Hola a tothom! He escollit la fundació World Animal Protection perquè treballa per millorar la vida dels animals a tot el món. És una organització internacional sense ànim de lucre que es dedica a protegir els animals salvatges, millorar el benestar dels animals de granja i ajudar animals…
Hola a tothom! He escollit la fundació World Animal Protection perquè treballa per millorar la vida dels animals a…
Hola a tothom!
He escollit la fundació World Animal Protection perquè treballa per millorar la vida dels animals a tot el món. És una organització internacional sense ànim de lucre que es dedica a protegir els animals salvatges, millorar el benestar dels animals de granja i ajudar animals afectats per desastres naturals. A més, realitzen campanyes i projectes per conscienciar la societat i promoure un tracte més respectuós cap als animals.
Què és el Grup TEB? Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social solidària en format cooperativa. Fundada a Barcelona fa seixanta anys per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i d’autonomia personal per a aquest col·lectiu, en un context en què els recursos econòmics i suports governamentals eren molt limitats. Actualment, el Grup TEB és un conjunt d’entitats i cooperatives que desenvolupen…
Què és el Grup TEB? Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social solidària en format cooperativa. Fundada a Barcelona fa seixanta anys per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i…
Què és el Grup TEB? Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social solidària en format cooperativa.…
Què és el Grup TEB?
Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social solidària en format cooperativa. Fundada a Barcelona fa seixanta anys per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i d’autonomia personal per a aquest col·lectiu, en un context en què els recursos econòmics i suports governamentals eren molt limitats.
Actualment, el Grup TEB és un conjunt d’entitats i cooperatives que desenvolupen diferents activitats orientades a la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió. Entre els seus serveis destaquen els centres especials de treball, els serveis d’inserció laboral, els serveis ocupacionals, els programes de suport a l’autonomia personal i iniciatives d’habitatge i vida independent.
Com funciona el Grup TEB?
L’organització combina la seva tasca social amb una activitat empresarial real, oferint serveis a empreses i a particulars en àmbits com la manipulació industrial, els serveis ambientals, la jardineria, la neteja o la gestió de residus. D’aquesta manera, el TEB genera llocs de treball adaptats i inclusius per a centenars de persones amb discapacitat intel·lectual, i al mateix temps contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori.
Aplica els principis de l’ ESS?
Esbrinarem primer quina és la seva missió per si ens dona la primera pista: “El TEB te la missió de fer que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin tots els suports necessaris per poder viure amb la màxima autonomia possible i participar a la societat. … …i aconseguir una vida inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió social”.
Amb quines “palanques”?
• Oportunitats. Generen oportunitats per desenvolupar projectes de vida amb la màxima autonomia i participació activa.
• Comunitat. Treballen amb la comunitat per generar entorns inclusius, accessibles i sostenibles. Per exemple, televisió online Tebvist, reconeguda amb diferents premis.
• Acompanyament. Acompanyen a les famílies per donar el millor recolzament als seus familiars amb discapacitat intel·lectual. • Col·laboració. Treballen conjuntament amb tothom que contribueixen a fer possible la inclusió: equips de treball, clients, col·laboradors i altres entitats.
És verificable que aplica els principis de l’ ESS?
Aquests principis varien segons les fonts consultades, però per comprovar-ho hem triat els expressats universalment en la resolució de la OIT del 16-6-22:
1. Primacia de les persones i l’objectiu social sobre el capital.
Els treballadors de la cooperativa son els propietaris del TEB, els beneficis obtinguts es reinverteixen en la mateixa Cooperativa. (font: Memòria CCAA 2024, pàg.21, els resultats obtinguts, es doten a fons d’educació i promoció cooperatiu, fons reserva obligatori i a reserves estatutàries).
2. Governança democràtica i participativa.
En tractar-se d’una cooperativa, totes les persones sòcies i treballadores tenen participació directa en la presa de decisions i en la vida de l’organització, via assemblees com a òrgan de decisió o via participacions col·lectives en altres iniciatives.
3. Autonomia i independència.
El TEB es va fundar fa 60 anys de manera independent per un grup de famílies i persones directament implicades, la gestió i direcció es decideix entre aquest mateix col·lectiu, sense interessos de capital o cap soci prevalent que imposi els seus objectius econòmics, en definitiva, el TEB gestiona la seva activitat segons la seva missió i els seus valors. Programa Llars de residència, Servei acompanyament a la vida independent (SAVI).
