AMPANS és una entitat de referència a la Catalunya Central, dedicada a fomentar l’autonomia, la inclusió i la dignitat de les persones amb discapacitat o en risc d’exclusió.
A partir del marc teòric de Fuster, Espelt i Renau (2021) sobre el cooperativisme de plataforma, i de l’exemple analitzat al webinar d’Espelt (2026), es planteja una qüestió inicial:

Fins a quin punt la digitalització d’AMPANS contribueix realment a l’empoderament col·lectiu?

Diagnòstic de la situació actual

AMPANS fa servir tecnologies digitals en diversos àmbits: comunicació externa, gestió interna, formació, serveis a les persones usuàries i coordinació d’equips. Aquest desplegament ha estat positiu per a la seva visibilitat pública i per millorar l’eficiència dels processos, però l’anàlisi posa de manifest carències en aspectes com la verticalitat dels fluxos d’informació i la dependència tecnològica.

En el diagnòstic inicial i les aportacions dels companys s’identifiquen tres reptes fonamentals:

• • • Fluxos d’informació jeràrquics i poc participatius. La comunicació digital tendeix a ser descendent, cosa que limita la implicació activa de les persones treballadores, usuàries i les seves famílies.
    • Dependència d’eines privades. L’ús d’infraestructures i serveis com els de Google o Microsoft entra en contradicció amb els valors de la sobirania tecnològica i la cooperació propis de l’ESS.
    • Baixa connexió entre digitalització i inclusió. Les tecnologies utilitzades no sempre estan pensades per a la diversitat funcional, fet que pot generar noves barreres d’accés per a les persones usuàries.

En aquest context, s’evidencia que la tecnologia s’utilitza principalment per optimitzar processos, però no per redistribuir poder ni fomentar la participació. Per tant, segons el marc teòric de Fuster, Espelt i Renau (2021), AMPANS es troba més a prop d’un model extractiu que d’un model cooperatiu.

Oportunitats de transformació

Els comentaris rebuts en l’anàlisi inicial reforcen la proposta d’integrar estratègies per afavorir una transició cap a un model digital més alineat amb els valors cooperatius propis de l’ESS, com ara:

• • • Fomentar la governança i la cultura participativa. Cal enfocar la digitalització com un motor de transformació organitzativa. Iniciatives com Decidim podrien implicar les persones treballadores, usuàries i les seves famílies en la presa de decisions, aplicant els principis de governança cooperativa.
    • Entendre la digitalització com a espai de relació. Les tecnologies digitals poden enfortir la comunitat i el reconeixement social, no només optimitzar tasques. Plataformes participatives i xarxes col·laboratives poden reforçar la missió de visibilització i dignificació d’AMPANS.
    • Impulsar l’ús de programari lliure i la sobirania tecnològica. Adoptar eines de codi obert (FLOSS) permetria personalitzar-les i fer-les més accessibles i inclusives, alhora que reduiria la dependència d’empreses privades.
    • Disseny d’eines centrat en l’usuari. En coherència amb l’estratègia anterior, i pel perfil del públic de l’entitat, és essencial desenvolupar tecnologies accessibles que facin de la digitalització un procés d’inclusió real.

Reptes per a la transició

A l’hora de plantejar canvis, es detecta que els reptes d’AMPANS no són només tècnics, sinó també culturals i organitzatius. La seva magnitud i estructura jeràrquica poden dificultar la flexibilitat necessària per adoptar nous models.
Caldria impulsar una transició progressiva, acompanyada per una estratègia de gestió del canvi que impliqui tota la plantilla i la direcció, amb l’objectiu de crear consciència sobre la situació actual, les possibilitats de millora i el camí a seguir.

Reflexió crítica i conclusions

AMPANS és un clar exemple de les tensions entre la digitalització i els valors socials en el marc de l’ESS. Una digitalització cooperativa, democràtica i inclusiva requereix repensar no només les eines, sinó també l’organització interna, les relacions de poder, les vies de participació i l’accessibilitat.
Els canvis només seran possibles si la tecnologia es posa realment al servei de les persones, situant la sobirania tecnològica i la inclusió com a eixos centrals de l’estratègia digital d’AMPANS.

A continuació s’inclou un un vídeo explicatiu amb el contingut de l’anàlisi completa.

Salutacions, 

Anna Vilamú Carbonell

FONTS CONSULTADES:

Espelt, R. (2026, març 11). Webinar: La digitalització de l’economia social i solidària [Enregistrament de vídeo]. Universitat Oberta de Catalunya. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales [Article en publicació especialitzada]. CIRIEC-España, revista de economía pública, social y cooperativa, 102, 5–31. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

ÚS DE LA IA:

En l’elaboració d’aquest text he fet ús de la intel·ligència artificial (IA) per a la correcció dels textos finals. L’eina emprada ha estat Perplexity AI, amb els prompts: “corregeix el text, si cal, i marca les modificacions”, per revisar l’estructura, gramàtica i ortografia, i “compleix els criteris de llenguatge inclusiu?”, per fer una revisió final de les formulacions de gènere i d’altres aspectes inclusius que podrien haver passat per alt durant la redacció.

En aquesta nova aportació amplio l’anàlisi sobre l’impacte de la digitalització en Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris. En la meva intervenció anterior ja apuntava que les tecnologies digitals tenen un paper rellevant en el seu funcionament quotidià, tant a través de l’oficina virtual com de l’eina Participa Coop57, pensada per facilitar la participació democràtica de la base social. També destacava que l’ús de Decidim, com a programari lliure i adaptat amb una cooperativa de l’ESS, mostrava una voluntat clara d’alinear tecnologia i valors cooperatius.

A partir del comentari rebut, crec que la qüestió més interessant ja no és tant si la digitalització permet participar més, sinó quin tipus de participació afavoreix realment. És evident que eines com Participa Coop57 poden ampliar l’accés i facilitar que més persones i entitats participin en assemblees o processos col·lectius, especialment quan hi ha dificultats de distància, temps o mobilitat. Però això no garanteix, per si sol, una participació més rica o de més qualitat. De fet, els espais digitals poden acabar afavorint intervencions més ràpides, menys deliberatives o amb menys interacció espontània que en els espais presencials.

