En el cas de Som Mobilitat, la digitalització ja té un paper fonamental, ja que no és un suport o complementari, sinó que forma part del mateix servei.

La cooperativa vol reduir l’ús del vehicle privat a través del carsharing impulsat per alternatives elèctriques i compartides, i això ho fa sobre una base digital a través d’una app, on tenen tot el procés complet, des de les reserves fins i tot obrir i tancar el vehicle. Fins i tot, han incorporat una plataforma digital, Decidim, com a base de participació democràtica interna i presa de decisions de les persones cooperativistes del projecte.

Per tant, fan un ús intensiu de la digitalització i això els obre moltes oportunitats, com gestionar millor les reserves, els vehicles, les incidències i el seguiment, i també els facilita que s’estengui el model a altres empreses o entitats, ja que disposen d’un sistema que permet l’administració d’usuaris i permisos. A més, disposen d’una altra plataforma d’ajuda a altres empreses europees a aplicar el mateix servei i els donen suport tecnològic.

Ara bé, aquest model tan digitalitzat també té uns riscos, o més aviat podríem dir que planteja alguns reptes. Per exemple, la gestió de dades que es generen per la utilització del servei: qui controla aquestes dades i quin ús se’n fa. En estar tan digitalitzat, és fàcil perdre el control d’algunes dades, per tant han d’extremar la transparència en aquesta gestió. Un altre risc és que la digitalització pugui reproduir algunes de les lògiques capitalistes, com l’automatització excessiva o una gestió massa orientada al control. Seguint els principis de l’ESS, cal decidir qui governa la tecnologia, com es gestionen les dades i al servei de quins valors. Finalment, també presenta el repte que la bretxa digital exclogui una part de la base social; per tant, s’ha d’invertir en suport i formació que faciliti l’accés a tothom.

En resum, la digitalització pot reforçar molt el projecte de Som Mobilitat, però només si continua estant al servei del bé comú, de la sostenibilitat i de la democràcia cooperativa.

Bibliografia

PAM a PAM. (s.d.). La Garbiana. https://pamapam.cat/directori/garbiana/

Fuster, M., Espelt, R. & Renau, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales, CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, (102), 5-31. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

Economia col·laborativa procomú. UOC. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268566/

Renau Cano, Melissa ; Fuster Morell, Mayo ; Espelt, Ricard. Democratizando la economía de plataforma. A: OIKONOMICS [en línia]. N.º 15, mayo de 2021, p. 1-10. ISSN 23399546. Disponible a: http://hdl.handle.net/10609/150226

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (2016). Pam a Pam: Els 15 criteris de l’Economia Social i Solidària.

Som Mobilitat. (2025). Som Mobilitat. www.sommobilitat.coop

Després de la meva aportació inicial i d’haver rebut el comentari d’un company, puc formular l’anàlisi final. A la cooperativa La Garbiana la tecnologia digital té un paper important però complementari. No substitueix l’essència artesanal que és el nucli, però sí ajuda a millorar processos. Per exemple, utilitzen eines digitals per gestionar comandes i fer els inventaris, facilitant la planificació de les collites i la posterior transformació de la farina en pa. També fan ús de les xarxes socials i la web per transmetre els valors ecològics i socials de l’empresa i poder arribar a clients d’arreu del territori, potenciant la proximitat i el comerç local. Llegint el comentari d’una companya, m’ha fet pensar en la inclusió digital: cal que les webs siguin accessibles per a persones amb discapacitat, seguint els valors d’equitat i igualtat que caracteritzen l’empresa social solidària.

Una major presència a xarxes podria ajudar a augmentar l’impacte social que té actualment La Garbiana. Millorar la pàgina web és fonamental, ja que actualment no és molt visual, i cal fer-la més intuïtiva i accessible per aquestes persones amb discapacitat, per tal que tothom pugui accedir fàcilment.

Si s’aconsegueix millorar la pàgina web, la Garbiana aconseguirà atreure més persones interessades pel món de l’alimentació saludable i ecològica, i generar un vincle amb els clients. Seria interessant crear una botiga online on la gent pogués rebre els seus productes a domicili. D’aquesta forma, més gent es decidiria a provar els seus productes.

Gràcies a això, el missatge que transmet La Garbiana sobre consum local i sostenible es difondria més ràpidament i arribaria a més persones, conscienciant-les sobre la importància de dur una alimentació saludable i cuidar el medi ambient a través de pràctiques agràries sostenibles. També, gràcies als sistemes de comanda i de gestió digital, la planificació es pot fer de forma més eficient, analitzant la producció de pa necessària i així evitar tenir més stock del necessari. Seguint amb el que he llegit d’alguns companys, és també primordial que la tecnologia que s’utilitzi segueixi els valors de l’ESS, i per això s’han de buscar aplicacions que tinguin un baix consum energètic i que cuidin la seguretat i privacitat de les dades de les persones. Si per exemple decideixen implementar un sistema de venda online, cal que la privacitat de dades dels usuaris estigui garantida.

