DIOMCOOP: ECONOMIA SOCIAL, INCLUSIÓ I TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Una mirada crítica sobre el paper de Diomcoop dins les polítiques públiques i l’Economia Social i Solidària

Introducció

Durant aquest curs he treballat diferents conceptes relacionats amb l’Economia Social i Solidària (ESS), com la inclusió social, la digitalització, les finances ètiques, les polítiques públiques o la contractació pública responsable. A través d’aquests continguts he pogut entendre que existeixen formes alternatives d’organitzar l’economia, on les persones i l’impacte social tenen més importància que el benefici econòmic.

En aquest treball he decidit analitzar el cas de Diomcoop, una cooperativa d’iniciativa social creada a Barcelona que treballa principalment amb persones migrants en situació de vulnerabilitat. He escollit aquesta entitat perquè considero que representa molt bé els valors de l’ESS i perquè aborda problemàtiques socials molt presents al nostre territori, com la precarietat laboral, la irregularitat administrativa o l’exclusió social de moltes persones migrants.

A més, el cas de Diomcoop permet analitzar clarament la relació entre economia social i administració pública, especialment pel que fa a les polítiques municipals, la contractació pública responsable i els mecanismes de suport institucional.

L’objectiu d’aquest article és fer una reflexió crítica, argumentada i situada sobre el paper transformador de Diomcoop, connectant els aprenentatges treballats durant el curs amb la realitat concreta de l’entitat.

Diomcoop. Cooperativa amb impacte social

Diomcoop és una cooperativa d’iniciativa social creada l’any 2017 a Barcelona amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. El projecte va néixer com una resposta a la situació de vulnerabilitat que vivien molts venedors ambulants migrants, coneguts popularment com a “manters”, que sovint es trobaven atrapats entre la precarietat laboral, la manca de drets i la dificultat per regularitzar la seva situació administrativa.

Tal com explica la mateixa cooperativa a la seva web, l’objectiu principal és “generar oportunitats laborals dignes i inclusives per a persones migrants en situació de vulnerabilitat” (Diomcoop, 2025). Aquesta idea resumeix molt bé l’essència del projecte que no es tracta només en crear llocs de treball, sinó també en generar autonomia, dignitat i inclusió social.

La cooperativa desenvolupa diferents línies d’activitat, com serveis de càtering, neteja, logística sostenible, missatgeria o muntatge d’esdeveniments. Aquestes activitats permeten crear ocupació real i estable per a persones que habitualment tenen moltes dificultats per accedir al mercat laboral convencional.

Des del meu punt de vista, un dels aspectes més interessants de Diomcoop és que combina activitat econòmica i transformació social. A diferència d’una empresa convencional, el benefici econòmic no és la finalitat principal, sinó una eina per generar impacte positiu sobre les persones i el territori.

Economia social i solidària aplicada a la realitat

Durant el curs he pogut comprobar que l’Economia Social i Solidària defensa una economia centrada en les persones, la democràcia i la justícia social. Considero que Diomcoop és un exemple molt clar d’aquests principis aplicats a la pràctica; ja que aposta per:

• La participació democràtica,
• La inclusió social
• El suport mutu
• La igualtat d’oportunitats
• La sostenibilitat social

A més, promou una forma d’organització més humana i participativa on les persones sòcies tenen veu en les decisions i poden participar activament en el projecte.

Aquest model, considero que és especialment important perquè moltes de les persones que formen part de Diomcoop han patit situacions d’exclusió, invisibilització o discriminació. Per això considero que la cooperativa no només transforma la situació econòmica de les persones, sinó també la seva autoestima, autonomia i capacitat de participació social.

També crec que el projecte té un valor simbòlic molt important per a la ciutat de Barcelona, perquè ajuda a canviar la mirada sobre la immigració. Sovint els discursos públics associen els migrants amb problemes socials o inseguretat, mentre que Diomcoop mostra una realitat molt diferent, mostrant persones capaces d’organitzar-se, treballar i generar valor econòmic i social.

Digitalització i innovació social

La digitalització és un altre dels aspectes treballats durant el curs i que també apareix en el cas de Diomcoop. La cooperativa utilitza eines digitals per gestionar serveis, coordinar equips, comunicar-se amb clients i donar visibilitat al projecte.

Aquest ús de la tecnologia ha ajudat a millorar l’organització interna, l’eficiència dels serveis i la projecció pública de l’entitat.

Tot i això, s´ ha fet palès que la digitalització també planteja reptes importants; ja que moltes persones migrants poden tenir dificultats d’accés a eines digitals o manca de formació tecnológica que pot generar noves formes d’exclusió si no existeix un acompanyament adequat.

Per aquest motiu, crec que la digitalització dins de l’ESS no hauria de servir només per augmentar la productivitat, sinó també per reduir desigualtats i facilitar la inclusió social.

Relació amb les polítiques públiques i els grans marcs institucionals

Diomcoop està clarament alineada amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

En primer lloc, contribueix a l’ODS 1 (Fi de la pobresa) perquè crea oportunitats laborals per a persones en situació vulnerable. També té relació directa amb l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic); ja que promou ocupació estable i amb drets laborals.

A més, considero especialment important la seva contribució a l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats), perquè treballa directament amb col·lectius migrants que sovint pateixen exclusió social i econòmica.

Segons Nacions Unides (2015), els ODS busquen construir societats més inclusives i sostenibles. En aquest sentit, Diomcoop representa una aplicació pràctica i real d’aquests objectius a escala local.

Polítiques públiques locals i economia social

Diomcoop té una relació amb les administracions públiques; ja que la cooperativa va néixer, precisamente, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona dins de les polítiques municipals d’inclusió social i foment de l’economia social.

Segons l’Ajuntament de Barcelona (2023), l’economia social és una eina estratègica per promoure cohesió social, ocupació de qualitat i desenvolupament sostenible. Crec que Diomcoop encaixa perfectament en aquesta visió perquè combina inserció laboral, cooperativisme i impacte comunitari.

Aquest suport institucional inicial, considero que va ser fonamental perquè el projecte pogués consolidar-se. Sense aquest acompanyament, probablement hauria estat molt més difícil transformar una situació de conflictivitat social en una iniciativa cooperativa estable.

Això demostra que les polítiques públiques poden tenir un paper molt important en la creació de models econòmics alternatius i més inclusius.

Contractació pública. Oportunitat i límits

Un dels temes que més m’ha fet reflexionar durant aquest treball és el paper de la contractació pública.

La contractació pública responsable permet que les administracions no valorin només el preu econòmic, sinó també criteris socials i ambientals. Això pot beneficiar cooperatives com Diomcoop que generen un impacte social positiu, però que sovint tenen més dificultats per competir amb grans empreses privades.

En el cas de Diomcoop, considero que la contractació pública podria ser clau per garantir l´estabilitat econòmica, ampliar els projectes, crear nous llocs de treball i consolidar la sostenibilitat de la cooperativa.

Per exemple, les clàusules socials en licitacions públiques poden afavorir empreses que contracten persones vulnerables o que treballen amb criteris d’inclusió social.

Tot i això, també existeixen barreres importants; ja que moltes licitacions públiques exigeixen un volum econòmic elevat, una estructura administrativa complexa, garanties financeres i una capacitat operativa gran. Aquestes condicions sovint afavoreixen grans empreses i dificulten l’accés de cooperatives petites o entitats socials com DIomccop.

Des del meu punt de vista, aquí apareix una contradicció important: ja que les administracions afirmen voler fomentar l’economia social, però, moltes vegades els processos administratius continuen pensats per a grans empreses convencionals.

També considero que la dependència excessiva de subvencions o contractes públics pot generar riscos; ja que, per exemple, la cooperativa podria veure limitada part de la seva autonomia si depèn massa de decisions polítiques o canvis institucionals.

A més, crec que existeix una possible tensió entre intentar mantenir la sostenibilitat económica i preservar els valors socials del projecte.

Si una cooperativa creix molt o entra en dinàmiques molt competitives pot aparèixer el risc de prioritzar la rendibilitat econòmica per sobre de l’impacte social. Precisament per això considero tan important que Diomcoop mantingui els seus principis cooperatius i la seva funció social com a eix central del projecte.

El paper de Diomcoop al territori

Un dels aspectes que més m’ha interessat és l’impacte territorial de la cooperativa.

Diomcoop no és només una empresa social, és també un projecte que contribueix a millorar la cohesió social de Barcelona. La cooperativa actua sobre problemàtiques molt concretes del territori com l´exclusió social, la precarietat laboral, el racisme, les dificultats d’accés al mercat laboral i la vulnerabilitat de les persones migrants.

A més, considero que el projecte ajuda a reduir tensions socials perquè transforma situacions de marginalitat en processos d’inclusió i participació econòmica.

El cas dels venedors ambulants és especialment significatiu. Durant molts anys, aquest fenomen va ser tractat sobretot des d’una perspectiva policial o sancionadora. En canvi, Diomcoop representa una alternativa basada en drets, inclusió i oportunitats laborals.

Des del meu punt de vista, aquesta és una de les aportacions més transformadores del projecte.

La veu de l’entitat

Per complementar aquest treball, he revisat entrevistes, articles i informació pública publicada per Diomcoop i altres entitats vinculades a l’economia social; ja que no he aconseguit, encara, poder parlar directament amb Diomcoop.

He trobat que en una entrevista publicada a Social.cat, membres de la cooperativa expliquen que el projecte busca “crear alternatives reals perquè les persones migrants puguin desenvolupar un projecte de vida digne”. Considero que aquesta idea reflecteix molt bé el valor humà i transformador de la cooperativa.

També m’ha semblat interessant observar que Diomcoop insisteix molt en la necessitat de passar de polítiques assistencialistes a models basats en autonomia i empoderament. Això connecta clarament amb els valors de l’Economia Social i Solidària treballats durant el curs.

Reflexió personal

Aquest treball m’ha ajudat a entendre millor que l’economia no és només una qüestió de beneficis o mercat, sinó que també és una eina que pot generar cohesió social, oportunitats i justícia.

Abans de treballar aquests continguts, probablement veia les empreses des d’una perspectiva molt més tradicional. Ara considero que iniciatives com Diomcoop demostren que és possible construir models econòmics més humans i inclusius.

També he entès millor la importància de les polítiques públiques i de la contractació pública responsable. Sense suport institucional, moltes iniciatives socials tindrien molt difícil competir dins del mercat actual.

Al mateix temps, crec que l’economia social encara té reptes importants com les dificultats de finançament, la dependència institucional, les barreres administratives i la competència desigual amb grans empreses.

Tot i això, considero que projectes com Diomcoop són imprescindibles perquè aporten alternatives reals davant problemes socials que l’economia convencional sovint no resol.

Conclusions

Sota el meu parer, Diomcoop és un exemple molt clar de com l’Economia Social i Solidària pot generar transformació social real; ja que la cooperativa combina la inserció laboral, la inclusió social, la participació democràtica, la innovació social i l´ activitat econòmica sostenible.

A més, el projecte està fortament alineat amb els grans marcs de política pública, especialment l’Agenda 2030, els ODS i les polítiques europees de suport a l’economia social.

Considero especialment important el paper de la contractació pública responsable; ja que pot ajudar a consolidar iniciatives socials com Diomcoop i ampliar el seu impacte positiu sobre el territori.

Finalment, crec que el cas de Diomcoop demostra que és possible construir una economia més justa, inclusiva i humana on les persones siguin el centre de l’activitat econòmica.

Bibliografia i webgrafia (APA)

-Ajuntament de Barcelona. (2023). Economia Social i Solidària. Recuperat de https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/⁠

-Comissió Europea. (2021). Pla d’acció europeu per a l’economia social. Recuperat de https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1537&langId=ca⁠

-Diomcoop. (2025). Projecte cooperatiu d’inclusió social i laboral. Recuperat de https://diomcoop.org/⁠

-Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Recuperat de https://sdgs.un.org/goals⁠

-Social.cat. (2024). Entrevista sobre inclusió laboral i cooperativisme migrant. Recuperat de https://www.social.cat/⁠

-Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2024). L’economia solidària a Catalunya. Recuperat de https://xes.cat/⁠

– He fet ús d’intel·ligència artificial com eina de suport per a ajudar-me en la cerca d´idees per a l’elaboració d’aquest treball.

Alternativa3: una cooperativa transformadora dins l’Economia Social i Solidària

Presentació Alternativa3

En un context marcat per la globalització econòmica, les desigualtats socials i la crisi climàtica, cada vegada apareixen més iniciatives que busquen construir models econòmics alternatius basats en la sostenibilitat, la justícia social i el consum responsable. Dins aquest marc destaca Alternativa3, una cooperativa catalana fundada l’any 1992 especialitzada en productes ecològics i de comerç just, especialment cafè, cacau i sucre. L’entitat s’ha consolidat com una de les referències del comerç just a Espanya, sent pionera en la comercialització de cafè ecològic i en la creació de la primera torradora de cafè 100% de comerç just de l’Estat.