Per això, em sembla que un dels grans reptes per a Coop57 és no entendre la participació digital només com una qüestió d’accés, sinó també de qualitat democràtica. En aquest sentit, la plataforma pot ser una bona eina, però necessita anar acompanyada d’una veritable dinamització: preguntes que orientin el debat, espais de discussió estructurats, síntesis de les aportacions o sessions síncrones que ajudin a complementar els debats escrits. Això faria que la digitalització no només ampliés la participació, sinó que també contribuís a reforçar-la qualitativament.

Una segona idea que crec que el debat m’ha ajudat a veure amb més claredat és la de la sobirania tecnològica. En el meu anàlisi inicial ja apuntava que la digitalització de Coop57 també generava tensions relacionades amb l’ús de dades i amb una certa dependència de serveis externs. Ara penso que aquesta qüestió es pot llegir d’una manera més profunda: no es tracta només de protegir millor les dades o de minimitzar riscos tècnics, sinó de preguntar-se fins a quin punt la infraestructura digital que utilitza l’entitat és coherent amb els valors que defensa. Tot i l’aposta per eines com Decidim i pel programari lliure, la presència de serveis externs com Google mostra que aquesta coherència no és absoluta i que encara hi ha recorregut per avançar cap a models més autònoms i alineats amb els principis de l’ESS.

Des d’aquesta perspectiva, considero que la digitalització de Coop57 té un potencial molt positiu, però només si es desenvolupa amb una mirada crítica. No n’hi ha prou amb incorporar eines digitals útils o modernes; cal pensar com aquestes eines afecten la manera de participar, de deliberar, de relacionar-se i de construir autonomia col·lectiva. Per això, més que parlar només d’oportunitats i riscos en abstracte, crec que el cas de Coop57 permet plantejar una pregunta de fons molt rellevant: com pot una entitat de finances ètiques digitalitzar-se sense reproduir les lògiques del model tecnològic dominant?

WEBGRAFIA

‘Participa Coop57’, una nova eina al servei de la participació i la democràcia. (2026). Obtenido de Coop 57: https://coop57.coop/ca/noticia/‘participa-coop57’-una-nova-eina-al-servei-de-la-participació-i-la-democràcia

La oficina virtual. (2026). Obtenido de Coop 57: https://coop57.coop/es/informacion/la-oficina-virtual

Politica de privacitat. (2026). Obtenido de Coop 57: https://www.coop57.coop/ca/informacion/politica-de-privacitat

Introducció

Al primer repte vaig analitzar ICARIA Acció Socioeducativa com una cooperativa amb capacitat per reforçar l’ecosistema local d’economia social i solidària a Reus. Aquesta idea és important per enfocar la digitalització com el pas següent d’una mateixa anàlisi i preguntar-se com la digitalització pot ajudar a desenvolupar, ampliar o consolidar el potencial transformador que ja havia identificat prèviament. Dit d’una altra manera, la qüestió no és només com és la digitalització d’ICARIA, sinó si aquesta digitalització reforça la seva funció social, comunitària i cooperativa.

El webinar insisteix que la digitalització de l’economia social i solidària no es redueix a tenir pantalles o a incorporar canals en línia, sinó que obliga a preguntar-se quin tipus de model s’està construint: procomú digital, cooperativisme de plataforma o capitalisme de plataforma (Espelt, 2026). De manera complementària, la literatura sobre cooperativisme de plataforma proposa analitzar aquests processos a partir de dimensions com la governança, el model econòmic, les polítiques tecnològiques i de dades, i la responsabilitat social i l’impacte (Fuster Morell et al., 2021). Aquest marc permet fer una lectura molt més estratègica del cas d’ICARIA, perquè ajuda a veure fins a quin punt la tecnologia està al servei del projecte o només n’acompanya superficialment la presència pública.

1. Per què la digitalització és una qüestió estratègica

Al primer repte vaig concloure que ICARIA tenia potencial per contribuir a l’enfortiment d’un ecosistema cooperatiu territorial a Reus. Aquest potencial es relacionava sobretot amb tres idees: una major visibilitat de l’economia social i solidària, l’impuls de la intercooperació entre entitats i la creació de dinàmiques més sòlides d’articulació comunitària al territori. Si aquestes línies de desenvolupament eren el nucli de l’anàlisi anterior, en aquest segon repte la pregunta clau és com la digitalització pot ajudar a donar-los recorregut real.

És aquí on la digitalització adquireix sentit estratègic. En una cooperativa com ICARIA, digitalitzar-se no hauria de voler dir simplement comunicar millor o agilitzar processos, sinó facilitar que el projecte arribi més lluny sense perdre coherència amb els valors de l’ESS (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021). Una digitalització ben planificada pot ajudar a fer visible l’impacte, reforçar xarxes, compartir coneixement, sostenir la participació i augmentar la capacitat de coordinació territorial. En canvi, una digitalització purament funcional pot quedar reduïda a presència en línia, dependència tecnològica o burocratització interna.

2. Quin paper té avui la digitalització a ICARIA

Les fonts públiques consultades permeten afirmar que ICARIA ja disposa d’una base digital visible i funcional. La cooperativa es presenta públicament com una entitat sense ànim de lucre que crea i dinamitza projectes socials i educatius innovadors, treballa amb l’administració pública i ha gestionat més de cinquanta projectes, amb especialitats en acció comunitària, joves, dones i economia social i solidària (Icaria Acció Socio-educativa, SCCL, s. f.; Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, s. f.). També apareix vinculada a iniciatives territorials com la Comunalitat Reus Sud i a projectes de mediació cultural a Reus (Comunalitats, s. f.; Ajuntament de Reus, 2025). Tot plegat mostra que la digitalització actual té sobretot una funció comunicativa, relacional i organitzativa: fer visible la missió, legitimar trajectòria i sostenir aliances.

Ara bé, aquesta presència digital no equival encara a una digitalització estratègica en sentit ple. La capa pública consultada no fa visibles, almenys de manera central, indicadors sistemàtics d’impacte, memòries obertes, repositoris de coneixement, criteris explícits sobre sobirania tecnològica o polítiques públiques de dades. Per això considero que avui ICARIA presenta una digitalització útil i coherent a nivell bàsic, però encara amb marge per avançar cap a una dimensió més transparent, participativa i orientada al retorn social (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).