Tot i això, no tot són avantatges. La dependència total de la tecnologia és un gran error. Si es fica el focus en digitalitzar tots els processos i gestions, els valors socials i cooperatius que caracteritzen La Garbiana es poden perdre, convertint-se en una empresa més. Tal com m’ha comentat el meu company Eloi a la meva intervenció: “La digitalització no només és una eina operativa sinó que també implica adoptar determinades lògiques que poden influir en el model de negoci, per exemple, dependre de canals digitals per a guanyar visibilitat pot generar una certa dependència de plataformes externes que no sempre estan alineades amb els valors de l´ESS.”

Tal com he dit, cal gestionar correctament les dades personals, com també evitar aprofundir més en la bretxa digital. No s’ha d’oblidar que no tothom té els mateixos coneixements ni el mateix domini tecnològic, per la qual cosa resulta rellevant oferir una petita formació als socis i clients per familiaritzar-se amb els continguts online i poder adaptar-se fàcilment a les noves eines.

Per tant, les accions que proposo per a aplicar a la Garbiana són una web més accessible per a totes les persones, amb una botiga online intuïtiva, per tal d’arribar a més persones i transmetre els valors de sostenibilitat i d’alimentació saludable.

Proposo també que es gestioni de forma segura les dades de clients mantenint la privacitat de les seves dades i recollint el mínim de “cookies”.

És també primordial oferir formació a socis i clients per reduir la bretxa digital i que tothom pugui gaudir del servei i els productes de la Garbiana.

En resum, crec que cal aplicar totes aquestes estratègies per tal de continuar mantenint els mateixos valors socials, cooperatius i ecològics, alhora que s’implementen eines digitals per tal de facilitar tasques i processos i poder transmetre el missatge a més persones. No es busca substituir l’essència artesanal i els valors cooperatius, sinó complementar aquests amb les noves tecnologies, transmetent el mateix missatge de proximitat i comerç local, sostenibilitat i consum ecològic i saludable.

Bibliografia format APA:

Ajuntament de Barcelona. (s.d.). Què és l’economia social i solidària (ESS)? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less/que-es-leconomia-social-i-solidaria

Fem Cadena. (s.d.). La Garbiana – productors. http://femcadena.com/productors/la-garbiana/

Generalitat de Catalunya – ACCIÓ. (s.d.). CEM: La Garbiana, una cooperativa de producció ecològica. https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/banc-coneixement/cercador/BancConeixement/cem-la-garbiana-una-cooperativa-de-produccio-ecologica

La Garbiana. (2021, 30 de juny). Entrevista sobre La Garbiana [Vídeo]. YouTube. https://youtu.be/ZtT8PMZsnaY

PAM a PAM. (s.d.). La Garbiana. https://pamapam.cat/directori/garbiana/

Segre. (2013, 4 de desembre). René hace un llamamiento a consumir productos de proximidad. https://www.segre.com/es/agricultura-ganaderia/180119/rene-hace-llamamiento-consumir-productos-proximidad_43151.html

És evident que en un món on la tendència a les l’ús de les tecnologies és cada com més present, aquestes també haurien de ser contemplades en tots els sectors de l’economia, inclosa l’Economia Social i Solidària. Tot i així, en la nostra entitat, a la Cristaleria no és massa comú veure que es fa aquest ús. En part perquè no hi ha una estratègia definida per part de l’entitat en aquest àmbit, i en part perquè és molt difícil implantar-la, de forma evident en un sector en què prima la intervenció directa i el contacte humà.

És evident però, que amb la integració de les tecnologies a la Cristaleria es podria obtenir algunes millores substancials, amb molts pocs riscs i tensions respecte al seu voltant. En primer lloc caldria una estratègia ben marcada. Tal i com planteja Albaigés (2008) a la proposta metodoògica, és important que les TIC estiguin incloses en l’estratègia general de l’organització, i que algú en sigui responsable. Així doncs, en aquest sentit caldria introduir una figura d’un professional del sector que pugui implantar i marcar de forma estructurada l’estratègia en el sector tecnològic a l’entitat. Aquesta estratègia, i centrant-nos en el que és l’activitat principal de l’entitat que és el seu gimnàs social (deixant de banda la Cristaleria Germina) pel que he pogut anar coneixent, podria actuar en els següents àmbits:

– En primer lloc, les tecnologies es podrien utilitzar per la millora dels serveis dels clients del gimnàs. Molts gimnassos fan ús de les tecnologies per millorar els seus serveis i per exemple, obrir en horaris molt amplis, reserva d’espais o classes dirigides, registre de dades esportives… Una millora als serveis suposaria una millora de la competitivitat en un sector en auge, a més que a nivell social es garantiria una igualtat de drets en aquest sector.

– En segon lloc, a nivell de governança. Tal i com vaig destacar en l’anterior entrada, crec que hi ha una possible via de millora en l’àmbit de la governança a l’entitat, en què els més de 200 usuaris podrien esdevenir socis en algun moment, fent créixer així a l’entitat. Crec que seria interessant fer ús de les TIC per millorar la participació dels socis i millorar en la governança democràtica de l’entitat. Tal i com s’exposa al Webinar de l’assignatura, hi ha plataformes com “decidim” que poden ser molt útils en aquest sentit.

