Publicat per 
Debat0el DAFO definitiu i anàlisi final – La Cristaleria
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Kilian Sanz Bascuñana
Publicat per
Debat2el La digitalització a la Cristaleria – Punts de millora
- Marina Lana Cadenas says:
Hola Kilian!
M’ha semblat molt interessant la teva aportació, sobretot perquè poses sobre la taula una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS estan igual de digitalitzades, i en alguns sectors (com el que comentes) sembla que la tecnologia queda més en segon pla pel pes del contacte humà.
Tot i així, crec que justament aquí hi ha un punt clau: potser la digitalització no ha de substituir aquesta relació directa, sinó complementar-la. Per exemple, en el cas del gimnàs social, tot el que proposes de reserves, seguiment o dades pot ajudar molt a millorar el servei, però sense perdre aquesta dimensió comunitària que és la que realment dona valor a l’entitat.
Sobre el que comentes que els riscos són pocs, aquí potser discrepo una mica. Encara que l’entitat sigui petita, crec que sí que hi pot haver riscos importants, sobretot si la digitalització es fa sense una estratègia clara (com tu mateix apuntes). Per exemple, una mala gestió de dades o dependre d’eines digitals privatives pot acabar generant problemes a llarg termini, fins i tot en entitats petites.
També m’ha semblat molt encertat el tema de la governança. El fet que els usuaris puguin arribar a ser socis i participar més activament em sembla una idea molt potent, i aquí les eines digitals poden ser una oportunitat real per fer-ho viable. Però crec que el repte serà assegurar que aquesta participació sigui real i no només formal, especialment si hi ha perfils amb menys competències digitals.
I finalment, la idea de convertir l’espai en un centre social més ampli em sembla molt interessant, però com bé dius, aquí entra en joc la sostenibilitat econòmica. Potser una opció seria començar amb iniciatives digitals petites i escalables, que no impliquin grans inversions inicials. - Sadia Fatima Mustafa Ikhlaq says:
Molt bones Kilian,
Gràcies per la teva aportació, m’ha semblat molt interessant, ja que exposes una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS consideren la digitalització com una prioritat, especialment quan la seva feina depèn del contacte directe amb les persones. Encara que la digitalització sigui baixa en aquest moment, crec que és necessari aclarir la idea que els riscos són “força pocs”. La introducció de tecnologia pot transformar el funcionament de l’entitat. Per exemple, podria millorar l’organització i els serveis, però alhora pot provocar que la relació amb els usuaris sigui menys càlida o propera, cosa que és important en un projecte social.
Pel que fa a les oportunitats, crec que proposes idees molt interessants, sobretot en l’àmbit de la governança i la participació. L’ús d’eines com decidim pot ser molt potent, però aquí també veig un repte important, com garantir que totes les persones puguin participar realment. Tenint en compte que treballeu amb col·lectius vulnerables, pot haver-hi dificultats d’accés o de competències digitals que caldria tenir molt presents. A més, m’ha semblat molt encertada la idea de treballar l’accés a la tecnologia com a part de la intervenció social. Hi veig una oportunitat clara d’impacte, però alhora comporta un canvi significatiu que requereix recursos i una estratègia ben pensada.
En conclusió, estic d’acord amb tu que hi ha molt espai per millorar, però potser el repte no és només integrar la tecnologia, sinó fer-ho d’una manera que sigui coherent amb els valors de l’entitat: mantenint la proximitat, garantint la inclusió i pensant amb cura les eines que s’utilitzaran i per a què serveixen.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Kilian,
M’ha semblat realment fascinant la teva anàlisi, sobretot perquè demostra un bon coneixement de la situació de La Cristaleria i has elaborat un DAFO que s’ajusta bé a la seva mida i funcionament. Es nota especialment en com identifiques la limitació de recursos i la dependència de l’euro, que és un punt clau en moltes entitats petites de l’ESS.
Des d’una mirada més analítica, penso que un dels aspectes més importants del teu estudi és la tensió entre el potencial comunitari de la moneda social i la capacitat real de gestió de l’entitat. O sigui, tot i que hi ha una base social activa, que és un gran punt fort, implementar un sistema monetari alternatiu pot ser una càrrega organitzativa significativa. En aquesta línia, potser caldria considerar si la moneda social hauria de ser promovuda per l’entitat mateixa o si hauria de ser part d’una iniciativa més àmplia a nivell de ciutat o zona, permetent així compartir recursos i responsabilitats.
A més, considero que demostres el perill que la moneda es quedi restringida a l’àmbit social. De fet, aquest és un dels grans desafiaments d’aquestes iniciatives: si no s’aconsegueix involucrar el comerç local, la circulació de la moneda disminuirà notablement i perdrà la seva utilitat real. Potser aquí podries explorar més a fons quines estratègies podrien ajudar a ampliar aquesta xarxa, com per exemple, incentius, aliances o campanyes de conscienciació.
Un altre aspecte interessant és la noció de resiliència durant les crisis. Encara que les monedes socials poden contribuir a mantenir l’activitat local, també és important considerar que en petites entitats com La Cristaleria, aquest efecte pot ser més social que econòmic. En altres paraules, pot enfortir les connexions i el suport mutu, però difícilment substituirà els fluxos econòmics importants.
Com a suggeriment de millora, tal vegada podries especificar millor com funcionaria aquesta moneda en la rutina diària de l’entitat: en quines activitats es faria servir? Qui se n’encarregaria? Això ajudaria a fer l’anàlisi encara més rellevant i aplicada.
En línies generals, penso que has realitzat una gran tasca, amb una visió força equilibrada entre oportunitats i limitacions.
Salutacions,
Sadia.
Bones, Kilian,
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi, sobretot perquè reflecteix molt bé la realitat d’una entitat petita com La Cristaleria i les limitacions que això comporta.
En relació amb el que comentes i també amb les aportacions de l’Alba i la Sadia, crec que és especialment encertada la idea que una iniciativa així difícilment pot dependre només de l’entitat. La necessitat d’una escala més àmplia (ciutat o territori) sembla clau, tant per reduir la càrrega de gestió com per garantir que la moneda tingui una utilitat real més enllà de l’àmbit social.
També trobo molt rellevant el punt sobre el risc que la moneda quedi tancada dins l’ESS. En aquest sentit, crec que el fet que La Cristaleria ja tingui xarxes de col·laboració pot ser una bona base, però probablement caldria fer un pas més i implicar activament el petit comerç des del principi.
Finalment, coincideixo amb la idea que apuntes sobre la resiliència: potser l’impacte no seria tant econòmic com social, però això ja és molt valuós en termes de cohesió i suport mutu.
Com a possible línia a explorar, crec que seria interessant concretar una mica més com funcionaria el sistema en el dia a dia, tal com comenta la Sadia, ja que això ajudaria a visualitzar millor la seva viabilitat real.
Bon treball!