Valors clars en contextos de recursos limitats

Almudena Barbero fundadora de la Fundació Nzuri Daima fa més d’una dècada que, juntament amb el seu equip, impulsa projectes socials en contextos marcats per la desigualtat i la vulnerabilitat.

Són projectes que es desenvolupen entre Catalunya i Sudan del Sud. Aquesta dualitat territorial suposa un repte afegit, per la diversitat cultural, social i econòmica en la que opera la fundació. Per aquest motiu, és necessari adaptar les intervencions a realitats molt diferents, mantenint alhora els valors i objectius de l’entitat situant sempre les persones al centre.

L’objectiu principal d’aquests projectes és contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables, com les dones i els infants. En el cas de les dones, la fundació treballa per fomentar la seva autonomia personal i el seu empoderament, reforçant el seu paper dins la comunitat. Pel que fa als infants, l’objectiu és millorar les seves condicions de vida mitjançant l’accés a l’educació, l’alimentació i espais segurs en contextos de gran vulnerabilitat. Segons explica l’entitat, moltes d’aquestes accions també tenen com a objectiu prevenir situacions extremes de desesperança vinculades a la pobresa i a la manca de recursos. Tot i això, la fundació reconeix que no disposa d’estudis oficials ni d’indicadors quantitatius que permetin demostrar de manera exacta la reducció del suïcidi infantil, encara que sí observa un impacte positiu en el benestar emocional i les oportunitats dels infants participants.

Aquest enfocament s’alinea amb els principis de l’Economia Social i Solidaria, especialment amb la centralitat de les persones, la solidaritat i el compromís amb la justícia social. En aquest sentit, la fundació contribueix a generar processos de transformació social en els territoris on actua, així que, no es limita exclusivament a oferir suport assistencial.

L’entitat disposa de recursos limitats, procedents principalment de donacions, aportacions privades i subvencions públiques. També compta amb recursos materials i amb la participació del voluntariat, tot i que aquests sovint resulten insuficients davant la magnitud dels projectes que desenvolupa.

Pel que fa a la digitalització, aquesta situació es reflecteix clarament. La falta de recursos humans i tècnics fa que la transformació digital hagi quedat en un segon pla, limitant-se principalment a funcions de comunicació i captació de recursos.

En relació amb la governança, segons explica la seva fundadora, la presa de decisions es basa en el treball conjunt de l’equip, amb una orientació cap al consens i la coordinació entre els diferents membres.

La possibilitat d’introduir una moneda social, representa un repte significatiu per la fundació. Un  cop analitzada la seva situació i les seves principals característiques, especialment la dualitat territorial i la diversitat cultural, es tracta d’una iniciativa amb potencial, però amb dificultats importants en el moment actual.

Des d’una perspectiva més estratègica, es fa evident la necessitat d’aplicar models de finançament alineats amb els objectius i les capacitats reals de l’entitat. En aquest sentit, la implementació d’una moneda social, podria esdevenir una opció interessant a llarg termini. Prèviament caldria preparar l’objectiu, procedint de manera progressiva i realitzant proves pilot per tal de veure i valorar la seva adaptació i els seu compliment.

Cal veure aquesta opció com una possibilitat de futur.

Segons explica Almudena Barbero, l’objectiu de l’entitat no és generar assistència permanent, sinó acompanyar processos de dignitat, empoderament i creació d’oportunitats. En aquest sentit, la fundació considera interessant explorar en el futur eines vinculades a l’economia ètica i col·laborativa, com xarxes d’intercanvi, banca ètica, sistemes col·laboratius o projectes comunitaris sostenibles que permetin reforçar l’autonomia de les comunitats i reduir la dependència externa.

Seguint aquesta línia d’actuació, es pot afirmar que la Fundació Nzuri Daima contribueix de manera clara a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per l’agenda 2030.

En primer lloc, destaca el seu compromís de vetllar per les persones, especialment en contextos de vulnerabilitat. En aquest sentit, s’alinea amb l’ODS 1, fi de la pobresa i l’ODS 2, fam zero, tot impulsant projectes que garanteixen recursos bàsics com l’alimentació.

En segon lloc, la fundació també actua en àmbits relacionats amb l’educació i el benestar infantil, especialment en contextos on la manca de recursos dificulta l’accés a l’escolarització. En aquest sentit, la seva activitat s’alinea amb l’ODS 4, educació de qualitat, ja que impulsa iniciatives orientades a generar oportunitats educatives i a millorar les condicions de vida dels infants en situació de vulnerabilitat.

A més, la fundació contribueix a l’ODS 5, igualtat de gènere, promovent l’autonomia i l’empoderament de les dones i reforçant el seu paper dins la comunitat.

Finalment, destacar que la fundació depèn en gran mesura de les donacions i col·laboracions per part de persones i entitats vinculades al projecte, fet que posa en valor la seva contribució a l’ODS 17, aliances per assolir els objectius. Aquestes relacions de cooperació són fonamentals per garantir la continuïtat dels projectes i reflecteixen la implicació d’una xarxa d’actors que comparteixen els mateixos objectius socials.

Una part molt important del finançament que rep la fundació és procedent de subvencions, representant aproximadament una quarta part dels ingressos totals de l’entitat. Aquest fet evidencia la importància de les polítiques públiques en la sostenibilitat de la fundació, ja que li permeten desenvolupar projectes que, sense aquest suport, serien difícils de dur a terme.

En aquest sentit, el paper de la fundació no es pot entendre sense el marc de les polítiques públiques que donen suport a l’Economia Social i Solidària. Iniciatives com l’Agenda 2030 o el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE reconeixen el paper de les entitats socials com a agents clau en la construcció d’un model econòmic més just i sostenible.

Tanmateix, aquesta relació també presenta limitacions. Tot i que les polítiques públiques poden afavorir el desenvolupament de projectes socials, la dependència d’aquests recursos pot generar certa vulnerabilitat. A més, la complexitat administrativa i els requisits tècnics poden dificultar l’accés a aquests recursos, sobretot a entitats amb recursos limitats.

Tot i aquestes dificultats, la fundació manifesta sentir-se recolzada per part de l’administració pública, tant a escala autonòmica, mitjançant les ajudes concedides, com a escala local, a través de la col·laboració amb l’Ajuntament de Figueres en projectes com el “Cor Safari”. Aquestes aliances institucionals contribueixen a reforçar la viabilitat dels projectes i evidencien la importància de la cooperació entre administracions públiques i entitats socials.

La Fundació Nzuri Daima imparteix xerrades i conferències en centres educatius amb l’objectiu de difondre els valors que la representen, donant a conèixer el seu projecte i despertar la sensibilitat social dins la comunitat educativa.

Aquestes activitats tenen un caràcter principalment divulgatiu, i per tant, no es poden considerar pròpiament contractació pública. Tot i això, generen un impacte positiu tant per l’entitat com per la societat en general, ja que contribueixen a la formació i conscienciació en valors socials.

En aquest context, la contractació pública podria representar una oportunitat per la fundació, especialment si aquestes activitats es formalitzessin com a serveis educatius o socials encarregats per l’administració. No obstant això, l’accés a aquests processos pot resultar complex, especialment per a entitats amb recursos limitats.

Es valora positivament el potencial transformador de la Fundació Nzuri Daima en el marc de l’Economia Social i Solidaria, tot i les limitacions que poden dificultar l’assoliment dels seus objectius. Malgrat això, el seu fort compromís amb les persones i amb la millora de les condicions de vida dels col·lectius més vulnerables la posiciona com un actor rellevant en la construcció d’un model més just i sostenible.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (s.d). https://xes.cat/economia-solidaria

Ajuntament de Figueres (s.d). https://www.figueres.cat/actualitat/noticies/l-ajuntament-de-figueres-dona-suport-al-projecte-cor-safari-de-la-fundacio-nzuri-daima-19164

Ministeri de drets socials, consum i agenda 2030 (s.d). https://www.dsca.gob.es/es/agenda-2030/conoce-la-agenda

Ús de la IA: s’han utilitzat diferents recursos com el LanguageTool i el Softcatalà  per buscar diferent vocabulari, sinònims i sobretot com a corrector ortogràfic.

Contacte amb l’entitat

Per completar i contrastar la informació analitzada, vaig contactar amb l’Almudena Barbero, fundadora de la Fundació Nzuri Daima, per mitjà de WhatsApp. Li vaig enviar un qüestionari de preguntes que va respondre ràpidament i que m’ha permès aportar informació complementària sobre el funcionament dels projectes, les dificultats de gestió, la relació amb les polítiques publiques i la seva visió sobre l’economia ètica i la sostenibilitat social. Aquest retorn m’ha permès enriquir i contextualitzar millor la redacció de l’article.

Introducció

L’economia sovint es relaciona amb beneficis, empreses o creixement econòmic, però existeixen altres formes d’entendre-la on el centre no és el lucre sinó les persones, la comunitat i el benestar social. L’economia social i solidària (ESS) defensa precisament aquesta mirada, apostant per models més inclusius, participatius i compromesos amb el territori.

La Fundació Arc de Sant Martí, situada a Martorell, és un exemple clar d’aquest model alternatiu. L’entitat treballa principalment amb persones amb discapacitat intel·lectual i desenvolupa serveis residencials, llars residència, pisos amb suport, serveis d’atenció diürna i activitats ocupacionals orientades a la inclusió social i laboral. Tot i això, la seva activitat va molt més enllà de l’atenció assistencial, ja que també desenvolupa una tasca comunitària i social molt vinculada al territori.

Aquest article analitza el paper de la Fundació Arc de Sant Martí des d’una mirada integrada dels diferents conceptes treballats al llarg del curs: economia social i solidària, digitalització, finances ètiques, monedes socials i polítiques públiques. També incorpora el retorn rebut per part de Juani Gonzalez, presidenta de la Fundació Arc de Sant Martí, després de compartir-li l’article per poder contrastar i enriquir l’anàlisi.

La Fundació Arc de Sant Martí i els valors de l’economia social i solidària

L’economia social i solidària es basa en principis com la cooperació, la participació democràtica, el compromís amb la comunitat i la priorització de les necessitats humanes per sobre del benefici econòmic (Universitat Oberta de Catalunya).

Des del meu punt de vista, aquests valors es poden identificar clarament en el funcionament de la Fundació Arc de Sant Martí. La fundació no només ofereix serveis d’atenció, sinó que treballa per generar inclusió, autonomia i qualitat de vida per a les persones usuàries i les seves famílies.

A més, la seva activitat també contribueix a reforçar la cohesió social i el treball comunitari al territori. La col·laboració amb famílies, professionals, empreses i administracions mostra una clara aposta pel treball en xarxa i per la construcció d’un model social més inclusiu.

També és interessant relacionar la fundació amb els criteris que defineixen moltes iniciatives de l’ESS, com l’arrelament territorial, la transformació social, la transparència o la responsabilitat social (Fernàndez). En el cas de la Fundació Arc de Sant Martí, aquests aspectes es poden observar en la seva vinculació amb el territori de Martorell i en la voluntat constant de generar oportunitats per a persones amb especial dificultat de col·locació.

Economia de les cures i impacte social

Una part molt important de l’activitat de la Fundació Arc de Sant Martí està relacionada amb les cures i l’acompanyament a les persones. Aquest aspecte connecta directament amb el concepte d’economia reproductiva, que posa en valor les tasques de suport, convivència i cura que sovint queden invisibilitzades dins del sistema econòmic tradicional (Universitat Oberta de Catalunya).

En aquest sentit, la fundació desenvolupa una feina essencial per garantir el benestar i la inclusió de moltes persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest impacte social no sempre és fàcil de quantificar econòmicament, però té una importància molt gran tant per a les persones usuàries com per a les seves famílies i per al conjunt de la comunitat.

A més, l’entitat també treballa per afavorir la inclusió laboral i social, contribuint a reduir desigualtats i a generar oportunitats reals d’autonomia i participació.

Digitalització i nous reptes socials

La digitalització és un altre dels grans reptes actuals per a les entitats socials. Les tecnologies digitals poden ajudar a millorar la comunicació, l’organització interna, la participació o l’accés als serveis, però també poden generar noves desigualtats si no es garanteix l’accessibilitat i la inclusió digital.

La Fundació Arc de Sant Martí ja utilitza eines digitals i xarxes socials per donar visibilitat als seus projectes i activitats, fet que contribueix a reforçar la comunicació amb la comunitat i les famílies.

Tot i això, considero important mantenir una mirada crítica sobre la digitalització. Les plataformes digitals i les noves tecnologies poden generar dependència tecnològica o excloure persones amb menys competències digitals si no s’adapten adequadament (Universitat Oberta de Catalunya).

Per aquest motiu, crec que la tecnologia hauria d’utilitzar-se sempre com una eina al servei de les persones, mantenint la proximitat humana i els valors comunitaris que caracteritzen les entitats socials.

Finances ètiques i sostenibilitat dels projectes socials

Les finances ètiques defensen models econòmics on la rendibilitat social té tanta importància com la rendibilitat econòmica (Universitat Oberta de Catalunya). Aquest plantejament encaixa clarament amb la realitat de moltes entitats socials, ja que la seva finalitat principal no és generar beneficis sinó millorar la qualitat de vida de les persones.

