Debat2el Som Mobilitat; Oportunitats i reptes de la Digitalització
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Lliurament de l'activitat R2
Publicat per 
Debat1el Anàlisi Complet “La Garbiana”
- Pol Montero Valencia says:
Bona tarda Pau,
El teu anàlisi sobre La Garbiana és molt complet i ben argumentat. Es nota que has integrat tant els continguts del repte com les aportacions dels companys, especialment quan incorpores la reflexió sobre la inclusió digital i la dependència de plataformes externes.
Un dels punts forts del teu treball és com expliques que la digitalització ha de tenir un paper complementari i no substitutiu de l’essència artesanal de la cooperativa. Aquesta idea és clau dins de l’ESS i està molt ben connectada amb els riscos que menciones, com la possible pèrdua de valors si es digitalitzen en excés els processos.
També és molt encertada la teva proposta de millorar la web i crear una botiga online, ja que això pot ampliar l’abast del projecte i reforçar el seu impacte social. En aquest sentit, m’ha semblat especialment interessant que posis èmfasi en l’accessibilitat i la usabilitat, ja que sovint són aspectes que es passen per alt però que són fonamentals per garantir la inclusió.
Com a possible aportació, potser podries aprofundir una mica més en quines eines digitals concretes podrien encaixar amb els valors de l’ESS (per exemple, programari lliure o plataformes cooperatives), ja que això reforçaria encara més la coherència entre tecnologia i model social. També seria interessant explorar si La Garbiana podria col·laborar amb altres iniciatives similars per crear xarxes digitals pròpies, reduint així la dependència de grans plataformes.
En general, és una reflexió molt ben equilibrada entre oportunitats i riscos, i amb propostes realistes i alineades amb els principis de l’economia social i solidària.
Salutacions,
Pol
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el La digitalització a la Cristaleria – Punts de millora
- Marina Lana Cadenas says:
Hola Kilian!
M’ha semblat molt interessant la teva aportació, sobretot perquè poses sobre la taula una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS estan igual de digitalitzades, i en alguns sectors (com el que comentes) sembla que la tecnologia queda més en segon pla pel pes del contacte humà.
Tot i així, crec que justament aquí hi ha un punt clau: potser la digitalització no ha de substituir aquesta relació directa, sinó complementar-la. Per exemple, en el cas del gimnàs social, tot el que proposes de reserves, seguiment o dades pot ajudar molt a millorar el servei, però sense perdre aquesta dimensió comunitària que és la que realment dona valor a l’entitat.
Sobre el que comentes que els riscos són pocs, aquí potser discrepo una mica. Encara que l’entitat sigui petita, crec que sí que hi pot haver riscos importants, sobretot si la digitalització es fa sense una estratègia clara (com tu mateix apuntes). Per exemple, una mala gestió de dades o dependre d’eines digitals privatives pot acabar generant problemes a llarg termini, fins i tot en entitats petites.
També m’ha semblat molt encertat el tema de la governança. El fet que els usuaris puguin arribar a ser socis i participar més activament em sembla una idea molt potent, i aquí les eines digitals poden ser una oportunitat real per fer-ho viable. Però crec que el repte serà assegurar que aquesta participació sigui real i no només formal, especialment si hi ha perfils amb menys competències digitals.
I finalment, la idea de convertir l’espai en un centre social més ampli em sembla molt interessant, però com bé dius, aquí entra en joc la sostenibilitat econòmica. Potser una opció seria començar amb iniciatives digitals petites i escalables, que no impliquin grans inversions inicials. - Sadia Fatima Mustafa Ikhlaq says:
Molt bones Kilian,
Gràcies per la teva aportació, m’ha semblat molt interessant, ja que exposes una realitat que sovint passa: no totes les entitats de l’ESS consideren la digitalització com una prioritat, especialment quan la seva feina depèn del contacte directe amb les persones. Encara que la digitalització sigui baixa en aquest moment, crec que és necessari aclarir la idea que els riscos són “força pocs”. La introducció de tecnologia pot transformar el funcionament de l’entitat. Per exemple, podria millorar l’organització i els serveis, però alhora pot provocar que la relació amb els usuaris sigui menys càlida o propera, cosa que és important en un projecte social.
