1.Introducció de l’AECV

L’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV) és una entitat sense ànim de lucre ubicada al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Fundada l’any 1986, amb la missió de promoure processos d’acció social a través de l’esport i el lleure, amb l’utilització d’aquests com a eines de cohesió social, democratització de l’activitat física i enfortiment de l’economia social del territori. La seva activitat inclou escoles esportives, activitats extraescolars, casals, campus, gestió d’instal·lacions esportives, projectes de transformació social i formació. Disposa d’un equip professional de més de 120 persones, amb una presència destacada en dones, persones joves i contractació indefinida.

El cas de l’AECV és especialment interessant, perquè mostra com una entitat esportiva pot actuar com a agent d’Economia Social i Solidària (ESS). Entenen l’esport com una eina educativa, comunitària i inclusiva, no només com una pràctica física o competitiva. En un territori marcat per desigualtats socioeconòmiques, diversitat cultural i barreres d’accés a l’activitat esportiva, l’AECV representa una resposta pràctica a necessitats socials específiques.

2. L’AECV com a experiència d’Economia Social i Solidària

L’AECV té principis molt semblants amb els de l’ESS, perquè situa les persones i el territori per davant del lucre i guanyar diners. La seva activitat respon a necessitats humanes bàsiques com la salut, la inclusió, la participació, l’educació en valors i la cohesió comunitària. Aquesta orientació la podem observar en la democratització de l’accés a l’activitat física, en la promoció de la participació de nenes i noies, en el treball amb infants i joves del barri i en la voluntat de reduir barreres econòmiques, socials, culturals i de gènere.

Un dels punts claus de l’entitat és el seu arrelament territorial. L’AECV no actua sobre el barri des de fora, sinó que forma part del seu ecosistema. Detecta necessitats comunitàries i les intenta convertir en respostes concretes a través de l’esport, el lleure, la formació i la col·laboració amb altres projectes com Espai de Mar o Ravalora’t. Aquesta lògica del seu ecosistema és central en l’ESS, perquè no es tracta només de prestar serveis, sinó de construir comunitat

Això si, l’anàlisi també mostra alguns límits. La informació pública sobre governança democràtica, fonts de finançament, indicadors d’impacte social i sostenibilitat ambiental encara podria ser més visible. Aquesta és una part important, perquè una entitat de l’ESS no només ha de generar impacte, sinó també demostrar-lo, explicar-lo i governar-lo de manera transparent.

3. Digitalització, canviar de la gestió operativa a la governança amb impacte

Fent un anàlisi de la digitalització, s’ha pogut observar com l’AECV ja ha superat una fase bàsica. La seva pàgina web no és només un aparador, es poden fer reserves, inscripcions, compres o lloguers de material esportiu, consultar l’agenda, accedir a formularis i connectar amb projectes del seu ecosistema. També incorpora elements de transparència bàsica, com la memòria anual, dades de l’equip, polítiques de privacitat i canals de comunicació.

Tot i això, el repte principal no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor. La digitalització actual és sobretot funcional i orientada a la prestació de serveis. La millora qualitativa seria avançar cap a una digitalització alineada amb l’ESS, que sigui més participativa, més transparent, més sobirana tecnològicament i més orientada a l’impacte social.

Això podria concretar-se en diverses estratègies com convertir la web en un espai real de rendició de comptes, publicar indicadors d’impacte, incorporar eines de participació com Decidim, definir una política de dades ètica, prioritzar eines de codi obert i mantenir sempre un model híbrid que combini tecnologia i proximitat humana. Aquest últim punt és crític en un territori amb diversitat cultural, vulnerabilitat econòmica i diferents nivells de competència digital, una digitalització mal dissenyada podria convertir-se en una nova barrera d’exclusió.

4. Finances ètiques, banc del temps i monedes socials

L’anàlisi sobre finances ètiques i monedes socials obre una línia molt interessant per a l’AECV. Una moneda social local o un sistema d’intercanvi no monetari podria reforçar l’accés a activitats esportives per a persones amb pocs recursos, reconèixer tasques comunitàries, fomentar el voluntariat i incrementar el sentiment de pertinença al barri.

En aquest cas, la proposta més eficient no seria crear una moneda social complexa, sinó començar amb un model progressiu i senzill, amb un banc del temps, crèdits comunitaris o un sistema de reconeixement de tasques vinculades a activitats concretes. Per exemple, un jove podria col·laborar en l’organització d’un torneig o en una activitat comunitària i obtenir crèdits per accedir a entrenaments, campus o activitats esportives. Això permetria posar en valor coses que el mercat convencional sovint no reconeix, com el temps, el compromís, el suport mutu i la participació comunitària.

