Primer de tot vull començar desenvolupant breument el sistema de Moneda social que podria desenvolupar Som Mobilitat.

En aquest cas proposem un sistema semiobert de moneda, que estigui en col·laboració amb els ajuntaments i altres entitats locals socials. d’ús parcial (és a dir, que no es pugui pagar el 100% del servei amb la moneda) i digital.

Som Mobilitat ja té acords fets amb ajuntaments on venen hores d’ús per serveis municipals, tant en hores de feina com fora d’hores, si aquestes hores no s’utilitzen, poden anar dirigits a l’usuari amb un descompte del 22%.

En aquest cas la moneda no seria com a substitut de l’euro, sinó una forma complementaria on s’incentivi el consum de la pròpia cooperativa i d’entitats, socials en les que es col·labori, fent un consum local i responsable amb el medi ambient i social.

Explicació concreta de la implementació

• Qui l’emetria: Som Mobilitat.
• Qui la rebria: Usuaris, entitats col·laboradores i proveïdors.
• Com s’aconseguiria: Ús responsable i local, nous socis, aportació d’energia a la xarxa per col·laboració de proveïdors.
• En què es podria gastar: Reserves amb pagament parcial i a les entitats col·laboradores
• Quin límit tindria: 20% del servei.

Analisi DAFO de la implementació.

Fortaleses

• La cooperativa té una base en el suport digital, cosa que fa que la implamentació e integració, no suposaria cap repte.
• Col·laboració amb Ajuntaments i altres cooperatives ja existents.

Debilitats

• Barreres digitals a la gent amb menys destresa tecnològica.
• Pot complicar la facilitat d’ús de l’aplicació al posar una altra capa de moneda d’ús parcial.

Oportunitats

• Base sòlida i àmplia de socis, ja oberts a noves iniciatives socials.
• Possibilitat de convertir-se en un actor principal i de referencia en l’ecosistema de sostenibilitat i ESS.
• Generació de més mercat i de cohesió social, (per exemple amb la remuneració a usuaris en moneda local, per portar nous usuaris al sistema).

Amenaces

• Risc que acabi tenint un paper simbòlic, si a la pràctica té pocs usos o no implica una circulació real, podria acabar tenint un paper de descompte.
• Pot representar una sobrecàrrega a la cooperativa, per exemple en el disseny o en la difusió o explicació de la moneda.

En conclusió, Som Mobilitat té unes clares avantatges tecnològíques que faciliten la implementació, i encaixa molt bé amb els valors i visió de la cooperativa. Ajudaria a la cohesió social i la col·laboració entre cooperatives i ajuntaments.

Bibliografia

Economía Solidaria. Explicación práctica sobre Moneda Social. (2024). https://www.economiasolidaria.org/recursos/biblioteca-explicacion-practica-sobre-moneda-social/

REC. FOMENTA EL COMERCIO LOCAL DE BARCELONA: USA LA MONEDA REC! (2020). https://rec.barcelona/es/inicio/

Corrons, August. (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. Universitat Oberta de Catalunya.

Les monedes complementàries representen una eina innovadora en el camp socioeconòmic dins de l’economia social i solidària (ESS), ja que permeten establir circuits econòmics que no depenen només de la moneda oficial. Aquestes iniciatives no busquen reemplaçar l’euro, sinó complementar-lo amb l’objectiu de millorar l’economia local, promoure la cohesió social i estimular models més sostenibles. Per tant, un organisme com La Fageda podria satisfer algunes de les seves necessitats mitjançant una moneda social local o altres formes d’intercanvi sense diner. Per exemple, podria enfortir la seva connexió amb la comunitat, augmentar la lleialtat dels clients i crear noves maneres de relacionar-se amb la població, més enllà de la simple compra de productes. Així mateix, podria ajudar a destacar encara més el seu impacte social i promoure un consum més responsable i compromès.

Fortaleses: La Fageda presenta diverses fortaleses internes que li permeten involucrar-se en projectes com monedes socials, finances responsables o bancs del temps. En primer lloc, té un fort arrelament territorial i una relació consolidada amb la comunitat local, un element clau per al funcionament d’aquest tipus de sistemes. A més, el seu model està plenament alineat amb els valors de l’ESS, com la solidaritat, la sostenibilitat i la centralitat de les persones, cosa que facilita l’acceptació d’aquestes iniciatives. També disposa d’una base de consumidors fidelitzats que aprecien el seu impacte social, la qual cosa podria potenciar la seva participació en circuits econòmics alternatius. Per acabar, la seva habilitat per comunicar i crear consciència és una força rellevant, ja que aquestes iniciatives necessiten la comprensió i el compromís de la comunitat.