3. Com la digitalització podria donar recorregut a les propostes inicials

La primera línia és la visibilització. Si al primer anàlisi realitzat ja apareixia la necessitat d’apropar l’economia social a la ciutadania i de fer més visible el valor de les iniciatives del territori, la digitalització pot ser una eina decisiva per a aquesta tasca. En el cas d’ICARIA, això podria traduir-se en una comunicació més sistemàtica de l’impacte dels projectes, en relats digitals més clars sobre el valor social generat i en formats accessibles que permetin entendre no només què fa la cooperativa, sinó quin canvi produeix (Espelt, 2026).

La segona línia és la intercooperació. Una de les conclusions inicials era que l’ESS local pateix sovint fragmentació i manca de visibilitat conjunta. Aquí la digitalització podria ajudar molt, no tant perquè ICARIA esdevingui una plataforma en sentit estricte, sinó perquè pugui actuar com a node articulador: cartografiant actors del territori, facilitant el contacte entre projectes, compartint recursos o sostenint espais de coordinació híbrids entre entitats (Fuster Morell et al., 2021).

La tercera línia és l’articulació territorial i comunitària. En una cooperativa arrelada al territori, digitalitzar-se bé també vol dir facilitar la relació amb comunitats, col·lectius i institucions sense substituir el vincle humà. Això pot incloure eines per coordinar activitats, compartir processos o crear comunitat al voltant dels projectes. La digitalització no només pot servir per gestionar millor, sinó també per crear pertinença, reforçar el vincle i fer més visible el valor comunitari del projecte.

La quarta línia és el coneixement compartit. ICARIA genera experiència, metodologies i aprenentatges en l’àmbit social, educatiu i comunitari. Una digitalització més madura podria ajudar a sistematitzar aquests aprenentatges i a posar-los a disposició d’altres entitats, institucions o projectes. Això encaixa molt bé amb una lògica de retorn social i amb la idea que la digitalització, en l’ESS, també pot ser una forma d’obrir coneixement i multiplicar impacte (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).

4. Oportunitats

Des d’aquesta perspectiva, veig quatre oportunitats principals. La primera és la millora de la coordinació interna i del seguiment dels projectes, cosa que pot reduir càrregues administratives i alliberar temps per a tasques d’acompanyament i dinamització. La segona és una millor visualització de l’impacte social, que ajudaria a legitimar la feina feta i a reforçar la transparència. La tercera és la possibilitat d’ampliar espais de participació i cocreació, tant dins de la cooperativa com en la seva relació amb altres agents del territori. I la quarta és la creació o consolidació de comunitat digital al voltant del projecte, entenent la digitalització com una manera de reforçar xarxa i pertinença, no només d’emetre informació (Fuster Morell et al., 2021).

5. Riscos i tensions

Però la digitalització també comporta riscos. El primer és la dependència tecnològica respecte de plataformes i infraestructures privatives, que poden ser funcionals però no sempre coherents amb els valors de l’ESS. El segon és la gestió de dades, especialment rellevant en una entitat que treballa amb joves, comunitats o processos socials sensibles. El tercer és la bretxa digital: digitalitzar més no implica necessàriament fer-se més accessible per a tothom. I el quart és la burocratització o deshumanització del vincle: si la digitalització es converteix només en registre, control o automatització, pot debilitar la dimensió relacional que justament dóna valor al projecte cooperatiu (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).

6. Ampliació d’idees sobre la digitalització d’ICARIA

La primera podria ser que una bona digitalització no afecta només la comunicació o l’eficiència, sinó també la credibilitat democràtica del projecte, perquè la transparència digital pot fer visibles criteris, impactes i rendició de comptes. La segona, que la digitalització també pot servir per crear comunitat, reforçant el vincle entre persones usuàries, sòcies, col·laboradores i entorn territorial. I la tercera podria ser la importància de pensar qualsevol procés de digitalització en termes d’accessibilitat i inclusió, per evitar exclusions internes o externes.

7. Estratègies de digitalització alineades amb l’ESS

A partir de tot això, considero que ICÀRIA podria avançar cap a una digitalització més coherent amb els principis de l’ESS si reforcés cinc línies estratègiques. En primer lloc, fer més visible l’impacte social amb alguns indicadors públics estables i comprensibles. En segon lloc, generar una memòria breu o un repositori obert de projectes, materials i aprenentatges, de manera que la cooperativa també comparteixi coneixement. En tercer lloc, incorporar criteris explícits sobre dades, privacitat i sobirania tecnològica, no només com a compliment legal sinó com a posicionament ètic. En quart lloc, explorar eines de participació digital quan tinguin sentit per reforçar processos col·lectius. I, finalment, combinar sempre el digital amb els espais presencials i comunitaris, perquè la tecnologia no substitueixi el vincle sinó que el reforci (Espelt, 2026).

Conclusions

En conclusió, crec que quest anàlisi sobre digitalització m’ha permès entendre que la digitalització d’ICARIA no és una qüestió lateral ni tècnica, sinó una decisió estratègica. Si al primer repte el focus estava en el seu potencial per enfortir l’ecosistema cooperatiu territorial, ara veig que la digitalització només té sentit si ajuda a fer avançar aquest potencial. No es tracta de tenir més eines ni més presència digital, sinó d’utilitzar la tecnologia per reforçar la visibilitat, la intercooperació, la transparència, la creació de comunitat i l’impacte social. Per això, la clau no és digitalitzar-se més, sinó digitalitzar-se millor, amb criteri, amb arrelament i amb coherència amb els valors de l’economia social i solidària (Espelt, 2026; Fuster Morell et al., 2021).