A partir del feedback rebut per part de Juani Gonzalez, presidenta de la Fundació Arc de Sant Martí, he pogut entendre millor la complexitat econòmica que hi ha darrere de la gestió d’una entitat social. Tot i tractar-se d’una fundació sense ànim de lucre, la sostenibilitat dels serveis requereix una recerca constant de recursos, activitats benèfiques, convenis amb empreses, col·laboracions vinculades a la LISMI i iniciatives d’inserció laboral.

Aquest aspecte posa de manifest que moltes entitats socials desenvolupen activitats essencials per a la societat però, al mateix temps, han de fer un esforç continu per garantir la seva sostenibilitat econòmica.

També és interessant relacionar aquesta realitat amb les crítiques al sistema financer tradicional, que sovint prioritza el creixement econòmic i el benefici per sobre de les necessitats socials i ambientals (Fundación Cajamar, 2010).

Monedes socials, economia local i comunitat

Les monedes complementàries i els sistemes econòmics alternatius busquen reforçar l’economia local, la participació ciutadana i la cohesió social (Corrons, 2026).

Experiències com la Turuta mostren com aquests sistemes poden generar xarxes de suport mutu, dinamitzar el territori i reforçar les relacions comunitàries (Associació ECOL3VNG).

Tot i que la Fundació Arc de Sant Martí no utilitza una moneda social pròpia, considero que comparteix molts dels valors presents en aquestes iniciatives:

• treball comunitari;
• arrelament territorial;
• suport mutu;
• cooperació;
• inclusió social.

Aquest tipus de models també permeten reflexionar sobre formes alternatives d’entendre l’economia, on el valor no es mesura únicament en termes monetaris sinó també en impacte social i comunitari.

Relació amb les polítiques públiques i els marcs institucionals

La Fundació Arc de Sant Martí també es pot relacionar amb diferents marcs de política pública vinculats a l’economia social, la sostenibilitat i les cures.

La seva activitat encaixa clarament amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats amb la salut i el benestar, la reducció de les desigualtats, el treball digne i la construcció de comunitats més inclusives i sostenibles (Nacions Unides, 2015).

També es pot relacionar amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, que reconeix el paper de l’ESS com a eina de cohesió social, innovació i desenvolupament territorial (Comissió Europea, 2021).

En el mateix sentit, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures aposta per impulsar models econòmics centrats en les persones, la inclusió i la sostenibilitat social, aspectes que encaixen plenament amb la realitat de la fundació (Govern d’Espanya).

A Catalunya, els Ateneus Cooperatius també promouen iniciatives vinculades a l’economia social i solidària, fomentant la cooperació, el desenvolupament local i les xarxes comunitàries (Generalitat de Catalunya).

Contractació pública, transparència i responsabilitat social

Segons el retorn rebut per part de la Fundació Arc de Sant Martí, tots els seus serveis estan concertats amb la Generalitat de Catalunya mitjançant processos públics i sotmesos a controls, auditories i supervisió institucional.

Aquest aspecte reforça la importància de la contractació pública en la sostenibilitat dels serveis socials i en la garantia de qualitat i transparència en la gestió dels recursos.

Des del meu punt de vista, la contractació pública té un paper fonamental en el futur de les entitats socials, ja que permet garantir estabilitat i continuïtat en serveis essencials per a moltes persones.

Al mateix temps, també considero important que aquests processos no es basin únicament en criteris econòmics, sinó que tinguin en compte aspectes com l’impacte social, l’arrelament territorial i la qualitat de l’atenció.

La transparència i la responsabilitat en la gestió dels recursos també són elements centrals dins l’economia social i solidària, especialment quan es treballa amb recursos públics i amb col·lectius vulnerables.

Conclusions

Després d’analitzar el cas de la Fundació Arc de Sant Martí, considero que queda clar que l’economia pot ser molt més que una eina per generar beneficis econòmics. Entitats com aquesta demostren que és possible construir models basats en la inclusió, les cures, la cooperació i el compromís comunitari.

La fundació representa un exemple real de com l’economia social i solidària pot generar impacte social positiu i contribuir a construir comunitats més inclusives i sostenibles.

Al mateix temps, també evidencia les dificultats i reptes que afronten moltes entitats socials: sostenibilitat econòmica, recerca constant de recursos, digitalització inclusiva i dependència parcial del finançament públic.

El feedback rebut per part de Juani Gonzalez ha ajudat a enriquir aquesta anàlisi i a entendre millor la complexitat de la gestió social, econòmica i humana que hi ha darrere del funcionament de la fundació.

En definitiva, considero que la Fundació Arc de Sant Martí és un exemple molt clar de com l’economia social i solidària pot esdevenir una eina real de transformació social i comunitària.

Interacció amb l’entitat

Bibliografia

Associació ECOL3VNG. (s.d.). Entrevista a l’Associació ECOL3VNG (La Turuta).

Comissió Europea. (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social.

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. Universitat Oberta de Catalunya. FUOC

Fernàndez, A. (s.d.). Entrevista a Pam a Pam.

Fundación Cajamar. (2010). Finanzas y medio ambiente. Colección Finanzas Éticas.

Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius.

Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 6. L’economia col·laborativa procomú.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 5. L’economia reproductiva.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 3. L’economia social i solidària en la seva vessant socioempresarial.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 4. L’economia social i solidària en la seva vessant sociocomunitària.

Arc de sant marti. arcdesantmarti.cat

Juani Gonzalez (2026). Correu amb feedback

Una de les contradiccions més profundes que travessa actualment bona part de l’Economia Social i Solidària (ESS) és l’asimetria existent entre la generació d’un alt valor social i la precarietat econòmica de moltes de les organitzacions que l’impulsen. Tot i que el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social identifica aquest sector com un actor clau per a la resiliència territorial, la cohesió comunitària i la innovació social (Comissió Europea, 2021), nombroses entitats continuen operant sota condicions de fragilitat financera i elevada dependència institucional.

A partir de l’estudi qualitatiu realitzat sobre Icaria Acció Socioeducativa —cooperativa vertebral de la Comunalitat Reus Sud— aquest article formula la hipòtesi següent: el principal límit de moltes iniciatives transformadores de l’ESS no és la manca d’impacte territorial, sinó la incapacitat dels marcs institucionals actuals per reconèixer, sostenir i escalar el valor relacional que produeixen.

L’article proposa una lectura integrada dels principals aprenentatges teòrics vinculats a l’ESS, la digitalització procomú, la innovació monetària i les polítiques públiques, prenent com a base empírica el cas d’Icaria. L’objectiu és examinar la necessitat que les entitats del sector evolucionin d’un rol estrictament executor cap a una funció d’infraestructura transformadora i transferència metodològica.

1. El valor relacional com a infraestructura invisible

L’anàlisi de l’ecosistema comunitari de Reus evidencia que Icaria ha superat la funció convencional de cooperativa executora d’activitats socioeducatives. La seva funció real és més estructural: actuar com una infraestructura relacional informal del territori.

La cooperativa no es limita a desenvolupar projectes aïllats; connecta actors, activa converses, genera confiança entre col·lectius diversos i sosté espais d’intermediació comunitària que difícilment existirien sense aquesta arquitectura relacional. Durant l’entrevista semiestructurada realitzada amb l’equip directiu de l’entitat (comunicació personal, maig de 2026), aquesta consciència de l’actiu propi apareix de forma explícita:

«Jo crec que connectem amb la gent perquè el que agrada és la nostra creativitat o la forma natural que tenim de lligar una cosa amb l’altra, la facilitat per, en un sol conversatori, treure un munt d’inputs o d’idees.»

Aquesta afirmació identifica el veritable factor diferencial de l’entitat: la seva capacitat de generar densitat relacional. Icaria opera com un node articulador que connecta ecosistemes socials, culturals i institucionals que, sense aquest espai d’intermediació, difícilment cooperarien de manera espontània. Aquest tipus de capital social territorialitzat constitueix un factor crític de cohesió comunitària i desenvolupament democràtic (Putnam, 2000).

Tanmateix, aquest valor presenta una dificultat tècnica considerable per als actuals sistemes administratius d’avaluació. Es tracta d’un valor acumulatiu, transversal i sistèmic, difícilment quantificable mitjançant indicadors centrats en activitats executades o assistències puntuals. Tal com assenyalen Moulaert i Nussbaumer (2005), bona part dels processos d’innovació social queden invisibilitzats quan les polítiques públiques només mesuren outputs immediats i no la transformació relacional sostinguda.

En conseqüència, gran part del valor produït per organitzacions com Icaria queda institucionalment infrarepresentat.

2. El desgast estructural del sistema de subvencions

La disfuncionalitat del model es fa especialment visible quan aquesta infraestructura territorial ha de garantir la seva sostenibilitat econòmica dins dels marcs administratius vigents. Icaria opera condicionada per un sistema de subvencions fragmentat, temporalment inestable i d’alta exigència burocràtica.

La tensió estructural d’aquest model cristal·litza en una de les afirmacions més contundents recollides durant la investigació qualitativa:

«L’últim 10% de la Comunalitat de Reus Sud que suposa una quantitat de diners considerable, estarà retingut encara dos, tres o quatre anys més fins que es consolidi el projecte.»

La rellevància d’aquesta dada transcendeix la qüestió estrictament financera. Assenyala el tipus de relació econòmica que imposa el sistema. Quan una organització es veu obligada a operar exclusivament sota lògiques de subvenció finalista, la seva energia acaba orientada a la supervivència operativa en detriment de la consolidació estratègica.

Diversos autors han advertit que els mecanismes de finançament excessivament burocratitzats poden acabar erosionant la capacitat transformadora de les organitzacions socials (Eikenberry i Kluver, 2004; Uclés Aguilera, 2010). Les conseqüències són profundes: es dificulta la planificació a llarg termini, es limita la retenció de talent, es fragmenten els processos comunitaris i es consumeix capacitat creativa en tasques purament administratives.

Des d’aquesta perspectiva, Icaria no pateix una manca d’impacte social, sinó un desajust sever entre la naturalesa del valor produït i el marc institucional que l’ha de finançar.

La paradoxa s’agreuja pel fet que les institucions públiques es beneficien directament d’aquesta capacitat cohesiva. Tal com expressa l’equip entrevistat:

«Fem de paraigua… les institucions estan necessitades d’això.»

La cooperativa assumeix funcions de mediació i proximitat que l’administració no pot desplegar amb la mateixa flexibilitat territorial. Tot i així, aquestes funcions continuen sent remunerades mitjançant instruments jurídics pensats per a l’encàrrec puntual de serveis i no per a la consolidació d’infraestructures socials de llarg recorregut.

3. Digitalització relacional i sobirania econòmica

Davant aquest atzucac estructural, la digitalització i la innovació monetària apareixen com a possibles vectors d’escalabilitat. Tanmateix, dins els marcs conceptuals de l’ESS, la tecnologia només resulta coherent quan reforça la comunitat, la governança col·lectiva i els vincles humans (Fuster Morell, 2010).

L’equip d’Icaria verbalitza amb claredat aquesta prevenció:

«Estem en un moment molt digital i bastant fred humanament, i crec que nosaltres anem cap tot el contrari. La proximitat avui en dia potser no es valora molt.»

Aquesta reflexió posa de manifest que la tecnologia no és neutra. Una digitalització orientada exclusivament a l’eficiència burocràtica pot debilitar precisament l’actiu principal d’aquestes organitzacions: la proximitat relacional.

Per aquest motiu, l’estratègia digital d’Icaria no pot orientar-se únicament cap a l’automatització administrativa, sinó cap a la construcció d’infraestructures digitals alineades amb la lògica del procomú: eines que reforcin la transparència, la governança participativa i la sobirania de dades de la comunitat (Ostrom, 1990).

En paral·lel, la dependència absoluta de la liquiditat en euros incrementa la vulnerabilitat de les xarxes davant els retards administratius. En aquest context, els sistemes monetaris complementaris i els mecanismes de crèdit mutu poden actuar com a instruments de resiliència territorial (Lietaer et al., 2012; North, 2010).

L’objectiu no és emetre una moneda social amb finalitats especulatives, sinó construir arquitectures de confiança capaces de facilitar la circulació de valor no monetari —coneixements, espais, serveis o temps— dins l’ecosistema comunitari.

La pràctica quotidiana d’Icaria ja anticipa aquesta capacitat relacional. Durant l’entrevista, l’equip descrivia processos espontanis d’acompanyament, connexió i suport mutu entre persones i col·lectius vulnerables. Precisament aquesta densitat de confiança constitueix la base imprescindible perquè qualsevol sistema cooperatiu d’intercanvi sigui viable (North, 2010).

4. Precedents empírics de transferència metodològica

La transició cap a models basats en la sistematització del coneixement compta amb precedents significatius dins l’ESS que validen aquesta línia evolutiva. El salt de valor més determinant de moltes organitzacions es produeix quan transcendeixen la prestació directa de serveis per passar a transferir arquitectura institucional o metodologies d’intervenció a tercers.