– En tercer lloc, en el tractament de dades. A l’entitat, amb la implantació de les tecnologies es podria iniciar en un procès de recull i sistematització de les dades, per posteriorment poder tenir fets objectius sobre assistència, inscrits… I poder comprendre de forma objectiva les tendències a nivell social, les forquilles d’edat amb més vulnerabilitat… Evidentment, seria necessari ser curós amb el tractament de dades i valorar com, quines dades i de quina manera es recullen, així com amb quin objectiu.

– Finalment, al sector de la intervenció i inclusió social, hi ha un treball molt gran a fer en matèria d’accès a tecnologies en població amb risc d’exclusió social. L’entitat podria fins i tot iniciar un treball en aquest aspecte, i potser ampliar horitzons. Fins i tot derivant a que la Cristaleria fos un centre social, més enllà de l’esport, on es fessin activitats de tot tipus. És evident però, que aquesta darrera, pels costos econòmics i logístics que podria tenir la compra de material i manteniment, tindria una barrera molt gran per l’entitat que de moment no és massa gran.

Tot això cal tenir en compte, que caldria que hi hagués una persona amb els coneixements necessaris que se’n responsabilitzés per garantir.ne l’aplicació, evidentment. Tot aquest procés de digitalització, caldria que l’entitat el fes en concordança amb els principis de la mateixa, de sostenibilitat, inclusió social… I mantenint-los en tot moment com a objectius.

Crec que els riscos en que pot caure l’entitat són força pocs. Cal tenir en compte que és una entitat petita i que de moment amb prou feines ha implantat aquestes noves tecnologies. Per la seva acció, a més, seria difícil generar una dependència d’aquestes. Podríem però, trobar riscos en dos aspectes:

– En primer lloc, la gestió de dades. Si un punt de millora és la gestió de dades, cal que aquesta es faci d’acord amb la normativa corresponent, la RGPD, que és molt estricta en aquest àmbit.

– En segon lloc, existeix un risc econòmic. Moltes de les propostes de millora impliquen una alta inversió econòmica, i per tant un alt risc. Caldria tenir molt estudiada la viabilitat per garantir la sostenibilitat econòmica de l’entitat.

Crec en general, que en l’entitat escollida hi ha marge de millora en aquest sentit, però que al mateix temps és un sector en què es difícil sent una entitat tant petita implantar aquest tipus de millores. Difícil, però no impossible!

Kilian

BIBLIOGRAFIA:

Albaigès, J. (2008). Usos i reptes de les TIC a les organitzacions socials. Quaderns d’Educació Social, (12), 83-90.

Cristaleria. (s. f.). https://lacristaleria.cat/

DIGITALITZACIÓ A FIARE BANCA ETICA

La digitalització està transformant el sector financer, i això també afecta Fiare Banca Etica, tot i que el seu model es diferencia del de la banca convencional. Actualment, l’entitat utilitza eines digitals per oferir serveis bancaris habituals que ja fan servir tots els bancs, com  la gestió de comptes o les transferències, però a la vegada segueix apostant per la proximitat amb les persones i per la participació de les sòcies.

En aquest sentit, la digitalització és una oportunitat  per reforçar el seu impacte social, ja que permet facilitar l’accés als serveis financers sense dependre tant de la presència física, fet que pot ser molt útil per arribar a més persones o a més territoris. També ajuda a millorar l’eficiència en la gestió interna i permet adaptar-se a nous perfils d’usuaris més digitals. A més, les eines tecnològiques es poden fer servir per a reforçar la transparència i la participació de les sòcies, aspectes clau dins del model de l’economia social i solidària que busca Fiare.

Tot i així, aquest procés també genera alguns riscos que cal tenir en compte. Un dels principals és la dependència de grans plataformes tecnològiques en cas que segueixi creixent, aquesta dependència podria limitar l’autonomia de l’entitat. També s’ha de posar el focus en la gestió de dades, ja que es tracta d’informació sensible que ha de ser tractada amb criteris ètics i de seguretat. A més, una digitalització excessiva podria acabar reduint el contacte directe amb les persones, debilitant un dels elements diferencials d’aquest tipus d’organitzacions, la proximitat amb les sòcies.

Per aquests motius, és important que la digitalització es plantegi de manera coherent amb els principis de l’ESS. En aquest sentit, Fiare podria apostar per eines digitals que no generin dependència de grans empreses tecnològiques o en plataformes cooperatives, i també, reforçar la governança digital per garantir que les decisions tecnològiques siguin transparents i democràtiques amb totes les sòcies. A més, fomentar l’educació digital i financera pot ser clau per evitar situacions d’exclusió i garantir que aquesta transformació beneficiï realment a la seva base social.

En definitiva, la digitalització pot ser una eina molt útil per ampliar l’impacte de Fiare Banca Ètica, però només si es gestiona de manera alineada amb els seus valors. En cas contrari, existeix el risc d’acabar reproduint les dinàmiques dels bancs tradicionals.