Pel que fa a les oportunitats, crec que proposes idees molt interessants, sobretot en l’àmbit de la governança i la participació. L’ús d’eines com decidim pot ser molt potent, però aquí també veig un repte important, com garantir que totes les persones puguin participar realment. Tenint en compte que treballeu amb col·lectius vulnerables, pot haver-hi dificultats d’accés o de competències digitals que caldria tenir molt presents. A més, m’ha semblat molt encertada la idea de treballar l’accés a la tecnologia com a part de la intervenció social. Hi veig una oportunitat clara d’impacte, però alhora comporta un canvi significatiu que requereix recursos i una estratègia ben pensada.
En conclusió, estic d’acord amb tu que hi ha molt espai per millorar, però potser el repte no és només integrar la tecnologia, sinó fer-ho d’una manera que sigui coherent amb els valors de l’entitat: mantenint la proximitat, garantint la inclusió i pensant amb cura les eines que s’utilitzaran i per a què serveixen.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el La digitalització a Fiare Banca Etica
- Mariona Navarro Carbonell says:
Bona tarda Victor!!
M’ha agradat molt la teva anàlisi perquè el sector dels bancs és on la digitalització fa més por, ja que sovint serveix per tancar oficines i allunyar-se de la gent. Estic molt d’acord amb tu que el repte de Fiare és no acabar sent “un banc més” per culpa de la tecnologia.
Hi ha un punt que menciones sobre els riscos que m’ha fet pensar: com decidim a qui donem un préstec? La banca normal fa servir algorismes freds que només miren números. Una oportunitat brutal per a Fiare seria crear una “fintech ètica” on l’algorisme també tingui en compte si el projecte ajuda al barri o al medi ambient. Creus que la tecnologia podria servir perquè les mateixes sòcies participessin més en aquestes decisions de forma digital?
També m’ha semblat clau el que dius de la gestió de dades. Anant una mica més enllà, Fiare podria ser un “refugi digital” si ens garantís que les nostres dades no es venen a tercers, cosa que avui dia gairebé cap banc fa (Fuster Morell et al., 2021).
I finalment, sobre la bretxa digital: com podem fer que l’APP de Fiare sigui realment fàcil per a tothom, també per a la gent gran, sense perdre aquesta proximitat que els diferencia?
Al final, com bé dius, no es tracta de competir amb els bancs grans en tecnologia, sinó en fer servir la digitalització per ser més lliures i estar més units.
Moltes gràcies pel post, m’ha ajudat a veure que tant el meu cas (Bauharum) com el teu compartim el mateix repte: que la pantalla no ens faci perdre la comunitat!
Una abraçada!
Mariona - Pol Montero Valencia says:
Bona tarda Victor,
El teu anàlisi sobre Fiare Banca Etica és molt clar i ben estructurat, i reflecteix molt bé la tensió existent entre innovació digital i manteniment dels valors propis de l’ESS.
Un dels aspectes més destacables és com expliques que la digitalització no només serveix per millorar l’eficiència, sinó també per ampliar l’accés als serveis financers i reforçar la transparència i la participació. Aquesta idea encaixa molt bé amb el model de Fiare, i està molt ben argumentada al llarg del text.
També és molt encertat que posis èmfasi en els riscos, especialment la dependència de grans plataformes tecnològiques i la gestió de dades sensibles. És una reflexió molt rellevant en el context actual, i demostra una mirada crítica alineada amb els continguts del repte.
Com a aportació, potser podries aprofundir una mica més en exemples concrets de com es podria aplicar aquesta governança digital que menciones. Per exemple, podries plantejar mecanismes específics de participació online de les sòcies (assemblees digitals, votacions, plataformes col·laboratives, etc.), que reforçarien encara més aquesta dimensió democràtica.
També podria ser interessant explorar una mica més el repte de la deshumanització del servei, ja que en el sector bancari és especialment crític: com podria Fiare mantenir aquesta proximitat tot i digitalitzar processos? Això enriquiria encara més la teva anàlisi.
En conjunt, és una aportació molt equilibrada, amb una bona combinació d’oportunitats, riscos i propostes, i molt coherent amb els valors de l’economia social i solidària.
Salutacions,
Pol
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el Anàlisi de la digitalització a l’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV)
- Pol-Sewlan Agbogladja Torres says:
AECV (David Hernández)
Hola David,
M’ha semblat una anàlisi molt completa i molt ben treballada. Es nota que has fet un esforç important per entendre no només el paper actual de la digitalització a l’AECV, sinó també cap a on podria evolucionar. Especialment destacable és com estructures el text en oportunitats, riscos i estratègies, ja que facilita molt la lectura i dona una visió global molt clara.
