El TEB avança en inclusió digital amb un projecte d’entrenament d’intel·ligència artificial
En un món actual, marcat per l´augment de la digitalització, la tecnologia s´ha convertit en un element determinat per poder accedir al mercat laboral. No obstant això, aquesta realitat també planteja una qüestió important: que passa amb aquelles persones que no disposen dels recursos o les competències per poder adaptar-se? Aquest problema és important en l´àmbit de l´ESS tal i com es pot veure en el cas de Comunitat Activa.
Aquest projecte impulsat per Grup ABD des de l´any 2011 té com a objectiu facilitar la inserció laboral i social de persones en situacions de vulnerabilitat, com ara persones amb baixos nivells formatius o dificultats administratives. El seu model es basa en itineraris personalitzats que combinen orientació, formació i suport social seguint el procés centrat en les persones. Aquesta perspectiva connecta directament amb els valors de l´ESS com són la cooperació, l´equitat i la cohesió social.
Al llarg del temps, aquest model s´ha pogut anar adaptant a les noves tecnologies del context digital. Tot i que no es tracta d´una entitat tecnològica en el seu començament, ha anat incorporant d´una manera progressiva les diferents eines digitals per a poder millorar la gestió dels itineraris i el seguiment de les persones usuàries. Amb aquesta incorporació els ha permès optimitzar els processos i oferir un acompanyament més ajustat a les necessitats individuals de cada persona.
Un dels aspectes mes importants és el paper de la digitalització en el desenvolupament de les competències digitals. En un mercat laboral, com he dit abans, més digitalitzat aquestes habilitats són molt importants. Així, Comunitat Activa ajuda a reduir la bretxa digital i a augmentar les possibilitats d´inserció laboral. Tal com ha comentat la companya d´aula Verònica, aquesta bretxa no només fa referència a l´accés a dispositius sinó també a la capacitats d´utilitzar-los d´una manera correcta.
L´ús de les diferents plataformes digitals per a trobar feina s´ha generalitzat cosa que demostra amb la necessitat d´integrar la capacitació digitals dins dels diferents itineraris. Tal com comenta la Verònica es pot afirmar que és important concretar com es treballa aquest tema en la pràctica, per tant, seria recomanable incorporar diferents accions com
- Formació en competències digitals bàsiques adaptada als diferents perfils de persones.
- Suport individualitzat per a facilitar l´aprenentatge progressiu i correcte.
- Activitats pràctiques orientades a la utilització d´eines digitals per a trobar feina.
Per una altra bada, la digitalització també pot ajudar per afavorir la creació de xarxes i espais de col.laboració entre els participants, professionals i altres agents del territori, d´aquesta manera es reforça la dimensió comunitària del projecte.
Amb tots aquests beneficis que trobem, també s´ha de tenir en compte els riscos que hi ha. La bretxa digital continua sent un dels principals problemes ja que pot generar noves formes d´exclusió si no es garanteixen les condicions d´accés i aprenentatge. A més, la dependència de plataformes digitals externes que sovint estan gestionades per grans empreses, pot entrar en conflicte amb els principis de l´ESS.
Des d´una mirada crítica també es important considerar quin impacte té la digitalització amb les relacions humanes. Una implementació excessiva de la tecnologia podria reduir la proximitat i la confiança, elements molt importants en els processos d´acompanyament laboral i social. Tal com diu la Verònica i totalment d´acord amb ella, el veritable repte és poder trobar un equilibri adequat. Per tant, es fonamental apostar per una digitalització inclusiva i coherent amb els valors de l´ESS, això implica garantir l´accés als recursos digitals, incorporar uns criteris que siguin ètics i desenvolupar diferents estratègies com.
- Col·laboracions amb diferents entitats i empreses per facilitar les oportunitats laborals.
- Creació o adaptació de les eines digitals que estiguin alineades amb els principis de l´ESS.
Acabant, el cas de Comunitat Activa posa de manifest que la digitalització va més enllà de la tecnologia ja que també té unes implicacions socials, econòmiques i ètiques. El principal repte és adaptar-se a aquest nou context sense perdre els valors que defineixen el seu projecte. Per això les entitats de l´ESS tenen una oportunitat important per promoure un model de digitalització més just i orientat a l´impacte social.
Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria
BLOC4BCN. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/
Grup ABD. (s.f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral.
https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/
Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/
Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/
Grup ABD. (s.f.). Comunidad Activa (descripció del programa).
https://abd.ong/programas/comunidad-activa/
Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral.
https://www.fsyc.org
Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària?
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
Debatcontribution 0el Comunitat Activa: el repte de la inclusió sociolaboral en l’era digital
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola David,
He trobat especialment interessant que no presentis la digitalització del Grup TEB com una simple qüestió d’eficiència, sinó com una eina que pot reduir barreres en àmbits molt diferents. Crec que aquest és un dels punts forts del teu text, perquè es veu clarament que, en el cas del TEB, la tecnologia no és neutra: segons com es dissenyi i s’implementi, pot ampliar autonomia o, al contrari, generar noves dependències.
Precisament per això, hi ha un aspecte que jo encara aprofundiria una mica més: la diferència entre fer accessibles les eines i donar capacitat real de decisió sobre aquestes eines. Aquí crec que el mateix TEB ofereix exemples molt potents. Per exemple, l’equip d’avaluadors d’accessibilitat cognitiva del TEB treballa amb una metodologia participativa en què persones amb discapacitat intel·lectual formades en accessibilitat avaluen en primera persona les principals barreres de comprensió d’entorns i serveis i, amb suport tècnic, formulen propostes de millora (Grup Cooperatiu TEB, 2019). Això em sembla molt rellevant perquè va més enllà de “fer eines adaptades”: situa les persones usuàries també com a agents que defineixen què vol dir que un entorn o un servei sigui realment accessible.
En aquesta mateixa línia, crec que et podria reforçar molt l’argument el cas de FàcilMent. No és només un projecte de simplificació de textos, sinó una iniciativa que promou l’accés a la informació de col·lectius amb dificultats de comprensió lectora, facilita la seva participació en la comunitat i, a més, genera ocupació, ja que les mateixes persones amb discapacitat intel·lectual validen documents per certificar que un text és fàcil i comprensible (Grup Cooperatiu TEB, 2022). Aquí la digitalització no apareix només com a suport, sinó també com a espai de treball, validació i producció de valor social.
Fins i tot en un terreny més avançat, em sembla molt significativa la iniciativa recent del TEB vinculada a l’entrenament d’intel·ligència artificial. El web explica que es va adaptar el programari d’etiquetatge amb llenguatge planer, icones identificables i guies visuals, i que les persones participants van arribar a classificar més de quatre mil imatges relacionades amb la gestió de residus (Grup Cooperatiu TEB, 2025). Per mi, això reforça una idea de fons molt potent: quan la tecnologia es pensa amb criteris d’accessibilitat, les persones amb discapacitat no només poden fer-la servir, sinó també participar en processos digitals complexos i contribuir a la innovació.
A més, crec que la teva anàlisi es podria enriquir encara més si connectessis el cas del TEB amb experiències externes que van en una direcció similar. Per exemple, Por Talento Digital es defineix com un programa de formació permanent orientat a millorar coneixements i competències digitals i tecnològiques de les persones amb discapacitat, amb l’objectiu de reforçar l’ocupabilitat, i especifica que ofereix formació accessible i adaptada, en modalitat presencial, online i mixta (Fundación ONCE, s. d.). Relacionat amb el TEB, això obre una idea interessant: la digitalització no hauria de quedar només en l’adaptació d’entorns, sinó també en la creació d’itineraris de capacitació progressiva que reforcin autonomia i ocupabilitat.
També em sembla molt rellevant la part sobre dades sensibles, perquè aquí el debat no és només tècnic, sinó també ètic. En aquest punt, em sembla suggerent posar en paral·lel el model de MIDATA, que es presenta com una cooperativa de dades orientada al bé comú i basada en el control ciutadà sobre les dades personals, la gestió del consentiment, l’accés selectiu per a recerca i la participació dels membres en el govern de la cooperativa (MIDATA Cooperative, s. d.). Portat al cas del TEB, això permetria reforçar encara més la teva reflexió: no es tractaria només de protegir dades, sinó també d’avançar cap a models en què la persona pugui entendre millor qui accedeix a la seva informació, amb quina finalitat i amb quin marge real de decisió.
Finalment, també et podria aportar valor relacionar el teu cas amb enfocaments més sistèmics de l’accessibilitat, com el d’ILUNION Consultoría, que treballa l’adaptació de documents i textos a lectura fàcil per eliminar barreres en l’accés a la informació de persones amb discapacitat intel·lectual o cognitiva (ILUNION Consultoría, s. d.). Això encaixa molt amb el TEB perquè suggereix que l’accessibilitat no hauria de ser només una funcionalitat puntual, sinó un criteri transversal de disseny que travessi documents, plataformes, comunicació interna i relació amb l’entorn.
Per això, crec que la teva anàlisi encara guanyaria força si incorporessis aquesta idea: en el marc de l’ESS, el repte no és només tenir una digitalització accessible, sinó que aquesta sigui també participada, comprensible i empoderadora. En el cas del TEB, això encaixa bé amb la seva pròpia missió de promoure projectes de vida amb màxima autonomia i participació activa i amb el seu enfocament de “les persones al centre” (Grup TEB, s. d.).
Bibliografia
Grup Cooperatiu TEB. (2019, 4 de juliol). TEB posa en marxa un equip d’avaluadors de l’accessibilitat cognitiva d’entorns. https://teb.org/teb-posa-en-marxa-un-equip-davaluadors-de-laccessibilitat-cognitiva-dentorns/
Grup Cooperatiu TEB. (2022, 7 de desembre). FàcilMent, nou servei integral de comunicació fàcil i clara. https://teb.org/facilment-nou-servei-integral-de-comunicacio-facil-i-clara/
Grup Cooperatiu TEB. (2025, 16 de desembre). El TEB avança en inclusió digital amb un projecte d’entrenament d’intel·ligència artificial. https://teb.org/el-teb-avanca-en-inclusio-digital-amb-un-projecte-dentrenament-dintelligencia-artificial/
Fundación ONCE. (s. d.). ¿Qué es XTD? https://portalentodigital.fundaciononce.es/que-es-por-talento-digital-y-como-entrar
ILUNION Consultoría. (s. d.). Información y comunicación accesibles. https://www.ilunionconsultoria.com/es/accesibilidad/informacion-comunicacion-accesibles
MIDATA Cooperative. (s. d.). Cooperative. https://www.midata.coop/en/cooperative/
Hola Daniel, tinc que felicitar-te, perque considero que una rèplica tan fonamentada (que demostra que has estudiat el cas TEB amb molt de detall), eleva el debat, que segurament és la part més interessant pel professorat.
Trobo coses molt interessants per comentar, i m’ha semblat especialment encertat el paral.lelisme que fas amb “Por Talento Digital”. Tens tota la raó: la digitalització no pot ser només posar pantalles fàcils, sino que ha d’anar acompanyada d’un itinerari de capacitació. Aquesta dada que em dones, l’havia passat per alt, però que el TEB connecti amb aquest programa de la Fundació ONCE, ens recorda que el repte es formar adequadament en competències tecnològiques per trencar el sostre de vidre que limita el col.lectiu a feines manuals o poc digitalitzades.
També et vull agrari l’exemple d’ILUNION. És un feedback molt positiu perquè ens mostra que l’accessibilitat cognitiva no ha de ser una excepció per a entitats socials, sino que hauria de ser un estàndar professional i transversal. Tot i així, basant-me en altres respostes que he donat amb altres companys, et matisso, dient que hem de vigilar que aquesta accessibilitat no acabi sent una consultoria externa, sino una competència interna de la propia Cooperativa per evitar dependències d’experts privats.
Finalment, recollo la teva idea que la digitalització, ha de ser participada i no només accessible, trobo interessant crear espais on els treballadors puguin proposar i ser agents actius de la innovació de la cooperativa i no només receptors de tecnologia externa.
Salutacions,
David