Referències:

• Ajuntament de Reus. (2025, 14 novembre). Reus posa en marxa un projecte de mediació cultural conjuntament amb altres ciutats catalanes.
• Comunalitats urbanes. (s. f.). Comunalitat de Reus Sud.
• Espelt, R. (2026, 11 març). La digitalización de la economía social y solidaria: ¿Cómo la digitalización impacta o puede impactar en la entidad? [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.
• Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. (s. f.). Icaria Acció Socio-educativa, Sccl.
• Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5–31.
• Icària Acció Socio-educativa, SCCL. (s. f.). Perfil d’empresa a LinkedIn.
• Nexe. (2025, 4 juny). Icaria: ferm compromís amb la transformació social.

Declaració d’ús d’intel·ligència artificial
S’ha utilitzat ChatGPT (OpenAI) com a eina de suport en la revisió lingüística i estilística del text, en l’organització de l’estructura argumental de l’informe, i en la preparació del guió del vídeo i de la presentació de suport. Les propostes generades han estat revisades, contrastades i adaptades per l’autora, que assumeix la responsabilitat final del contingut.

En un món actual, marcat per l´augment de la digitalització, la tecnologia s´ha convertit en un element determinat per poder accedir al mercat laboral. No obstant això, aquesta realitat també planteja una qüestió important: que passa amb aquelles persones que no disposen dels recursos o les competències per poder adaptar-se? Aquest problema és important en l´àmbit de l´ESS tal i com es pot veure en el cas de Comunitat Activa.

Aquest projecte impulsat per Grup ABD des de l´any 2011 té com a objectiu facilitar la inserció laboral i social de persones en situacions de vulnerabilitat, com ara persones amb baixos nivells formatius o dificultats administratives. El seu model es basa en itineraris personalitzats que combinen orientació, formació i suport social seguint el procés centrat en les persones. Aquesta perspectiva connecta directament amb els valors de l´ESS com són la cooperació, l´equitat i la cohesió social.

Al llarg del temps, aquest model s´ha pogut anar adaptant a les noves tecnologies del context digital. Tot i que no es tracta d´una entitat tecnològica en el seu començament, ha anat incorporant d´una manera progressiva les diferents eines digitals per a poder millorar la gestió dels itineraris i el seguiment de les persones usuàries. Amb aquesta incorporació els ha permès optimitzar els processos i oferir un acompanyament més ajustat a les necessitats individuals de cada persona.

Un dels aspectes mes importants és el paper de la digitalització en el desenvolupament de les competències digitals. En un mercat laboral, com he dit abans, més digitalitzat aquestes habilitats són molt importants. Així, Comunitat Activa ajuda a reduir la bretxa digital i a augmentar les possibilitats d´inserció laboral. Tal com ha comentat la companya d´aula Verònica, aquesta bretxa no només fa referència a l´accés a dispositius sinó també a la capacitats d´utilitzar-los d´una manera correcta.

L´ús de les diferents plataformes digitals per a trobar feina s´ha generalitzat cosa que demostra amb la necessitat d´integrar la capacitació digitals dins dels diferents itineraris. Tal com comenta la Verònica es pot afirmar que és important concretar com es treballa aquest tema en la pràctica, per tant, seria recomanable incorporar diferents accions com

• Formació en competències digitals bàsiques adaptada als diferents perfils de persones.
• Suport individualitzat per a facilitar l´aprenentatge progressiu i correcte.
• Activitats pràctiques orientades a la utilització d´eines digitals per a trobar feina.

Per una altra bada, la digitalització també pot ajudar per afavorir la creació de xarxes i espais de col.laboració entre els participants, professionals i altres agents del territori, d´aquesta manera es reforça la dimensió comunitària del projecte.

Amb tots aquests beneficis que trobem, també s´ha de tenir en compte els riscos que hi ha. La bretxa digital continua sent un dels principals problemes ja que pot generar noves formes d´exclusió si no es garanteixen les condicions d´accés i aprenentatge. A més, la dependència de plataformes digitals externes que sovint estan gestionades per grans empreses, pot entrar en conflicte  amb els principis de l´ESS.

Des d´una mirada crítica també es important considerar quin impacte té la digitalització amb les relacions humanes. Una implementació excessiva de la tecnologia podria reduir la proximitat i la confiança, elements molt importants en els processos d´acompanyament laboral i social. Tal com diu la Verònica i totalment d´acord amb ella, el veritable repte és poder trobar un equilibri adequat. Per tant, es fonamental apostar per una digitalització inclusiva i coherent amb els valors de l´ESS, això implica garantir l´accés als recursos digitals, incorporar uns criteris que siguin ètics i desenvolupar diferents estratègies com.

• Col·laboracions amb diferents entitats i empreses per facilitar les oportunitats laborals.
• Creació o adaptació de les eines digitals que estiguin alineades amb els principis de l´ESS.

Acabant, el cas de Comunitat Activa posa de manifest que la digitalització va més enllà de la tecnologia ja que també té unes implicacions socials, econòmiques i ètiques. El principal repte és adaptar-se a aquest nou context sense perdre els valors que defineixen el seu projecte. Per això les entitats de l´ESS tenen una oportunitat important per promoure un model de digitalització més just i orientat a l´impacte social.

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Grup ABD. (s.f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral.
https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/

Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/

Grup ABD. (s.f.). Comunidad Activa (descripció del programa).
https://abd.ong/programas/comunidad-activa/

Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral.
https://www.fsyc.org

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària?
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria

La relació entre tecnologia i economia social i solidària es veu amb força claredat en experiències com la de Sostre Cívic. En aquest cas, l’ús d’eines digitals va molt més enllà de la simple comunicació externa, ja que també afecta la manera com s’organitza la informació, es coordinen els projectes, es facilita la participació de les persones sòcies i es reforça la transparència del funcionament cooperatiu. No és casual que la mateixa entitat presenti La Interna com una eina de gestió i participació pensada per millorar la comunicació i la transparència, ni tampoc que defineixi la governança democràtica com un dels pilars de la cooperativa i disposi de diversos espais perquè les sòcies participin activament en la presa de decisions (Sostre Cívic, 2019, 2023).