També trobo molt encertat que vagis més enllà de la digitalització funcional i posis el focus en la governança democràtica. Aquesta mirada és molt coherent amb els valors de l’economia social i solidària i aporta molta profunditat a l’anàlisi. A més, la part d’indicadors d’impacte social està molt ben pensada i demostra una visió estratègica molt interessant sobre com les dades poden generar valor real per a l’entitat.
Finalment, m’ha agradat molt que incorporis aspectes sovint poc tractats com la sobirania tecnològica o l’impacte ambiental, ja que això enriqueix molt el treball i el fa més crític i complet.
Per millorar, et proposaria:Concretar una mica més com s’implementarien algunes propostes, com per exemple l’ús de Decidim o els processos participatius.
Desenvolupar més com es recollirien i gestionarien les dades d’impacte en la pràctica. - Eric Roca Sayas says:
Hola David,
Crec que has fet una anàlisi molt completa del paper de la digitalització a l’AECV, sobretot per la manera com combines diferents aspectes com la gestió, la participació i la transparència. Es veu que tens una visió bastant global del que pot aportar la digitalització en una entitat amb impacte social.Per afegir una mica al que ja s’ha comentat, penso que potser es podria aprofundir més en la priorització de les propostes. Planteges moltes idees interessants, però potser ajudaria a concretar quines serien més viables a curt termini, tenint en compte els recursos reals de l’entitat. Això faria que l’anàlisi fos encara més pràctica.
També crec que es podria desenvolupar una mica més la tensió entre digitalització i proximitat. En una entitat com aquesta, que treballa amb col·lectius vulnerables, és important assegurar que la digitalització no generi barreres ni substitueixi el contacte directe amb les persones.
En aquest sentit, potser seria interessant pensar en algun tipus d’acompanyament digital per als usuaris o les famílies, per garantir que la tecnologia realment ajudi a millorar la inclusió.
En general, crec que el treball està molt ben enfocat, però amb aquests petits ajustos encara podria guanyar més força.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Digitalització i Economia Social i Solidària
- Pol Alcántara Cadevall says:
Bon dia, Sadia,
Revisant la pàgina web de La Fageda, he vist que té un gran conjunt d’informació plasmat d’una manera molt visual i intuïtiva, donant a la seva plataforma de difusió poc marge de millora (a grans trets).
Crec que la teva anàlisi està més centrat en la tecnologia interna de l’empresa: és a dir, la tecnologia que usa en el seu procés de producció o d’interacció amb els seus treballadors. Aquesta empresa té més de 650 treballadors, segons les mateixes dades de l’entitat (La Fageda, 2026); per tant, estem parlant d’una gran empresa (MicroBank, 2025). Amb aquestes característiques, potser podríem plantejar millores per tal que l’entitat sigui pionera en aspectes centrats a l’ús de plataformes digitals centrades en el client i no enfocar-nos tant en l’operativa.
Seguint aquesta línia, es podria considerar desenvolupar una plataforma que, en escanejar els productes de La Fageda, doni especificacions dels components que conformen l’aliment o, fins i tot, derivi a receptes que es puguin fer amb aquell i altres productes de l’entitat (o fins i tot amb productes d’altres empreses que es puguin associar). Un exemple d’aquest tipus d’aplicació seria “Yuka”, una app que dona informació de la composició de molts productes alimentaris i cosmètics (Rubio, 2025). Es podria incloure també un espai de comentaris per tal que els consumidors deixin ressenyes dels productes o suggeriments de com cuinar-los.
D’aquesta manera, es milloraria la transparència dels productes amb els comentaris oberts dels consumidors, es generaria un ecosistema de comunicació entre clients i l’empresa, s’augmentaria la interacció entre tots els participants del procés productiu i s’estimularia la compra amb un màrqueting més transparent.
Moltes gràcies per la teva anàlisi i espero saber la teva opinió al respecte!
Pol
MicroBank. (2025). Petita, mitjana i gran empresa: diferències i característiques. https://www.microbank.com/ca/blog/p/diferencies-petita-i-mitjana-empresa.html.