Economia Social i Solidaria

La missió d’Alternativa3 és oferir productes de qualitat que respectin tant les persones com el medi ambient, promovent relacions comercials més justes entre productors i consumidors. El seu model es basa en valors propis de l’Economia Social i Solidària, com la cooperació, la transparència, la sostenibilitat ambiental i la defensa dels drets laborals. A diferència de les grans empreses multinacionals del sector alimentari, Alternativa3 prioritza l’impacte social positiu abans que la màxima obtenció de beneficis econòmics.

L’activitat de la cooperativa reflecteix clarament molts dels conceptes treballats durant el curs relacionats amb l’ESS. Alternativa3 treballa directament amb cooperatives agrícoles de països del Sud Global, garantint preus justos i unes condicions laborals dignes als petits productors. Aquest model comercial intenta reduir les desigualtats generades pel comerç internacional convencional, sovint caracteritzat per la pressió sobre els agricultors i la concentració del poder econòmic en mans de grans corporacions. A més, el fet de funcionar com una cooperativa afavoreix una gestió més democràtica i participativa, on les decisions no depenen exclusivament del capital econòmic sinó també de criteris socials i col·lectius.

Digitalització

La digitalització també té un paper important dins l’estratègia d’Alternativa3. L’entitat ha desenvolupat una botiga en línia i utilitza les xarxes socials i els canals digitals per donar visibilitat als valors del comerç just i arribar a nous consumidors. Aquest procés permet ampliar el seu impacte social i facilitar la sensibilització sobre consum responsable. Tot i això, la digitalització també planteja reptes importants, especialment per a les petites cooperatives, que han de competir amb grans plataformes digitals i adaptar-se constantment als canvis tecnològics sense perdre la seva coherència ètica.

Finances ètiques y moneda social

Pel que fa a les finances ètiques, encara que Alternativa3 no sigui una entitat financera, comparteix plenament els seus principis. La cooperativa promou una economia basada en la transparència, la sostenibilitat i la reinversió social. El fet de prioritzar relacions comercials justes i generar impacte positiu tant en les comunitats productores com en els consumidors encaixa amb la idea d’utilitzar els recursos econòmics per transformar la societat i no únicament per generar beneficis privats.

A més, tot i que Alternativa3 no treballa directament amb monedes socials, sí que comparteix molts dels valors vinculats a aquestes iniciatives alternatives com el foment de circuits econòmics més humans, la relocalització econòmica i la construcció de models de consum més responsables i sostenibles. En aquest sentit, la cooperativa contribueix a impulsar formes alternatives d’entendre l’economia i el comerç.

ODS

L’activitat d’Alternativa3 també s’alinea amb diversos marcs de política pública tant a nivell català com europeu. En relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la cooperativa contribueix especialment als objectius vinculats al treball digne, la producció i consum responsables, la reducció de la pobresa i l’acció climàtica. La seva aposta pel comerç just i l’agricultura ecològica afavoreix una economia més sostenible i respectuosa amb les persones i el medi ambient.

Ateneus Cooperatius

A Catalunya, el model d’Alternativa3 encaixa plenament dins les polítiques de foment de l’Economia Social i Solidària impulsades pels Ateneus Cooperatius. Aquestes iniciatives promouen l’emprenedoria cooperativa, la democratització econòmica i l’arrelament territorial, aspectes que formen part de la identitat de la cooperativa. Igualment, el projecte connecta amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que defensa el paper de les cooperatives i les entitats socials en la transició ecològica i la cohesió social.

PERTE i transformació econòmica

Pel que fa als PERTE i als processos de transformació econòmica impulsats des de les administracions públiques, Alternativa3 podria beneficiar-se especialment de programes relacionats amb la digitalització de pimes, l’economia circular o l’agroalimentació sostenible. Aquest suport institucional podria reforçar la competitivitat de cooperatives com aquesta sense obligar-les a renunciar als seus principis socials i ambientals.

Contractació pública

Un altre element clau és el paper que podria jugar la contractació pública en la sostenibilitat d’Alternativa3. Les administracions públiques tenen la capacitat d’incorporar criteris socials i ambientals en les seves licitacions, prioritzant productes ecològics i de comerç just en escoles, hospitals, universitats o serveis de restauració col·lectiva. Aquest tipus de compra pública responsable podria afavorir el creixement de cooperatives com Alternativa3 i, al mateix temps, impulsar models econòmics més sostenibles i ètics.

Conclusió

En conclusió, Alternativa3 representa un exemple clar del potencial transformador de l’Economia Social i Solidària. La cooperativa demostra que és possible desenvolupar activitat econòmica competitiva mantenint criteris de justícia social, sostenibilitat ambiental i democràcia econòmica. Més enllà de la venda de productes ecològics, Alternativa3 contribueix a conscienciar la societat sobre el consum responsable i a construir alternatives reals davant els models econòmics tradicionals. En un context global cada vegada més marcat pels reptes socials i ambientals, iniciatives com aquesta poden tenir un paper fonamental en la construcció d’una economia més justa, sostenible i humana.

Link contacte conversa WhatsApp

https://drive.google.com/file/d/1pitK2eeB_sKMP4VZ0aLUggV2ubaZ9fo1/view?usp=sharing

Durant el procés d’elaboració d’aquest article, es va establir contacte directe amb la cooperativa Alternativa3 mitjançant una conversa per WhatsApp amb l’objectiu de contrastar idees i enriquir l’anàlisi del treball. Aquesta interacció va permetre obtenir una visió més propera sobre la realitat de l’entitat, els seus reptes actuals i el paper transformador del comerç just dins l’Economia Social i Solidària.

En la conversa, Alternativa3 va destacar que el seu principal impacte social és contribuir a millorar les condicions de vida dels petits productors i productores del Sud Global amb qui treballem, garantint preus justos, relacions comercials estables i acompanyament a cooperatives agrícoles perquè puguin créixer i tenir més autonomia. Aquest retorn reforça la idea que la cooperativa no només comercialitza productes, sinó que també genera un impacte social directe sobre les comunitats productores.

Pel que fa als principals reptes actuals, l’entitat va assenyalar la dificultat de competir amb grans marques que disposen de molts més recursos, així com la necessitat de mantenir la fidelitat als seus valors en un mercat cada vegada més complex i digitalitzat. També van destacar el repte d’arribar a nous públics, especialment als joves.

Finalment, Alternativa3 va remarcar que el comerç just és una eina fonamental per transformar l’economia, ja que permet posar les persones al centre, fomentar relacions més justes i sostenibles i reduir desigualtats globals. A més, van subratllar el seu potencial educatiu per generar consciència i promoure un consum més crític i responsable.

Aquesta interacció ha estat especialment útil per validar continguts de l’article i incorporar una perspectiva directa de l’entitat analitzada. Com a evidència del contacte realitzat, s’adjunta la captura de la conversa mantinguda amb la cooperativa.

Introducció

Primer de tot, relacionem l’esport amb competició i rendiment, però existeixen altres formes d’entendre’l on el centre no és el resultat sinó les persones i la comunitat. L’Economia Social i Solidària (ESS) defensa precisament aquesta mirada, apostant per models més inclusius i compromesos amb el territori.

Club FEM Esport Mataró, fundada el desembre de 2009, treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual i física a través de convenis amb clubs esportius ordinaris de la ciutat. La seva aposta no és crear un circuit paral·lel i segregat, sinó transformar els espais existents perquè la diversitat funcional formi part del paisatge normal de qualsevol club. En paraules de l’entitat:

“La nostra feina no és fer esport per a persones amb discapacitat, és aconseguir que l’esport sigui de totes les persones. Fins que això no sigui normal, continuem tenint feina per fer.” Club FEM Esport Mataró, comunicació pròpia, 2026

Aquest article analitza Club FEM des d’una mirada integrada dels conceptes treballats al llarg del curs: ESS, digitalització, finances ètiques, monedes socials i polítiques públiques.

Club FEM i els valors de l’ESS

Per mi, els valors de l’ESS, són principalment la cooperació, participació democràtica i priorització de les persones per sobre del benefici, adjectius que es poden identificar clarament en el funcionament de Club FEM. Aquesta, opera en cinc modalitats esportives, l’atletisme, bàsquet, petanca, futbol i handbol i genera impacte territorial a través del treball en xarxa amb famílies, clubs, empreses i administracions.

L’element més distintiu de Club FEM és la seva estratègia d’integració sistèmica: en lloc de gestionar espais segregats, treballa per transformar la cultura interna dels clubs convencionals. Això connecta directament amb la dimensió transformadora de l’ESS, que no busca simplement pal·liar les desigualtats sinó qüestionar les estructures que les generen.

Cal assenyalar, però, que Club FEM no apareix vinculada als circuits principals de l’ESS catalana  com la Xarxa d’Economia Solidària o el Catàleg d’Entitats de l’ESS de la Generalitat, la qual cosa limita la seva visibilitat i les seves oportunitats dins l’ecosistema cooperatiu del territori.

Digitalització: oportunitats i contradiccions

Club FEM utilitza xarxes socials i una plataforma web (Wix) per donar visibilitat a les seves activitats. Tot i que això amplifica el seu abast, considero important mantenir una mirada crítica: plataformes com Wix, WhatsApp o Facebook responen a models de negoci basats en la monetització de dades, incompatibles amb els principis de sobirania i autonomia de l’ESS.

A més, la bretxa digital és especialment rellevant per a un col·lectiu com el de les persones amb discapacitat intel·lectual, on no totes les persones ni les seves famílies tenen les mateixes competències o accessos digitals. La tecnologia ha de ser una eina al servei de les persones, no una nova font d’exclusió.

Finances ètiques o monedes socials

El model financer de Club FEM, està principalment basat en quotes, subvencions públiques i col·laboracions empresarials locals, i respon a una lògica de reciprocitat pròpia de l’ESS. No obstant, aquesta és fràgil ja que hi ha per exemple, canvis en les prioritats de les administracions o la retirada d’un patrocinador poden comprometre la continuïtat de l’entitat.

Explorar vies com el finançament a través de Coop57 o Fiare Banca Ètica reduiria aquesta dependència i integraria Club FEM en xarxes més àmplies de l’economia solidària catalana. De la mateixa manera, instruments com un banc del temps entre famílies i voluntariat, o l’adhesió a una xarxa d’intercanvi local del Maresme, permetrien ampliar la base de suport comunitari sense dependre exclusivament de fluxos monetaris convencionals.

Marcs de política pública i contractació

L’activitat de Club FEM s’alinea amb diversos ODS de l’Agenda 2030, especialment els ODS 3, 10, 11 i 16 i amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social 2021–2027, que reconeix el paper de l’ESS en la cohesió social i el desenvolupament territorial (Comissió Europea, 2021; Nacions Unides, 2015). A escala estatal, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures i, a Catalunya, la Llei 5/2020 de l’ESS configuren marcs normatius favorables que l’entitat hauria d’aprofitar més activament.

Un dels instruments amb més potencial és la contractació pública socialment responsable. La incorporació de clàusules socials en licitacions municipals d’esport podria garantir a Club FEM uns ingressos estables i recurrents que substituïssin la dependència de subvencions anuals. La Directiva 2014/24/UE ja preveu reserves de contracte per a entitats que treballin amb persones amb discapacitat, una eina que les administracions locals haurien d’aplicar amb més decisió.

L’entitat és conscient d’aquesta oportunitat: durant el contacte mantingut, va assenyalar que la col·laboració amb institucions públiques “és cada vegada més important per a la nostra sostenibilitat”, però que ha de respectar sempre “l’autonomia de l’entitat i el control democràtic dels projectes”

Interacció amb l’entitat

Per a l’elaboració d’aquest article es va contactar per correu electrònic amb Club FEM Esport Mataró (info@clubfem.cat). Es va formular la pregunta següent:

Com concep Club FEM la seva missió en relació amb la transformació social i la inclusió real? Més enllà de l’esport, com enteneu el vostre paper en el canvi cultural i comunitari de Mataró?

Es va intentar establir contacte amb l’entitat per correu electrònic, però no es va rebre resposta abans del tancament del treball. No obstant això, considero que l’anàlisi realitzada es fonamenta en fonts documentals fiables, en la informació pública disponible a la web de l’entitat i en els continguts treballats al llarg del curs. La informació recollida permet fer una valoració sòlida i argumentada del paper de Club FEM dins l’ESS, i confio que reflecteix amb fidelitat la realitat i els valors de l’entitat. En futures recerques, seria molt enriquidor poder incorporar la veu directa de les persones que fan possible aquest projecte cada dia.

