Debat1el L’IMPULS D’UNA MONEDA SOCIAL: LA CIUTAT INVISIBLE

  1. Khalid Kharraz Bahri says:

    Hola, Verònica,
    M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi, sobretot perquè reflecteix molt bé aquesta idea que les monedes socials no són només una bona proposta teòrica, sinó que depenen molt de com s’implementen en la pràctica.
    Crec que encertes especialment quan poses el focus en la massa crítica i la comunicació. En un context com Sants, on ja hi ha una base social sensibilitzada, pot semblar que la moneda social tindria el camí més fàcil, però tal com dius, si la gent no veu clar per a què serveix o no la incorpora al seu dia a dia, pot quedar en una eina més simbòlica que real.
    També trobo molt rellevant la contradicció que apuntes entre els valors del projecte i el sistema econòmic dominant. Això fa que, tot i que la iniciativa encaixi ideològicament, la seva aplicació tingui límits pràctics importants.
    Potser en aquest sentit, una possible línia seria començar amb usos molt concrets i quotidians (per exemple, activitats culturals, llibres o serveis interns de la cooperativa) per generar hàbit abans d’ampliar-la a altres àmbits del barri.
    En general, crec que la teva reflexió és molt encertada perquè no idealitza la moneda social i posa el focus en els reptes reals de funcionament.
    Salutacions!

Debat3el Cultura, cooperativisme i comunitat: el model de La Ciutat Invisible

  1. Eloy Hospital Llop says:

    La Ciutat Invisible permet identificar un projecte molt coherent amb els principis de l´Economia Social i Solidària es especial a la gestió democràtica, a l´arrelament al territori i la cultura crítica.

    El model combina activitat comercial amb la llibreria i els seus productes amb l´activitat comunitària i política. Això genera una fortalesa ja que genera capital social però també pot comportar riscos, quan el valor cultural i comunitari es alt però els marges econòmics són baixos la tensió entre la seva missió i la seva viabilitat pot ser intensificant. En el món actual que està dominat per les grans plataformes digital la competència en el preu és difícil d´assumir per una cooperativa de proximitat.

    En quant a la governança que és l´element clau en els models de cooperativa pot ser complexa a mesura que el projecte creix, la participació requereix temps i mecanismes clars a l´hora de prendre decisions, per tant, pot existir el perill de sobrecàrrega o una concentració informal del lideratge.

    Com a punt crític hi ha la dependència del públic que està sensibilitzat amb el consum crític, tot i que ha augmentat en els darrers anys continua sent poc. La sostenibilitat a llarg termini pot exigir ampliar la seva base social sense canviar la seva identitat, penso que aquí hi ha un repte estratègic per aquesta entitat.

  2. David Serres Olmeda says:

    Hola Verònica.

    Crec que has explicat molt bé com l’activitat econòmica de “La ciutat invisible”, es relaciona amb objectius culturals i socials del barri de Sants, la qual cosa crec que jo he fet molt de passada en el meu treball i hauré de revisar.  Connectes molt bé els principis de l’ESS, amb el foment del consum responsable, la seva gestió democrática, que está ben arrelada al barri i la importància del treball digne.

    Per altra banda, com que soc molt amic de les dades, m’hagués agradat saber més informació sobre la seva activitat cultural o el nombre de persones que están associats.

    Per acabar trobo ben encertades les propostes de millora, però crec que haurien estat millor articulades si en els reptes detectats, haguessis reflexionat si el model cooperatiu te certs límits o per exemple com afecta la competència de les plataformes digitals.

    Molt bona feina.

     

  3. Judith Rodríguez Ferrero says:

    Bon dia,
    M’ha semblat molt interessant l’entitat que has escollit i la manera com has explicat la seva relació amb l’Economia Social i Solidària. Crec que La Ciutat Invisible és un bon exemple de projecte cooperatiu que combina activitat econòmica amb impacte social i cultural. Especialment m’ha semblat rellevant el seu arrelament al barri de Sants i la manera com funciona com a espai cultural i de trobada per a la comunitat.
    També estic d’acord amb la reflexió que fas sobre els reptes que afronten aquest tipus d’iniciatives, especialment la competència amb grans plataformes digitals i la necessitat de trobar un equilibri entre sostenibilitat econòmica i coherència amb els valors de l’ESS. Considero que aquests projectes són importants perquè demostren que és possible desenvolupar activitats econòmiques amb una mirada més social i transformadora.
    Molt top!