero que avui ICARIA presenta una digitalització útil i coherent a nivell bàsic, però encara amb marge per avançar cap a una dimensió més transparent, participativa i orientada al retorn social (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).

3. Com la digitalització podria donar recorregut a les propostes inicials

La primera línia és la visibilització. Si al primer anàlisi realitzat ja apareixia la necessitat d’apropar l’economia social a la ciutadania i de fer més visible el valor de les iniciatives del territori, la digitalització pot ser una eina decisiva per a aquesta tasca. En el cas d’ICARIA, això podria traduir-se en una comunicació més sistemàtica de l’impacte dels projectes, en relats digitals més clars sobre el valor social generat i en formats accessibles que permetin entendre no només què fa la cooperativa, sinó quin canvi produeix (Espelt, 2026).

La segona línia és la intercooperació. Una de les conclusions inicials era que l’ESS local pateix sovint fragmentació i manca de visibilitat conjunta. Aquí la digitalització podria ajudar molt, no tant perquè ICARIA esdevingui una plataforma en sentit estricte, sinó perquè pugui actuar com a node articulador: cartografiant actors del territori, facilitant el contacte entre projectes, compartint recursos o sostenint espais de coordinació híbrids entre entitats (Fuster Morell et al., 2021).

La tercera línia és l’articulació territorial i comunitària. En una cooperativa arrelada al territori, digitalitzar-se bé també vol dir facilitar la relació amb comunitats, col·lectius i institucions sense substituir el vincle humà. Això pot incloure eines per coordinar activitats, compartir processos o crear comunitat al voltant dels projectes. La digitalització no només pot servir per gestionar millor, sinó també per crear pertinença, reforçar el vincle i fer més visible el valor comunitari del projecte.

La quarta línia és el coneixement compartit. ICARIA genera experiència, metodologies i aprenentatges en l’àmbit social, educatiu i comunitari. Una digitalització més madura podria ajudar a sistematitzar aquests aprenentatges i a posar-los a disposició d’altres entitats, institucions o projectes. Això encaixa molt bé amb una lògica de retorn social i amb la idea que la digitalització, en l’ESS, també pot ser una forma d’obrir coneixement i multiplicar impacte (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).

4. Oportunitats

Des d’aquesta perspectiva, veig quatre oportunitats principals. La primera és la millora de la coordinació interna i del seguiment dels projectes, cosa que pot reduir càrregues administratives i alliberar temps per a tasques d’acompanyament i dinamització. La segona és una millor visualització de l’impacte social, que ajudaria a legitimar la feina feta i a reforçar la transparència. La tercera és la possibilitat d’ampliar espais de participació i cocreació, tant dins de la cooperativa com en la seva relació amb altres agents del territori. I la quarta és la creació o consolidació de comunitat digital al voltant del projecte, entenent la digitalització com una manera de reforçar xarxa i pertinença, no només d’emetre informació (Fuster Morell et al., 2021).

5. Riscos i tensions

Però la digitalització també comporta riscos. El primer és la dependència tecnològica respecte de plataformes i infraestructures privatives, que poden ser funcionals però no sempre coherents amb els valors de l’ESS. El segon és la gestió de dades, especialment rellevant en una entitat que treballa amb joves, comunitats o processos socials sensibles. El tercer és la bretxa digital: digitalitzar més no implica necessàriament fer-se més accessible per a tothom. I el quart és la burocratització o deshumanització del vincle: si la digitalització es converteix només en registre, control o automatització, pot debilitar la dimensió relacional que justament dóna valor al projecte cooperatiu (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).

6. Ampliació d’idees sobre la digitalització d’ICARIA

La primera podria ser que una bona digitalització no afecta només la comunicació o l’eficiència, sinó també la credibilitat democràtica del projecte, perquè la transparència digital pot fer visibles criteris, impactes i rendició de comptes. La segona, que la digitalització també pot servir per crear comunitat, reforçant el vincle entre persones usuàries, sòcies, col·laboradores i entorn territorial. I la tercera podria ser la importància de pensar qualsevol procés de digitalització en termes d’accessibilitat i inclusió, per evitar exclusions internes o externes.

7. Estratègies de digitalització alineades amb l’ESS

A partir de tot això, considero que ICÀRIA podria avançar cap a una digitalització més coherent amb els principis de l’ESS si reforcés cinc línies estratègiques. En primer lloc, fer més visible l’impacte social amb alguns indicadors públics estables i comprensibles. En segon lloc, generar una memòria breu o un repositori obert de projectes, materials i aprenentatges, de manera que la cooperativa també comparteixi coneixement. En tercer lloc, incorporar criteris explícits sobre dades, privacitat i sobirania tecnològica, no només com a compliment legal sinó com a posicionament ètic. En quart lloc, explorar eines de participació digital quan tinguin sentit per reforçar processos col·lectius. I, finalment, combinar sempre el digital amb els espais presencials i comunitaris, perquè la tecnologia no substitueixi el vincle sinó que el reforci (Espelt, 2026).

Conclusions

En conclusió, crec que quest anàlisi sobre digitalització m’ha permès entendre que la digitalització d’ICARIA no és una qüestió lateral ni tècnica, sinó una decisió estratègica. Si al primer repte el focus estava en el seu potencial per enfortir l’ecosistema cooperatiu territorial, ara veig que la digitalització només té sentit si ajuda a fer avançar aquest potencial. No es tracta de tenir més eines ni més presència digital, sinó d’utilitzar la tecnologia per reforçar la visibilitat, la intercooperació, la transparència, la creació de comunitat i l’impacte social. Per això, la clau no és digitalitzar-se més, sinó digitalitzar-se millor, amb criteri, amb arrelament i amb coherència amb els valors de l’economia social i solidària (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).

Referències:

• Ajuntament de Reus. (2025, 14 novembre). Reus posa en marxa un projecte de mediació cultural conjuntament amb altres ciutats catalanes.
• Comunalitats urbanes. (s. f.). Comunalitat de Reus Sud.
• Espelt, R. (2026, 11 març). La digitalización de la economía social y solidaria: ¿Cómo la digitalización impacta o puede impactar en la entidad? [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.
• Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. (s. f.). Icaria Acció Socio-educativa, Sccl.
• Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5–31.
• Icària Acció Socio-educativa, SCCL. (s. f.). Perfil d’empresa a LinkedIn.
• Nexe. (2025, 4 juny). Icaria: ferm compromís amb la transformació social.

Declaració d’ús d’intel·ligència artificial
S’ha utilitzat ChatGPT (OpenAI) com a eina de suport en la revisió lingüística i estilística del text, en l’organització de l’estructura argumental de l’informe, i en la preparació del guió del vídeo i de la presentació de suport. Les propostes generades han estat revisades, contrastades i adaptades per l’autora, que assumeix la responsabilitat final del contingut.