Conclusions

Club FEM Esport Mataró demostra que l’esport pot ser una eina real de transformació social i comunitària. La seva aposta per la integració sistèmica, el treball en xarxa i la primacia de les persones la situa com un actor rellevant de l’ESS al Maresme.

Al mateix temps, l’entitat evidencia els reptes que afronten moltes associacions socials petites: sostenibilitat econòmica fràgil, digitalització no sempre coherent amb els valors de l’ESS i manca de connexió amb els circuits institucionals de l’economia social catalana. Abordar aquests reptes amb eines com la contractació pública, les finances ètiques i els Ateneus Cooperatius és el camí per consolidar i ampliar el seu impacte.

En definitiva, Club FEM és un exemple de com l’ESS pot construir comunitats més justes i inclusives, des de la proximitat i el compromís quotidià.

Us d’intel.ligència artificial

En l’activitat 4, s’ha fet ús d’aquesta, com a eina de suport en la formulació de preguntes, i revisió i estructura a nivell textual i ortogràfic. La informació ha estat contrastada amb fonts, i l’ús de la IA s’ha entès com un suport per optimitzar la qualitat comunicativa.

Bibliografía

Club FEM Esport Mataró. (2026). Web oficial. https://clubfem.wixsite.com/clubfem

Club FEM Esport Mataró. (2026). Comunicació pròpia (correu electrònic, maig 2026).

Comissió Europea. (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social 2021–2027.

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. UOC.

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma. CIRIEC-España, 102, 5–31.

Fundación Cajamar. (2010). Finanzas y medio ambiente. Colección Finanzas Éticas.

Generalitat de Catalunya. (2020). Llei 5/2020 de l’Economia Social i Solidària.

Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animacions 3, 4, 5 i 6. Economia Social i Solidària.

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2020). Principis de l’ESS. www.xes.cat

Font: Arç Cooperativa (s. d.).

Quan es parla del sector assegurador, normalment es pensa en grans empreses orientades principalment al benefici econòmic. No obstant això, existeixen alternatives que intenten demostrar que és possible desenvolupar una activitat econòmica mantenint al mateix temps un compromís social i una manera diferent d’entendre l’economia. Aquest és el cas d’Arç Cooperativa, una corredoria d’assegurances creada l’any 1983 especialitzada en entitats socials, cooperatives i iniciatives vinculades a l’Economia Social i Solidària (ESS).

Al llarg dels diferents reptes d’aquesta assignatura he treballat sobre aquesta entitat i això m’ha permès entendre millor com organitzacions com Arç intenten anar més enllà de l’activitat econòmica tradicional. Inicialment, la meva percepció era que es tractava simplement d’una cooperativa que oferia assegurances des d’una perspectiva més social. No obstant això, a mesura que he anat aprofundint en diferents aspectes com els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques o les monedes socials, he pogut veure que el seu paper és bastant més ampli.

Des del meu punt de vista, un dels aspectes més interessants d’Arç és que intenta combinar sostenibilitat econòmica i impacte social dins d’un sector que habitualment està molt orientat a criteris de rendibilitat. La seva activitat no es limita a oferir serveis asseguradors, sinó que també participa en xarxes de cooperació i treballa amb criteris alineats amb els valors de l’economia solidària, com la transparència, la participació democràtica, la cooperació entre entitats i la centralitat de les persones.

Més enllà de les assegurances: digitalització, finances ètiques i comunitat

Al llarg dels diferents reptes també he pogut veure que una entitat com Arç no només es diferencia pels serveis que ofereix, sinó també per la manera com intenta adaptar-se als canvis mantenint els seus valors. Un exemple clar és la digitalització.

Actualment, la digitalització afecta pràcticament tots els sectors econòmics, i les entitats de l’Economia Social i Solidària també han hagut d’adaptar-se a aquesta realitat. En el cas d’Arç, la utilització de portals digitals, eines de comunicació en línia i sistemes de gestió permet millorar l’organització interna i donar resposta a un volum important d’activitat.

Des del meu punt de vista, la digitalització pot aportar oportunitats molt interessants a una entitat com Arç. Pot facilitar l’automatització de processos, millorar l’eficiència i permetre arribar a més persones i territoris amb menys costos. A més, també pot reforçar la intercooperació amb altres entitats de l’ESS i ajudar a donar més visibilitat al seu impacte social.

Tot i això, durant l’anàlisi també vaig observar algunes tensions importants. Moltes eines digitals depenen de grans plataformes tecnològiques que no sempre funcionen sota criteris compatibles amb els valors de l’economia social. A més, en el cas d’Arç la gestió de dades sensibles implica responsabilitats importants relacionades amb la privacitat i la seguretat.

Un altre aspecte que considero rellevant és la relació entre digitalització i proximitat. En una organització com Arç, la proximitat amb les persones forma part del seu valor diferencial. Per això, crec que la tecnologia no hauria de substituir les relacions humanes, sinó facilitar les tasques més rutinàries per poder dedicar més temps a un acompanyament personalitzat quan sigui necessari.

Un altre dels aspectes treballats durant el curs ha estat el paper de les finances ètiques i les monedes socials. Inicialment, abans de començar aquest repte, coneixia molt poc aquests conceptes i pensava que es tractava simplement d’alternatives financeres diferents. Tot i això, aprofundint en els materials i en casos com el de la Turuta, vaig poder entendre millor el seu funcionament i el seu potencial.

En el cas d’Arç, considero que les finances ètiques tenen un encaix bastant natural perquè la seva activitat ja està alineada amb principis de cooperació, sostenibilitat i impacte social. En canvi, la possible aplicació de monedes socials presenta més limitacions pràctiques.

La principal dificultat és que el servei principal d’Arç, relacionat amb assegurances, no és un servei de consum habitual que es pugui adaptar fàcilment a una moneda social. Tot i això, crec que sí que podrien existir possibilitats més realistes en activitats complementàries com accions formatives, assessorament o iniciatives comunitàries.

Per tant, des del meu punt de vista, les monedes socials no haurien de convertir-se en un element central del model d’Arç, sinó en una eina complementària que ajudés a reforçar la dimensió territorial i comunitària de l’entitat.

Arç Cooperativa i els marcs de política pública

Després d’analitzar els diferents aspectes treballats durant el curs, crec que també és important entendre fins a quin punt iniciatives com Arç es relacionen amb els principals instruments institucionals i polítiques públiques que intenten reforçar l’Economia Social i Solidària.

Pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), considero que Arç manté una relació especialment clara amb diversos objectius. Entre aquests destaquen l’ODS 8, relacionat amb el treball digne i el creixement sostenible; l’ODS 10, orientat a la reducció de desigualtats; l’ODS 12, vinculat al consum responsable; i especialment l’ODS 17, que posa èmfasi en les aliances i la cooperació entre organitzacions.

També considero rellevant el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, ja que busca crear condicions favorables perquè les entitats de l’economia social puguin créixer, innovar i reforçar el seu impacte social.

Pel que fa al PERTE d’Economia Social i de les Cures, aquest representa una oportunitat interessant per impulsar processos d’innovació, transformació digital i reforç de les entitats de l’ESS.

En el cas dels Ateneus Cooperatius, considero que poden tenir un paper especialment important perquè actuen com a espais de suport, assessorament i creació de xarxes entre entitats.

Contractació pública: una oportunitat amb alguns reptes

Les administracions públiques gestionen una gran quantitat de recursos i necessiten serveis molt diversos. Si les licitacions incorporen criteris socials i aspectes vinculats a l’impacte social, poden convertir-se en una eina important per reforçar entitats de l’Economia Social i Solidària.

En el cas d’Arç, la contractació pública podria generar ingressos més estables i ampliar el seu impacte social. A més, també podria reforçar la seva participació en iniciatives vinculades a administracions locals, projectes socials o serveis relacionats amb assegurances i assessorament per a entitats.

Tot i això, també existeixen algunes dificultats. En molts casos, els processos administratius són complexos i poden resultar més accessibles per a organitzacions grans amb més recursos tècnics i econòmics.

Des del meu punt de vista, aquest és un aspecte important perquè si les polítiques públiques volen impulsar realment l’Economia Social i Solidària, no és suficient reconèixer-ne la importància, sinó que també cal facilitar mecanismes que permetin a cooperatives i entitats petites competir en condicions més equilibrades.

Interacció amb l’entitat

Durant el desenvolupament d’aquest treball vaig intentar establir contacte directe amb Arç Cooperativa per contrastar algunes idees i enriquir l’anàlisi realitzada.

Contacte inicial amb Arç Cooperativa a través d’Instagram. Elaboració pròpia.

Resposta d’Arç Cooperativa indicant continuar la comunicació per correu electrònic. Elaboració pròpia.

Correu enviat a Arç Cooperativa durant l’elaboració del treball. Elaboració pròpia.

Inicialment vaig contactar amb l’entitat a través d’Instagram, des d’on es va indicar la conveniència de continuar la comunicació mitjançant correu electrònic. Posteriorment es va enviar una consulta relacionada amb el treball acadèmic. Tot i això, no es va rebre resposta dins del termini d’elaboració de l’activitat.

Valoració final

Després d’analitzar Arç al llarg de tots els reptes, crec que el seu valor principal no es troba únicament en el servei que ofereix, sinó en la manera com intenta desenvolupar la seva activitat mantenint coherència amb els seus valors.

Des del meu punt de vista, Arç demostra que és possible combinar activitat econòmica, sostenibilitat i impacte social dins d’un sector tradicionalment molt orientat al benefici econòmic.

Tot i això, també existeixen reptes importants relacionats amb la digitalització, l’accés a recursos, l’adaptació als canvis tecnològics o la necessitat de mantenir la proximitat amb les persones.

En conclusió, considero que iniciatives com Arç mostren que l’Economia Social i Solidària no només pot actuar com una alternativa econòmica, sinó també com una manera diferent d’entendre les relacions econòmiques i socials.

Referències bibliogràfiques

Arç Cooperativa. (s. d.). Web oficial. https://arc.coop/

Associació ECOL3VNG. (s. d.). Entrevista a l’Associació ECOL3VNG (La Turuta) [vídeo].

Comissió Europea. (2021). Building an economy that works for people: Action plan for the social economy.

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya.

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau, C. (2021). El cooperativisme de plataforma.

Generalitat de Catalunya. (s. d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius.

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s. d.). PERTE d’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.

Ús de la IA

He utilitzat ChatGPT com a eina de suport per ajudar en l’organització i estructuració de les idees, revisar la redacció i detectar possibles millores de claredat i coherència del text. Les idees principals, les reflexions, l’anàlisi realitzada i la selecció dels continguts treballats s’han desenvolupat a partir dels materials de l’assignatura, dels recursos d’aprenentatge i del treball elaborat durant els reptes anteriors.

Fiare Banca Ètica i el paper de les finances ètiques en la transformació social

1. Introducció

Fiare Banca Ètica és una entitat financera cooperativa integrada dins del moviment de les finances ètiques i de l’economia social i solidària (ESS). A diferència de la banca tradicional, el seu objectiu principal no és obtenir el màxim benefici econòmic, sinó finançar projectes amb impacte social, ambiental i comunitari, promovent una economia més justa, sostenible i transparent.

El model de Fiare es basa en la participació democràtica de les persones sòcies, que tenen veu en la presa de decisions de l’entitat. Aquest aspecte la diferencia clarament dels bancs tradicionals i reforça la idea de les finances com una eina al servei de la societat i no únicament del benefici privat.

Durant el curs, els diferents reptes m’han permès analitzar Fiare des de perspectives diverses, com els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques o les monedes socials. Aquest article recull una síntesi d’aquests aspectes i els relaciona amb els principals marcs de política pública actuals.

2. Fiare dins de l’Economia Social i Solidària

Fiare encaixa plenament dins dels principis de l’economia social i solidària perquè prioritza les persones, el territori i l’impacte social per sobre del benefici econòmic. El seu model es basa en la transparència, la participació democràtica i el suport a iniciatives transformadores.

A través del seu sistema de finançament, dóna suport a cooperatives, entitats socials, projectes culturals i iniciatives ambientals que sovint tenen dificultats per accedir al crèdit dins de la banca convencional. Això converteix Fiare en una eina de suport al desenvolupament local i la cohesió social.

A més, la participació de les persones sòcies dins de l’entitat reforça el component democràtic i la idea que el sistema financer també pot tenir una funció social. Tot i això, cal tenir en compte que Fiare continua operant dins d’un sistema financer regulat, fet que limita parcialment la seva capacitat d’actuar al marge del mercat tradicional.

3. Digitalització: oportunitats i reptes

La digitalització és un element cada vegada més important dins del sector financer, i Fiare també ha hagut d’adaptar-se a aquesta realitat. Les eines digitals permeten facilitar l’accés als serveis financers, agilitzar processos i millorar la participació de les persones sòcies.

