1.Introducció de l’AECV

L’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV) és una entitat sense ànim de lucre ubicada al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Fundada l’any 1986, amb la missió de promoure processos d’acció social a través de l’esport i el lleure, amb l’utilització d’aquests com a eines de cohesió social, democratització de l’activitat física i enfortiment de l’economia social del territori. La seva activitat inclou escoles esportives, activitats extraescolars, casals, campus, gestió d’instal·lacions esportives, projectes de transformació social i formació. Disposa d’un equip professional de més de 120 persones, amb una presència destacada en dones, persones joves i contractació indefinida.

El cas de l’AECV és especialment interessant, perquè mostra com una entitat esportiva pot actuar com a agent d’Economia Social i Solidària (ESS). Entenen l’esport com una eina educativa, comunitària i inclusiva, no només com una pràctica física o competitiva. En un territori marcat per desigualtats socioeconòmiques, diversitat cultural i barreres d’accés a l’activitat esportiva, l’AECV representa una resposta pràctica a necessitats socials específiques.

2. L’AECV com a experiència d’Economia Social i Solidària

L’AECV té principis molt semblants amb els de l’ESS, perquè situa les persones i el territori per davant del lucre i guanyar diners. La seva activitat respon a necessitats humanes bàsiques com la salut, la inclusió, la participació, l’educació en valors i la cohesió comunitària. Aquesta orientació la podem observar en la democratització de l’accés a l’activitat física, en la promoció de la participació de nenes i noies, en el treball amb infants i joves del barri i en la voluntat de reduir barreres econòmiques, socials, culturals i de gènere.

Un dels punts claus de l’entitat és el seu arrelament territorial. L’AECV no actua sobre el barri des de fora, sinó que forma part del seu ecosistema. Detecta necessitats comunitàries i les intenta convertir en respostes concretes a través de l’esport, el lleure, la formació i la col·laboració amb altres projectes com Espai de Mar o Ravalora’t. Aquesta lògica del seu ecosistema és central en l’ESS, perquè no es tracta només de prestar serveis, sinó de construir comunitat

Això si, l’anàlisi també mostra alguns límits. La informació pública sobre governança democràtica, fonts de finançament, indicadors d’impacte social i sostenibilitat ambiental encara podria ser més visible. Aquesta és una part important, perquè una entitat de l’ESS no només ha de generar impacte, sinó també demostrar-lo, explicar-lo i governar-lo de manera transparent.

3. Digitalització, canviar de la gestió operativa a la governança amb impacte

Fent un anàlisi de la digitalització, s’ha pogut observar com l’AECV ja ha superat una fase bàsica. La seva pàgina web no és només un aparador, es poden fer reserves, inscripcions, compres o lloguers de material esportiu, consultar l’agenda, accedir a formularis i connectar amb projectes del seu ecosistema. També incorpora elements de transparència bàsica, com la memòria anual, dades de l’equip, polítiques de privacitat i canals de comunicació.

Tot i això, el repte principal no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor. La digitalització actual és sobretot funcional i orientada a la prestació de serveis. La millora qualitativa seria avançar cap a una digitalització alineada amb l’ESS, que sigui més participativa, més transparent, més sobirana tecnològicament i més orientada a l’impacte social.

Això podria concretar-se en diverses estratègies com convertir la web en un espai real de rendició de comptes, publicar indicadors d’impacte, incorporar eines de participació com Decidim, definir una política de dades ètica, prioritzar eines de codi obert i mantenir sempre un model híbrid que combini tecnologia i proximitat humana. Aquest últim punt és crític en un territori amb diversitat cultural, vulnerabilitat econòmica i diferents nivells de competència digital, una digitalització mal dissenyada podria convertir-se en una nova barrera d’exclusió.

4. Finances ètiques, banc del temps i monedes socials

L’anàlisi sobre finances ètiques i monedes socials obre una línia molt interessant per a l’AECV. Una moneda social local o un sistema d’intercanvi no monetari podria reforçar l’accés a activitats esportives per a persones amb pocs recursos, reconèixer tasques comunitàries, fomentar el voluntariat i incrementar el sentiment de pertinença al barri.