BIBLIOGRAFIA

Fiare Banca Etica. (2024). Qui som i què fem. https://www.fiarebancaetica.coop

Banca Etica. (2023). Informe anual 2023. https://www.bancaetica.it

Xarxa d’Economia Solidària. (2023). Informe de l’economia solidària a Catalunya. https://xes.cat

ChatGPT. (2026). Suport en la generació d’idees, estructuració i revisió del text.

Quin paper tenen actualment les tecnologies digitals a l’AECV?

Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper operatiu, de comunicació i relació entre usuaris i comunitat dins de l’AECV.

A la pàgina web de l’associació, podem veure com estructura digitalment una part important de la seva activitat, té espais diferenciats de compres, lloguers i inscripcions, agenda d’esdeveniments, formularis de contacte, presència a xarxes socials i accés a una intranet. La seva pàgina principal no és un aparador, sinó que facilita l’accés als serveis i processos com la reserva de pistes, compra o lloguer de material esportiu o les inscripcions a activitats.

També té uns diferents espais digitals vinculats al seu ecosistema, com Espai de Mar i Ravalora’t, connectats des del mateix entorn digital. Aquesta digitalització funciona com una eina de coordinació i visibilització de projectes diversos.

La web també aposta per la presentació pública de l’entitat amb les seves línies d’actuació, mostrant dades bàsiques de l’equip, publicant la memòria de 2024 i polítiques de privacitat, compromís d’accessibilitat i canal de denúncies.

A banda d’aquesta digitalització bàsica que l’entitat ja ha superat, a part de la digitalització funcional i instrumental, li falta una digitalització orientada a la governança democràtica amb un espai central de participació i decisió.

Oportunitats que ofereix la digitalització a l’AECV

• Millorar l’accessibilitat i l’abast social: La digitalització ajuda a millorar l’accessibilitat als serveis, és important pel seu treballa amb infants, joves i col·lectius vulnerables. Una plataforma digital ben dissenyada podria tenir:
  • Inscripcions més simples.
  • Informació clara sobre activitats i requisits
  • Consulta d’ajuts econòmics.
  • Comunicació directa amb famílies.
  • Seguiment educatiu i esportiu dels participants.

Una bona digitalització ajudaria a reduir les barreres d’accés i fer més inclusiva la relació amb l’entitat, mantenint sempre els canals presencials i suport humà.

• Reforçar la governança i la participació: La tecnologia podria fer més visible i pràctica la participació de les famílies, joves i treballadors en la vida de l’entitat, podrien fer:
  • Espais digitals de consulta o deliberació.
  • Pressupostos participatius per a projectes comunitaris.
  • Votacions sobre aspectes específics de la programació.
  • Retorn periòdic sobre els resultats i l’impacte social.

Com vaig comentar a la primera activitat, la governança democràtica és coherent amb la naturalesa d’aquesta associació, però és poc visible públicament.

• Millorar la rendició de comptes i la transparència: La digitalització pot reforçar molt la transparència a través de:
  • Memòries anuals completes.
  • Indicadors d’impacte social.
  • Composició dels òrgans de govern.
  • Percentatge dels ingressos propis vs. de les subvencions.
  • Canals de participació i retorn.

• Generar coneixement útil per a l’impacte social: Les dades digitals ajudaran a conèixer millor l’activitat i el seu impacte amb:
  • Nombre de participants becats.
  • Percentatge i unitats de participació femenina.
  • Abandonament esportiu.
  • Permanència en les activitats.
  • Diversitat d’origen.
  • Inserció laboral de joves formats.
  • Percentatge i unitats de participació per franges d’edat.

Riscos i tensions de la digitalització

• Dependència tecnològica: Si l’associació utilitza eines propietàries, serveis tancats o plataformes comercials per gestionar dades, reserves o les comunicacions, pot tenir risc de dependència de proveïdors externs i pot tenir problemes en:
  • Dificultat per migrar dades.
  • Poca capacitat d’adaptació.
  • Dependència estratègica.
  • Costos creixents.
    Hauria d’apostar per programari lliure, arquitectures obertes i sobirania tecnològica.

     

• Riscos en la gestió de dades: Controlar, governar i saber si es poden compartir o reutilitzar amb criteris democràtics és clau per les dades. En una entitat amb menors i col·lectius vulnerables és molt sensible aquesta gestió de les dades personals, educatives i socials. Si no es tracta aquestes dades amb criteris de privacitat i sobirania, poden aparèixer riscos reputacionals, legals i ètics.

   

• Bretxa digital i exclusió: La digitalització és positiva, sempre que es mantinguin els canals presencials, perquè en un territori amb diversitat d’orígens, vulnerabilitat econòmica, pot deixar fora famílies amb menys competències digitals, menys accés a dispositius o menys domini de l’idioma.

• Impacte ambiental de la infraestructura digital: No ens hem d’oblidar del component ambiental i en considerar aspectes com servidors verds, traçabilitat i coherència social per la petjada ecològica de la digitalització. 

Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

• Convertir la pàgina web en un espai de transparència real: S’ha d’incorporar una rendició de comptes més complets amb documentació important com:
  • Organigrama.
  • Composició de la junta.
  • Reglament intern.
  • Memòries anuals.
  • Pressupostos resumits.
  • Fonts de finançament.
  • Indicadors d’impacte.