Una de les principals oportunitats és la possibilitat d’impulsar processos participatius digitals, com assemblees en línia o sistemes de votació telemàtica, reforçant així la democràcia interna de l’entitat.

Tot i això, la digitalització també comporta riscos importants. En primer lloc, existeix el perill de deshumanitzar el servei, especialment en un sector com el bancari, on la proximitat i la confiança són molt importants. També és rellevant la qüestió de la gestió ètica de les dades, ja que moltes entitats financeres tradicionals utilitzen les dades personals amb finalitats comercials.

Finalment, també s’ha de tenir en compte la bretxa digital. No totes les persones tenen les mateixes competències tecnològiques ni el mateix accés als recursos digitals, i això podria generar situacions d’exclusió si la digitalització no es desenvolupa de manera inclusiva.

4. Monedes socials i finances ètiques

Les monedes socials i els sistemes d’intercanvi comunitari són eines complementàries que busquen reforçar les economies locals i fomentar la cooperació entre persones i entitats.

En el cas de Fiare, la implantació directa d’una moneda social presenta dificultats, principalment pel fet de ser una entitat bancària regulada. Tot i això, sí que podria actuar com a agent facilitador o impulsor d’aquest tipus d’iniciatives, oferint suport financer, tècnic o institucional a projectes de monedes socials o bancs del temps.

Aquest tipus d’iniciatives encaixen amb els valors de les finances ètiques perquè prioritzen la cooperació, la cohesió social i el desenvolupament local davant de les dinàmiques especulatives del sistema financer tradicional.

5. Fiare i els marcs de política pública

5.1 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Fiare contribueix directament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Entre els més destacats estan:

• ODS 1: Fi de la pobresa, donant suport a projectes socials i comunitaris.
• ODS 8: Treball digne i creixement econòmic, impulsant cooperatives i iniciatives d’economia social.
• ODS 10: Reducció de desigualtats, facilitant finançament a projectes amb impacte social.
• ODS 12: Consum i producció responsables, promovent una economia més sostenible i responsable.

La seva activitat demostra que el sistema financer també pot contribuir als objectius globals de desenvolupament sostenible i tenir un impacte positiu sobre la societat.

5.2 Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea

La Unió Europea reconeix cada vegada més la importància de l’economia social com a eina per afrontar reptes socials, econòmics i ambientals. El Pla d’Acció per a l’Economia Social aposta per reforçar entitats que promouen la cohesió social, la sostenibilitat i la participació democràtica.

Fiare encaixa clarament dins d’aquest model, ja que desenvolupa una activitat financera orientada al bé comú i alineada amb els valors que promou la Unió Europea.

5.3 PERTE d’Economia Social i de les Cures

El PERTE d’Economia Social i de les Cures és una iniciativa impulsada pel govern espanyol per reforçar projectes vinculats a l’economia social mitjançant inversió, innovació i digitalització.

En aquest context, Fiare pot tenir un paper rellevant com a entitat financera capaç de canalitzar recursos cap a iniciatives socials i comunitàries. Tot i això, també existeix el risc que les grans entitats tradicionals segueixin concentrant la major part dels recursos públics disponibles, dificultant el creixement de models financers alternatius.

5.4 Ateneus Cooperatius

A Catalunya, els Ateneus Cooperatius funcionen com a xarxes de suport al cooperativisme i a l’economia social. La seva funció és impulsar projectes locals, oferir assessorament i reforçar el desenvolupament territorial.

Fiare pot connectar amb aquest ecosistema facilitant finançament a cooperatives i iniciatives locals, reforçant així l’arrelament territorial i la cohesió comunitària.

6. Contractació pública i finances ètiques

La contractació pública és una eina molt important perquè les administracions poden decidir quin tipus d’economia volen impulsar a través dels seus concursos i contractes.

Actualment, gran part de la contractació financera pública continua concentrada en grans bancs tradicionals, principalment perquè tenen més capacitat operativa i econòmica. Això dificulta la participació d’entitats més petites com Fiare, tot i el seu impacte social positiu.

En aquest sentit, seria interessant que les administracions incorporessin més criteris socials i ètics dins dels processos de contractació pública. Això permetria valorar no només el cost econòmic, sinó també aspectes com la transparència, el retorn social o el compromís amb el territori.

Per tant, la contractació pública no és neutra. Pot reforçar el model financer tradicional o, al contrari, ajudar al creixement de les finances ètiques i de l’economia social.

7. Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest treball es va contactar amb Fiare Banca Ètica per correu electrònic amb l’objectiu de contrastar alguns aspectes relacionats amb el paper de les finances ètiques i la relació de l’entitat amb l’economia social.

La resposta va arribar per part d’un responsable de la Fundació Finances Ètiques, vinculada a Fiare, que va mostrar predisposició a comentar el projecte i xerrar sobre aquestes qüestions.

Aquest contacte va servir per reforçar la idea que Fiare entén les finances ètiques no només com una activitat bancària, sinó també com una eina de transformació social vinculada al territori, la cooperació i el suport a projectes amb impacte comunitari.

8. Valoració final

Fiare Banca Ètica representa una alternativa real dins del sistema financer actual, demostrant que és possible desenvolupar una activitat bancària basada en criteris socials, democràtics i sostenibles.

El seu paper dins de l’economia social és rellevant perquè contribueix al finançament de projectes transformadors i impulsa una manera diferent d’entendre les finances. A més, la seva alineació amb marcs com els ODS, el Pla d’Acció europeu o el PERTE mostra que les finances ètiques poden tenir un paper important en les polítiques públiques del futur.

Tot i això, també presenta limitacions importants derivades de la seva escala reduïda i de la dependència d’un sistema financer dominat per grans entitats tradicionals. Precisament per això, serà important reforçar instruments públics que facilitin el creixement de models financers alternatius i més socials.

9. Bibliografía

• Fiare Banca Ètica. (s.d.). Qui som. Recuperat de: https://www.fiarebancaetica.coop/
• Comissió Europea. (2021). Action Plan for the Social Economy. Recuperat de: https://social-economy-gateway.ec.europa.eu/action-plan-social-economy_en
• Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE d’Economia Social i de les Cures. Recuperat de: https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados
• Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Recuperat de: https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/
• ONU. (2015). Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible.
• Corrons, A. Webinar UOC sobre monedes complementàries i desenvolupament local.
• Material docent UOC R4.

10. Ús de la intel·ligència artificial

Per a la realització d’aquest treball s’ha utilitzat la intel·ligència artificial com a eina de suport per estructurar els continguts, millorar la redacció i relacionar els conceptes treballats durant el curs.

A més, la IA també s’ha utilitzat per entendre millor quins aspectes de la rúbrica tenen més pes dins de la PAC i com es podia millorar la qualitat de l’article. Aquest suport ha estat especialment útil després de no haver obtingut els resultats esperats en PACs anteriors, ajudant-me a identificar punts de millora relacionats amb la profunditat de la reflexió, la contractació pública i la relació amb les polítiques institucionals.

VÍCTOR FERNÁNDEZ

 1.Introducció de l’AECV

L’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV) és una entitat sense ànim de lucre ubicada al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Fundada l’any 1986, amb la missió de promoure processos d’acció social a través de l’esport i el lleure, amb l’utilització d’aquests com a eines de cohesió social, democratització de l’activitat física i enfortiment de l’economia social del territori. La seva activitat inclou escoles esportives, activitats extraescolars, casals, campus, gestió d’instal·lacions esportives, projectes de transformació social i formació. Disposa d’un equip professional de més de 120 persones, amb una presència destacada en dones, persones joves i contractació indefinida.

El cas de l’AECV és especialment interessant, perquè mostra com una entitat esportiva pot actuar com a agent d’Economia Social i Solidària (ESS). Entenen l’esport com una eina educativa, comunitària i inclusiva, no només com una pràctica física o competitiva. En un territori marcat per desigualtats socioeconòmiques, diversitat cultural i barreres d’accés a l’activitat esportiva, l’AECV representa una resposta pràctica a necessitats socials específiques.

2. L’AECV com a experiència d’Economia Social i Solidària

L’AECV té principis molt semblants amb els de l’ESS, perquè situa les persones i el territori per davant del lucre i guanyar diners. La seva activitat respon a necessitats humanes bàsiques com la salut, la inclusió, la participació, l’educació en valors i la cohesió comunitària. Aquesta orientació la podem observar en la democratització de l’accés a l’activitat física, en la promoció de la participació de nenes i noies, en el treball amb infants i joves del barri i en la voluntat de reduir barreres econòmiques, socials, culturals i de gènere.

Un dels punts claus de l’entitat és el seu arrelament territorial. L’AECV no actua sobre el barri des de fora, sinó que forma part del seu ecosistema. Detecta necessitats comunitàries i les intenta convertir en respostes concretes a través de l’esport, el lleure, la formació i la col·laboració amb altres projectes com Espai de Mar o Ravalora’t. Aquesta lògica del seu ecosistema és central en l’ESS, perquè no es tracta només de prestar serveis, sinó de construir comunitat

Això si, l’anàlisi també mostra alguns límits. La informació pública sobre governança democràtica, fonts de finançament, indicadors d’impacte social i sostenibilitat ambiental encara podria ser més visible. Aquesta és una part important, perquè una entitat de l’ESS no només ha de generar impacte, sinó també demostrar-lo, explicar-lo i governar-lo de manera transparent.

3. Digitalització, canviar de la gestió operativa a la governança amb impacte

Fent un anàlisi de la digitalització, s’ha pogut observar com l’AECV ja ha superat una fase bàsica. La seva pàgina web no és només un aparador, es poden fer reserves, inscripcions, compres o lloguers de material esportiu, consultar l’agenda, accedir a formularis i connectar amb projectes del seu ecosistema. També incorpora elements de transparència bàsica, com la memòria anual, dades de l’equip, polítiques de privacitat i canals de comunicació.

Tot i això, el repte principal no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor. La digitalització actual és sobretot funcional i orientada a la prestació de serveis. La millora qualitativa seria avançar cap a una digitalització alineada amb l’ESS, que sigui més participativa, més transparent, més sobirana tecnològicament i més orientada a l’impacte social.

Això podria concretar-se en diverses estratègies com convertir la web en un espai real de rendició de comptes, publicar indicadors d’impacte, incorporar eines de participació com Decidim, definir una política de dades ètica, prioritzar eines de codi obert i mantenir sempre un model híbrid que combini tecnologia i proximitat humana. Aquest últim punt és crític en un territori amb diversitat cultural, vulnerabilitat econòmica i diferents nivells de competència digital, una digitalització mal dissenyada podria convertir-se en una nova barrera d’exclusió.

4. Finances ètiques, banc del temps i monedes socials

L’anàlisi sobre finances ètiques i monedes socials obre una línia molt interessant per a l’AECV. Una moneda social local o un sistema d’intercanvi no monetari podria reforçar l’accés a activitats esportives per a persones amb pocs recursos, reconèixer tasques comunitàries, fomentar el voluntariat i incrementar el sentiment de pertinença al barri.

En aquest cas, la proposta més eficient no seria crear una moneda social complexa, sinó començar amb un model progressiu i senzill, amb un banc del temps, crèdits comunitaris o un sistema de reconeixement de tasques vinculades a activitats concretes. Per exemple, un jove podria col·laborar en l’organització d’un torneig o en una activitat comunitària i obtenir crèdits per accedir a entrenaments, campus o activitats esportives. Això permetria posar en valor coses que el mercat convencional sovint no reconeix, com el temps, el compromís, el suport mutu i la participació comunitària.

La principal fortalesa de l’AECV en aquest àmbit és la confiança comunitària. Les monedes socials i els bancs del temps no funcionen només per disseny tècnic, sinó perquè hi ha relacions, proximitat i voluntat de cooperar. Però també hi ha riscos importants com per exemple, manca de massa crítica, dificultats de governança, barreres culturals, complexitat operativa i possible exclusió si el sistema és massa digital. Per això, qualsevol proposta hauria de ser híbrida, senzilla i molt arrelada al territori.

5. Connexió amb els grans marcs de política pública

L’AECV també pot ser llegida des dels grans marcs de política pública actuals. En primer lloc, té una connexió clara amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’Agenda 2030 reconeix l’esport com un facilitador del desenvolupament sostenible i del progrés social, especialment pel seu potencial en salut, educació, inclusió, igualtat i cohesió comunitària.

En el cas de l’AECV, la vinculació més clara és amb l’ODS 3 (salut i benestar), l’ODS 4 (educació de qualitat), l’ODS 5 (igualtat de gènere), l’ODS 10 (reducció de les desigualtats), l’ODS 11 (comunitats sostenibles) i l’ODS 17 (aliances per assolir objectius). No obstant això, el repte és passar d’una alineació implícita a una alineació mesurable. És a dir, l’entitat podria reforçar molt el seu posicionament si traduís les seves activitats en indicadors vinculats als ODS amb participació femenina, accés de famílies becades, permanència en activitats, diversitat d’origen, reducció d’abandonament esportiu o impacte comunitari.

