20 Maig, 2026

Arrels Sant Ignasi: economia social, acció comunitària i polítiques públiques davant el sensellarisme a Lleida

Raquel Gonzalez Molero
Visibilitat: Públic - - comentari el Arrels Sant Ignasi: economia social, acció comunitària i polítiques públiques davant el sensellarisme a Lleida

Arrels Sant Ignasi: economia social, acció comunitària i polítiques públiques davant el sensellarisme a Lleida

Raquel Gonzalez Molero
Visibilitat: Públic - - comentari el Arrels Sant Ignasi: economia social, acció comunitària i polítiques públiques davant el sensellarisme a Lleida
Introducció Al llarg del curs he analitzat el cas d’Arrels Sant Ignasi, una entitat social de Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar, persones migrants, persones amb problemes d’addiccions, infants en risc i persones privades de llibertat. La seva missió és “acollir, acompanyar i defensar” les persones més vulnerables de la ciutat de Lleida i del seu entorn, tot promovent una comunitat solidària orientada a la transformació social. Arrels Sant Ignasi no es limita…
Introducció Al llarg del curs he analitzat el cas d’Arrels Sant Ignasi, una entitat social de Lleida que treballa…

Introducció

Al llarg del curs he analitzat el cas d’Arrels Sant Ignasi, una entitat social de Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar, persones migrants, persones amb problemes d’addiccions, infants en risc i persones privades de llibertat. La seva missió és “acollir, acompanyar i defensar” les persones més vulnerables de la ciutat de Lleida i del seu entorn, tot promovent una comunitat solidària orientada a la transformació social.

Arrels Sant Ignasi no es limita a oferir serveis assistencials, sinó que parteix d’una mirada més profunda: transformar les causes que generen exclusió social. Els seus valors —comunitat, acompanyament incondicional, treball en xarxa i transformació social— connecten clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, perquè situen la persona al centre i entenen l’activitat social com una eina de justícia, cohesió i canvi col·lectiu.

Arrels Sant Ignasi i els principis de l’ESS

L’Economia Social i Solidària defensa una economia orientada al bé comú, la democràcia, la cooperació, l’arrelament territorial i la sostenibilitat de la vida. En aquest sentit, Arrels Sant Ignasi representa un exemple clar d’entitat que posa l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés.

La seva activitat combina diferents línies d’intervenció: centre obert per a persones sense llar, servei de distribució d’aliments, reducció de danys, reforç escolar, alfabetització per a persones migrants, habitatge de suport, acompanyament terapèutic i seguiment de dones amb privació de llibertat. Aquesta diversitat mostra que l’exclusió social és un fenomen multidimensional i que no es pot abordar només des d’una resposta puntual o assistencialista.

Un dels aprenentatges principals del curs és que l’ESS no és només una forma jurídica o un sector econòmic, sinó una manera d’entendre les relacions socials, el treball i la comunitat. En el cas d’Arrels, això es concreta en una pràctica molt arrelada al territori: treballar des de Lleida, amb les persones de Lleida i amb xarxes locals de suport. L’entitat actua com a espai de cura, però també com a agent d’incidència social.

Digitalització: oportunitat i risc

La digitalització és un dels àmbits treballats durant el curs i també és un repte per a entitats com Arrels Sant Ignasi. D’una banda, les eines digitals poden ajudar a millorar la gestió interna, la comunicació, la transparència, la captació de voluntariat, les campanyes de sensibilització i la recollida de dades sobre necessitats socials.

D’altra banda, cal tenir present que moltes persones ateses per Arrels poden patir també exclusió digital. Les persones sense llar, migrants o en situació administrativa precària sovint tenen dificultats per accedir a tràmits electrònics, cites prèvies, empadronament, serveis públics o recursos bàsics. Per això, la digitalització només és transformadora si va acompanyada d’acompanyament humà i d’una mirada inclusiva.

En aquest punt, Arrels pot jugar un paper important: no només utilitzant eines digitals per millorar la seva acció, sinó també denunciant que la digitalització de l’administració pot deixar fora precisament les persones que més necessiten els serveis públics.

Finances ètiques, monedes socials i sostenibilitat econòmica

Un altre aprenentatge del curs ha estat la importància de les finances ètiques i les monedes socials com a instruments per reforçar economies més justes. En el cas d’Arrels Sant Ignasi, aquests instruments podrien tenir un paper complementari.

Les finances ètiques podrien contribuir a donar estabilitat a projectes d’habitatge, inserció, acompanyament o economia comunitària. També podrien reforçar la coherència entre els valors de l’entitat i la manera com es financen les seves activitats. En una entitat que defensa la justícia social, no és menor preguntar-se d’on venen els recursos, amb quins criteris es gestionen i quin impacte tenen.

Pel que fa a les monedes socials o complementàries, el seu encaix seria més indirecte, però interessant. Podrien vincular-se a xarxes locals de comerç, bancs del temps, intercanvis comunitaris o iniciatives de suport mutu. Ara bé, caldria evitar una mirada idealitzada: les monedes socials no substitueixen drets bàsics com l’habitatge, la salut o la renda garantida. Poden ser eines comunitàries útils, però no poden compensar la manca de polítiques públiques estructurals.

Alineació amb els grans marcs de política pública

Arrels Sant Ignasi s’alinea de manera clara amb diversos marcs de política pública. En primer lloc, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment l’ODS 1 —fi de la pobresa—, l’ODS 3 —salut i benestar—, l’ODS 10 —reducció de les desigualtats—, l’ODS 11 —ciutats i comunitats sostenibles— i l’ODS 17 —aliances per assolir els objectius. Aquesta alineació no és només discursiva: es concreta en serveis directes, sensibilització, treball comunitari i denúncia de les causes de l’exclusió.

En segon lloc, Arrels encaixa amb la lògica de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya, que des del 2016 promou punts territorials per impulsar cooperatives, societats laborals i iniciatives d’economia social. La Generalitat defineix aquests espais com a eines de trobada, coordinació, aprenentatge, cooperació i transformació social, amb valors com la justícia social, la democràcia participativa, la sostenibilitat, l’equitat i la solidaritat. En el cas de Lleida, aquest marc pot facilitar connexions entre Arrels i altres iniciatives d’ESS del territori.

En tercer lloc, el cas d’Arrels també es pot llegir en relació amb el PERTE de l’Economia Social i de les Cures, que situa l’economia social i les cures al centre de l’acció pública. Aquest PERTE té com a objectius impulsar l’economia social i enfortir els serveis de cures accessibles i centrats en les persones. Arrels treballa precisament en aquest espai: la cura de persones vulnerabilitzades, la intervenció comunitària i la defensa d’una vida digna.

Finalment, el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social també és rellevant, perquè identifica l’accés al finançament, la transició digital i verda i el reforç de l’ecosistema de l’economia social com a àmbits clau. Arrels pot beneficiar-se d’aquests marcs si les polítiques públiques es concreten en recursos accessibles, estables i adaptats a les necessitats reals de les entitats socials.

Contractació pública: una eina clau però insuficient per si sola

La contractació pública pot tenir un paper molt important en la sostenibilitat d’entitats com Arrels Sant Ignasi. Si l’administració incorpora clàusules socials, criteris de qualitat, proximitat, impacte comunitari i experiència en l’acompanyament de persones vulnerables, pot afavorir que les entitats de l’ESS tinguin més capacitat d’actuació.