El cas de la Mondragon Corporation resulta paradigmàtic. Més enllà de la seva dimensió productiva, el seu principal actiu exportable és una arquitectura cooperativa basada en mecanismes estructurats d’intercooperació, governança i participació territorial (Mondragon Corporation, 2021; Whyte i Whyte, 1991).

De manera similar, Col·lectiu Punt 6 ha convertit l’urbanisme feminista en una metodologia transferible aplicada actualment per universitats i administracions públiques internacionals. El seu valor diferencial ja no resideix únicament en l’execució de projectes, sinó en la sistematització d’un marc metodològic propi (Col·lectiu Punt 6, 2019).

També Platoniq ha transformat els processos participatius i la governança oberta en metodologies auditables i escalables dins l’àmbit europeu (Platoniq, 2022).

Finalment, LaFede.cat ha aconseguit estructurar els criteris de justícia global en protocols i eines operatives amb capacitat directa d’incidència institucional (LaFede.cat, 2018).

Aquests precedents demostren que les institucions responen favorablement davant metodologies capaces de reduir la complexitat en la gestió de problemàtiques socials sistèmiques.

5. Del projecte al mètode: la proposta transformadora

Arribats a aquest punt, emergeix la qüestió estratègica central: pot una infraestructura relacional sobreviure indefinidament sotmesa a temporalitats institucionals incompatibles amb els ritmes del canvi comunitari?

L’entrevista apunta cap a una resposta significativa. Icaria ja ha començat a conceptualitzar el seu propi coneixement metodològic:

«Ja el tenim el Mètode Icaria… en un llibret! El que passa és que falta una persona que connecti profundament amb nosaltres i ens acompanyi en el procés.»

Aquesta afirmació altera profundament la lectura de l’entitat. El principal actiu d’Icaria ja no és únicament la seva capacitat executora, sinó el coneixement acumulat després d’anys d’articulació territorial.

El repte immediat consisteix a transformar aquest coneixement dispers en una metodologia sistematitzada, replicable i transferible. Aquesta evolució permetria a Icaria deixar d’operar exclusivament com a entitat executora de projectes subvencionats per esdevenir un laboratori territorial d’innovació social.

En aquest nou escenari, la Contractació Pública Responsable adquireix una importància decisiva. La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic incorpora la possibilitat d’introduir criteris socials, ambientals i comunitaris en els processos de licitació pública, convertint la compra institucional en una eina estratègica de transformació (Bernal Blay, 2018).

Paral·lelament, l’Agenda 2030 situa les aliances territorials i la reducció de desigualtats com a objectius prioritaris de les polítiques públiques (Nacions Unides, 2015). Les institucions necessiten capacitat de cohesió comunitària per donar resposta a aquests reptes, però sovint no disposen de les metodologies adequades per generar-la.

El futur estratègic d’Icaria passa, precisament, per convertir aquest saber relacional en un servei de transferència metodològica institucionalment reconegut, jurídicament protegit i econòmicament sostenible.

6. Resolució: el context del valor

El 12 de gener de 2007, un músic va interpretar durant quaranta-cinc minuts peces d’enorme complexitat tècnica en una estació de metro de Washington. Milers de persones van passar pel seu costat sense aturar-se. La recaptació final va ser de trenta-dos dòlars.

L’endemà, la premsa va revelar que aquell músic era Joshua Bell, un dels violinistes més reconeguts del món, tocant un Stradivarius valorat en milions de dòlars.

Només dos dies abans havia exhaurit les entrades d’un auditori on el públic havia pagat centenars de dòlars per escoltar exactament la mateixa qualitat musical (Weingarten, 2007).

La diferència no era el violí. No era el músic. No era l’obra.

La diferència era el context.

Aquesta metàfora permet comprendre amb precisió el cul de sac de moltes entitats de l’economia social. Durant anys, organitzacions com Icaria han intentat transformar el territori tocant al metro: generant un valor profund dins d’un sistema institucional que no disposa ni del temps, ni dels instruments, ni de l’acústica adequada per reconèixer-lo plenament.

El problema no és que l’ESS aporti poc valor. El problema és que el marc des del qual aquest valor s’avalua pertany encara a una lògica administrativa i econòmica aliena a la naturalesa relacional de les comunitats.

El repte d’Icaria ja no consisteix a demostrar la seva capacitat transformadora, la qual ha quedat àmpliament validada empíricament. El veritable repte estratègic és construir el “teatre” institucional adequat perquè aquest valor pugui ser reconegut, sostingut i escalat.

La transició des d’un model de subvencions reactives cap a un model de transferència metodològica i contractació pública representa molt més que una estratègia de supervivència econòmica. Representa la possibilitat que l’economia social deixi de limitar-se a reparar les fractures del sistema i comenci, finalment, a redissenyar-lo.

Només quan l’economia social deixi de tocar al metro i aconsegueixi construir el seu propi teatre institucional, la intel·ligència comunitària passarà de ser un subsidi reactiu a consolidar-se com un model d’escala sostenible.

Bibliografia

Ateneus Cooperatius de Catalunya. (2023). Balanç de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius: Impacte i articulació territorial. Generalitat de Catalunya.

Bernal Blay, M. Á. (2018). Compra pública estratégica. Aranzadi.

Col·lectiu Punt 6. (2019). Urbanismo feminista para la vida cotidiana. Virus Editorial.

Comissió Europea. (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social. Oficina de Publicacions de la Unió Europea.

Eikenberry, A. M., i Kluver, J. D. (2004). The Marketization of the Nonprofit Sector: Civil Society at Risk? Public Administration Review, 64(2), 132–140.

Fuster Morell, M. (2010). Governance of Online Creation Communities: Provision of Infrastructure for the Building of Digital Commons. European University Institute.

Icaria Acció Socioeducativa. (2026). Entrevista qualitativa de contrast estratègic i validació d’hipòtesis [Arxiu d’àudio no publicat]. Comunalitat Reus Sud.

LaFede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global. (2018). Manual de coherència institucional i criteris de justícia global. LaFede.cat.

Lietaer, B., Ulanowicz, R., i Goerner, S. (2012). Money and Sustainability: The Missing Link. Triarchy Press.

Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic. Butlletí Oficial de l’Estat, 272, de 9 de novembre de 2017.

Mondragon Corporation. (2021). The Mondragon Model: A Human Experience of Cooperation.

Moulaert, F., i Nussbaumer, J. (2005). The Social Region: Beyond the Territorial Dynamics of the Learning Economy. European Urban and Regional Studies, 12(1), 45–64.

Nacions Unides. (2015). Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development.

North, P. (2010). Local Money: How to Make It Happen in Your Community. Green Books.

Ostrom, E. (1990). Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action. Cambridge University Press.

Platoniq. (2022). Metodologies participatives i codisseny de polítiques públiques: marcs metodològics d’innovació democràtica. Platoniq Sistema Cultural.

Putnam, R. D. (2000). Bowling Alone: The Collapse and Revival of American Community. Simon & Schuster.

Uclés Aguilera, G. (2010). La institucionalització del Tercer Sector: riscos de burocratització i pèrdua de potencial transformador. Revista d’Economia Social, 34, 12-28.

Weingarten, G. (2007, 8 d’abril). Pearls Before Breakfast. The Washington Post.

Whyte, W. F., i Whyte, K. K. (1991). Making Mondragon: The Growth and Dynamics of the Worker Cooperative Complex. ILR Press.

Declaració d’ús d’Intel·ligència Artificial:

Per a l’elaboració d’aquest article de síntesi, s’ha utilitzat la IA generativa com a eina de suport en l’estructuració de la diagnosi estratègica, la planificació de l’entrevista qualitativa i la revisió d’estil formal d’acord amb els manuals acadèmics facilitats. L’ús de la IA s’ha limitat a la facilitació del flux argumental i l’optimització formal, garantint que l’anàlisi crítica, la interpretació de referències normatives i les conclusions de la investigació són de producció i reflexió exclusives de l’autora.

Presentació de l’entitat

SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan el necessiten sense haver-lo de tenir en propietat. En aquest article analitzarem la seva relació amb els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials i les polítiques públiques, així com els límits i les oportunitats que troba en el seu context institucional.

Som Mobilitat és més que una cooperativa de carsharing; el que busca és demostrar que és possible organitzar serveis de mobilitat des de la ciutadania, reduir emissions, optimitzar recursos i construir comunitats. Treballa tant amb empreses com amb administracions locals, i el seu objectiu i principal repte és escalar el projecte, sempre oferint una governança local.

Principis de l’ESS i finances ètiques

La cooperativa s’alinea clarament amb els principis de l’ESS perquè planteja la mobilitat com un servei col·lectiu i no com un negoci. A més, utilitza les finances ètiques per créixer, com la banca ètica, les cooperatives de serveis financers, els préstecs participatius i les aportacions de sòcies. Tot i això, el model té precisament el repte de mantenir aquest creixement mantenint els valors cooperatius, a més de fer viable la flota de vehicles i millorar l’operativa, tot competint amb empreses amb més recursos.

Digitalització del projecte

La digitalització forma part de la mateixa estructura i, per tant, és una part fonamental del seu funcionament, tant en l’operativa de gestió de reserves i ús del servei, com en la gestió interna i la relació amb les sòcies. Tanmateix, aquesta tecnologia és una eina al servei del seu model per poder escalar el projecte i fer-lo eficient.

Moneda social o complementària

Una possible línia d’innovació seria la creació d’una moneda social o complementària, però només tindria sentit en un context col·laboratiu amb altres entitats energètiques, barris o altres entitats locals, sempre que fos d’una forma senzilla i integrable amb una gestió real. D’una altra manera, podria complicar el projecte i fer-li perdre el sentit.

Relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

L’entitat encaixa amb molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, dels quals podem destacar els més evidents.

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles.
ODS 12: Producció i consum responsables.
ODS 13: Acció climàtica.
ODS 7: Energia assequible i no contaminant.
ODS 17: Aliances per assolir objectius.

És un fet que l’entitat es preocupa per fer les ciutats i comunitats més sostenibles, tant per l’electrificació dels cotxes que s’utilitzen com per la reducció del parc de cotxes privats a través de l’ús compartit del vehicle, pretenent la construcció de comunitats més inclusives, ja que permet l’accés a tothom encara que no puguin permetre’s la compra d’un cotxe privat, segures, a través de la reducció de la contaminació, resilients, per la unió de la comunitat i sostenibles, per l’alta reducció de la contaminació.

Polítiques públiques i marcs institucionals

Arribats a aquest punt, volem comentar la connexió de l’entitat amb les polítiques públiques, ja que, com ells comenten, són clarament una part important per reforçar l’impacte social de la cooperativa. De fet, l’entitat col·labora d’alguna forma amb tots els àmbits de les entitats públiques, tant amb Ateneus Cooperatius, està dins l’ecosistema dels Ateneus, de forma col·laborativa, fomentant la difusió i participant en diferents activitats, com per exemple l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, on va participar amb la creació d’eixos estratègics de diagnosi del territori, visibilitat, emprenedoria del territori, o amb l’Ateneu de Girona on va participar a la Install Party, on ajudaven a la ciutadania a fer el canvi al consum responsable. És a dir, hi participa d’una forma directa.

Però també té relació directa amb instruments públics de més abast territorial, com per exemple amb el PERTE, on tal com comenten els han ajudat a reforçar el desplegament de la mobilitat elèctrica a través del programa MOVES, on s’han destinat recursos a millorar informació, recursos pedagògics, comunicació territorial i visibilitat del finançament públic.

I, tot i que no hi participa directament, també té un encaix clar en el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, ja que el Pla europeu busca crear millors condicions per a l’economia social. A més, Som Mobilitat és cofundadora de The Mobility Factory, una cooperativa europea que ajuda altres cooperatives en la creació de serveis tecnològics.

Col·laboració amb ajuntaments i contractació pública

En aquest cas, l’entitat té una clara col·laboració directa amb els ajuntaments locals, amb els quals té diversos acords, per a l’ús de la seva xarxa de vehicles elèctrics, l’ús de punts de càrrega i un sistema d’ús per a la ciutadania amb descompte quan no són utilitzats per l’ajuntament.

Per tant, Som Mobilitat encaixa clarament amb els grans marcs públics de sostenibilitat i economia social, però no n’hi ha prou amb reconèixer les ESS. També cal que els programes públics puguin accedir al finançament i a la contractació d’aquestes, sense perdre el seu arrelament territorial.

Conclusió

En conclusió, Som Mobilitat és un exemple clar de com l’Economia Social i Solidària pot donar resposta als reptes actuals d’una manera concreta i pràctica. La cooperativa no només planteja el servei de carsharing, sinó que proposa una forma diferent d’entendre la mobilitat, més compartida, més accessible, més inclusiva, més sostenible, més arrelada al territori, fent comunitat i més col·laborativa.