Pel que fa als Ateneus Cooperatius, l’AECV encaixa amb la seva lògica territorial. La Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya té com a objectiu donar visibilitat al cooperativisme i a l’economia social, consolidant els ateneus com a agents estratègics adaptats a les necessitats de cada territori. L’AECV podria connectar-hi millor per reforçar la intercooperació, obtenir suport en governança, finançament alternatiu, digitalització ètica o mesura d’impacte. Encara que no sigui una cooperativa, és una entitat clarament alineada amb l’ecosistema de l’ESS catalana.

També hi ha una relació evident amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que busca crear condicions perquè l’economia social prosperi i augmenti el seu impacte, especialment en transicions justes, inclusives, ecològiques i digitals. L’AECV és un cas molt representatiu d’aquesta idea, ja que genera ocupació, treballa amb col·lectius vulnerables, reforça el territori i podria avançar cap a una digitalització més democràtica.

Finalment, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures també ofereix un marc útil. Aquest projecte estratègic estatal impulsa el desenvolupament de l’economia social i els serveis avançats centrats en les persones, amb l’objectiu de reforçar el potencial transformador del sector i millorar serveis vinculats a les cures, la proximitat i la inclusió. L’AECV no és una entitat de cures en sentit estricte, però sí desenvolupa una tasca comunitària preventiva i educativa que connecta amb la idea de posar la vida i les persones al centre.

6. Contractació pública amb sostenibilitat, impacte i risc de dependència

La contractació pública pot jugar un paper important en la sostenibilitat de l’AECV. En una entitat que gestiona activitats esportives, equipaments, programes educatius i projectes d’inclusió, els contractes públics poden garantir estabilitat, continuïtat i capacitat d’impacte. A més, si s’utilitzen criteris socials, la contractació pública pot actuar com una palanca per reforçar projectes d’ESS que aporten valor comunitari i no només un preu baix. 

Això si, aquí hi ha una tensió important. Si la contractació pública es basa només en criteris econòmics, pot penalitzar entitats com l’AECV davant operadors privats amb més múscul financer. En canvi, si incorpora clàusules socials, criteris d’arrelament territorial, qualitat laboral, inclusió, igualtat de gènere, impacte comunitari i sostenibilitat ambiental, pot afavorir models que generen valor públic real.

El Pla d’Acció europeu per a l’Economia Social assenyala precisament la importància de marcs polítics i jurídics adequats, inclosa la contractació pública, per permetre que les entitats de l’economia social prosperin. Per tant, la contractació pública no hauria de veure l’AECV només com una proveïdora de serveis esportius, sinó com una aliada estratègica en polítiques d’inclusió, salut comunitària, educació i cohesió urbana.

El risc, pot ser la dependència excessiva de subvencions i contractes públics. Si una part molt alta del finançament depèn de convocatòries o adjudicacions, l’autonomia estratègica de l’entitat pot quedar condicionada. Per això, l’escenari òptim seria un model mixt amb contractació pública amb criteris socials, ingressos propis accessibles, aliances amb altres entitats ESS, finançament col·laboratiu i, eventualment, mecanismes de moneda social o banc del temps.

7. Valoració global, potencial transformador i reptes pendents

L’AECV té un potencial transformador alt perquè treballa en un punt on conflueixen diverses necessitats socials com activitat física, educació, inclusió, joventut, gènere, interculturalitat i arrelament territorial. La seva força no està només en fer activitats esportives, sinó en utilitzar l’esport com a infraestructura comunitària.

El seu model mostra una coherència clara amb l’ESS, perquè prioritza persones, treballa amb mirada comunitària, genera ocupació, promou valors inclusius i intenta respondre a desigualtats reals del territori. Però el següent salt qualitatiu passa per reforçar tres factors importants: governança, transparència i mesura d’impacte.

En governança, caldria fer més visibles els espais de participació de famílies, joves, professionals i comunitat. En transparència, seria recomanable publicar més informació econòmica, fonts de finançament, pressupostos resumits i criteris de tarifació social. En impacte, l’entitat podria construir un quadre d’indicadors que connectés directament les seves activitats amb resultats socials mesurables.

La digitalització, les finances ètiques i les monedes socials no són cap solució màgica, però poden ser eines molt potents si es posen al servei del projecte comunitari. La clau és evitar la temptació tecnocràtica, perquè no es tracta de digitalitzar per modernitzar el relat, ni de crear una moneda social per innovar de cara a la galeria. Es tracta de reforçar allò que l’AECV ja fa bé: generar vincles, obrir oportunitats i fer que l’esport sigui una eina real de justícia social.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Associació Esportiva Ciutat Vella. (2020, 29 enero). L’Associació Esportiva Ciutat Vella des de dins [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=LNsw8yrc4dc

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Escoles esportives – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/escoles-esportives/

Espai de Mar. (2024, 19 febrero). Centre – espai de mar. https://espaidemar.cat/centre/

Finderwilber. (2025, 30 septiembre). Desigualtats en l’activitat física de l’adolescència a Catalunya: influència del nivell socioeconòmic, la. Apunts Educación Física y Deportes. https://revista-apunts.com/ca/desigualtats-en-lactivitat-fisica-de-ladolescencia-a-catalunya-influencia-del-nivell-socioeconomic-la-immigracio-i-el-genere/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Idescat. Población a 1 de enero. Total y extranjera. Barcelona. Ciutat Vella. Liberia. (s. f.). https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0&geo=dis%3A08019301&lang=es&nac=d223

Nosaltres – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/qui-som/

Oferta deportiva en edad escolar. (s. f.). https://www.plaesportescolarbcn.cat/es

Portal Barcelona Dades. (s. f.). https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/report/esd

Ravalora´t Social Coworking Barcelona. (2025, 19 junio). Conecta, colabora y crece en el Raval – Ravalora´t Social Coworking Barcelona. Ravalora´T Social Coworking Barcelona. https://ravalorat.cat/es/inicio/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Webinar La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991

Introducció i objectius

En aquesta activitat elaboraré una síntesi global dels aprenentatges del curs a partir de l’anàlisi del Banc del Temps de Gràcia, entitat que he treballat en els reptes anteriors. L’objectiu és integrar els continguts sobre Economia Social i Solidària (ESS), digitalització i monedes socials, i relacionar-los amb els principals marcs de política pública, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, els Ateneus Cooperatius i el PERTE. A més, reflexionaré sobre el paper de la contractació pública i el potencial transformador de l’entitat en el seu context.

Presentació de l’entitat

El Banc del Temps de Gràcia és una iniciativa comunitària situada al barri de Gràcia (Barcelona) que es basa en l’intercanvi de serveis entre persones sense utilitzar diners, utilitzant el temps com a unitat de valor. Això implica que totes les activitats tenen el mateix valor, independentment del tipus de servei, fet que trenca amb les jerarquies pròpies del mercat laboral tradicional. La seva missió és fomentar la cooperació, la solidaritat i el suport mutu entre veïns, generant xarxes de confiança i reforçant la cohesió social. Personalment, el fet que estigui vinculat a un entorn que conec em fa percebre aquesta iniciativa com una cosa propera i real, no només teòrica.

Economia Social i Solidària (ESS)

Pel que fa als aprenentatges del curs, considero que el Banc del Temps és un exemple molt clar dels principis de l’ESS, ja que prioritza les necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic i promou relacions basades en la cooperació. A diferència del sistema econòmic tradicional, aquí el valor no depèn del mercat, sinó de la utilitat social. Des del meu punt de vista, aquest és un dels aspectes més interessants del projecte, ja que dona valor a habilitats que sovint no són reconegudes.

Digitalització

En relació amb la digitalització, tal com vaig analitzar en el repte anterior, el Banc del Temps fa un ús bastant bàsic de les tecnologies digitals, utilitzant principalment eines de comunicació com correu electrònic o missatgeria. Tot i que això pot semblar una limitació, considero que també és coherent amb el seu objectiu de fomentar relacions de proximitat. No obstant això, crec que una millora en la seva presència digital podria ajudar a ampliar la seva visibilitat i facilitar la participació de nous membres, especialment joves. Al mateix temps, també veig clar que una digitalització excessiva podria posar en risc el component comunitari, per tant, és important trobar un equilibri.

Monedes socials

Pel que fa a les monedes socials, el Banc del Temps ja funciona com una alternativa al sistema monetari tradicional, ja que utilitza el temps com a unitat d’intercanvi. Per això, considero que la introducció d’una moneda social no és necessària, però sí que podria ser una eina complementària interessant si es planteja bé. Tal com vaig analitzar amb el DAFO, podria ajudar a connectar el projecte amb altres actors del barri, però també podria generar complexitat i confusió. Des del meu punt de vista, el més important és no perdre la simplicitat del sistema actual, que és una de les seves fortaleses principals.

Relació amb les polítiques públiques

En relació amb les polítiques públiques, el Banc del Temps de Gràcia s’alinea clarament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment en àmbits com la reducció de desigualtats, el benestar i les comunitats sostenibles. També encaixa amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que promou una economia més inclusiva. Tot i això, considero que hi ha una certa distància entre aquests marcs polítics i la realitat d’aquest tipus d’iniciatives, que sovint tenen dificultats per accedir a recursos. En el cas de Catalunya, els Ateneus Cooperatius podrien donar suport, però crec que no sempre arriben a projectes tan locals. De la mateixa manera, el PERTE representa una oportunitat, però està més orientat a entitats amb més estructura.

La contractació pública

La contractació pública podria ser una eina clau per reforçar el Banc del Temps. Si les administracions incorporessin criteris socials més adaptats, es podrien establir col·laboracions per desenvolupar serveis comunitaris, com suport a persones grans o activitats de cohesió social. Això permetria donar estabilitat a iniciatives com aquesta i reconèixer el seu valor. Tot i això, actualment els processos són massa complexos i dificulten l’accés a entitats petites, fet que limita molt aquesta possibilitat.

Potencial transformador

Pel que fa al seu potencial transformador, considero que el Banc del Temps té un impacte molt important a escala local, especialment en la creació de vincles socials i en la promoció d’una economia més humana. Tot i això, també té limitacions, com la dependència de la participació activa i la dificultat per créixer. Personalment, crec que això no és necessàriament negatiu, ja que el seu valor principal no és tant créixer com mantenir la qualitat de les relacions que genera.

Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest treball he intentat establir contacte amb l’entitat per poder contrastar la informació i enriquir l’anàlisi, però no he obtingut resposta. Tot i això, considero que s’han complert tots els requisits de l’activitat, excepte aquesta part, per motius evidents.

Conclusions

En conclusió, el Banc del Temps de Gràcia és un exemple clar del potencial de l’Economia Social i Solidària per generar alternatives al model econòmic tradicional. La seva activitat està alineada amb les polítiques públiques, però també mostra la necessitat d’adaptar millor aquests instruments a la realitat de les iniciatives comunitàries. Des del meu punt de vista, el seu valor principal és la capacitat de generar comunitat, i aquest és un aspecte que s’hauria de preservar en qualsevol procés de creixement o innovació.

Bibliografia

Nacions Unides. (2015). Transforming our world: The 2030 Agenda for Sustainable Development. https://sdgs.un.org/2030agenda

Comissió Europea. (2021). Building an economy that works for people: Action Plan for the Social Economy. https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1537&langId=en

Govern d’Espanya. (2022). PERTE de l’economia social i de les cures. https://planderecuperacion.gob.es

Generalitat de Catalunya. (2023). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.gencat.cat/ca/ambits/ateneus_cooperatius

Xarxa d’Economia Solidària. (2022). Què és l’economia social i solidària. https://xarxaeconomiasolidaria.org

Laville, J. L. (2010). L’economia social i solidària. Icaria Editorial.

Fuster Morell, M. (2018). Digital commons and cooperative platforms. Universitat Oberta de Catalunya.

1. Presentació breu de l’entitat:

CineCiutat neix fa catorze anys arran de l’anunci del tancament dels cines Renoir, una sala de cinema petita ubicada en un dels barris més poblats de Pama. Lluny de les multisales i grans centres comercials. El cinema es troba ubicat a l’antic escorxador municipal, avui convertit en centre cultural i punt de trobada veïnal.

Quan el 2012 es va anunciar la clausura es va desencadenar una mobilització ciutadana sense precedents. En un context marcat pel clima assembleari i comunitari del 15M, unes 800 persones es van organitzar per crear una cooperativa que mantingués viva l’essència del cinema i que respongués a les seves necessitats culturals. Aquest origen col·lectiu marca profundament la identitat de CineCiutat i el converteix en un exemple paradigmàtic d’Economia Social i Solidària (ESS) aplicada a la cultura.

