En un món actual, marcat per l´augment de la digitalització, la tecnologia s´ha convertit en un element determinat per poder accedir al mercat laboral. No obstant això, aquesta realitat també planteja una qüestió important: que passa amb aquelles persones que no disposen dels recursos o les competències per poder adaptar-se? Aquest problema és important en l´àmbit de l´ESS tal i com es pot veure en el cas de Comunitat Activa.

Aquest projecte impulsat per Grup ABD des de l´any 2011 té com a objectiu facilitar la inserció laboral i social de persones en situacions de vulnerabilitat, com ara persones amb baixos nivells formatius o dificultats administratives. El seu model es basa en itineraris personalitzats que combinen orientació, formació i suport social seguint el procés centrat en les persones. Aquesta perspectiva connecta directament amb els valors de l´ESS com són la cooperació, l´equitat i la cohesió social.

Al llarg del temps, aquest model s´ha pogut anar adaptant a les noves tecnologies del context digital. Tot i que no es tracta d´una entitat tecnològica en el seu començament, ha anat incorporant d´una manera progressiva les diferents eines digitals per a poder millorar la gestió dels itineraris i el seguiment de les persones usuàries. Amb aquesta incorporació els ha permès optimitzar els processos i oferir un acompanyament més ajustat a les necessitats individuals de cada persona.

Un dels aspectes mes importants és el paper de la digitalització en el desenvolupament de les competències digitals. En un mercat laboral, com he dit abans, més digitalitzat aquestes habilitats són molt importants. Així, Comunitat Activa ajuda a reduir la bretxa digital i a augmentar les possibilitats d´inserció laboral. Tal com ha comentat la companya d´aula Verònica, aquesta bretxa no només fa referència a l´accés a dispositius sinó també a la capacitats d´utilitzar-los d´una manera correcta.

L´ús de les diferents plataformes digitals per a trobar feina s´ha generalitzat cosa que demostra amb la necessitat d´integrar la capacitació digitals dins dels diferents itineraris. Tal com comenta la Verònica es pot afirmar que és important concretar com es treballa aquest tema en la pràctica, per tant, seria recomanable incorporar diferents accions com

• Formació en competències digitals bàsiques adaptada als diferents perfils de persones.
• Suport individualitzat per a facilitar l´aprenentatge progressiu i correcte.
• Activitats pràctiques orientades a la utilització d´eines digitals per a trobar feina.

Per una altra bada, la digitalització també pot ajudar per afavorir la creació de xarxes i espais de col.laboració entre els participants, professionals i altres agents del territori, d´aquesta manera es reforça la dimensió comunitària del projecte.

Amb tots aquests beneficis que trobem, també s´ha de tenir en compte els riscos que hi ha. La bretxa digital continua sent un dels principals problemes ja que pot generar noves formes d´exclusió si no es garanteixen les condicions d´accés i aprenentatge. A més, la dependència de plataformes digitals externes que sovint estan gestionades per grans empreses, pot entrar en conflicte  amb els principis de l´ESS.

Des d´una mirada crítica també es important considerar quin impacte té la digitalització amb les relacions humanes. Una implementació excessiva de la tecnologia podria reduir la proximitat i la confiança, elements molt importants en els processos d´acompanyament laboral i social. Tal com diu la Verònica i totalment d´acord amb ella, el veritable repte és poder trobar un equilibri adequat. Per tant, es fonamental apostar per una digitalització inclusiva i coherent amb els valors de l´ESS, això implica garantir l´accés als recursos digitals, incorporar uns criteris que siguin ètics i desenvolupar diferents estratègies com.

• Col·laboracions amb diferents entitats i empreses per facilitar les oportunitats laborals.
• Creació o adaptació de les eines digitals que estiguin alineades amb els principis de l´ESS.

Acabant, el cas de Comunitat Activa posa de manifest que la digitalització va més enllà de la tecnologia ja que també té unes implicacions socials, econòmiques i ètiques. El principal repte és adaptar-se a aquest nou context sense perdre els valors que defineixen el seu projecte. Per això les entitats de l´ESS tenen una oportunitat important per promoure un model de digitalització més just i orientat a l´impacte social.

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Grup ABD. (s.f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral.
https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/

Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/

Grup ABD. (s.f.). Comunidad Activa (descripció del programa).
https://abd.ong/programas/comunidad-activa/

Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral.
https://www.fsyc.org

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària?
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria

Després de compartir el meu anàlisi sobre la Fundació Prodis i rebre l’aportació de la meva companya, presento aquí la síntesi final d’aquest procés de reflexió.

Al vídeo adjunt, explico com el nou espai “El Moll” a Terrassa pot ser el motor d’un cooperativisme de plataforma real, integrant les reflexions sorgides al debat sobre l’empoderament digital, la sobirania tecnològica i el repte de la intercooperació a la ciutat. Gràcies a la Marina Lana per la seva visió sobre com la tecnologia pot ser una eina d’empoderament real per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Bibliografia (Normativa APA)

Espelt, R. (2024). Digitalització i Economia Social i Solidària [Webinar]. Repte 2: La digitalització de l’ESS. Curs d’Economia Social i Solidària.

Fundació Prodis. (s.f.). El Moll: Un nou espai per a la inclusió a Terrassa. Recuperat de https://prodis.cat/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (2016). Pam a Pam: Els 15 criteris de l’Economia Social i Solidària.