La Fageda. (2026). La Fageda https://www.fageda.com/.
Rubio, I. [Isabel]. (2025). Moda, comida y cosmética: ‘apps’ que descifran la composición y el impacto ambiental de las compres. El País. https://elpais.com/tecnologia/2025-08-07/moda-comida-y-cosmetica-apps-que-descifran-la-composicion-y-el-impacto-ambiental-de-las-compras.html.
- Pol-Sewlan Agbogladja Torres says:
Hola Sadia,
He trobat la teva anàlisi molt ben enfocada i amb una estructura molt clara, cosa que facilita molt la comprensió del contingut. Es veu que tens una bona comprensió del model de La Fageda i, sobretot, que saps situar la digitalització com un recurs que dona suport a la seva finalitat social, i no com un element central. Aquest plantejament és molt adequat i coherent amb els principis de l’economia social i solidària.
També m’ha semblat molt encertat com planteges les oportunitats vinculades a la transparència i la traçabilitat dels productes, ja que connecta molt bé amb les demandes actuals dels consumidors. A més, la idea de reforçar la participació interna a través d’eines digitals està molt ben argumentada i aporta valor a l’anàlisi. En general, el text està molt equilibrat, ja que combines de manera adequada els beneficis amb els riscos, especialment quan menciones la dependència tecnològica o les possibles desigualtats en competències digitals.
A més, les estratègies que proposes estan ben alineades amb els valors de l’ESS i aporten una visió constructiva i realista sobre com avançar en aquest procés de digitalització.
Per millorar, et proposaria:Desenvolupar una mica més la situació actual de La Fageda en l’àmbit digital, concretant quines eines utilitza i quin impacte tenen en el dia a dia.
Fer les propostes una mica més específiques i aplicades, explicant com es podrien dur a terme en la pràctica, especialment en relació amb la participació i la gestió de dades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Un pas cap a la modernització tecnològica
- Eloy Hospital Llop says:
Hola Nuria
Crec que la teva anàlisi és molt encertada sobretot quan destaques la falta d´informació sobre el model de plataforma i de governança. Tot i això afegiria que la digitalització no es neutra, sinó que incorpora determinades lògiques econòmiques que poden entrar en tensió amb els valors de l´ESS. Potser seria interessant aprofundir en el grau de dependència de plataformes com Instagram o Twitter que responen a models al capitalisme de plataforma.
També m´ha semblat molt destacable el que comentés sobre la governança però crec que es podria reforçar analitzant com les eines digitals no només faciliten la participació sinó que també poder generar noves desigualtats si no es garanteix l´accés i les competències digitals de totes les persones implicades.
A mes dels recursos necessaris penso que cal tenir en compte els impactes a un llar termini, ja que una digitalització que només estigui centrada en la visibilitat pot desplaçar la missió social de l´entitat.
En definitiva, coincideixo amb tu que és una oportunitat però crec que la clau es que aquesta digitalització sigui coherent amb els valors de l´ESS, sostenible i inclusiva.
- Nuria Gironell Parramon says:
Hola Eloy,
Certament, la digitalització no és neutra, i encara menys en el cas de plataformes com Instagram o Twitter, que tendeixen a prioritzar la visualització ràpida i l’impacte immediat. Aquestes lògiques poden generar tensions amb els valors de l’ESS, que el que persegueixen és una divulgació més profunda i rigorosa de les realitats socials per tal de sensibilitzar i generar coneixement crític. En aquest sentit, són les entitats les que han d’adaptar les seves formes de comunicació per encaixar amb aquestes dinàmiques sense perdre coherència amb els seus valors.
Seguint amb el tema de plataformes externes i les repercussions a llarg termini, penso que s’ha de tenir molta cura amb la utilització de plataformes gestores per la recaptació de donacions. Aquestes sovint es nodreixen de comissions, fet que pot incentivar a fer campanyes més agressives orientades a obtenir resultats econòmics ràpids. Tot i que poden ser efectives a curt termini, poden entrar en conflicte amb els valors de l’ESS i acabar generant conseqüències negatives per a l’entitat a llarg termini, tant a nivell econòmic com reputacional.
Gràcies per la teva aportació!
Núria
- David Serres Olmeda says:
Hola Nuria i Eloy!
Interessant debat que heu generat sobre aquesta Fundació.
M’ha fet reflexionar sobre el punt de la Nuria sobre l’us d’entitats externes que cobren comissió per la recaptació social. Tal i com apunteu aquesta “mercantilització” de la solidaritat ens porta riscos més aviat reputacionals -no veig tan clars els econòmics que esmenta Nuria-, perque aquesta entitat pot acabar caient en campanyes agressives que desvirtuin els valors de l’ESS.
Poca cosa puc afegir al risc que heu fet esment, simplement com a proposta de millora, no creieu que seria més apropiat plantejar-se altres alternatives? He pensat en dues:
Per exemple, Nuria esmenta el procomú. Per què en comptes d’intermediaris comercials no optar per plataformes de micromecenatge ètic com Goteo.org? Tornant així a la lògica del retorn social i no pas del lucre.
Un altre possible solució, no és pas la gestió individual, sino la intercooperació. Es a dir compartir infraestructures digitals i servidors ètics amb altres entitats per reduir costos.
Per tant, arribat a aquest punt, crec que el repte no és si tenen o no recursos per a la digitalització, sino si son capaços de dissenyar xarxer tecnològiques que ens facin més independents i sortir de l’equació lògica del capital i de les comissions.
Salutacions
David
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el Keras Buti: Cultivant comunitat més enllà de les plataformes digitals.
- Jordi Colom Rabaso says:
Bon dia Pol, Keras Buti m’ha despertat l’interès, seguint la informació que hi ha a les xarxes. Sintetitzo que es una associació de economia social i solidària , que promou la sobirania alimentaria ecològica amb productes Km0 des del seu espai agrari de “les cabasses” . Combina un punt de venda dels productes agroecològics, cuina comunitària “La marmita” cuina social ”la suculenta”.
Dona a entendre que totes les iniciatives prioritzen la participació col·lectiva presencial a la digitalització. Aquesta aposta pel mon real dona resposta a controlar l’escala i evitar el que coneixem com ”morir d’èxit”.
El meu plantejament es millorar la comunicació interna i la participació assembleària dels nodes repartits per l’Hospitalet de Llobregat mitjançant grups de Telegram, Signal, whatsapp, fòrum en la website.. es podria compartir actes, facilitar la participació, reduir temps de trasllat.
Amb uns sistema de gestió ERP podrien reduir tasques administratives i reduint errors, millorar la gestió de les compres i la logística eficientment , augmentant la transparència
Enfortir la traçabilitat entre els espais físics, conèixer l’estat de la collita, la climatologia per preveure accions correctores, la gestió de voluntaris en definitiva visualitzar en tot moment els beneficis de l’acció social de Keras Buti traduït del romaní es “fem coses?”
ODS11 CIUTATS i COMUNITATS SOSTENIBLES
ODS12 CONSUM I PRODUCCIÓ RESPONSABLE
OSD17 ALIANÇA PELS OBJECTIUS
Fonts:
Keras Buti (2026), LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). (2020). Compromisos de l’Aliança Catalunya 2030. Generalitat de Catalunya. https://cads.gencat.cat/ca/alianca/compromisos/
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat4el EL TEB I LA TRANSFORMACION DIGITAL: FACIL, COMPETITIVA I RESPONSABLE
- Nuria Gironell Parramon says:
Bona nit David,
Seguint amb l’esperit d’entitat sostenible i social, i amb el seu principal objectiu de posar les persones al centre, és molt interessant el projecte del programa de televisió.
Iniciatives com aquesta ajuden a fomentar la inclusió i a reduir distàncies entre persones, tot afavorint la participació i la visibilitat de col·lectius diversos. Des de la perspectiva de l’ESS, és un bon exemple de com la digitalització pot tenir un impacte positiu si es posa al servei de les persones.
Un altre aspecte que considero molt rellevant és l’aprofitament de les dades, especialment en entitats amb recursos limitats. Una bona anàlisi pot ajudar a reduir costos tot i que requereix d’una inversió inicial elevada.
Tot i així, crec que el repte principal és trobar l’equilibri entre eficiència i inclusió, per evitar que la digitalització acabi generant noves barreres per a les persones amb més dificultats.
Fins aviat,Núria
- David Serres Olmeda says:
Hola Nuria,
M’acontenta que destaquis el projecte TEBvist, perquè és tracta d’una de les eines que més visibilitat dona a la Comunitat TEB. Concideixo amb tu, és un punt clau de l’ESS que la tecnologia dexi de ser un element fred i es converteixi en altaveu.