La seva visió aposta per un cinema que generi pensament crític, cohesió social i espais de trobada, i els seus valors inclouen la responsabilitat, la sostenibilitat, la creativitat, la innovació i el compromís amb la comunitat, des de la consciència. Aquest marc conceptual reforça la seva alineació amb la Carta de l’Economia Solidària, ja que anteposa el bé comú (la cultura) per damunt del capital, actuant com a fre de la mercantilització de la cultural.

La participació i l’equitat són centrals. S’autoorganitzen a través de voluntaris que treballen en diferents cercles de treball amb objectius específics. L’educació i la sensibilització cultural són part de la missió del projecte, compta amb programes per a centres escolars i activitats que fomenten el pensament crític. La solidaritat i la inclusió es reflecteixen en la voluntat de ser un espai obert, divers i accessible, així com en el compromís amb causes socials i ambientals, Cineciutat és més que un cine, és una plataforma per a l’activisme cultural, social i ecològic.

2. Síntesi dels aspectes clau treballats durant el curs
La seva activitat incorpora una dimensió d’innovació constant. La digitalització té un paper rellevant en el projecte,especialment en l’autogestió, la comunicació interna i la relació amb el públic. Les xarxes socials i la taquilla on line apropen el projecte a la ciutadania i amplien el seu impacte social, utilitzant la digitalització com a eina de promoció de nous projectes, sense oblidar la proximitat d’un cinema de barri.

L’entitat manté una col·laboració consolidada amb Filmin, amb qui comparteix projectes com l’Atlàntida Film Fest, un festival híbrid —digital i presencial— que usa les instal·lacions de CineCiutat com a seu física. Aquesta col·laboració exemplifica que la digitalització no és una amenaça, sinó un complement que expandeix l’abast cultural, tal com afirma Jaume Ripoll Vaquer: “Internet no és enemic ni amenaça; és un complement.”

Pel que fa a les finances ètiques i les monedes socials, CineCiutat és un projecte sense ànim de lucre, però amb necessitat de sostenibilitat econòmica. Aquest podria incorporar una moneda social, però només com a mecanisme complementari, no com a substitut dels ingressos monetaris. Les exigències tècniques i organitzatives fan inviable que una moneda complementària sigui l’eix central del model, però sí que podria funcionar com a eina de dinamització comunitària, reforçant vincles i ampliant la funció social del projecte.

3. Connexió amb els marcs de política pública

Per valorar l’impacte real de CineCiutat en el seu entorn, és necessari situar-lo dins els marcs de política pública que orienten les transformacions socials, culturals i econòmiques actuals. Analitzar aquesta relació és clau per entendre el seu potencial transformador. En aquest sentit, l’Agenda 2030 és un instrument central, ja que busca reforçar l’estat del benestar i avançar cap a models més sostenibles i inclusius.

El Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social pretén promocionar i fomentar projectes centrats es les persones i amb capacitat transformadora. Marcant-se un horitzó temporal en el 2030. Per a promocionar-ho ha creat un marc jurídic per al seu desenvolupament. Segons la Comissió Europea, l’economia social complementa les accions de l’Estat per tal de millorar l’estat del benestar, integració, no discriminació ni per raons de gènere, origen o discapacitat, a més de la lluita contra el canvi climàtic.

CineCiutat presenta un compromís ferm amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible. En primer lloc, contribueix de manera clara a l’ODS 4 (Educació de qualitat) a través de programes que apropen el cinema a escoles i famílies, amb un catàleg adaptat a totes les edats i tallers adreçats tant a infants com a adults. A més, en col·laboració amb la UIB, ofereixen un curs oficial per a professorat sobre l’audiovisual com a eina educativa, reforçant l’aprenentatge al llarg de la vida.

També promouen el debat i la sensibilització en temes d’igualtat social, gènere, llibertat sexual i desenvolupament sostenible, aspectes vinculats a l’ODS 5, igualtat de gènere, i l’ODS 10, reducció de les desigualtats. En aquest marc destaca el projecte Cinema Rodat, un cinema itinerant que porta continguts culturals a tota l’illa en col·laboració amb l’Associació Gira-Sol, dedicada a la integració de persones amb problemes de salut mental. Aquest projecte reforça la dimensió inclusiva i comunitària del cinema.

Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, CineCiutat s’alinea amb l’ODS 7 (energia assequible i no contaminant) i l’ODS 13 (acció climàtica). La seva col·laboració amb Som Energia els ha convertit en el primer cinema d’Espanya que funciona exclusivament amb energia renovable. D’aquesta aliança neix la iniciativa Green Screens, que promou pràctiques sostenibles en cinemes d’arreu del món i posiciona CineCiutat com a referent internacional en sostenibilitat cultural.

L’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) també és rellevant, ja que CineCiutat col·labora amb centres especials d’ocupació com Nartha Serveis, integrant persones amb discapacitat en el seu equip i promovent un model laboral inclusiu.

Finalment, el projecte s’ajusta de manera significativa a l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles), pel fet que contribueix a construir una ciutat més inclusiva, segura i resilient mitjançant la cultura de proximitat, la cohesió social i la dinamització comunitària.

4. Finançament públic:
En aquest marc,la cooperació públic-comunitària, entesa com el desenvolupament de marcs de col·laboració estables entre les administracions i els teixits socials. Guiats per principis de justícia, equitat, universalitat i sostenibilitat, i sense ànim de lucre. Fa que es reconeguin formes de gestió que promouen la participació ciutadana i l’apropiació social dels projectes. Des d’aquesta perspectiva, CineCiutat exemplifica un model cultural comunitari que encaixa plenament en les polítiques públiques europees orientades a reforçar l’Economia Social i Solidària.

És per aquest motiu que la contractació pública es converteix en una eina clau per consolidar aquest tipus de projectes, tal com afirma la comunicació de la Comissió del Parlament Europeu, al consell, al comitè econòmic i social Europeu i al comitè de les regions. Ja que permet establir relacions estables entre l’administració i iniciatives comunitàries, garantint la seva sostenibilitat i ampliant el seu impacte social.

CineCiutat ha rebut suport institucional mitjançant ajudes econòmiques des de la seva creació, tant municipals, de l’Ajuntament de Palma, autonòmiques, GOIB i ICIB, així com estatals des del Plan de Recuperación, Transformación y resilencia i del Govern d’Espanya (Ministeri de Cultura) i per part de la Unió Europea.

A més de les subvencions, CineCiutat manté col·laboracions públiques estables amb l’Ajuntament de Palma, com pot ser el recent projecte CineCiutat Comunitats, coorganitzat amb Palmacultura o el projecte Descobrint Cinema, que compta amb la col·laboració del Consell de Mallorca i del mateix ajuntament. Aquest tipus de cooperació públic-comunitària reforça l’arrelament territorial del projecte i evidencia el seu paper com a agent cultural de proximitat. Però no es tracta de contractació pública estricta, sinó de col·laboracions i programes municipals. Segons la guia per a la inclusió de clàusules de caràcter social en la contractació de l’administració de la comunitat de les Illes Balears i el seu sector públic instrumental parla sobre la importància d’incloure projectes socials en els òrgans de contractacions, ja que a més de ser beneficiosos per a l’interès general, aporta valor afegit. Però, d’altra banda, cal tenir en compte els requisits que estableixi l’ordenament jurídic per a la seva admissió.

Pel que fa als PERTE, són instruments de col·laboració publicoprivada orientats a la transformació econòmica. Malgrat que CineCiutat podria encaixar en el PERTE d’Economia Social i Cures, no hi ha constància pública que hagi rebut finançament. Tot i que l’entitat s’alinea amb els seus objectius: innovació social, inclusió i transició ecològica. Podent-se considerar un “Hub d’Avantguarda”, ja que és un espai de creació, experimentació i innovació, amb articulació de xarxes locals i internacionals (Som Energia, Ecotxe, Amnistia Internacional, Creu Roja, Intermón-Oxfam, Metges del Món, Associació d’Amics del Poble Sahrauí, entre d’altres).

Després de revisar el BOE i el BOIB, no s’han identificat casos de contractació pública directa amb CineCiutat. M’he posat en contacte amb l’entitat per a saber si existeix algun contracte, tot i haver-hi intenció de col·laboració no se m’ha pogut contestar a la pregunta. Cal tenir en compte que el volum de feina en l’actualitat és elevada i com s’ha mencionat anteriorment són voluntaris.

Tot i això, l’entitat desenvolupa activitats que encaixen plenament en serveis contractables segons la llei 9/2017, sobre Contractes del Sector Públic, tal com indica a l’apartat II del preàmbul. L’Ajuntament de Palma podria licitar tallers de cinematografia o cursos de creació audiovisual vinculats al casal de barri ubicat al mateix centre cultural, així com programes de cinema a la fresca o projeccions estivals a les platges o parcs del municipi. Amb la finalitat d’apropar la cultura i fer-la accessible.

Igualment, també es podria fer amb el consistori del Consell de Mallorca, on es podria establir contractes per oferir tallers socioculturals de psicoestimulació a residències públiques, o programes educatius i de sensibilització en centres de menors. Aquestes iniciatives, alineades amb la trajectòria educativa i comunitària de CineCiutat, representarien una oportunitat per consolidar la seva sostenibilitat i ampliar el seu impacte social mitjançant la contractació pública. I també amb el govern, contractació de programes amb la Conselleria d’Educació i Universitats, o amb el lloguer de les sales per a esdevenimetns culturals.

La contractació pública podria representar una oportunitat estratègica per reforçar la sostenibilitat econòmica de CineCiutat i ampliar el seu impacte social. Cineciutat ja desenvolupa activitats perfectament contractables segons la LCSP i que encaixen amb les prioritats de les administracions locals en matèria de cultura, educació i cohesió social. Cal tenir en compte que CineCiutat compleix amb criteris que es valoren positivament en licitacions amb clàusules socials: inclusió laboral, sostenibilitat ambiental, arrelament territorial i governança democràtica.

Però també comporta riscos i tensions. Una dependència excessiva de contractes públics podria comprometre la flexibilitat del projecte o reduir la capacitat d’innovació comunitària. A més, la necessitat de complir requisits formals estrictes pot desviar temps i energia del treball cultural i social.

5. Potencial transformador de CineCiutat

CineCiutat té un elevat potencial transformador tant dins l’illa com en l’àmbit cultural més ampli. La seva capacitat de mobilització ciutadana ha quedat demostrada en totes les campanyes iniciades des de la seva creació, especialment a través de les campanyes de micromecenatge, que han rebut un suport massiu i transversal. Malauradament, més des de l’àmbit privat que públic, però l’entitat ha sabut identificar i sol·licitar els ajuts institucionals quan han estat necessaris, demostrant una gestió responsable i una clara orientació a la sostenibilitat.

CineCiutat va més enllà de la dimensió econòmica: és un espai de trobada, participació i expressió col·lectiva que dona veu a moviments socials, iniciatives comunitàries i projectes culturals emergents. És exemple de sostenibilitat d’un cine col·laboratiu a través de títols no sempre comercials, demostra resistència a la mercantilització de la cultura a més de demostrar que és possible fer-ho amb energia verda.

Una de les seves principals fortaleses és l’èxit amb totes les campanyes realitzades, el que demostra que compta amb un fort reconeixement de la comunitat que dona legitimitat del projecte i evidencia la confiança que transmet.

Per tant, podem afirmar que Cine Ciutat és un agent transformador del territori.

Imatge extreta de la campanya de  goteo del 2020

6. Bibliografia

Atlàntida Mallorca Film Fest. (s.d.). Treballa amb Nosaltres. https://amff2026-trabajaconnosotras.fillout.com/t/uFNeeHo8MGus

Bisun, V. (s.d.). Nuevos paradigmas organizacionales. Holacracia: Análisis y estudio del caso CineCiutat. https://repositori.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/153040/Bisun_Vyacheslav153040.pdf?sequence=3&isAllowed=y

CineCiutat. (s.d.). CineCiutat. https://www.cineciutat.org/ca

CineCiutat. (s.d.). Salvem CineCiutat. Goteo. https://www.goteo.org/project/salvem-cineciutat

Comisión Europea. (s.d.). Social Economy Action Plan. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en

España. (2017). Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público. Boletín Oficial del Estado, núm. 272. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2017-12902

Filmin. (2012). Atlàntida Film Fest 2012. https://static.filmin.es/aff/2012/AFF-2012.pdf

Gobierno de España. (s.d.). PERTE de Economía de los Cuidados y Refuerzo de las Políticas de Igualdad. https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes#cuidados

Gómez – Garrido, M. (2024). Salir de la trampa: cooperación públicocomunitaria para democratizar la economía. Alternativas Económicas. https://alternativaseconomicas.coop/salir-de-la-trampa-cooperacion-publico-comunitaria-para-democratizar-la-economia (alternativaseconomicas.coop in Bing)

Govern de les Illes Balears. (2023, 18 de gener). El Govern aporta 30.000 euros para el sostenimiento de CineCiutat. https://www.caib.es/pidip2front/jsp/es/ficha-convocatoria/el-govern-aporta-30000-euros-para-el-sostenimiento-de-cineciutat

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). Hub de Vanguardia. https://www.mites.gob.es/EconomiaSocial/es/iniciativas-financiacion/hub-vanguardia/index.html

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). La Economía Social en Europa. https://www.mites.gob.es/EconomiaSocial/es/sobre-economia-social/es-europa/index.html

Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. (s.d.). PERTE – Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica. https://www.prtr.miteco.gob.es/es/perte.html

Naciones Unidas. (s.d.). Objetivos de Desarrollo Sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-development-goals/

Pacto Mundial de la ONU España. (s.d.). Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). https://www.pactomundial.org/que-puedes-hacer-tu/ods/

7. Us de IA

He utilitzat l’assistència de la IA a través de l’eina Microsoft Copilot com a suport durant diferents fases del procés. Principalment, l’he emprada per millorar la qualitat del text, polir la fluïdesa, la cohesió i la claredat, així com per reformular alguns paràgrafs amb l’objectiu d’evitar repeticions i assegurar una estructura coherent.

