Hola a tothom! He escollit la fundació World Animal Protection perquè treballa per millorar la vida dels animals a tot el món. És una organització internacional sense ànim de lucre que es dedica a protegir els animals salvatges, millorar el benestar dels animals de granja i ajudar animals…
Hola a tothom! He escollit la fundació World Animal Protection perquè treballa per millorar la vida dels animals a…
Hola a tothom!
He escollit la fundació World Animal Protection perquè treballa per millorar la vida dels animals a tot el món. És una organització internacional sense ànim de lucre que es dedica a protegir els animals salvatges, millorar el benestar dels animals de granja i ajudar animals afectats per desastres naturals. A més, realitzen campanyes i projectes per conscienciar la societat i promoure un tracte més respectuós cap als animals.
Què és el Grup TEB? Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social solidària en format cooperativa. Fundada a Barcelona fa seixanta anys per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i d’autonomia personal per a aquest col·lectiu, en un context en què els recursos econòmics i suports governamentals eren molt limitats. Actualment, el Grup TEB és un conjunt d’entitats i cooperatives que desenvolupen…
Què és el Grup TEB? Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social solidària en format cooperativa. Fundada a Barcelona fa seixanta anys per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i…
Què és el Grup TEB? Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social solidària en format cooperativa.…
Què és el Grup TEB?
Es tracta d’una entitat que forma part de l’economia social solidària en format cooperativa. Fundada a Barcelona fa seixanta anys per iniciativa de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva creació va respondre a la necessitat de generar oportunitats laborals, socials i d’autonomia personal per a aquest col·lectiu, en un context en què els recursos econòmics i suports governamentals eren molt limitats.
Actualment, el Grup TEB és un conjunt d’entitats i cooperatives que desenvolupen diferents activitats orientades a la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió. Entre els seus serveis destaquen els centres especials de treball, els serveis d’inserció laboral, els serveis ocupacionals, els programes de suport a l’autonomia personal i iniciatives d’habitatge i vida independent.
Com funciona el Grup TEB?
L’organització combina la seva tasca social amb una activitat empresarial real, oferint serveis a empreses i a particulars en àmbits com la manipulació industrial, els serveis ambientals, la jardineria, la neteja o la gestió de residus. D’aquesta manera, el TEB genera llocs de treball adaptats i inclusius per a centenars de persones amb discapacitat intel·lectual, i al mateix temps contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori.
Aplica els principis de l’ ESS?
Esbrinarem primer quina és la seva missió per si ens dona la primera pista: “El TEB te la missió de fer que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin tots els suports necessaris per poder viure amb la màxima autonomia possible i participar a la societat. … …i aconseguir una vida inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió social”.
Amb quines “palanques”?
• Oportunitats. Generen oportunitats per desenvolupar projectes de vida amb la màxima autonomia i participació activa.
• Comunitat. Treballen amb la comunitat per generar entorns inclusius, accessibles i sostenibles. Per exemple, televisió online Tebvist, reconeguda amb diferents premis.
• Acompanyament. Acompanyen a les famílies per donar el millor recolzament als seus familiars amb discapacitat intel·lectual. • Col·laboració. Treballen conjuntament amb tothom que contribueixen a fer possible la inclusió: equips de treball, clients, col·laboradors i altres entitats.
És verificable que aplica els principis de l’ ESS?
Aquests principis varien segons les fonts consultades, però per comprovar-ho hem triat els expressats universalment en la resolució de la OIT del 16-6-22:
1. Primacia de les persones i l’objectiu social sobre el capital.
Els treballadors de la cooperativa son els propietaris del TEB, els beneficis obtinguts es reinverteixen en la mateixa Cooperativa. (font: Memòria CCAA 2024, pàg.21, els resultats obtinguts, es doten a fons d’educació i promoció cooperatiu, fons reserva obligatori i a reserves estatutàries).
2. Governança democràtica i participativa.
En tractar-se d’una cooperativa, totes les persones sòcies i treballadores tenen participació directa en la presa de decisions i en la vida de l’organització, via assemblees com a òrgan de decisió o via participacions col·lectives en altres iniciatives.
3. Autonomia i independència.
El TEB es va fundar fa 60 anys de manera independent per un grup de famílies i persones directament implicades, la gestió i direcció es decideix entre aquest mateix col·lectiu, sense interessos de capital o cap soci prevalent que imposi els seus objectius econòmics, en definitiva, el TEB gestiona la seva activitat segons la seva missió i els seus valors. Programa Llars de residència, Servei acompanyament a la vida independent (SAVI).
4. Cooperació voluntària i ajuda mútua.
Com s’ha explicat, és una organització que funciona amb la cooperació entre famílies, cercant solucions davant d’una necessitat social, com per exemple la de donar suport en autonomia personal o en habitatge assistit, serveis a la comunitat, tallers de teatre, de lectura fàcil o serveis de suport a persones i famílies per acollir, orientar i assessorar.
5. Compromís amb el treball digne.
Actualment tenen una plantilla de 800 treballadors amb discapacitat intel·lectual i creen les condicions de treball adaptades e inclusives per a ells, com pot ser el suport de monitors que acompanyen als diferents treballadors en el seu dia a dia. Disposen d’un servei de teràpia ocupacional (STO) i un servei ocupacional d’inserció (SOI), que son centres d’inserció laborar que orienten i preparen persones externes al TEB i puguin tenir accés a un futur lloc de treball.
6. Equitat i igualtat.
Com s’ha dit abans, genera oportunitats de treball, redueixen barreres estructurals, promou igualtat, no discriminem, adapta tasques i horaris segons les capacitats i habilitats de cada treballador. Disposa d’un pla d’igualtat propi. Promociona la pràctica esportiva per a la inclusió, relació social i hàbits saludables per 200 esportistes actualment.
7. Sostenibilitat ambiental i Social.
Es realitza recollida selectiva de totes les restes del Grup. S’instal·la al 2007 una central fotovoltaica de 1000m2 de superfície de plaques solars (font: Memòria 2024, pàg.37). Disposa d’un plà estratègic propi alineat amb pacte mundial per a la sostenibilitat. Comença a renovar la seva flota de vehicles 100% elèctrics.
8. Transparència i rendició de comptes.
Memòries 2021 al 2024, públiques en la web, assemblees anuals ordinàries per la presentació i aprovació dels comptes i pressupostos en assemblees dels cooperativistes presents o en vot delegat.
Mirada crítica.
• Com moltes entitats de l’ESS que treballen amb col·lectius vulnerables, el funcionament del TEB, te una forta dependència de les subvencions per finançar el seu dia a dia. La memòria econòmica del 2024 ens diu que el 25% dels seus ingressos provenen dels estaments públics, que accentua la seva vulnerabilitat davant de canvis de polítiques públiques. Per tant, haurien de cercar col·laboracions i aliances amb altres empreses e inclús lleis que incentivin a empreses privades a contractar els seus productes o serveis i una forta aposta per la innovació en la seva cartera de productes i diversificar d’aquesta manera els seus ingressos.
• Capacitat limitada de contractar més treballadors. Malauradament hi ha molta demanda de feina per a persones d’aquest àmbit, que no poden atendre per la limitació dels recursos.
• Tot i que el SOI fa molt bona tasca per la inserció laboral, hi ha un fort desequilibri respecte de les empreses del sector privat, que es limiten a contractar el mínim legal exigit de persones amb discapacitat però que no són intel·lectuals i per tant, hi ha molta feina per endavant per minimitzar aquesta segregació laboral.
Conclusió final.
Hem verificat que el Grup TEB representa un exemple rellevant d’organització vinculada a l´ Economia Social i Solidària, atès que prioritza les persones per sobre del benefici econòmic, promou la inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat i desenvolupa diferents activitats significatives de compromís social de manera transparent i que impacten positivament en les comunitats relacionades on desenvolupa la seva activitat.
Tot i així com qualsevol entitat semblant, afronta dificultats importants en el futur com potser el finançament del dia a dia de la cooperativa i per altra banda, el repte d’assolir les màximes quotes d’inclusió laboral entre les persones amb discapacitat intel·lectual que resten despenjades.
LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024, la fundació va atendre 3.138 ciutadans, va acollir 407 d’elles en residències i llars pròpies i va comptar amb la col·laboració de 730 donants compromesos amb el projecte. La seva plantilla és de 1.088 professionals,…
LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024,…
LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en…
LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS
AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024, la fundació va atendre 3.138 ciutadans, va acollir 407 d’elles en residències i llars pròpies i va comptar amb la col·laboració de 730 donants compromesos amb el projecte. La seva plantilla és de 1.088 professionals, un 26,19% dels quals són persones amb discapacitat (Ampans, s.d.).
Gestió democràtica i participativa
És una fundació privada independent i sense ànim de lucre dirigida per un Patronat, que té la funció de garantir el compliment de la missió de l’entitat i de supervisar-ne la gestió global, d’acord amb el marc legislatiu de les fundacions.
L’estructura organitzativa té una jerarquia clara, amb flux descendent de decisions (Patronat → Direcció → Àrees), i compta amb la participació de diferents òrgans interns, com ara les comissions i consells (general, local, de famílies, de persones ateses i de professionals) que suggereixen una gestió participativa i certa cultura de governança compartida existent, tot i que millorable.
Orientació a les necessitats humanes
AMPANS neix i existeix per donar resposta a les necessitats de persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental i en risc d’exclusió, situant les necessitats humanes al centre de la seva activitat econòmica. Per fer-ho, diferencia tres blocs d’actuació: el suport i acompanyament, l’economia social i treball, i la divulgació i coneixement.
Impulsa projectes d’economia social per a la inserció laboral inclusiva, prioritzant el treball digne, l’autonomia i la integració per sobre de la maximització del benefici econòmic. Els serveis de proximitat, com jardineria, neteja i consergeria, ofereixen tasques accessibles i estables, adaptades a les capacitats individuals i amb suport professional per assegurar l’èxit i el benestar. Els projectes comercials, com hostals, restaurants i supermercats, combinen productivitat amb interacció directa amb la comunitat, fomentant la normalització i el reconeixement social com a necessitats clau per a la dignitat i l’autonomia personal. La producció agroalimentària, com formatges i vins, aporta vinculació comunitària i territorial, promovent la satisfacció personal mitjançant pràctiques sostenibles. I el comerç electrònic AMPANS Market facilita l’accés als processos de digitalització actuals, obrint noves oportunitats d’aprenentatge i participació.
També actua com a pont entre el món empresarial i les persones usuàries a través dels Centres Especials de Treball (CET), el Centre de Formació Professional Integrada JOVIAT-AMPANS (JA) o el seu servei d’inserció laboral. Ofereix cursos, programes formatius i suport personalitzat per acompanyar i adaptar els llocs de treball, facilitant l’adaptació laboral i social del col·lectiu. Anualment acompanya més de 1.000 persones en el seu projecte formatiu i professional (Ampans, s.d.).
Alhora, és pionera a promoure la recerca i la innovació per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i convoca de forma biennal el Premi d’Investigació i Innovació en l’àmbit de la Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament (DID).
Compromís amb la comunitat i el territori
És una fundació amb clara voluntat de transformació social i amb una forta vinculació a la Catalunya central (Bages i entorn). Participa en tasques locals, col·labora amb ajuntaments i altres entitats del tercer sector, i és extensament reconeguda per la seva implicació en la generació de llocs de treball inclusius i aspectes com l’última milla.
Combina la inserció laboral, la dinamització rural, la sensibilització i el contacte directe amb la comunitat a través de projectes com la finca Urpina, a Sant Salvador de Guardiola, dedicada a l’elaboració de vins i formatges que duu a terme activitats de turisme ecosocial i sostenible. A més, ha establert aliances amb empreses com Caprabo, i emprès serveis oberts al públic que generen espais de convivència i normalització, contribuint a trencar estigmes i fer visible el valor de la diversitat, com el Garden, el restaurant Canonge, la cafeteria El Casino o l’INOUT Hostel a Collserola.
L’INOUT Hostel és “el primer alberg d’Europa amb un 90% de la plantilla formada per persones amb discapacitat” (Ampans, s.d.).
ANÀLISI CRÍTICA
Analitzats els tres eixos principals de l’ESS, podem concloure que AMPANS mostra una alineació notable, tot i que amb marge de millora que li permetria connectar millor amb el model més holístic, principalment en el seu model de governança.
El model fundacional fa que la gestió democràtica sigui més limitada que en cooperatives o associacions, ja que el poder de decisió recau principalment en el Patronat i no en una assemblea. Els principals grups d’interès (professionals, famílies o persones usuàries, entre altres), agrupats en Consells Assessors i de Participació seguint l’article 32 dels seus estatuts, són merament consultius, i les seves propostes no són vinculants; així doncs, tot i disposar d’espais propis dins l’estructura organitzativa, no participen directament en la presa de decisions estratègiques de l’organització. Aquesta casuística situa l’organització a mig camí entre el pol clàssic i el pol plenament holístic en termes de democràcia econòmica.
D’acord amb aquesta situació, la meva primera proposta seria crear consells de participació dels principals grups d’interès amb poder real per influir en estratègies, nous projectes i avaluacions d’impacte.
Per altra banda, AMPANS integra la sostenibilitat com a eix estratègic, i a través d’AMPANS Medi Ambient SL (un dels CET esmentats), gestiona 13 deixalleries fixes i 3 de mòbils, i el Servei de Recollida Selectiva de la comarca. Així i tot, és un aspecte al qual s’ha donat poca visibilitat en la presentació dels seus projectes emblemàtics i activitats quotidianes, per exemple en les residències, centres ocupacionals o centres de dia.
Per tant, una segona proposta seria enfortir el discurs i donar visibilitat a la pràctica de consum responsable en les activitats de la fundació (economia circular, eficiència energètica o gestió de residus, entre altres).
Treballant en aquestes millores, l’entitat estaria més connectada amb els principis de l’ESS.
A continuació, adjunto un vídeo oficial d’AMPANS (YouTube, 2025) que mostra els serveis d’inserció laboral, itineraris personalitzats, suport i testimonis de la fundació, destacant la feina digna i significativa alineada amb l’ESS.
AMPANS. (s.d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat el 4 de març de 2026, de https://ampans.cat/
Perplexity AI. (2026). Conversació assistida sobre Fundació AMPANS i economia social i solidària [Xat d’IA generatiu]. Consultes entre els dies 1 i 5 de març de 2026 a https://www.perplexity.ai/
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el World Animal Protection
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.