Món Terrassa. (2024, 25 de octubre). Prodis inaugura El Moll, su nuevo espacio de creación, formación y ocio. https://monterrassa.cat/es/sociedad/prodis-inaugura-el-moll-su-nuevo-espacio-de-creacion-formacion-y-ocio-496928/

Presentació 

El Grup Cooperatiu TEB representa un model de referència en l’Economia Social i Solidària (ESS) pel seu compromís amb la inserció de persones amb discapacitat. En un context de digitalització global sovint dominat per lògiques basades en el profit econòmic, aquesta anàlisi explora com el TEB utilitza la tecnologia per eliminar barreres i que tothom pugui treballar i decidir per si mateix. A través dels quatre eixos clau proposats pel webinar previ examinarem si la seva infraestructura digital realment s’aparta del “capitalisme de plataforma” per construir una alternativa independent, ètica i centrada en la cura de les persones i el seu entorn, aportant propostes, esbrinant possibles fonts de finançament per arribar a una conclusió.

1. Governança i Participació Digital

La gestió democràtica en una cooperativa de grans dimensions requereix canals que assegurin la veu de tots els socis. En aquest apartat s’analitza com la digitalització en les assemblees i la comunicació interna ajuden a superar les dificultats de comprensió i facilitar la presa de decisions.
• Eines i Pràctiques: Implementació de vot electrònic accessible i assemblees presencials o en remot. L’ús de la Lectura Fàcil Digital en tota la documentació assembleària i en l’App interna de comunicació bidireccional (nòmines, avisos i consultes).
• Funció Social: Garanteix que les dificultats cognitives no siguin una barrera per a la democràcia. La Lectura Fàcil digital permet que el  cooperativiste-treballador entengui els comptes i els projectes de la cooperativa de manera autònoma abans d’exercir el seu dret a vot.
• Anàlisi Crític: Existeix el risc de dependència de plataformes de capital (WhatsApp o Google Play). La sobirania real requeriria un salt a un programa lliure (com per exemple Decidim) per garantir que la comunitat tingui el control sobre l’aplicació i com es fan servir les dades.

2.  Model Econòmic i Activitat Productiva
L’activitat industrial del TEB ha de conviure amb un mercat altament competitiu sense renunciar a la seva missió social. Veurem com la tecnologia s’integra en els processos de fabricació per actuar com un suport que facilita les capacitats dels treballadors i garanteix la viabilitat econòmica del projecte.
• Eines i Pràctiques: Sistemes tintomètrics digitals (Pintures TEB) i sensors de control ambiental (Bolet Ben Fet). Ús de terminals adaptats amb interfaces de Lectura Fàcil i pictogrames a les línies de producció i e-commerce propi.
Un apunt significatiu que mostra el Compromís del TEB en no deixar passar l’oportunitat tecnològica, és la notícia que trobem al seu web 16-12-2025, en que s’ha creat un equip de persones amb discapacitat intel·lectual per entrenar algoritmes d’IA.
• Funció Social: La tecnologia actua com a suport per a la memòria i la comprensió. Adaptar el programari industrial a la Lectura Fàcil permet que persones amb grans necessitats de suport gestionin processos complexos (com la formulació de colors) amb autonomia, amb el resultat que competeixen amb èxit en el mercat ordinari.
• Anàlisi Crític: Cal vigilar que la digitalització no esdevingui una eina per pressionar massa els treballadors (control de productivitat). La millora passaria per prioritzar mercats socials digitals com La Zona en comptes de dependre de logístiques de plataforma com Amazon.

3. Infraestructura d’Informació i Gestió de Dades
L’atenció a les persones genera un gran volum d’informació i altament sensible sobre salut, habitatge i necessitats socials. En aquest punt mirem com l’entitat protegeix la vida privada de les persones i els dubtes raonables quan es gestiona tanta informació sensible.
• Eines i Pràctiques: Per exemple, el TEB lidera el projecte “Dades que cuiden”, creant una plataforma digital que unifica la informació de salut, habitatge i feina de cada persona per atendre-la millor, però amb protocols de seguretat estrictes per protegir la seva integritat.
• Funció Social: Aquesta tecnologia permet una visió més complerta del treballador. Si un treballador té un problema de salut, els educadors de l’habitatge i els de la feina ho saben al moment i poden coordinar-se millor i de manera més eficient.
• Anàlisi Crític: Cal evitar que l’organització decideixi per la persona pel fet de gestionar les seves dades. L’usuari hauria de ser l’amo de la seva pròpia informació. L’ús de servidors comercials (Microsoft/Google) planteja el repte de qui té realment la custòdia d’aquestes dades sensibles. Reforçar les eines de Ciberseguretat. Avui en dia és una lluita desagradable i constant per a qualsevol empresa. Han de situar-se un pas per davant dels possibles atacants (contrasenyes, còpies de seguretat, entrenament a les persones que les custodien).

4. Impacte Sostenible i Relació amb l’Entorn
La digitalització té una petjada física en el territori i una gran capacitat de visibilitzar col·lectius minoritaris. Analitzarem com el TEB connecta amb el seu entorn més proper mitjançant projectes de comunicació pròpia i pràctiques d’economia circular recolzades en la tecnologia.
* Eines i Pràctiques: TEBvist (canal de TV online gestionat pels usuaris) i logística d’última milla optimitzada digitalment per a una distribució més eficient.
Exemples d’Impacte Positiu:
Logística d’última milla neta: L’optimització de rutes mitjançant programari permet que el repartiment als barris propers (Sant Andreu, Zona Franca) es faci de forma eficient amb vehicles elèctrics. Això redueix la contaminació acústica i les emissions de CO2 en el dia a dia dels veïns.
Economia Circular (Bolet Ben Fet): El control climàtic digital minimitza el consum d’aigua i energia, utilitzant biomassa forestal del Montseny per tancar el cicle de producció i prevenir incendis.
* Anàlisi Crític: L’ús de YouTube per a TEBvist prioritza la visibilitat però cedeix el contingut a un capitalisme de plataforma. Per altra banda, també podem suggerir que la gestió del residu electrònic (e-waste), es gestionen per les xarxes sostenibles de remanufacturació, però a data de lliurament no hem pogut confirmar la dada.