Debilitats: Tot i aquestes fortaleses, també hi ha restriccions que poden complicar la creació d’una moneda social. La Fageda funciona dins del sector de l’alimentació amb una estructura productiva establerta, el que comporta una forta dependència del sistema econòmic habitual i de l’euro. A més, introduir un sistema així pot causar complicacions organitzatives, ja que necessita recursos, temps i coneixements particulars.  També pot haver-hi dificultats en l’adopció per part dels treballadors o consumidors, especialment si no tenen experiència amb aquest tipus d’eines. Per últim, hi ha el perill que aquesta iniciativa distregui l’atenció de la seva veritable missió, que és la inclusió social i laboral.

Oportunitats: Quant a les oportunitats, una moneda social que sigui local pot tenir un efecte positiu respecte a l’arrelament al territori, la cooperació i la capacitat de recuperació.  Per exemple, podria reforçar les relacions amb altres entitats locals, fomentant xarxes de col·laboració dins del territori. També podria fomentar mètodes d’intercanvi més inclusius i solidaris, així com incrementar la participació de la comunitat en el projecte. A més, podria ajudar a crear circuits econòmics locals que siguin més resistents, especialment en situacions d’incertesa financera. Aquest tipus d’accions també poden millorar la visibilitat de La Fageda i augmentar el seu impacte en la comunitat, situant-la com una organització innovadora dins de l’Economia Social i Solidària.

Amenaces: Al final, també és important considerar diverses amenaces o perills. Un dels més rellevants és la poca acceptació de la moneda social, ja que si no s’usa de forma àmplia pot acabar sent només simbòlica. Igualment, poden sorgir problemes legals o fiscals, així com limitacions que venen del sistema econòmic tradicional. A més, hi ha el perill de crear desigualtats en l’accés o l’ús d’aquestes eines, especialment entre individus amb diverses habilitats digitals. Per últim, si no es dóna una bona gestió, pot convertir-se en una càrrega extra per a l’organització sense aconseguir un impacte real.

Resumint tot aixó, la implamentació d’una moneda social a La Fageda podria millorar diverses necessitats vinculades amb el territori, la comunitat i un consum més responsable. Encara que, la seva posada en marxa hauria de ser gradual i ajustada a la realitat de l’entitat, garantint que proporciona valor sense posar en perill la seva missió principal.

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i de la retroalimentació rebuda al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda complementària o un sistema d’intercanvi no monetari en el cas de Sostre Cívic. La idea principal que mantinc és que la pregunta no és si una moneda social pot substituir l’euro, sinó en quines funcions concretes podria aportar valor real a una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Aquest matís és important perquè, en aquest cas, no les plantejo com una alternativa general al sistema monetari oficial, sinó com una eina complementària i limitada a funcions concretes: activar accions i projectes que sovint no es prioritzen amb la moneda convencional, especialment en l’àmbit local, social i comunitari (Corrons i Muns, 2022; Universitat Oberta de Catalunya, 2024). Aquesta lectura també és coherent amb el webinar del repte, on es presenten les monedes complementàries com a instruments vinculats al desenvolupament local i comunitari (Corrons, 2026).

El cas de Sostre Cívic és especialment interessant perquè no es tracta d’una empresa orientada al lucre, sinó d’una cooperativa d’habitatge que es basa en la propietat col·lectiva, el dret d’ús, l’autogestió, la participació democràtica, el suport mutu i la relació amb l’entorn (Sostre Cívic, s. d.-a; Sostre Cívic, s. d.-b). Per això, una eina complementària podria encaixar amb alguns valors de l’economia social i solidària, però només si s’aplica amb una finalitat molt concreta i amb una governança clara.

Ara bé, també cal ser realista: una moneda social no solucionaria el problema estructural de l’accés a l’habitatge. En el cas de Sostre Cívic, el nucli del projecte continua depenent d’aportacions inicials, quotes mensuals, finançament ètic o cooperatiu, manteniment dels edificis i capacitat d’inversió a llarg termini. Per tant, seria un error plantejar una moneda complementària com a substitut dels pagaments principals del model. En aquest àmbit, el finançament ètic encaixa millor amb les necessitats estructurals del projecte, mentre que una moneda social o un banc de temps tindria més sentit en espais comunitaris, de suport mutu o de dinamització local.

