Lliurament de l'activitat R2

Digitalitzar sense perdre l’arrel: com la digitalització pot donar recorregut al potencial transformador d’ICARIA Acció Socioeducativa

Sol Navarro Tristan
Visibilitat: Públic - - comentari el Digitalitzar sense perdre l’arrel: com la digitalització pot donar recorregut al potencial transformador d’ICARIA Acció Socioeducativa

Debat

No hi ha comentaris.

GRUP TEB. També són 100% capaços en transformació digital

David Serres Olmeda
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a GRUP TEB. També són 1002 capaços en transformació digital

Debat2

  1. Daniel Gómez García
    Visibilitat: Públic

    Hola David,

    He trobat especialment interessant que no presentis la digitalització del Grup TEB com una simple qüestió d’eficiència, sinó com una eina que pot reduir barreres en àmbits molt diferents. Crec que aquest és un dels punts forts del teu text, perquè es veu clarament que, en el cas del TEB, la tecnologia no és neutra: segons com es dissenyi i s’implementi, pot ampliar autonomia o, al contrari, generar noves dependències.

    Precisament per això, hi ha un aspecte que jo encara aprofundiria una mica més: la diferència entre fer accessibles les eines i donar capacitat real de decisió sobre aquestes eines. Aquí crec que el mateix TEB ofereix exemples molt potents. Per exemple, l’equip d’avaluadors d’accessibilitat cognitiva del TEB treballa amb una metodologia participativa en què persones amb discapacitat intel·lectual formades en accessibilitat avaluen en primera persona les principals barreres de comprensió d’entorns i serveis i, amb suport tècnic, formulen propostes de millora (Grup Cooperatiu TEB, 2019). Això em sembla molt rellevant perquè va més enllà de “fer eines adaptades”: situa les persones usuàries també com a agents que defineixen què vol dir que un entorn o un servei sigui realment accessible.

    En aquesta mateixa línia, crec que et podria reforçar molt l’argument el cas de FàcilMent. No és només un projecte de simplificació de textos, sinó una iniciativa que promou l’accés a la informació de col·lectius amb dificultats de comprensió lectora, facilita la seva participació en la comunitat i, a més, genera ocupació, ja que les mateixes persones amb discapacitat intel·lectual validen documents per certificar que un text és fàcil i comprensible (Grup Cooperatiu TEB, 2022). Aquí la digitalització no apareix només com a suport, sinó també com a espai de treball, validació i producció de valor social.

    Fins i tot en un terreny més avançat, em sembla molt significativa la iniciativa recent del TEB vinculada a l’entrenament d’intel·ligència artificial. El web explica que es va adaptar el programari d’etiquetatge amb llenguatge planer, icones identificables i guies visuals, i que les persones participants van arribar a classificar més de quatre mil imatges relacionades amb la gestió de residus (Grup Cooperatiu TEB, 2025). Per mi, això reforça una idea de fons molt potent: quan la tecnologia es pensa amb criteris d’accessibilitat, les persones amb discapacitat no només poden fer-la servir, sinó també participar en processos digitals complexos i contribuir a la innovació.

    A més, crec que la teva anàlisi es podria enriquir encara més si connectessis el cas del TEB amb experiències externes que van en una direcció similar. Per exemple, Por Talento Digital es defineix com un programa de formació permanent orientat a millorar coneixements i competències digitals i tecnològiques de les persones amb discapacitat, amb l’objectiu de reforçar l’ocupabilitat, i especifica que ofereix formació accessible i adaptada, en modalitat presencial, online i mixta (Fundación ONCE, s. d.). Relacionat amb el TEB, això obre una idea interessant: la digitalització no hauria de quedar només en l’adaptació d’entorns, sinó també en la creació d’itineraris de capacitació progressiva que reforcin autonomia i ocupabilitat.

    També em sembla molt rellevant la part sobre dades sensibles, perquè aquí el debat no és només tècnic, sinó també ètic. En aquest punt, em sembla suggerent posar en paral·lel el model de MIDATA, que es presenta com una cooperativa de dades orientada al bé comú i basada en el control ciutadà sobre les dades personals, la gestió del consentiment, l’accés selectiu per a recerca i la participació dels membres en el govern de la cooperativa (MIDATA Cooperative, s. d.). Portat al cas del TEB, això permetria reforçar encara més la teva reflexió: no es tractaria només de protegir dades, sinó també d’avançar cap a models en què la persona pugui entendre millor qui accedeix a la seva informació, amb quina finalitat i amb quin marge real de decisió.

    Finalment, també et podria aportar valor relacionar el teu cas amb enfocaments més sistèmics de l’accessibilitat, com el d’ILUNION Consultoría, que treballa l’adaptació de documents i textos a lectura fàcil per eliminar barreres en l’accés a la informació de persones amb discapacitat intel·lectual o cognitiva (ILUNION Consultoría, s. d.). Això encaixa molt amb el TEB perquè suggereix que l’accessibilitat no hauria de ser només una funcionalitat puntual, sinó un criteri transversal de disseny que travessi documents, plataformes, comunicació interna i relació amb l’entorn.