Busco alguna discrepància amb tu però no és posible, perquè la teva reflexió sobre equilibri entre eficiència i inclusió també és mol encertada. Precisament per això en la meva anàlisi posterior, he posat èmfasi en l’accessibilitat cognitiva (Lectura Fàcil Digital), per saltar barreres.
Moltes gràcies,
David
-
- Veronica Garcia Valverde says:
Bon dia David,
M’ha semblat molt interessant la teva aportació, sobretot la manera com relaciones la digitalització amb diferents àmbits del TEB, com la participació, la producció i la sostenibilitat. Crec que dona una visió bastant completa de com la tecnologia pot influir en l’organització.
En especial, trobo molt encertat l’exemple de TEBvist, ja que es veu clarament com la digitalització pot generar espais de participació i donar més visibilitat a col·lectius que sovint tenen menys presència.
Com a possible millora, potser es podria concretar una mica més quines eines digitals utilitzen o podrien utilitzar en aquests àmbits (per exemple, en la gestió de dades o en la part logística), per fer l’anàlisi encara més aplicada.
En general, crec que és una aportació molt ben treballada i interessant.
També em fa pensar en fins a quin punt la digitalització pot ajudar a millorar l’eficiència sense perdre el focus social de l’entitat.
Moltes gràcies!
Veronica Garcia- David Serres Olmeda says:
Bona tarda Verónica,
Sempre s’agraeix la proposta de millora. M’agrada molt que toquis el tema de l’eficiència, perquè es precissament com ja saps, on sorgeix el debat ètic més intens. Coincideixo amb tu: el risc es que, buscant ser més eficients, acabem adoptant dinàmiques de capitalisme de plataforma, que poden deshumanitzar.
Com persona relacionada directament relacionada amb el TEB (hi treballa el meu germà), assisteixo a molts actes institucionals, inauguracions, aniversaris, etcètera… i el discurs recurrent , amb el seu President al front és: “la supervivència del TEB depèn que siguem capaços de poder innovar i competir amb la resta d’empreses del sector”. Després d’unes setmanes d’aprofundir en el meu cas, no vaig a contradir-lo i en aquesta “supervivència” son comprensibles “incursions” en el capitalisme de plataforma. Si encara estas en el sistema, estàs en peu, més endavant igual tens la oportunitat per influir i fer canvis que transformin tot el que ens deshumanitza.
El que sí poden fer bé aquestes ESS, és aprofitar les eines que estan implantant, però atents a que els algoritmes d’optimització no suposin eines de control per pressionar al treballador. Hauria de ser al revès, l’algoritme al seu servei.
Moltes gràcies,
David
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el Comunitat Activa i el repte de la digitalització en la inclusió sociolaboral
- Veronica Garcia Valverde says:
Hola Eloy,
Em sembla molt interessant la teva aportació, sobretot perquè abordes la digitalització des d’un àmbit molt concret com és la inserció sociolaboral, on realment es veuen molt clarament tant les oportunitats com els riscos.
Crec que és molt encertat que posis el focus en la bretxa digital, ja que en el cas de Comunitat Activa pot ser un dels principals reptes, tenint en compte el perfil de les persones usuàries. En aquest sentit, la digitalització pot ser alhora una oportunitat per millorar l’accés al mercat laboral, però també un risc si no es tenen en compte les desigualtats en l’accés a dispositius o en les competències digitals.
També trobo molt interessant la relació que fas amb les plataformes digitals de recerca de feina, perquè actualment molts processos de selecció ja es fan en línia, i això fa que aquestes competències siguin gairebé imprescindibles.
Com a possible aportació, potser es podria concretar una mica més com es treballa aquesta capacitació digital dins dels itineraris d’inserció. Per exemple, si es fan formacions específiques en competències digitals bàsiques o si hi ha un acompanyament més personalitzat segons el nivell de cada persona. Crec que això ajudaria a veure de manera més clara com s’aplica la digitalització en el dia a dia de l’entitat.
D’altra banda, m’agrada molt el que comentes sobre el risc que una digitalització excessiva pugui afectar la relació humana, que en aquest tipus de projectes és fonamental. Això fa pensar que el repte no és només incorporar tecnologia, sinó trobar l’equilibri perquè aquesta sigui una eina que complementi l’acompanyament social i no el substitueixi.