La principal fortalesa de l’AECV en aquest àmbit és la confiança comunitària. Les monedes socials i els bancs del temps no funcionen només per disseny tècnic, sinó perquè hi ha relacions, proximitat i voluntat de cooperar. Però també hi ha riscos importants com per exemple, manca de massa crítica, dificultats de governança, barreres culturals, complexitat operativa i possible exclusió si el sistema és massa digital. Per això, qualsevol proposta hauria de ser híbrida, senzilla i molt arrelada al territori.

5. Connexió amb els grans marcs de política pública

L’AECV també pot ser llegida des dels grans marcs de política pública actuals. En primer lloc, té una connexió clara amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’Agenda 2030 reconeix l’esport com un facilitador del desenvolupament sostenible i del progrés social, especialment pel seu potencial en salut, educació, inclusió, igualtat i cohesió comunitària.

En el cas de l’AECV, la vinculació més clara és amb l’ODS 3 (salut i benestar), l’ODS 4 (educació de qualitat), l’ODS 5 (igualtat de gènere), l’ODS 10 (reducció de les desigualtats), l’ODS 11 (comunitats sostenibles) i l’ODS 17 (aliances per assolir objectius). No obstant això, el repte és passar d’una alineació implícita a una alineació mesurable. És a dir, l’entitat podria reforçar molt el seu posicionament si traduís les seves activitats en indicadors vinculats als ODS amb participació femenina, accés de famílies becades, permanència en activitats, diversitat d’origen, reducció d’abandonament esportiu o impacte comunitari.

Pel que fa als Ateneus Cooperatius, l’AECV encaixa amb la seva lògica territorial. La Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya té com a objectiu donar visibilitat al cooperativisme i a l’economia social, consolidant els ateneus com a agents estratègics adaptats a les necessitats de cada territori. L’AECV podria connectar-hi millor per reforçar la intercooperació, obtenir suport en governança, finançament alternatiu, digitalització ètica o mesura d’impacte. Encara que no sigui una cooperativa, és una entitat clarament alineada amb l’ecosistema de l’ESS catalana.

També hi ha una relació evident amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que busca crear condicions perquè l’economia social prosperi i augmenti el seu impacte, especialment en transicions justes, inclusives, ecològiques i digitals. L’AECV és un cas molt representatiu d’aquesta idea, ja que genera ocupació, treballa amb col·lectius vulnerables, reforça el territori i podria avançar cap a una digitalització més democràtica.

Finalment, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures també ofereix un marc útil. Aquest projecte estratègic estatal impulsa el desenvolupament de l’economia social i els serveis avançats centrats en les persones, amb l’objectiu de reforçar el potencial transformador del sector i millorar serveis vinculats a les cures, la proximitat i la inclusió. L’AECV no és una entitat de cures en sentit estricte, però sí desenvolupa una tasca comunitària preventiva i educativa que connecta amb la idea de posar la vida i les persones al centre.

6. Contractació pública amb sostenibilitat, impacte i risc de dependència

La contractació pública pot jugar un paper important en la sostenibilitat de l’AECV. En una entitat que gestiona activitats esportives, equipaments, programes educatius i projectes d’inclusió, els contractes públics poden garantir estabilitat, continuïtat i capacitat d’impacte. A més, si s’utilitzen criteris socials, la contractació pública pot actuar com una palanca per reforçar projectes d’ESS que aporten valor comunitari i no només un preu baix. 

Això si, aquí hi ha una tensió important. Si la contractació pública es basa només en criteris econòmics, pot penalitzar entitats com l’AECV davant operadors privats amb més múscul financer. En canvi, si incorpora clàusules socials, criteris d’arrelament territorial, qualitat laboral, inclusió, igualtat de gènere, impacte comunitari i sostenibilitat ambiental, pot afavorir models que generen valor públic real.

El Pla d’Acció europeu per a l’Economia Social assenyala precisament la importància de marcs polítics i jurídics adequats, inclosa la contractació pública, per permetre que les entitats de l’economia social prosperin. Per tant, la contractació pública no hauria de veure l’AECV només com una proveïdora de serveis esportius, sinó com una aliada estratègica en polítiques d’inclusió, salut comunitària, educació i cohesió urbana.