La Generalitat de Catalunya disposa d’un Codi per a una contractació pública socialment responsable, que facilita la incorporació de clàusules socials, ambientals, ètiques i de transparència en els procediments de contractació pública. Aquest codi planteja la contractació com una eina per desenvolupar polítiques públiques i no només com un mecanisme administratiu de compra de serveis.

Ara bé, també cal fer una lectura crítica. La contractació pública pot reforçar entitats com Arrels, però també pot generar dependència econòmica, burocratització i pressió per executar serveis sense prou recursos. Per això, no n’hi ha prou amb contractar entitats socials: cal garantir finançament estable, reconeixement del treball comunitari, espais de participació en el disseny de polítiques i mecanismes d’avaluació que mesurin l’impacte social real, no només indicadors quantitatius.

Potencial transformador en el context de Lleida

El potencial transformador d’Arrels Sant Ignasi és molt rellevant perquè actua en un context on el sensellarisme i l’exclusió social han augmentat. Segons dades publicades sobre la seva memòria de 2024, l’entitat va atendre 1.357 persones en situació de sense llar, de les quals 230 dormien al ras, i el total de persones beneficiades per la seva activitat va ser de 4.881. Aquestes dades mostren que la seva tasca és imprescindible, però també que el problema supera la capacitat d’una sola entitat.

Per això, el valor d’Arrels no és només el nombre de persones ateses, sinó la seva capacitat de fer visible una realitat sovint amagada. L’entitat combina atenció directa, sensibilització, treball en xarxa i incidència. Aquesta combinació és fonamental perquè el sensellarisme no es resol només amb caritat o emergència, sinó amb habitatge, salut, drets, empadronament, ingressos mínims, comunitat i polítiques públiques valentes.

Arrels Sant Ignasi transforma perquè acompanya persones concretes, però també perquè qüestiona el model social que les deixa fora. El seu paper és especialment important en una ciutat mitjana com Lleida, on la proximitat pot facilitar xarxes comunitàries, però on també poden faltar recursos estructurals davant problemàtiques cada vegada més complexes.

Interacció amb l’entitat

Per completar aquesta anàlisi vaig enviar un correu a l’entitat demanant si poden validar breument algunes idees o respondre tres preguntes:

Bon dia,

Soc estudiant i estic elaborant un article acadèmic sobre Arrels Sant Ignasi en relació amb l’Economia Social i Solidària, les polítiques públiques i la transformació social a Lleida.

M’agradaria contrastar breument tres qüestions:

  1. Quin considereu que és avui el principal repte social que afronta Arrels a Lleida?
  2. Quin paper tenen o haurien de tenir les polítiques públiques en la vostra tasca?
  3. Com valoreu la importància del treball en xarxa amb altres entitats, administracions i ciutadania?

Moltes gràcies per la vostra feina i pel temps dedicat.

Conclusió

L’anàlisi d’Arrels Sant Ignasi permet integrar molts dels aprenentatges del curs. L’entitat mostra com l’Economia Social i Solidària pot donar respostes concretes a necessitats urgents, però també com pot generar comunitat, denúncia i transformació. La seva tasca s’alinea amb els ODS, amb els Ateneus Cooperatius, amb el PERTE de l’Economia Social i de les Cures i amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social.

Tanmateix, el cas també evidencia una tensió central: les entitats socials no poden substituir les responsabilitats públiques. Poden innovar, acompanyar, sensibilitzar i transformar, però necessiten polítiques públiques estables, contractació responsable, finançament adequat i reconeixement institucional.

Arrels Sant Ignasi és, per tant, una entitat amb un fort potencial transformador perquè treballa des de la proximitat, la dignitat i la justícia social. El seu cas mostra que l’ESS no és una alternativa abstracta, sinó una pràctica quotidiana que pot canviar vides i, alhora, interpel·lar el conjunt de la societat.

Debat

No hi ha comentaris.

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L.: una cooperativa de comunicació al servei de l’ESS.

Alba Arcega Gómez
Visibilitat: Públic - - comentari el Konexiona Marketing Services, S.C.C.L.: una cooperativa de comunicació al servei de l’ESS.

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L.: una cooperativa de comunicació al servei de l’ESS.

Alba Arcega Gómez
Visibilitat: Públic - - comentari el Konexiona Marketing Services, S.C.C.L.: una cooperativa de comunicació al servei de l’ESS.
Konexiona Marketing Services, S.C.C.L.: una cooperativa de comunicació al servei de l’ESS. Konexiona Marketing Services és una cooperativa de treball associat amb…
Konexiona Marketing Services, S.C.C.L.: una cooperativa de comunicació al servei de l’ESS. Konexiona Marketing Services és una cooperativa de…

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L.: una cooperativa de comunicació al servei de l’ESS.

Konexiona Marketing Services és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat (Maresme), fundada per tres dones que van deixar el món de les multinacionals per crear un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb els principis de l’Economia Social i Solidària. La seva missió és oferir serveis de comunicació a preu just, amb tracte proper i transparent, prioritzant clients del tercer sector i l’ESS.

Funcionen amb una estructura horitzontal on les tres sòcies participen en igualtat en la presa de decisions, i estan federades i presents al mapa Pam a Pam de la XES. Col·laboren habitualment amb altres cooperatives com Arç Coop, Omplim o Lamosca, i han impulsat projectes d’arrelament territorial com la Guia de Montgat per dinamitzar el comerç local de proximitat.

Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha establert contacte directe amb l’entitat per correu electrònic (març de 2026). Les sòcies de Konexiona van explicar els principis que les defineixen com a ESS: governança democràtica i horitzontal, la centralitat de les persones, el compromís social, la cooperació amb altres entitats i l’orientació amb un impacte positiu en la societat. També van destacar la seva vinculació amb l’ecosistema de l’ESS a través de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i el mapa de Pam a Pam de la XES.

Síntesi dels aspectes clau treballats durant el curs

Al llarg de l’assignatura hem analitzat Konexiona des de tres eixos que travessen l’ESS: la digitalització, les finances ètiques i les monedes socials.

La digitalització és el nucli de l’activitat de Konexiona: gestió de xarxes socials, campanyes en línia, disseny web i comunicació digital per als seus clients. Això genera una tensió estructural amb els principis de sobirania tecnològica de l’ESS, ja que l’entitat depèn de plataformes com Meta, Google o Canva, per desenvolupar part de la seva feina. Segons dades de la XES, un 40% de les entitats de l’economia solidària no tenen cap proveïdora de programari lliure, principalment per falta de reflexió o desconeixement.

Com a estratègies, hem identificat la migració progressiva cap a eines cooperatives (CommonsCloud, Meet.coop, Matomo), l’assessorament en comunicació digital ètica com a nou nínxol de mercat, i la participació en espais d’intercooperació tecnològica com el Mosaic Tecnològic Cooperatiu o TechBloc4. Cal afegir, a més, la qüestió de l’impacte ambiental associat a la digitalització (consum energètic dels servidors, cicle de vida del hardware), un aspecte que sovint queda fora del debat sobre sobirania tecnològica però que connecta directament amb el compromís ecosocial de l’ESS.