    Per això, crec que la teva anàlisi encara guanyaria força si incorporessis aquesta idea: en el marc de l’ESS, el repte no és només tenir una digitalització accessible, sinó que aquesta sigui també participada, comprensible i empoderadora. En el cas del TEB, això encaixa bé amb la seva pròpia missió de promoure projectes de vida amb màxima autonomia i participació activa i amb el seu enfocament de “les persones al centre” (Grup TEB, s. d.).

    Bibliografia

    Grup Cooperatiu TEB. (2019, 4 de juliol). TEB posa en marxa un equip d’avaluadors de l’accessibilitat cognitiva d’entorns. https://teb.org/teb-posa-en-marxa-un-equip-davaluadors-de-laccessibilitat-cognitiva-dentorns/

    Grup Cooperatiu TEB. (2022, 7 de desembre). FàcilMent, nou servei integral de comunicació fàcil i clara. https://teb.org/facilment-nou-servei-integral-de-comunicacio-facil-i-clara/

    Grup Cooperatiu TEB. (2025, 16 de desembre). El TEB avança en inclusió digital amb un projecte d’entrenament d’intel·ligència artificial. https://teb.org/el-teb-avanca-en-inclusio-digital-amb-un-projecte-dentrenament-dintelligencia-artificial/

    Fundación ONCE. (s. d.). ¿Qué es XTD? https://portalentodigital.fundaciononce.es/que-es-por-talento-digital-y-como-entrar

    ILUNION Consultoría. (s. d.). Información y comunicación accesibles. https://www.ilunionconsultoria.com/es/accesibilidad/informacion-comunicacion-accesibles

    MIDATA Cooperative. (s. d.). Cooperative. https://www.midata.coop/en/cooperative/

  2. David Serres Olmeda
    Visibilitat: Públic

    Hola Daniel, tinc que felicitar-te, perque considero que una rèplica tan fonamentada (que demostra que has estudiat el cas TEB amb molt de detall), eleva el debat, que segurament és la part més interessant pel professorat.

    Trobo coses molt interessants per comentar, i m’ha semblat especialment encertat el paral.lelisme que fas amb “Por Talento Digital”. Tens tota la raó: la digitalització no pot ser només posar pantalles fàcils, sino que ha d’anar acompanyada d’un itinerari de capacitació. Aquesta dada que em dones, l’havia passat per alt, però que el TEB connecti amb aquest programa de la Fundació ONCE, ens recorda que el repte es formar adequadament en competències tecnològiques per trencar el sostre de vidre que limita el col.lectiu a feines manuals o poc digitalitzades.

    També et vull agrari l’exemple d’ILUNION. És un feedback molt positiu perquè ens mostra que l’accessibilitat cognitiva no ha de ser una excepció per a entitats socials, sino que hauria de ser un estàndar professional i transversal. Tot i així, basant-me en altres respostes que he donat amb altres companys, et matisso, dient que hem de vigilar que aquesta accessibilitat no acabi sent una consultoria externa, sino una competència interna de la propia Cooperativa per evitar dependències d’experts privats.

    Finalment, recollo la teva idea que la digitalització, ha de ser participada i no només accessible, trobo interessant crear espais on els treballadors puguin proposar i ser agents actius de la innovació de la cooperativa i no només receptors de tecnologia externa.

    Salutacions,

    David

     

Som Mobilitat; Oportunitats i reptes de la Digitalització

Axel Camps Tejedor
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Som Mobilitat; Oportunitats i reptes de la Digitalització

Debat2

  1. Margarida Romero Bruguera
    Visibilitat: Públic

    Hola Axel.

    Després de fer-li una ullada a la pàgina web de Som Mobilitat, m’ha semblat molt coherent amb els principis de les ESS, donant ènfasi a la sostenibilitat i a la cura del medi ambient.

    Pel que fa a la digitalització, he vist que tenen un espai en comú amb Som Energia i Som Connexió, que junts fan “Ecosistema IT” basat en la col·laboració entre cooperatives en l’àmbit digital on no només comparteixen idees i estratègies tecnològiques sobre sostenibilitat en l’entorn, sinó que transformen el seu sistema de gestió en una intercooperació amb les altres cooperatives.

    Som Mobilitat (2005). Som Mobilitat. https://sommobilitat.coop/cooperatives-creem-lecosistema-it/

     

  2. Daniel Gómez García
    Visibilitat: Públic

    Hola Axel,

    M’ha semblat molt encertat que plantegis que, en el cas de Som Mobilitat, la digitalització no és un suport complementari, sinó una part estructural del mateix servei. Precisament per això, crec que el teu text apunta a una qüestió molt rellevant: quan la reserva, l’accés al vehicle, el tancament del servei i fins i tot una part de la participació interna passen per plataformes digitals, la tecnologia ja no és només una eina d’eficiència, sinó també una condició d’accés. La mateixa Som Mobilitat explica que moltes gestions es fan a través de l’app, i les condicions del servei indiquen que cal disposar d’un telèfon connectat a internet per poder accedir al vehicle (Som Mobilitat, s. d.-a; Som Mobilitat, 2021).