El risc, pot ser la dependència excessiva de subvencions i contractes públics. Si una part molt alta del finançament depèn de convocatòries o adjudicacions, l’autonomia estratègica de l’entitat pot quedar condicionada. Per això, l’escenari òptim seria un model mixt amb contractació pública amb criteris socials, ingressos propis accessibles, aliances amb altres entitats ESS, finançament col·laboratiu i, eventualment, mecanismes de moneda social o banc del temps.

7. Valoració global, potencial transformador i reptes pendents

L’AECV té un potencial transformador alt perquè treballa en un punt on conflueixen diverses necessitats socials com activitat física, educació, inclusió, joventut, gènere, interculturalitat i arrelament territorial. La seva força no està només en fer activitats esportives, sinó en utilitzar l’esport com a infraestructura comunitària.

El seu model mostra una coherència clara amb l’ESS, perquè prioritza persones, treballa amb mirada comunitària, genera ocupació, promou valors inclusius i intenta respondre a desigualtats reals del territori. Però el següent salt qualitatiu passa per reforçar tres factors importants: governança, transparència i mesura d’impacte.

En governança, caldria fer més visibles els espais de participació de famílies, joves, professionals i comunitat. En transparència, seria recomanable publicar més informació econòmica, fonts de finançament, pressupostos resumits i criteris de tarifació social. En impacte, l’entitat podria construir un quadre d’indicadors que connectés directament les seves activitats amb resultats socials mesurables.

La digitalització, les finances ètiques i les monedes socials no són cap solució màgica, però poden ser eines molt potents si es posen al servei del projecte comunitari. La clau és evitar la temptació tecnocràtica, perquè no es tracta de digitalitzar per modernitzar el relat, ni de crear una moneda social per innovar de cara a la galeria. Es tracta de reforçar allò que l’AECV ja fa bé: generar vincles, obrir oportunitats i fer que l’esport sigui una eina real de justícia social.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Associació Esportiva Ciutat Vella. (2020, 29 enero). L’Associació Esportiva Ciutat Vella des de dins [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=LNsw8yrc4dc

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Escoles esportives – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/escoles-esportives/

Espai de Mar. (2024, 19 febrero). Centre – espai de mar. https://espaidemar.cat/centre/

Finderwilber. (2025, 30 septiembre). Desigualtats en l’activitat física de l’adolescència a Catalunya: influència del nivell socioeconòmic, la. Apunts Educación Física y Deportes. https://revista-apunts.com/ca/desigualtats-en-lactivitat-fisica-de-ladolescencia-a-catalunya-influencia-del-nivell-socioeconomic-la-immigracio-i-el-genere/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Idescat. Población a 1 de enero. Total y extranjera. Barcelona. Ciutat Vella. Liberia. (s. f.). https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0&geo=dis%3A08019301&lang=es&nac=d223

Nosaltres – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/qui-som/

Oferta deportiva en edad escolar. (s. f.). https://www.plaesportescolarbcn.cat/es

Portal Barcelona Dades. (s. f.). https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/report/esd

Ravalora´t Social Coworking Barcelona. (2025, 19 junio). Conecta, colabora y crece en el Raval – Ravalora´t Social Coworking Barcelona. Ravalora´T Social Coworking Barcelona. https://ravalorat.cat/es/inicio/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Webinar La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991

L’impuls d’una moneda social o de sistemes d’intercanvi no monetari podria tenir un impacte significatiu en una entitat com l’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV), pel seu fort arrelament territorial, la vocació d’inclusió social i la seva base comunitària.

Com vam poder observar al webinar de l’August Corrons, les monedes complementàries permeten fomentar intercanvis dins d’una comunitat, reforçar l’economia local i generar cohesió social, en contextos amb escassetat de recursos o desigualtats.

Anàlisi DAFO sobre la influència que podria exercir l’impuls d’una nova moneda social local a l’AECV:

Fortaleses (internes)

• Arrelament territorial i capital social: L’AECV com està i treballa directament amb el barri de Ciutat Vella, es troba en un entorn ideal per implementar una moneda local basada en confiança i proximitat.
• Experiència en inclusió social: Tenen molta experiència en treballar amb persones amb barreres econòmiques, la moneda social seria un reforç d’aquest objectiu.
• Base comunitària consolidada: Tenen una relació directa amb famílies, joves i col·lectius vulnerables, això facilitarà l’acceptació d’un sistema alternatiu d’intercanvi.
• Capacitat de treball en xarxa: Les col·laboracions amb altres projectes, com Espai de Mar i Ravalora’t, poden també formar part de l’ecosistema de la moneda.

El valor que tenen no és només econòmic, sinó que la moneda pot actuar com a reconeixement del temps, l’esforç i el compromís, això ajudarà a l’apoderament comunitari, tal com van comentar els companys al debat anterior.

Debilitats (internes)

• Limitació de recursos i capacitat operativa: Gestionar o implementar una moneda social requereix temps, tecnologia i governança.
• Poca experiència en finances alternatives: L’AECV no és una entitat financera, pot faltar coneixement tècnic.
• Governança digital poc desenvolupada: La participació encara no està estructurada digitalment, com s’ha comentat en anteriors aportacions.
• Dependència de finançament públic: Els sistemes alternatius poden ser complicats per adoptar-los si no estan alineats amb administracions.

La debilitat no és tant la tecnologia, sinó el disseny i la capacitat d’organització del sistema.

Oportunitats (externes)

• Millora de la inclusió social real: A través d’intercanvis o participació comunitària, es permetria accedir a activitats a persones sense capacitat econòmica.
• Reconeixement de tasques invisibles: Hi haurà suport entre famílies, voluntariat i es dinamitzarà tot.
• Cohesió i sentiment de pertinença: S’augmentaria el vincle amb el barri i la comunitat.
• Cooperació amb altres entitats ESS: Podria generar una xarxa local d’intercanvi en educació, esport i serveis socials.
• Efecte multiplicador local: Els recursos podran circular dins del barri i reforçarà el comerç de proximitat.

En un barri com Ciutat Vella, aquestes accions poden evitar la fuita de valor cap a grans actors externs, per tant, podrà reforçar l’economia de proximitat.

Amenaces (externes)

• Baixa adopció o confiança inicial: Si la comunitat no entén o no veu que és útil aquesta moneda alternativa, llavors pot fracassar.
• Barreres culturals i educatives: Aquests usos són complexos per a alguns col·lectius.
• Marc legal i regulatori poc clar: Això pot crear incertesa, especialment si es tenen relacions amb administracions.
• Risc d’exclusió digital: Al final, les persones poden preferir el sistema monetari tradicional per la seva simplicitat en comptes de l’alternatiu, les persones amb dificultat per accedir de manera digital poden quedar excloses.
• Dependència d’una massa gran: El sistema no funcionarà si no hi ha prous actors que hi participin en aquesta nova moneda social.

La tensió entre digitalització i inclusió és un problema si el sistema és massa digital, perquè pot generar noves barreres. Per això, el model o sistema ha de ser híbrid (digital + presencial) per garantir l’accessibilitat real a tothom.

Necessitats que podria cobrir

• Accés a activitats esportives per persones amb pocs recursos.
• Participació comunitària amb intercanvi de temps o de serveis.
• Fidelització de famílies i usuaris.
• Reconeixement de tasques comunitàries a través de voluntariat i suport.

Exemple d’aplicació: Un jove que no té recursos, podria obtenir crèdits ajudant en activitats i utilitzar aquests crèdits per accedir a entrenaments o al campus.

Reflexió crítica

La moneda social és una infraestructura social que requereix disseny, governança i ús real.

S’ha de garantir que la massa crítica d’usuaris l’utilitzi, assegurar la circulació de la moneda, evitar la complexitat excessiva i mantenir la coherència amb els valors de l’ESS.

La clau per l’AECV seria implementar un sistema progressiu i senzill amb banc del temps, crèdits comunitaris i aplicació en activitats concretes. El model tindrà alta utilitat i baix risc per ser validat.

La implementació d’una moneda social a l’AECV pot ser una eina potent per millorar la inclusió, la cohesió i l’economia local, però s’ha de fer amb criteri i amb un model híbrid. S’hauria de crear una moneda simple per activar intercanvis reals, reconèixer el valor comunitari i construir un sistema accessible, simple i adaptat al territori. Per poder posar en valor allò que el mercat convencional no reconeix.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991

1 Paper actual de les tecnologies digitals a l’AECV

Actualment, les tecnologies digitals a l’AECV tenen un paper operatiu, comunicatiu i de relació amb la comunitat. La seva pàgina web no serveix només d’aparador, sinó que és una eina funcional que permet:

• Reservar pistes.
• Inscriure’s a activitats.
• Comprar o llogar material esportiu.
• Consultar l’agenda i serveis.
• Accedir a formularis i intranet.

També, incorpora diferents projectes en el seu ecosistema com Espai de Mar i Ravalora’t, per facilitar la coordinació i la visibilització.

Els elements de transparència bàsica com la memòria anual, dades de l’equip i polítiques de privacitat també estan incorporats, però amb una orientació a la gestió i prestació de serveis, hi ha poca orientació a la participació i governança democràtica.

