Publicat per 
Debat0el Molsa Casellas i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el Quan l’energia és de la gent: el cas de Som Energia i els principis de l’ESS
- David Serres Olmeda says:
Bon dia,
Per complementar la teva presentació, volia fer esment que avui és el dia de la dona i us linko una notícia que vaig escoltar ahir referent a Som Energia.
Es una notícia en principi positiva que reforça a Som Energia i que posa en relleu el seu compromís davant dels drets socials, condicions de treball dignes i igualtat de gènere, un altre aspecte fonamental de les ESS.
La notícia, servida per Alba Martínez, periodista de 3CatInfo a Girona, tracta de que van contractar a una noia embarassada de 9 mesos i van rebre una inspecció de treball i van tenir que demostrar que allò no era un frau. Aquest cas, ens posa els peus a terra i demostra que estem molt lluny d’una “normalitat” de feminisme i de gènere i que hi ha molta feina per endavant, i les entitats relacionades amb l’Economia Solidària i Social tindran un paper fonamental i hauran de liderar aquesta transició.
Tornant al teu treball, Som Energia és un model cooperatiu on les persones participen en la presa de decisions. “una persona, un vot”. Crec que al igual que altres models d’èxit, el creixement de la cooperativa pot dificultar la participació real de totes les seves sòcies i per tant sera important reforçar mecanismes de participació i formació en la cooperativa.
Hi ha models que impacten positivament més o menys en les societats. pero no hi ha dubte, que la teva elecció basat en les fonts renovables, ho farà.
Salutacions,
- Víctor Fernández Morodo says:
Bon dia,
M’ha semblat molt interessant l’anàlisi que fas de Som Energia, ja que tracta un sector clau com és el de l’energia. Tal com expliques, el fet que històricament el mercat energètic hagi estat dominat per grans companyies fa que iniciatives com aquesta aportin una alternativa des de la perspectiva de l’Economia Social i Solidària.
Trobo interessant el model cooperatiu que descrius, on les persones consumidores també són sòcies i participen en la presa de decisions. Aixo a part d’impulsar la producció i el consum d’energia renovable, també contribueix a una major implicació de la ciutadania en un àmbit tant important per a la sostenibilitat i la transició energètica.
També m’ha semblat encertada la reflexió que fas sobre els reptes que pot tenir en un futur la cooperativa a mesura que creix, sobretot el fet de mantenir una participació real i activa de totes les persones sòcies. Les propostes que planteges per reforçar els mecanismes de participació i la formació cooperativa em semblen adequades.
En conjunt, crec que Som Energia mostra com una organització de l’economia social pot actuar dins d’un sector complex com l’energètic i contribuir a impulsar un model més sostenible i participatiu.
Salutacions,
Víctor Fernández
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Treballar per incloure: TEB un model consolidat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el AMPANS: Diversitat sense barreres, futurs amb oportunitats.
- Marina Lana Cadenas says:
Hola Anna, m’ha semblat molt interessant la teva anàlisi d’AMPANS. Es nota que has investigat bastant l’entitat i que has intentat relacionar-la amb els tres eixos de l’economia social i solidària. Sobretot m’ha cridat l’atenció la part on expliques la diversitat de projectes que tenen jardineria, restauració, producció agroalimentària…, perquè mostra molt bé com l’activitat econòmica pot servir per generar oportunitats laborals reals per a persones amb discapacitat, que és precisament una de les idees centrals de l’ESS: posar l’economia al servei de les persones i de les seves necessitats.
En el meu cas també he analitzat una fundació que treballa amb persones amb discapacitat, la Fundació Arc de Sant Martí de Martorell, i he trobat bastants punts en comú amb el que expliques d’AMPANS. En tots dos casos es veu clarament aquesta orientació a les necessitats humanes, ja que l’activitat de l’organització gira al voltant de millorar la qualitat de vida, l’autonomia i la inclusió social d’aquest col·lectiu. També em sembla interessant que moltes d’aquestes entitats combinin serveis socials amb activitats econòmiques reals, perquè això permet crear ocupació inclusiva i alhora generar impacte al territori.
També coincideixo amb la reflexió crítica que fas sobre la gestió democràtica. Tal com explica la teoria de l’ESS, un dels eixos principals és precisament la participació i la distribució del poder en la presa de decisions. En el cas de les fundacions, com bé dius, sovint el model de governança fa que aquesta participació sigui més limitada que en altres formes jurídiques com les cooperatives. Per això trobo molt encertada la proposta que fas de reforçar els espais de participació dels diferents grups implicats persones usuàries, famílies o professionals, ja que podria apropar encara més l’entitat al model més holístic que descriu la teoria.
Finalment, també m’ha semblat interessant la teva proposta de donar més visibilitat a les pràctiques de sostenibilitat i consum responsable. En el context actual, crec que és un aspecte cada vegada més rellevant dins de l’economia social i solidària, perquè no només es tracta de generar impacte social, sinó també de contribuir a un model econòmic més sostenible.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima
- Víctor Fernández Morodo says:
Hola Núria,
M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi, sobretot per la varietat de projectes i l’impacte social que poden tenir en contextos vulnerables.
Coincideixo amb la teva reflexió final: el fet d’abastar molts àmbits pot dificultar veure l’impacte concret de cada projecte. Potser incorporar indicadors més específics ajudaria a reforçar l’anàlisi.
També crec que la digitalització podria millorar la transparència que comentes, per exemple amb informes accessibles o eines de seguiment dels projectes.
Enhorabona per el treball.Salutacions
Víctor Fernández
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Comunitat Activa, persones, oportunitats i barri construint futur
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat3el Cultura, cooperativisme i comunitat: el model de La Ciutat Invisible
- Eloy Hospital Llop says:
La Ciutat Invisible permet identificar un projecte molt coherent amb els principis de l´Economia Social i Solidària es especial a la gestió democràtica, a l´arrelament al territori i la cultura crítica.
El model combina activitat comercial amb la llibreria i els seus productes amb l´activitat comunitària i política. Això genera una fortalesa ja que genera capital social però també pot comportar riscos, quan el valor cultural i comunitari es alt però els marges econòmics són baixos la tensió entre la seva missió i la seva viabilitat pot ser intensificant. En el món actual que està dominat per les grans plataformes digital la competència en el preu és difícil d´assumir per una cooperativa de proximitat.
En quant a la governança que és l´element clau en els models de cooperativa pot ser complexa a mesura que el projecte creix, la participació requereix temps i mecanismes clars a l´hora de prendre decisions, per tant, pot existir el perill de sobrecàrrega o una concentració informal del lideratge.
Com a punt crític hi ha la dependència del públic que està sensibilitzat amb el consum crític, tot i que ha augmentat en els darrers anys continua sent poc. La sostenibilitat a llarg termini pot exigir ampliar la seva base social sense canviar la seva identitat, penso que aquí hi ha un repte estratègic per aquesta entitat.
- David Serres Olmeda says:
Hola Verònica.
Crec que has explicat molt bé com l’activitat econòmica de “La ciutat invisible”, es relaciona amb objectius culturals i socials del barri de Sants, la qual cosa crec que jo he fet molt de passada en el meu treball i hauré de revisar. Connectes molt bé els principis de l’ESS, amb el foment del consum responsable, la seva gestió democrática, que está ben arrelada al barri i la importància del treball digne.
Per altra banda, com que soc molt amic de les dades, m’hagués agradat saber més informació sobre la seva activitat cultural o el nombre de persones que están associats.
Per acabar trobo ben encertades les propostes de millora, però crec que haurien estat millor articulades si en els reptes detectats, haguessis reflexionat si el model cooperatiu te certs límits o per exemple com afecta la competència de les plataformes digitals.
Molt bona feina.
- Judith Rodríguez Ferrero says:
Bon dia,
M’ha semblat molt interessant l’entitat que has escollit i la manera com has explicat la seva relació amb l’Economia Social i Solidària. Crec que La Ciutat Invisible és un bon exemple de projecte cooperatiu que combina activitat econòmica amb impacte social i cultural. Especialment m’ha semblat rellevant el seu arrelament al barri de Sants i la manera com funciona com a espai cultural i de trobada per a la comunitat.
També estic d’acord amb la reflexió que fas sobre els reptes que afronten aquest tipus d’iniciatives, especialment la competència amb grans plataformes digitals i la necessitat de trobar un equilibri entre sostenibilitat econòmica i coherència amb els valors de l’ESS. Considero que aquests projectes són importants perquè demostren que és possible desenvolupar activitats econòmiques amb una mirada més social i transformadora.
Molt top!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el CIPO – Una visió de present i també de futur
- Eloy Hospital Llop says:
Cèsar
Trobo molt encertat l´anàlisis que has fet de CIPO en especial quan destaques la coherència que hi ha entre la seva forma jurídica i la seva missió social. Trobo molt encertat l´explicació de com la cooperativa aplica els principis de l´ESS sobretot en el fet que prima la persona sobre el capital i la reinversió dels excedents en benefici col·lectiu. també trobo molt encertat que posis en valor el càlcul del Valor Social Integrat ja que aporta una visió quantitativa a l´impacte social ja que moltes vegades queda invisible.
Com una aportació complementària es podria profunditzar més en la dimensió transformadora de l´ESS, trobo que seria molt interesant analitzar fins a quin punt promouen una participació real de les persones en la presa de decisions, en les entitats d´inclusió sociolaboral la democràcia interna ha de tenir uns mecanismes ben adaptats per tal de que funcioni correctament.
També es podria analitzar com es posiciona dintre de l´ecosistema cooperatiu del territori amb les possibles aliances estratègiques per tal de reforçar el seu impacte social i ambiental.
Però en conjunt el teu informe és molt sòlid.
- David Hernandez Dominguez says:
Bona tarda Cesar,
M’ha semblat molt interessant la teva aportació, ja que és una entitat molt arrelada a Sabadell i amb una trajectòria llarga dins de l’economia social i solidària. CIPO és molt important perquè combina la inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat i genera activitat econòmica real en diferents sectors productius, són 2 elements rellevants de l’ESS.
El Valor Social Integrat (VSI) que comentes em sembla un indicador molt útil, perquè permet quantificar l’impacte social real de les organitzacions de l’ESS, entitats com CIPO retornen a la societat un valor social molt superior al valor econòmic directe que poden produir.
En relació als punts de millora, considero que la sostenibilitat ambiental és molt correcte. Han de començar a utilitzar vehicles elèctrics o models de mobilitat més sostenibles juntament amb les activitats que poden desenvolupar com la gestió de residus o manteniment d’espais verds.
En cooperatives que treballen amb col·lectius vulnerables, és complicat garantir la participació real i accessible per a totes les persones, és interessant la teva reflexió sobre la participació interna i es podrien desenvolupar mecanismes adaptats de participació per reforçar la democràcia de l’organització.
Podries també aprofundit més en el paper de CIPO dins de l’ecosistema local de l’economia social, com tenen cooperació amb altres entitats i poden generar sinergies.
Gràcies per compartir aquesta entitat, que posa en valor iniciatives locals amb un impacte real al territori on actualment visc.
Salutacions,
David Hernández
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Anàlisi de Bauharum i de L’ESS
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Pol,
Endavant amb la teva elecció.
Salutacions,
Marc
Molt bones Pol,
Gràcies per compartir la teva elecció! Veig que Alternativa3 és un exemple clar d’ESS pel seu compromís amb el comerç i el suport als petits productors del Sud global. Segons la meva vista, és interessant destacar com aquesta cooperativa articula diversos principis de l’ESS, es pot prioritzar les persones per sobre del benefici econòmic, promoure la sostenibilitat i generar impacte social.
Un aspecte que em sembla rellevant és la seva funció educativa i de sensibilització ja que també busquen transformar els patrons de consum dels ciutadans, un objectiu clau per assolir un canvi social més ampli això mostra que Alternativa3 combina activitat econòmica i impacte social, un repte constant en les entitats de l’ESS. A més, seria interessant analitzar com gestionen la transparència i la participació dins de l’organització. Per exemple, com es prenen les decisions i com es garanteix que les seves polítiques de comerç just arriben efectivament als productors.
Finalment, una possible millora podria ser ampliar les aliances amb altres cooperatives i organitzacions de l’economia social per crear xarxes que reforcin la sostenibilitat del projecte i el seu impacte social, permetreria generar un aprenentatge col·lectiu entre entitats que comparteixen els mateixos valors.
En resum, Alternativa3 és un projecte exemplar dins del marc de l’ESS, però sempre és valuós qüestionar com l’organització implementa els seus principis i com podria millorar la seva efectivitat i impacte social a llarg termini.
Salutacions,
Sadia.