Al llarg de l’anàlisi hem pogut veure com s’alinea amb els principis de l’ESS, ja que posa la comunitat al centre, i s’envolta d’una digitalització i una governança cooperativa, per poder generar l’impacte social esperat. A través d’un finançament coherent amb el projecte, fent ús de la banca ètica, aportacions de sòcies i préstecs participatius. Alhora que participa de les polítiques públiques, tant de manera local vinculant-se amb els ajuntaments, però també a través de programes institucionals com el PERTE, buscant aquest impuls tan necessari de les institucions per al bon funcionament d’entitats amb potencial transformador com la que estem analitzant.

Tot i així, no hem d’oblidar que, encara que està superant molts dels reptes presentats, continua tenint un gran repte per endavant: escalar el projecte sense perdre la seva essència cooperativa i territorial.

En definitiva, el valor de Som Mobilitat no és només posar cotxes elèctrics al carrer, sinó demostrar que la mobilitat pot organitzar-se d’una manera més democràtica, compartida i arrelada al territori. El seu gran repte és créixer sense convertir-se en allò que precisament vol transformar.

Interacció amb l’entitat

Per a aquesta anàlisi hem comptat amb l’ajuda de la mateixa entitat, que ens ha respost les preguntes formulades via correu electrònic, per part d’un dels socis fundadors de l’entitat, Ricard Jornet, que ens ha dedicat el seu temps tot i participar en moltes cooperatives com Som Mobilitat, WeTribu, SolarTradex, Restaurant Lasal del Varador, elAbogado, Derecho.com, Lasal, Som Energia i Universitat Autònoma de Barcelona, al qual agraïm el seu temps.

Ús d’intel·ligència artificial

L’hem utilitzada per fer l’estructura de l’article, per a la recerca de vinculacions públiques de l’entitat com per exemple la vinculació amb el PERTE i per a la posterior correcció de faltes ortogràfiques i d’estructura de les oracions

.

Bibliografia

Economia social aracoop. xarxa d’Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.coop/wp-content/uploads/Recull_AC_PS_entitats_representatives_aracoop. pdf

Som Mobilitat. Ateneu Cooperatiu de Girona. InstalPartyhttps://sommobilitat.coop/participem-installparty-organitzada-lateneu-cooperatiu-girona/

Cooperativa La Fàbrica. (s. d.). Les monedes socials. https://www.coopelafabrica.cat/wp-content/uploads/QUADERN-MONEDES-SOCIALS_web.pdf

Público. (2017). Els bancs del temps, una eina més viva que mai. https://www.diaripublic.cat/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html

Som Mobilitat. (s. d.). Servei de carsharing: compartir vehicles elèctrics. https://sommobilitat.coop/?utm_source=chatgpt.com

Som Mobilitat. (s. d.). Lloguer per hores per a administracions públiques. https://sommobilitat.coop/lloguer-per-hores-administracions-publiques/

Xarxanet. (2023). Escàner de les Finances Ètiques: eina per mesurar el compromís del sector financer amb els principis ètics. https://xarxanet.org/noticies/economic/escaner-de-les-finances-etiques-eina-mesurar-el-compromis-del-sector-financer-amb-els-principis

Des d’Europa, l’Estat Espanyol i Catalunya, la realitat de l’entorn econòmic actual, on cada cop són menys empreses les que controlen la major part del mercat europeu, centrades sempre a maximitzar beneficis independentment del cost mediambiental i social que pugui comportar, esdevé des de fa anys una preocupació real i ja mostren plans d’accions per refrenar aquesta tendència cada dia més consolidada. 

Amb aquesta idea present, la Comissió Europea ja ha creat un pla d’acció que busca ajudar a les organitzacions de l’economia social i solidària (ESS) a créixer en el seu entorn, alhora que facilitar el seu desenvolupament (generant un marc que millori les condicions d’aquestes empreses: polítiques de contractació, ajudes estatals, ajudes fiscals, etc.), i fomentar la col·laboració entre empreses socials i negocis convencionals. 

L’Estat Espanyol té el PERTE (Plan de Recuperación, Transformacion y Resiliencia) de economía social y de los ciudadanos [dotat amb més de 800 milions d’euros en el moment de la seva creació]. Que sota una premissa prou similar a l’anterior (generar un marc pioner pel desenvolupament de les entitats socials i solidàries), ens ofereix dades més concretes del pes que tenen aquestes organitzacions en el conjunt de l’Estat: les ESS comporten actualment el 10% del PIB total, i contribueixen al 12,5% de l’ocupació. Concretament, el teixit de les ESS està format per 43.000 empreses, generant quasi 2,2 milions de treballs. 

Catalunya també té el seu marc d’actuació, i l’any 2016 es va crear la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que busca realitzar un mapa de les ESS, orientar i acompanyar a aquestes entitats, connectar les empreses amb treballadors potencials, promoure el seu creixement, etc. 

No és una novetat que la terminologia política no sigui gaire concisa ni concreta, i per tal de millorar la comprensió de que és una ESS i com podria beneficar-se de les polítiques mencionades, desenvolupem el cas concret de Keras Buti. 

Una entitat arrelada al barri 

L’associació i cooperativa Keras Buti és una entitat que treballa en el sector agroecològic, dedicant-se tant a la distribució com a la venda de productes de la terra sempre amb una mirada enfocada a l’economia social i solidària.  

Veiem com s’alineen els seus principis amb les ESS: 

La seva principal forma de treball és a través d’unes cistelles preestablertes que contenen productes de temporada; reduint l’impacte ambiental, i sense forçar els cultius, generant productes saludables, frescos i nutritius. A més, la seva àrea d’acció està centrada als barris de l’Hospitalet, i el cultiu el trobem al Parc Agrari del Baix Llobregat; que juntament amb el fet que la distribució de les cistelles es fa en 5 punts de recollida, comporten una reducció del quilometratge en el transport; fent tot el procés més sostenible i conscient amb el medi ambient. 

Com a associació, tenen un objectiu clar: tornar a donar vida als barris a partir de la cuina i el menjar, alhora que busquen recuperar i adaptar a l’actualitat pràctiques de la cultura gitana (rom) i compartir-les als barris. Així, trobem diferents iniciatives: 

• Oferta de classes per a aprendre romanó, llengua compartida pel poble rom estesa a tota Europa a excepció de l’estat espanyol. 

• La Suculenta, una cuina i menjador ubicada al Casal Cívic Bellvitge, on es busca obrir un espai cultural comunitari a partir de pràctiques i espais històricament feminitzats (amb productes ecològics, de proximitat i a preus populars). Se suma així al procés de transformar els Casals de Gent Gran en Centres Cívics i Comunitaris. 

• La Marmita,  una cuina comunitària autogestionada que cuina de manera ecològica, energèticament eficient i sense malbaratament alimentari, garantint l’accés a menjar saludable i assequible per a tot el veïnat. 

[Per a saber més sobre l’entitat, recomanem la lectura de: Keras Buti: aliment, cultura i societat].

Germinant un futur més solidari 

Ara que tenim un exemple concret d’una ESS, com ajudarien els marcs creats per incentivar el creixement d’aquestes entitats? 

Evidentment, tenim una part de finançament i reducció de taxes, que obviarem, puix la seva implementació no representa dubtes (més enllà potser de quanties). 

Ens podem fixar en l’ús de les noves tecnologies que fa Keras Buti, que a més de les plataformes típiques de xarxes socials (Instagram, X, etc.), l’entitat té la seva pròpia pàgina web; la qual també empra principalment com a eina de difusió. Així, veiem que l’entitat no busca tindre una forta repercussió de manera digital (val a dir que tampoc és d’estranyar, ja que prioritza la vida als barris; per tant, es pot entendre que la digitalització no sigui la seva prioritat).  

[Per a saber més sobre l’ús de les noves tecnologies a Keras Buti, recomanem la lectura Keras Buti: Cultivant comunitat més enllà de les plataformes digitals].

Sota aquest context, es podria buscar assessorament governamental per millorar el seu ús i repercussió en plataformes digitals, o usar els canals públics que les infraestructures governamentals tenen a l’abast per millorar la difusió de l’entitat. 

Per altra part, també podríem considerar l’ús d’un sistema monetari complementari: sistemes que busquen fomentar els projectes socials, ambientals i econòmics de caràcter regional; posant en valor actius i recursos que el sistema monetari “tradicional” no posa, principalment per la condició d’escassetat. 

Un dels principals problemes de la posada en pràctica d’aquests sistemes complementaris, és la dificultat de mantindre’ls a llarg termini si són sustentats exclusivament per entitats privades (de 306 iniciatives de monedes complementàries entre 2007 i 2023, només continuen actives 65 [Ossorio, 2024]). Amb el suport de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, concretament La Col·lectiva (que és l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, del qual forma part Keras Buti), no només es podria optar al suport de l’ajuntament i altres institucions perquè prosperi el projecte (com ja fa, posant-la en contacte amb la pagesia), sinó que es podria plantejar un projecte més gran involucrant a la resta d’entitats que ja formen part d’aquest Ateneu.

A més, aquesta funció de nexe comú ja l’aplica La Col·lectiva, puix com ens han especificat des de Keras Buti, és aquesta entitat la que els ha connectat amb el conjunt de la pagesia.   

[Per a més informació sobre els sistemes monetaris complementaris i la seva aplicació a Keras Buti, recomanem la lectura: Sembrant valor: la força d’una moneda social a Keras Buti].

A tall de conclusió, aquestes noves propostes de marcs, projectes i iniciatives governamentals, estan pensades per reduir el cost dels errors de mercat propis del capitalisme pur i buscar una economia més conscient de la repercussió que té sobre el medi ambient i la societat. Així, es busca incentivar la creació i manteniment a llarg termini d’entitats com Keras Buti, que estan més interessades a generar una convivència simbiòtica i no disruptiva amb la societat actual i el medi ambient, en comptes de maximitzar beneficis sense pensar en el context que les envolta. 

Tanquem aquest article citant l’opinió que ens ha pogut compartir una de les treballadores de Keras Buti: 

“Para mí, La Col·lectiva es una maravilla; tenemos tierras que cultivar y gente con muchas ganas de trabajar, y la Col·lectiva nos ayuda a juntar todo eso para poder llevar adelante proyectos como Keras Buti, que son cercanos y que nos permite aprovechar los recursos que ya tenemos y no necesitamos importar”. 

Fonts: 

Xarxa d’Ateneus Cooperatius (2026). Gencat. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/. 

PERTE de economía social y de los cuidados. Gobierno de España. https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados.    

EU Social (2022). Building an economy that works for people: an action plan for the social economy [font audiovisual]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=tYg_Z4Dqvx0. 

Keras Buti (s.d.). LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/.   

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria.  

Corrons Giménez, A. F. [August Francesc] (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. [Treball final de màster]. Universitat Jaume I – Universitat de València. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476.  

Ossorio, M. A. [Miguel Ángel] (20 de juny de 2024). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica?utm_source=chatgpt.com.  

[No s’ha usat la IA en aquest treball].

Quan la transició energètica és també una qüestió democràtica

En un context marcat per la crisi climàtica, l’encariment de l’energia i la creixent desconfiança envers les grans corporacions elèctriques, Som Energia s’ha consolidat com una de les experiències més rellevants de democràcia energètica dins l’Economia Social i Solidària (ESS) catalana i estatal. Fundada a Girona l’any 2010, la cooperativa va néixer amb la voluntat de demostrar que era possible construir una alternativa real al model energètic convencional: un model basat en energies renovables, governança democràtica i participació ciutadana.

Tanmateix, reduir Som Energia a una simple comercialitzadora d’electricitat verda seria insuficient. El projecte representa també una proposta política i social sobre com organitzar sectors estratègics des de la lògica del bé comú i no únicament des del benefici econòmic. En un mercat històricament dominat per grans oligopolis, la cooperativa planteja una pregunta de fons: és possible democratitzar l’energia?

Aquesta qüió és especialment rellevant en l’actual context de transició ecosocial. La descarbonització de l’economia no implica només substituir combustibles fòssils per energies renovables, sinó també decidir qui controla aquestes infraestructures, qui participa en les decisions i qui es beneficia dels processos de transformació energètica.

En aquest sentit, Som Energia exemplifica una de les grans tensions de la transició ecològica contemporània: la diferència entre una transició verda purament tecnològica i una transició energètica democràtica i socialment justa.

Més que energia verda: una proposta de democràcia econòmica

Des dels seus inicis, Som Energia ha intentat construir un model energètic alternatiu basat en els principis cooperatius i en els valors de l’ESS (Som Energia, 2026). La cooperativa opera sota el principi d’“una persona, un vot”, prioritzant la participació democràtica per sobre del pes del capital aportat.

Aquesta estructura permet que les persones sòcies no siguin només consumidores d’electricitat, sinó participants actives en la presa de decisions, la definició estratègica i el desenvolupament de projectes energètics col·lectius.

Durant la conversa mantinguda amb una treballadora de Som Energia per aquest treball, m’explicava que la cooperativa entén la transició energètica “com una eina per impulsar una transformació social més profunda”, basada en “la democràcia, la participació, la sostenibilitat i la posada de les persones al centre”. Aquesta mirada evidencia que l’energia no és concebuda únicament com un producte de mercat, sinó com un bé comú amb implicacions socials, territorials i democràtiques.

