Debatcontributions 2el La digitalització a la Cristaleria – Punts de millora
Marina Lana Cadenas says:
Visibilitat: Públic
Hola Kilian!
M’ha semblat molt interessant la teva aportació, sobretot perquè poses sobre la taula una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS estan igual de digitalitzades, i en alguns sectors (com el que comentes) sembla que la tecnologia queda més en segon pla pel pes del contacte humà.
Tot i així, crec que justament aquí hi ha un punt clau: potser la digitalització no ha de substituir aquesta relació directa, sinó complementar-la. Per exemple, en el cas del gimnàs social, tot el que proposes de reserves, seguiment o dades pot ajudar molt a millorar el servei, però sense perdre aquesta dimensió comunitària que és la que realment dona valor a l’entitat.
Sobre el que comentes que els riscos són pocs, aquí potser discrepo una mica. Encara que l’entitat sigui petita, crec que sí que hi pot haver riscos importants, sobretot si la digitalització es fa sense una estratègia clara (com tu mateix apuntes). Per exemple, una mala gestió de dades o dependre d’eines digitals privatives pot acabar generant problemes a llarg termini, fins i tot en entitats petites.
També m’ha semblat molt encertat el tema de la governança. El fet que els usuaris puguin arribar a ser socis i participar més activament em sembla una idea molt potent, i aquí les eines digitals poden ser una oportunitat real per fer-ho viable. Però crec que el repte serà assegurar que aquesta participació sigui real i no només formal, especialment si hi ha perfils amb menys competències digitals.
I finalment, la idea de convertir l’espai en un centre social més ampli em sembla molt interessant, però com bé dius, aquí entra en joc la sostenibilitat econòmica. Potser una opció seria començar amb iniciatives digitals petites i escalables, que no impliquin grans inversions inicials.
Gràcies per la teva aportació, m’ha semblat molt interessant, ja que exposes una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS consideren la digitalització com una prioritat, especialment quan la seva feina depèn del contacte directe amb les persones. Encara que la digitalització sigui baixa en aquest moment, crec que és necessari aclarir la idea que els riscos són “força pocs”. La introducció de tecnologia pot transformar el funcionament de l’entitat. Per exemple, podria millorar l’organització i els serveis, però alhora pot provocar que la relació amb els usuaris sigui menys càlida o propera, cosa que és important en un projecte social.
Pel que fa a les oportunitats, crec que proposes idees molt interessants, sobretot en l’àmbit de la governança i la participació. L’ús d’eines com decidim pot ser molt potent, però aquí també veig un repte important, com garantir que totes les persones puguin participar realment. Tenint en compte que treballeu amb col·lectius vulnerables, pot haver-hi dificultats d’accés o de competències digitals que caldria tenir molt presents. A més, m’ha semblat molt encertada la idea de treballar l’accés a la tecnologia com a part de la intervenció social. Hi veig una oportunitat clara d’impacte, però alhora comporta un canvi significatiu que requereix recursos i una estratègia ben pensada.
En conclusió, estic d’acord amb tu que hi ha molt espai per millorar, però potser el repte no és només integrar la tecnologia, sinó fer-ho d’una manera que sigui coherent amb els valors de l’entitat: mantenint la proximitat, garantint la inclusió i pensant amb cura les eines que s’utilitzaran i per a què serveixen.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Kilian!
M’ha semblat molt interessant la teva aportació, sobretot perquè poses sobre la taula una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS estan igual de digitalitzades, i en alguns sectors (com el que comentes) sembla que la tecnologia queda més en segon pla pel pes del contacte humà.
Tot i així, crec que justament aquí hi ha un punt clau: potser la digitalització no ha de substituir aquesta relació directa, sinó complementar-la. Per exemple, en el cas del gimnàs social, tot el que proposes de reserves, seguiment o dades pot ajudar molt a millorar el servei, però sense perdre aquesta dimensió comunitària que és la que realment dona valor a l’entitat.
Sobre el que comentes que els riscos són pocs, aquí potser discrepo una mica. Encara que l’entitat sigui petita, crec que sí que hi pot haver riscos importants, sobretot si la digitalització es fa sense una estratègia clara (com tu mateix apuntes). Per exemple, una mala gestió de dades o dependre d’eines digitals privatives pot acabar generant problemes a llarg termini, fins i tot en entitats petites.
També m’ha semblat molt encertat el tema de la governança. El fet que els usuaris puguin arribar a ser socis i participar més activament em sembla una idea molt potent, i aquí les eines digitals poden ser una oportunitat real per fer-ho viable. Però crec que el repte serà assegurar que aquesta participació sigui real i no només formal, especialment si hi ha perfils amb menys competències digitals.
I finalment, la idea de convertir l’espai en un centre social més ampli em sembla molt interessant, però com bé dius, aquí entra en joc la sostenibilitat econòmica. Potser una opció seria començar amb iniciatives digitals petites i escalables, que no impliquin grans inversions inicials.
Molt bones Kilian,
Gràcies per la teva aportació, m’ha semblat molt interessant, ja que exposes una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS consideren la digitalització com una prioritat, especialment quan la seva feina depèn del contacte directe amb les persones. Encara que la digitalització sigui baixa en aquest moment, crec que és necessari aclarir la idea que els riscos són “força pocs”. La introducció de tecnologia pot transformar el funcionament de l’entitat. Per exemple, podria millorar l’organització i els serveis, però alhora pot provocar que la relació amb els usuaris sigui menys càlida o propera, cosa que és important en un projecte social.
Pel que fa a les oportunitats, crec que proposes idees molt interessants, sobretot en l’àmbit de la governança i la participació. L’ús d’eines com decidim pot ser molt potent, però aquí també veig un repte important, com garantir que totes les persones puguin participar realment. Tenint en compte que treballeu amb col·lectius vulnerables, pot haver-hi dificultats d’accés o de competències digitals que caldria tenir molt presents. A més, m’ha semblat molt encertada la idea de treballar l’accés a la tecnologia com a part de la intervenció social. Hi veig una oportunitat clara d’impacte, però alhora comporta un canvi significatiu que requereix recursos i una estratègia ben pensada.
En conclusió, estic d’acord amb tu que hi ha molt espai per millorar, però potser el repte no és només integrar la tecnologia, sinó fer-ho d’una manera que sigui coherent amb els valors de l’entitat: mantenint la proximitat, garantint la inclusió i pensant amb cura les eines que s’utilitzaran i per a què serveixen.