En general, crec que és una aportació molt completa i ben enfocada, especialment perquè aconsegueixes combinar la dimensió tecnològica amb la social, que és clau en aquest tipus d’iniciatives.
- Laia Orduña de la Viuda says:
Bon dia Eloy,
En primer lloc, comentar-te que considero que és una entitat que està molt ben connectada i actualitzada amb el món digital. Ofereixen l’opció de fer donacions a través de la seva pàgina web amb diferents mètodes de pagament, per donar facilitats a les persones que vulguin aportar el seu gra de sorra. També tens la opció d’inscriure’t en els seus cursos i tallers de l’Escola de Formació de Voluntariat d’ABD de manera en línia o, fins i tot, de fer-te voluntari per ajudar a l’organització també de forma digital.
En referència a la bretxa digital, també considero que és un dels principals problemes que té aquesta organització, tenint en compte que el seu públic objectiu són persones en situació de vulnerabilitat. Moltes d’aquestes persones el més segur és que no disposin de dispositius per connectar-se amb Comunitat Activa i ,si en tenen, és molt probable que no tinguin les habilitats o els coneixements per poder utilitzar-los de manera autònoma; com per exemple per poder fer el registre o el seu seguiment dins de l’entitat. Per tal de reduir aquesta bretxa, seria important no només oferir formació en competències digitals, sinó també garantir l’accés a recursos tecnològics i un acompanyament continu adaptat a les necessitats de cada persona.
Estic d’acord amb el repte que planteges, mantenir els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) però adaptar-se a la digitalització no és fàcil, especialment tenint en compte les facilitats que ofereixen les grans corporacions. Per això, el repte no és només tecnològic, sinó també ètic i estratègic. El fet de decidir com utilitzar aquestes eines sense generar dependències ni contradiccions amb els seus valors. Per altra banda, és important mantenir la balança equilibrada entre el creixement de l’organització i la preservació dels valors que la representen.
Per últim, considero que és important destacar que estan presents a moltes de les xarxes socials; ja que disposen de Facebook, Instagram, X, Youtube, LinkedIn i un canal de difusió de WhatsApp, des dels quals pengen les últimes notícies de l’entitat. Aquests mètodes de comunicació els permeten estar connectats amb les entitats col·laboradores, a més d’ajuda per a què els trobin noves organitzacions per poder formar noves aliances.
Molt bona feina!Laia Orduña.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Axel.
Després de fer-li una ullada a la pàgina web de Som Mobilitat, m’ha semblat molt coherent amb els principis de les ESS, donant ènfasi a la sostenibilitat i a la cura del medi ambient.
Pel que fa a la digitalització, he vist que tenen un espai en comú amb Som Energia i Som Connexió, que junts fan “Ecosistema IT” basat en la col·laboració entre cooperatives en l’àmbit digital on no només comparteixen idees i estratègies tecnològiques sobre sostenibilitat en l’entorn, sinó que transformen el seu sistema de gestió en una intercooperació amb les altres cooperatives.
Som Mobilitat (2005). Som Mobilitat. https://sommobilitat.coop/cooperatives-creem-lecosistema-it/
Hola Axel,
M’ha semblat molt encertat que plantegis que, en el cas de Som Mobilitat, la digitalització no és un suport complementari, sinó una part estructural del mateix servei. Precisament per això, crec que el teu text apunta a una qüestió molt rellevant: quan la reserva, l’accés al vehicle, el tancament del servei i fins i tot una part de la participació interna passen per plataformes digitals, la tecnologia ja no és només una eina d’eficiència, sinó també una condició d’accés. La mateixa Som Mobilitat explica que moltes gestions es fan a través de l’app, i les condicions del servei indiquen que cal disposar d’un telèfon connectat a internet per poder accedir al vehicle (Som Mobilitat, s. d.-a; Som Mobilitat, 2021).
Per això, jo aprofundiria una mica més en una tensió que em sembla central: si el servei és tan digitalitzat, la inclusió no depèn només de tenir un model cooperatiu o sostenible, sinó també de garantir que totes les persones el poden utilitzar en condicions reals d’autonomia. No es tracta només de tenir accés a una app, sinó de saber-la fer servir, gestionar incidències, entendre els passos del procés i no quedar exclòs si falla el mòbil o la connexió. De fet, les preguntes freqüents de Som Mobilitat indiquen que cal tenir bateria i internet per iniciar i finalitzar la reserva i per obrir i tancar les portes del vehicle, cosa que fa visible fins a quin punt la capa digital és inseparable del servei (Som Mobilitat, s. d.-b). Això em sembla interessant perquè mostra que el model és molt autònom, però també que la cooperativa ha de pensar què passa quan una part de la base social no encaixa del tot en aquest ús digital intensiu.
També crec que la referència a Decidim et dona molt recorregut, però encara es podria explotar més. Decidim no es defineix només com una plataforma digital de participació, sinó com una infraestructura pública-comuna feta amb programari lliure, pensada per ampliar l’accés a la participació, obrir espais de deliberació i evitar una participació purament reduïda a clics. A més, la seva pròpia documentació insisteix en la importància de la combinació entre espais digitals i presencials, així com en l’accessibilitat i la formació com a condicions perquè la participació sigui realment inclusiva (Decidim Documentation, s. d.). Portat al cas de Som Mobilitat, això reforça una idea important: si la cooperativa digitalitza tant l’operativa del servei com la governança interna, el repte no és només que la tecnologia funcioni, sinó que aquesta digitalització continuï sent comprensible, híbrida i democràtica en la pràctica.
En aquesta línia, també em sembla útil connectar el teu text amb el debat europeu sobre mobilitat digital inclusiva. Una publicació de CINEA sobre projectes europeus de transport apunta que el progrés digital en mobilitat pot excloure alguns col·lectius, com persones grans, migrants, persones amb discapacitat o amb menys recursos, i conclou que els serveis digitals de transport han d’incloure, i no substituir, el contacte humà (European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency, 2023). Això em sembla especialment rellevant per a Som Mobilitat, perquè quan la plataforma és el servei, l’acompanyament i els mecanismes de suport deixen de ser un detall secundari i passen a formar part de la qualitat del model cooperatiu.
Finalment, crec que també et podria reforçar molt l’argument una idea que apareix en un informe de l’EUPAN sobre serveis digitals inclusius: la combinació de canals continua sent la millor opció, el contacte humà genera confiança i no tot s’hauria de traslladar a procediments 100% digitals (European Public Administration Network, 2024). Relacionat amb Som Mobilitat, això obre una pregunta molt potent: si la cooperativa vol que la seva digitalització estigui al servei del bé comú, potser no n’hi ha prou amb tenir una app eficient, sinó que també cal pensar com acompanya, forma i dona alternatives a les persones que poden trobar més barreres d’ús.
En resum, crec que la teva aportació es podria reforçar encara més si afegeixes aquesta idea: en Som Mobilitat, la digitalització no és només una oportunitat d’eficiència i escalabilitat, sinó també un possible filtre d’accés al servei i a la participació. I precisament per això, en una cooperativa, la qualitat del projecte no s’hauria de mesurar només per com funciona la tecnologia, sinó també per com inclou, acompanya i reparteix el control sobre el seu ús.
Bibliografia
Decidim Documentation. (s. d.). About. https://docs.decidim.org/en/develop/understand/about.html
European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency. (2023, 15 de novembre). Mind the gap: Travel apps need human help to bridge digital divide. https://cinea.ec.europa.eu/news-events/news/mind-gap-travel-apps-need-human-help-bridge-digital-divide-2023-11-15_en
European Public Administration Network. (2024). Innovative practices in inclusive digital public services. https://www.eupan.eu/wp-content/uploads/2024/02/EUPAN-ES-DIGITAL-DIVIDE-FINAL-REPORT.pdf
Som Mobilitat. (2021, 1 de desembre). Contracte Marc – Condicions Generals d’ús del Servei. https://sommobilitat.coop/wp-content/uploads/2018/04/Condicions_ACTUALS_MAPA.pdf
Som Mobilitat. (s. d.-a). Funcionament del servei de carsharing. https://sommobilitat.coop/funcionament-servei-carsharing/
Som Mobilitat. (s. d.-b). Preguntes freqüents | Carsharing. https://sommobilitat.coop/faqs/
Som Mobilitat. (s. d.-c). Condicions d’ús. https://decidim.sommobilitat.coop/pages/terms-of-service