• Incorporar eines de participació digital: Implementar una eina de participació com Decidim seria molt recomanable per a consultes, grups de treball o processos deliberatius. Això faria que la digitalització, evolucioni de només un canal de servei a incloure un canal de governança comunitària.

• Política de dades ètica: L’associació hauria d’elaborar una política de dades més clara que pugui respondre a aquestes preguntes:
  • Quines dades recopilarà?
  • Per què les utilitzarà?
  • Qui té accés?
  • Com es protegiran i es governaran?
    S’haurien de diferenciar les dades sensibles de les dades agregades d’impacte social, on aquestes dades no sensibles es podrien publicar de forma anònima per reforçar la transparència i coneixement col·lectiu.

• Mantenir la lògica híbrida i comunitària: S’ha d’incloure eines digitals, però sempre amb suport humà i acompanyament, per tant, no s’ha d’abandonar el canal presencial.

• Finançament col·laboratiu i aliances: S’hauria d’explorar fórmules com el matchfunding o plataformes com Goteo per reforçar el finançament mixt i comunitari, a l’associació li aniria molt bé per poder finançar projectes digitals com:
  • Plataforma d’indicadors d’impacte.
  • Crear una app comunitària d’activitats.
  • Eines de seguiment d’ajuts i beques.

Per acabar, puc dir que la clau no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor. Així s’aconseguirà passar d’una digitalització orientada a la gestió i prestació de serveis, a una orientada en la transparència, la governança digital i la gestió democràtica de les dades. Això reforçarà l’entitat en inclusió, participació, arrelament territorial i impacte social.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper cada vegada més rellevant en el funcionament de La Fageda. Com a organització que opera en el sector alimentari, utilitza eines digitals per optimitzar la gestió de la producció, el control de qualitat i la distribució dels seus productes. A més, la seva presència digital (web corporativa i xarxes socials) li permet comunicar el valor social del projecte i connectar amb els consumidors. Tanmateix, el nivell de digitalització no és l’eix central del seu model, sinó una eina de suport al seu objectiu principal, la inclusió social i laboral.

Des d’una perspectiva analítica, la digitalització ofereix diverses oportunitats estratègiques per reforçar el model de La Fageda dins del marc de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, pot millorar la transparència i la traçabilitat dels productes, permetent als consumidors conèixer amb més detall l’origen, el procés productiu i l’impacte social de l’organització. Això és rellevant en un context de creixement del consum responsable. En segon lloc, les eines digitals poden facilitar una major participació interna, per exemple mitjançant espais digitals de deliberació o consulta, reforçant així el principi de gestió democràtica. Finalment, la digitalització també podria contribuir a ampliar l’impacte social del projecte, millorant la seva capacitat de comunicació, sensibilització i educació sobre els valors de l’ESS.

Encara que aquest procés també genera riscos i tensions que cal analitzar críticament. Un dels principals riscos és la dependència de grans plataformes digitals, com xarxes socials o eines de gestió privades que operen sota lògiques de mercat allunyades dels valors de l’ESS. Aquesta dependència pot generar contradiccions entre el model social de la cooperativa i les infraestructures tecnològiques que utilitza. A més, la gestió de dades és un altre aspecte crític, ja que implica responsabilitats ètiques en relació amb la privacitat i l’ús de la informació. També cal tenir en compte les desigualtats internes en competències digitals que podrien dificultar la participació real de totes les persones treballadores, especialment tenint en compte el perfil dels col·lectius amb els quals treballa La Fageda.

Davant d’aquests reptes, La Fageda podria adoptar diverses estratègies per desenvolupar una digitalització més alineada amb els principis de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, seria recomanable apostar per tecnologies obertes o de caràcter cooperatiu, reduint la dependència de grans corporacions tecnològiques i afavorint models més ètics i sostenibles. En segon lloc, podria implementar una política de gestió de dades, basada en criteris de transparència, seguretat i respecte pels drets de les persones. En tercer lloc, seria clau invertir en formació digital inclusiva, assegurant que totes les persones treballadores puguin participar en els processos digitals i evitant noves formes d’exclusió. Finalment, també podria explorar la creació de xarxes digitals amb altres entitats de l’ESS, reforçant la cooperació i l’intercanvi de coneixement.

La Fundació Nzuri Daima fa ús de les tecnologies digitals, però d’una manera molt simple i rudimentària. De fet, és cert que disposa d’una pàgina web on exposa els seus projectes i activitats d’una manera bastant completa, si s’analitza la mateixa amb més detall es pot veure que el seu ús és principalment divulgatiu amb fins recaptatoris. Bàsicament funciona com un espai on s’expliquen els projectes que desenvolupa la fundació i que serveix com a eina per donar-los visibilitat i, alhora, captar recursos o donacions per poder-los dur a terme.

A més, la pàgina web també funciona com un espai per fomentar la col·laboració amb l’entitat. Es pot llegir que l’entitat està formada per voluntaris i que els seus projectes es financen a través de donacions, esdeveniments solidaris o intercanvis d’objectes artesanals.

