Debat2el GRUP TEB. També són 100% capaços en transformació digital

  1. Daniel Gómez García says:

    Hola David,

    He trobat especialment interessant que no presentis la digitalització del Grup TEB com una simple qüestió d’eficiència, sinó com una eina que pot reduir barreres en àmbits molt diferents. Crec que aquest és un dels punts forts del teu text, perquè es veu clarament que, en el cas del TEB, la tecnologia no és neutra: segons com es dissenyi i s’implementi, pot ampliar autonomia o, al contrari, generar noves dependències.

    Precisament per això, hi ha un aspecte que jo encara aprofundiria una mica més: la diferència entre fer accessibles les eines i donar capacitat real de decisió sobre aquestes eines. Aquí crec que el mateix TEB ofereix exemples molt potents. Per exemple, l’equip d’avaluadors d’accessibilitat cognitiva del TEB treballa amb una metodologia participativa en què persones amb discapacitat intel·lectual formades en accessibilitat avaluen en primera persona les principals barreres de comprensió d’entorns i serveis i, amb suport tècnic, formulen propostes de millora (Grup Cooperatiu TEB, 2019). Això em sembla molt rellevant perquè va més enllà de “fer eines adaptades”: situa les persones usuàries també com a agents que defineixen què vol dir que un entorn o un servei sigui realment accessible.

    En aquesta mateixa línia, crec que et podria reforçar molt l’argument el cas de FàcilMent. No és només un projecte de simplificació de textos, sinó una iniciativa que promou l’accés a la informació de col·lectius amb dificultats de comprensió lectora, facilita la seva participació en la comunitat i, a més, genera ocupació, ja que les mateixes persones amb discapacitat intel·lectual validen documents per certificar que un text és fàcil i comprensible (Grup Cooperatiu TEB, 2022). Aquí la digitalització no apareix només com a suport, sinó també com a espai de treball, validació i producció de valor social.

    Fins i tot en un terreny més avançat, em sembla molt significativa la iniciativa recent del TEB vinculada a l’entrenament d’intel·ligència artificial. El web explica que es va adaptar el programari d’etiquetatge amb llenguatge planer, icones identificables i guies visuals, i que les persones participants van arribar a classificar més de quatre mil imatges relacionades amb la gestió de residus (Grup Cooperatiu TEB, 2025). Per mi, això reforça una idea de fons molt potent: quan la tecnologia es pensa amb criteris d’accessibilitat, les persones amb discapacitat no només poden fer-la servir, sinó també participar en processos digitals complexos i contribuir a la innovació.

    A més, crec que la teva anàlisi es podria enriquir encara més si connectessis el cas del TEB amb experiències externes que van en una direcció similar. Per exemple, Por Talento Digital es defineix com un programa de formació permanent orientat a millorar coneixements i competències digitals i tecnològiques de les persones amb discapacitat, amb l’objectiu de reforçar l’ocupabilitat, i especifica que ofereix formació accessible i adaptada, en modalitat presencial, online i mixta (Fundación ONCE, s. d.). Relacionat amb el TEB, això obre una idea interessant: la digitalització no hauria de quedar només en l’adaptació d’entorns, sinó també en la creació d’itineraris de capacitació progressiva que reforcin autonomia i ocupabilitat.

    També em sembla molt rellevant la part sobre dades sensibles, perquè aquí el debat no és només tècnic, sinó també ètic. En aquest punt, em sembla suggerent posar en paral·lel el model de MIDATA, que es presenta com una cooperativa de dades orientada al bé comú i basada en el control ciutadà sobre les dades personals, la gestió del consentiment, l’accés selectiu per a recerca i la participació dels membres en el govern de la cooperativa (MIDATA Cooperative, s. d.). Portat al cas del TEB, això permetria reforçar encara més la teva reflexió: no es tractaria només de protegir dades, sinó també d’avançar cap a models en què la persona pugui entendre millor qui accedeix a la seva informació, amb quina finalitat i amb quin marge real de decisió.