El model cooperatiu també contribueix a generar impacte territorial. Els grups locals de Som Energia desenvolupen activitats de sensibilització, divulgació energètica i participació comunitària que reforcen el teixit social i promouen una major alfabetització energètica de la ciutadania.

A més, la cooperativa participa activament en dinàmiques d’intercooperació amb altres entitats de l’ESS, especialment amb iniciatives com Som Connexió o Coop57 (Som Energia, s.f.). Aquestes aliances reforcen la idea que la transformació ecosocial no pot dependre d’organitzacions aïllades, sinó de la construcció d’ecosistemes econòmics cooperatius capaços de generar alternatives integrals.

Tanmateix, el creixement de la cooperativa també genera tensions internes. Tal com reconeix la mateixa entitat, un dels principals reptes és evitar que l’augment de dimensió comporti processos de burocratització o una major distància entre les persones sòcies i els espais reals de decisió. Aquest risc és especialment rellevant dins de les organitzacions de l’ESS que operen en sectors altament tecnificats i regulats.

Digitalització i sobirania tecnològica: oportunitats i contradiccions

La digitalització és avui una dimensió estratègica per a qualsevol organització cooperativa de gran escala, i Som Energia no n’és una excepció. La gestió de contractes, la comunicació amb les persones sòcies, la facturació, les assemblees virtuals o els espais de participació depenen cada vegada més d’infraestructures digitals.

Des de la cooperativa es considera que les eines digitals poden reforçar la participació, connectar millor els grups locals i facilitar la implicació de persones joves dins la governança cooperativa. Segons m’explica durant l’entrevista, la digitalització és clau “per mantenir l’esperit horitzontal de la cooperativa encara que creixem en nombre de persones i complexitat organitzativa”.

No obstant això, aquest procés també incorpora contradiccions importants. La digitalització pot ampliar la participació, però també pot generar exclusió per a persones amb menys competències digitals o menor accés tecnològic. Així mateix, l’ús d’eines digitals centralitzades pot provocar noves dependències respecte a grans plataformes tecnològiques privades.

Per aquest motiu, Som Energia afirma que la sobirania tecnològica és una preocupació estratègica. La cooperativa intenta evitar “dependències excessives de grans plataformes tecnològiques” i aposta, sempre que és possible, per eines més alineades amb els valors del procomú digital i del cooperativisme de plataforma.

Aquest aspecte és especialment rellevant perquè mostra que la transició ecosocial no és únicament energètica, sinó també tecnològica (Serrano Bosch, 2023). Les infraestructures digitals condicionen cada vegada més la participació democràtica, la transparència i la distribució del poder dins les organitzacions.

En aquest sentit, Som Energia connecta amb debats contemporanis sobre sobirania digital, governança democràtica de les plataformes i alternatives tecnològiques cooperatives, tal com plantegen Fuster Morell, Espelt i Renau Cano (2021) i Renau Cano, Fuster Morell i Espelt (2021).

Som Energia davant els grans marcs institucionals

L’activitat de Som Energia s’emmarca clarament dins de les principals estratègies internacionals vinculades a la sostenibilitat i l’economia social.

En relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la cooperativa contribueix especialment a (Nacions Unides, 2015):

• l’ODS 7, promovent energia assequible i renovable;
• l’ODS 12, impulsant models de consum responsable;
• l’ODS 13, fomentant l’acció climàtica;
• i l’ODS 16, reforçant formes de governança participativa i democràtica.

A escala europea, el Pla d’Acció per a l’Economia Social 2021–2027 reconeix explícitament el paper de les organitzacions de l’ESS en la construcció d’economies més verdes, inclusives i resilients (European Commission, 2021). En aquest marc, Som Energia representa un exemple clar de com les cooperatives poden actuar com a agents estratègics dins la transició energètica.

No obstant això, també apareixen limitacions importants. Molts programes europeus i estatals de transició energètica continuen afavorint grans inversions industrials i empreses amb elevada capacitat financera i administrativa.

Aquest fenomen es pot observar parcialment en programes com el PERTE d’Energies Renovables, Hidrogen Verd i Emmagatzematge. Tot i obrir oportunitats per a projectes cooperatius o comunitaris, aquests mecanismes sovint presenten barreres burocràtiques i escales d’inversió difícils d’assumir per iniciatives de l’ESS.

Això evidencia una contradicció recurrent en moltes polítiques verdes contemporànies: es promou discursivament una transició justa i participativa, però els instruments econòmics i administratius continuen afavorint actors corporatius de gran dimensió.

Contractació pública: oportunitat transformadora o risc de mercantilització?

Un dels aspectes més rellevants del debat actual sobre ESS i transició ecosocial és el paper de la contractació pública. Les administracions gestionen una part molt significativa de la despesa energètica del país i, per tant, poden actuar com a agents clau per transformar el mercat.

En el cas de Som Energia, la compra pública responsable podria convertir-se en una eina estratègica per ampliar l’impacte social i ambiental de la cooperativa. La incorporació de clàusules socials, ambientals i democràtiques dins les licitacions energètiques permetria valorar aspectes que habitualment queden invisibilitzats en els concursos tradicionals: governança democràtica, retorn social, participació ciutadana o arrelament territorial.

Això podria facilitar que cooperatives com Som Energia esdevinguessin proveïdores estables d’ajuntaments, escoles, equipaments municipals o institucions públiques.

Durant la conversa, s’afirmava que la col·laboració amb institucions públiques “serà cada vegada més important, especialment en el context actual de transició energètica i desplegament de comunitats energètiques”. També subratllen que aquestes aliances només tenen sentit si respecten principis com “la participació ciutadana, la transparència, el retorn social i el control democràtic dels projectes”.

Aquest posicionament és especialment significatiu perquè mostra que Som Energia no busca simplement ampliar mercat, sinó influir en la manera com s’organitza la política energètica pública.

Tanmateix, les barreres continuen sent importants. Els sistemes de licitació sovint prioritzen el criteri econòmic per sobre de l’impacte social o comunitari. A més, les exigències administratives i burocràtiques poden afavorir grans operadores amb més recursos tècnics i financers.

En aquest sentit, la contractació pública es converteix en un espai de tensió política. Pot actuar com una eina transformadora per consolidar models energètics democràtics, però també podria empènyer les cooperatives cap a dinàmiques de professionalització excessiva o dependència institucional.

Això planteja una pregunta de fons especialment rellevant: fins a quin punt és possible escalar iniciatives cooperatives sense perdre part de la seva autonomia transformadora?

Finances ètiques, comunitats locals i economies resilients

Tot i que les monedes socials o els sistemes econòmics comunitaris no formen part central de l’activitat de Som Energia, la cooperativa comparteix moltes de les lògiques pròpies de les finances ètiques i de les economies de proximitat (Articles, 2025; Xarxanet, s.f.). Aquesta dimensió és clau per entendre que la transició ecosocial no es pot limitar a la producció d’energia renovable, sinó que implica també una transformació profunda dels mecanismes de finançament, circulació de recursos i generació de confiança econòmica.

En aquest sentit, Som Energia s’inscriu en una lògica més àmplia d’economia comunitària, en què el capital no es concep únicament com un instrument d’inversió, sinó com una eina de participació i corresponsabilitat col·lectiva. Els projectes de generació renovable impulsats per la cooperativa, sovint possibles gràcies a l’aportació de les persones sòcies i a mecanismes de finançament col·lectiu, exemplifiquen aquesta idea d’economia arrelada al territori i orientada al bé comú.

Tanmateix, aquest potencial transformador continua sent parcial mentre les finances ètiques operin en un sistema financer més ampli que no ha estat estructuralment transformat. Això situa iniciatives com Som Energia en un espai de tensió entre la innovació social i els límits institucionals del model econòmic dominant, on la capacitat d’escala i incidència depèn en gran mesura de marcs regulatoris i polítics que sovint no estan alineats amb la lògica de l’ESS.

Conclusions: entre la democràcia energètica i els límits del sistema

Som Energia constitueix avui una de les experiències més sòlides i reconegudes de l’Economia Social i Solidària aplicada al sector energètic. La cooperativa ha demostrat que és viable desenvolupar un model de comercialització d’energia renovable basat en la participació democràtica, la transparència i la primacia de les persones per sobre del capital.

Tanmateix, el seu valor més rellevant no rau únicament en la comercialització d’energia verda, sinó en la capacitat de qüestionar el model energètic convencional i introduir criteris de democràcia econòmica en un sector històricament concentrat i dominat per grans actors privats.

Tal com expressa la pròpia cooperativa, la transició energètica “sempre l’hem concebut com una eina per impulsar una transformació social més profunda” (Som Energia, entrevista pròpia, 2026), fet que reforça la seva dimensió no només econòmica, sinó també política i social dins la transició ecosocial.

L’anàlisi realitzada permet concloure que la transició ecosocial no pot entendre’s com un simple procés tecnològic o de substitució de fonts energètiques, sinó com una transformació profunda de les estructures institucionals, econòmiques i democràtiques. En aquest sentit, Som Energia funciona com un espai d’experimentació de noves formes de governança econòmica, tot i que la seva capacitat transformadora continua condicionada per un marc regulador i polític que respon majoritàriament a lògiques de mercat convencional.

Un dels principals reptes identificats és la tensió entre creixement i democràcia interna. A mesura que la cooperativa s’expandeix, es fa més difícil mantenir la proximitat amb les persones sòcies i evitar processos de burocratització o tecnificació de la presa de decisions, una tensió habitual en organitzacions de l’ESS que operen en sectors estratègics.

Així mateix, la digitalització i la relació amb les administracions públiques obren oportunitats però també nous reptes. D’una banda, les eines digitals poden facilitar la participació i la transparència; de l’altra, poden generar noves dependències tecnològiques i formes d’exclusió. Paral·lelament, la contractació pública apareix com una via clau per ampliar l’impacte de la cooperativa, però també pot comportar el risc d’haver-se d’adaptar a criteris de licitació que no sempre reconeixen adequadament el valor social i democràtic del model cooperatiu.

En conjunt, Som Energia evidencia que la transició energètica només serà realment justa si incorpora, més enllà de la dimensió tecnològica, nous models de governança, instruments de política pública alineats amb l’Economia Social i Solidària i mecanismes econòmics que reforcin la democràcia econòmica.

Tal com adverteix la pròpia cooperativa, resulta clau evitar “reproduir models centralitzats o purament mercantils sota una aparença verda” (Som Energia, entrevista pròpia, 2026), ja que aquest és un dels principals riscos de la transició energètica actual.

Per tant, Som Energia no només representa una alternativa dins del mercat energètic, sinó també una proposta de transformació sistèmica que posa de manifest que la transició ecosocial depèn, en última instància, de la capacitat de les institucions i de la societat per redefinir què entenem per valor econòmic, sostenibilitat i democràcia en el segle XXI.

Bibliografia

• Articles, V. T. E. (2025). Monedes socials i alternatives. Valors. https://valors.org/monedes-socials-i-alternatives/
• Corrons, A. (2026, abril 7). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Enregistrament de vídeo]. Universitat Oberta de Catalunya.
• European Commission. (2021). Building an economy that works for people: Action plan for the social economy. Publications Office of the European Union. an action plan for the social economy – European CommissionEuropean Commissionhttps://ec.europa.eu › social › BlobServlet
• Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5–31. https://doi.org/10.7203/CIRIEC-E.102.18429
• Generalitat de Catalunya. (2023). Ateneus Cooperatius i transició ecosocial. Generalitat de Catalunya.
• J.-L. Laville, J.-L. (2004). Economía social y solidaria: Una visión europea. Altamira.
• Renau Cano, M., Fuster Morell, M., & Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics, 15. Universitat Oberta de Catalunya.
• Serrano Bosch, E. (2023). Corporate culture, change management and digital sustainability (PID_00304455). Universitat Oberta de Catalunya.
• Som Energia. (2024). Memòria social 2024. Som Energia Cooperativa. https://www.somenergia.coop/es/cooperativa/memoria-social
• Som Energia. (2026). Qui som i què fem. https://www.somenergia.coop/
• Som Energia. (s.f.). Impulsem l’Economia Social i Solidària. https://www.somenergia.coop/
• Som Connexió & Som Energia. (2022). Col·laboració entre cooperatives per impulsar serveis digitals i de telecomunicacions sostenibles.
• Xarxanet. (s.f.). El valor de les monedes complementàries en les entitats. https://xarxanet.org/noticies/economic/el-valor-de-les-monedes-complementaries-en-les-entitats
• Diputació de Barcelona. (s.f.). Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/-/monedes-complementaries

Ús d’intel·ligència artificial en l’elaboració del treball

En aquest treball s’ha utilitzat intel·ligència artificial com a eina de suport metodològic i de redacció. Concretament, ha servit per ajudar en la formulació inicial de preguntes per tractar amb personal de Som Energia, en l’organització i estructuració de l’informe, així com en la revisió i millora de la coherència i claredat del text final. La informació ha estat contrastada amb fonts acadèmiques i documentals, i l’ús de la IA s’ha entès com un suport per optimitzar el procés de treball i la qualitat comunicativa del resultat final.