4. Cooperació voluntària i ajuda mútua.
Com s’ha explicat, és una organització que funciona amb la cooperació entre famílies, cercant solucions davant d’una necessitat social, com per exemple la de donar suport en autonomia personal o en habitatge assistit, serveis a la comunitat, tallers de teatre, de lectura fàcil o serveis de suport a persones i famílies per acollir, orientar i assessorar.
5. Compromís amb el treball digne.
Actualment tenen una plantilla de 800 treballadors amb discapacitat intel·lectual i creen les condicions de treball adaptades e inclusives per a ells, com pot ser el suport de monitors que acompanyen als diferents treballadors en el seu dia a dia. Disposen d’un servei de teràpia ocupacional (STO) i un servei ocupacional d’inserció (SOI), que son centres d’inserció laborar que orienten i preparen persones externes al TEB i puguin tenir accés a un futur lloc de treball.
6. Equitat i igualtat.
Com s’ha dit abans, genera oportunitats de treball, redueixen barreres estructurals, promou igualtat, no discriminem, adapta tasques i horaris segons les capacitats i habilitats de cada treballador. Disposa d’un pla d’igualtat propi. Promociona la pràctica esportiva per a la inclusió, relació social i hàbits saludables per 200 esportistes actualment.
7. Sostenibilitat ambiental i Social.
Es realitza recollida selectiva de totes les restes del Grup. S’instal·la al 2007 una central fotovoltaica de 1000m2 de superfície de plaques solars (font: Memòria 2024, pàg.37). Disposa d’un plà estratègic propi alineat amb pacte mundial per a la sostenibilitat. Comença a renovar la seva flota de vehicles 100% elèctrics.
8. Transparència i rendició de comptes.
Memòries 2021 al 2024, públiques en la web, assemblees anuals ordinàries per la presentació i aprovació dels comptes i pressupostos en assemblees dels cooperativistes presents o en vot delegat.
Mirada crítica.
• Com moltes entitats de l’ESS que treballen amb col·lectius vulnerables, el funcionament del TEB, te una forta dependència de les subvencions per finançar el seu dia a dia. La memòria econòmica del 2024 ens diu que el 25% dels seus ingressos provenen dels estaments públics, que accentua la seva vulnerabilitat davant de canvis de polítiques públiques. Per tant, haurien de cercar col·laboracions i aliances amb altres empreses e inclús lleis que incentivin a empreses privades a contractar els seus productes o serveis i una forta aposta per la innovació en la seva cartera de productes i diversificar d’aquesta manera els seus ingressos.
• Capacitat limitada de contractar més treballadors. Malauradament hi ha molta demanda de feina per a persones d’aquest àmbit, que no poden atendre per la limitació dels recursos.
• Tot i que el SOI fa molt bona tasca per la inserció laboral, hi ha un fort desequilibri respecte de les empreses del sector privat, que es limiten a contractar el mínim legal exigit de persones amb discapacitat però que no són intel·lectuals i per tant, hi ha molta feina per endavant per minimitzar aquesta segregació laboral.
Conclusió final.
Hem verificat que el Grup TEB representa un exemple rellevant d’organització vinculada a l´ Economia Social i Solidària, atès que prioritza les persones per sobre del benefici econòmic, promou la inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat i desenvolupa diferents activitats significatives de compromís social de manera transparent i que impacten positivament en les comunitats relacionades on desenvolupa la seva activitat.
Tot i així com qualsevol entitat semblant, afronta dificultats importants en el futur com potser el finançament del dia a dia de la cooperativa i per altra banda, el repte d’assolir les màximes quotes d’inclusió laboral entre les persones amb discapacitat intel·lectual que resten despenjades.
LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024, la fundació va atendre 3.138 ciutadans, va acollir 407 d’elles en residències i llars pròpies i va comptar amb la col·laboració de 730 donants compromesos amb el projecte. La seva plantilla és de 1.088 professionals,…
LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024,…
LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en…
LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS
AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024, la fundació va atendre 3.138 ciutadans, va acollir 407 d’elles en residències i llars pròpies i va comptar amb la col·laboració de 730 donants compromesos amb el projecte. La seva plantilla és de 1.088 professionals, un 26,19% dels quals són persones amb discapacitat (Ampans, s.d.).
