Publicat per 
Debat2el Anàlisi de la digitalització a l’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV)
- Pol-Sewlan Agbogladja Torres says:
AECV (David Hernández)
Hola David,
M’ha semblat una anàlisi molt completa i molt ben treballada. Es nota que has fet un esforç important per entendre no només el paper actual de la digitalització a l’AECV, sinó també cap a on podria evolucionar. Especialment destacable és com estructures el text en oportunitats, riscos i estratègies, ja que facilita molt la lectura i dona una visió global molt clara.
També trobo molt encertat que vagis més enllà de la digitalització funcional i posis el focus en la governança democràtica. Aquesta mirada és molt coherent amb els valors de l’economia social i solidària i aporta molta profunditat a l’anàlisi. A més, la part d’indicadors d’impacte social està molt ben pensada i demostra una visió estratègica molt interessant sobre com les dades poden generar valor real per a l’entitat.
Finalment, m’ha agradat molt que incorporis aspectes sovint poc tractats com la sobirania tecnològica o l’impacte ambiental, ja que això enriqueix molt el treball i el fa més crític i complet.
Per millorar, et proposaria:Concretar una mica més com s’implementarien algunes propostes, com per exemple l’ús de Decidim o els processos participatius.
Desenvolupar més com es recollirien i gestionarien les dades d’impacte en la pràctica. - Eric Roca Sayas says:
Hola David,
Crec que has fet una anàlisi molt completa del paper de la digitalització a l’AECV, sobretot per la manera com combines diferents aspectes com la gestió, la participació i la transparència. Es veu que tens una visió bastant global del que pot aportar la digitalització en una entitat amb impacte social.Per afegir una mica al que ja s’ha comentat, penso que potser es podria aprofundir més en la priorització de les propostes. Planteges moltes idees interessants, però potser ajudaria a concretar quines serien més viables a curt termini, tenint en compte els recursos reals de l’entitat. Això faria que l’anàlisi fos encara més pràctica.
També crec que es podria desenvolupar una mica més la tensió entre digitalització i proximitat. En una entitat com aquesta, que treballa amb col·lectius vulnerables, és important assegurar que la digitalització no generi barreres ni substitueixi el contacte directe amb les persones.
En aquest sentit, potser seria interessant pensar en algun tipus d’acompanyament digital per als usuaris o les famílies, per garantir que la tecnologia realment ajudi a millorar la inclusió.
En general, crec que el treball està molt ben enfocat, però amb aquests petits ajustos encara podria guanyar més força.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Digitalització i Economia Social i Solidària
- Pol Alcántara Cadevall says:
Bon dia, Sadia,
Revisant la pàgina web de La Fageda, he vist que té un gran conjunt d’informació plasmat d’una manera molt visual i intuïtiva, donant a la seva plataforma de difusió poc marge de millora (a grans trets).
Crec que la teva anàlisi està més centrat en la tecnologia interna de l’empresa: és a dir, la tecnologia que usa en el seu procés de producció o d’interacció amb els seus treballadors. Aquesta empresa té més de 650 treballadors, segons les mateixes dades de l’entitat (La Fageda, 2026); per tant, estem parlant d’una gran empresa (MicroBank, 2025). Amb aquestes característiques, potser podríem plantejar millores per tal que l’entitat sigui pionera en aspectes centrats a l’ús de plataformes digitals centrades en el client i no enfocar-nos tant en l’operativa.
Seguint aquesta línia, es podria considerar desenvolupar una plataforma que, en escanejar els productes de La Fageda, doni especificacions dels components que conformen l’aliment o, fins i tot, derivi a receptes que es puguin fer amb aquell i altres productes de l’entitat (o fins i tot amb productes d’altres empreses que es puguin associar). Un exemple d’aquest tipus d’aplicació seria “Yuka”, una app que dona informació de la composició de molts productes alimentaris i cosmètics (Rubio, 2025). Es podria incloure també un espai de comentaris per tal que els consumidors deixin ressenyes dels productes o suggeriments de com cuinar-los.