Tot i això, no queda del tot clar quin tipus de plataforma digital utilitza l’entitat ni quin model de gestió tecnològica segueix, ja que la informació disponible és limitada.  Cal deixar clar que no totes les plataformes digitals funcionen sota els mateixos principis, ja que existeixen diferents models de plataformes com el pro-comú digital, el cooperativisme de plataforma o el capitalisme de plataforma. Totes elles amb diferents impactes socials i econòmics.

Pel que fa al model de governança, la pàgina web no deixa clar quin és ni si existeixen possibles mecanismes de participació o presa de decisions col·lectives. En un apartat específic es descriuen els membres de l’entitat amb la seva corresponent tasca dins de la fundació, però no s’aprofundeix gaire més en el funcionament. De fet, algunes iniciatives de l’economia social i solidària utilitzen plataformes digitals de participació, que permet millorar la governança democràtica i facilitar la participació per part de tota la comunitat  a l’hora de la presa de decisions. Tot i així, en el cas present de la Fundació Nzuri Daima no resta tant clara la participació col·lectiva en la presa de decisions, i potser les grans aliances de la fundació amb grans personatges del món de la cutura són les que realment acaben afectant a la direcció de la mateixa fundació, aliances que resten clarament definides en la seva mateixa pàgina web. Aquesta manca de claredat pot dificultar la participació democràtica i la transparència, dos principis fonamentals de l’economia social i solidària, i pot limitar la implicació real de la comunitat en la presa de decisions.

Per altra banda, cal dir que l’entitat te visibilitat a les xarxes socials, a Instagram i Twitter sota el nom @NzuriDaima. En aquests espais el que es fa és utilitzar l’oportunitat com a altaveu per tal de  donar a conèixer els projectes i activitats que es realitzen a través de la fundació per tal de mantenir els usuaris i seguidors informats. Interpreto aquests dos espais com llocs de comunicació i publicitat.

Es podrien aprofitar aquestes aportacions a les xarxes socials com una oportunitat de digitalització.

Sabem que aquesta digitalització no sempre aporta avantatges, sinó que també hi ha tot un seguit de riscos associats. El fet de ser més visibles i de dur a terme una bona gestió tecnològica requereix no només recursos econòmics, sinó també recursos materials i temps de dedicació. En moltes entitats socials aquests recursos sovint es destinen a altres tasques considerades més prioritàries, o bé no se’ls dona la importància necessària.  Aquesta situació pot generar un risc, ja que una mala gestió de la comunicació digital pot afectar la visibilitat de l’entitat i fins i tot provocar la pèrdua de possibles donacions. S’ha de buscar un equilibri entre la necessària comunicació digital i les seves despeses associades, i els recursos no destinats a fins socials a resultes de la mateixa inversió comunicativa a través de la web. Un altre exemple de risc seria el de dependre d’una plataforma digital que no tingui la mateixa forma d’actuar que la pròpia fundació, és a dir, que no actuï segons els principis de l’economia ESS. També cal tenir en compte la protecció de dades i riscos informàtics associats. El mal ús de la informàtica i la tecnologia pot generar grans conflictes interns, externs i amb terceres parts. Per aquest motiu, es recomana tenir aquest tema ben gestionat amb el suport d’un professional que pugui garantir una bona gestió tecnològica i permetre que l’entitat continuï promovent els seus projectes i cercant recursos per poder-los desenvolupar.

En definitiva, “la digitalització en l’economia social i solidària s’ha d’entendre com una eina per millorar el funcionament de les entitats i reforçar el seu impacte social, sempre que s’utilitzi de manera coherent amb els seus valors i principis” (Ajuntament de Barcelona, 2024). L’ús d’entitats independents de digitalització que s’ocupen de la gestió dels medis tecnològics i que rebin una comisió en funció de la seva participació en la recaptació social obtinguda pels donatius, sigui quina sigui la quantitat, és una de les fonts per assolir un fort impacte econòmic i social a resultes de l’activitat en l’economia social i solidària duta a terme per qualsevol fundació, entre elles Fundació Nzuri Daima.

Cal entendre la digatiltzació com un procès estratègic alineat amb els valors de l’ESS, tot garantint la transparència, la participació i sostenibilitat de la comunitat a llarg termini.

Creieu que entitats petites com la Fundació Nzuri Daima disposen dels recursos i coneixements necessaris per gestionar correctament la digitalització, o pot acabar convertint-se en un repte difícil d’assumir?

Bibliografia:

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Ajuntament de Barcelona. (2024). La digitalización de la ESS no es una finalidad sino un instrumento para mejorar: te ayuda a entender dónde estás y hacia dónde puedes ir. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/la-digitalizacion-de-la-ess-no-es-una-finalidad-sino-un-instrumento-para-mejorar-te-ayuda-a-entender-donde-estas-y-hacia-donde-puedes-ir_1539059.html

En una societat cada vegada més individualitzada i dependent de les noves tecnologies, com pot sobreviure una associació que busca tornar a donar vida als barris de l’Hospitalet?

Sota aquesta premissa, analitzarem com empra l’associació i cooperativa Keras Buti les noves tecnologies i plataformes per tal de desenvolupar les seves funcions.

Una associació a peu de carrer.