2. Oportunitats de la digitalització

• Millora de l’accessibilitat i inclusió: Tenir una digitalització més avançada (sempre mantenint canals presencials) podria reduir barreres d’accés amb les següents característiques:
  • Processos d’inscripció simplificats.
  • Accés digital a ajuts econòmics.
  • Comunicació directa amb famílies.
  • Informació clara i multilingüe.
  • Seguiment educatiu de tots els participants.
• Governança i participació: L’AECV podria implementar una eina com Decidim amb els següents usos:
  • Poder fer consultes periòdiques a famílies i joves sobre activitats i programació.
  • Tenir uns pressupostos participatius per decidir part dels recursos destinats a projectes socials o esportius.
  • Fer unes votacions estructurades en decisions importants com noves activitats i prioritats estratègiques.
  • Crear espais deliberatius digitals per recollir propostes de la comunitat.
• Transparència i rendició de comptes: L’entitat podria evolucionar cap a una transparència més sòlida incorporant:
  • Estructura de govern com la junta i els òrgans.
  • Memòries completes i comparables anualment.
  • Fonts de finançament (percentatge subvencions vs. ingressos propis)
  • Canals de participació actius.
  • Indicadors d’impacte social.
• Dades i impacte social: L’associació podria utilitzar les dades per generar valor real.
  • Recollida de dades amb formularis d’inscripció, registre d’activitats, seguiment d’assistència i programes formatius.
  • Processament de les dades amb una base CRM centralitzada amb dades agregades però anònimes.
  • Indicadors clau com el % dels participants becats, % de participació femenina, diversitat d’origen, inserció laboral de joves i taxa d’abandonament esportiu.
  • Retorn amb publicació anual a la web, informes visuals i el generat i aconseguit a la comunitat.

3. Riscos i tensions

• Dependència tecnològica: L’ús d’eines privatives pot ocasionar costos creixents, poca autonomia i dificultat per migrar dades. La solució és avançar progressivament cap a programari lliure i sobirania tecnològica.
• Gestió de dades sensibles: Hi ha un alt risc reputacional i legal amb la necessitat de governança clara en una entitat que treballa amb menors i col·lectius vulnerables. S’ha d’establir una política de dades ètica i transparent per millorar aquest punt.
• Bretxa digital: Hi ha un risc d’exclusió de famílies amb menys accés tecnològic, menys competències digitals i amb barreres lingüístiques. La solució és tenir un model híbrid digital i presencial.
• Impacte ambiental: La digitalització també genera una petjada ecològica, això es pot reduir o minimitzar amb servidors sostenibles, optimitzar els recursos digitals i tenir coherència amb els valors ecosocials.

4. Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

• Utilitzar la pàgina web com a espai de transparència real: S’ha de ser transparent i publicar un organigrama, la junta directiva, pressupostos, fonts de finançament i indicadors d’impacte.
• Crear una participació digital estructurada: Implementar progressivament amb Decidim consultes, deliberacions, votacions i pressupostos participatius.
• Definir una política de dades ètiques i establir quines dades es recolliran, per què, qui podrà accedir-hi i com es protegiran. Fer una separació de dades sensibles i dades agregades públiques.
• Sobirania tecnològica: Prioritzar eines d’open source, reduir dependències i garantir control de dades.
• Finançament col·laboratiu: Utilitzar plataformes com Goteo per projectes digitals com una app comunitària, una plataforma d’impacte i sistemes de beques digitals.
• Mantenir un model híbrid: Utilitzar la tecnologia juntament amb la proximitat humana per no excloure a ningú.

Finalment, concloure que el més important no és digitalitzar més, sinó digitalitzar d’una millor manera. Evolucionar de l’enfocament operatiu a una digitalització que reforci la governança democràtica, la transparència, la sobirania tecnològica i la gestió ètica de dades. Això serà que la digitalització d’AECV sigui una palanca real de transformació social alineada amb els valors de l’Economia Social i Solidària.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Quin paper tenen actualment les tecnologies digitals a l’AECV?

Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper operatiu, de comunicació i relació entre usuaris i comunitat dins de l’AECV.

A la pàgina web de l’associació, podem veure com estructura digitalment una part important de la seva activitat, té espais diferenciats de compres, lloguers i inscripcions, agenda d’esdeveniments, formularis de contacte, presència a xarxes socials i accés a una intranet. La seva pàgina principal no és un aparador, sinó que facilita l’accés als serveis i processos com la reserva de pistes, compra o lloguer de material esportiu o les inscripcions a activitats.

També té uns diferents espais digitals vinculats al seu ecosistema, com Espai de Mar i Ravalora’t, connectats des del mateix entorn digital. Aquesta digitalització funciona com una eina de coordinació i visibilització de projectes diversos.

La web també aposta per la presentació pública de l’entitat amb les seves línies d’actuació, mostrant dades bàsiques de l’equip, publicant la memòria de 2024 i polítiques de privacitat, compromís d’accessibilitat i canal de denúncies.

A banda d’aquesta digitalització bàsica que l’entitat ja ha superat, a part de la digitalització funcional i instrumental, li falta una digitalització orientada a la governança democràtica amb un espai central de participació i decisió.

Oportunitats que ofereix la digitalització a l’AECV

• Millorar l’accessibilitat i l’abast social: La digitalització ajuda a millorar l’accessibilitat als serveis, és important pel seu treballa amb infants, joves i col·lectius vulnerables. Una plataforma digital ben dissenyada podria tenir:
  • Inscripcions més simples.
  • Informació clara sobre activitats i requisits
  • Consulta d’ajuts econòmics.
  • Comunicació directa amb famílies.
  • Seguiment educatiu i esportiu dels participants.

Una bona digitalització ajudaria a reduir les barreres d’accés i fer més inclusiva la relació amb l’entitat, mantenint sempre els canals presencials i suport humà.

• Reforçar la governança i la participació: La tecnologia podria fer més visible i pràctica la participació de les famílies, joves i treballadors en la vida de l’entitat, podrien fer:
  • Espais digitals de consulta o deliberació.
  • Pressupostos participatius per a projectes comunitaris.
  • Votacions sobre aspectes específics de la programació.
  • Retorn periòdic sobre els resultats i l’impacte social.

Com vaig comentar a la primera activitat, la governança democràtica és coherent amb la naturalesa d’aquesta associació, però és poc visible públicament.

• Millorar la rendició de comptes i la transparència: La digitalització pot reforçar molt la transparència a través de:
  • Memòries anuals completes.
  • Indicadors d’impacte social.
  • Composició dels òrgans de govern.
  • Percentatge dels ingressos propis vs. de les subvencions.
  • Canals de participació i retorn.

• Generar coneixement útil per a l’impacte social: Les dades digitals ajudaran a conèixer millor l’activitat i el seu impacte amb:
  • Nombre de participants becats.
  • Percentatge i unitats de participació femenina.
  • Abandonament esportiu.
  • Permanència en les activitats.
  • Diversitat d’origen.
  • Inserció laboral de joves formats.
  • Percentatge i unitats de participació per franges d’edat.

Riscos i tensions de la digitalització

• Dependència tecnològica: Si l’associació utilitza eines propietàries, serveis tancats o plataformes comercials per gestionar dades, reserves o les comunicacions, pot tenir risc de dependència de proveïdors externs i pot tenir problemes en:
  • Dificultat per migrar dades.
  • Poca capacitat d’adaptació.
  • Dependència estratègica.
  • Costos creixents.
    Hauria d’apostar per programari lliure, arquitectures obertes i sobirania tecnològica.

     

• Riscos en la gestió de dades: Controlar, governar i saber si es poden compartir o reutilitzar amb criteris democràtics és clau per les dades. En una entitat amb menors i col·lectius vulnerables és molt sensible aquesta gestió de les dades personals, educatives i socials. Si no es tracta aquestes dades amb criteris de privacitat i sobirania, poden aparèixer riscos reputacionals, legals i ètics.

   

• Bretxa digital i exclusió: La digitalització és positiva, sempre que es mantinguin els canals presencials, perquè en un territori amb diversitat d’orígens, vulnerabilitat econòmica, pot deixar fora famílies amb menys competències digitals, menys accés a dispositius o menys domini de l’idioma.

• Impacte ambiental de la infraestructura digital: No ens hem d’oblidar del component ambiental i en considerar aspectes com servidors verds, traçabilitat i coherència social per la petjada ecològica de la digitalització. 

Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

• Convertir la pàgina web en un espai de transparència real: S’ha d’incorporar una rendició de comptes més complets amb documentació important com:
  • Organigrama.
  • Composició de la junta.
  • Reglament intern.
  • Memòries anuals.
  • Pressupostos resumits.
  • Fonts de finançament.
  • Indicadors d’impacte.

• Incorporar eines de participació digital: Implementar una eina de participació com Decidim seria molt recomanable per a consultes, grups de treball o processos deliberatius. Això faria que la digitalització, evolucioni de només un canal de servei a incloure un canal de governança comunitària.