Des d’aquesta perspectiva, aquests recursos poden aportar beneficis importants. D’una banda, poden fer més eficient la gestió interna i agilitzar la relació entre l’entitat i la seva base social. De l’altra, poden ampliar l’abast del projecte, perquè ajuden a difondre millor el model d’habitatge cooperatiu i a explicar amb més claredat qüestions que sovint resulten complexes. A més, aquesta voluntat de rendició de comptes no queda només en el discurs: Sostre Cívic publica estatuts, balanç social, comptes anuals auditats, memòries i plans de treball, cosa que reforça la idea que la tecnologia també pot actuar com a suport de la transparència i l’accés a la informació (Sostre Cívic, s.d.-a).

Aquesta dimensió operativa, però, no és l’única que cal tenir en compte. També hi ha un component clarament estratègic. La tecnologia no serveix només per comunicar millor, sinó també per fer possible el creixement del projecte sense perdre coherència amb els seus principis. Aquest és un aspecte especialment rellevant després del feedback rebut al debat: pot ajudar a acompanyar nous grups promotors, facilitar la comprensió del model i reduir barreres d’entrada. De fet, el mateix desplegament formatiu de Sostre Cívic mostra fins a quin punt aquest model requereix coneixements jurídics, econòmics, fiscals, patrimonials i participatius, i la cooperativa complementa això amb xerrades mensuals i assessorament col·lectiu per a grups interessats a impulsar projectes propis (Sostre Cívic, s.d.-b, s.d.-c).

Ara bé, aquest potencial no s’ha d’idealitzar. La tecnologia no és neutra i, per tant, també pot generar riscos. En aquest terreny, Decidim adverteix que les plataformes privatives, tancades i orientades a l’explotació de l’activitat social poden entrar en tensió amb principis com la privacitat o la sobirania tecnològica. Traslladat a una organització de l’economia social i solidària, això és especialment sensible, perquè seria contradictori defensar valors com la democràcia, l’autonomia o el bé comú i, alhora, sostenir una part del funcionament quotidià sobre infraestructures poc coherents amb aquests mateixos principis (Decidim, 2018).

A més, el debat amb el David em va fer veure amb més claredat una idea important: les eines digitals no només faciliten la participació, sinó que també la transformen. No és el mateix intervenir en una assemblea presencial que fer-ho en un entorn virtual. Aquests espais poden ampliar l’accés i aportar flexibilitat, però també poden afavorir formes de participació més ràpides, menys deliberatives o massa centrades en la interacció mínima. En aquest sentit, Decidim alerta del risc de la “clic-participació” i defensa, en canvi, processos híbrids, enriquits i multimodals, amb funcionalitats que vagin més enllà del vot i amb condicions de transparència i traçabilitat que reforcin la confiança en el procés (Decidim, 2018).

Aquest problema, de fet, no és només teòric. En l’àmbit de l’ESS catalana, Nexe recull dades de l’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú de Catalunya 2020 segons les quals el 40% de les entitats no té cap proveïdora de programari lliure i, entre les que no tenen correu d’empresa, un 73% fa servir Gmail. Això mostra que sovint la transformació digital es construeix sobre infraestructures corporatives i obre una tensió evident entre els valors transformadors que es defensen i les eines que s’utilitzen en la pràctica quotidiana (Nexe, 2021).

En aquest context, el repte real no és simplement incorporar més eines, sinó fer-ho amb criteri. Des de la perspectiva de Decidim, la qualitat democràtica dels processos digitals depèn de factors com la transparència, la traçabilitat, l’obertura del codi i dels continguts, l’accessibilitat i la possibilitat que la participació sigui realment ampla i reapropiable. Traslladat a Sostre Cívic, això implica que la incorporació de tecnologia no s’hauria de valorar només per la seva eficiència operativa, sinó també pel seu grau d’alineament amb el model cooperatiu i amb els valors que promou (Decidim, 2018).

Per aquest motiu, considero que el veritable repte no és simplement digitalitzar-se més, sinó fer-ho de manera coherent. En el cas de Sostre Cívic, això es podria concretar en diverses línies de millora: prioritzar recursos més oberts i participatius, reforçar l’acompanyament i la formació per evitar desigualtats d’ús, garantir una gestió clara i responsable de les dades, i aprofitar la tecnologia també per fer més visibles els impactes socials, econòmics i ambientals de la cooperativa. D’aquesta manera, deixaria de ser només un instrument de gestió per convertir-se també en una eina de comprensió, transparència i empoderament col·lectiu.

En conclusió, la incorporació de tecnologia a Sostre Cívic pot representar una oportunitat real, però només si es posa al servei del projecte cooperatiu i dels valors de l’economia social i solidària. Si contribueix a reforçar la participació, la transparència i l’autonomia col·lectiva, el seu paper pot ser clarament positiu. En canvi, si acaba generant dependència, opacitat o exclusió, podria entrar en contradicció amb el mateix model que pretén defensar.

Bibliografia:

Sostre Cívic. (2019). La Interna: el nou espai virtual pels socis i sòcies de Sostre Cívic. https://sostrecivic.coop/la-interna-el-nou-espai-virtual-pels-socis-i-socies-de-sostre-civic/

Sostre Cívic. (2023). Com ens organitzem? Espais de governança de la cooperativa Sostre Cívic. https://sostrecivic.coop/biblio/biblio_379.pdf

Sostre Cívic. (s.d.-a). Transparència. https://sostrecivic.coop/transparencia/

Sostre Cívic. (s.d.-b). Curs d’aprofundiment sobre habitatge cooperatiu en cessió d’ús. https://curshabitatgecoop.sostrecivic.cat/

Sostre Cívic. (s.d.-c). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Decidim. (2018, gener). Administració del Decidim Barcelona.

https://decidim.org/pdf/admin-manual-ca.pdf

Nexe. (2021). Sobirania tecnològica, la gran assignatura pendent. https://nexe.coop/reportatge/sobirania-tecnol%C3%B2gica-la-gran-assignatura-pendent

Ús d’eines d’IA

Per a l’elaboració d’aquesta activitat s’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport puntual en la revisió lingüística i la millora de la cohesió textual. En tot cas, l’anàlisi, la selecció de la informació, la comprovació de les fonts i la versió final del text són responsabilitat de l’autor.

Prompt: Revisa aquest text acadèmic sobre digitalització i ESS per millorar-ne la redacció, la cohesió i el to acadèmic, sense inventar dades ni fonts.

Després de compartir el meu anàlisi sobre la Fundació Prodis i rebre l’aportació de la meva companya, presento aquí la síntesi final d’aquest procés de reflexió.

Al vídeo adjunt, explico com el nou espai “El Moll” a Terrassa pot ser el motor d’un cooperativisme de plataforma real, integrant les reflexions sorgides al debat sobre l’empoderament digital, la sobirania tecnològica i el repte de la intercooperació a la ciutat. Gràcies a la Marina Lana per la seva visió sobre com la tecnologia pot ser una eina d’empoderament real per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Bibliografia (Normativa APA)

Espelt, R. (2024). Digitalització i Economia Social i Solidària [Webinar]. Repte 2: La digitalització de l’ESS. Curs d’Economia Social i Solidària.

Fundació Prodis. (s.f.). El Moll: Un nou espai per a la inclusió a Terrassa. Recuperat de https://prodis.cat/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (2016). Pam a Pam: Els 15 criteris de l’Economia Social i Solidària.

Món Terrassa. (2024, 25 de octubre). Prodis inaugura El Moll, su nuevo espacio de creación, formación y ocio. https://monterrassa.cat/es/sociedad/prodis-inaugura-el-moll-su-nuevo-espacio-de-creacion-formacion-y-ocio-496928/

Presentació 

El Grup Cooperatiu TEB representa un model de referència en l’Economia Social i Solidària (ESS) pel seu compromís amb la inserció de persones amb discapacitat. En un context de digitalització global sovint dominat per lògiques basades en el profit econòmic, aquesta anàlisi explora com el TEB utilitza la tecnologia per eliminar barreres i que tothom pugui treballar i decidir per si mateix. A través dels quatre eixos clau proposats pel webinar previ examinarem si la seva infraestructura digital realment s’aparta del “capitalisme de plataforma” per construir una alternativa independent, ètica i centrada en la cura de les persones i el seu entorn, aportant propostes, esbrinant possibles fonts de finançament per arribar a una conclusió.

1. Governança i Participació Digital

La gestió democràtica en una cooperativa de grans dimensions requereix canals que assegurin la veu de tots els socis. En aquest apartat s’analitza com la digitalització en les assemblees i la comunicació interna ajuden a superar les dificultats de comprensió i facilitar la presa de decisions.
• Eines i Pràctiques: Implementació de vot electrònic accessible i assemblees presencials o en remot. L’ús de la Lectura Fàcil Digital en tota la documentació assembleària i en l’App interna de comunicació bidireccional (nòmines, avisos i consultes).
• Funció Social: Garanteix que les dificultats cognitives no siguin una barrera per a la democràcia. La Lectura Fàcil digital permet que el  cooperativiste-treballador entengui els comptes i els projectes de la cooperativa de manera autònoma abans d’exercir el seu dret a vot.
• Anàlisi Crític: Existeix el risc de dependència de plataformes de capital (WhatsApp o Google Play). La sobirania real requeriria un salt a un programa lliure (com per exemple Decidim) per garantir que la comunitat tingui el control sobre l’aplicació i com es fan servir les dades.

2.  Model Econòmic i Activitat Productiva
L’activitat industrial del TEB ha de conviure amb un mercat altament competitiu sense renunciar a la seva missió social. Veurem com la tecnologia s’integra en els processos de fabricació per actuar com un suport que facilita les capacitats dels treballadors i garanteix la viabilitat econòmica del projecte.
• Eines i Pràctiques: Sistemes tintomètrics digitals (Pintures TEB) i sensors de control ambiental (Bolet Ben Fet). Ús de terminals adaptats amb interfaces de Lectura Fàcil i pictogrames a les línies de producció i e-commerce propi.
Un apunt significatiu que mostra el Compromís del TEB en no deixar passar l’oportunitat tecnològica, és la notícia que trobem al seu web 16-12-2025, en que s’ha creat un equip de persones amb discapacitat intel·lectual per entrenar algoritmes d’IA.
• Funció Social: La tecnologia actua com a suport per a la memòria i la comprensió. Adaptar el programari industrial a la Lectura Fàcil permet que persones amb grans necessitats de suport gestionin processos complexos (com la formulació de colors) amb autonomia, amb el resultat que competeixen amb èxit en el mercat ordinari.
• Anàlisi Crític: Cal vigilar que la digitalització no esdevingui una eina per pressionar massa els treballadors (control de productivitat). La millora passaria per prioritzar mercats socials digitals com La Zona en comptes de dependre de logístiques de plataforma com Amazon.

3. Infraestructura d’Informació i Gestió de Dades
L’atenció a les persones genera un gran volum d’informació i altament sensible sobre salut, habitatge i necessitats socials. En aquest punt mirem com l’entitat protegeix la vida privada de les persones i els dubtes raonables quan es gestiona tanta informació sensible.
• Eines i Pràctiques: Per exemple, el TEB lidera el projecte “Dades que cuiden”, creant una plataforma digital que unifica la informació de salut, habitatge i feina de cada persona per atendre-la millor, però amb protocols de seguretat estrictes per protegir la seva integritat.
• Funció Social: Aquesta tecnologia permet una visió més complerta del treballador. Si un treballador té un problema de salut, els educadors de l’habitatge i els de la feina ho saben al moment i poden coordinar-se millor i de manera més eficient.
• Anàlisi Crític: Cal evitar que l’organització decideixi per la persona pel fet de gestionar les seves dades. L’usuari hauria de ser l’amo de la seva pròpia informació. L’ús de servidors comercials (Microsoft/Google) planteja el repte de qui té realment la custòdia d’aquestes dades sensibles. Reforçar les eines de Ciberseguretat. Avui en dia és una lluita desagradable i constant per a qualsevol empresa. Han de situar-se un pas per davant dels possibles atacants (contrasenyes, còpies de seguretat, entrenament a les persones que les custodien).

4. Impacte Sostenible i Relació amb l’Entorn
La digitalització té una petjada física en el territori i una gran capacitat de visibilitzar col·lectius minoritaris. Analitzarem com el TEB connecta amb el seu entorn més proper mitjançant projectes de comunicació pròpia i pràctiques d’economia circular recolzades en la tecnologia.
* Eines i Pràctiques: TEBvist (canal de TV online gestionat pels usuaris) i logística d’última milla optimitzada digitalment per a una distribució més eficient.
Exemples d’Impacte Positiu:
Logística d’última milla neta: L’optimització de rutes mitjançant programari permet que el repartiment als barris propers (Sant Andreu, Zona Franca) es faci de forma eficient amb vehicles elèctrics. Això redueix la contaminació acústica i les emissions de CO2 en el dia a dia dels veïns.
Economia Circular (Bolet Ben Fet): El control climàtic digital minimitza el consum d’aigua i energia, utilitzant biomassa forestal del Montseny per tancar el cicle de producció i prevenir incendis.
* Anàlisi Crític: L’ús de YouTube per a TEBvist prioritza la visibilitat però cedeix el contingut a un capitalisme de plataforma. Per altra banda, també podem suggerir que la gestió del residu electrònic (e-waste), es gestionen per les xarxes sostenibles de remanufacturació, però a data de lliurament no hem pogut confirmar la dada.

Com es financia la digitalització del Grup Teb?
La majoria dels recursos per finançar la digitalització provenen dels recursos propis generats per la seva activitat empresarial.
Ara bé, aquest finançament es complementa amb el suport de l’administració pública. Indirectament a través dels fons del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que finança el manteniment dels llocs de feina de les persones amb discapacitat (suport a la inserció) i de forma més directa per l’Ajuntament de Barcelona, que es centra en subvencions per a projectes de digitalització, logística i innovació social a través de Barcelona Activa.

Conclusió.
El Grup Cooperatiu TEB demostra que la digitalització no és només una simple eina. Pot tenir moltes cares: de gestió, d’aprenentatge, de valor afegit, de control, d’emancipació… i el situariem en el model de Cooperativisme de Plataforma atès el seu objectiu no és el benefici d’uns pocs, sinó l’autonomia del col·lectiu mitjançant ajudes digitals que faciliten la feina i la participació de la seva Comunitat….   tot i que no és gens fàcil allunyar-se del capitalisme de plataforma.

Fonts/Recursos

Grup Cooperatiu TEB (2022) Pla Estratègic del TEB (2022-2024)
https://teb.org/transparencia/

Xarxa d’Economia Solidària (XES) (2025). Balanç Social del Grup Cooperatiu TEB
https://especial.balancsocial.org/

Grup Cooperatiu TEB (16-12-2025). El TEB avança en inclusió digital amb un projecte d’entrenament d’intel·ligència artificial.

Barcelona Activa (s.d). Impulsem el que fas: subvencions per a l’economia dels barris. https://www.barcelonactiva.cat/impulsemelquefas

Ajuntament de Barcelona (2021). Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030. Barcelona activa https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/estrategia-ess-bcn-2030

La Zona (s.d) El mercat digital del consum conscient https://lazona.coop

Grup Cooperatiu TEB (25-01-2024) Dades que cuiden: cap a un model ètic de gestió de la informació social.
https://teb.org/el-teb-impulsa-el-projecte-dades-que-cuiden/

Xarxanet.org (s.d.) Recursos i articles sobre digitalització i entitats socials
https://xarxanet.org/

Grup Cooperatiu TEB (s.d.) Pintures TEB i Bolet Ben Fet: Projectes industrials amb valor social. https://teb.org/alimentacio/

Grup Cooperatiu TEB (s.d.) TEBvist: El canal de televisió de la discapacitat Intel·lectual https://tebvist.org/

Pam a Pam (s.d.). Mapa de l’Economia Social i Solidària de Catalunya
https://pamapam.org/ca/

Barcelona sostenible (s.d.). Xarxa d’entitats per la sostenibilitat urbana.
https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible

Diari de la discapacitat (17-03-2026) El Grup Cooperatiu TEB tanca el seu 60è aniversari amb una crida a la inclusió i l’accessibilitat cognitiva

Grup Cooperatiu TEB (29-12-2025). El TEB impulsa la creació d’ocupació amb el suport del programa INNVESS 2025.

Grup Cooperatiu TEB (25-01-2024). Dades que Cuiden: Cap a un model ètic de gestió de la informació social,
https://teb.org/el-teb-impulsa-el-projecte-dades-que-cuiden

Gemini AI:  Assistent en cerca de notícies al voltant del TEB Barcelona i revisió ortografia final del text lliurat tenint en compte alguna observació gramatical sota responsabilitat de l’alumne.

Feed-back amb l’entitat: Link compartit amb l’entitat.  A diferència de la primera entrega que va permetre corregir alguna dada errònea i incloure alguna omissió significativa abans del seu lliurament, a data d’avui no hem rebut feed-back sobre aquest segon treball.

En aquest anàlisi complet he volgut aprofundir en com la digitalització impacta en la Fundació Arc de Sant Martí, una entitat de l’economia social i solidària que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual.

Actualment, la digitalització a l’entitat és present però encara en una fase inicial, centrada principalment en la comunicació i la visibilització a través de la pàgina web i xarxes socials com Instagram o TikTok. Això indica que, tot i que la tecnologia ja forma part del seu funcionament, encara no s’ha desenvolupat com una eina estratègica.

A partir del debat amb els companys, m’ha semblat especialment interessant la idea de potenciar nous formats digitals com els podcasts, no només per fer difusió sinó també per donar veu a les persones usuàries, famílies i professionals. Això reforça la idea que la digitalització pot ser també una eina de participació i no només de comunicació.

En aquest sentit, la digitalització ofereix diverses oportunitats. D’una banda, pot facilitar l’accés als serveis i millorar processos com el seguiment personalitzat o la formació. De l’altra, pot generar noves oportunitats d’inclusió social i laboral en entorns digitals, més adaptables a diferents capacitats. Això connecta directament amb els principis de l’ESS, especialment amb la centralitat de les necessitats humanes.

A més, també pot contribuir a reforçar la transparència i la participació a través d’eines de governança digital que permetin incorporar més veus en la presa de decisions.

Tot i així, també cal tenir en compte els riscos. Un dels principals és la dependència de grans plataformes digitals, que operen sota una lògica de capitalisme de plataforma i poden generar tensions amb els valors de l’ESS. També és rellevant el risc d’exclusió digital, especialment en col·lectius vulnerables, així com la possible pèrdua de contacte humà si la digitalització no es gestiona adequadament, tal com s’ha comentat en el debat.

Davant d’aquests reptes, es fa necessari apostar per una digitalització crítica i alineada amb els principis de l’economia social i solidària. Això implica prioritzar tecnologies obertes i ètiques, garantir una gestió responsable de les dades i fomentar models com el cooperativisme de plataforma o l’economia col·laborativa procomú, que busquen posar la tecnologia al servei del bé comú.

Per acabar, la digitalització pot esdevenir una gran oportunitat per reforçar l’impacte social de la Fundació Arc de Sant Martí, però només si es desenvolupa de manera conscient, equilibrada i coherent amb els seus valors, combinant eines digitals amb la dimensió humana que caracteritza aquest tipus d’entitats.

Bibliografia

Fuster, M., Espelt, R. & Renau, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales, CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, (102), 5-31. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdfLinks to an external site.

Renau Cano, Melissa ; Fuster Morell, Mayo ; Espelt, Ricard. Democratizando la economía de plataforma. A: OIKONOMICS [en línia]. N.º 15, mayo de 2021, p. 1-10. ISSN 23399546. Disponible a: http://hdl.handle.net/10609/150226

Entrevista 2: Pam a Pam

Animació 6: L’economia col·laborativa procomú

Espelt, R. [Ricard]. Webinar: La digitalització de la economía social i solidaria.

ArcDeSantMarti/Arcdesantmarti.cat

Instagram.com/arcsantmarti

Un cop revisats els comentaris dels companys sobre la meva aportació inicial de l’empresa CIPO SCCL, procedeixo a mostrar-vos el meu informe final sobre la relació de la tecnologia digital i l’empresa.

Al seu pla estratègic (2023-2026) ja es centren i defineixen la digitalització de processos com a eix estratègic i també com a prioritari, així com la millora de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació).

CIPO pot difondre la seva activitat gràcies a les tecnologies digitats usant les xarxes socials i també el màrqueting digital, així com apareixent a pàgines web empresarials com ara Linkedin, les quals permeten que l’empresa pugui mostrar o acostar les seves activitats i serveis i de pas, augmentar la sensibilització de la societat sobre la discapacitat de les persones que formen part de CIPO i les seves capacitats, així com la possibilitat de captació de clients o de col·laboradors, així com reforçar la pròpia marca CIPO.

La digitalització de la informació permet que les persones amb discapacitat puguin accedir a la informació de l’empresa d’una manera molt més fàcil ja que, per exemple, han adaptat la seva web amb una opció de lectura fàcil que facilita la comprensió dels continguts de la web per persones amb dificultats de comprensió lectora i sentir-se una mica més partícips de l’empresa.

Si parlem de les tecnologies digitals dins de l’empresa, podem certificar que permeten una millor gestió administrativa i també tenir un sistema de comunicació intern per tenir tots els serveis que ofereix l’empresa ben gestionats i controlats.

CIPO és una empresa de caràcter social i per tant implementar noves tecnologies digitals els pot aportar molts beneficis però al mateix temps es poden generar uns riscos que s’hauran de gestionar i controlar, com per exemple el cost que pot tenir el manteniment d’aquestes tecnologies digitals així com el cost de les llicències d’ús del programari utilitzat, ja que els recursos econòmics amb una empresa d’aquest tipus poden ser limitats i destinar una part del pressupost anual a aquesta infraestructura podria afectar al sosteniment econòmic de l’empresa.

La implementació de noves tecnologies digitals han d’estar també molt ben revisades i amb mesures de seguretat importants, principalment amb la gestió de la base de dades i el seu contingut, ja que estaran registrats tots els seus treballadors amb dades mèdiques que són absolutament privades però necessàries per la gestió del dia a dia del personal i el lloc de treball on estigui assignat el treballador. Per tant, s’haurà de disposar d’un sistema informàtic prou potent i segur per garantir aquesta confidencialitat i tenir tot el sistema registrat per tal de complir amb la normativa de protecció de dades.

S’ha de tenir en compte també que, donat el perfil majoritari dels treballadors de CIPO, un ús d’aquestes tecnologies, poden provocar una sensació d’exclusió del treballador si prèviament no ha hagut una formació correcta, adequada i adaptada a cada un dels treballadors ja que sovint no es tenen en compte alguns col·lectius i se’ls ignora, i un dels objectius més importants en l’economia social solidària és la inclusió de tot tipus de persones.

Si CIPO volgués usar una digitalització alineada amb els principis de l’ESS podria optar per utilitzar programari lliure i en la majoria de casos gratuït, reduint d’aquesta manera la dependència de les grans empreses proveïdores de tecnologia i reduint també de forma significativa l’impacte econòmic que suposa la compra o ús mitjançant llicències d’aquest programari.

Un control molt exhaustiu de les dades personals de clients i treballadors creant uns protocols molt estrictes d’ús i accés a aquesta informació seria totalment necessari implementar-lo, així com una formació adaptada per a treballadors discapacitats  que els poden permetre una inclusió real i que puguin desenvolupar coneixements adaptats a la seva discapacitat.

Aquesta digitalització CIPO la podria fer servir també per donar a conèixer la seva tasca  social a gran escala i augmentar la sensibilitat sobre la discapacitat de les persones i la problemàtica real existent sobre la inclusió laboral d’aquestes persones.

CIPO podria aprofitar aquesta digitalització per cooperar amb d’altres entitats cooperatives o socials i d’aquesta manera crear projectes comuns de tecnologia social o crear una xarxa social pròpia i adaptada per a persones amb discapacitats amb el sistema de lectura fàcil implementat a la pròpia web de CIPO.

CIPO SCCL – Pla estratègic 2023-2026 – https://cipo.cat/cipo/pla-estrategic-2023-2026/

Linkedin – CIPO https://es.linkedin.com/company/ciposabadell