També he utilitzat Copilot per orientar la cerca d’informació administrativa, especialment per identificar possibles contractacions públiques al BOE i al BOIB. Tot i això, la comprovació final l’he realitzada personalment revisant les fonts oficials.

A més, l’he emprada com a suport en la redacció de la bibliografia en format APA 7.

Prompts utilitzats: “millora el meu text”, “cohesiona aquests paràgrafs”, “existeix contractació pública anunciada al BOE o BOIB on aparegui CineCiutat o Xarxa Cinema?”, “citem els següents articles en format APA”.

Tot el contingut analític, idees principals, la selecció d’exemples i la interpretació del cas de CineCiutat són pròpies. La IA no ha substituït en cap moment la meva capacitat d’anàlisi ni la presa de decisions, ha actuat únicament com a eina de suport per millorar la presentació i la qualitat formal del treball.

Fundació Finances Ètiques: potencial transformador en l’àmbit de les finances ètiques i l’economia social i solidària

Anàlisi institucional, alineació amb polítiques públiques i perspectives de col·laboració

1. Presentació de l’entitat

La Fundació Finances Ètiques és una entitat sense ànim de lucre vinculada a l’àmbit de les finances ètiques i de l’economia social i solidària (ESS), orientada a promoure models econòmics més justos, transparents i sostenibles. Forma part del Grup Banca Etica, juntament amb Fiare Banca Etica, la micro financera Cresud, la gestora de fons Etica SGR i la seva homòloga italiana Fondazione Finanza Etica. La seva missió principal és fomentar una cultura financera basada en criteris socials, ambientals i democràtics, contribuint al desenvolupament d’iniciatives amb impacte positiu sobre les persones i el territori.

L’entitat actua principalment en l’àmbit català i estatal, treballant en xarxa amb cooperatives, entitats socials, administracions públiques i organitzacions de l’ESS. Entre els seus valors destaquen la transparència, la participació democràtica, la sostenibilitat, la inclusió financera i el compromís amb la transformació social. Dins l’estructura del Grup Banca Etica, la Fundació és l’espai que impulsa, en el territori espanyol, projectes de formació, investigació, divulgació i publicació al voltant de les finances ètiques i l’economia alternativa.

La Fundació representa clarament molts dels eixos abordats durant el curs, especialment en relació amb l’economia social i solidària, les finances ètiques, la digitalització i les alternatives monetàries.

1.1. L’ESS com a eix vertebrador

Pel que fa a l’ESS, l’entitat defensa un model econòmic centrat en les necessitats de les persones i no en la maximització del benefici. Això es reflecteix en el suport a projectes cooperatius, iniciatives de proximitat i activitats amb retorn social (Coraggio i Vanni, 2015). L’enfocament de la Fundació s’inscriu en el marc teòric de l’economia solidària, que entén l’activitat econòmica com a instrument al servei del benestar col·lectiu i no com a finalitat en si mateixa.

1.2. Finances ètiques i inversió responsable

En relació amb les finances ètiques, la Fundació contribueix a impulsar mecanismes financers responsables que prioritzen la inversió socialment útil, evitant sectors especulatius o perjudicials per al medi ambient i els drets humans. Aquesta perspectiva connecta amb entitats com Fiare Banca Etica o REAS Red de Redes, referents dins del sector. Els informes sobre Finances Ètiques a Europa, elaborats conjuntament amb la Fondazione Finanza Etica i FEBEA, documenten sistemàticament la solidesa financera i l’impacte social d’aquest model (Fundació Finances Ètiques, FEBEA i Fondazione Finanza Etica, 2023).

1.3. Digitalització i bretxa digital

Respecte a la digitalització, l’entitat afronta el repte d’adaptar-se a nous entorns tecnològics mantenint els seus valors democràtics i inclusius. La digitalització pot facilitar la transparència, la participació i l’accés als serveis financers, però també implica riscos vinculats a la bretxa digital i la concentració tecnològica (Mazzucato, 2021).

En aquest sentit, la Fundació participa activament en el Grup de Treball de Digitalització de l’Estratègia ESSBCN2030, un espai de reflexió i proposta sobre com la tecnologia pot estar al servei de l’ESS.

1.4. Monedes socials i complementàries

Finalment, les monedes socials i complementàries apareixen com una eina coherent amb la visió transformadora de la Fundació, ja que promouen economies locals, circuits curts i relacions econòmiques basades en la cooperació i la confiança comunitària (Blanc, 2011). Iniciatives d’aquest tipus reforcen la resiliència dels territoris i la cohesió social en contextos de crisi econòmica.

2. Alineació amb els grans marcs de política pública

La Fundació Finances Ètiques mostra una elevada coherència amb diversos marcs institucionals i polítiques públiques d’àmbit català, estatal i europeu.

2.1. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

La seva activitat contribueix directament als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (Nacions Unides, 2015), especialment:

• ODS 8 – Treball digne i creixement econòmic sostenible

Meta 8.3: Promoure polítiques orientades al desenvolupament que fomentin activitats productives, la creació de llocs de treball dignes i el suport a microempreses i cooperatives, a través del finançament de projectes de l’ESS que generen ocupació de qualitat.

• ODS 10 – Reducció de les desigualtats

Meta 10.2: Potenciar la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, facilitant l’accés a serveis financers a col·lectius exclosos del sistema bancari convencional.

• ODS 11 – Ciutats i comunitats sostenibles

Meta 11.3: Augmentar la urbanització inclusiva i sostenible i la capacitat per a una planificació participativa, donant suport a iniciatives d’economia de proximitat.

• ODS 12 – Producció i consum responsables

Meta 12.6: Encoratjar les empreses a adoptar pràctiques sostenibles, promovent patrons de consum alineats amb la sostenibilitat ambiental.

• ODS 17 – Aliances per assolir els objectius

Meta 17.17: Fomentar i promoure les aliances públiques, público-privades i de la societat civil, a través de la participació activa en xarxes nacionals i internacionals..

2.2. Context català: Ateneus Cooperatius i ecosistema ESS

En el context català, la Fundació encaixa plenament dins la lògica dels Ateneus Cooperatius, que promouen l’emprenedoria cooperativa i l’enfortiment de l’ESS al territori (Generalitat de Catalunya, 2019). La seva activitat contribueix a consolidar ecosistemes econòmics més resilients i democràtics, en línia amb la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives de Catalunya, i amb les polítiques de foment de la cooperació impulsades pel Departament d’Empresa i Treball.

2.3. Àmbit estatal: PERTE d’Economia Social

A escala estatal, la Fundació es pot vincular amb les línies estratègiques del PERTE de l’Economia Social i de les Cures impulsat pel govern espanyol, especialment en matèria d’innovació social, cohesió territorial i transformació sostenible (Ministerio de Trabajo y Economía Social, 2022). Aquest instrument pretén reforçar la capacitat de les entitats de l’ESS per generar impacte positiu en el territori.

2.4. Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE

A escala europea, l’entitat s’alinea amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Comissió Europea (Comissió Europea, 2021), que reconeix l’economia social com un actor clau per construir una economia més inclusiva, verda i digital. FEBEA, de la qual forma part la Fundació Finances Ètiques, és membre del GECES (Grup d’Experts de la Comissió Europea sobre Economia Social i Emprenedoria Social) i de Social Economy Europe, contribuint directament a la definició de les polítiques europees en aquest àmbit.

3. El paper de les institucions públiques: col·laboració i incidència política

La contractació pública i la col·laboració institucional poden esdevenir eines fonamentals per reforçar la sostenibilitat i l’impacte de la Fundació i del conjunt del sector de les finances ètiques. En aquest apartat, s’analitzen les vies concretes d’interacció amb les administracions públiques, a partir de la perspectiva de la pròpia entitat.

3.1. Visió de la Fundació: la veu de Jordi Ibáñez

Per tal d’aprofundir en la relació de la Fundació amb les institucions públiques, s’ha contactat amb Jordi Ibáñez, director de la Fundació Finances Ètiques. Ibáñez és diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat de Barcelona i Màster en Direcció d’Entitats sense Ànim de Lucre. Ha estat durant deu anys responsable de desenvolupament de Fiare Banca Etica en la Zona Mediterrània, i anteriorment havia treballat com a coordinador d’Oikocredit Catalunya i en l’àmbit de les microfinances a la Fundació Un Sol Món.

Ibañez determina que la contribució de la fundació no es fa de manera directe sinó a través de xarxes que els permet estar a espais de decisió europeus, estatals i locals. Destaca el cas dels grups de treball que sorgeixen a partir de FEBEA i la incidència i contacte constant que tenen amb el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Banc Europeu, i Fons Europeus d’inversions, institucions amb un rol clau en la pressa de decisions i influència pública en el sector.

D’altra banda, també es destaca la participació a la Global Alliance for Banking on Values o amb la relació amb la Social Economy Europe.

A nivell més autonòmic, Ibañez destaca la forta col·laboració amb l’ajuntament de Barcelona i l’estratègia en Economia Social desenvolupada per aquest. Exposa que s’organitzen assemblees que donen lloc a grups de treball i a partir d’aquestes es contacta i treballa amb entitats del sector.

Finalment, remarca que també es disposa de un portal (portaldevalorsocial.net) a través del qual es publiques articles i fragments d’opinió sobre temes del sector. Destaca que la contribució o impacte és significativament menor.

3.2. La participació a FEBEA: incidència política a escala europea

La Federació Europea de Banca Ètica i Alternativa (FEBEA) és una associació sense ànim de lucre amb seu a Brussel·les, fundada l’any 2001. Agrupa 33 institucions financeres de 17 països europeus amb l’objectiu de finançar l’ESS i projectes amb valor social, ambiental i cultural, prestant serveis a més de 700.000 persones (Social Economy News, 2024). La Fundació Finances Ètiques és membre actiu d’aquesta federació, i a través seva participa en la definició de les polítiques europees de finançament ètic.

Tal com apunta Ibáñez, la participació a FEBEA constitueix el principal canal d’incidència política de la Fundació a escala supranacional. En concret, la Federació desenvolupa les seves línies estratègiques en tres eixos: la consolidació de la incidència política i institucional a les institucions europees, el treball en xarxa entre les entitats membres, i la col·laboració amb altres xarxes que promouen i acompanyen les economies socials i alternatives a Europa (Valorsocial, 2020).

Recentment, els dies 3 i 4 de juny de 2025, la Fundació va participar en una reunió estratègica presencial convocada per FEBEA a Brussel·les, en la qual les entitats membres van abordar dos processos clau: la revisió del model de governança i l’inici de l’elaboració del nou Pla Estratègic 2026-2029. Des de la Fundació, es va subratllar la importància de participar activament en la definició d’objectius comuns que impulsin el desenvolupament de la xarxa i reforcin les finances ètiques a tota Europa (Fundació Finances Ètiques, 2025).

La participació en FEBEA implica també la co-autoria d’informes de referència del sector. L’Informe sobre Finances Ètiques a Europa, presentat al Parlament Europeu el desembre de 2023, va ser elaborat conjuntament per la Fundació Finances Ètiques, la Fondazione Finanza Etica i FEBEA. L’informe posa de manifest que les finances ètiques combinen estabilitat i prudència financera amb una clara orientació al bé comú, finançant majoritàriament projectes d’economia social.

FEBEA és, a més, membre del GECES (Grup d’Experts de la Comissió Europea sobre Economia Social i Emprenedoria Social) i de Social Economy Europe, la qual cosa li permet influir directament en els processos de disseny de polítiques europees (Comissió Europea, 2024). Tal com va afirmar el seu secretari general, Daniel Sorrosal, en la conferència anual celebrada a Barcelona: “les finances ètiques són una alternativa real, una oportunitat de posar les persones en el centre, i això fa que el sector sigui soci natural de qui pren les decisions polítiques” (Valorsocial, 2022).