• Política de dades ètica: L’associació hauria d’elaborar una política de dades més clara que pugui respondre a aquestes preguntes:
  • Quines dades recopilarà?
  • Per què les utilitzarà?
  • Qui té accés?
  • Com es protegiran i es governaran?
    S’haurien de diferenciar les dades sensibles de les dades agregades d’impacte social, on aquestes dades no sensibles es podrien publicar de forma anònima per reforçar la transparència i coneixement col·lectiu.

• Mantenir la lògica híbrida i comunitària: S’ha d’incloure eines digitals, però sempre amb suport humà i acompanyament, per tant, no s’ha d’abandonar el canal presencial.

• Finançament col·laboratiu i aliances: S’hauria d’explorar fórmules com el matchfunding o plataformes com Goteo per reforçar el finançament mixt i comunitari, a l’associació li aniria molt bé per poder finançar projectes digitals com:
  • Plataforma d’indicadors d’impacte.
  • Crear una app comunitària d’activitats.
  • Eines de seguiment d’ajuts i beques.

Per acabar, puc dir que la clau no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor. Així s’aconseguirà passar d’una digitalització orientada a la gestió i prestació de serveis, a una orientada en la transparència, la governança digital i la gestió democràtica de les dades. Això reforçarà l’entitat en inclusió, participació, arrelament territorial i impacte social.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

1. Breu descripció de l’entitat

L’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV) és una entitat sense ànim de lucre amb seu al carrer Maria Casas Mira, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. 

Va néixer l’any 1986 i la seva missió és promoure i participar activament en processos d’acció social als territoris, a través de l’esport i el lleure com a mecanismes de cohesió social per a la democratització de l’esport i l’economia social del territori. La seva visió és convertir-se en un referent en promoció esportiva, gestió d’equipaments i com un lleure educatiu amb una proposta alternativa, sostenible i que fa comunitat.

L’estructura i activitat de l’AECV, combina diferents línies d’actuació com: activitats escolars i extraescolars, casals i campus, escoles esportives, gestió d’instal·lacions esportives, projectes de transformació social i formació. A la seva web podem veure de la composició del seu equip de més de 120 professionals, dels quals un 70% són dones, el 80% són menors de 35 anys i el 60% tenen contractes indefinits.

Utilitzen les seves activitats principals per mostrar que l’esport no és només una pràctica física, sinó que serveix per a la inclusió i l’educació. A les escoles esportives promouen el respecte, el desenvolupament personal i la inclusió, juntament amb la pràctica de futbol sala, bàsquet, voleibol i arts marcials, poden combinar competició amb hàbits saludables i aprenentatge de valors.

2. Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària (ESS)

• Enfocament a les necessitats humanes i al bé comú: Democratitzen l’accés a l’activitat física sense barreres econòmiques, socials, de gènere i culturals. Ofereixen activitats per a infants, joves, adults i gens grans amb serveis d’ajuts econòmics, activitats extraescolars i casals.
• Compromís amb la comunitat i el territori: L’AECV és una organització que està profundament compromesa i en contacte directe amb el districte de la Ciutat Vella i les seves persones. A la seva web, podem veure com defineixen aquesta proximitat com un valor institucional, amb unes accions justes i arrelades a la realitat local. Gràcies a això, tenen una gran capacitat d’identificar necessitats reals i convertir-les en respostes comunitàries.
• Interseccionalitat, igualtat i inclusió: Defensen la tolerància, el respecte i lluiten contra les discriminacions culturals, de gènere i socioeconòmiques. Ho fan a través de tenir unes escoles esportives enfocades a infants i joves del barri, en un entorn educatiu i segur. Promouen la participació de nenes i noies amb la festa de l’esport femení i que cada vegada més aconsegueixen que la participació en els esports de l’entitat sigui cada vegada més elevada.
• Dimensió i qualitat del treball: Amb els més de 120 professionals treballant a l’AECV, que el 60% siguin contractes indefinits, amb una forta presència de dones i de persones joves a la plantilla, podem dir que és molt positiu per l’estabilitat laboral que donen en un sector on predomina la temporalitat i la falta de contractes estables.
• Col·laboració, economia col·laborativa i treball en xarxa: La col·laboració és un valor principal per l’associació i aposten pel treball en xarxa i per una economia col·laborativa que fa créixer la comunitat i el teixit social. Participa en programes europeus com Erasmus+, desenvolupa espais orientats a formació i emprenedoria com Rabalora’t i fa activitats físiques i usos comunitaris amb l’Espai de Mar. No busca créixer només com a entitat, sinó que vol enfortir el territori i reforçar la lògica d’ecosistema.