    Finalment, també et podria aportar valor relacionar el teu cas amb enfocaments més sistèmics de l’accessibilitat, com el d’ILUNION Consultoría, que treballa l’adaptació de documents i textos a lectura fàcil per eliminar barreres en l’accés a la informació de persones amb discapacitat intel·lectual o cognitiva (ILUNION Consultoría, s. d.). Això encaixa molt amb el TEB perquè suggereix que l’accessibilitat no hauria de ser només una funcionalitat puntual, sinó un criteri transversal de disseny que travessi documents, plataformes, comunicació interna i relació amb l’entorn.

    Per això, crec que la teva anàlisi encara guanyaria força si incorporessis aquesta idea: en el marc de l’ESS, el repte no és només tenir una digitalització accessible, sinó que aquesta sigui també participada, comprensible i empoderadora. En el cas del TEB, això encaixa bé amb la seva pròpia missió de promoure projectes de vida amb màxima autonomia i participació activa i amb el seu enfocament de “les persones al centre” (Grup TEB, s. d.).

    Bibliografia

    Grup Cooperatiu TEB. (2019, 4 de juliol). TEB posa en marxa un equip d’avaluadors de l’accessibilitat cognitiva d’entorns. https://teb.org/teb-posa-en-marxa-un-equip-davaluadors-de-laccessibilitat-cognitiva-dentorns/

    Grup Cooperatiu TEB. (2022, 7 de desembre). FàcilMent, nou servei integral de comunicació fàcil i clara. https://teb.org/facilment-nou-servei-integral-de-comunicacio-facil-i-clara/

    Grup Cooperatiu TEB. (2025, 16 de desembre). El TEB avança en inclusió digital amb un projecte d’entrenament d’intel·ligència artificial. https://teb.org/el-teb-avanca-en-inclusio-digital-amb-un-projecte-dentrenament-dintelligencia-artificial/

    Fundación ONCE. (s. d.). ¿Qué es XTD? https://portalentodigital.fundaciononce.es/que-es-por-talento-digital-y-como-entrar

    ILUNION Consultoría. (s. d.). Información y comunicación accesibles. https://www.ilunionconsultoria.com/es/accesibilidad/informacion-comunicacion-accesibles

    MIDATA Cooperative. (s. d.). Cooperative. https://www.midata.coop/en/cooperative/

  2. David Serres Olmeda says:

    Hola Daniel, tinc que felicitar-te, perque considero que una rèplica tan fonamentada (que demostra que has estudiat el cas TEB amb molt de detall), eleva el debat, que segurament és la part més interessant pel professorat.

    Trobo coses molt interessants per comentar, i m’ha semblat especialment encertat el paral.lelisme que fas amb “Por Talento Digital”. Tens tota la raó: la digitalització no pot ser només posar pantalles fàcils, sino que ha d’anar acompanyada d’un itinerari de capacitació. Aquesta dada que em dones, l’havia passat per alt, però que el TEB connecti amb aquest programa de la Fundació ONCE, ens recorda que el repte es formar adequadament en competències tecnològiques per trencar el sostre de vidre que limita el col.lectiu a feines manuals o poc digitalitzades.

    També et vull agrari l’exemple d’ILUNION. És un feedback molt positiu perquè ens mostra que l’accessibilitat cognitiva no ha de ser una excepció per a entitats socials, sino que hauria de ser un estàndar professional i transversal. Tot i així, basant-me en altres respostes que he donat amb altres companys, et matisso, dient que hem de vigilar que aquesta accessibilitat no acabi sent una consultoria externa, sino una competència interna de la propia Cooperativa per evitar dependències d’experts privats.

    Finalment, recollo la teva idea que la digitalització, ha de ser participada i no només accessible, trobo interessant crear espais on els treballadors puguin proposar i ser agents actius de la innovació de la cooperativa i no només receptors de tecnologia externa.

    Salutacions,

    David

     

Debat2el Som Mobilitat; Oportunitats i reptes de la Digitalització

  1. Margarida Romero Bruguera says:

    Hola Axel.

    Després de fer-li una ullada a la pàgina web de Som Mobilitat, m’ha semblat molt coherent amb els principis de les ESS, donant ènfasi a la sostenibilitat i a la cura del medi ambient.