    Per això, jo aprofundiria una mica més en una tensió que em sembla central: si el servei és tan digitalitzat, la inclusió no depèn només de tenir un model cooperatiu o sostenible, sinó també de garantir que totes les persones el poden utilitzar en condicions reals d’autonomia. No es tracta només de tenir accés a una app, sinó de saber-la fer servir, gestionar incidències, entendre els passos del procés i no quedar exclòs si falla el mòbil o la connexió. De fet, les preguntes freqüents de Som Mobilitat indiquen que cal tenir bateria i internet per iniciar i finalitzar la reserva i per obrir i tancar les portes del vehicle, cosa que fa visible fins a quin punt la capa digital és inseparable del servei (Som Mobilitat, s. d.-b). Això em sembla interessant perquè mostra que el model és molt autònom, però també que la cooperativa ha de pensar què passa quan una part de la base social no encaixa del tot en aquest ús digital intensiu.

    També crec que la referència a Decidim et dona molt recorregut, però encara es podria explotar més. Decidim no es defineix només com una plataforma digital de participació, sinó com una infraestructura pública-comuna feta amb programari lliure, pensada per ampliar l’accés a la participació, obrir espais de deliberació i evitar una participació purament reduïda a clics. A més, la seva pròpia documentació insisteix en la importància de la combinació entre espais digitals i presencials, així com en l’accessibilitat i la formació com a condicions perquè la participació sigui realment inclusiva (Decidim Documentation, s. d.). Portat al cas de Som Mobilitat, això reforça una idea important: si la cooperativa digitalitza tant l’operativa del servei com la governança interna, el repte no és només que la tecnologia funcioni, sinó que aquesta digitalització continuï sent comprensible, híbrida i democràtica en la pràctica.

    En aquesta línia, també em sembla útil connectar el teu text amb el debat europeu sobre mobilitat digital inclusiva. Una publicació de CINEA sobre projectes europeus de transport apunta que el progrés digital en mobilitat pot excloure alguns col·lectius, com persones grans, migrants, persones amb discapacitat o amb menys recursos, i conclou que els serveis digitals de transport han d’incloure, i no substituir, el contacte humà (European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency, 2023). Això em sembla especialment rellevant per a Som Mobilitat, perquè quan la plataforma és el servei, l’acompanyament i els mecanismes de suport deixen de ser un detall secundari i passen a formar part de la qualitat del model cooperatiu.

    Finalment, crec que també et podria reforçar molt l’argument una idea que apareix en un informe de l’EUPAN sobre serveis digitals inclusius: la combinació de canals continua sent la millor opció, el contacte humà genera confiança i no tot s’hauria de traslladar a procediments 100% digitals (European Public Administration Network, 2024). Relacionat amb Som Mobilitat, això obre una pregunta molt potent: si la cooperativa vol que la seva digitalització estigui al servei del bé comú, potser no n’hi ha prou amb tenir una app eficient, sinó que també cal pensar com acompanya, forma i dona alternatives a les persones que poden trobar més barreres d’ús.

    En resum, crec que la teva aportació es podria reforçar encara més si afegeixes aquesta idea: en Som Mobilitat, la digitalització no és només una oportunitat d’eficiència i escalabilitat, sinó també un possible filtre d’accés al servei i a la participació. I precisament per això, en una cooperativa, la qualitat del projecte no s’hauria de mesurar només per com funciona la tecnologia, sinó també per com inclou, acompanya i reparteix el control sobre el seu ús.

     

    Bibliografia

    Decidim Documentation. (s. d.). About. https://docs.decidim.org/en/develop/understand/about.html

    European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency. (2023, 15 de novembre). Mind the gap: Travel apps need human help to bridge digital divide. https://cinea.ec.europa.eu/news-events/news/mind-gap-travel-apps-need-human-help-bridge-digital-divide-2023-11-15_en

    European Public Administration Network. (2024). Innovative practices in inclusive digital public services. https://www.eupan.eu/wp-content/uploads/2024/02/EUPAN-ES-DIGITAL-DIVIDE-FINAL-REPORT.pdf

    Som Mobilitat. (2021, 1 de desembre). Contracte Marc – Condicions Generals d’ús del Servei. https://sommobilitat.coop/wp-content/uploads/2018/04/Condicions_ACTUALS_MAPA.pdf

    Som Mobilitat. (s. d.-a). Funcionament del servei de carsharing. https://sommobilitat.coop/funcionament-servei-carsharing/

    Som Mobilitat. (s. d.-b). Preguntes freqüents | Carsharing. https://sommobilitat.coop/faqs/

    Som Mobilitat. (s. d.-c). Condicions d’ús. https://decidim.sommobilitat.coop/pages/terms-of-service