D’aquesta manera, es milloraria la transparència dels productes amb els comentaris oberts dels consumidors, es generaria un ecosistema de comunicació entre clients i l’empresa, s’augmentaria la interacció entre tots els participants del procés productiu i s’estimularia la compra amb un màrqueting més transparent.
Moltes gràcies per la teva anàlisi i espero saber la teva opinió al respecte!
Pol
MicroBank. (2025). Petita, mitjana i gran empresa: diferències i característiques. https://www.microbank.com/ca/blog/p/diferencies-petita-i-mitjana-empresa.html.
La Fageda. (2026). La Fageda https://www.fageda.com/.
Rubio, I. [Isabel]. (2025). Moda, comida y cosmética: ‘apps’ que descifran la composición y el impacto ambiental de las compres. El País. https://elpais.com/tecnologia/2025-08-07/moda-comida-y-cosmetica-apps-que-descifran-la-composicion-y-el-impacto-ambiental-de-las-compras.html.
- Pol-Sewlan Agbogladja Torres says:
Hola Sadia,
He trobat la teva anàlisi molt ben enfocada i amb una estructura molt clara, cosa que facilita molt la comprensió del contingut. Es veu que tens una bona comprensió del model de La Fageda i, sobretot, que saps situar la digitalització com un recurs que dona suport a la seva finalitat social, i no com un element central. Aquest plantejament és molt adequat i coherent amb els principis de l’economia social i solidària.
També m’ha semblat molt encertat com planteges les oportunitats vinculades a la transparència i la traçabilitat dels productes, ja que connecta molt bé amb les demandes actuals dels consumidors. A més, la idea de reforçar la participació interna a través d’eines digitals està molt ben argumentada i aporta valor a l’anàlisi. En general, el text està molt equilibrat, ja que combines de manera adequada els beneficis amb els riscos, especialment quan menciones la dependència tecnològica o les possibles desigualtats en competències digitals.
A més, les estratègies que proposes estan ben alineades amb els valors de l’ESS i aporten una visió constructiva i realista sobre com avançar en aquest procés de digitalització.
Per millorar, et proposaria:Desenvolupar una mica més la situació actual de La Fageda en l’àmbit digital, concretant quines eines utilitza i quin impacte tenen en el dia a dia.
Fer les propostes una mica més específiques i aplicades, explicant com es podrien dur a terme en la pràctica, especialment en relació amb la participació i la gestió de dades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Un pas cap a la modernització tecnològica
- Eloy Hospital Llop says:
Hola Nuria
Crec que la teva anàlisi és molt encertada sobretot quan destaques la falta d´informació sobre el model de plataforma i de governança. Tot i això afegiria que la digitalització no es neutra, sinó que incorpora determinades lògiques econòmiques que poden entrar en tensió amb els valors de l´ESS. Potser seria interessant aprofundir en el grau de dependència de plataformes com Instagram o Twitter que responen a models al capitalisme de plataforma.
També m´ha semblat molt destacable el que comentés sobre la governança però crec que es podria reforçar analitzant com les eines digitals no només faciliten la participació sinó que també poder generar noves desigualtats si no es garanteix l´accés i les competències digitals de totes les persones implicades.
A mes dels recursos necessaris penso que cal tenir en compte els impactes a un llar termini, ja que una digitalització que només estigui centrada en la visibilitat pot desplaçar la missió social de l´entitat.
En definitiva, coincideixo amb tu que és una oportunitat però crec que la clau es que aquesta digitalització sigui coherent amb els valors de l´ESS, sostenible i inclusiva.