3.3. La participació a l’Estratègia ESSBCN2030: governança compartida a Barcelona

A escala municipal, Jordi Ibáñez destaca la participació de la Fundació en l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (Estratègia #ESSBCN2030) com un dels espais de col·laboració institucional més rellevants. Aquesta estratègia és el resultat del treball conjunt de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, que van generar més de 500 propostes. La seva versió definitiva va ser aprovada el 16 de setembre de 2020 per l’Àmbit Participat, i el 23 de juny de 2021 va esdevenir Acord de Ciutat (Ajuntament de Barcelona, 2021).

L’Estratègia #ESSBCN2030 és un procés col·lectiu, un espai de trobada i una oportunitat de governança compartida, co-liderat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT). El seu objectiu principal és fer créixer i enfortir el teixit de l’ESS per contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la ciutat.

El mecanisme de governança s’estructura en dos nivells. D’una banda, el Grup Motor actua com a òrgan executiu i ajuda en l’elaboració dels plans de treball anuals; de l’altra, l’Àmbit Participat, conformat per totes les entitats promotores, actua com a motor de la transformació social i econòmica. La màxima expressió d’aquest model participatiu és l’Assemblea anual, en la qual les entitats adherides debaten i aproven el Pla de Treball de l’any següent.

D’aquesta estructura participativa sorgeixen els Grups de Treball, que constitueixen espais permanents o ad hoc de reflexió i proposta sobre temàtiques concretes, territoris o sectors d’activitat. Tal com va afirmar Ester Vidal, directora de Serveis d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament, en l’Assemblea de 2025: “aquest any, més enllà de l’Assemblea, volíem tenir un espai de reflexió. Ara mateix hi ha vuit grups de treball actius amb molta gent implicada” (Ajuntament de Barcelona, 2025). Qualsevol entitat adherida —amb un mínim de tres participants representatius de diferents agents— pot proposar la creació d’un nou Grup de Treball.

La Fundació Finances Ètiques participa activament en aquest marc a través de diversos grups temàtics, entre els quals destaca el Grup de Treball de Digitalització. Aquesta participació li permet contribuir a la definició de les polítiques municipals de foment de l’ESS, traslladant la perspectiva específica de les finances ètiques a un espai de governança compartida entre el teixit associatiu i l’administració local.

Paral·lelament, el Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària (PIESS) 2024-2027, que s’emmarca dins el Pla d’Actuació Municipal 2023-2027 i el programa Barcelona Impulsa, concreta tres objectius estratègics: promoure una major resiliència i un salt d’escala de l’ESS; afavorir l’accés de tota la població a l’ESS; i fomentar la transversalitat i la referència de l’ESS en les polítiques públiques. Aquests objectius es concreten en 69 accions, algunes de les quals inclouen la promoció de les finances ètiques com a eina de finançament de l’ESS.

3.4. La contractació pública com a eina de transformació

Més enllà de la participació en xarxes i espais de governança, la contractació pública pot constituir un mecanisme addicional per reforçar l’impacte de la Fundació. Mitjançant clàusules socials, ambientals i ètiques, les administracions públiques poden prioritzar entitats que generin valor social i retorn comunitari (Fernández i Pardo, 2019).

La incorporació de criteris de banca ètica, inversió responsable o impacte social en licitacions públiques podria afavorir un model econòmic més coherent amb els objectius de sostenibilitat i justícia social. A més, la contractació pública responsable permetria donar estabilitat econòmica a iniciatives de l’ESS, reduint la seva dependència de subvencions puntuals.

Tanmateix, encara existeixen limitacions importants, com la complexitat administrativa, la competència desigual amb grans actors mercantils i la manca de coneixement institucional sobre el valor diferencial de les finances ètiques. En aquest sentit, el treball de sensibilització i formació que realitza la Fundació, a través de les seves xarxes i dels espais de governança compartida, té un paper fonamental per superar aquestes barreres.

4. Valoració global del potencial transformador

La Fundació Finances Ètiques presenta un elevat potencial transformador perquè impulsa una alternativa real al model financer convencional. El seu impacte no és únicament econòmic, sinó també cultural i polític, ja que promou noves formes d’entendre els diners, el consum i les relacions econòmiques (Laville, 2013).

En un context marcat per les desigualtats socials, l’emergència climàtica i la desconfiança envers les institucions financeres tradicionals (especialment arran de la crisi financera del 2008), iniciatives com aquesta contribueixen a reforçar la democràcia econòmica i la cohesió social. La seva capacitat de treballar en xarxa —a través de FEBEA a escala europea i de l’Estratègia ESSBCN2030 a escala local—, de generar consciència crítica i d’impulsar pràctiques financeres responsables la converteixen en un actor rellevant dins la transició cap a un model econòmic més sostenible i inclusiu.

Des d’una perspectiva de polítiques públiques, el model de la Fundació demostra que les finances ètiques poden actuar com a catalitzador de canvi sistèmic quan s’articulen amb espais de governança democràtica i amb marcs normatius favorables. La participació activa de la Fundació en la definició d’aquests marcs —tant a Brussel·les, a través de FEBEA, com a Barcelona, a través de l’ESSBCN2030— és la millor expressió d’aquesta capacitat transformadora.

En definitiva, la Fundació Finances Ètiques il·lustra com una entitat de l’ESS pot exercir incidència política sense renunciar als seus valors, construint aliances estratègiques i participant en espais de deliberació democràtica des dels quals contribuir a la transformació del model econòmic dominant.

5. Referències bibliogràfiques

1. Ajuntament de Barcelona (2021). Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (#ESSBCN2030). Acord de Ciutat, 23 de juny de 2021. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
2. Ajuntament de Barcelona (2025). Assemblea anual de l’Estratègia #ESSBCN2030. Notícia publicada el 19 de maig de 2025. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
3. Blanc, J. (2011). Clasifying “CCs”: Community, complementary and local currencies’ types and generations. International Journal of Community Currency Research, 15, 4-10.
4. Comissió Europea (2021). Pla d’Acció per a l’Economia Social. COM(2021) 778 final. Brussel·les: Comissió Europea.
5. Comissió Europea (2024). FEBEA – EU Social Economy Gateway. Disponible a: https://social-economy-gateway.ec.europa.eu/febea_en
6. Coraggio, J.L. i Vanni, F. (2015). Economía social y solidaria en movimiento. Buenos Aires: UNGS.
7. Fernández, A. i Pardo, I. (2019). Contractació pública socialment responsable: eines i experiències. Barcelona: IGOP – Universitat Autònoma de Barcelona.
8. Fundació Finances Ètiques (2025). Reunió estratègica a Brussel·les: FEBEA prepara el Pla Estratègic 2026-2029. Disponible a: https://finanzaseticas.net/tag/febea/
9. Fundació Finances Ètiques, FEBEA i Fondazione Finanza Etica (2023). 8è Informe sobre Finances Ètiques a Europa: Capital per al bé comú. Presentat al Parlament Europeu, 1 de desembre de 2023.
10. Generalitat de Catalunya (2019). Els Ateneus Cooperatius: un model d’enfortiment de l’economia social i solidària al territori. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
11. Ibáñez, J. (Director de la Fundació Finances Ètiques). Comunicació telefònica, 2025.
12. Laville, J-L. (2013). L’économie solidaire: une perspective internationale. Paris: Pluriel.
13. Mazzucato, M. (2021). Mission Economy: A Moonshot Guide to Changing Capitalism. London: Allen Lane.
14. Ministerio de Trabajo y Economía Social (2022). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. Madrid: Gobierno de España.
15. Nacions Unides (2015). Resolució A/RES/70/1: Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Nova York: ONU.
16. Social Economy News (2024). FEBEA celebró en Atenas su Asamblea y Conferencia anual. Disponible a: https://www.socialeconomynews.eu
17. Valorsocial (2020). Nueva dirección y nuevos miembros en FEBEA después de su asamblea anual. Disponible a: https://valorsocial.info
18. Valorsocial (2022). Conferencia anual de FEBEA en Barcelona: “La banca ética ha dejado de ser una utopía, ya es una realidad”. Disponible a: https://valorsocial.info

6. ÚS DE LA IA

• Edita el següent document i revisa el errors d’ortografia o problemes de typo

Annex 1. Captura de Pantalla Conversa Resumida Jordi Ibañez.

(no em deixa pujar-la s’envia per correu)

Presentació breu de l’entitat

Abacus és una cooperativa vinculada als sectors de l’educació i la cultura, nascuda el maig de 1968 a partir d’un grup de mestres, pares i mares amb la voluntat de facilitar l’accés a productes educatius i culturals de qualitat a bon preu. A dia d’avui opera amb una xarxa de botigues i una comunitat de sòcies i socis, i es presenta com un projecte orientat a eduacació, cultura i cooperativisme.

Síntesi dels aspectes clau del curs aplicats a Abacus

Ess; la lògica cooperativa situa la missió per davant del lucre, Abacus connecta consum i impacte comunitari a través d’un projecte cultural i educatiu amb base social i arrelament territorial.

Digitalització; Abacus combina un canal físic i digital. En el retorn que m’han facilitat per correu, destaquen que la digitalització és clau tant per millorar processos com per poder reforçar la relació amb la comunitat cooperativa. Aquest enfocament encaixa amb la idea que la tecnologia, en entorns cooperatius, ha d’estar governada amb criteris democràtics i de responsabilitat.

Finances ètiques i monedes socials; del treball de tot el curs, la idea central és que les finances poden ser coherents amb l’ESS si reforcen una resiliència i intercooperació. Abacus expressa interès per monedes socials i xarxes d’intercanvi quan generen un retorn social.

Alienament amb marcs de política pública

ODS; Abacus s’alinea de manera especialment directa amb la ODS 4, amb l’0bjectiu d’accés a cultura i reducció de desigualtats. L’Agenda 2030 situa els ODS com un “pla mestre” global per a un futur sostenible.

Ateneus cooperatius; A catalunya, és un espai públic de trobada, cooperació i transformació social amb valors de democràcia participativa, sostenibilitat i equitat. Per Abacus aquest marc és molt útil per reforçar la intercooperació territorial.

PERTE d’Economia Social i de les Cures; busca estimular una economica inclusiva, centrada en les persones i consolidar aliances entre organitzacions i economia social. Per tant, Abacus encaixa en aquest punt sempre que la innovació no desplaci la governança i els valors.

Pla d’acció per a l’Economia Social de la UE; aquest pla vol facilitar que actors d’economia social puguin crear, innovar i escalar impacte i reforçar el marc perquè properin, en el cas d’Abacus és pertinent perquè mostra la tensió “escala i coherència” com créixer en un mercat competitiu sense diluir participació.

Contractació pública i sostenibilitat

La contractació pública pot ser una palanca decisiva per amplificar impacte educatiu i cultura si incorpora criteris socials i ambientals. Abacus aporta un element molt concret per el que m’han mencionat en el correu on diuen; que col·laboren habitualment amb centres educatius, biblioteques i administracions locals, perquè comparteixen objectius de promoció de la lectura, accés a la cultura i cohesió territorial. Amb això puc suggerir dues idees claus:

• Pot reforçar estabilitat econòmica
• però també pot generar tensions si les licitacions penalitzen qualitat social amb criteris excessivament burocràtics.

Valoració global del potencial transformador

El potencial transformador d’Abacus és alt perquè actua sobre dos eixos estructurals del territori; educacuó i cultura. El repte principal -dit per la mateixa entitat- és mantenir i fer créixer impacte en un context de mercat concentrat i digital, trobant sempre un equilibri entre sostenibilitat econòmica i missió social, sense perdre mai els valors cooperatius ni vincle territorial. La digitalització i les finances transformades poden ser acceleradores d’impacte si es governen amb criteris d’inclusió, transparència i viablitat.

Interacció amb l’entitat

s’ha dut a terme una interacció real amb Abacus per correu electrònic per poder contrastar reptes, digitalització i dades.

Bibliografia

Abacus Cooperativa. (2026). Obtenido de https://cooperativa.abacus.coop/ca/qui-som/abacus

Abacus engega el Pla de sostenibilitat 2024 – 2026. (2024). Obtenido de https://abacus.cat/pla-sostenibilitat-abacus

Juan Francisco Albert,, Nerea Gómez Fernández, , & Sergio Luis Náñez Alonso. (2024). Monedas sociales en la era digital: retos y oportunidades. Obtenido de https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_110_06_Albert_et_al.pdf

REC moneda ciutadana Informe final. (2019). Obtenido de https://rec.barcelona/wp-content/uploads/2020/02/informe-final_CAT_compressed.pdf

PERTE de economía social y de los cuidados (2026) https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados