Fiare Banca Ètica i el paper de les finances ètiques en la transformació social

1. Introducció

Fiare Banca Ètica és una entitat financera cooperativa integrada dins del moviment de les finances ètiques i de l’economia social i solidària (ESS). A diferència de la banca tradicional, el seu objectiu principal no és obtenir el màxim benefici econòmic, sinó finançar projectes amb impacte social, ambiental i comunitari, promovent una economia més justa, sostenible i transparent.

El model de Fiare es basa en la participació democràtica de les persones sòcies, que tenen veu en la presa de decisions de l’entitat. Aquest aspecte la diferencia clarament dels bancs tradicionals i reforça la idea de les finances com una eina al servei de la societat i no únicament del benefici privat.

Durant el curs, els diferents reptes m’han permès analitzar Fiare des de perspectives diverses, com els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques o les monedes socials. Aquest article recull una síntesi d’aquests aspectes i els relaciona amb els principals marcs de política pública actuals.

2. Fiare dins de l’Economia Social i Solidària

Fiare encaixa plenament dins dels principis de l’economia social i solidària perquè prioritza les persones, el territori i l’impacte social per sobre del benefici econòmic. El seu model es basa en la transparència, la participació democràtica i el suport a iniciatives transformadores.

A través del seu sistema de finançament, dóna suport a cooperatives, entitats socials, projectes culturals i iniciatives ambientals que sovint tenen dificultats per accedir al crèdit dins de la banca convencional. Això converteix Fiare en una eina de suport al desenvolupament local i la cohesió social.

A més, la participació de les persones sòcies dins de l’entitat reforça el component democràtic i la idea que el sistema financer també pot tenir una funció social. Tot i això, cal tenir en compte que Fiare continua operant dins d’un sistema financer regulat, fet que limita parcialment la seva capacitat d’actuar al marge del mercat tradicional.

3. Digitalització: oportunitats i reptes

La digitalització és un element cada vegada més important dins del sector financer, i Fiare també ha hagut d’adaptar-se a aquesta realitat. Les eines digitals permeten facilitar l’accés als serveis financers, agilitzar processos i millorar la participació de les persones sòcies.

Una de les principals oportunitats és la possibilitat d’impulsar processos participatius digitals, com assemblees en línia o sistemes de votació telemàtica, reforçant així la democràcia interna de l’entitat.

Tot i això, la digitalització també comporta riscos importants. En primer lloc, existeix el perill de deshumanitzar el servei, especialment en un sector com el bancari, on la proximitat i la confiança són molt importants. També és rellevant la qüestió de la gestió ètica de les dades, ja que moltes entitats financeres tradicionals utilitzen les dades personals amb finalitats comercials.

Finalment, també s’ha de tenir en compte la bretxa digital. No totes les persones tenen les mateixes competències tecnològiques ni el mateix accés als recursos digitals, i això podria generar situacions d’exclusió si la digitalització no es desenvolupa de manera inclusiva.

4. Monedes socials i finances ètiques

Les monedes socials i els sistemes d’intercanvi comunitari són eines complementàries que busquen reforçar les economies locals i fomentar la cooperació entre persones i entitats.

En el cas de Fiare, la implantació directa d’una moneda social presenta dificultats, principalment pel fet de ser una entitat bancària regulada. Tot i això, sí que podria actuar com a agent facilitador o impulsor d’aquest tipus d’iniciatives, oferint suport financer, tècnic o institucional a projectes de monedes socials o bancs del temps.

Aquest tipus d’iniciatives encaixen amb els valors de les finances ètiques perquè prioritzen la cooperació, la cohesió social i el desenvolupament local davant de les dinàmiques especulatives del sistema financer tradicional.

5. Fiare i els marcs de política pública

5.1 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Fiare contribueix directament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Entre els més destacats estan:

• ODS 1: Fi de la pobresa, donant suport a projectes socials i comunitaris.
• ODS 8: Treball digne i creixement econòmic, impulsant cooperatives i iniciatives d’economia social.
• ODS 10: Reducció de desigualtats, facilitant finançament a projectes amb impacte social.
• ODS 12: Consum i producció responsables, promovent una economia més sostenible i responsable.

La seva activitat demostra que el sistema financer també pot contribuir als objectius globals de desenvolupament sostenible i tenir un impacte positiu sobre la societat.

5.2 Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea

La Unió Europea reconeix cada vegada més la importància de l’economia social com a eina per afrontar reptes socials, econòmics i ambientals. El Pla d’Acció per a l’Economia Social aposta per reforçar entitats que promouen la cohesió social, la sostenibilitat i la participació democràtica.

Fiare encaixa clarament dins d’aquest model, ja que desenvolupa una activitat financera orientada al bé comú i alineada amb els valors que promou la Unió Europea.

5.3 PERTE d’Economia Social i de les Cures

El PERTE d’Economia Social i de les Cures és una iniciativa impulsada pel govern espanyol per reforçar projectes vinculats a l’economia social mitjançant inversió, innovació i digitalització.

En aquest context, Fiare pot tenir un paper rellevant com a entitat financera capaç de canalitzar recursos cap a iniciatives socials i comunitàries. Tot i això, també existeix el risc que les grans entitats tradicionals segueixin concentrant la major part dels recursos públics disponibles, dificultant el creixement de models financers alternatius.

5.4 Ateneus Cooperatius

A Catalunya, els Ateneus Cooperatius funcionen com a xarxes de suport al cooperativisme i a l’economia social. La seva funció és impulsar projectes locals, oferir assessorament i reforçar el desenvolupament territorial.

Fiare pot connectar amb aquest ecosistema facilitant finançament a cooperatives i iniciatives locals, reforçant així l’arrelament territorial i la cohesió comunitària.

6. Contractació pública i finances ètiques

La contractació pública és una eina molt important perquè les administracions poden decidir quin tipus d’economia volen impulsar a través dels seus concursos i contractes.

Actualment, gran part de la contractació financera pública continua concentrada en grans bancs tradicionals, principalment perquè tenen més capacitat operativa i econòmica. Això dificulta la participació d’entitats més petites com Fiare, tot i el seu impacte social positiu.

En aquest sentit, seria interessant que les administracions incorporessin més criteris socials i ètics dins dels processos de contractació pública. Això permetria valorar no només el cost econòmic, sinó també aspectes com la transparència, el retorn social o el compromís amb el territori.

Per tant, la contractació pública no és neutra. Pot reforçar el model financer tradicional o, al contrari, ajudar al creixement de les finances ètiques i de l’economia social.

7. Interacció amb l’entitat

Durant l’elaboració d’aquest treball es va contactar amb Fiare Banca Ètica per correu electrònic amb l’objectiu de contrastar alguns aspectes relacionats amb el paper de les finances ètiques i la relació de l’entitat amb l’economia social.

La resposta va arribar per part d’un responsable de la Fundació Finances Ètiques, vinculada a Fiare, que va mostrar predisposició a comentar el projecte i xerrar sobre aquestes qüestions.

Aquest contacte va servir per reforçar la idea que Fiare entén les finances ètiques no només com una activitat bancària, sinó també com una eina de transformació social vinculada al territori, la cooperació i el suport a projectes amb impacte comunitari.

8. Valoració final

Fiare Banca Ètica representa una alternativa real dins del sistema financer actual, demostrant que és possible desenvolupar una activitat bancària basada en criteris socials, democràtics i sostenibles.

El seu paper dins de l’economia social és rellevant perquè contribueix al finançament de projectes transformadors i impulsa una manera diferent d’entendre les finances. A més, la seva alineació amb marcs com els ODS, el Pla d’Acció europeu o el PERTE mostra que les finances ètiques poden tenir un paper important en les polítiques públiques del futur.

Tot i això, també presenta limitacions importants derivades de la seva escala reduïda i de la dependència d’un sistema financer dominat per grans entitats tradicionals. Precisament per això, serà important reforçar instruments públics que facilitin el creixement de models financers alternatius i més socials.

9. Bibliografía

• Fiare Banca Ètica. (s.d.). Qui som. Recuperat de: https://www.fiarebancaetica.coop/
• Comissió Europea. (2021). Action Plan for the Social Economy. Recuperat de: https://social-economy-gateway.ec.europa.eu/action-plan-social-economy_en
• Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE d’Economia Social i de les Cures. Recuperat de: https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes/perte-de-economia-social-y-de-los-cuidados
• Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Recuperat de: https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/
• ONU. (2015). Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible.
• Corrons, A. Webinar UOC sobre monedes complementàries i desenvolupament local.
• Material docent UOC R4.

10. Ús de la intel·ligència artificial

Per a la realització d’aquest treball s’ha utilitzat la intel·ligència artificial com a eina de suport per estructurar els continguts, millorar la redacció i relacionar els conceptes treballats durant el curs.

A més, la IA també s’ha utilitzat per entendre millor quins aspectes de la rúbrica tenen més pes dins de la PAC i com es podia millorar la qualitat de l’article. Aquest suport ha estat especialment útil després de no haver obtingut els resultats esperats en PACs anteriors, ajudant-me a identificar punts de millora relacionats amb la profunditat de la reflexió, la contractació pública i la relació amb les polítiques institucionals.

VÍCTOR FERNÁNDEZ

En el cas de Fiare Banca Ètica, la possible introducció d’una moneda social local pot encaixar bastant amb els seus objectius, sobretot pel que fa al suport a projectes amb impacte social i al reforç de l’economia de proximitat. Aquest tipus d’eines permeten fomentar intercanvis dins d’una comunitat i generar dinàmiques econòmiques més col·laboratives, alineades amb els valors de l’economia social i solidària.

Una de les principals fortaleses de Fiare és que ja parteix d’un model basat en la participació i en uns valors socials molt clars. El fet que les persones sòcies tinguin un paper actiu en la presa de decisions facilita la connexió amb iniciatives col·lectives com les monedes socials o altres sistemes d’intercanvi. A més, la seva trajectòria en el finançament de projectes amb impacte social la posiciona com una entitat amb credibilitat dins d’aquest àmbit.

Tot i això, probablement el seu paper més interessant no seria tant crear directament una moneda social, sinó actuar com a suport o impulsor d’aquest tipus d’iniciatives. Per exemple, podria ajudar a finançar-ne l’inici, oferir orientació tècnica o connectar diferents actors del territori per fer viable el projecte. Això permetria reduir riscos i augmentar les probabilitats d’èxit.

Pel que fa a les debilitats, cal tenir en compte que Fiare opera dins d’un marc financer regulat, cosa que pot limitar la seva capacitat per integrar sistemes alternatius com una moneda social. A més, posar en marxa una iniciativa així requereix temps, recursos i una comunitat implicada; si aquesta base no existeix, és difícil que funcioni de manera estable.

En relació amb les oportunitats, una moneda social pot ajudar a reforçar l’economia local, fent que els intercanvis es quedin dins del territori i creant vincles més forts entre persones i entitats. A més, si es combina amb eines digitals, es pot facilitar molt la seva gestió, fent els intercanvis més àgils i transparents.

Finalment, també hi ha alguns riscos a considerar. El principal és que no hi hagi prou ús per part de la comunitat, fet que faria que el projecte perdi sentit. També pot ser complicat coordinar a tots els implicats. També s’ha de tenir clar que aquest tipus de monedes tenen un paper complementari i no substitueixen el sistema financer tradicional, sinó que funcionen com una eina addicional per generar cohesió social i dinamitzar l’economia local.

En definitiva, la moneda social pot ser una bona oportunitat per reforçar el paper de Fiare Banca Ètica dins del territori, però el seu èxit dependrà de la implicació de la comunitat, de la seva bona gestió i de la capacitat d’adaptar-la a la realitat concreta.

BIBLIOGRAFIA

Alcañiz, G. (2019). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Revista de Antropología Social.

Corrons, A. (s.d.). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament local (webinar UOC).

Economiasolidaria.org. (s.d.). Moneda social: definició i funcionament. https://www.economiasolidaria.org/

Fiare Banca Ètica. (s.d.). Qui som i model de banca ètica. https://www.fiarebancaetica.coop/

Fiare Banca Ètica. (s.d.). Política de crèdit. https://www.fiarebancaetica.coop/ca/identitat/politica-de-credit/

García, A. (2014). Monedas sociales: cómo funcionan.

OCU. (2021). Monedas sociales para fomentar el comercio local.

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s.d.). Què és l’Economia Social i Solidària. https://xes.cat/

Entrevista sobre La Turuta (recurs d’aprenentatge R3, UOC).

Diferenciaentre.es. (s.d.). Moneda social: concepto y funcionamiento.

La digitalització té un paper cada cop més important en entitats com Fiare Banca Ètica, ja que permet millorar l’eficiència i facilitar l’accés als serveis. Tot i això, també planteja reptes importants en relació amb la proximitat i els valors de l’economia social i solidària.

En el cas concret de Fiare, la digitalització ofereix oportunitats com fomentar la participació de les sòcies a través d’eines digitals. Per exemple, es podrien implementar assemblees digitals o sistemes de votació online que permetin una major implicació en la presa de decisions, reforçant el caràcter democràtic de l’entitat.

D’altra banda, existeixen riscos com la dependència tecnològica o l’ús d’algorismes massa automatitzats, que poden deixar de banda criteris socials. En aquest sentit, seria interessant apostar per models que incorporin també l’impacte social i ambiental en la concessió de crèdit.

La gestió de dades és un altre aspecte clau. Fiare podria diferenciar-se apostant per un model que garanteixi la privacitat i evitant la comercialització de dades amb tercers, posicionant-se així com un espai digital de confiança per a les persones.

També cal tenir en compte la bretxa digital, ja que no totes les persones tenen les mateixes competències o accés. Per aquest motiu, és important apostar per eines accessibles i mantenir mecanismes d’acompanyament, especialment per a la gent gran.

Finalment, tot i el seu valor social, el seu impacte encara és limitat dins del sistema financer, fet que planteja el repte de créixer sense perdre els seus principis. En aquest context, la digitalització hauria de servir per reforçar la comunitat, mantenint la proximitat amb les persones i evitant processos que puguin deshumanitzar el servei.

BIBLIOGRAFIA

Fiare Banca Ètica (s.d.). https://www.fiarebancaetica.coop/

Banca Etica (s.d.). https://www.bancaetica.it/

Pam a Pam (s.d.). https://pamapam.cat/

VÍCTOR FERNÁNDEZ

DIGITALITZACIÓ A FIARE BANCA ETICA

La digitalització està transformant el sector financer, i això també afecta Fiare Banca Etica, tot i que el seu model es diferencia del de la banca convencional. Actualment, l’entitat utilitza eines digitals per oferir serveis bancaris habituals que ja fan servir tots els bancs, com  la gestió de comptes o les transferències, però a la vegada segueix apostant per la proximitat amb les persones i per la participació de les sòcies.

En aquest sentit, la digitalització és una oportunitat  per reforçar el seu impacte social, ja que permet facilitar l’accés als serveis financers sense dependre tant de la presència física, fet que pot ser molt útil per arribar a més persones o a més territoris. També ajuda a millorar l’eficiència en la gestió interna i permet adaptar-se a nous perfils d’usuaris més digitals. A més, les eines tecnològiques es poden fer servir per a reforçar la transparència i la participació de les sòcies, aspectes clau dins del model de l’economia social i solidària que busca Fiare.

Tot i així, aquest procés també genera alguns riscos que cal tenir en compte. Un dels principals és la dependència de grans plataformes tecnològiques en cas que segueixi creixent, aquesta dependència podria limitar l’autonomia de l’entitat. També s’ha de posar el focus en la gestió de dades, ja que es tracta d’informació sensible que ha de ser tractada amb criteris ètics i de seguretat. A més, una digitalització excessiva podria acabar reduint el contacte directe amb les persones, debilitant un dels elements diferencials d’aquest tipus d’organitzacions, la proximitat amb les sòcies.

Per aquests motius, és important que la digitalització es plantegi de manera coherent amb els principis de l’ESS. En aquest sentit, Fiare podria apostar per eines digitals que no generin dependència de grans empreses tecnològiques o en plataformes cooperatives, i també, reforçar la governança digital per garantir que les decisions tecnològiques siguin transparents i democràtiques amb totes les sòcies. A més, fomentar l’educació digital i financera pot ser clau per evitar situacions d’exclusió i garantir que aquesta transformació beneficiï realment a la seva base social.

En definitiva, la digitalització pot ser una eina molt útil per ampliar l’impacte de Fiare Banca Ètica, però només si es gestiona de manera alineada amb els seus valors. En cas contrari, existeix el risc d’acabar reproduint les dinàmiques dels bancs tradicionals.

BIBLIOGRAFIA

Fiare Banca Etica. (2024). Qui som i què fem. https://www.fiarebancaetica.coop

Banca Etica. (2023). Informe anual 2023. https://www.bancaetica.it

Xarxa d’Economia Solidària. (2023). Informe de l’economia solidària a Catalunya. https://xes.cat

ChatGPT. (2026). Suport en la generació d’idees, estructuració i revisió del text.