Gestió democràtica i participativa
És una fundació privada independent i sense ànim de lucre dirigida per un Patronat, que té la funció de garantir el compliment de la missió de l’entitat i de supervisar-ne la gestió global, d’acord amb el marc legislatiu de les fundacions.
L’estructura organitzativa té una jerarquia clara, amb flux descendent de decisions (Patronat → Direcció → Àrees), i compta amb la participació de diferents òrgans interns, com ara les comissions i consells (general, local, de famílies, de persones ateses i de professionals) que suggereixen una gestió participativa i certa cultura de governança compartida existent, tot i que millorable.
Orientació a les necessitats humanes
AMPANS neix i existeix per donar resposta a les necessitats de persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental i en risc d’exclusió, situant les necessitats humanes al centre de la seva activitat econòmica. Per fer-ho, diferencia tres blocs d’actuació: el suport i acompanyament, l’economia social i treball, i la divulgació i coneixement.
Impulsa projectes d’economia social per a la inserció laboral inclusiva, prioritzant el treball digne, l’autonomia i la integració per sobre de la maximització del benefici econòmic. Els serveis de proximitat, com jardineria, neteja i consergeria, ofereixen tasques accessibles i estables, adaptades a les capacitats individuals i amb suport professional per assegurar l’èxit i el benestar. Els projectes comercials, com hostals, restaurants i supermercats, combinen productivitat amb interacció directa amb la comunitat, fomentant la normalització i el reconeixement social com a necessitats clau per a la dignitat i l’autonomia personal. La producció agroalimentària, com formatges i vins, aporta vinculació comunitària i territorial, promovent la satisfacció personal mitjançant pràctiques sostenibles. I el comerç electrònic AMPANS Market facilita l’accés als processos de digitalització actuals, obrint noves oportunitats d’aprenentatge i participació.
També actua com a pont entre el món empresarial i les persones usuàries a través dels Centres Especials de Treball (CET), el Centre de Formació Professional Integrada JOVIAT-AMPANS (JA) o el seu servei d’inserció laboral. Ofereix cursos, programes formatius i suport personalitzat per acompanyar i adaptar els llocs de treball, facilitant l’adaptació laboral i social del col·lectiu. Anualment acompanya més de 1.000 persones en el seu projecte formatiu i professional (Ampans, s.d.).
Alhora, és pionera a promoure la recerca i la innovació per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i convoca de forma biennal el Premi d’Investigació i Innovació en l’àmbit de la Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament (DID).
Compromís amb la comunitat i el territori
És una fundació amb clara voluntat de transformació social i amb una forta vinculació a la Catalunya central (Bages i entorn). Participa en tasques locals, col·labora amb ajuntaments i altres entitats del tercer sector, i és extensament reconeguda per la seva implicació en la generació de llocs de treball inclusius i aspectes com l’última milla.
Combina la inserció laboral, la dinamització rural, la sensibilització i el contacte directe amb la comunitat a través de projectes com la finca Urpina, a Sant Salvador de Guardiola, dedicada a l’elaboració de vins i formatges que duu a terme activitats de turisme ecosocial i sostenible. A més, ha establert aliances amb empreses com Caprabo, i emprès serveis oberts al públic que generen espais de convivència i normalització, contribuint a trencar estigmes i fer visible el valor de la diversitat, com el Garden, el restaurant Canonge, la cafeteria El Casino o l’INOUT Hostel a Collserola.
L’INOUT Hostel és “el primer alberg d’Europa amb un 90% de la plantilla formada per persones amb discapacitat” (Ampans, s.d.).
ANÀLISI CRÍTICA
Analitzats els tres eixos principals de l’ESS, podem concloure que AMPANS mostra una alineació notable, tot i que amb marge de millora que li permetria connectar millor amb el model més holístic, principalment en el seu model de governança.
El model fundacional fa que la gestió democràtica sigui més limitada que en cooperatives o associacions, ja que el poder de decisió recau principalment en el Patronat i no en una assemblea. Els principals grups d’interès (professionals, famílies o persones usuàries, entre altres), agrupats en Consells Assessors i de Participació seguint l’article 32 dels seus estatuts, són merament consultius, i les seves propostes no són vinculants; així doncs, tot i disposar d’espais propis dins l’estructura organitzativa, no participen directament en la presa de decisions estratègiques de l’organització. Aquesta casuística situa l’organització a mig camí entre el pol clàssic i el pol plenament holístic en termes de democràcia econòmica.
D’acord amb aquesta situació, la meva primera proposta seria crear consells de participació dels principals grups d’interès amb poder real per influir en estratègies, nous projectes i avaluacions d’impacte.
Per altra banda, AMPANS integra la sostenibilitat com a eix estratègic, i a través d’AMPANS Medi Ambient SL (un dels CET esmentats), gestiona 13 deixalleries fixes i 3 de mòbils, i el Servei de Recollida Selectiva de la comarca. Així i tot, és un aspecte al qual s’ha donat poca visibilitat en la presentació dels seus projectes emblemàtics i activitats quotidianes, per exemple en les residències, centres ocupacionals o centres de dia.
Per tant, una segona proposta seria enfortir el discurs i donar visibilitat a la pràctica de consum responsable en les activitats de la fundació (economia circular, eficiència energètica o gestió de residus, entre altres).
Treballant en aquestes millores, l’entitat estaria més connectada amb els principis de l’ESS.
A continuació, adjunto un vídeo oficial d’AMPANS (YouTube, 2025) que mostra els serveis d’inserció laboral, itineraris personalitzats, suport i testimonis de la fundació, destacant la feina digna i significativa alineada amb l’ESS.
AMPANS. (s.d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat el 4 de març de 2026, de https://ampans.cat/
Perplexity AI. (2026). Conversació assistida sobre Fundació AMPANS i economia social i solidària [Xat d’IA generatiu]. Consultes entre els dies 1 i 5 de març de 2026 a https://www.perplexity.ai/
L´entitat escollida és Comunitat Activa, un projecte que va néixer l´any 2011 al barri de la Torrassa ala ciutat de l´Hospitalet de Llobregat. Aquesta iniciativa va sorgir gràcies a la implicació d´un grup de veïns preocupats per la situació social del barri en especial per a les persones…
L´entitat escollida és Comunitat Activa, un projecte que va néixer l´any 2011 al barri de la Torrassa ala ciutat…
L´entitat escollida és Comunitat Activa, un projecte que va néixer l´any 2011 al barri de la Torrassa ala ciutat de l´Hospitalet de Llobregat. Aquesta iniciativa va sorgir gràcies a la implicació d´un grup de veïns preocupats per la situació social del barri en especial per a les persones en situació de vulnerabilitat.
Amb el temps aquest projecte va passar a ser gestionat pel Grup ABD (Associació Benestar i Desenvolupament), que es tracta d´una entitat amb més de quaranta anys d´experiència en l´àmbit social, dedicada a combatre les desigualtat i promoure la inclusió social i sanitària., amb aquesta nova gestió va permetre ampliar l´abast i poder reforçar l´estructura.
La principal finalitat de Comunitat Activa es afavorir la inclusió social i laboral de persones en situacions de vulnerabilitat, per tal de poder-ho aconseguir ofereix suport, orientació i recursos adaptats individualment a cada cas amb un objectiu de millora en la inserció laboral i les condicions de vida. Aquest projecte també busca facilitar l´accés a una feina i crear també una xarxa de suport comunitari que reforci el sentiment de pertinença, confiança entre els participants.
Les actuacions es desenvolupen mitjançant itineraris personalitzats que tenen en compte les competències i les necessitats formatives de cada persona, d´aquesta manera es proporciona un acompanyament integral que combina orientació laboral, formació específica, suport social o assessorament energètic.
Pel que fa a la visió el projecte comparteix els valors d´ABD, un ús ètic dels recursos i un tracte respectuós i digne cap a les persones usuàries. L´objectiu és contribuir a la construcció d´una societat mes justa i inclusiva amb igualtat d´oportunitats per a totes les persones.
L´estructura de l´organització és molt àmplia ja que ABD desenvolupa projectes a escala autonòmica i estatal, està formada per més de 2.000 persones (principalment dones) entre professionals com treballadors, educadors socials, psicòlegs, voluntariat i xarxes locals d´acompanyament.