    Pel que fa a la digitalització, he vist que tenen un espai en comú amb Som Energia i Som Connexió, que junts fan “Ecosistema IT” basat en la col·laboració entre cooperatives en l’àmbit digital on no només comparteixen idees i estratègies tecnològiques sobre sostenibilitat en l’entorn, sinó que transformen el seu sistema de gestió en una intercooperació amb les altres cooperatives.

    Som Mobilitat (2005). Som Mobilitat. https://sommobilitat.coop/cooperatives-creem-lecosistema-it/

     

  2. Daniel Gómez García says:

    Hola Axel,

    M’ha semblat molt encertat que plantegis que, en el cas de Som Mobilitat, la digitalització no és un suport complementari, sinó una part estructural del mateix servei. Precisament per això, crec que el teu text apunta a una qüestió molt rellevant: quan la reserva, l’accés al vehicle, el tancament del servei i fins i tot una part de la participació interna passen per plataformes digitals, la tecnologia ja no és només una eina d’eficiència, sinó també una condició d’accés. La mateixa Som Mobilitat explica que moltes gestions es fan a través de l’app, i les condicions del servei indiquen que cal disposar d’un telèfon connectat a internet per poder accedir al vehicle (Som Mobilitat, s. d.-a; Som Mobilitat, 2021).

    Per això, jo aprofundiria una mica més en una tensió que em sembla central: si el servei és tan digitalitzat, la inclusió no depèn només de tenir un model cooperatiu o sostenible, sinó també de garantir que totes les persones el poden utilitzar en condicions reals d’autonomia. No es tracta només de tenir accés a una app, sinó de saber-la fer servir, gestionar incidències, entendre els passos del procés i no quedar exclòs si falla el mòbil o la connexió. De fet, les preguntes freqüents de Som Mobilitat indiquen que cal tenir bateria i internet per iniciar i finalitzar la reserva i per obrir i tancar les portes del vehicle, cosa que fa visible fins a quin punt la capa digital és inseparable del servei (Som Mobilitat, s. d.-b). Això em sembla interessant perquè mostra que el model és molt autònom, però també que la cooperativa ha de pensar què passa quan una part de la base social no encaixa del tot en aquest ús digital intensiu.

    També crec que la referència a Decidim et dona molt recorregut, però encara es podria explotar més. Decidim no es defineix només com una plataforma digital de participació, sinó com una infraestructura pública-comuna feta amb programari lliure, pensada per ampliar l’accés a la participació, obrir espais de deliberació i evitar una participació purament reduïda a clics. A més, la seva pròpia documentació insisteix en la importància de la combinació entre espais digitals i presencials, així com en l’accessibilitat i la formació com a condicions perquè la participació sigui realment inclusiva (Decidim Documentation, s. d.). Portat al cas de Som Mobilitat, això reforça una idea important: si la cooperativa digitalitza tant l’operativa del servei com la governança interna, el repte no és només que la tecnologia funcioni, sinó que aquesta digitalització continuï sent comprensible, híbrida i democràtica en la pràctica.

    En aquesta línia, també em sembla útil connectar el teu text amb el debat europeu sobre mobilitat digital inclusiva. Una publicació de CINEA sobre projectes europeus de transport apunta que el progrés digital en mobilitat pot excloure alguns col·lectius, com persones grans, migrants, persones amb discapacitat o amb menys recursos, i conclou que els serveis digitals de transport han d’incloure, i no substituir, el contacte humà (European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency, 2023). Això em sembla especialment rellevant per a Som Mobilitat, perquè quan la plataforma és el servei, l’acompanyament i els mecanismes de suport deixen de ser un detall secundari i passen a formar part de la qualitat del model cooperatiu.

    Finalment, crec que també et podria reforçar molt l’argument una idea que apareix en un informe de l’EUPAN sobre serveis digitals inclusius: la combinació de canals continua sent la millor opció, el contacte humà genera confiança i no tot s’hauria de traslladar a procediments 100% digitals (European Public Administration Network, 2024). Relacionat amb Som Mobilitat, això obre una pregunta molt potent: si la cooperativa vol que la seva digitalització estigui al servei del bé comú, potser no n’hi ha prou amb tenir una app eficient, sinó que també cal pensar com acompanya, forma i dona alternatives a les persones que poden trobar més barreres d’ús.

    En resum, crec que la teva aportació es podria reforçar encara més si afegeixes aquesta idea: en Som Mobilitat, la digitalització no és només una oportunitat d’eficiència i escalabilitat, sinó també un possible filtre d’accés al servei i a la participació. I precisament per això, en una cooperativa, la qualitat del projecte no s’hauria de mesurar només per com funciona la tecnologia, sinó també per com inclou, acompanya i reparteix el control sobre el seu ús.

     

    Bibliografia

    Decidim Documentation. (s. d.). About. https://docs.decidim.org/en/develop/understand/about.html

    European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency. (2023, 15 de novembre). Mind the gap: Travel apps need human help to bridge digital divide. https://cinea.ec.europa.eu/news-events/news/mind-gap-travel-apps-need-human-help-bridge-digital-divide-2023-11-15_en

    European Public Administration Network. (2024). Innovative practices in inclusive digital public services. https://www.eupan.eu/wp-content/uploads/2024/02/EUPAN-ES-DIGITAL-DIVIDE-FINAL-REPORT.pdf

    Som Mobilitat. (2021, 1 de desembre). Contracte Marc – Condicions Generals d’ús del Servei. https://sommobilitat.coop/wp-content/uploads/2018/04/Condicions_ACTUALS_MAPA.pdf

    Som Mobilitat. (s. d.-a). Funcionament del servei de carsharing. https://sommobilitat.coop/funcionament-servei-carsharing/

    Som Mobilitat. (s. d.-b). Preguntes freqüents | Carsharing. https://sommobilitat.coop/faqs/

    Som Mobilitat. (s. d.-c). Condicions d’ús. https://decidim.sommobilitat.coop/pages/terms-of-service

Debat1el Anàlisi Complet “La Garbiana”

  1. Pol Montero Valencia says:

    Bona tarda Pau,
    El teu anàlisi sobre La Garbiana és molt complet i ben argumentat. Es nota que has integrat tant els continguts del repte com les aportacions dels companys, especialment quan incorpores la reflexió sobre la inclusió digital i la dependència de plataformes externes.
    Un dels punts forts del teu treball és com expliques que la digitalització ha de tenir un paper complementari i no substitutiu de l’essència artesanal de la cooperativa. Aquesta idea és clau dins de l’ESS i està molt ben connectada amb els riscos que menciones, com la possible pèrdua de valors si es digitalitzen en excés els processos.
    També és molt encertada la teva proposta de millorar la web i crear una botiga online, ja que això pot ampliar l’abast del projecte i reforçar el seu impacte social. En aquest sentit, m’ha semblat especialment interessant que posis èmfasi en l’accessibilitat i la usabilitat, ja que sovint són aspectes que es passen per alt però que són fonamentals per garantir la inclusió.
    Com a possible aportació, potser podries aprofundir una mica més en quines eines digitals concretes podrien encaixar amb els valors de l’ESS (per exemple, programari lliure o plataformes cooperatives), ja que això reforçaria encara més la coherència entre tecnologia i model social. També seria interessant explorar si La Garbiana podria col·laborar amb altres iniciatives similars per crear xarxes digitals pròpies, reduint així la dependència de grans plataformes.
    En general, és una reflexió molt ben equilibrada entre oportunitats i riscos, i amb propostes realistes i alineades amb els principis de l’economia social i solidària.
    Salutacions,
    Pol

Debat2el La digitalització a la Cristaleria – Punts de millora

  1. Marina Lana Cadenas says:

    Hola Kilian!
    M’ha semblat molt interessant la teva aportació, sobretot perquè poses sobre la taula una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS estan igual de digitalitzades, i en alguns sectors (com el que comentes) sembla que la tecnologia queda més en segon pla pel pes del contacte humà.
    Tot i així, crec que justament aquí hi ha un punt clau: potser la digitalització no ha de substituir aquesta relació directa, sinó complementar-la. Per exemple, en el cas del gimnàs social, tot el que proposes de reserves, seguiment o dades pot ajudar molt a millorar el servei, però sense perdre aquesta dimensió comunitària que és la que realment dona valor a l’entitat.
    Sobre el que comentes que els riscos són pocs, aquí potser discrepo una mica. Encara que l’entitat sigui petita, crec que sí que hi pot haver riscos importants, sobretot si la digitalització es fa sense una estratègia clara (com tu mateix apuntes). Per exemple, una mala gestió de dades o dependre d’eines digitals privatives pot acabar generant problemes a llarg termini, fins i tot en entitats petites.
    També m’ha semblat molt encertat el tema de la governança. El fet que els usuaris puguin arribar a ser socis i participar més activament em sembla una idea molt potent, i aquí les eines digitals poden ser una oportunitat real per fer-ho viable. Però crec que el repte serà assegurar que aquesta participació sigui real i no només formal, especialment si hi ha perfils amb menys competències digitals.
    I finalment, la idea de convertir l’espai en un centre social més ampli em sembla molt interessant, però com bé dius, aquí entra en joc la sostenibilitat econòmica. Potser una opció seria començar amb iniciatives digitals petites i escalables, que no impliquin grans inversions inicials.

  2. Sadia Fatima Mustafa Ikhlaq says:

    Molt bones Kilian,

    Gràcies per la teva aportació, m’ha semblat molt interessant, ja que exposes una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS consideren la digitalització com una prioritat, especialment quan la seva feina depèn del contacte directe amb les persones. Encara que la digitalització sigui baixa en aquest moment, crec que és necessari aclarir la idea que els riscos són “força pocs”. La introducció de tecnologia pot transformar el funcionament de l’entitat. Per exemple, podria millorar l’organització i els serveis, però alhora pot provocar que la relació amb els usuaris sigui menys càlida o propera, cosa que és important en un projecte social.

    Pel que fa a les oportunitats, crec que proposes idees molt interessants, sobretot en l’àmbit de la governança i la participació. L’ús d’eines com decidim pot ser molt potent, però aquí també veig un repte important, com garantir que totes les persones puguin participar realment. Tenint en compte que treballeu amb col·lectius vulnerables, pot haver-hi dificultats d’accés o de competències digitals que caldria tenir molt presents. A més, m’ha semblat molt encertada la idea de treballar l’accés a la tecnologia com a part de la intervenció social. Hi veig una oportunitat clara d’impacte, però alhora comporta un canvi significatiu que requereix recursos i una estratègia ben pensada.

    En conclusió, estic d’acord amb tu que hi ha molt espai per millorar, però potser el repte no és només integrar la tecnologia, sinó fer-ho d’una manera que sigui coherent amb els valors de l’entitat: mantenint la proximitat, garantint la inclusió i pensant amb cura les eines que s’utilitzaran i per a què serveixen.

Debat2el La digitalització a Fiare Banca Etica

  1. Mariona Navarro Carbonell says:

    Bona tarda Victor!!
    M’ha agradat molt la teva anàlisi perquè el sector dels bancs és on la digitalització fa més por, ja que sovint serveix per tancar oficines i allunyar-se de la gent. Estic molt d’acord amb tu que el repte de Fiare és no acabar sent “un banc més” per culpa de la tecnologia.
    Hi ha un punt que menciones sobre els riscos que m’ha fet pensar: com decidim a qui donem un préstec? La banca normal fa servir algorismes freds que només miren números. Una oportunitat brutal per a Fiare seria crear una “fintech ètica” on l’algorisme també tingui en compte si el projecte ajuda al barri o al medi ambient. Creus que la tecnologia podria servir perquè les mateixes sòcies participessin més en aquestes decisions de forma digital?
    També m’ha semblat clau el que dius de la gestió de dades. Anant una mica més enllà, Fiare podria ser un “refugi digital” si ens garantís que les nostres dades no es venen a tercers, cosa que avui dia gairebé cap banc fa (Fuster Morell et al., 2021).
    I finalment, sobre la bretxa digital: com podem fer que l’APP de Fiare sigui realment fàcil per a tothom, també per a la gent gran, sense perdre aquesta proximitat que els diferencia?
    Al final, com bé dius, no es tracta de competir amb els bancs grans en tecnologia, sinó en fer servir la digitalització per ser més lliures i estar més units.
    Moltes gràcies pel post, m’ha ajudat a veure que tant el meu cas (Bauharum) com el teu compartim el mateix repte: que la pantalla no ens faci perdre la comunitat!
    Una abraçada!
    Mariona