Com ja s’ha dit, Keras Buti és tant una associació com una cooperativa, i l’ús de les noves tecnologies s’ha d’analitzar diferenciat quina funció busca complementar. Començant en l’àmbit com a associació, veiem quines eines té actualment i com les utilitza:

Keras Buti té una pàgina web, portada per Lafundació; on, per fer-ho curt, trobem un conjunt d’informació respecte de què és l’entitat, quines són les seves funcions, i les seves iniciatives principals:

Com veiem, la web actua de manera purament informativa, la interacció entre els visitants és nul·la.

A la part superior dreta de la pàgina, trobem també l’entrada “TRANSPARÈNCIA”, on l’entitat, buscant trencar amb l’opacitat pròpia del capitalisme, mostra totes aquelles dades d’interès que generalment solen ser privades per a les empreses.

L’entitat també compta amb pàgina de Facebook i perfil d’Instagram, buscant amplificar la difusió de la informació sobre les iniciatives que ofereix.

Una cooperativa a l’antiga.

Si observem l’ús de les noves tecnologies de Keras Buti com a associació productora i distribuïdora d’aliments agrària, trobem una web que ens permet la compra “online”:

Veiem una pàgina bastant artesanal. És evident que la venda a botiga no és la principal font d’ingressos de la cooperativa, més enfocada a la venda de cistelles prepactades en diferents punts de distribució. La informació respecte a l’economia interna la trobem a la pàgina web de Lafundació ja mencionada.

En resum i respecte a l’anàlisi feta fins ara, veiem que l’entitat no busca tindre una forta presència en plataformes digitals; actuant quasi en exclusiva com a font d’informació i difusió, i en cap cas emprant-les com a part de l’engranatge central.

Trobem moltes àrees de millora: com l’ús de plataformes de governança com “Decidim” i ús de plataformes de codi obert, buscant una major participació dels visitants a aquestes pàgines, podent crear una sort de “fòrum” per compartir opinions i inquietuds i generar comunitat “online”; visibilitzar la traçabilitat dels productes comercials o mapejar per nodes com s’organitza l’associació per tal de fer l’explicació de l’organització més visual.

Revitalitzar un barri sense electricitat

Tot i el mencionat prèviament, busquem acabar aquesta anàlisi amb una pregunta oberta: Si el que busca l’associació és tornar a donar vida al barri, és realment intel·ligent donar vies per al veïnat per no sortir de casa?

Potser el més pràctic o ètic amb una iniciativa com la que proposa Keras Buti és precisament reduir l’impacte en xarxes per tal de fomentar la interacció a peu de carrer i reprendre el contacte que s’està perdent amb l’ús de les pantalles. Parlem d’una associació de mida reduïda (128 socis no treballadors, i poc més de 50 treballadors i voluntaris), i plantejar plataformes pensades per a un gran nombre de participants potser no és ni una prioritat ni una acció que representi fidelment els fonaments ni de l’associació ni de la cooperativa.

Fonts:

Keras Buti (s.d.), LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/

Keras Buti (s.d.). Keras Buti. https://kerasbuti.org/shop

Keras Buti (s.d.). Pam a Pam. https://pamapam.cat/directori/escola-popular-keras-buti/

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria

[No s’ha usat la IA en aquest treball].

En la primera entrega del cas del Grup TEB,  vam poder detectar algunes iniciatives que incorporen tecnologies digitals que poden estar clarament en línia segons els objectius plantejats en la presentació d’en Ricard. En aquest sentit, semblarà interessant aprofundir en l’anàlisi de com la digitalització pot influir en el funcionament i el desenvolupament futur de l’entitat, identificant oportunitats, riscos i la detecció de possibles millores.

En l’àmbit de la governança i de la participació —elements centrals en qualsevol organització cooperativa— destaca el cas de TEBvist, la televisió digital impulsada per la mateixa entitat. Aquest projecte constitueix un exemple clar de com les tecnologies digitals poden contribuir a generar espais de comunicació i participació activa per a les persones amb discapacitat intel·lectual, a la vegada que milloren la visibilitat social del col·lectiu i reforcen la Comunitat de l’organització, sempre i quan siguin plantejats de manera FACIL pel treballador.

Pel que fa a la digitalització de l’activitat productiva, també serà interessant analitzar com el TEB desenvolupa i comercialitza diferents productes propis, alguns dels quals arriben a mercats internacionals com Suïssa o Alemanya. Aquest tipus d’activitat, amb tota seguretat implica l’ús de sistemes digitals de gestió logística i control de qualitat, fet que pot obrir noves oportunitats per millorar l’eficiència dels processos i ampliar la capacitat COMPETITIVA de l’organització sense perdre els seus valors socials.

D’altra banda, el TEB gestiona una gran diversitat de serveis —com programes d’habitatge, inserció laboral, activitats esportives o suport a les famílies— que generen una quantitat significativa d’informació i dades. En aquest sentit, l’anàlisi de com es gestionen aquestes dades pot resultar especialment rellevant, tant des de la perspectiva de l’eficiència organitzativa com des del punt de vista dels riscos associats al tractament de dades sensibles i a la necessitat de garantir-ne la protecció i l’ús RESPONSABLE.

Finalment, també s’han identificat algunes iniciatives relacionades amb la sostenibilitat ambiental, com la instal·lació d’una central fotovoltaica d’aproximadament 1000 m² de plaques solars, la renovació progressiva de vehicles elèctrics o en la gestió dels residus. En aquest àmbit, la digitalització podria jugar un paper rellevant mitjançant l’ús d’aplicacions o sistemes digitals de monitoratge que permetin optimitzar els consums energètics, millorar la gestió logística o facilitar la mesura de la SOSTENIBILITAT ambiental de les activitats desenvolupades per l’organització.

A partir d’aquests primers elements detectats, l’anàlisi posterior se centrarà en aprofundir amb més detall quines oportunitats i riscos pot comportar la digitalització pel GRUP TEB, així com les possibles estratègies per incorporar aquestes tecnologies d’una manera coherent amb els valors de l’ESS que estem estudiant.

En un món cada vegada més digital, la tecnologia s´ha convertit en una porta d´entrada o de sortida del mercat laboral, però que passa quan aquesta porta no hi pot accedir tothom? Aquesta és una pregunta que es plantegen moltes entitats de l´ESS com és el cas de Comunitat Activa.

Impulsada pel Grup ABD des de l´any 2011, Comunitat Activa treballa amb persones en situació de vulnerabilitat com són persones amb baixos nivells formatius o situacions irregulars per a poder facilitar la seva inserció sociolaboral. Ho fan a través d´un model basat en itineraris personalitzats que combinen orientació laboral, formació i suport social, es tracta d´un enfocament que posa a les persones al centre i que està alineat amb els valors fonamentals de l´ESS: cooperació, equitat i cohesió social.

Però en els darrers anys aquest model s´ha vist modificat amb l´aparició de la digitalització.

Tot i no ser una entitat tecnològica en el seu origen, Comunitat Activa ha anat incorporant les seves eines digitals en la gestió dels itineraris d´inserció facilitant el registre i el seguiment de les persones usuàries, això permet una major eficiència i personalització dels processos i poder així millorar la qualitat d´aquest acompanyament. A més aquesta digitalització té un paper important en la millora de les competències digitals que penso que són imprescindibles per accedir al mercat laboral. En aquest sentit, l´entitat contribueix a reduir la bretxa digital augmentant les oportunitats d´inserció de les persones participants.

També facilita la connexió amb el mercat de treball mitjançant diferents plataformes digitals i eines de recerca de feina en un món marcat per l´economia de plataformes i la digitalització dels processos de selecció. Amb aquestes eines poden reforçar la dimensió comunitària creant espais de comunicació i cooperació entre participants, professionals i entitats del territori.

Ara bé, la digitalització també comporta riscos importants, penso que el principal és la bretxa digital, ja que moltes persones no disposen ni dispositius ni competències digitals suficients amb la qual cosa pot generar noves formes d´exclusió social. A més, existeix una creixent dependència de plataformes externes, normalment controlades per grans empreses amb la qual cosa pot fer entrar en contradiccions amb els valors de l´ESS com la democràcia econòmica i la participació col·lectiva.

Des d´una visió crítica, la digitalització també pot afectar la governança i la participació amb el que es pot modificar la manera de prendre decisions i es relacionen les diferents parts de l´organització. Destacar que l´acompanyament sociolaboral es basa en una relació humana, la confiança i la proximitat amb la qual cosa una excessiva digitalització podria reduir aquests espais que són essencials en els processos d´inclusió social,

El repte per tant es de quina manera digitalitzar-se sense perdre els valors de l´ESS. En primer lloc, hauria de promoure la inclusió digital i garantir l´accés a dispositius, formació i acompanyament a les necessitats de les persones usuàries. En segon lloc, podria impulsar estratègies concretes de digitalització com

• Programes de capacitació digital bàsica adaptats als diferents perfils d´usuaris.
• Aliances amb empreses i entitats del territori per facilitar la inserció laboral.
• Desenvolupament de plataformes digitals alineades amb els valors de l´ESS i així reduir la dependència de les grans empreses.

Es fonamental poder incorporar una mirada ètica i inclusiva i poder garantir que la utilització de la tecnologia respecti criteris de justícia social, equitat i perspectiva de gènere. I haurà d´entendre la tecnologia com una eina complementària que ajudi a reforçar el treball social però que no substitueixi l’acompanyament humà.

 En el cas de Comunitat Activa demostra que la digitalització no és només una qüestió tecnològica sinó també social, econòmica i ètica. Haurà de repensar els models d´intervenció i adaptar-los a un entorn sense perdre l´essència. Com a entitat de l´ESS té una oportunitat clau: impulsar una digitalització inclusiva, crítica i transformadora que sigui capaç de generar impacte social.

Perquè, la veritable innovació no és només digital — és social.

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Grup ABD. (s.f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral.
https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/

Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/

Grup ABD. (s.f.). Comunidad Activa (descripció del programa).
https://abd.ong/programas/comunidad-activa/

Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral.
https://www.fsyc.org

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària?
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria