Bona nit,

Tal i com han fet la resta de companys, i després d’haver llegit els comentaris dels companys, aquí teniu l’anàlisi final.

L’entitat sobre la qual he fet l’anàlisi, tal i come s pot veure en les publicacions anteriors, és la Cristaleria. La Cristaleria és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 2018, a Lleida, que posa el seu focus en la pràctica esportiva de qualitat, inclusiva i accessible, posant el focus en les persones en situació de risc social. Aquesta entitat és una referent a nivell d’Economia Social i Solidària i col·labora activament en molts projectes socials de la ciutat, agrupant sent una petita entitat amb 9 treballadors i 19 socis a més de 250 usuaris. (La Cristaleria, s.d.).

Arran dels comentaris fets al dafo per part dels companys, he pogut actualitzar el DAFO. Hi ha hagut dos comentaris, un fet per l’Alba i un per la Sadia.

Si analitzem els comentaris, ambdós comentaris coincideixen en un punt: l’entitat no pot funcionar sola. En els dos comentaris destaquen la importància d’establir una estratègia de ciutat. L’Alba, molt encertadament posa l’exemple de «La Grama», de Santa Coloma de Gramenet. Si ens fixem en els comerços participants, podem veure com hi ha una gran diversitat de comerços que hi participen, no només del món social. (Gramamoneda, s.d.) Aquest fet és un dels punts que destaca la Sadia que és important tenir en compte: involucrar a tots els tipus de comerços.

A més a més, l’Alba ens ofereix una solució per la possible sobrecàrrega administrativa que suposaria la gestió d’aquesta moneda, amb l’ús de plataformes tecnològiques com Community Exchange System, que ens permetria alliberar part d’aquest pes. No obstant, si es segueix una política de ciutat en el tant de la moneda social, aquesta càrrega recauria sobre les institucions, i per tant alliberaria de força pes a La Cristaleria.

L’Alba, com a punt a destacar reconeix que com moltes entitats, l’escollida ja fa aquest intercanvi social de forma inintencionada i destaca que la moneda social seria una manera de formalitzar-ho.

Així doncs, podriem incorporar els següents punts:

Com a fortalesa: Reconeixement i formalització dels intercanvis socials que ja es duen a terme.

Com a oportunitat: Replicar el model de «La Grama» vinculant el petit comerç en aquest entorn.

Com a debilitat: dificultat de sostenir un doble sistema comptable en una estructura petita

Com a amenaça, afegiriem el risc de que aquesta moneda no surti de l’ESS i perdi utilitat real per a la població.

Així doncs el DAFO quedaria de la següent manera:

Cal entendre doncs, que la moneda és un acord entre els integrants que en fan ús i una simbologia de valor. (Toñaco del Hoyo & Prieto, 1999). Aquesta moneda local suposa un canvi de perspectiva d’una moneda convencional i depenent dels sistemes bancaris externs a un sistema centrat en el territori i que fomenta l’intercanvi entre persones. La clau doncs, és la confiança que se li doni a aquesta moneda per part de la població, que serà al seu mateix temps la creació d’aquesta confiança que construirà la moneda (Roig, 2007).

Bibliografia:

Cristaleria. (s. f.). https://lacristaleria.cat/

Gramamoneda. (s. f.). https://www.gramamoneda.cat/es/donde-gastar-la-gramamoneda

Roig, A. (2007). Discurso y moneda en la creación de la convertibilidad.

Toñaco Del Hoyo, T., & Prieto Arciniega, A. (1999). Moneda e historia monetaria en la Hispania republicana:¿ economía, política, fiscalidad?.

Bon dia!

Bé, doncs tal i com han fet la resta de companys, adjunto a continuació la proposta de DAFO sobre la possible aplicació de monedes socials en la meva entitat, «La Cristaleria», en relació amb la presentació del Webinar, contingut de l’assignatura i fonts externes citades dins del mateix text

Ofereixo adjuntada una eina visual .perquè es faci més senzilla la lectura, i a continuació els punts desenvolupats.

Així doncs, iniciem amb les Debilitats:

– Com a primera debilitat trobaríem la capacitat de gestió de l’entitat. Com bé podeu saber si heu anat llegint el fil de l’entitat, es tracta d’un equip petit, de 9 treballadors, que per poder dur a terme la gestió administrativa que comportaria portar al mateix el sistema monetari tradicional amb un altre paral·lel, així com la gestió que haurien de fer per la pròpia moneda.

– En segon lloc, l’entitat necessita de la moneda oficial per la seva pròpia sostenibilitat. Té despeses com lloguer, llum, o els propis treballadors que s’han de pagar en euros, i per tant tindria una limitació en la quantitat de moneda social que l’entitat podria acceptar.

– Com a debilitat, a més, podríem identificar una manca d’entitats i persones externes a la amteixa participant d’aquesta moneda.

Continuem amb les amenaces:

– En primer lloc trobaríem una manca de confiança inicial. La ciutadania pot no veure el valor d’aquesta moneda o no percebre-ho com quelcom segur. Així doncs, això podria provocar un baix ús d’aquesta moneda i per tant que fos un fracàs.

– En segon lloc, podríem identificar també el risc de que la moneda només circulés entre les entitats socials i no arribés al comerç general. Això faria que l’impacte d’aquesta i utilitat per les persones que en fessin ús fos mínim.

En tercer lloc, identifiquem les fortaleses:

– La primera fortalesa que identifiquem és l’alta participació de persones a l’entitat. La Cristaleria de per si ja té una gran base social i això faria que es partís d’una base prou establerta en la comunitat.

– En segon lloc, la nostra entitat té experiència en l’intercanvi no monetari, en tant que moltes vegades actua en col·laboració amb altres entitats o persones buscant xarxes i suport mutu, fent així de forma involuntària un intercanvi encara que no sigui anomenat com a tal.

– Aquestes mateixes xarxes que l’entitat ja té creades, ens poden servir per crear un circuit intern ben establert on la moneda social tindria utilitat des d’un primer moment, i per tant una millor implantació.

Finalment, definim les oportunitats:

– En un entorn com Lleida, establir una moneda social al territori fomentaria que es realitzessin projectes socials a nivell de territori, evitant la fuga de capital a grans corporacions que no participarien en aquesta moneda. Així doncs, aquests diners que potser marxarien de l’àmbit de l’ESS es mantenen en aquesta.

– En segon lloc, la creació d’aquesta moneda fomentaria la solidaritat a la ciutat, així com les sinèrgies entre entitats del tercer sector i població, potenciant aquestes mateixes.

– Finalment, aquesta moneda té resiliència davant de crisis en el sistema monetari tradicional. Ajudaria a mantindre l’activitat social quan ens trobem davant d’una situació de crisis pròpia del sistema capitalista. Aquestes monedes aporten liquiditat en contexts de crisis. (Bigas, s.f.)

Així doncs, La Cristaleria podria beneficiar-se àmpliament de la implantació de la moneda social, però es mantindria igualment vinculada a l’economia tradicional i hauria de fer molts esforços perquè dins de la xarxa social mateixa funcionés.

Bibliografia:

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.

És evident que en un món on la tendència a les l’ús de les tecnologies és cada com més present, aquestes també haurien de ser contemplades en tots els sectors de l’economia, inclosa l’Economia Social i Solidària. Tot i així, en la nostra entitat, a la Cristaleria no és massa comú veure que es fa aquest ús. En part perquè no hi ha una estratègia definida per part de l’entitat en aquest àmbit, i en part perquè és molt difícil implantar-la, de forma evident en un sector en què prima la intervenció directa i el contacte humà.

És evident però, que amb la integració de les tecnologies a la Cristaleria es podria obtenir algunes millores substancials, amb molts pocs riscs i tensions respecte al seu voltant. En primer lloc caldria una estratègia ben marcada. Tal i com planteja Albaigés (2008) a la proposta metodoògica, és important que les TIC estiguin incloses en l’estratègia general de l’organització, i que algú en sigui responsable. Així doncs, en aquest sentit caldria introduir una figura d’un professional del sector que pugui implantar i marcar de forma estructurada l’estratègia en el sector tecnològic a l’entitat. Aquesta estratègia, i centrant-nos en el que és l’activitat principal de l’entitat que és el seu gimnàs social (deixant de banda la Cristaleria Germina) pel que he pogut anar coneixent, podria actuar en els següents àmbits:

– En primer lloc, les tecnologies es podrien utilitzar per la millora dels serveis dels clients del gimnàs. Molts gimnassos fan ús de les tecnologies per millorar els seus serveis i per exemple, obrir en horaris molt amplis, reserva d’espais o classes dirigides, registre de dades esportives… Una millora als serveis suposaria una millora de la competitivitat en un sector en auge, a més que a nivell social es garantiria una igualtat de drets en aquest sector.

– En segon lloc, a nivell de governança. Tal i com vaig destacar en l’anterior entrada, crec que hi ha una possible via de millora en l’àmbit de la governança a l’entitat, en què els més de 200 usuaris podrien esdevenir socis en algun moment, fent créixer així a l’entitat. Crec que seria interessant fer ús de les TIC per millorar la participació dels socis i millorar en la governança democràtica de l’entitat. Tal i com s’exposa al Webinar de l’assignatura, hi ha plataformes com “decidim” que poden ser molt útils en aquest sentit.

– En tercer lloc, en el tractament de dades. A l’entitat, amb la implantació de les tecnologies es podria iniciar en un procès de recull i sistematització de les dades, per posteriorment poder tenir fets objectius sobre assistència, inscrits… I poder comprendre de forma objectiva les tendències a nivell social, les forquilles d’edat amb més vulnerabilitat… Evidentment, seria necessari ser curós amb el tractament de dades i valorar com, quines dades i de quina manera es recullen, així com amb quin objectiu.

– Finalment, al sector de la intervenció i inclusió social, hi ha un treball molt gran a fer en matèria d’accès a tecnologies en població amb risc d’exclusió social. L’entitat podria fins i tot iniciar un treball en aquest aspecte, i potser ampliar horitzons. Fins i tot derivant a que la Cristaleria fos un centre social, més enllà de l’esport, on es fessin activitats de tot tipus. És evident però, que aquesta darrera, pels costos econòmics i logístics que podria tenir la compra de material i manteniment, tindria una barrera molt gran per l’entitat que de moment no és massa gran.

Tot això cal tenir en compte, que caldria que hi hagués una persona amb els coneixements necessaris que se’n responsabilitzés per garantir.ne l’aplicació, evidentment. Tot aquest procés de digitalització, caldria que l’entitat el fes en concordança amb els principis de la mateixa, de sostenibilitat, inclusió social… I mantenint-los en tot moment com a objectius.

Crec que els riscos en que pot caure l’entitat són força pocs. Cal tenir en compte que és una entitat petita i que de moment amb prou feines ha implantat aquestes noves tecnologies. Per la seva acció, a més, seria difícil generar una dependència d’aquestes. Podríem però, trobar riscos en dos aspectes:

– En primer lloc, la gestió de dades. Si un punt de millora és la gestió de dades, cal que aquesta es faci d’acord amb la normativa corresponent, la RGPD, que és molt estricta en aquest àmbit.

– En segon lloc, existeix un risc econòmic. Moltes de les propostes de millora impliquen una alta inversió econòmica, i per tant un alt risc. Caldria tenir molt estudiada la viabilitat per garantir la sostenibilitat econòmica de l’entitat.

Crec en general, que en l’entitat escollida hi ha marge de millora en aquest sentit, però que al mateix temps és un sector en què es difícil sent una entitat tant petita implantar aquest tipus de millores. Difícil, però no impossible!

Kilian

BIBLIOGRAFIA:

Albaigès, J. (2008). Usos i reptes de les TIC a les organitzacions socials. Quaderns d’Educació Social, (12), 83-90.

Cristaleria. (s. f.). https://lacristaleria.cat/