Respecte a les finances ètiques i monedes socials, l’anàlisi DAFO va evidenciar que per a una microcooperativa de serveis com Konexiona, una moneda social completa no seria viable per les limitacions de tresoreria i dimensió. No obstant això, a partir de les aportacions del debat amb els companys, es va proposar “paquets modulars” de serveis fàcils d’intercanviar sense risc de liquiditat, i es va suggerir apostar per la banca ètica (Coop57, Fiare) com a via més realista per mantenir la coherència amb l’ESS. La conclusió és que la fórmula més adequada per a Konexiona seria una combinació de banc del temps amb les entitats amb les quals ja col·labora, banca ètica per a la gestió quotidiana, i intercanvis puntuals que no comprometin la liquiditat.

Konexiona i l’alineació amb els marcs de política pública

A partir de l’anàlisi de l’estructura de Konexiona, de la seva relació amb la tecnologia i les seves possibilitats amb les finances ètiques, s’ha d’estudiar quins instruments institucionals existeixen per donar suport a entitats com aquesta. L’objectiu d’aquest apartat és connectar els àmbits treballats durant el curs (digitalització, finances ètiques, monedes socials) amb els instruments institucionals disponibles.

El Pla d’Acció per a l’Economia Social (2021-2030) —a escala europea— reconeix les cooperatives com a motor del desenvolupament sostenible i proposa 38 mesures concretes per crear condicions favorables al seu creixement.

Per a Konexiona, tres àmbits del Pla d’Acció són directament rellevants: la transició digital de les entitats de l’ESS, la contractació pública responsable i l’accés a finançament europeu. A la pràctica, una microocoperativa de tres persones a Montgat difícilment té recursos per accedir a convocatòries europees dissenyades per a entitats amb personal dedicat a la gestió de projectes i subvencions.

El PERTE d’Economia Social i de les Cures —a escala nacional— ha mobilitzat més de 2.500 milions d’euros i ha arribat a 4.461 entitats. La seva línia dedicada a la millora de la competitivitat de les pimes de l’ESS per afrontar la transformació digital connecta directament amb el dilema que hem analitzat al llarg del curs: Com pot Konexiona migrar cap a eines lliures (CommonsCloud, Matomo) sense perdre competitivitat davant els seus clients?.

El PERTE podria finançar aquesta transició, però exigeix que els projectes es desenvolupin en un mínim de dues comunitats autònomes i es presentin per entitats amb implantació territorial àmplia. Per a Konexiona, és inviable. L’única manera seria si es presentés a través d’una agrupació amb altres cooperatives de l’ESS —per exemple, via la XES o el Mosaic Tecnològic Cooperatiu—.

Els Ateneus Cooperatius —a escala autonòmica—  promoguts pel Departament d’Empresa i Treball, són espais de trobada, coordinació, aprenentatge i assessorament en l’àmbit de l’ESS. Konexiona, com a cooperativa del Maresme, té a Coop Maresme com a Ateneu Cooperatiu de referència.

Aquesta xarxa territorial és l’instrument més accessible dels tres: no requereix projectes transnacionals ni documentació complexa, sinó participació en xarxes locals. De fet, l’Ateneu podria ser el canal per abordar dos dels reptes que hem identificat durant el curs: facilitar l’accés a la contractació pública municipal i impulsar un banc del temps entre cooperatives del Maresme.

Pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible, Konexiona contribueix de manera directa:

  • ODS 5 (Igualtat de gènere): cooperativa fundada i liderada per tres dones.
  • ODS 8 (Treball decent): model de feina democràtica amb salaris justos i conciliació.
  • ODS 11 (Ciutats sostenibles): projectes d’arrelament com la Guia de Montgat.
  • ODS 12 (Consum responsable): aposta per proveïdors ètics i la reflexió sobre la petjada ambiental de la digitalització.
  • ODS 17 (Aliances): intercooperació amb Arç Coop, Omplim, Lamosca i participació en xarxes com la XES.

Contractació pública en la sostenibilitat i impacte

Un aspecte que podria ser determinant per a la sostenibilitat de Konexiona és la contractació pública. Les administracions locals i supralocals necessiten serveis de comunicació, disseny web i gestió de xarxes, i podrien incorporar clàusules socials en les licitacions que afavorissin la contractació d’entitats de l’ESS. El Pla d’Acció Europeu ja identifica la contractació pública responsable com una de les seves àrees prioritàries, i la Llei de Contractes del Sector Públic espanyola permet introduir criteris socials i mediambientals en la valoració de les ofertes.

Per a una cooperativa com Konexiona, accedir a contractes públics municipals (Montgat, Mataró, comarca del Maresme) suposaria una font d’ingressos més estable. A més, treballar per a administracions públiques reforçaria el seu impacte social: la comunicació institucional sobre serveis públics, ESS o comerç de proximitat encaixa perfectament amb la seva missió. Tanmateix, la realitat és que les microcooperatives sovint no tenen la capacitat administrativa per competir en licitacions, que requereixen documentació extensa i garanties financeres. Els Ateneus Cooperatius podrien jugar un paper facilitador aquí, ajudant les cooperatives petites a accedir a aquests processos.

Valoració global

Konexiona és una entitat petita, però la seva capacitat per incidir en l’entorn va més enllà de la dimensió de l’organització.

Han demostrat que és viable un model de treball cooperatiu, liderat per dones i democràtic en un sector (el màrqueting) dominat per agències convencionals amb estructures jeràrquiques. En l’actualitat hi ha moltes cooperatives i entitats del tercer sector que necessiten millorar la seva presència digital però no saben com fer-ho de manera coherent amb els seus valors. Konexiona pot ocupar un nínxol estratègic, assessorant entitats de l’ESS en comunicació digital coherent amb els seus valors. Projectes com la Guia de Montgat demostren que una cooperativa de comunicació pot generar impacte social real al seu municipi (arrelament territorial), connectant comerç local, comunitat i ESS a través d’eines digitals.

Tot i que s’enfronten a reptes com la dependència tecnològica, marges econòmics ajustats propis d’una microcooperativa, i la dificultat d’accedir a finançament i contractació pública, el camí per a Konexiona no és créixer en dimensió, sinó créixer en coherència, en valors i en impacte.

Interacció amb l’entitat

Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha establert contacte directe amb Konexiona per correu electrònic el març de 2026. Les sòcies van facilitar informació detallada sobre els seus principis, estructura i vinculació amb l’ESS, que ha servit de base per a tota l’anàlisi. Per a aquesta darrera fase es va contactar novament amb l’entitat per contrastar les conclusions sobre política pública i contractació pública, però no es va obtenir resposta dins del termini de lliurament. Les reflexions d’aquest apartat es basen, per tant, en la informació facilitada en el primer contacte i en les fonts documentals consultades.

Bibliografia

Comissió Europea. (2021). Construir una economía que funcione para las personas: un plan de acción para la Economía Social. COM/2021/778 final. https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1537&langId=es

CooDin. (2020). Lo que nos cuenta la realidad catalana sobre las monedas sociales y la Economía Social y Solidaria. Mercado Social Madrid. https://www.mercadosocial.madrid/monedas-sociales-mondeas-locales-economia-social-y-solidaria-monedas-complementarias-cataluna/

Coop Maresme. (s.d.). Ateneu Cooperatiu del Maresme. https://coopmaresme.cat/

Economiasocial.coop. (s.d.). Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.coop/ateneus-cooperatius

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. (2026, març). Comunicació personal per correu electrònic.