Com es financia la digitalització del Grup Teb?
La majoria dels recursos per finançar la digitalització provenen dels recursos propis generats per la seva activitat empresarial.
Ara bé, aquest finançament es complementa amb el suport de l’administració pública. Indirectament a través dels fons del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que finança el manteniment dels llocs de feina de les persones amb discapacitat (suport a la inserció) i de forma més directa per l’Ajuntament de Barcelona, que es centra en subvencions per a projectes de digitalització, logística i innovació social a través de Barcelona Activa.

Conclusió.
El Grup Cooperatiu TEB demostra que la digitalització no és només una simple eina. Pot tenir moltes cares: de gestió, d’aprenentatge, de valor afegit, de control, d’emancipació… i el situariem en el model de Cooperativisme de Plataforma atès el seu objectiu no és el benefici d’uns pocs, sinó l’autonomia del col·lectiu mitjançant ajudes digitals que faciliten la feina i la participació de la seva Comunitat….   tot i que no és gens fàcil allunyar-se del capitalisme de plataforma.

Fonts/Recursos

Grup Cooperatiu TEB (2022) Pla Estratègic del TEB (2022-2024)
https://teb.org/transparencia/

Xarxa d’Economia Solidària (XES) (2025). Balanç Social del Grup Cooperatiu TEB
https://especial.balancsocial.org/

Grup Cooperatiu TEB (16-12-2025). El TEB avança en inclusió digital amb un projecte d’entrenament d’intel·ligència artificial.

Barcelona Activa (s.d). Impulsem el que fas: subvencions per a l’economia dels barris. https://www.barcelonactiva.cat/impulsemelquefas

Ajuntament de Barcelona (2021). Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030. Barcelona activa https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/estrategia-ess-bcn-2030

La Zona (s.d) El mercat digital del consum conscient https://lazona.coop

Grup Cooperatiu TEB (25-01-2024) Dades que cuiden: cap a un model ètic de gestió de la informació social.
https://teb.org/el-teb-impulsa-el-projecte-dades-que-cuiden/

Xarxanet.org (s.d.) Recursos i articles sobre digitalització i entitats socials
https://xarxanet.org/

Grup Cooperatiu TEB (s.d.) Pintures TEB i Bolet Ben Fet: Projectes industrials amb valor social. https://teb.org/alimentacio/

Grup Cooperatiu TEB (s.d.) TEBvist: El canal de televisió de la discapacitat Intel·lectual https://tebvist.org/

Pam a Pam (s.d.). Mapa de l’Economia Social i Solidària de Catalunya
https://pamapam.org/ca/

Barcelona sostenible (s.d.). Xarxa d’entitats per la sostenibilitat urbana.
https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible

Diari de la discapacitat (17-03-2026) El Grup Cooperatiu TEB tanca el seu 60è aniversari amb una crida a la inclusió i l’accessibilitat cognitiva

Grup Cooperatiu TEB (29-12-2025). El TEB impulsa la creació d’ocupació amb el suport del programa INNVESS 2025.

Grup Cooperatiu TEB (25-01-2024). Dades que Cuiden: Cap a un model ètic de gestió de la informació social,
https://teb.org/el-teb-impulsa-el-projecte-dades-que-cuiden

Gemini AI:  Assistent en cerca de notícies al voltant del TEB Barcelona i revisió ortografia final del text lliurat tenint en compte alguna observació gramatical sota responsabilitat de l’alumne.

Feed-back amb l’entitat: Link compartit amb l’entitat.  A diferència de la primera entrega que va permetre corregir alguna dada errònea i incloure alguna omissió significativa abans del seu lliurament, a data d’avui no hem rebut feed-back sobre aquest segon treball.

En aquest anàlisi complet he volgut aprofundir en com la digitalització impacta en la Fundació Arc de Sant Martí, una entitat de l’economia social i solidària que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual.

Actualment, la digitalització a l’entitat és present però encara en una fase inicial, centrada principalment en la comunicació i la visibilització a través de la pàgina web i xarxes socials com Instagram o TikTok. Això indica que, tot i que la tecnologia ja forma part del seu funcionament, encara no s’ha desenvolupat com una eina estratègica.

A partir del debat amb els companys, m’ha semblat especialment interessant la idea de potenciar nous formats digitals com els podcasts, no només per fer difusió sinó també per donar veu a les persones usuàries, famílies i professionals. Això reforça la idea que la digitalització pot ser també una eina de participació i no només de comunicació.

En aquest sentit, la digitalització ofereix diverses oportunitats. D’una banda, pot facilitar l’accés als serveis i millorar processos com el seguiment personalitzat o la formació. De l’altra, pot generar noves oportunitats d’inclusió social i laboral en entorns digitals, més adaptables a diferents capacitats. Això connecta directament amb els principis de l’ESS, especialment amb la centralitat de les necessitats humanes.

A més, també pot contribuir a reforçar la transparència i la participació a través d’eines de governança digital que permetin incorporar més veus en la presa de decisions.

Tot i així, també cal tenir en compte els riscos. Un dels principals és la dependència de grans plataformes digitals, que operen sota una lògica de capitalisme de plataforma i poden generar tensions amb els valors de l’ESS. També és rellevant el risc d’exclusió digital, especialment en col·lectius vulnerables, així com la possible pèrdua de contacte humà si la digitalització no es gestiona adequadament, tal com s’ha comentat en el debat.

Davant d’aquests reptes, es fa necessari apostar per una digitalització crítica i alineada amb els principis de l’economia social i solidària. Això implica prioritzar tecnologies obertes i ètiques, garantir una gestió responsable de les dades i fomentar models com el cooperativisme de plataforma o l’economia col·laborativa procomú, que busquen posar la tecnologia al servei del bé comú.

Per acabar, la digitalització pot esdevenir una gran oportunitat per reforçar l’impacte social de la Fundació Arc de Sant Martí, però només si es desenvolupa de manera conscient, equilibrada i coherent amb els seus valors, combinant eines digitals amb la dimensió humana que caracteritza aquest tipus d’entitats.

Bibliografia

Fuster, M., Espelt, R. & Renau, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales, CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, (102), 5-31. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdfLinks to an external site.

Renau Cano, Melissa ; Fuster Morell, Mayo ; Espelt, Ricard. Democratizando la economía de plataforma. A: OIKONOMICS [en línia]. N.º 15, mayo de 2021, p. 1-10. ISSN 23399546. Disponible a: http://hdl.handle.net/10609/150226

Entrevista 2: Pam a Pam

Animació 6: L’economia col·laborativa procomú

Espelt, R. [Ricard]. Webinar: La digitalització de la economía social i solidaria.

ArcDeSantMarti/Arcdesantmarti.cat

Instagram.com/arcsantmarti

Un cop revisats els comentaris dels companys sobre la meva aportació inicial de l’empresa CIPO SCCL, procedeixo a mostrar-vos el meu informe final sobre la relació de la tecnologia digital i l’empresa.

Al seu pla estratègic (2023-2026) ja es centren i defineixen la digitalització de processos com a eix estratègic i també com a prioritari, així com la millora de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació).

CIPO pot difondre la seva activitat gràcies a les tecnologies digitats usant les xarxes socials i també el màrqueting digital, així com apareixent a pàgines web empresarials com ara Linkedin, les quals permeten que l’empresa pugui mostrar o acostar les seves activitats i serveis i de pas, augmentar la sensibilització de la societat sobre la discapacitat de les persones que formen part de CIPO i les seves capacitats, així com la possibilitat de captació de clients o de col·laboradors, així com reforçar la pròpia marca CIPO.

La digitalització de la informació permet que les persones amb discapacitat puguin accedir a la informació de l’empresa d’una manera molt més fàcil ja que, per exemple, han adaptat la seva web amb una opció de lectura fàcil que facilita la comprensió dels continguts de la web per persones amb dificultats de comprensió lectora i sentir-se una mica més partícips de l’empresa.

Si parlem de les tecnologies digitals dins de l’empresa, podem certificar que permeten una millor gestió administrativa i també tenir un sistema de comunicació intern per tenir tots els serveis que ofereix l’empresa ben gestionats i controlats.

CIPO és una empresa de caràcter social i per tant implementar noves tecnologies digitals els pot aportar molts beneficis però al mateix temps es poden generar uns riscos que s’hauran de gestionar i controlar, com per exemple el cost que pot tenir el manteniment d’aquestes tecnologies digitals així com el cost de les llicències d’ús del programari utilitzat, ja que els recursos econòmics amb una empresa d’aquest tipus poden ser limitats i destinar una part del pressupost anual a aquesta infraestructura podria afectar al sosteniment econòmic de l’empresa.

La implementació de noves tecnologies digitals han d’estar també molt ben revisades i amb mesures de seguretat importants, principalment amb la gestió de la base de dades i el seu contingut, ja que estaran registrats tots els seus treballadors amb dades mèdiques que són absolutament privades però necessàries per la gestió del dia a dia del personal i el lloc de treball on estigui assignat el treballador. Per tant, s’haurà de disposar d’un sistema informàtic prou potent i segur per garantir aquesta confidencialitat i tenir tot el sistema registrat per tal de complir amb la normativa de protecció de dades.

S’ha de tenir en compte també que, donat el perfil majoritari dels treballadors de CIPO, un ús d’aquestes tecnologies, poden provocar una sensació d’exclusió del treballador si prèviament no ha hagut una formació correcta, adequada i adaptada a cada un dels treballadors ja que sovint no es tenen en compte alguns col·lectius i se’ls ignora, i un dels objectius més importants en l’economia social solidària és la inclusió de tot tipus de persones.

Si CIPO volgués usar una digitalització alineada amb els principis de l’ESS podria optar per utilitzar programari lliure i en la majoria de casos gratuït, reduint d’aquesta manera la dependència de les grans empreses proveïdores de tecnologia i reduint també de forma significativa l’impacte econòmic que suposa la compra o ús mitjançant llicències d’aquest programari.

Un control molt exhaustiu de les dades personals de clients i treballadors creant uns protocols molt estrictes d’ús i accés a aquesta informació seria totalment necessari implementar-lo, així com una formació adaptada per a treballadors discapacitats  que els poden permetre una inclusió real i que puguin desenvolupar coneixements adaptats a la seva discapacitat.

Aquesta digitalització CIPO la podria fer servir també per donar a conèixer la seva tasca  social a gran escala i augmentar la sensibilitat sobre la discapacitat de les persones i la problemàtica real existent sobre la inclusió laboral d’aquestes persones.

CIPO podria aprofitar aquesta digitalització per cooperar amb d’altres entitats cooperatives o socials i d’aquesta manera crear projectes comuns de tecnologia social o crear una xarxa social pròpia i adaptada per a persones amb discapacitats amb el sistema de lectura fàcil implementat a la pròpia web de CIPO.

CIPO SCCL – Pla estratègic 2023-2026 – https://cipo.cat/cipo/pla-estrategic-2023-2026/

Linkedin – CIPO https://es.linkedin.com/company/ciposabadell

En el cas de Som Mobilitat, la digitalització ja té un paper fonamental, ja que no és un suport o complementari, sinó que forma part del mateix servei.

La cooperativa vol reduir l’ús del vehicle privat a través del carsharing impulsat per alternatives elèctriques i compartides, i això ho fa sobre una base digital a través d’una app, on tenen tot el procés complet, des de les reserves fins i tot obrir i tancar el vehicle. Fins i tot, han incorporat una plataforma digital, Decidim, com a base de participació democràtica interna i presa de decisions de les persones cooperativistes del projecte.

Per tant, fan un ús intensiu de la digitalització i això els obre moltes oportunitats, com gestionar millor les reserves, els vehicles, les incidències i el seguiment, i també els facilita que s’estengui el model a altres empreses o entitats, ja que disposen d’un sistema que permet l’administració d’usuaris i permisos. A més, disposen d’una altra plataforma d’ajuda a altres empreses europees a aplicar el mateix servei i els donen suport tecnològic.

Ara bé, aquest model tan digitalitzat també té uns riscos, o més aviat podríem dir que planteja alguns reptes. Per exemple, la gestió de dades que es generen per la utilització del servei: qui controla aquestes dades i quin ús se’n fa. En estar tan digitalitzat, és fàcil perdre el control d’algunes dades, per tant han d’extremar la transparència en aquesta gestió. Un altre risc és que la digitalització pugui reproduir algunes de les lògiques capitalistes, com l’automatització excessiva o una gestió massa orientada al control. Seguint els principis de l’ESS, cal decidir qui governa la tecnologia, com es gestionen les dades i al servei de quins valors. Finalment, també presenta el repte que la bretxa digital exclogui una part de la base social; per tant, s’ha d’invertir en suport i formació que faciliti l’accés a tothom.

En resum, la digitalització pot reforçar molt el projecte de Som Mobilitat, però només si continua estant al servei del bé comú, de la sostenibilitat i de la democràcia cooperativa.

Bibliografia

PAM a PAM. (s.d.). La Garbiana. https://pamapam.cat/directori/garbiana/

Fuster, M., Espelt, R. & Renau, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales, CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, (102), 5-31. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

Economia col·laborativa procomú. UOC. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268566/

Renau Cano, Melissa ; Fuster Morell, Mayo ; Espelt, Ricard. Democratizando la economía de plataforma. A: OIKONOMICS [en línia]. N.º 15, mayo de 2021, p. 1-10. ISSN 23399546. Disponible a: http://hdl.handle.net/10609/150226

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (2016). Pam a Pam: Els 15 criteris de l’Economia Social i Solidària.

Som Mobilitat. (2025). Som Mobilitat. www.sommobilitat.coop

Després de la meva aportació inicial i d’haver rebut el comentari d’un company, puc formular l’anàlisi final. A la cooperativa La Garbiana la tecnologia digital té un paper important però complementari. No substitueix l’essència artesanal que és el nucli, però sí ajuda a millorar processos. Per exemple, utilitzen eines digitals per gestionar comandes i fer els inventaris, facilitant la planificació de les collites i la posterior transformació de la farina en pa. També fan ús de les xarxes socials i la web per transmetre els valors ecològics i socials de l’empresa i poder arribar a clients d’arreu del territori, potenciant la proximitat i el comerç local. Llegint el comentari d’una companya, m’ha fet pensar en la inclusió digital: cal que les webs siguin accessibles per a persones amb discapacitat, seguint els valors d’equitat i igualtat que caracteritzen l’empresa social solidària.

Una major presència a xarxes podria ajudar a augmentar l’impacte social que té actualment La Garbiana. Millorar la pàgina web és fonamental, ja que actualment no és molt visual, i cal fer-la més intuïtiva i accessible per aquestes persones amb discapacitat, per tal que tothom pugui accedir fàcilment.

Si s’aconsegueix millorar la pàgina web, la Garbiana aconseguirà atreure més persones interessades pel món de l’alimentació saludable i ecològica, i generar un vincle amb els clients. Seria interessant crear una botiga online on la gent pogués rebre els seus productes a domicili. D’aquesta forma, més gent es decidiria a provar els seus productes.

Gràcies a això, el missatge que transmet La Garbiana sobre consum local i sostenible es difondria més ràpidament i arribaria a més persones, conscienciant-les sobre la importància de dur una alimentació saludable i cuidar el medi ambient a través de pràctiques agràries sostenibles. També, gràcies als sistemes de comanda i de gestió digital, la planificació es pot fer de forma més eficient, analitzant la producció de pa necessària i així evitar tenir més stock del necessari. Seguint amb el que he llegit d’alguns companys, és també primordial que la tecnologia que s’utilitzi segueixi els valors de l’ESS, i per això s’han de buscar aplicacions que tinguin un baix consum energètic i que cuidin la seguretat i privacitat de les dades de les persones. Si per exemple decideixen implementar un sistema de venda online, cal que la privacitat de dades dels usuaris estigui garantida.

Tot i això, no tot són avantatges. La dependència total de la tecnologia és un gran error. Si es fica el focus en digitalitzar tots els processos i gestions, els valors socials i cooperatius que caracteritzen La Garbiana es poden perdre, convertint-se en una empresa més. Tal com m’ha comentat el meu company Eloi a la meva intervenció: “La digitalització no només és una eina operativa sinó que també implica adoptar determinades lògiques que poden influir en el model de negoci, per exemple, dependre de canals digitals per a guanyar visibilitat pot generar una certa dependència de plataformes externes que no sempre estan alineades amb els valors de l´ESS.”

Tal com he dit, cal gestionar correctament les dades personals, com també evitar aprofundir més en la bretxa digital. No s’ha d’oblidar que no tothom té els mateixos coneixements ni el mateix domini tecnològic, per la qual cosa resulta rellevant oferir una petita formació als socis i clients per familiaritzar-se amb els continguts online i poder adaptar-se fàcilment a les noves eines.

Per tant, les accions que proposo per a aplicar a la Garbiana són una web més accessible per a totes les persones, amb una botiga online intuïtiva, per tal d’arribar a més persones i transmetre els valors de sostenibilitat i d’alimentació saludable.

Proposo també que es gestioni de forma segura les dades de clients mantenint la privacitat de les seves dades i recollint el mínim de “cookies”.

És també primordial oferir formació a socis i clients per reduir la bretxa digital i que tothom pugui gaudir del servei i els productes de la Garbiana.

En resum, crec que cal aplicar totes aquestes estratègies per tal de continuar mantenint els mateixos valors socials, cooperatius i ecològics, alhora que s’implementen eines digitals per tal de facilitar tasques i processos i poder transmetre el missatge a més persones. No es busca substituir l’essència artesanal i els valors cooperatius, sinó complementar aquests amb les noves tecnologies, transmetent el mateix missatge de proximitat i comerç local, sostenibilitat i consum ecològic i saludable.

Bibliografia format APA:

Ajuntament de Barcelona. (s.d.). Què és l’economia social i solidària (ESS)? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less/que-es-leconomia-social-i-solidaria

Fem Cadena. (s.d.). La Garbiana – productors. http://femcadena.com/productors/la-garbiana/

Generalitat de Catalunya – ACCIÓ. (s.d.). CEM: La Garbiana, una cooperativa de producció ecològica. https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/banc-coneixement/cercador/BancConeixement/cem-la-garbiana-una-cooperativa-de-produccio-ecologica

La Garbiana. (2021, 30 de juny). Entrevista sobre La Garbiana [Vídeo]. YouTube. https://youtu.be/ZtT8PMZsnaY

PAM a PAM. (s.d.). La Garbiana. https://pamapam.cat/directori/garbiana/

Segre. (2013, 4 de desembre). René hace un llamamiento a consumir productos de proximidad. https://www.segre.com/es/agricultura-ganaderia/180119/rene-hace-llamamiento-consumir-productos-proximidad_43151.html

És evident que en un món on la tendència a les l’ús de les tecnologies és cada com més present, aquestes també haurien de ser contemplades en tots els sectors de l’economia, inclosa l’Economia Social i Solidària. Tot i així, en la nostra entitat, a la Cristaleria no és massa comú veure que es fa aquest ús. En part perquè no hi ha una estratègia definida per part de l’entitat en aquest àmbit, i en part perquè és molt difícil implantar-la, de forma evident en un sector en què prima la intervenció directa i el contacte humà.

És evident però, que amb la integració de les tecnologies a la Cristaleria es podria obtenir algunes millores substancials, amb molts pocs riscs i tensions respecte al seu voltant. En primer lloc caldria una estratègia ben marcada. Tal i com planteja Albaigés (2008) a la proposta metodoògica, és important que les TIC estiguin incloses en l’estratègia general de l’organització, i que algú en sigui responsable. Així doncs, en aquest sentit caldria introduir una figura d’un professional del sector que pugui implantar i marcar de forma estructurada l’estratègia en el sector tecnològic a l’entitat. Aquesta estratègia, i centrant-nos en el que és l’activitat principal de l’entitat que és el seu gimnàs social (deixant de banda la Cristaleria Germina) pel que he pogut anar coneixent, podria actuar en els següents àmbits:

– En primer lloc, les tecnologies es podrien utilitzar per la millora dels serveis dels clients del gimnàs. Molts gimnassos fan ús de les tecnologies per millorar els seus serveis i per exemple, obrir en horaris molt amplis, reserva d’espais o classes dirigides, registre de dades esportives… Una millora als serveis suposaria una millora de la competitivitat en un sector en auge, a més que a nivell social es garantiria una igualtat de drets en aquest sector.

– En segon lloc, a nivell de governança. Tal i com vaig destacar en l’anterior entrada, crec que hi ha una possible via de millora en l’àmbit de la governança a l’entitat, en què els més de 200 usuaris podrien esdevenir socis en algun moment, fent créixer així a l’entitat. Crec que seria interessant fer ús de les TIC per millorar la participació dels socis i millorar en la governança democràtica de l’entitat. Tal i com s’exposa al Webinar de l’assignatura, hi ha plataformes com “decidim” que poden ser molt útils en aquest sentit.

– En tercer lloc, en el tractament de dades. A l’entitat, amb la implantació de les tecnologies es podria iniciar en un procès de recull i sistematització de les dades, per posteriorment poder tenir fets objectius sobre assistència, inscrits… I poder comprendre de forma objectiva les tendències a nivell social, les forquilles d’edat amb més vulnerabilitat… Evidentment, seria necessari ser curós amb el tractament de dades i valorar com, quines dades i de quina manera es recullen, així com amb quin objectiu.

– Finalment, al sector de la intervenció i inclusió social, hi ha un treball molt gran a fer en matèria d’accès a tecnologies en població amb risc d’exclusió social. L’entitat podria fins i tot iniciar un treball en aquest aspecte, i potser ampliar horitzons. Fins i tot derivant a que la Cristaleria fos un centre social, més enllà de l’esport, on es fessin activitats de tot tipus. És evident però, que aquesta darrera, pels costos econòmics i logístics que podria tenir la compra de material i manteniment, tindria una barrera molt gran per l’entitat que de moment no és massa gran.

Tot això cal tenir en compte, que caldria que hi hagués una persona amb els coneixements necessaris que se’n responsabilitzés per garantir.ne l’aplicació, evidentment. Tot aquest procés de digitalització, caldria que l’entitat el fes en concordança amb els principis de la mateixa, de sostenibilitat, inclusió social… I mantenint-los en tot moment com a objectius.

Crec que els riscos en que pot caure l’entitat són força pocs. Cal tenir en compte que és una entitat petita i que de moment amb prou feines ha implantat aquestes noves tecnologies. Per la seva acció, a més, seria difícil generar una dependència d’aquestes. Podríem però, trobar riscos en dos aspectes:

– En primer lloc, la gestió de dades. Si un punt de millora és la gestió de dades, cal que aquesta es faci d’acord amb la normativa corresponent, la RGPD, que és molt estricta en aquest àmbit.

– En segon lloc, existeix un risc econòmic. Moltes de les propostes de millora impliquen una alta inversió econòmica, i per tant un alt risc. Caldria tenir molt estudiada la viabilitat per garantir la sostenibilitat econòmica de l’entitat.

Crec en general, que en l’entitat escollida hi ha marge de millora en aquest sentit, però que al mateix temps és un sector en què es difícil sent una entitat tant petita implantar aquest tipus de millores. Difícil, però no impossible!

Kilian

BIBLIOGRAFIA:

Albaigès, J. (2008). Usos i reptes de les TIC a les organitzacions socials. Quaderns d’Educació Social, (12), 83-90.

Cristaleria. (s. f.). https://lacristaleria.cat/

DIGITALITZACIÓ A FIARE BANCA ETICA

La digitalització està transformant el sector financer, i això també afecta Fiare Banca Etica, tot i que el seu model es diferencia del de la banca convencional. Actualment, l’entitat utilitza eines digitals per oferir serveis bancaris habituals que ja fan servir tots els bancs, com  la gestió de comptes o les transferències, però a la vegada segueix apostant per la proximitat amb les persones i per la participació de les sòcies.

En aquest sentit, la digitalització és una oportunitat  per reforçar el seu impacte social, ja que permet facilitar l’accés als serveis financers sense dependre tant de la presència física, fet que pot ser molt útil per arribar a més persones o a més territoris. També ajuda a millorar l’eficiència en la gestió interna i permet adaptar-se a nous perfils d’usuaris més digitals. A més, les eines tecnològiques es poden fer servir per a reforçar la transparència i la participació de les sòcies, aspectes clau dins del model de l’economia social i solidària que busca Fiare.

Tot i així, aquest procés també genera alguns riscos que cal tenir en compte. Un dels principals és la dependència de grans plataformes tecnològiques en cas que segueixi creixent, aquesta dependència podria limitar l’autonomia de l’entitat. També s’ha de posar el focus en la gestió de dades, ja que es tracta d’informació sensible que ha de ser tractada amb criteris ètics i de seguretat. A més, una digitalització excessiva podria acabar reduint el contacte directe amb les persones, debilitant un dels elements diferencials d’aquest tipus d’organitzacions, la proximitat amb les sòcies.

Per aquests motius, és important que la digitalització es plantegi de manera coherent amb els principis de l’ESS. En aquest sentit, Fiare podria apostar per eines digitals que no generin dependència de grans empreses tecnològiques o en plataformes cooperatives, i també, reforçar la governança digital per garantir que les decisions tecnològiques siguin transparents i democràtiques amb totes les sòcies. A més, fomentar l’educació digital i financera pot ser clau per evitar situacions d’exclusió i garantir que aquesta transformació beneficiï realment a la seva base social.

En definitiva, la digitalització pot ser una eina molt útil per ampliar l’impacte de Fiare Banca Ètica, però només si es gestiona de manera alineada amb els seus valors. En cas contrari, existeix el risc d’acabar reproduint les dinàmiques dels bancs tradicionals.

BIBLIOGRAFIA

Fiare Banca Etica. (2024). Qui som i què fem. https://www.fiarebancaetica.coop

Banca Etica. (2023). Informe anual 2023. https://www.bancaetica.it

Xarxa d’Economia Solidària. (2023). Informe de l’economia solidària a Catalunya. https://xes.cat

ChatGPT. (2026). Suport en la generació d’idees, estructuració i revisió del text.

Quin paper tenen actualment les tecnologies digitals a l’AECV?

Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper operatiu, de comunicació i relació entre usuaris i comunitat dins de l’AECV.

A la pàgina web de l’associació, podem veure com estructura digitalment una part important de la seva activitat, té espais diferenciats de compres, lloguers i inscripcions, agenda d’esdeveniments, formularis de contacte, presència a xarxes socials i accés a una intranet. La seva pàgina principal no és un aparador, sinó que facilita l’accés als serveis i processos com la reserva de pistes, compra o lloguer de material esportiu o les inscripcions a activitats.

També té uns diferents espais digitals vinculats al seu ecosistema, com Espai de Mar i Ravalora’t, connectats des del mateix entorn digital. Aquesta digitalització funciona com una eina de coordinació i visibilització de projectes diversos.

La web també aposta per la presentació pública de l’entitat amb les seves línies d’actuació, mostrant dades bàsiques de l’equip, publicant la memòria de 2024 i polítiques de privacitat, compromís d’accessibilitat i canal de denúncies.

A banda d’aquesta digitalització bàsica que l’entitat ja ha superat, a part de la digitalització funcional i instrumental, li falta una digitalització orientada a la governança democràtica amb un espai central de participació i decisió.

Oportunitats que ofereix la digitalització a l’AECV

• Millorar l’accessibilitat i l’abast social: La digitalització ajuda a millorar l’accessibilitat als serveis, és important pel seu treballa amb infants, joves i col·lectius vulnerables. Una plataforma digital ben dissenyada podria tenir:
  • Inscripcions més simples.
  • Informació clara sobre activitats i requisits
  • Consulta d’ajuts econòmics.
  • Comunicació directa amb famílies.
  • Seguiment educatiu i esportiu dels participants.

Una bona digitalització ajudaria a reduir les barreres d’accés i fer més inclusiva la relació amb l’entitat, mantenint sempre els canals presencials i suport humà.

• Reforçar la governança i la participació: La tecnologia podria fer més visible i pràctica la participació de les famílies, joves i treballadors en la vida de l’entitat, podrien fer:
  • Espais digitals de consulta o deliberació.
  • Pressupostos participatius per a projectes comunitaris.
  • Votacions sobre aspectes específics de la programació.
  • Retorn periòdic sobre els resultats i l’impacte social.

Com vaig comentar a la primera activitat, la governança democràtica és coherent amb la naturalesa d’aquesta associació, però és poc visible públicament.

• Millorar la rendició de comptes i la transparència: La digitalització pot reforçar molt la transparència a través de:
  • Memòries anuals completes.
  • Indicadors d’impacte social.
  • Composició dels òrgans de govern.
  • Percentatge dels ingressos propis vs. de les subvencions.
  • Canals de participació i retorn.

• Generar coneixement útil per a l’impacte social: Les dades digitals ajudaran a conèixer millor l’activitat i el seu impacte amb:
  • Nombre de participants becats.
  • Percentatge i unitats de participació femenina.
  • Abandonament esportiu.
  • Permanència en les activitats.
  • Diversitat d’origen.
  • Inserció laboral de joves formats.
  • Percentatge i unitats de participació per franges d’edat.

Riscos i tensions de la digitalització

• Dependència tecnològica: Si l’associació utilitza eines propietàries, serveis tancats o plataformes comercials per gestionar dades, reserves o les comunicacions, pot tenir risc de dependència de proveïdors externs i pot tenir problemes en:
  • Dificultat per migrar dades.
  • Poca capacitat d’adaptació.
  • Dependència estratègica.
  • Costos creixents.
    Hauria d’apostar per programari lliure, arquitectures obertes i sobirania tecnològica.

     

• Riscos en la gestió de dades: Controlar, governar i saber si es poden compartir o reutilitzar amb criteris democràtics és clau per les dades. En una entitat amb menors i col·lectius vulnerables és molt sensible aquesta gestió de les dades personals, educatives i socials. Si no es tracta aquestes dades amb criteris de privacitat i sobirania, poden aparèixer riscos reputacionals, legals i ètics.

   

• Bretxa digital i exclusió: La digitalització és positiva, sempre que es mantinguin els canals presencials, perquè en un territori amb diversitat d’orígens, vulnerabilitat econòmica, pot deixar fora famílies amb menys competències digitals, menys accés a dispositius o menys domini de l’idioma.

• Impacte ambiental de la infraestructura digital: No ens hem d’oblidar del component ambiental i en considerar aspectes com servidors verds, traçabilitat i coherència social per la petjada ecològica de la digitalització. 

Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

• Convertir la pàgina web en un espai de transparència real: S’ha d’incorporar una rendició de comptes més complets amb documentació important com:
  • Organigrama.
  • Composició de la junta.
  • Reglament intern.
  • Memòries anuals.
  • Pressupostos resumits.
  • Fonts de finançament.
  • Indicadors d’impacte.

• Incorporar eines de participació digital: Implementar una eina de participació com Decidim seria molt recomanable per a consultes, grups de treball o processos deliberatius. Això faria que la digitalització, evolucioni de només un canal de servei a incloure un canal de governança comunitària.

• Política de dades ètica: L’associació hauria d’elaborar una política de dades més clara que pugui respondre a aquestes preguntes:
  • Quines dades recopilarà?
  • Per què les utilitzarà?
  • Qui té accés?
  • Com es protegiran i es governaran?
    S’haurien de diferenciar les dades sensibles de les dades agregades d’impacte social, on aquestes dades no sensibles es podrien publicar de forma anònima per reforçar la transparència i coneixement col·lectiu.

• Mantenir la lògica híbrida i comunitària: S’ha d’incloure eines digitals, però sempre amb suport humà i acompanyament, per tant, no s’ha d’abandonar el canal presencial.

• Finançament col·laboratiu i aliances: S’hauria d’explorar fórmules com el matchfunding o plataformes com Goteo per reforçar el finançament mixt i comunitari, a l’associació li aniria molt bé per poder finançar projectes digitals com:
  • Plataforma d’indicadors d’impacte.
  • Crear una app comunitària d’activitats.
  • Eines de seguiment d’ajuts i beques.

Per acabar, puc dir que la clau no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor. Així s’aconseguirà passar d’una digitalització orientada a la gestió i prestació de serveis, a una orientada en la transparència, la governança digital i la gestió democràtica de les dades. Això reforçarà l’entitat en inclusió, participació, arrelament territorial i impacte social.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848