A partir del comentari rebut pel company Pol, crec que el punt que cal concretar millor és precisament aquest: la possible aplicació pràctica no hauria de situar-se en el pagament de quotes o en el finançament de l’habitatge, sinó en tasques internes, activitats comunitàries o accions de proximitat. Per exemple, podria tenir sentit en una prova pilot voluntària per reconèixer hores dedicades a suport comunitari, acompanyament veïnal, petites tasques no professionals de manteniment ordinari, dinamització d’activitats col·lectives, intercanvi de materials, participació en projectes del barri o col·laboració amb entitats de l’entorn. En aquest sentit, no entenc les “cures” com un servei professional o assistencial, sinó com a suport comunitari i corresponsabilitat dins del projecte.

Figura 1. DAFO definitiu sobre la possible aplicació d’una moneda complementària a Sostre Cívic. Font: elaboració pròpia amb Canva.

DAFO definitiu

Fortaleses.
Sostre Cívic té diverses condicions favorables per explorar una iniciativa d’aquest tipus: una base cooperativa, una cultura de participació, una governança democràtica i una vinculació clara amb el territori. A diferència d’altres organitzacions més individualistes o purament comercials, ja parteix d’una comunitat organitzada i d’un model que posa les persones, l’habitatge i l’entorn al centre. Això és important perquè una moneda complementària o un banc de temps només pot funcionar si existeix confiança, participació i una xarxa mínima d’acceptació.

Debilitats.
La principal limitació és que l’habitatge cooperatiu té costos elevats, estables i difícils de cobrir amb eines informals: adquisició o cessió de sòl, obres, manteniment tècnic, assegurances, subministraments, retorn de capital i finançament. Una moneda social té poc marge en aquests àmbits si no hi ha una arquitectura jurídica, comptable i operativa molt sòlida. A més, també pot aparèixer una dificultat interna: no totes les persones residents tenen el mateix temps, energia o capacitat per participar en un sistema d’intercanvi. Si no es dissenya bé, podria generar desigualtats internes o sobrecarregar les persones que ja assumeixen més responsabilitats comunitàries.

Oportunitats.
L’oportunitat principal és utilitzar aquesta eina com a mecanisme de cohesió i dinamització, no com a instrument financer central. Una moneda complementària o un banc de temps podria ajudar a reconèixer tasques que el mercat convencional sovint invisibilitza: suport mutu, organització d’activitats, petites reparacions no especialitzades, reutilització de materials, intercanvi de coneixements o relació amb comerços i entitats locals. L’exemple de La Turuta és útil perquè mostra que aquestes iniciatives poden néixer del territori i articular intercanvis de productes, serveis i projectes socials o ambientals amb suport comunitari i, en alguns moments, institucional (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2012; Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2014). En el cas de Sostre Cívic, això podria reforçar la connexió entre el projecte d’habitatge i el barri, fent que una part de l’activitat econòmica i social generada al voltant de la cooperativa tingués més retorn local.

Amenaces.
La primera amenaça és la baixa adopció. Si la xarxa d’ús és petita o si la moneda només circula dins d’un cercle molt reduït, el sistema perd utilitat ràpidament. La segona és la complexitat legal, fiscal i operativa: caldria garantir traçabilitat, seguretat, criteris clars i una gestió transparent. La tercera és el risc de desviació del focus. Sostre Cívic podria guanyar molt poc si la moneda reforça el projecte, però podria perdre temps i energia si l’eina acaba absorbint recursos que haurien d’anar destinats al dret a l’habitatge, a la convivència o a la consolidació dels projectes.

Per això, la proposta més coherent no seria crear directament una moneda general per a Sostre Cívic, sinó començar amb una prova pilot molt acotada. Aquesta prova podria tenir tres condicions: que fos voluntària, que no substituís cap obligació econòmica formal i que tingués una avaluació clara. Per exemple, es podria provar durant sis mesos en un projecte concret i mesurar indicadors com el nombre d’intercanvis, el tipus de tasques reconegudes, el nivell de participació, la satisfacció de les persones usuàries, la càrrega de gestió generada i els possibles conflictes detectats. Si el resultat fos positiu, es podria ampliar de manera gradual; si no, es podria descartar sense comprometre el funcionament principal de la cooperativa.