- Nuria Gironell Parramon says:
Hola Eloy,
Certament, la digitalització no és neutra, i encara menys en el cas de plataformes com Instagram o Twitter, que tendeixen a prioritzar la visualització ràpida i l’impacte immediat. Aquestes lògiques poden generar tensions amb els valors de l’ESS, que el que persegueixen és una divulgació més profunda i rigorosa de les realitats socials per tal de sensibilitzar i generar coneixement crític. En aquest sentit, són les entitats les que han d’adaptar les seves formes de comunicació per encaixar amb aquestes dinàmiques sense perdre coherència amb els seus valors.
Seguint amb el tema de plataformes externes i les repercussions a llarg termini, penso que s’ha de tenir molta cura amb la utilització de plataformes gestores per la recaptació de donacions. Aquestes sovint es nodreixen de comissions, fet que pot incentivar a fer campanyes més agressives orientades a obtenir resultats econòmics ràpids. Tot i que poden ser efectives a curt termini, poden entrar en conflicte amb els valors de l’ESS i acabar generant conseqüències negatives per a l’entitat a llarg termini, tant a nivell econòmic com reputacional.
Gràcies per la teva aportació!
Núria
- David Serres Olmeda says:
Hola Nuria i Eloy!
Interessant debat que heu generat sobre aquesta Fundació.
M’ha fet reflexionar sobre el punt de la Nuria sobre l’us d’entitats externes que cobren comissió per la recaptació social. Tal i com apunteu aquesta «mercantilització» de la solidaritat ens porta riscos més aviat reputacionals -no veig tan clars els econòmics que esmenta Nuria-, perque aquesta entitat pot acabar caient en campanyes agressives que desvirtuin els valors de l’ESS.
Poca cosa puc afegir al risc que heu fet esment, simplement com a proposta de millora, no creieu que seria més apropiat plantejar-se altres alternatives? He pensat en dues:
Per exemple, Nuria esmenta el procomú. Per què en comptes d’intermediaris comercials no optar per plataformes de micromecenatge ètic com Goteo.org? Tornant així a la lògica del retorn social i no pas del lucre.
Un altre possible solució, no és pas la gestió individual, sino la intercooperació. Es a dir compartir infraestructures digitals i servidors ètics amb altres entitats per reduir costos.
Per tant, arribat a aquest punt, crec que el repte no és si tenen o no recursos per a la digitalització, sino si son capaços de dissenyar xarxer tecnològiques que ens facin més independents i sortir de l’equació lògica del capital i de les comissions.
Salutacions
David
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el Keras Buti: Cultivant comunitat més enllà de les plataformes digitals.
- Jordi Colom Rabaso says:
Bon dia Pol, Keras Buti m’ha despertat l’interès, seguint la informació que hi ha a les xarxes. Sintetitzo que es una associació de economia social i solidària , que promou la sobirania alimentaria ecològica amb productes Km0 des del seu espai agrari de “les cabasses” . Combina un punt de venda dels productes agroecològics, cuina comunitària “La marmita” cuina social ”la suculenta”.
Dona a entendre que totes les iniciatives prioritzen la participació col·lectiva presencial a la digitalització. Aquesta aposta pel mon real dona resposta a controlar l’escala i evitar el que coneixem com ”morir d’èxit”.
El meu plantejament es millorar la comunicació interna i la participació assembleària dels nodes repartits per l’Hospitalet de Llobregat mitjançant grups de Telegram, Signal, whatsapp, fòrum en la website.. es podria compartir actes, facilitar la participació, reduir temps de trasllat.
Amb uns sistema de gestió ERP podrien reduir tasques administratives i reduint errors, millorar la gestió de les compres i la logística eficientment , augmentant la transparència
Enfortir la traçabilitat entre els espais físics, conèixer l’estat de la collita, la climatologia per preveure accions correctores, la gestió de voluntaris en definitiva visualitzar en tot moment els beneficis de l’acció social de Keras Buti traduït del romaní es “fem coses?”
ODS11 CIUTATS i COMUNITATS SOSTENIBLES
ODS12 CONSUM I PRODUCCIÓ RESPONSABLE
OSD17 ALIANÇA PELS OBJECTIUS
Fonts:
Keras Buti (2026), LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). (2020). Compromisos de l’Aliança Catalunya 2030. Generalitat de Catalunya. https://cads.gencat.cat/ca/alianca/compromisos/
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat4el EL TEB I LA TRANSFORMACION DIGITAL: FACIL, COMPETITIVA I RESPONSABLE
- Nuria Gironell Parramon says:
Bona nit David,
Seguint amb l’esperit d’entitat sostenible i social, i amb el seu principal objectiu de posar les persones al centre, és molt interessant el projecte del programa de televisió.
Iniciatives com aquesta ajuden a fomentar la inclusió i a reduir distàncies entre persones, tot afavorint la participació i la visibilitat de col·lectius diversos. Des de la perspectiva de l’ESS, és un bon exemple de com la digitalització pot tenir un impacte positiu si es posa al servei de les persones.
Un altre aspecte que considero molt rellevant és l’aprofitament de les dades, especialment en entitats amb recursos limitats. Una bona anàlisi pot ajudar a reduir costos tot i que requereix d’una inversió inicial elevada.
Tot i així, crec que el repte principal és trobar l’equilibri entre eficiència i inclusió, per evitar que la digitalització acabi generant noves barreres per a les persones amb més dificultats.
Fins aviat,Núria
- David Serres Olmeda says:
Hola Nuria,
M’acontenta que destaquis el projecte TEBvist, perquè és tracta d’una de les eines que més visibilitat dona a la Comunitat TEB. Concideixo amb tu, és un punt clau de l’ESS que la tecnologia dexi de ser un element fred i es converteixi en altaveu.
Busco alguna discrepància amb tu però no és posible, perquè la teva reflexió sobre equilibri entre eficiència i inclusió també és mol encertada. Precisament per això en la meva anàlisi posterior, he posat èmfasi en l’accessibilitat cognitiva (Lectura Fàcil Digital), per saltar barreres.
Moltes gràcies,
David
-
- Veronica Garcia Valverde says:
Bon dia David,
M’ha semblat molt interessant la teva aportació, sobretot la manera com relaciones la digitalització amb diferents àmbits del TEB, com la participació, la producció i la sostenibilitat. Crec que dona una visió bastant completa de com la tecnologia pot influir en l’organització.
En especial, trobo molt encertat l’exemple de TEBvist, ja que es veu clarament com la digitalització pot generar espais de participació i donar més visibilitat a col·lectius que sovint tenen menys presència.
Com a possible millora, potser es podria concretar una mica més quines eines digitals utilitzen o podrien utilitzar en aquests àmbits (per exemple, en la gestió de dades o en la part logística), per fer l’anàlisi encara més aplicada.
En general, crec que és una aportació molt ben treballada i interessant.
També em fa pensar en fins a quin punt la digitalització pot ajudar a millorar l’eficiència sense perdre el focus social de l’entitat.
Moltes gràcies!
Veronica Garcia- David Serres Olmeda says:
Bona tarda Verónica,
Sempre s’agraeix la proposta de millora. M’agrada molt que toquis el tema de l’eficiència, perquè es precissament com ja saps, on sorgeix el debat ètic més intens. Coincideixo amb tu: el risc es que, buscant ser més eficients, acabem adoptant dinàmiques de capitalisme de plataforma, que poden deshumanitzar.
Com persona relacionada directament relacionada amb el TEB (hi treballa el meu germà), assisteixo a molts actes institucionals, inauguracions, aniversaris, etcètera… i el discurs recurrent , amb el seu President al front és: «la supervivència del TEB depèn que siguem capaços de poder innovar i competir amb la resta d’empreses del sector». Després d’unes setmanes d’aprofundir en el meu cas, no vaig a contradir-lo i en aquesta «supervivència» son comprensibles «incursions» en el capitalisme de plataforma. Si encara estas en el sistema, estàs en peu, més endavant igual tens la oportunitat per influir i fer canvis que transformin tot el que ens deshumanitza.
El que sí poden fer bé aquestes ESS, és aprofitar les eines que estan implantant, però atents a que els algoritmes d’optimització no suposin eines de control per pressionar al treballador. Hauria de ser al revès, l’algoritme al seu servei.
Moltes gràcies,
David
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el Comunitat Activa i el repte de la digitalització en la inclusió sociolaboral
- Veronica Garcia Valverde says:
Hola Eloy,
Em sembla molt interessant la teva aportació, sobretot perquè abordes la digitalització des d’un àmbit molt concret com és la inserció sociolaboral, on realment es veuen molt clarament tant les oportunitats com els riscos.
Crec que és molt encertat que posis el focus en la bretxa digital, ja que en el cas de Comunitat Activa pot ser un dels principals reptes, tenint en compte el perfil de les persones usuàries. En aquest sentit, la digitalització pot ser alhora una oportunitat per millorar l’accés al mercat laboral, però també un risc si no es tenen en compte les desigualtats en l’accés a dispositius o en les competències digitals.
També trobo molt interessant la relació que fas amb les plataformes digitals de recerca de feina, perquè actualment molts processos de selecció ja es fan en línia, i això fa que aquestes competències siguin gairebé imprescindibles.
Com a possible aportació, potser es podria concretar una mica més com es treballa aquesta capacitació digital dins dels itineraris d’inserció. Per exemple, si es fan formacions específiques en competències digitals bàsiques o si hi ha un acompanyament més personalitzat segons el nivell de cada persona. Crec que això ajudaria a veure de manera més clara com s’aplica la digitalització en el dia a dia de l’entitat.
D’altra banda, m’agrada molt el que comentes sobre el risc que una digitalització excessiva pugui afectar la relació humana, que en aquest tipus de projectes és fonamental. Això fa pensar que el repte no és només incorporar tecnologia, sinó trobar l’equilibri perquè aquesta sigui una eina que complementi l’acompanyament social i no el substitueixi.
En general, crec que és una aportació molt completa i ben enfocada, especialment perquè aconsegueixes combinar la dimensió tecnològica amb la social, que és clau en aquest tipus d’iniciatives.
- Laia Orduña de la Viuda says:
Bon dia Eloy,
En primer lloc, comentar-te que considero que és una entitat que està molt ben connectada i actualitzada amb el món digital. Ofereixen l’opció de fer donacions a través de la seva pàgina web amb diferents mètodes de pagament, per donar facilitats a les persones que vulguin aportar el seu gra de sorra. També tens la opció d’inscriure’t en els seus cursos i tallers de l’Escola de Formació de Voluntariat d’ABD de manera en línia o, fins i tot, de fer-te voluntari per ajudar a l’organització també de forma digital.
En referència a la bretxa digital, també considero que és un dels principals problemes que té aquesta organització, tenint en compte que el seu públic objectiu són persones en situació de vulnerabilitat. Moltes d’aquestes persones el més segur és que no disposin de dispositius per connectar-se amb Comunitat Activa i ,si en tenen, és molt probable que no tinguin les habilitats o els coneixements per poder utilitzar-los de manera autònoma; com per exemple per poder fer el registre o el seu seguiment dins de l’entitat. Per tal de reduir aquesta bretxa, seria important no només oferir formació en competències digitals, sinó també garantir l’accés a recursos tecnològics i un acompanyament continu adaptat a les necessitats de cada persona.
Estic d’acord amb el repte que planteges, mantenir els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) però adaptar-se a la digitalització no és fàcil, especialment tenint en compte les facilitats que ofereixen les grans corporacions. Per això, el repte no és només tecnològic, sinó també ètic i estratègic. El fet de decidir com utilitzar aquestes eines sense generar dependències ni contradiccions amb els seus valors. Per altra banda, és important mantenir la balança equilibrada entre el creixement de l’organització i la preservació dels valors que la representen.
Per últim, considero que és important destacar que estan presents a moltes de les xarxes socials; ja que disposen de Facebook, Instagram, X, Youtube, LinkedIn i un canal de difusió de WhatsApp, des dels quals pengen les últimes notícies de l’entitat. Aquests mètodes de comunicació els permeten estar connectats amb les entitats col·laboradores, a més d’ajuda per a què els trobin noves organitzacions per poder formar noves aliances.
Molt bona feina!Laia Orduña.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Artesania i Sobirania Digital: El camí cap a l’autonomia a Bauharum Handmade
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Donant veu a l’ ESS
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el L’activitat física, l’esport i el lleure com a motors de creixement, inclusió i transformació social (AECV)
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Victor!!
M’ha agradat molt la teva anàlisi perquè el sector dels bancs és on la digitalització fa més por, ja que sovint serveix per tancar oficines i allunyar-se de la gent. Estic molt d’acord amb tu que el repte de Fiare és no acabar sent «un banc més» per culpa de la tecnologia.
Hi ha un punt que menciones sobre els riscos que m’ha fet pensar: com decidim a qui donem un préstec? La banca normal fa servir algorismes freds que només miren números. Una oportunitat brutal per a Fiare seria crear una «fintech ètica» on l’algorisme també tingui en compte si el projecte ajuda al barri o al medi ambient. Creus que la tecnologia podria servir perquè les mateixes sòcies participessin més en aquestes decisions de forma digital?
També m’ha semblat clau el que dius de la gestió de dades. Anant una mica més enllà, Fiare podria ser un «refugi digital» si ens garantís que les nostres dades no es venen a tercers, cosa que avui dia gairebé cap banc fa (Fuster Morell et al., 2021).
I finalment, sobre la bretxa digital: com podem fer que l’APP de Fiare sigui realment fàcil per a tothom, també per a la gent gran, sense perdre aquesta proximitat que els diferencia?
Al final, com bé dius, no es tracta de competir amb els bancs grans en tecnologia, sinó en fer servir la digitalització per ser més lliures i estar més units.
Moltes gràcies pel post, m’ha ajudat a veure que tant el meu cas (Bauharum) com el teu compartim el mateix repte: que la pantalla no ens faci perdre la comunitat!
Una abraçada!
Mariona
Bona tarda Victor,
El teu anàlisi sobre Fiare Banca Etica és molt clar i ben estructurat, i reflecteix molt bé la tensió existent entre innovació digital i manteniment dels valors propis de l’ESS.
Un dels aspectes més destacables és com expliques que la digitalització no només serveix per millorar l’eficiència, sinó també per ampliar l’accés als serveis financers i reforçar la transparència i la participació. Aquesta idea encaixa molt bé amb el model de Fiare, i està molt ben argumentada al llarg del text.
També és molt encertat que posis èmfasi en els riscos, especialment la dependència de grans plataformes tecnològiques i la gestió de dades sensibles. És una reflexió molt rellevant en el context actual, i demostra una mirada crítica alineada amb els continguts del repte.
Com a aportació, potser podries aprofundir una mica més en exemples concrets de com es podria aplicar aquesta governança digital que menciones. Per exemple, podries plantejar mecanismes específics de participació online de les sòcies (assemblees digitals, votacions, plataformes col·laboratives, etc.), que reforçarien encara més aquesta dimensió democràtica.
També podria ser interessant explorar una mica més el repte de la deshumanització del servei, ja que en el sector bancari és especialment crític: com podria Fiare mantenir aquesta proximitat tot i digitalitzar processos? Això enriquiria encara més la teva anàlisi.
En conjunt, és una aportació molt equilibrada, amb una bona combinació d’oportunitats, riscos i propostes, i molt coherent amb els valors de l’economia social i solidària.
Salutacions,
Pol