     3. Dades rellevants del context en què opera

• Vulnerabilitat socioeconòmica: Ciutat Vella i Nou Barris són els districtes amb menor renda disponible per càpita, risc de pobresa relativa per districtes i tenen un percentatge elevat per sobre del 10% de les persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball.
  
  
• Interculturalitat i diversitat migratòria: Ciutat Vella és un dels barris més diversos de Barcelona, segons les dades oficials d’Idescat, a 1 de gener de 2025 tenia 112.290 habitants, dels quals 59.976 habitants eren de població estrangera, més de la meitat del districte és estranger.
  
  
• Desigualtats en la pràctica esportiva: Segons un estudi publicat el 2025 a revista Apunts Educació Física i Esports podem veure les desigualtats en activitat física d’adolescents a Catalunya, estan molt condicionades pel nivell socioeconòmic, el gènere i l’origen migratori. Per tant, no és només una intuïció per part de l’AECV, és una necessitat documentada.
  
  4. Reflexió crítica

L’AECV és una bona organització per ser analitzada des de l’ESS, té una missió social clara, objectiu d’inclusió, component educatiu, enfocament territorial i capacitat operativa real.
Té una gran coherència entre el seu discurs i l’activitat real. Els projectes esportius, línies de treball i iniciatives específiques per col·lectius vulnerables tenen una continuïtat forta i clara entre missió i execució.
La seva capacitat d’adaptació al context en què es troba és una de les seves fortaleses. Actua i planteja una resposta pel barri on té una baixa renda, alta diversitat migratòria i dificultats d’accés.

Els límits i aspectes millorables serien els següents:

• Transparència social i econòmica: Falta més informació pública de pressupostos i fonts de finançament, indicadors d’impacte social anual o percentatge d’ingressos propis vs. subvencions.
• Governança democràtica poc visible: No es pot identificar a la seva web com participen els joves, les famílies o els socis en la presa de decisions.
• Sostenibilitat ambiental poc desenvolupat: Hi ha poca informació sobre les pràctiques ecològiques que fan.
• Dependència de finançament públic i projectes: Hi ha risc que aquesta dependència limiti l’autonomia estratègica de l’associació.
  
  5. Propostes de millora per connectar encara més amb l’ESS

• Publicar una memòria amb indicadors clau de l’ESS anual: Participants becats, participació femenina, inserció laboral de joves formats a les escoles, permanència… Això reforçarà la transparència i demostrar retorn social.
• Fer visible la governança democràtica: Incorporar a la seva web els òrgans del govern, dels mecanismes de participació i la composició de la junta. Visibilitzar els canals on famílies, joves i treballadors puguin participar.
• Incorporar una política ecològica operativa: Formalitzar compromisos ambientals mesurables com la compra de material esportiu amb criteris socials i ambientals, reducció de residus en activitats i campus i mobilitat sostenible als esdeveniments.
• Crear un sistema de beques i tarifació social més visible: S’hauria de poder seguir millor el model de tarifació social, els criteris d’accés i els resultats.
  

  6. Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Associació Esportiva Ciutat Vella. (2020, 29 enero). L’Associació Esportiva Ciutat Vella des de dins [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=LNsw8yrc4dc

Espai de Mar. (2024, 19 febrero). Centre – espai de mar. https://espaidemar.cat/centre/

Ravalora´t Social Coworking Barcelona. (2025, 19 junio). Conecta, colabora y crece en el Raval – Ravalora´t Social Coworking Barcelona. Ravalora´T Social Coworking Barcelona. https://ravalorat.cat/es/inicio/

Finderwilber. (2025, 30 septiembre). Desigualtats en l’activitat física de l’adolescència a Catalunya: influència del nivell socioeconòmic, la. Apunts Educación Física y Deportes. https://revista-apunts.com/ca/desigualtats-en-lactivitat-fisica-de-ladolescencia-a-catalunya-influencia-del-nivell-socioeconomic-la-immigracio-i-el-genere/

Escoles esportives – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/escoles-esportives/

Idescat. Población a 1 de enero. Total y extranjera. Barcelona. Ciutat Vella. Liberia. (s. f.). https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0&geo=dis%3A08019301&lang=es&nac=d223

Nosaltres – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/qui-som/

Oferta deportiva en edad escolar. (s. f.). https://www.plaesportescolarbcn.cat/es

Portal Barcelona Dades. (s. f.). https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/report/esd