En relació amb l´Economia Social i Solidària (ESS) la Comunitat Activa està plenament identificada ja que prioritza les persones per sobre del benefici econòmic, aplica els valors fonamentals de l´ESS d´aquesta manera.
Equitat, promoure la igualtat d´oportunitats mitjançant l´acompanyament i accés als recursos bàsics
Sostenibilitat i arrelament territorial, ja que actua amb transparència i publica informes de sostenibilitat i la col.laboració amb entitats de proximitat.
Gestió democràtica, ja que les decisions es prenen d´una manera participativa.
Participació, ja que es fomenta la implicació activa de les persones usuàries
Justícia social, ja que defensa els drets humans i un tracte digne sense que hi hagi discriminacions.
També està compromesa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) contribuint a la lluita contra la pobresa i les desigualtats.
Actualment, desenvolupen la seva activitat a Catalunya amb una seu a l´Hospitalet del Llobregat i l´altre al barri de Sants-Montjuïc i tenen el suport d´administracions públiques com són l´Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials.
El projecte aposta per a un acompanyament integral que combina formació tècnica i suport personal. En el context actual del mercat laboral es caracteritza per la precarietat laboral, la temporalitat i l´exigència amb la qual cosa es deixa fora del sistema a les persones que no han tingut accés a formacions, per tant, aquesta entitat té un vincle amb l´ESS tant pels aquests valors com per la manera d´actuar però penso que té diversos reptes per afrontar com pot ser la dependència del finançament públic i la necessitat d´arribar a tots els col.lectius que són vulnerables sense exclusions.
Pel que fa a l´impacte els resultats són positius, han ajudat a moltes persones a recuperar l´autoestima i accedir a feines molt dignes. També han contribuït a generar una comunitat de suport que millor el benestar emocional i social de la gent.
Les perspectives futures són molt favorables, amb el creixement del projecte i el canvi d´ubicació a un espai mes gran a Sants demostren la seva expansió i consolidació juntament amb les col·laboracions amb empreses com la Fundació Nortempo. Amb tota aquesta sèrie d´aliances els permet augmentar les oportunitat laborals i poder ampliar l´impacte social de la entitat.
Bibliografia
Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria
BLOC4BCN. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/
Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball situada al barri de Sants (Barcelona), creada l’any 2005 amb la voluntat de construir alternatives econòmiques i laborals diferents del model empresarial tradicional. El projecte neix vinculat…
Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària La Ciutat Invisible és una cooperativa…
Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària
La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball situada al barri de Sants (Barcelona), creada l’any 2005 amb la voluntat de construir alternatives econòmiques i laborals diferents del model empresarial tradicional. El projecte neix vinculat als moviments socials i cooperatius del barri, amb l’objectiu de combinar activitat econòmica amb transformació social i cultural.
La seva activitat més visible és una llibreria especialitzada en pensament crític, feminisme, moviments socials i economia alternativa. Tot i això, la cooperativa no funciona únicament com un comerç, sinó com un espai cultural i comunitari on també es desenvolupen activitats de formació, recerca social, presentacions, debats i projectes vinculats al cooperativisme.
Amb el temps, La Ciutat Invisible ha ampliat les seves línies d’activitat incorporant projectes editorials, assessorament a iniciatives cooperatives i la venda de productes ètics i de proximitat. Aquesta diversificació mostra que l’activitat econòmica s’entén com una eina per sostenir un projecte amb impacte social i no com una finalitat basada exclusivament en el benefici econòmic.
Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària
Un dels elements que millor defineix La Ciutat Invisible és la seva organització cooperativa. La gestió es basa en la participació de les persones sòcies, seguint el principi d’igualtat en la presa de decisions. Això implica una manera diferent d’organitzar el treball, més col·laborativa i menys jeràrquica que en empreses convencionals.
El projecte també posa especial èmfasi en la qualitat del treball. La cooperativa va néixer amb la intenció de generar alternatives al treball precari dins del sector cultural, apostant per condicions laborals més estables i coherents amb els valors socials que defensa. En aquest sentit, el treball no es concep només com una font d’ingressos, sinó com un espai de participació i desenvolupament col·lectiu.
Un altre aspecte rellevant és el fort arrelament territorial. La Ciutat Invisible participa activament en la vida social del barri de Sants i col·labora amb altres iniciatives cooperatives, formant part d’un ecosistema d’economia social basat en la cooperació més que en la competència. L’espai funciona sovint com a punt de trobada cultural i social, reforçant la comunitat local.
A més, el tipus de productes i continguts que ofereix promou formes de consum responsable. La selecció editorial i els productes tèxtils responen a criteris socials i ètics, fomentant una mirada crítica sobre els models de producció i consum actuals.
Context econòmic i social
La Ciutat Invisible desenvolupa la seva activitat dins del sector del consum cultural i del comerç local de proximitat. Aquest sector ha experimentat canvis importants en els darrers anys a causa de la digitalització, l’augment del comerç electrònic i la concentració del mercat editorial en grans plataformes i cadenes comercials.
Aquestes transformacions han modificat els hàbits de consum, afavorint la compra ràpida i globalitzada en detriment dels espais culturals locals. Davant d’aquest context, les llibreries independents han hagut de redefinir el seu paper, passant de ser únicament punts de venda a convertir-se en espais culturals i comunitaris.
En aquest sentit, La Ciutat Invisible respon a una necessitat social concreta: generar espais de trobada, debat i accés a continguts crítics que difícilment tenen presència en circuits comercials convencionals. Així, el projecte s’inscriu dins d’un model de consum responsable i de proximitat, propi de l’economia social, on el valor no es troba només en el producte sinó també en l’impacte cultural i social que genera.
Reflexió crítica i propostes de millora
Tot i que La Ciutat Invisible encaixa clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, considero que afronta alguns reptes importants. Un dels principals és la dependència d’un públic sensibilitzat amb el consum crític, que encara representa una part reduïda del mercat.
També pot existir una tensió entre la necessitat de generar ingressos estables i la voluntat de mantenir criteris ètics i preus accessibles. A més, a mesura que els projectes cooperatius creixen, la gestió democràtica pot esdevenir més complexa i requerir nous mecanismes d’organització interna.
Analitzar aquesta entitat m’ha ajudat a entendre que aplicar els valors de l’economia social a la pràctica no elimina les dificultats econòmiques, sinó que implica gestionar equilibris constants entre coherència social i viabilitat econòmica.
Per reforçar encara més la seva connexió amb els principis de l’ESS, es podrien plantejar algunes accions:
ampliar la presència digital mantenint criteris cooperatius i ètics,
reforçar aliances amb altres projectes d’economia social per compartir recursos i visibilitat,
impulsar activitats educatives orientades a públic jove per ampliar el consum crític,
comunicar de manera més sistemàtica l’impacte social generat per la cooperativa.
Aquestes iniciatives podrien contribuir a consolidar la sostenibilitat del projecte sense perdre la seva identitat ni els valors que el defineixen.
Bibliografia
Directori article – Pam a Pam. (s/f). Pamapam.cat. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://pamapam.cat/directori/ciutat-invisible-sants/
La Ciutat Invisible. (2020, enero 21). La Comunal. https://lacomunal.coop/projectes/la-ciutat-invisible/?lang=es
Before you continue to YouTube. (s/f). [[Object Object]]. Youtube. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.youtube.com/channel/UCbqmb0PWZXtyUHWo954IXTg
Universidad del Buen Vivir-UBV [@universidaddelbuenvivir-ub1924]. (s/f). Entrevista iván miró-la Ciutat invisible coop [[Object Object]]. Youtube. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.youtube.com/watch?v=NEI26gaATLw
(S/f). Facebook.com. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.facebook.com/laciutatinvisible/?locale=es_ES
(S/f-b). Facebook.com. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.facebook.com/reel/1291743431261342?locale=es_ES
Debatcontributions 1el INFORME LA CIUTAT INVISIBLE
Eloy Hospital Llop says:
Visibilitat: Públic
La Ciutat Invisible permet identificar un projecte molt coherent amb els principis de l´Economia Social i Solidària es especial a la gestió democràtica, a l´arrelament al territori i la cultura crítica.
El model combina activitat comercial amb la llibreria i els seus productes amb l´activitat comunitària i política. Això genera una fortalesa ja que genera capital social però també pot comportar riscos, quan el valor cultural i comunitari es alt però els marges econòmics són baixos la tensió entre la seva missió i la seva viabilitat pot ser intensificant. En el món actual que està dominat per les grans plataformes digital la competència en el preu és difícil d´assumir per una cooperativa de proximitat.
En quant a la governança que és l´element clau en els models de cooperativa pot ser complexa a mesura que el projecte creix, la participació requereix temps i mecanismes clars a l´hora de prendre decisions, per tant, pot existir el perill de sobrecàrrega o una concentració informal del lideratge.
Com a punt crític hi ha la dependència del públic que està sensibilitzat amb el consum crític, tot i que ha augmentat en els darrers anys continua sent poc. La sostenibilitat a llarg termini pot exigir ampliar la seva base social sense canviar la seva identitat, penso que aquí hi ha un repte estratègic per aquesta entitat.
Anàlisi de CIPO SCCL i la seva Economia Social i Solidària (ESS) La Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) és una entitat ubicada a Sabadell des de fa més de 50 anys. És una entitat que està plenament dedicada a la inclusió sociolaboral de persones que tenen discapacitat intel·lectual i també malalties mentals. CIPO, des d’un compromís ètic i de responsabilitat social, treballa en la generació de xarxes i marcs de cooperació amb altres entitats, institucions i empreses Com aplica CIPO els principis…
Anàlisi de CIPO SCCL i la seva Economia Social i Solidària (ESS) La Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) és una entitat ubicada a Sabadell des de fa més de 50 anys. És una entitat que està plenament dedicada a la inclusió sociolaboral de persones que tenen discapacitat…
Anàlisi de CIPO SCCL i la seva Economia Social i Solidària (ESS) La Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO)…
Anàlisi de CIPO SCCL i la seva Economia Social i Solidària (ESS)
La Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) és una entitat ubicada a Sabadell des de fa més de 50 anys. És una entitat que està plenament dedicada a la inclusió sociolaboral de persones que tenen discapacitat intel·lectual i també malalties mentals.
CIPO, des d’un compromís ètic i de responsabilitat social, treballa en la generació de xarxes i marcs de cooperació amb altres entitats, institucions i empreses
Com aplica CIPO els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS) ?
CIPO està catalogada com a una cooperativa de treball associat sense afany de lucre, per tant, ja està integrada dins de les característiques de l’ESS.
Principis actius de la cooperativa:
L’òrgan suprem de la cooperativa és l’Assemblea General on es garanteix que la propietat i el control estiguin en mans dels socis i no del capital, aplicant el principi d’una persona, un vot.
Es prioritza a la persona sobre el capital, i per tant, els beneficis no es reparteixen entre possibles inversors externs, si no que es fan servir en la mateixa cooperativa i en el seu objecte social que no és més que la millora de la qualitat de vida dels usuaris i per la creació de nous llocs de treball que estiguin protegits.
Les retribucions són equitatives i segueixen les directrius que marca la Xarxa d’Economia Solidària (XES) (https://xes.cat/) per tal d’evitar desigualtats extremes.
CIPO ha adquirit un compromís amb l’entorn i ha calculat el seu Valor Social Integrat (VSI) en uns catorze milions d’euros segons dades dels darrers exercicis. Aquest valor s’ha calculat mesurant el retorn que la cooperativa i la seva activitat ha generat per la societat, les famílies i l’administració.
Tasques i sectors on opera la cooperativa:
Medi natural i jardineria: Aquest servei és el més usat i implementat a la cooperativa. Es realitzen manteniments d’espais públics i també de privats.
Participació en la gestió de residus, realitzant una recollida selectiva i de triatge dels residus per tal de contribuir amb l’economia circular i també reduint restes que afectin a la ecologia d’àmbit local.
S’ofereixen serveis de restauració i alimentació que funcionen com a escola i d’aquesta manera també fomenten el consum de proximitat.
Es realitzen serveis de manipulats a tercers, que de fet és com va començar a operar la cooperativa, però cada cop existeix una major tendència a l’adaptació al nou comerç provocat per la seva digitalització.
S’ofereixen serveis de neteja i manteniment d’edificis i empreses donant cabuda a la contractació de persones amb dificultats i ajudant-los a la seva inserció laboral.
En què podria millorar CIPO en relació amb l’ESS ?
CIPO està molt centrada en la zona de Sabadell i com a molt dins de l’àmbit de la comarca del Vallès Occidental. Una manera de possible expansió per transmetre la seva filosofia podria ser una associació o col·laboració amb d’altres entitats de l’ESS que els permetin per exemple, utilitzar vehicles elèctrics per reduir la contaminació dels actuals vehicles de motor que fan servir tant per desplaçaments com per a maquinària de treballs de jardineria a gran escala.
Una de les premisses de l’ESS és la democràcia interna real i efectiva i per tant, CIPO podria ampliar la participació dels seus treballadors en la presa de decisions, no només laborals, si no també a nivell polític dins la cooperativa.
Bibliografia
Cooperativa Industrial de Promoció Obrera (CIPO) (2026) https://cipo.cat/
Trobo molt encertat l´anàlisis que has fet de CIPO en especial quan destaques la coherència que hi ha entre la seva forma jurídica i la seva missió social. Trobo molt encertat l´explicació de com la cooperativa aplica els principis de l´ESS sobretot en el fet que prima la persona sobre el capital i la reinversió dels excedents en benefici col·lectiu. també trobo molt encertat que posis en valor el càlcul del Valor Social Integrat ja que aporta una visió quantitativa a l´impacte social ja que moltes vegades queda invisible.
Com una aportació complementària es podria profunditzar més en la dimensió transformadora de l´ESS, trobo que seria molt interesant analitzar fins a quin punt promouen una participació real de les persones en la presa de decisions, en les entitats d´inclusió sociolaboral la democràcia interna ha de tenir uns mecanismes ben adaptats per tal de que funcioni correctament.
També es podria analitzar com es posiciona dintre de l´ecosistema cooperatiu del territori amb les possibles aliances estratègiques per tal de reforçar el seu impacte social i ambiental.
He escollit Comunitat Activa ja que es tracta d´un projecte d´inclusió sociolaboral impulsat per l´Associació Benestar i desenvolupament (ABD) nascut al barri…
He escollit Comunitat Activa ja que es tracta d´un projecte d´inclusió sociolaboral impulsat per l´Associació Benestar i desenvolupament (ABD) nascut al barri de la Torrasa a l´Hospitalet. Té com a missió el fomentar la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat mitjançant itineraris personalitzats d´orientació i formació…
He escollit Comunitat Activa ja que es tracta d´un projecte d´inclusió sociolaboral impulsat per l´Associació Benestar i desenvolupament (ABD)…
He escollit Comunitat Activa ja que es tracta d´un projecte d´inclusió sociolaboral impulsat per l´Associació Benestar i desenvolupament (ABD) nascut al barri de la Torrasa a l´Hospitalet. Té com a missió el fomentar la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat mitjançant itineraris personalitzats d´orientació i formació amb empreses.
Considero que és un exemple sòlid d´ESS arrelada al territori i amb un potencial de creixement.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
La Ciutat Invisible permet identificar un projecte molt coherent amb els principis de l´Economia Social i Solidària es especial a la gestió democràtica, a l´arrelament al territori i la cultura crítica.
El model combina activitat comercial amb la llibreria i els seus productes amb l´activitat comunitària i política. Això genera una fortalesa ja que genera capital social però també pot comportar riscos, quan el valor cultural i comunitari es alt però els marges econòmics són baixos la tensió entre la seva missió i la seva viabilitat pot ser intensificant. En el món actual que està dominat per les grans plataformes digital la competència en el preu és difícil d´assumir per una cooperativa de proximitat.
En quant a la governança que és l´element clau en els models de cooperativa pot ser complexa a mesura que el projecte creix, la participació requereix temps i mecanismes clars a l´hora de prendre decisions, per tant, pot existir el perill de sobrecàrrega o una concentració informal del lideratge.
Com a punt crític hi ha la dependència del públic que està sensibilitzat amb el consum crític, tot i que ha augmentat en els darrers anys continua sent poc. La sostenibilitat a llarg termini pot exigir ampliar la seva base social sense canviar la seva identitat, penso que aquí hi ha un repte estratègic per aquesta entitat.