En barris marcats per la vulnerabilitat social, la precarietat laboral i les desigualtats estructurals, el fet de trobar feina sovint no és només una qüestió de caràcter econòmic. També implica recuperar autoestima, estabilitat emocional, xarxa comunitària i oportunitats de futur. En aquest context va néixer Comunitat Activa, un projecte impulsat pel Grup ABD al barri de la Torrassa, a l´Hospitalet amb l´objectiu d´acompanyar persones en situació de vulnerabilitat cap a uns processos d´inclusió social i laboral.

Més que un servei d´orientació laboral, representa una manera diferent d´entendre l´economia, el treball i la intervenció social. El projecte situa les persones al centre i construeix itineraris personalitzats que combinen formació, suport social, orientació laboral i participació comunitària. Tot això connecta clarament amb els principis de l´Economia Social i Solidària (ESS), un model que prioritza el benestar col·lectiu i l´impacte social per damunt del benefici econòmic.

Una economia basada en les persones

La pràctica diària de Comunitat Activa exemplifica molts dels valors fonamentals de l´ESS: equitat, participació, sostenibilitat, arrelament al territori i cohesió social. A diferència dels models assistencials i que estan orientats al mercat laboral, el projecte entén que la inclusió no depèn d´aconseguir una feina sinó també de garantir unes condicions mínimes de dignitat i estabilitat.

Un dels exemples mes innovadors és la botiga social impulsada pel projecte, es tracta d´un espai a on les persones participants poden accedir setmanalment a productes bàsics d´alimentació i higiene mitjançant una moneda social interna, amb aquest sistema no només ajuda a cobrir les necessitats bàsiques sinó que redueix la pressió econòmica durant els itineraris formatius o laborals.

Tal com em  va comentar la Nuria (responsable de Comunitat Activa) en el seu correu de retorn “la finalitat de la botiga és que puguin iniciar i finalitzar els itineraris d´inserció i formació sense les pressions econòmiques fregides de la manca de feina.”

Aquest model també connecta amb formes alternatives de consum responsable i economia comunitària. Aquesta botiga s´abasteix dels Bancs dels Aliments, de donacions de comerços i compres realitzades a petites cooperatives i així genera una xarxa econòmica mes sostenible i arrelada al territori. També es reflecteix gràcies a la participació activa de les persones usuàries, les que reben un suport social són convidades a participar en tallers i fires i d´aquesta manera es reforça el sentiment de pertinença.

Inclusió social, feminisme i dret a una vida digna

El projecte treballa sense problemàtiques estructurals relacionades amb la pobresa, l´exclusió social, la bretxa digital, la desigualtat de gènere o la vulnerabilitat energètica.

La Núria va comentar que aquestes tasques estaven directament connectades amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l´Agenda 2030. El projecte contribueix a l´ODS 1 (fi de la pobresa), l´ODS (fam zero), l´ODS 4 (educació de qualitat). L´ODS 5 (igualtat de gènere), l´ODS 8 (treball digne) i l´ODS 10 (reducció de desigualtats).

La perspectiva feminista és especialment rellevant si es té en compte que un 70% aproximadament de les persones ateses són dones, incorpora una mirada d´apoderament i autonomia econòmica que entén la inserció laboral com una eina de transformació social. També desenvolupen formacions d´alfabetització en català i castellà, competències digitals i d´aquesta manera facilita l´accés a una educació inclusiva i adaptada a les necessitats del territori.

També em va destacar el programa de pobresa energètica obert al barri, destinat a reduir consums i millorar tarifes energètiques per a famílies vulnerables.

Digitalització: eina d´inclusió o risc d´exclusió?

Com altres organitzacions, han incorporat d´una manera progressiva eines digitals per a poder millorar la gestió dels itineraris i el seguiments dels usuaris/àries, els permet una major eficiència i facilita el desenvolupament de competències digitals cada vegada més necessàries en el mercat labora d´avui en dia.

També els ha plantejat algun que altre repte, com el risc de que les persones amb menys accés a tecnologia o amb dificultats quedin encara més excloses. I també el perill de deshumanitzar aquests processos que necessiten proximitat, confiança i acompanyament personal. Per a ells eñ repte a part de digitalitzar-se ha estat fer-ho des d´una perspectiva inclusiva i coherent amb els valors de l´ESS.

Polítiques públiques i ESS: oportunitats i límits

El projecte està relaciona d´una manera estreta amb els grans marcs institucionals i polítiques públiques vinculades a la inclusió social i l´economia social

En el context català la iniciativa com els Ateneus Cooperatius poden reforçar aquest tipus de projectes facilitant xarxes, recursos o col·laboracions territorials, a nivell d´Europa, el Pla d´Acció per a l´Economia Social reconeix el paper de les entitats socials com a agents claus de cohesió.

Però com va comentar la Nuria en la visita que vaig tenir a la seva entitat continuen depenent molt del finançament públic, tota la seva burocràcia administrativa i les dificultats d´accés a determinats programes o subvencions. Per tant, hi ha una contradicció, les institucions reconeixen el valor transformador de l´ESS però la burocràcia administrativa afavoreix a les organitzacions amb més recursos tècnics i financers.

La contractació pública com eina de transformació social

Mantenen una relació estreta amb les diferents administracions públiques a través de programes i iniciatives vinculades a la inclusió social i laboral. Amb aquesta vinculació queda en evidència la importància del suport institucional en la sostenibilitat del projecte. La contractació pública responsable podria representar una oportunitat important per ampliar l´impacte social de l´entitat, mitjançant clàusules socials i ambientals les administracions poden prioritzar organitzacions que generin inclusió laboral i un retorn social.

També apareixen dificultats com poden ser els processos de licitació ja que normalment impliquen una càrrega burocràtica i competència desnivellada amb grans empreses o entitats amb més estructura administrativa, això els pot dificultar que una entitat com ells puguin accedir en les mateixes condicions a concursos públic tot i que tenen un gran valor social. Només serà transformadora si incorporen criteris socials i simplifica l´accés de les entitats de l´ESS als recursos públics.

Més enllà de la inserció laboral

La conversa amb la Nuria dona per evidència que no entenen la inserció laboral com un accés a la feina, sinó com un procés integral de participació comunitària, moltes de les persones arriben amb situacions de vulnerabilitat que afecten l´àmbit econòmic, el formatiu i el social.

Per això, el projecte combina orientació laboral amb suport social, formació i cobertura de necessitats bàsiques.

L´experiència que m´ha donat el fet de poder visitar l´entitat m´ha fet veure les limitacions amb les que conviuen, tot i la seva alta capacitat transformadora, la sostenibilitat del projecte continuada condicionada pers factors com el finançament públic, la disponibilitat de recursos i les dificultats administratives. Això posa de manifest que la transformació social no pot recaure exclusivament en les organitzacions del tercer sector sinó que necessita també un suport institucional estable i unes polítiques públiques realment accessibles i compromeses amb l´Economia Social i Solidària.

Per a l´elaboració del informe he utilitzat la IA com una eina de suport en la millora del contingut. També m´ha ajudat a donar una visió més professional al text. L´informe final s´ha fet a partir de la recerca d´informació pròpia, fonts acadèmiques i institucionals i també per la informació facilitada directament per Comunitat Activa mitjançant correu electrònic i una visita a la seva entitat. El contingut generat amb l´ajuda de la IA ha estat revisat i adaptat manualment abans d´incorporar-ho al informe final.

BIBLIOGRAFIA

Alcañiz, G. (s. f.). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Universidad Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/download/65615/4564456552230/4564456575464

Ajuntament de Barcelona. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Comunitat Activa. (s. f.). LinkedIn – Comunitat Activa. LinkedIn. https://www.linkedin.com/showcase/comunitat-activa/

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris.

Cristina Enea Fundazioa. (s. f.). ¿Qué son las monedas complementarias? https://www.cristinaenea.eus/es/download/contenidos/ficheros/Monedas_peq_CAST.pdf

Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral. https://www.fsyc.org

Grup ABD. (s. f.). Comunidad Activa. https://abd.ong/programas/comunidad-activa/

Grup ABD. (s. f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. (s. f.). Història de l’entitat. https://abd.ong/ca/historia/

Grup ABD. (s. f.). L’equip. https://abd.ong/ca/equip/

Grup ABD. (2023, 30 març). Comunitat Activa Sants es trasllada a un espai nou, més ampli, per implementar nous projectes d’inserció sociolaboral. https://abd.ong/ca/desigualtat/comunitat-activa-sants-es-trasllada-a-un-espai-nou-mes-ampli-per-implementar-nous-projectes-dinsercio-sociolaboral/

Grup ABD. (2024, 27 novembre). Comunitat Activa organitza una sessió d’entrevistes ràpides per facilitar l’ocupabilitat. https://abd.ong/ca/inclusio-i-pobresa/comunitat-activa-organitza-una-sessio-dentrevistes-rapides-per-facilitar-locupabilitat/

Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa orientada especialment a les persones en situació administrativa irregular. https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/

Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa. https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/

Socioeco. (s. f.). Monedas complementarias, una herramienta de la transición económica. https://www.socioeco.org/bdf_dossier-20_es.html

YouTube. (s. f.). Vídeo de presentació de Comunitat Activa [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=L9WPUgEnnr0

Entrevista, visita i intercanvi d’informació amb Núria, responsable de Comunitat Activa, realitzada durant l’elaboració del treball acadèmic (2026).

1. Introducció

En les darreres dècades, l’Economia Social i Solidària (ESS) ha adquirit una rellevància creixent com a alternativa als models econòmics tradicionals. Aquest model econòmic prioritza les persones, la sostenibilitat i el compromís comunitari per sobre del benefici econòmic, promovent formes d’organització més democràtiques, participatives i arrelades al territori.

En un context marcat per la digitalització, la crisi climàtica i les desigualtats socials, les cooperatives desenvolupen un paper especialment rellevant com a agents de transformació social, cohesió territorial i innovació comunitària. Aquest és el cas de l’Crisàlide Comunicació, una cooperativa de comunicació creativa i social que treballa amb administracions públiques, entitats socials i projectes comunitaris amb l’objectiu de generar impacte positiu a través de la comunicació.

Més enllà de desenvolupar serveis comunicatius, Crisàlide construeix narratives vinculades a la participació ciutadana, la cultura, la perspectiva feminista i la justícia social. Això converteix la comunicació en una eina política i transformadora capaç de donar visibilitat a col·lectius i realitats sovint invisibilitzades pels grans mitjans i les dinàmiques comunicatives convencionals.

L’objectiu d’aquest article és elaborar una síntesi crítica dels aprenentatges desenvolupats al llarg del curs, relacionant el cas de Crisàlide Comunicació amb els principals continguts treballats: els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials i els grans marcs de política pública vinculats a l’economia social.

Així mateix, es pretén analitzar el potencial transformador de la cooperativa i reflexionar sobre els reptes i oportunitats que afronten les entitats socials en un context cada vegada més condicionat per les plataformes digitals i les dinàmiques institucionals. 

2. Comunicació cooperativa i transformació social

Crisàlide Comunicació és una cooperativa de comunicació creativa i social situada a Catalunya que desenvolupa projectes vinculats a la participació ciutadana, la cultura i la transformació social. La seva activitat es basa en la creació de continguts audiovisuals, processos participatius i estratègies de comunicació amb impacte comunitari.

La cooperativa s’identifica clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, ja que prioritza la cooperació, la sostenibilitat i el compromís comunitari per sobre de la lògica purament mercantil. Aquest model empresarial alternatiu permet desenvolupar una activitat econòmica orientada al bé comú i a la generació d’impacte positiu sobre el territori.

A diferència de moltes empreses convencionals del sector comunicatiu, Crisàlide no entén la comunicació únicament com una eina comercial, sinó com un instrument capaç de generar canvi social. En aquest sentit, la comunicació és concebuda com una eina política i social orientada a generar narratives alternatives, fomentar processos participatius i donar visibilitat a col·lectius invisibilitzats.

Aquest posicionament resulta especialment rellevant en un context mediàtic fortament condicionat per grans plataformes digitals i models comunicatius orientats a la viralitat i la rendibilitat econòmica.

A més, el model cooperatiu permet desenvolupar una estructura organitzativa més horitzontal i democràtica. La participació col·lectiva en la presa de decisions i el treball col·laboratiu reforcen la coherència entre els valors defensats per la cooperativa i les seves pràctiques internes.

La cooperativa també manté una relació estreta amb altres entitats socials, culturals i comunitàries, contribuint a reforçar les xarxes de cooperació territorial pròpies de l’ESS. Aquesta dimensió comunitària reforça el seu paper com a agent de transformació social i no únicament com a empresa de serveis. 

3. La digitalització com a oportunitat i espai de tensions

La digitalització ocupa un paper central en el funcionament de Crisàlide Comunicació. Les tecnologies digitals permeten produir, gestionar i distribuir continguts audiovisuals, així com coordinar el treball col·laboratiu entre les membres de la cooperativa.

Des d’una perspectiva positiva, la digitalització ofereix grans oportunitats per ampliar l’impacte social dels projectes desenvolupats per la cooperativa. Les plataformes digitals permeten arribar a audiències diverses sense limitacions geogràfiques i faciliten la difusió de narratives vinculades a la justícia social, el feminisme o l’antiracisme.

A més, els nous formats digitals, com el contingut multimèdia, l’storytelling audiovisual o les xarxes socials, incrementen la capacitat d’interacció amb el públic i reforcen el potencial transformador del missatge.

Tanmateix, aquest procés també genera tensions importants. Una de les principals problemàtiques és la dependència de plataformes digitals corporatives com Instagram, Facebook o YouTube. Aquesta dependència no és únicament tecnològica, sinó també ideològica i comunicativa, ja que els algoritmes condicionen quins continguts obtenen visibilitat i quins queden invisibilitzats.

Això genera contradiccions amb els valors de l’Economia Social i Solidària, perquè moltes cooperatives es veuen obligades a adaptar els seus continguts a les dinàmiques imposades per les plataformes digitals per mantenir la seva presència pública. En conseqüència, existeix el risc de simplificar o despolititzar els missatges transformadors per augmentar-ne la visibilitat.

Paral·lelament, la digitalització també planteja altres reptes importants, com la hiperconnectivitat, la precarització laboral o la sobrecàrrega de treball derivada de la necessitat de mantenir una presència digital constant.

Davant aquesta situació, resulta fonamental que cooperatives com Crisàlide desenvolupin estratègies digitals coherents amb els principis de l’ESS. Això implica apostar per eines digitals lliures, reforçar la sobirania tecnològica i promoure una gestió més ètica de les dades i dels processos comunicatius.

No obstant això, aquestes alternatives continuen trobant limitacions importants pel que fa a usabilitat, recursos econòmics i capacitat de competir amb les grans plataformes digitals dominants.

Per tant, la digitalització representa simultàniament una oportunitat de transformació i un espai de tensions per a les cooperatives de comunicació social. El principal repte consisteix a trobar un equilibri entre l’aprofitament de les potencialitats tecnològiques i el manteniment de la coherència amb els valors transformadors de l’organització. 

4. Finances ètiques, monedes socials i economia comunitària

Un altre dels aspectes treballats durant el curs ha estat el paper de les finances ètiques i les monedes socials dins l’Economia Social i Solidària.

Les finances ètiques representen una alternativa al sistema financer convencional perquè prioritzen criteris socials, ambientals i comunitaris en la gestió dels recursos econòmics. Entitats com Coop57 o Fiare Banca Etica exemplifiquen aquest model de finançament responsable orientat a generar impacte social positiu.

En el cas de Crisàlide Comunicació, aquests principis encaixen amb la seva manera d’entendre l’activitat econòmica i la cooperació territorial.

Pel que fa a les monedes socials, aquestes es presenten com a eines capaces de reforçar el teixit econòmic local i fomentar relacions basades en la cooperació i la reciprocitat.

L’anàlisi DAFO elaborat sobre Crisàlide Comunicació mostra que la cooperativa disposa de diverses fortaleses per participar en iniciatives d’aquest tipus, especialment la seva experiència en treball col·laboratiu, la seva capacitat comunicativa i el seu alineament amb els valors de l’ESS. 

Tanmateix, també existeixen dificultats importants, com la manca de coneixement tècnic específic, la necessitat d’assolir una massa crítica suficient d’usuaris o la dependència persistent de la moneda convencional. 

Malgrat aquestes limitacions, les monedes socials poden contribuir a reforçar la resiliència econòmica i les xarxes comunitàries, especialment en contextos de crisi o vulnerabilitat social.

En aquest sentit, és important entendre aquestes iniciatives no com una substitució del sistema econòmic convencional, sinó com a instruments complementaris orientats a enfortir les economies locals i les dinàmiques cooperatives.

5. Crisàlide Comunicació i els grans marcs de política pública

L’activitat de Crisàlide Comunicació es relaciona amb diversos marcs institucionals i polítiques públiques vinculades a l’Economia Social i Solidària.

En primer lloc, la cooperativa s’alinea amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsats per l’Nacions Unides, especialment:

• l’ODS 8, vinculat al treball digne i el creixement sostenible;
• l’ODS 10, relacionat amb la reducció de les desigualtats;
• l’ODS 11, orientat a les comunitats sostenibles;
• i l’ODS 16, relacionat amb la participació democràtica i les institucions sòlides.

A través dels seus projectes comunicatius, Crisàlide contribueix a generar narratives inclusives, participatives i orientades a la cohesió social.

La cooperativa també es relaciona amb les polítiques impulsades per la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que promouen la consolidació de projectes cooperatius i l’enfortiment de l’economia social al territori català.

Aquestes polítiques públiques resulten especialment importants perquè ofereixen assessorament, formació i suport a entitats que sovint disposen de menys recursos econòmics i tècnics que les empreses convencionals.

Paral·lelament, Crisàlide podria beneficiar-se de programes vinculats al PERTE de l’Economia Social i de les Cures impulsat pel Govern d’Espanya, especialment en àmbits relacionats amb la digitalització, la innovació comunicativa i la sostenibilitat.

A escala europea, el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea reconeix les cooperatives com a agents clau d’una economia més inclusiva i sostenible.

No obstant això, tot i l’existència d’aquests marcs institucionals, moltes cooperatives continuen trobant dificultats importants per accedir a determinats recursos, línies de finançament o processos administratius. Això evidencia que encara existeix una distància significativa entre el reconeixement institucional de l’ESS i les condicions reals de desenvolupament de moltes entitats socials. 

6. La contractació pública com a eina de transformació

Un dels aspectes més rellevants dins les polítiques públiques vinculades a l’Economia Social i Solidària és la contractació pública responsable.

En el cas de Crisàlide Comunicació, la relació amb administracions públiques forma part de la seva activitat habitual, especialment en projectes culturals, participatius i comunitaris.

La contractació pública pot representar una oportunitat important per reforçar la sostenibilitat econòmica de la cooperativa i ampliar el seu impacte social. La incorporació de clàusules socials, ambientals i ètiques dins les licitacions públiques podria facilitar l’accés de cooperatives com Crisàlide a concursos públics en condicions més equitatives.

Tanmateix, també existeixen contradiccions i limitacions importants. Moltes licitacions continuen afavorint grans empreses amb més capacitat tècnica, econòmica i administrativa, dificultant l’accés de cooperatives petites als concursos públics.

A més, la dependència excessiva de projectes institucionals podria generar tensions respecte a l’autonomia crítica de la cooperativa o condicionar part dels seus continguts i línies de treball.

Per tant, la contractació pública responsable té un gran potencial transformador, però només serà efectiva si incorpora mecanismes reals que afavoreixin l’accés de les entitats de l’ESS i reconeguin el seu impacte social més enllà dels criteris estrictament econòmics. 

7. Interacció amb l’entitat

Durant el procés d’elaboració d’aquest treball s’ha intentat establir contacte amb l’Crisàlide Comunicació mitjançant correu electrònic amb l’objectiu de contrastar informació i enriquir l’anàlisi desenvolupada.

Tanmateix, en el moment de finalitzar aquest article no s’ha obtingut resposta per part de l’entitat.

Malgrat això, l’anàlisi s’ha desenvolupat a partir de la informació pública disponible al seu web oficial, així com dels materials i projectes accessibles relacionats amb la seva activitat. 

Aquesta aproximació ha permès identificar els principals valors, objectius i reptes de la cooperativa, especialment pel que fa a la comunicació transformadora, la digitalització i el treball comunitari. 

8. Conclusions

El cas de Crisàlide Comunicació exemplifica les potencialitats i contradiccions de les cooperatives de comunicació dins l’Economia Social i Solidària.

La seva activitat demostra que és possible construir models comunicatius més democràtics, participatius i orientats al bé comú, generant narratives alternatives i reforçant les xarxes comunitàries.

Al mateix temps, la cooperativa afronta tensions importants derivades de la digitalització, la dependència de plataformes corporatives i les limitacions institucionals que continuen afectant moltes entitats de l’ESS.

L’anàlisi desenvolupada també evidencia la importància de les polítiques públiques, com els ODS, els Ateneus Cooperatius, el PERTE o el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, en la consolidació d’aquest tipus de projectes.

No obstant això, el suport institucional només serà realment transformador si es tradueix en mecanismes efectius d’accés al finançament, contractació pública responsable i reconeixement del valor social generat per les cooperatives.

En definitiva, el futur de projectes com Crisàlide Comunicació dependrà no només de la seva capacitat d’innovació i adaptació digital, sinó també del desenvolupament d’un ecosistema polític, econòmic i social capaç de reforçar l’Economia Social i Solidària com una alternativa real als models econòmics dominants.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

• Abad, G. G. (2026b, febrero 4). ¿Por qué el 70% de las pymes carece de confianza en su transformación digital? Sage Advice España. https://www.sage.com/es-es/blog/dificultades-en-la-transformacion-digital-de-las-pymes
• Economia Social i Solidària | Ajuntament de Barcelona. (s. f.). https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
• Banco de España. (s. f.). Banco de España. https://www.bde.es/wbe/es
• Inicio | Coop57. (s. f.). https://www.coop57.coop/
• Crisàlide Comunicació. (2026, 16 febrero). Crisàlide Comunicació – Cooperativa de comunicació creativa i social. Cooperativa de Comunicació Crisàlide. https://crisalidecomunicacio.com/
• Del Solar, M. (2025, 10 febrero). El impacto de la digitalización en la mejora continua. ZEO Technology. https://zeotechnology.com/blog/digitalizacion-industrial-mejora-continua
• 5 ejemplos de transformación digital que debes conocer – Dimensiona. (s. f.). https://www.dimensiona.com/es/ejemplos-de-transformacion-digital
• Fiare Banca Etica és un banc cooperatiu i independent. Banca Etica Espanya. (2026, 27 abril). Fiare Banca Etica. https://www.fiarebancaetica.coop/ca
• GestorWeb. (2025, 22 mayo). 9 beneficios de la digitalización en las empresas. Servicios Empresariales Cámara de Madrid. https://serviciosempresariales.camaramadrid.es/9-beneficios-digitalizacion-empresas
• Social Economy Action Plan. (2026, 30 marzo). Employment, Social Affairs And Inclusion. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en
• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (2026, 4 mayo). XES | Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. XES. https://xes.cat/

1. Presentació de l’entitat Prodis

La Fundació Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca), amb seu a Terrassa i fundada l’any 1960, és una organització sense ànim de lucre dedicada a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral o malaltia mental. El seu enfocament posa la persona al centre, reinvertint íntegrament els seus excedents en el projecte social per fomentar l’autonomia i la inclusió dels seus usuaris.

Com a resident a Terrassa, he decidit centrar el meu anàlisi en aquesta fundació. Aquesta elecció no és casual, ja que viure a la mateixa ciutat m’ha permès ser testimoni directe de com aquesta entitat s’ha convertit en un pilar fonamental per a la cohesió social del nostre territori.

2. Síntesi del curs: ESS, digitalització i finances ètiques

Al llarg d’aquest curs hem analitzat com Prodis representa els valors de l’Economia Social i Solidària, passant de la teoria a propostes d’aplicació real:

• Principis de l’ESS: com ja vam analitzar anteriorment, Prodis construeix una economia basada en l’equitat i el treball digne. El seu model de reinversió total dels excedents garanteix que el benefici econòmic sigui un benefici social per a la comunitat
• Digitalització inclusiva: es proposa l’ús de la tecnologia per a l’accessibilitat cognitiva, traduint dades complexes a una lectura més fàcil per fomentar la democràcia interna i la transparència.
• Finances ètiques i monedes socials: com ja vam explorar el potencial d’un banc del temps a Terrassa com una eina que dignifica el temps dels usuaris fora del mercat tradicional i reforça el circuit de proximitat amb els proveïdors locals.

3. Alineament amb les polítiques públiques

Prodis se situa dins dels instruments institucionals més rellevants:

• ODS i Agenda 2030: on té un impacte directe en l’ODS 8 (treball decent), l’ODS 10 (reducció de desigualtats) i l’ODS 12 (consum responsable) mitjançant el seu catering de proximitat.
• Pla d’acció per a l’ESS de la UE i PERTE: Prodis és un node clau per a la recepció de fons destinats a la professionalització i innovació tecnològica en el sector de les cures.
• Xarxa d’ateneus cooperatius: la col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental facilita la intercooperació amb altres entitats del territori.

4. Contractació pública

D’acord amb la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, la contractació responsable és l’instrument més potent per a la sostenibilitat de Prodis.

La reserva de mercat per a les administracions de Terrassa haurien de prioritzar Prodis en serveis de logística sostenible (vehicles elèctrics), bugaderia i neteja industrial. És a dir, l’ajuntament i altres institucions haurien de donar prioritat a Prodis en serveis com la bugaderia, la restauració de km 0 o el transport sostenible. En quant a les licitacions conjuntes, Prodis pot unir forces amb altres entitats socials de la ciutat per presentar-se juntes a contractes públics importants. D’aquesta manera, poden repartir-se la feina i les despeses de gestió, aconseguint arribar on soles no podrien.

5. Interacció amb l’entitat

Durant la realització d’aquest article, he intentat establir contacte amb els responsables de la Fundació Prodis mitjançant diversos correus electrònics per validar aquestes propostes. Malgrat això, no he rebut una resposta formal, i per tant, puc interpretar aquesta situació com una mostra de la gran càrrega de feina que tenen les entitats socials en el seu dia a dia. A més, demostra que cal més suport públic per finançar no només les activitats, sinó també el personal que s’encarrega de la gestió i de parlar amb la comunitat.

6. Valoració general

Prodis és un motor essencial per a la transformació social a Terrassa, però el seu veritable cor són les persones, famílies, professionals i voluntaris que fan possible el projecte cada dia. El seu futur depèn de saber utilitzar la tecnologia de forma senzilla i de crear una xarxa econòmica local on les persones siguin el motor del canvi, garantint així que ningú es quedi enrere. Perquè, al cap i a la fi, l’economia només té sentit si està al servei de la vida i de la dignitat de tothom.

“El veritable cor són les persones, famílies, professionals i voluntaris que fan possible el projecte cada dia”.

Bibliografia (Normativa APA)

• Ajuntament de Terrassa. (2024). Pla Local d’Economia Social i Solidària.
• Cahn, E. S. (2014). Dinero que no tiene precio: los Bancos del Tiempo en épocas de cambio. El Blog Alternativo.
• Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.
• Corrons Giménez, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. Treball d’Investigació. Universitat Jaume I – Universitat de València.
• European Commission. (2021). Building an economy that works for people: an action plan for the social economy.
• Fundació Prodis. (2024). Memòria d’activitats i Pla de Voluntarietat Corporativa. https://prodis.cat/
• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic. Butlletí Oficial de l’Estat, 272.
• Ministerio de Trabajo y Economía Social. (2023). PERTE de la Economía Social y de los Cuidados. Gobierno de España.
• REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2022). Carta de la Economía Solidaria. https://www.economiasolidaria.org/
• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (s.f.). Què és l’ESS?. https://xes.cat/

Ús d’intel·ligència artificial:  He utilitzat Gemini com a eina de suport en la revisió final del text, la cohesió de l’argumentació, la clarificació dels títols i el format APA de les referències bibliogràfiques.

1. Presentació del cas i del model cooperatiu

He treballat Sostre Cívic durant el curs perquè aborda un problema molt clar: l’accés a l’habitatge. En molts territoris, especialment en zones urbanes o amb molta pressió immobiliària, tenir un habitatge estable s’ha convertit en una dificultat important per a moltes persones. Per això, aquest cas m’ha semblat interessant des del principi. Sostre Cívic no proposa només habitatges més assequibles, sinó una manera diferent d’entendre la propietat, el finançament, la participació i la vida comunitària.

El seu model es basa en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La propietat dels habitatges és col·lectiva i les persones sòcies hi accedeixen amb un dret d’ús estable, a través d’una aportació inicial i unes quotes mensuals vinculades als costos reals del projecte (Sostre Cívic, s. d.-a). Aquesta diferència és important perquè allunya l’habitatge de la lògica especulativa: ja no es tracta de comprar per obtenir benefici, sinó de viure en un espai gestionat col·lectivament i pensat per mantenir-se fora del mercat especulatiu a llarg termini.

2. Aprenentatges del curs: ESS, digitalització i finances alternatives

Els reptes anteriors m’han ajudat a mirar Sostre Cívic des de diferents perspectives. Des dels valors de l’economia social i solidària, l’entitat encaixa amb principis com la governança democràtica, el no lucre especulatiu, l’arrelament territorial, la sostenibilitat i l’orientació al bé comú (REAS Red de Redes, 2022).

També he vist que la digitalització pot ser útil, però només si està al servei del projecte cooperatiu. En el cas de Sostre Cívic, “La Interna” facilita l’accés a documents, debats i eines vinculades als projectes, i pot ajudar a reforçar la participació i la transparència (Sostre Cívic, s. d.-b). Ara bé, la tecnologia no és positiva per si sola: ha de servir per facilitar la democràcia interna, no per generar dependències o barreres.

Pel que fa a les finances alternatives i les monedes complementàries, la conclusió és similar. Poden reforçar vincles comunitaris, però no poden substituir les necessitats estructurals d’un projecte d’habitatge: sòl, obres, manteniment, finançament i estabilitat econòmica. En aquest àmbit, poden tenir sentit com a eina comunitària, però no com a solució principal al problema del finançament (Corrons, 2015).

3. Sostre Cívic dins els grans marcs de política pública

Aquest quart repte permet mirar Sostre Cívic des d’una escala més àmplia. La pregunta ja no és només si l’entitat és coherent amb els valors de l’ESS, sinó quin paper poden tenir les polítiques públiques perquè aquest model no quedi com una experiència puntual.

En aquest sentit, el cas es pot relacionar amb l’Agenda 2030, especialment amb l’ODS 11 sobre ciutats i comunitats sostenibles, i també amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que reconeix el paper de l’economia social en una economia més inclusiva, sostenible i orientada a les persones (Nacions Unides, s. d.; Comissió Europea, 2021a).

Aquesta connexió és important perquè Sostre Cívic no només construeix o gestiona habitatges. També planteja una manera diferent d’organitzar l’accés a l’habitatge, basada en l’ús, la propietat col·lectiva i la participació. Per això pot encaixar amb polítiques públiques que busquin ampliar el parc d’habitatge assequible i reduir la pressió especulativa.

4. Administració pública, sòl i finançament

La relació amb l’administració pública és clau perquè el model cooperatiu en cessió d’ús necessita condicions que difícilment es poden generar només des de l’autogestió. La mateixa cooperativa defensa que aquest model pot encaixar amb polítiques públiques d’habitatge, sobretot quan hi ha cessió de sòl, dret de superfície o col·laboració amb administracions públiques (Sostre Cívic, s. d.-c).

Aquesta idea també apareix en la resposta rebuda per correu electrònic de l’entitat. Sostre Cívic assenyala que l’accés al sòl i al finançament són dos dels principals reptes de qualsevol projecte d’habitatge cooperatiu (Sostre Cívic, comunicació personal, 11 de maig de 2026). Per tant, el paper de l’administració no s’hauria de limitar a contractar serveis. En aquest cas, és més important crear condicions perquè el model sigui viable, replicable i estable.

Això passa per instruments com la cessió de sòl públic, el dret de superfície, els concursos amb criteris socials, el suport tècnic, el finançament públic, les línies de crèdit adaptades i uns marcs normatius que reconeguin millor el cooperativisme d’habitatge. Aquesta lectura també es veu en els materials publicats per la mateixa entitat, on Sostre Cívic reclama més suport públic per consolidar el model, defensa el reconeixement del cooperativisme en cessió d’ús dins els plans estatals i europeus d’habitatge, i fa una crida als ajuntaments perquè impulsin projectes mitjançant sòl o immobles municipals (Sostre Cívic, 2025a, 2025b, 2025c).

Per això, no es tracta només d’ajudar una cooperativa concreta. La qüestió és si aquest model pot formar part d’una política pública d’habitatge més estable, menys especulativa i centrada en el dret d’ús.

5. Contractació pública responsable: oportunitats i límits

La contractació pública socialment responsable també pot tenir un paper en aquest procés, però cal entendre-la bé. No es tracta només de comprar o contractar al preu més baix, sinó d’introduir criteris socials, ambientals i comunitaris. La guia europea sobre compra pública social defensa que les administracions poden tenir en compte objectius com la inclusió, la sostenibilitat, la qualitat de l’ocupació o l’impacte comunitari (Comissió Europea, 2021b). En la mateixa línia, la guia interactiva de REAS sobre contractació i compra pública responsables planteja incorporar criteris socials, ètics i ambientals en les compres i contractacions públiques (REAS Red de Redes, 2025).

Aplicat a Sostre Cívic, això vol dir que les polítiques públiques vinculades a habitatge, rehabilitació o gestió comunitària haurien de valorar l’impacte social, l’arrelament territorial, la participació democràtica i l’estabilitat residencial. Ara bé, també cal ser realista: Sostre Cívic no és una empresa proveïdora convencional. El seu paper sembla més rellevant en fórmules de col·laboració público-cooperativa, cessió de sòl, dret de superfície, convenis o finançament adaptat a projectes d’habitatge assequible i estable.

Aquí apareix el límit principal. El suport públic pot ser molt útil, però també pot generar dependència. En la resposta rebuda, Sostre Cívic remarca la importància de mantenir l’autonomia organitzativa i la capacitat de decisió pròpia de les cooperatives. Una dependència excessiva del suport públic podria fer-les més vulnerables davant canvis polítics o pressupostaris, o dificultar la consolidació d’un model autogestionat i comunitari (Sostre Cívic, comunicació personal, 11 de maig de 2026).

Per tant, el suport públic hauria d’enfortir el model, no substituir-ne la lògica cooperativa. Créixer amb ajuda de l’administració no hauria de significar convertir-se en una simple executora de polítiques dissenyades des de fora.

6. Altres instruments públics i valoració final

Altres instruments públics també poden ajudar a reforçar aquest ecosistema. Els Ateneus Cooperatius poden donar suport territorial, orientació i acompanyament a iniciatives de l’economia social (Departament d’Empresa i Treball, s. d.). Això pot ajudar a fer més conegut el model, connectar entitats i generar aliances locals. El PERTE d’Economia Social i de les Cures també pot tenir certa relació amb aquest tipus d’iniciatives, però amb prudència: Sostre Cívic no és una entitat de cures en sentit assistencial. En aquest cas, la cura s’hauria d’entendre més aviat com a corresponsabilitat, suport veïnal, convivència i construcció de comunitat (Ministerio de Trabajo y Economía Social, s. d.).

En conjunt, Sostre Cívic té un potencial transformador clar, però no automàtic. Pot contribuir a desmercantilitzar l’habitatge, reforçar la participació democràtica i ampliar el parc residencial no especulatiu. Ara bé, perquè això passi necessita sòl, finançament, suport tècnic i un marc públic estable.

La relació amb l’administració hauria de ser de col·laboració, però no de dependència. L’administració pot aportar recursos, sòl i marc institucional; la cooperativa ha de conservar la seva governança democràtica, l’arrelament comunitari i la capacitat de decidir amb criteris propis. Si aquest equilibri es manté, Sostre Cívic pot deixar de ser només una alternativa interessant i convertir-se en una peça real dins les polítiques públiques d’habitatge i economia social.

Nota metodològica

Per contrastar l’anàlisi amb la mirada directa de l’entitat, s’ha contactat per correu electrònic amb Sostre Cívic. La resposta ha estat rebuda l’11 de maig de 2026 per part de Lucía Basulto Tejedor, tècnica de comunicació de Sostre Cívic. Les seves aportacions s’han incorporat dins l’article com a comunicació personal, especialment en els apartats sobre administracions públiques, col·laboració público-cooperativa, riscos de dependència institucional i potencial estructural del model dins les polítiques d’habitatge.

Bibliografia R4

Comissió Europea. (2021a). Social economy action plan. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en

Comissió Europea. (2021b). Buying social: A guide to taking account of social considerations in public procurement (2a ed.). https://ec.europa.eu/docsroom/documents/45767

Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Presentació]. SlideShare. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panarquico/44629476

Departament d’Empresa i Treball. (s. d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s. d.). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. https://www.mites.gob.es/es/sec_eco_social/perte_ESyEC/index.htm

Nacions Unides. (s. d.). The 17 goals. https://sdgs.un.org/goals

REAS Red de Redes. (2022). Carta de principis de l’economia solidària. https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2022/06/Carta_de_la_Econom%C3%ADa_Solidaria_2022_cat.pdf

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). La Interna. https://lainterna.sostrecivic.coop/

Sostre Cívic. (s. d.-c). Administracions públiques. https://sostrecivic.coop/administracions/

Sostre Cívic. (2025a, 18 de març). Transformem el futur de l’habitatge: crida a ajuntaments per impulsar habitatge cooperatiu. https://sostrecivic.coop/crida-a-ajuntaments/

Sostre Cívic. (2025b, 9 d’octubre). Reclamem més suport públic per consolidar el model cooperatiu d’habitatge. https://sostrecivic.coop/reclamem-mes-suport-public-per-consolidar-el-model-cooperatiu-dhabitatge/

Sostre Cívic. (2025c, 24 d’octubre). Sostre Cívic defensa el cooperativisme en cessió d’ús en els plans estatals i europeus sobre habitatge. https://sostrecivic.coop/sostre-civic-defensa-el-cooperativisme-en-cessio-dus-en-els-plans-estatals-i-europeus-sobre-habitatge/

REAS Red de Redes. (2025, 29 de desembre). Presentamos la «Guía interactiva para la contratación y compra pública responsables». https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text, la cohesió de l’argumentació i el format APA de les referències. L’anàlisi, el contacte amb l’entitat, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.