  2. Pol Montero Valencia says:

    Bona tarda Victor,
    El teu anàlisi sobre Fiare Banca Etica és molt clar i ben estructurat, i reflecteix molt bé la tensió existent entre innovació digital i manteniment dels valors propis de l’ESS.
    Un dels aspectes més destacables és com expliques que la digitalització no només serveix per millorar l’eficiència, sinó també per ampliar l’accés als serveis financers i reforçar la transparència i la participació. Aquesta idea encaixa molt bé amb el model de Fiare, i està molt ben argumentada al llarg del text.
    També és molt encertat que posis èmfasi en els riscos, especialment la dependència de grans plataformes tecnològiques i la gestió de dades sensibles. És una reflexió molt rellevant en el context actual, i demostra una mirada crítica alineada amb els continguts del repte.
    Com a aportació, potser podries aprofundir una mica més en exemples concrets de com es podria aplicar aquesta governança digital que menciones. Per exemple, podries plantejar mecanismes específics de participació online de les sòcies (assemblees digitals, votacions, plataformes col·laboratives, etc.), que reforçarien encara més aquesta dimensió democràtica.
    També podria ser interessant explorar una mica més el repte de la deshumanització del servei, ja que en el sector bancari és especialment crític: com podria Fiare mantenir aquesta proximitat tot i digitalitzar processos? Això enriquiria encara més la teva anàlisi.
    En conjunt, és una aportació molt equilibrada, amb una bona combinació d’oportunitats, riscos i propostes, i molt coherent amb els valors de l’economia social i solidària.
    Salutacions,
    Pol

Debat2el Anàlisi de la digitalització a l’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV)

  1. Pol-Sewlan Agbogladja Torres says:

    AECV (David Hernández)
    Hola David,
    M’ha semblat una anàlisi molt completa i molt ben treballada. Es nota que has fet un esforç important per entendre no només el paper actual de la digitalització a l’AECV, sinó també cap a on podria evolucionar. Especialment destacable és com estructures el text en oportunitats, riscos i estratègies, ja que facilita molt la lectura i dona una visió global molt clara.
    També trobo molt encertat que vagis més enllà de la digitalització funcional i posis el focus en la governança democràtica. Aquesta mirada és molt coherent amb els valors de l’economia social i solidària i aporta molta profunditat a l’anàlisi. A més, la part d’indicadors d’impacte social està molt ben pensada i demostra una visió estratègica molt interessant sobre com les dades poden generar valor real per a l’entitat.
    Finalment, m’ha agradat molt que incorporis aspectes sovint poc tractats com la sobirania tecnològica o l’impacte ambiental, ja que això enriqueix molt el treball i el fa més crític i complet.
    Per millorar, et proposaria:

    Concretar una mica més com s’implementarien algunes propostes, com per exemple l’ús de Decidim o els processos participatius.
    Desenvolupar més com es recollirien i gestionarien les dades d’impacte en la pràctica.

  2. Eric Roca Sayas says:

    Hola David,
    Crec que has fet una anàlisi molt completa del paper de la digitalització a l’AECV, sobretot per la manera com combines diferents aspectes com la gestió, la participació i la transparència. Es veu que tens una visió bastant global del que pot aportar la digitalització en una entitat amb impacte social.

    Per afegir una mica al que ja s’ha comentat, penso que potser es podria aprofundir més en la priorització de les propostes. Planteges moltes idees interessants, però potser ajudaria a concretar quines serien més viables a curt termini, tenint en compte els recursos reals de l’entitat. Això faria que l’anàlisi fos encara més pràctica.

    També crec que es podria desenvolupar una mica més la tensió entre digitalització i proximitat. En una entitat com aquesta, que treballa amb col·lectius vulnerables, és important assegurar que la digitalització no generi barreres ni substitueixi el contacte directe amb les persones.

    En aquest sentit, potser seria interessant pensar en algun tipus d’acompanyament digital per als usuaris o les famílies, per garantir que la tecnologia realment ajudi a millorar la inclusió.

    En general, crec que el treball està molt ben enfocat, però amb aquests petits ajustos encara podria guanyar més força.