D’aquesta manera, les finances ètiques quedarien vinculades a les necessitats estructurals del projecte —finançament, inversió i sostenibilitat econòmica—, mentre que una moneda complementària o un banc de temps tindria més sentit en la dimensió comunitària, relacional i territorial.

En conclusió, una moneda complementària podria aportar valor a Sostre Cívic, però només si s’entén com una eina concreta, limitada i ben governada. No la veig com a substitut del finançament formal ni com a mecanisme principal per sostenir l’habitatge. La veig, sobretot, com una possible infraestructura comunitària per reforçar participació, suport mutu, consum de proximitat, intercooperació i arrelament territorial. En aquest sentit, la seva utilitat dependria menys de la moneda en si mateixa i més de la seva capacitat per reforçar els valors de l’ESS: cooperació, equitat, transparència, sostenibilitat, democràcia interna i retorn social al territori.

Bibliografia

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2012, 3 d’abril). La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2014, 8 de juliol). L’Ajuntament de VNG podrà donar “Turutes” en concepte de pagament de serveis ambientals i socials. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=64731809

Corrons, A., i Muns, L. (2022). Guia metodològica. Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Material docent]. Universitat Oberta de Catalunya.

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). Principis del model. https://sostrecivic.coop/principis-del-model/

Universitat Oberta de Catalunya. (2024, 20 de juny). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text. L’anàlisi, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.

En aquesta aportació final sobre el cas de Supercoop, m’agradaria integrar tant l’anàlisi inicial com les aportacions realitzades pels companys i companyes al debat, que han ajudat a enriquir i aprofundir la reflexió.

D’una banda, es confirma que les tecnologies digitals tenen un paper rellevant en el funcionament de la cooperativa, especialment en la gestió de les persones sòcies, l’organització dels torns de treball i la comunicació interna. Tal com es va comentar, aquestes eines permeten millorar l’eficiència i facilitar la coordinació en un model basat en la participació activa.

Pel que fa a les oportunitats, la digitalització pot contribuir a optimitzar processos com la logística o la gestió d’estocs, així com ampliar l’impacte social del projecte mitjançant una millor comunicació amb la comunitat. En aquest sentit, una de les aportacions dels companys que considero especialment rellevant és la necessitat de potenciar la presència digital de Supercoop, ja que actualment la seva web té un caràcter principalment informatiu. Fer-la més dinàmica i participativa podria reforçar la implicació de les persones sòcies i facilitar la captació de nous membres.

Tanmateix, el debat també ha posat en relleu diversos riscos i tensions. D’una banda, la possible dependència de grans plataformes tecnològiques pot entrar en contradicció amb els valors de l’economia social i solidària, especialment pel que fa a la sobirania tecnològica. D’altra banda, la gestió de dades personals emergeix com un aspecte clau, i tal com s’ha suggerit, seria necessari definir una política de dades clara que especifiqui quina informació es recull, amb quina finalitat i durant quant temps s’emmagatzema.

Un altre punt interessant que ha sorgit és que les eines digitals no són neutres, sinó que poden influir en la governança de l’organització. Per això, seria important que la seva implementació anés acompanyada de criteris explícits i consensuats entre les persones sòcies. Això connecta directament amb els principis democràtics de l’ESS.

Finalment, s’ha reforçat una idea clau: la possible tensió entre digitalització i comunitat. Una digitalització excessiva podria debilitar els vincles socials que caracteritzen el projecte. En aquest sentit, es planteja com a proposta un model híbrid, que combini eines digitals per facilitar la gestió amb espais presencials que reforcin la cohesió i la participació.

En conclusió, la digitalització representa una oportunitat clara per millorar el funcionament i l’abast de Supercoop, però també planteja reptes importants. La clau està en implementar-la de manera coherent amb els valors de l’economia social i solidària, garantint la participació democràtica, la transparència i el manteniment del caràcter comunitari del projecte.

1. Paper actual de les tecnologies digitals

Actualment, la Fundació Altem utilitza eines digitals com la seva pàgina web i xarxes socials, principalment Facebook i Instagram, per difondre les seves activitats, serveis i projectes. Aquests canals funcionen principalment com a eines de visibilització i informació, però encara tenen un ús limitat per a la interacció directa amb la comunitat i la captació activa de nous col·laboradors i aliances estratègiques.

A nivell intern, les tecnologies digitals contribueixen a la gestió i coordinació dels serveis i equips professionals, incloent la planificació d’activitats i l’organització de recursos. Tot i això, no existeix encara una estratègia integral de digitalització que maximitzi l’impacte social de l’organització ni que faciliti la col·laboració digital amb altres entitats ESS.

2. Oportunitats de la digitalització

La digitalització pot reforçar notablement l’impacte social de la Fundació Altem a través de diverses vies concretes:

1. Inclusió i autonomia de les persones usuàries: l’adopció d’eines digitals accessibles —com aplicacions amb lectura fàcil, suport visual o pictogrames— podria millorar l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual en activitats quotidianes i processos d’aprenentatge. Per exemple, un sistema digital de gestió d’activitats diàries podria permetre que els usuaris planifiquin i siguin conscients de les tasques que realitzen, fomentant l’autogestió.
2. Formació i inserció laboral: la digitalització pot facilitar l’accés a programes de capacitació digital adaptada, millorant la preparació de les persones usuàries per a entorns laborals cada vegada més digitals. Això incrementa les possibilitats d’inclusió laboral i fomenta competències clau en un mercat de treball modern.
3. Eficiència interna i expansió de serveis: la implementació de sistemes de gestió interns més avançats permetria optimitzar processos, reduir errors i ampliar la capacitat d’atenció a més beneficiaris sense incrementar recursos humans.
4. Visibilitat i aliances: una estratègia digital més activa podria augmentar la visibilitat de l’entitat, facilitant la captació de recursos, voluntariat i col·laboracions amb altres organitzacions ESS, incloent el desenvolupament d’eines digitals compartides amb entitats com Ampans, com ja s’ha suggerit en el debat amb companys/es.

3. Riscos i tensions

Malgrat els avantatges, la digitalització comporta riscos que cal gestionar amb cura:

• Bretxa digital: moltes persones usuàries poden tenir dificultats tant d’accés com de comprensió de les tecnologies digitals. Sense mesures adaptades, això pot generar noves formes d’exclusió i limitar l’impacte de la digitalització.
• Dependència de grans plataformes: l’ús de serveis comercials com Meta o Google pot comprometre els valors de l’ESS, especialment pel que fa a la sobirania tecnològica i la protecció de dades.
• Gestió de dades sensibles: treballar amb un col·lectiu vulnerable requereix protocols estrictes de privacitat i seguretat, assegurant un ús ètic i responsable de la informació.

4. Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

Per maximitzar oportunitats i minimitzar riscos, la Fundació Altem podria aplicar les següents estratègies concretes:

1. Programari lliure i ètic: adoptar eines com Nextcloud per a la gestió interna i LibreOffice com a alternativa a software privatiu, reduint així la dependència de corporacions i alineant-se amb els valors ESS.
2. Formació digital adaptada: implementar programes de capacitació digital per a persones usuàries i personal, utilitzant mètodes inclusius com lectura fàcil i suport visual, per reduir la bretxa digital i fomentar la participació activa.
3. Eines accessibles personalitzades: dissenyar o adaptar aplicacions digitals específiques per a persones amb discapacitat intel·lectual, amb interfícies amigables i funcionalitats adaptades, garantint l’autonomia i l’empoderament.
4. Protocols de governança de dades: establir normes clares i transparents sobre gestió de dades, incloent permisos, seguretat i privacitat, per assegurar un ús ètic i responsable de la informació.
5. Col·laboració inter-ESS: desenvolupar eines digitals obertes i compartides amb altres entitats com Ampans, fomentant la cooperació, la sobirania tecnològica i la reutilització de recursos, minimitzant dependència de plataformes externes.

Conclusió

La digitalització representa una oportunitat clau per potenciar l’impacte social de la Fundació Altem, però només serà realment transformadora si s’implementa de manera crítica, inclusiva i alineada amb els valors de l’economia social i solidària. Això implica adoptar tecnologies amb finalitats concretes, adaptades a les necessitats reals de les persones usuàries, formant el personal i fomentant la col·laboració amb altres entitats ESS per crear un ecosistema digital ètic i sostenible.

video pac 2

Webgrafia

Fundació Altem. (2024). Qui som i què fem. Recuperat de https://www.altem.cat

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2023). Què és l’economia social i solidària? Recuperat de https://xes.cat

Generalitat de Catalunya. (2022). Economia social i solidària a Catalunya. Recuperat de https://economiasocial.gencat.cat

Observatori del Treball i Model Productiu. (2023). Informe sobre l’economia social a Catalunya. Recuperat de https://observatoritreball.gencat.cat

Comissió Europea. (2021). Estratègia digital europea. Recuperat de https://ec.europa.eu

Ús d’IA

Aquest treball ha estat elaborat amb el suport d’eines d’intel·ligència artificial (ChatGPT) per a l’organització d’idees i millora de la redacció. El contingut ha estat fet, revisat, adaptat i validat críticament per l’autor (Khalid Kharraz Bahri).

1 Paper actual de les tecnologies digitals a l’AECV

Actualment, les tecnologies digitals a l’AECV tenen un paper operatiu, comunicatiu i de relació amb la comunitat. La seva pàgina web no serveix només d’aparador, sinó que és una eina funcional que permet:

• Reservar pistes.
• Inscriure’s a activitats.
• Comprar o llogar material esportiu.
• Consultar l’agenda i serveis.
• Accedir a formularis i intranet.

També, incorpora diferents projectes en el seu ecosistema com Espai de Mar i Ravalora’t, per facilitar la coordinació i la visibilització.

Els elements de transparència bàsica com la memòria anual, dades de l’equip i polítiques de privacitat també estan incorporats, però amb una orientació a la gestió i prestació de serveis, hi ha poca orientació a la participació i governança democràtica.

2. Oportunitats de la digitalització

• Millora de l’accessibilitat i inclusió: Tenir una digitalització més avançada (sempre mantenint canals presencials) podria reduir barreres d’accés amb les següents característiques:
  • Processos d’inscripció simplificats.
  • Accés digital a ajuts econòmics.
  • Comunicació directa amb famílies.
  • Informació clara i multilingüe.
  • Seguiment educatiu de tots els participants.
• Governança i participació: L’AECV podria implementar una eina com Decidim amb els següents usos:
  • Poder fer consultes periòdiques a famílies i joves sobre activitats i programació.
  • Tenir uns pressupostos participatius per decidir part dels recursos destinats a projectes socials o esportius.
  • Fer unes votacions estructurades en decisions importants com noves activitats i prioritats estratègiques.
  • Crear espais deliberatius digitals per recollir propostes de la comunitat.
• Transparència i rendició de comptes: L’entitat podria evolucionar cap a una transparència més sòlida incorporant:
  • Estructura de govern com la junta i els òrgans.
  • Memòries completes i comparables anualment.
  • Fonts de finançament (percentatge subvencions vs. ingressos propis)
  • Canals de participació actius.
  • Indicadors d’impacte social.
• Dades i impacte social: L’associació podria utilitzar les dades per generar valor real.
  • Recollida de dades amb formularis d’inscripció, registre d’activitats, seguiment d’assistència i programes formatius.
  • Processament de les dades amb una base CRM centralitzada amb dades agregades però anònimes.
  • Indicadors clau com el % dels participants becats, % de participació femenina, diversitat d’origen, inserció laboral de joves i taxa d’abandonament esportiu.
  • Retorn amb publicació anual a la web, informes visuals i el generat i aconseguit a la comunitat.

3. Riscos i tensions

• Dependència tecnològica: L’ús d’eines privatives pot ocasionar costos creixents, poca autonomia i dificultat per migrar dades. La solució és avançar progressivament cap a programari lliure i sobirania tecnològica.
• Gestió de dades sensibles: Hi ha un alt risc reputacional i legal amb la necessitat de governança clara en una entitat que treballa amb menors i col·lectius vulnerables. S’ha d’establir una política de dades ètica i transparent per millorar aquest punt.
• Bretxa digital: Hi ha un risc d’exclusió de famílies amb menys accés tecnològic, menys competències digitals i amb barreres lingüístiques. La solució és tenir un model híbrid digital i presencial.
• Impacte ambiental: La digitalització també genera una petjada ecològica, això es pot reduir o minimitzar amb servidors sostenibles, optimitzar els recursos digitals i tenir coherència amb els valors ecosocials.

4. Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

• Utilitzar la pàgina web com a espai de transparència real: S’ha de ser transparent i publicar un organigrama, la junta directiva, pressupostos, fonts de finançament i indicadors d’impacte.
• Crear una participació digital estructurada: Implementar progressivament amb Decidim consultes, deliberacions, votacions i pressupostos participatius.
• Definir una política de dades ètiques i establir quines dades es recolliran, per què, qui podrà accedir-hi i com es protegiran. Fer una separació de dades sensibles i dades agregades públiques.
• Sobirania tecnològica: Prioritzar eines d’open source, reduir dependències i garantir control de dades.
• Finançament col·laboratiu: Utilitzar plataformes com Goteo per projectes digitals com una app comunitària, una plataforma d’impacte i sistemes de beques digitals.
• Mantenir un model híbrid: Utilitzar la tecnologia juntament amb la proximitat humana per no excloure a ningú.

Finalment, concloure que el més important no és digitalitzar més, sinó digitalitzar d’una millor manera. Evolucionar de l’enfocament operatiu a una digitalització que reforci la governança democràtica, la transparència, la sobirania tecnològica i la gestió ètica de dades. Això serà que la digitalització d’AECV sigui una palanca real de transformació social alineada amb els valors de l’Economia Social i Solidària.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Font: Arç Cooperativa (s. d.)

Actualment, la digitalització està transformant molts sectors, i les organitzacions de l’economia social i solidària no en són una excepció. En aquest sentit, el cas d’Arç Cooperativa —una corredoria d’assegurances especialitzada en entitats socials, cooperatives i projectes d’economia transformadora— permet analitzar com la tecnologia pot influir tant en el seu funcionament intern com en el seu impacte social.

Pel que fa a la seva situació actual, Arç ja presenta un grau rellevant de digitalització. L’ús de portals digitals per gestionar pòlisses, comunicar-se amb els clients o oferir serveis en línia mostra que la tecnologia forma part del seu dia a dia. Això és especialment important si tenim en compte el volum d’activitat que gestiona, amb més de 3.500 organitzacions assegurades i més de 250.000 persones cobertes, fet que fa necessari disposar d’eines eficients i escalables (Arç Cooperativa, s. d.).

Des del meu punt de vista, la digitalització ofereix oportunitats interessants per reforçar el model d’Arç. Per una banda, pot permetre ampliar el seu impacte social arribant a més entitats i territoris amb menys costos. Per una altra, pot millorar l’eficiència interna gràcies a l’automatització de processos i a l’ús de dades per prendre decisions més informades. A més, també pot facilitar la intercooperació amb altres entitats de l’ESS, creant espais digitals compartits que reforcin la col·laboració i el valor col·lectiu. Aquestes idees encaixen amb el cooperativisme de plataforma, que planteja l’ús de tecnologies digitals des d’una lògica més democràtica i orientada al bé comú (Fuster Morell et al., 2021).

A partir del feedback rebut dels companys, crec que hi ha una idea especialment rellevant que val la pena reforçar: la digitalització no només pot fer Arç més eficient, sinó que també pot ajudar-la a fer més visible el seu impacte social i el seu valor diferencial dins del mercat assegurador. En aquest sentit, l’entorn digital podria servir no només per oferir serveis, sinó també per explicar millor amb quines entitats treballa, quina és la seva aportació a l’economia solidària, com s’organitza internament o quins criteris segueix a l’hora d’actuar dins del sector. Això reforçaria tant la transparència com el seu posicionament estratègic.

Tot i això, també cal tenir en compte alguns riscos i tensions. En molts casos, les tecnologies digitals estan controlades per grans plataformes que basen el seu model en l’explotació de dades. Això pot generar una dependència que no sempre és compatible amb els valors de l’economia social (Fuster Morell et al., 2021). A més, en el cas d’Arç, la gestió de dades sensibles dels clients implica responsabilitats importants en termes de privacitat i seguretat. Per això, crec que no n’hi ha prou amb protegir les dades: també caldria parlar d’una governança ètica de les dades, és a dir, definir amb claredat quines dades es recullen, per a què s’utilitzen, qui hi té accés i sota quins criteris es gestionen.

Una altra tensió important és la relació entre digitalització i proximitat. En una entitat com Arç, la proximitat no és només una qüestió comercial, sinó una part del seu valor diferencial. Per això, la tecnologia no hauria de substituir la relació humana, sinó ajudar a alliberar temps en les tasques més rutinàries per poder oferir un acompanyament més personalitzat, especialment en aquells casos més complexos o sensibles. En la pràctica, això podria traduir-se en un model híbrid, on els canals digitals facilitin la gestió quotidiana però es combinin amb atenció directa quan sigui necessari.

Davant d’aquest escenari, crec que és important que Arç defineixi una estratègia de digitalització coherent amb els seus valors. Per exemple, podria apostar per eines digitals ètiques o de codi obert, evitant la dependència de grans plataformes. També seria interessant reforçar la governança digital, incorporant criteris de transparència i control en la gestió de dades. Finalment, podria impulsar espais digitals compartits amb altres entitats, alineant-se amb models com el procomú digital, que promouen una gestió més col·lectiva i democràtica dels recursos (Fuster Morell, Espelt & Renau, 2021).

En conclusió, des del meu punt de vista, la digitalització és una oportunitat clara per a Arç Cooperativa, però també un repte que cal gestionar amb criteri. No es tracta només d’incorporar tecnologia, sinó de fer-ho de manera coherent amb els principis de l’economia social, aprofitant-ne els avantatges per reforçar l’impacte social, la transparència i la qualitat de l’acompanyament sense perdre l’essència de l’organització.

Referències bibliogràfiques

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau, C. (2021). El cooperativisme de plataforma: una alternativa a l’economia digital extractiva. CIRIEC-Espanya, Revista d’Economia Pública, Social y Cooperativa, 102. Disponible a: https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau, C. (2021). Democratitzant l’economia de plataforma: el procomú digital. Oikonomics, 15. Disponible a: https://oikonomics.uoc.edu/divulgacio/oikonomics/_recursos/documents/15/fuster-renau-espelt_Oikonomics15_esp.pdf

Arç Cooperativa. (s. d.). Web oficial. Disponible a: https://arc.coop/

El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf, com a entitat vinculada a l’Economia Social i Solidària , té com a objectiu principal la defensa al dret a l’habitatge i empoderar a qualsevol llogater davant situacions d’abús o vulnerabilitat. En aquest context, i amb les noves oportunitats la digitalització es converteix en una eina amb un potencial transformador, però també amb riscos que cal gestionar de manera crítica.

1. Paper actual de les tecnologies digitals

Les tecnologies digitals han aconseguit ser molt importants i fins i tot tenen un paper clau en l’organització del sindicat. S’utilitzen principalment per:

• La comunicació interna (grups de missatgeria, correu electrònic).
• La difusió i sensibilització (xarxes socials, webs).
• La coordinació d’activitats i assemblees (formularis, videoconferències).
• L’atenció a persones afectades (formularis de contacte, canals digitals).

Aquest ús millora molt la participació i permet difondre al sindicat a més persones, especialment en un territori gran i amb molts pobles amb baixa població com el Penedès i el Garraf.

2. Oportunitats de la digitalització

La digitalització pot ampliar significativament l’impacte del sindicat:

• Escalabilitat i abast: permet arribar a més llogateres, especialment aquelles que pel motiu no poden assistir-hii presencialment.
• Empoderament i accés a la informació: creació de recursos digitals com poden ser guies o vídeos, que ajudin les persones a conèixer els seus drets.
• Dades per a l’acció col·lectiva: sistematitzar casos pot ajudar a identificar patrons d’abús i reforçar la incidència política.
• Aliances en xarxa: connexió amb altres sindicats i entitats de l’ESS per compartir recursos i estratègies.

3. Riscos i tensions

Tot i els avantatges, també apareixen riscos rellevants:

• Dependència de plataformes privades: l’ús de xarxes socials o eines corporatives pot generar dependència de models extractius.
• Bretxa digital: no totes les persones tenen accés a competències digitals, fet que pot excloure col·lectius vulnerables.
• Gestió de dades sensibles: el sindicat tracta informació delicada (situacions personals, conflictes amb propietaris), fet que exigeix garanties de privacitat i seguretat.
• Deshumanització de l’acompanyament: Possiblement el que considero més important,un excés de digitalització pot debilitar el vincle comunitari i el suport mutu presencial, fet que pot debilitar directament les pretencions del sindicat.

4. Estratègies per a una digitalització alineada amb l’ESS

Per tal de garantir una digitalització coherent amb els valors de l’ESS (democràcia, equitat, sostenibilitat i arrelament territorial), el sindicat podria:

• Apostar per eines digitals lliures i ètiques (programari lliure, plataformes cooperatives).
• Desenvolupar protocols clars de protecció de dades i sobirania digital.
• Promoure la formació digital interna per reduir la bretxa digital.
• Combinar canals digitals i presencials per mantenir el teixit comunitari.
• Participar en xarxes de tecnologia social per co-crear solucions adaptades a les seves necessitats.

En conclusió, la digitalització pot ser una aliada potent per al Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf si es gestiona de manera crítica i alineada amb els principis de l’ESS. No es tracta només d’incorporar tecnologia, sinó de fer-ho des d’una perspectiva transformadora que reforci la justícia social i el poder col·lectiu.