En aquest cas, la proposta més eficient no seria crear una moneda social complexa, sinó començar amb un model progressiu i senzill, amb un banc del temps, crèdits comunitaris o un sistema de reconeixement de tasques vinculades a activitats concretes. Per exemple, un jove podria col·laborar en l’organització d’un torneig o en una activitat comunitària i obtenir crèdits per accedir a entrenaments, campus o activitats esportives. Això permetria posar en valor coses que el mercat convencional sovint no reconeix, com el temps, el compromís, el suport mutu i la participació comunitària.

La principal fortalesa de l’AECV en aquest àmbit és la confiança comunitària. Les monedes socials i els bancs del temps no funcionen només per disseny tècnic, sinó perquè hi ha relacions, proximitat i voluntat de cooperar. Però també hi ha riscos importants com per exemple, manca de massa crítica, dificultats de governança, barreres culturals, complexitat operativa i possible exclusió si el sistema és massa digital. Per això, qualsevol proposta hauria de ser híbrida, senzilla i molt arrelada al territori.

5. Connexió amb els grans marcs de política pública

L’AECV també pot ser llegida des dels grans marcs de política pública actuals. En primer lloc, té una connexió clara amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’Agenda 2030 reconeix l’esport com un facilitador del desenvolupament sostenible i del progrés social, especialment pel seu potencial en salut, educació, inclusió, igualtat i cohesió comunitària.

En el cas de l’AECV, la vinculació més clara és amb l’ODS 3 (salut i benestar), l’ODS 4 (educació de qualitat), l’ODS 5 (igualtat de gènere), l’ODS 10 (reducció de les desigualtats), l’ODS 11 (comunitats sostenibles) i l’ODS 17 (aliances per assolir objectius). No obstant això, el repte és passar d’una alineació implícita a una alineació mesurable. És a dir, l’entitat podria reforçar molt el seu posicionament si traduís les seves activitats en indicadors vinculats als ODS amb participació femenina, accés de famílies becades, permanència en activitats, diversitat d’origen, reducció d’abandonament esportiu o impacte comunitari.

Pel que fa als Ateneus Cooperatius, l’AECV encaixa amb la seva lògica territorial. La Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya té com a objectiu donar visibilitat al cooperativisme i a l’economia social, consolidant els ateneus com a agents estratègics adaptats a les necessitats de cada territori. L’AECV podria connectar-hi millor per reforçar la intercooperació, obtenir suport en governança, finançament alternatiu, digitalització ètica o mesura d’impacte. Encara que no sigui una cooperativa, és una entitat clarament alineada amb l’ecosistema de l’ESS catalana.

També hi ha una relació evident amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que busca crear condicions perquè l’economia social prosperi i augmenti el seu impacte, especialment en transicions justes, inclusives, ecològiques i digitals. L’AECV és un cas molt representatiu d’aquesta idea, ja que genera ocupació, treballa amb col·lectius vulnerables, reforça el territori i podria avançar cap a una digitalització més democràtica.

Finalment, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures també ofereix un marc útil. Aquest projecte estratègic estatal impulsa el desenvolupament de l’economia social i els serveis avançats centrats en les persones, amb l’objectiu de reforçar el potencial transformador del sector i millorar serveis vinculats a les cures, la proximitat i la inclusió. L’AECV no és una entitat de cures en sentit estricte, però sí desenvolupa una tasca comunitària preventiva i educativa que connecta amb la idea de posar la vida i les persones al centre.

6. Contractació pública amb sostenibilitat, impacte i risc de dependència

La contractació pública pot jugar un paper important en la sostenibilitat de l’AECV. En una entitat que gestiona activitats esportives, equipaments, programes educatius i projectes d’inclusió, els contractes públics poden garantir estabilitat, continuïtat i capacitat d’impacte. A més, si s’utilitzen criteris socials, la contractació pública pot actuar com una palanca per reforçar projectes d’ESS que aporten valor comunitari i no només un preu baix. 

Això si, aquí hi ha una tensió important. Si la contractació pública es basa només en criteris econòmics, pot penalitzar entitats com l’AECV davant operadors privats amb més múscul financer. En canvi, si incorpora clàusules socials, criteris d’arrelament territorial, qualitat laboral, inclusió, igualtat de gènere, impacte comunitari i sostenibilitat ambiental, pot afavorir models que generen valor públic real.

El Pla d’Acció europeu per a l’Economia Social assenyala precisament la importància de marcs polítics i jurídics adequats, inclosa la contractació pública, per permetre que les entitats de l’economia social prosperin. Per tant, la contractació pública no hauria de veure l’AECV només com una proveïdora de serveis esportius, sinó com una aliada estratègica en polítiques d’inclusió, salut comunitària, educació i cohesió urbana.

El risc, pot ser la dependència excessiva de subvencions i contractes públics. Si una part molt alta del finançament depèn de convocatòries o adjudicacions, l’autonomia estratègica de l’entitat pot quedar condicionada. Per això, l’escenari òptim seria un model mixt amb contractació pública amb criteris socials, ingressos propis accessibles, aliances amb altres entitats ESS, finançament col·laboratiu i, eventualment, mecanismes de moneda social o banc del temps.

7. Valoració global, potencial transformador i reptes pendents

L’AECV té un potencial transformador alt perquè treballa en un punt on conflueixen diverses necessitats socials com activitat física, educació, inclusió, joventut, gènere, interculturalitat i arrelament territorial. La seva força no està només en fer activitats esportives, sinó en utilitzar l’esport com a infraestructura comunitària.

El seu model mostra una coherència clara amb l’ESS, perquè prioritza persones, treballa amb mirada comunitària, genera ocupació, promou valors inclusius i intenta respondre a desigualtats reals del territori. Però el següent salt qualitatiu passa per reforçar tres factors importants: governança, transparència i mesura d’impacte.

En governança, caldria fer més visibles els espais de participació de famílies, joves, professionals i comunitat. En transparència, seria recomanable publicar més informació econòmica, fonts de finançament, pressupostos resumits i criteris de tarifació social. En impacte, l’entitat podria construir un quadre d’indicadors que connectés directament les seves activitats amb resultats socials mesurables.

La digitalització, les finances ètiques i les monedes socials no són cap solució màgica, però poden ser eines molt potents si es posen al servei del projecte comunitari. La clau és evitar la temptació tecnocràtica, perquè no es tracta de digitalitzar per modernitzar el relat, ni de crear una moneda social per innovar de cara a la galeria. Es tracta de reforçar allò que l’AECV ja fa bé: generar vincles, obrir oportunitats i fer que l’esport sigui una eina real de justícia social.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Associació Esportiva Ciutat Vella. (2020, 29 enero). L’Associació Esportiva Ciutat Vella des de dins [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=LNsw8yrc4dc

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Escoles esportives – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/escoles-esportives/

Espai de Mar. (2024, 19 febrero). Centre – espai de mar. https://espaidemar.cat/centre/

Finderwilber. (2025, 30 septiembre). Desigualtats en l’activitat física de l’adolescència a Catalunya: influència del nivell socioeconòmic, la. Apunts Educación Física y Deportes. https://revista-apunts.com/ca/desigualtats-en-lactivitat-fisica-de-ladolescencia-a-catalunya-influencia-del-nivell-socioeconomic-la-immigracio-i-el-genere/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Idescat. Población a 1 de enero. Total y extranjera. Barcelona. Ciutat Vella. Liberia. (s. f.). https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0&geo=dis%3A08019301&lang=es&nac=d223

Nosaltres – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/qui-som/

Oferta deportiva en edad escolar. (s. f.). https://www.plaesportescolarbcn.cat/es

Portal Barcelona Dades. (s. f.). https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/report/esd

Ravalora´t Social Coworking Barcelona. (2025, 19 junio). Conecta, colabora y crece en el Raval – Ravalora´t Social Coworking Barcelona. Ravalora´T Social Coworking Barcelona. https://ravalorat.cat/es/inicio/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Webinar La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991