La Moncloa. (2025, 17 de febrer). El PERTE de Economía Social y Cuidados ha movilizado más de 2.500 millones de euros y ha alcanzado un 92% de ejecución. https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/trabajo14/paginas/2025/170225-alianza-perte-economia-social-cuidados.aspx

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. https://www.mites.gob.es/es/sec_eco_social/perte_ESyEC/index.htm

Nexe. (2021, 17 de maig). Sobirania tecnològica, la gran assignatura pendent. https://nexe.coop/reportatge/sobirania-tecnol%C3%B2gica-la-gran-assignatura-pendent

S’ha utilitzat  CLAUDE, Anthropic (maig de 2026), com a suport per a l’elaboració d’aquesta activitat. Els prompts emprats han anat orientats a estructurar les idees i contrastar dades citades en aquest article; revisió gramatical i ortogràfica dels textos redactats per mi i  revisió de referències bibliogràfiques i citacions.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Coop57 i el seu paper transformador dins l’economia social i solidària

Albert Porta Teixidor
Visibilitat: Públic - - comentari el Coop57 i el seu paper transformador dins l’economia social i solidària

Coop57 i el seu paper transformador dins l’economia social i solidària

Albert Porta Teixidor
Visibilitat: Públic - - comentari el Coop57 i el seu paper transformador dins l’economia social i solidària
Una entitat financera diferent dins de l’ESS Al llarg del curs he treballat amb Coop57 com a cas d’estudi, i en aquesta última activitat m’ha interessat fer una lectura més global del seu paper dins de l’economia social i solidària. Més que tornar a presentar l’entitat, el que m’ha semblat rellevant és entendre què aporta realment al seu territori i al conjunt de l’ESS, quines problemàtiques socials i econòmiques aborda, i fins a quin punt el seu potencial transformador depèn…
Una entitat financera diferent dins de l’ESS Al llarg del curs he treballat amb Coop57 com a cas d’estudi,…

Una entitat financera diferent dins de l’ESS

Al llarg del curs he treballat amb Coop57 com a cas d’estudi, i en aquesta última activitat m’ha interessat fer una lectura més global del seu paper dins de l’economia social i solidària. Més que tornar a presentar l’entitat, el que m’ha semblat rellevant és entendre què aporta realment al seu territori i al conjunt de l’ESS, quines problemàtiques socials i econòmiques aborda, i fins a quin punt el seu potencial transformador depèn també dels marcs de política pública que l’acompanyen o la limiten.

Coop57 és una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris que recull estalvi de persones i entitats per canalitzar-lo cap al finançament de projectes de l’economia social i solidària. No es presenta com una banca convencional, sinó com una eina financera orientada a la transformació social, basada en principis com l’ètica aplicada, la participació democràtica, la coherència entre valors i ús dels diners, la transparència i l’arrelament territorial. Aquesta definició és important perquè situa Coop57 no només com una entitat coherent amb l’ESS, sinó com una infraestructura financera que permet que moltes altres iniciatives cooperatives, associatives o comunitàries puguin existir i créixer.

Les dades de la memòria d’activitat de 2024 reforcen aquesta idea. Coop57 va tancar l’any amb 64,5 milions d’euros en aportacions, 45,9 milions en préstecs en curs, 5.602 persones sòcies col·laboradores i 1.258 entitats sòcies de serveis. Només el 2024 va concedir 26,7 milions d’euros en nous préstecs. Més que un simple indicador de volum, aquestes xifres mostren que Coop57 ha aconseguit consolidar una estructura financera al servei d’un ecosistema econòmic que sovint troba dificultats per accedir al crèdit en el sistema bancari convencional.

Coop57 i els aprenentatges del curs

Un dels aprenentatges més clars del curs és que Coop57 representa molt bé la dimensió estructural de l’ESS. Hi ha entitats que transformen la realitat des de serveis concrets, des de les cures, des del consum o des de la producció. Coop57, en canvi, transforma des d’un altre lloc: el del finançament. Això em sembla especialment rellevant perquè vol dir que intervé en una peça central de l’economia i no en un àmbit marginal. Des d’aquesta perspectiva, la seva aportació va més enllà del fet de ser “una alternativa” a la banca: fa possible que altres projectes transformadors tinguin recursos, estabilitat i marge per desenvolupar-se.

La digitalització és un altre eix que m’ha ajudat a entendre millor el cas. Coop57 disposa d’una oficina virtual per fer consultes i gestions, i durant la pandèmia va impulsar Participa Coop57, una adaptació de Decidim desenvolupada amb la cooperativa Colectic per facilitar processos assemblearis i participatius en format digital. Això mostra una aposta per una digitalització funcional, vinculada a la participació i a l’operativa quotidiana, i també una certa coherència amb valors de programari lliure i sobirania tecnològica. Ara bé, aquest procés també deixa clar que la tecnologia per si sola no garanteix més democràcia: la participació depèn de la qualitat dels espais deliberatius i de com es faciliten, no només de l’eina utilitzada.

En canvi, quan penso en monedes socials o bancs del temps, la conclusió que he tret durant el curs és diferent. En el cas de Coop57, aquestes eines no serien centrals, perquè el nucli del seu projecte són clarament les finances ètiques. Si poguessin tenir algun sentit, seria només com a instruments complementaris en ecosistemes territorials concrets, per reforçar circuits de proximitat, suport mutu o intercooperació local. Per això, més que veure monedes socials o bancs del temps com una extensió natural de Coop57, jo els veig com a mecanismes que podrien dialogar amb el seu entorn, però no substituir ni redefinir la seva funció principal.

Alineació amb els grans marcs de política pública

Si situem Coop57 dins dels grans marcs institucionals, l’encaix és bastant clar. En primer lloc, la seva activitat es pot relacionar amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, especialment els vinculats al treball digne i creixement inclusiu, la reducció de desigualtats, les comunitats sostenibles, la producció responsable i les aliances. No perquè Coop57 resolgui aquests reptes per si sola, sinó perquè contribueix a sostenir projectes que generen ocupació digna, arrelament territorial, serveis comunitaris i activitat econòmica no especulativa.

En l’àmbit català, Coop57 també opera dins d’un entorn on existeixen instruments específics de suport al cooperativisme i a l’ESS. Els Ateneus Cooperatius, promoguts pel Departament d’Empresa i Treball, es defineixen com espais de trobada, coordinació, aprenentatge, innovació i assessorament per promoure i fer créixer l’economia social al territori. La Xarxa d’Ateneus Cooperatius està formada per 14 ateneus, integra 380 organitzacions de l’economia social i entitats públiques, ha acompanyat 4.500 projectes en els darrers cinc anys i ha implicat 120.000 persones en les seves activitats. Coop57 no és un Ateneu, però forma part d’aquest mateix ecosistema català de suport públic i territorial a l’ESS.

A escala estatal, el cas encaixa clarament amb el PERTE de l’Economia Social i de les Cures. El Ministeri de Treball el presenta com una aposta per impulsar i desenvolupar l’economia social espanyola i el seu potencial transformador, així com per desenvolupar serveis de cures accessibles i centrats en les persones. A més, les convocatòries del PERTE consideren subvencionables despeses vinculades a personal, transformació digital, sostenibilitat, assistència tècnica o actius materials i immaterials, sempre que impliquin un canvi estructural i un impacte durador sobre l’economia i la societat. En aquest marc, Coop57 encaixa de manera natural, perquè representa justament una infraestructura financera que pot facilitar que aquest tipus de projectes transformadors es consolidin.

A nivell europeu, el Pla d’Acció per a l’Economia Social aprovat per la Comissió Europea el 2021 també dona molt sentit al cas. El pla parteix de la idea que l’economia social és clau per avançar cap a un model més just, sostenible i resilient, i s’estructura en tres eixos: millorar les condicions marc, obrir oportunitats i reforçar el reconeixement del sector. A més, la revisió intermèdia publicada el març de 2026 subratlla que l’economia social s’ha consolidat com a part integral de l’economia europea i que continuen sent prioritàries qüestions com l’accés a finançament, a mercats i a marcs favorables. Aquest és justament l’espai on Coop57 pren sentit: perquè treballa sobre una de les condicions materials que més sovint limiten el creixement de l’ESS, que és l’accés a finançament coherent amb els seus valors.

Contractació pública: una palanca indirecta però decisiva

La contractació pública és probablement l’aspecte que més cal llegir amb precisió en el cas de Coop57. D’entrada, no sembla una cooperativa que depengui directament de licitacions públiques per funcionar, perquè el seu paper principal no és el de proveïdora de serveis habituals a l’administració. Tot i així, la contractació pública és molt rellevant per al seu entorn. La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic estableix que la compra pública ha d’incorporar consideracions socials, ambientals i d’innovació, cosa que obre la porta a una contractació pública responsable.

Des del meu punt de vista, això és clau perquè moltes de les entitats que Coop57 finança poden dependre, directament o indirectament, d’aquesta compra pública responsable per sostenir-se. Si una cooperativa, una fundació o una associació de l’ESS accedeix a contractes públics amb clàusules socials o ambientals, millora la seva estabilitat econòmica; i si millora la seva estabilitat, també reforça l’ecosistema financer ètic del qual Coop57 forma part. Dit d’una altra manera: la compra pública responsable no és només una oportunitat per a les entitats que contracten amb l’administració, sinó també per a les infraestructures financeres que sostenen aquest ecosistema.

Ara bé, aquí també hi ha límits. La contractació pública pot ser una palanca de transformació, però també pot generar barreres importants: complexitat administrativa, pes excessiu del criteri econòmic, manca de cultura de compra responsable o dificultat d’escala per a entitats petites o mitjanes de l’ESS. Per això, crec que el repte no és només obrir la contractació pública a l’economia social, sinó fer-ho d’una manera que no acabi reproduint lògiques competitives o burocràtiques que posin en risc els valors i la sostenibilitat del sector.

Interacció amb l’entitat

Durant el procés d’elaboració d’aquest text vaig intentar establir contacte amb l’entitat per contrastar algunes idees. En concret, vaig enviar un correu electrònic breu amb preguntes sobre el paper actual de Coop57 dins de l’ESS, la relació amb les polítiques públiques, la digitalització i la seva capacitat transformadora. Tot i això, no he rebut resposta abans de tancar aquesta publicació.

Valoració final

La meva valoració global és que Coop57 té una capacitat transformadora molt alta perquè actua sobre una dimensió estructural: les finances. No només dona suport a projectes concrets, sinó que contribueix a fer viable una altra manera d’organitzar l’economia, més democràtica, més territorialitzada i més orientada al bé comú. Aquest és, per mi, el seu principal valor: demostrar que les finances també poden ser una infraestructura de transformació social.

Ara bé, el cas també mostra un límit important: el potencial de l’ESS no depèn només de la coherència interna de les entitats. També depèn dels marcs institucionals que les reconeixen, les financen, les fan visibles o les dificulten. En aquest sentit, Coop57 és una bona prova que les polítiques públiques no són un simple context extern. Poden ser una palanca per ampliar l’impacte de l’economia social o, si no es despleguen bé, poden deixar-la en una posició secundària. Per això, més que veure Coop57 com una excepció admirable, jo la veig com un exemple molt clar del tipus d’infraestructura que cal si realment es vol enfortir una economia al servei de les persones.

Bibliografia

BOE. (2017). Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic.

Comissió Europea. (2021). Social Economy Action Plan.

Comissió Europea. (2026). Mid-term review of the action plan for the social economy.

Coop57. (s. d.). Qui som.

Coop57. (s. d.). Principis ètics.

Coop57. (s. d.). L’oficina virtual.

Coop57. (2020). Participa Coop57, una nova eina al servei de la participació i la democràcia.

Coop57. (2024). Memòria d’activitat 2024.

Economia Social Catalunya. (s. d.). Ateneus Cooperatius.

Ministeri de Treball i Economia Social. (s. d.). Economia Social.

Ministeri de Treball i Economia Social. (s. d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Ús de la IA

Aquest text s’ha elaborat a partir de l’anàlisi, la selecció i la redacció pròpia dels continguts. La IA s’ha utilitzat com a eina de suport per ordenar idees, reformular alguns fragments, revisar l’expressió escrita  i ajudar a definir una estructura més clara i publicable per al fòrum.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

AMPANS en l’economia social: inclusió, límits i potencial transformador

Anna Vilamú Carbonell
Visibilitat: Públic - - comentari el AMPANS en l’economia social: inclusió, límits i potencial transformador

AMPANS en l’economia social: inclusió, límits i potencial transformador

Anna Vilamú Carbonell
Visibilitat: Públic - - comentari el AMPANS en l’economia social: inclusió, límits i potencial transformador
Una fundació arrelada al territori i orientada a la inclusió  AMPANS és una de les entitats socials més consolidades de la Catalunya…
Una fundació arrelada al territori i orientada a la inclusió  AMPANS és una de les entitats socials més consolidades…

Una fundació arrelada al territori i orientada a la inclusió 

AMPANS és una de les entitats socials més consolidades de la Catalunya Central i un cas especialment rellevant per analitzar les possibilitats i les contradiccions de l’Economia Social i Solidària (ESS) aplicades a la inclusió social. Nascuda com a associació l’any 1965 a Manresa per iniciativa de famílies d’infants amb discapacitat intel·lectual, l’any 2010 es va transformar en fundació amb l’objectiu de disposar de tots els mecanismes que preveu el marc legislatiu per consolidar i assegurar els béns i el futur de les persones usuàries amb total garantia, i avui dia compta amb una àmplia xarxa de serveis educatius, residencials, laborals i comunitaris. 

La seva missió és acompanyar i donar suport a persones amb discapacitat intel·lectual o en situació de vulnerabilitat en àmbits com l’educació, la qualitat de vida i la inserció laboral, garantint-ne els drets i promovent valors de sostenibilitat i transformació social. A això s’afegeix una forta presència territorial al Bages i una diversificació d’activitats que combina serveis socials amb activitat econòmica pròpia en àmbits com la jardineria, la restauració, l’agroalimentació o els serveis ambientals. 

Aquesta trajectòria converteix AMPANS en una organització amb una aportació real al territori: cobreix necessitats socials estructurals, genera oportunitats laborals per al col·lectiu i contribueix a la cohesió comunitària. Ara bé, precisament per la seva dimensió i pel seu pes institucional, AMPANS també planteja interrogants importants, com ara: fins a quin punt té un perfil transformador del sistema? 

AMPANS com a expressió de l’ESS: grans fortaleses i límits evidents 

AMPANS mostra una alineació notable amb dos dels grans eixos de l’ESS: el compromís territorial i l’orientació a les necessitats humanes. La seva activitat es desplega en múltiples àmbits, des del suport i l’acompanyament de les persones usuàries fins a la creació d’itineraris formatius i laborals, la producció agroalimentària de proximitat o el desenvolupament de projectes comercials amb impacte social. 

Les dades publicades en la Memòria d’Activitats 2024 (AMPANS, 2025) reforcen la imatge d’impacte i creixement any rere any. En l’exercici, va atendre 3.138 persones, en va acollir 407 en residències i llars pròpies, va comptar amb 730 donants compromesos amb el projecte i va sostenir una plantilla de 1.088 professionals, dels quals un 26,19% tenien discapacitat. Aquestes xifres no només mostren volum, sinó capacitat de resposta i arrelament real al territori. 

Així i tot, la seva alineació amb l’ESS no és completa, i apareixen limitacions en l’àmbit de la governança. AMPANS és una fundació privada sense ànim de lucre amb una estructura jeràrquica clara, on el poder de decisió recau principalment en el Patronat. Tot i que existeixen espais de participació de professionals, famílies i persones usuàries, aquests són merament consultius i no vinculants. Això fa que la seva participació sigui més simbòlica que efectiva i situa l’entitat en una posició ambigua: orientada al bé comú, però sense una democràcia interna forta. 

Semàfor d’alineació als eixos de l’ESS per a AMPANS. Font: elaboració pròpia (Canva) 

Des d’una perspectiva crítica, això és una contradicció rellevant. Una entitat que treballa per l’autonomia, la dignitat i la inclusió de les persones vulnerables hauria també de fer un pas més decidit cap a formes de governança més democràtiques o compartides. Si no ho fa, corre el risc de reproduir una lògica paternalista, en què es decideix sobre les persones sense una participació real d’aquestes en les decisions estratègiques del seu dia a dia. 

Digitalització: eina d’inclusió o modernització funcional? 

La digitalització d’AMPANS pot entendre’s com una oportunitat clara per millorar la coordinació, la traçabilitat, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis. En una organització tant extensa i diversa, digitalitzar no hauria de significar només informatitzar processos, sinó fer-los més comprensibles, accessibles i útils per a les persones usuàries, les famílies i els equips professionals. 

Ara bé, la lectura crítica extreta de l’anàlisi feta posa en evidència la dependència de plataformes privades, la poca evidència de sobirania tecnològica i la manca d’una relació clara entre eines digitals i participació efectiva que condueixen a pensar que AMPANS s’apropa més a un model funcional que no pas a una digitalització plenament coherent amb l’ESS i l’empoderament col·lectiu. 

Aquest és un punt sensible, ja que en una entitat que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual o diversitat funcional, el risc d’exclusió digital per motius d’accessibilitat és especialment important. Per això, es considera que la transició digital d’AMPANS hauria de partir de la incorporació d’eines accessibles, programari lliure, espais de decisió participativa i una aposta clara per la sobirania tecnològica. 

Finances ètiques i monedes socials: coherència possible, però paper limitat 

Pel seu perfil, AMPANS encaixa conceptualment amb els principis de les finances ètiques. Així i tot, la informació pública consultada no evidencia una vinculació explícita amb instruments o monedes socials concretes. Atesa aquesta coherència potencial i la manca d’informació disponible, s’ha contactat amb l’entitat per indagar-hi, tot i que sense èxit per l’absència de resposta. 

AMPANS es finança a través d’un model mixt que combina finançament públic institucional, recursos europeus, programes vinculats a convocatòries específiques, aportacions derivades d’aliances amb empreses, fundacions i altres entitats del territori, i ingressos per les seves pròpies activitats; per tant, l’impacte de les monedes socials no podria ser estructural, sinó un recurs de dinamització comunitària complementari que hauria de desenvolupar-se sota un criteri estricte d’accessibilitat: formats senzills, suports híbrids i eines comprensibles imprescindibles perquè no siguin excloents per a les persones usuàries. 

Els grans marcs institucionals: alineació alta, però accés desigual 

L’encaix d’AMPANS amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és clar. La fundació declara explícitament el seu compromís amb l’Agenda 2030 i el Pacte Mundial de les Nacions Unides, i la seva activitat té una relació directa amb diversos ODS, especialment els ODS 1, 3, 4, 8, 10, 12 i 17, tal com s’identifica en la imatge.  

ODS integrats a AMPANS. Font: elaboració pròpia (Canva) 

També hi ha una correspondència clara amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social. AMPANS encaixa en les prioritats de la UE de generar polítiques i marcs estratègics favorables per impulsar l’economia social, incrementar les seves oportunitats de creixement i assegurar el reconeixement i la visibilitat del model econòmic gràcies a la seva capacitat d’innovació social, la creació d’ocupació inclusiva i de desenvolupament territorial.  

En l’àmbit català, el seu arrelament, els projectes vinculats a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat, la prestació de serveis d’atenció a les persones o la col·laboració en iniciatives de consum responsable estan en plena sintonia amb les línies d’actuació que impulsen els Ateneus Cooperatius promoguts pel Departament d’Empresa i Treball.  

En relació amb instruments de col·laboració publicoprivada, com els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), per exemple, AMPANS també hi presenta alineació, especialment en l’àmbit de l’economia social i la seva orientació a la inclusió sociolaboral, la creació d’ocupació i el desenvolupament de projectes amb impacte social, territorial i transformador, tot i que no de forma tant clara i directa com en les iniciatives anteriors.  

En aquest àmbit, però, cal introduir una reflexió crítica sobre els aspectes de valoració i reconeixement de les entitats. És relativament fàcil reconèixer l’ESS en els discursos de les organitzacions, però, a la pràctica, la sobrecàrrega burocràtica per obtenir el reconeixement “oficial” i poder accedir a subvencions o programes de finançament pot resultar una barrera d’entrada important. Això fa que les entitats més professionalitzades, com ara AMPANS, es trobin en una posició més favorable d’accés que no pas les iniciatives més petites o menys dotades, fet que genera desigualtats entre elles.   

Contractació pública: eina transformadora o mecanisme de dependència? 

La contractació pública és un dels factors més rellevants per entendre tant la sostenibilitat econòmica com el paper transformador de la fundació. Segons les dades publicades a la plataforma d’anàlisi de contractes i adjudicacions públiques, Contractes.cat, els principals òrgans contractants d’AMPANS en els primers cinc mesos de 2026 són l’Ajuntament de Manresa, amb 10 contractes que ascendeixen a 2.997.043 € (el 38,6% del total ), i el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, amb 5 contractes i 2.808.070 € (el 36,1%). A molta distància apareixen altres administracions i entitats públiques, com l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (277.197 €, 2 contractes), CIMALSA (242.895 €, 2 contractes) o l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages (194.853 €, 8 contractes). 

Aquesta concentració evidencia el vincle territorial d’AMPANS amb el Bages i posa de manifest que no només rep subvencions com a receptora passiva, sinó que també actua com a proveïdora de serveis i gestora de contractes amb impacte públic directe, per exemple en la gestió de residus. Ara bé, aquesta dependència pot generar tensions financeres: d’una banda, reforça el projecte i incorpora valor social, però, de l’altra, el pes de les licitacions pot sotmetre l’entitat a dinàmiques de competència que en comprometin la viabilitat. Per això, és vital apostar per una contractació pública responsable, amb clàusules socials i ambientals efectives, estabilitat temporal i reconeixement del valor comunitari, de manera que el finançament públic no depengui d’una successió permanent de licitacions i dependència, sinó que esdevingui una palanca real de transformació. 

En el cas d’AMPANS, això podria reforçar molt la seva estabilitat econòmica i ampliar-ne l’impacte social.  

Impacte real, però amb límits estructurals 

Es pot concloure, doncs, que AMPANS aporta molt al territori: cobreix necessitats socials estructurals, genera ocupació inclusiva, impulsa l’economia local i articula serveis essencials per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius vulnerables. En aquest sentit, és una entitat alineada i potent dins l’ESS. 

Així i tot, l’anàlisi rigorosa duta a terme obliga a no idealitzar-la. Malgrat la seva fortalesa en impacte i arrelament, presenta una democratització interna, una sobirania tecnològica i una autonomia financera limitades. Atesa la seva envergadura i capacitat, AMPANS hauria d’incrementar la participació real i la coherència amb els principis de l’ESS, així com apostar per models de relació amb l’administració més transformadors, no només aquells que en garanteixin la supervivència, sinó que la consolidin com a agent de canvi social. Alhora, li caldria aprofundir en una governança compartida, digitalització inclusiva i una estratègia de contractació pública que no faci del preu el criteri principal de selecció. 

El repte actual d’AMPANS no és només preservar l’impacte assolit, sinó convertir-lo en una pràctica plenament coherent amb els valors transformadors de l’ESS.

 

CONTACTE AMB L’ENTITAT

S’ha contactat amb l’entitat AMPANS el dia 4 de maig de 2026, via correu electrònic, en el marc de la recerca per analitzar la seva dimensió social i la possible vinculació amb les monedes socials, sol·licitant informació sobre experiències, valoracions i aplicacions en l’àmbit de la inclusió i l’intercanvi comunitari. Tanmateix, fins al moment de la redacció d’aquest document, no s’ha rebut cap resposta.

ÚS DE LA IA

Gràcies a la IA, he pogut cercar informació concreta que m’interessava per estructurar el treball, utilitzant els prompts següents:

    • “Quina estructura segueix un article acadèmic d’anàlisi crítica?”, per organitzar el contingut de l’article.
    • “Què són els Ateneus Cooperatius, el PERTE i el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE? Defineix-los breument”, per obtenir una base teòrica que posteriorment he contrastat amb els recursos d’aprenentatge i les fonts detallades a la bibliografia.
    • Finalment, “corregeix en llenguatge inclusiu i no sexista, i, si cal, marca els canvis”, per fer una revisió final de les formulacions de gènere i altres aspectes inclusius.
FONTS CONSULTADES:

AMPANS. (1997). Codi d’ètica d’Ampans [Document corporatiu]. https://www.ampans.cat/images/codi_etica.pdf 

AMPANS. (2023). Estatuts 2023 [Document corporatiu]. https://drive.google.com/file/d/1NEYzZ4T-56EEz-7YWeOY8srjYUwxLJAx/view 

AMPANS. (s. d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat 9 de maig de 2026, de https://ampans.cat/ 

AMPANS. (s. d.). Compromiso con Objetivos Desarrollo Sostenible ODS. Recuperat 9 de maig de 2026, de https://ampans.cat/es/nosotros/ods/ 

AMPANS.(2025). Memòria d’Activitats 2024. Capaços de tot! [Document corporatiu]. https://ampans.cat/wp-content/uploads/2025/05/Memoria-AMPANS-2024.pdf 

Ateneus Cooperatius. (s. d.). Economiasocial.coop. Recuperat 12 de maig de 2026, de https://dges.andreugros.com/ateneus-cooperatius 

Canva. (s. d.). Creació d’imatges i elements gràfics personalitzats [Eina de disseny gràfic]. https://www.canva.com/ 

CEPES. (s. d.). CEPES presenta en España el Plan de Acción Europeo para la Economía Social. Recuperat 13 de maig de 2026, de https://www.cepes.es/nota-prensa/763_cepes-presenta-espana-plan-accion-europeo-para-economia-social 

Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia. (2021, febrer). Guia sobre l’aplicació d’ingressos a les finalitats fundacionals. Metodologia per al càlcul del percentatge. https://repositori.justicia.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14226/958/guia-aplicacio-fundacional.pdf 

Generalitat de Catalunya. (s. d.). Entendre la contractació pública. Recuperat 10 de maig de 2026, de https://web.gencat.cat/ca/generalitat/accio-govern/contractacio-publica/entendre-contractacio-publica 

FUNDACIÓ AMPANS. (s. d.). Contractes.cat. Recuperat 15 de maig de 2026, de https://www.contractes.cat/empreses/G08444671 

Perplexity AI. (2026). Revisions i consultes relacionades especificades en l’apartat “Ús de la IA” [Xat d’IA generatiu]. https://www.perplexity.ai/  

PERTE. (s. d.). PERTE. Recuperat 13 de maig de 2026, de https://www.prtr.miteco.gob.es/es/perte.html 

PERTE de economía social y de los cuidados | Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia Gobierno de España. (s.d.). Recuperat 12 de maig de 2026, de https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados 
Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

La Fageda com a model transformador dins l’Economia Social i Solidària

Sadia Fatima Mustafa Ikhlaq
Visibilitat: Públic - - comentari el La Fageda com a model transformador dins l’Economia Social i Solidària

La Fageda com a model transformador dins l’Economia Social i Solidària

Sadia Fatima Mustafa Ikhlaq
Visibilitat: Públic - - comentari el La Fageda com a model transformador dins l’Economia Social i Solidària
Introducció L’Economia Social i Solidària (ESS) proposa una forma alternativa de veure l’activitat econòmica, posant les persones, la comunitat i la sostenibilitat…
Introducció L’Economia Social i Solidària (ESS) proposa una forma alternativa de veure l’activitat econòmica, posant les persones, la comunitat…

Introducció
L’Economia Social i Solidària (ESS) proposa una forma alternativa de veure l’activitat econòmica, posant les persones, la comunitat i la sostenibilitat al centre. En aquest sentit, La Fageda s’ha establert com un dels projectes més emblemàtics de Catalunya en termes d’inclusió social i impacte comunitari.
Aquest article examina La Fageda des d’una perspectiva crítica i completa, vinculant el seu model amb els principals temes tractats durant el curs: ESS, digitalització, finances ètiques i monedes socials. També s’analitza la seva connexió amb marcs de política pública com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social o els Ateneus Cooperatius.

Presentació de l’entitat
La Fageda és una fundació ubicada a la Garrotxa que treballa principalment per la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals greus. L’entitat es va fundar l’any 1982 per Cristóbal Colón amb la finalitat de crear oportunitats laborals dignes per a persones en situació de vulnerabilitat.
Actualment, La Fageda realitza la seva activitat en el sector alimentari, especialment en la fabricació de iogurts, postres lactis, gelats i melmelades. Tot i això, el seu objectiu principal no és només econòmic, sinó social: millorar la qualitat de vida de les persones treballadores i promoure la seva inclusió.
Els valors fonamentals de l’entitat estan relacionats amb la dignitat, la sostenibilitat, la cooperació i el compromís amb el territori. Aquest model uneix activitat econòmica i impacte social, convertint La Fageda en un exemple dins de l’ESS.

Economia Social i Solidària: un model centrat en les persones
La Fageda representa clarament els principis de l’Economia Social i Solidària. L’entitat prioritza les necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic i promou una activitat productiva amb impacte social positiu.
A diferència de models empresarials tradicionals, La Fageda no entén els treballadors únicament com a mà d’obra, sinó com a persones amb drets, necessitats i capacitats diverses. Aquesta mirada encaixa plenament amb els valors de l’ESS, especialment pel que fa a la inclusió, la democràcia econòmica i el compromís comunitari.
A més, la seva activitat contribueix a reforçar l’economia local de la Garrotxa, fomentant un model més arrelat al territori i menys dependent de dinàmiques purament especulatives.

Digitalització i reptes tecnològics
Durant el curs s’ha treballat com la digitalització pot crear oportunitats però també tensions dins les organitzacions de l’ESS. En el cas de La Fageda, les tecnologies digitals tenen un paper important en aspectes com la gestió de la producció, el control de qualitat o la comunicació amb els clients.
La seva pàgina web i les xarxes socials ajuden a donar visibilitat al projecte i a transmetre el valor social de la marca. Aquesta comunicació digital és significativa perquè connecta el consum amb la consciència social i ajuda a fomentar el consum responsable.
Encara que també hi ha riscos. Un dels més rellevants és la dependència de grans plataformes digitals i eines tecnològiques que operen sota lògiques de mercat diferents dels valors de l’ESS. A més, la digitalització pot crear desigualtats internes si no totes les persones disposen de les mateixes habilitats digitals.
Per això, La Fageda podria enfortir estratègies de digitalització més ètiques i inclusives, optant per eines obertes, formació digital adaptada i espais de participació que siguin accessibles.

Finances ètiques i monedes socials
Un altre dels temes treballats durant el curs és la importància de les finances ètiques i les monedes socials dins l’ESS. En aquest sentit, La Fageda té característiques que podrien ajudar a la seva participació en iniciatives d’aquest tipus.
La fundació està molt lligada al territori i té una comunitat de consumidors que valora el seu impacte social. Això podria beneficiar la creació de xarxes de cooperació local, circuits econòmics més resistents o projectes relacionats amb bancs del temps i intercanvis no monetaris. No obstant això, també hi ha limitacions importants. La Fageda treballa dins del sector alimentari i depèn del sistema econòmic habitual per a gran part de la seva activitat. Per aquesta raó, una moneda social no podria reemplaçar el model actual, sinó només complementar-lo en àmbits concrets.
A partir de l’anàlisi DAFO que es va fer durant el curs i dels comentaris dels companys, es pot dir que aquest tipus d’iniciatives serien més útils com a eina de dinamització comunitària i territorial que no pas com un sistema econòmic central.

Relació amb les polítiques públiques
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
La Fageda contribueix directament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Especialment rellevants són:

  • ODS 3: Salut i benestar.
  • ODS 8: Treball digne i creixement econòmic.
  • ODS 10: Reducció de les desigualtats.
  • ODS 12: Producció i consum responsables.
  • ODS 17: Aliances per assolir els objectius.

La seva activitat demostra que és possible combinar sostenibilitat econòmica amb impacte social positiu.

Ateneus Cooperatius i ESS a Catalunya
El model de La Fageda encaixa plenament dins les estratègies de foment de l’ESS impulsades a Catalunya, a través dels Ateneus Cooperatius. El seu objectiu es buscar reforçar el cooperativisme, la innovació social i les economies locals. Tot i que La Fageda no és una cooperativa, comparteix gran part dels valors i objectius promoguts per aquestes xarxes: participació, arrelament territorial i transformació social.

Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social
El Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social reconeix el potencial transformador de les entitats socials en àmbits com la inclusió, l’ocupació i la cohesió territorial.
La Fageda representa aquest model, ja que combina activitat empresarial amb impacte comunitari i sostenibilitat social.

PERTE i innovació social
Els PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) poden representar oportunitats per a entitats com La Fageda, especialment en àmbits relacionats amb la sostenibilitat, la digitalització o la innovació territorial.
Tanmateix, també existeix el risc que aquest tipus de programes afavoreixin grans empreses amb més capacitat tecnològica i financera, dificultant l’accés d’entitats socials més petites o amb recursos limitats.

El paper de la contractació pública
La contractació pública es molt important en la sostenibilitat de les entitats de l’ESS. A través de clàusules socials i criteris de responsabilitat social, les administracions poden afavorir projectes amb impacte comunitari positiu.
En el cas de La Fageda, la contractació pública podria reforçar la seva estabilitat econòmica i ampliar la seva capacitat d’impacte social. Per exemple, prioritzant productes elaborats per entitats socials en escoles, hospitals o menjadors públics.
Això permetria no només donar suport a l’activitat econòmica de l’entitat, sinó també impulsar models de consum més responsables i coherents amb els valors de l’ESS.

Interacció amb l’entitat
Durant la realització d’aquest treball s’ha fet una consulta de la informació pública que es pot trobar a la pàgina web oficial de La Fageda, així com entrevistes i documents institucionals de l’entitat. A més, s’ha comparat part de l’anàlisi amb opinions i idees que han sorgit en el debat acadèmic amb els companys i companyes de l’assignatura. Aquest comentari ha ajudat a aprofundir especialment en temes relacionats amb la digitalització, les monedes socials i la viabilitat real d’algunes propostes. Aquest procés ha ajudat a formar una visió més crítica i realista sobre els reptes i les oportunitats de l’organització.

Valoració final
La Fageda és molt més que una empresa alimentària. Es tracta d’un projecte transformador que demostra que és possible combinar activitat econòmica, sostenibilitat i inclusió social.
Al llarg del curs s’ha pogut observar com l’entitat s’alinea amb molts dels principis centrals de l’Economia Social i Solidària, especialment pel que fa a la centralitat de les persones, l’arrelament territorial i la generació d’impacte comunitari.
Tot i això, també afronta reptes importants vinculats a la digitalització, la sostenibilitat econòmica i l’adaptació als nous contextos socials i tecnològics. El gran repte de futur serà continuar innovant sense perdre l’essència del projecte.
En definitiva, La Fageda representa un exemple clar de com l’economia pot esdevenir una eina de transformació social quan es construeix des de la cooperació, la dignitat i el compromís amb les persones.

Bibliografia
• Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. UOC.
• Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria. Webinar UOC.
• Fuster Morell, M., Espelt, R. & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5-31.
• La Fageda Fundació. (2026). https://www.fageda.com/
• Naciones Unidas. Objetivos de Desarrollo Sostenible. https://sdgs.un.org/goals
• Xarxanet.org. El valor de les monedes complementàries en les entitats.
• Diputació de Barcelona. Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.