Publicat per 
Lliurament de l'activitat R5 …
Debat0el R5 Síntesi La Ciutat Invisible
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Veronica Garcia Valverde
Publicat per
Publicat per
Una mirada crítica sobre el paper de La Ciutat Invisible dins de l’economia social i solidària i la seva capacitat de transformació…
Una mirada crítica sobre el paper de La Ciutat Invisible dins de l’economia social i solidària i la seva…
Una mirada crítica sobre el paper de La Ciutat Invisible dins de l’economia social i solidària i la seva capacitat de transformació comunitària al barri de Sants.
La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball associat situada al barri de Sants (Barcelona), creada l’any 2005 i vinculada als moviments socials i cooperatius del territori. Tal com expliquen en els materials compartits per l’entitat, aquest model cooperatiu es basa en principis com la gestió democràtica, la propietat col·lectiva, la participació i la centralitat de les persones per sobre del capital.. Tot i que molta gent la coneix principalment per la llibreria, el projecte va molt més enllà d’un espai comercial convencional. La cooperativa combina activitat econòmica, cultura, pensament crític i participació comunitària, construint un model basat en valors propis de l’Economia Social i Solidària (ESS).
Al llarg d’aquest semestre he treballat el cas de La Ciutat Invisible des de diferents perspectives relacionades amb els continguts del curs. A través dels diferents reptes he pogut analitzar el seu funcionament cooperatiu, els reptes de la digitalització, el possible impacte de les monedes socials i la relació del projecte amb les polítiques públiques vinculades a l’economia social.
Una cooperativa més enllà d’una llibreria
Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és que La Ciutat Invisible no es planteja únicament com una empresa cultural, sinó com un projecte de transformació social fortament vinculat al barri de Sants.
La cooperativa es basa en valors com la participació democràtica, el treball digne, el consum responsable i la cooperació amb altres iniciatives del territori. Això fa que l’activitat econòmica no es concebi només com una forma de generar ingressos, sinó també com una eina per sostenir un projecte cultural i comunitari.
També hi ha la idea que l’activitat econòmica ha de servir per cobrir necessitats socials i comunitàries del territori, i no únicament per generar benefici econòmic.
Durant la conversa telefònica que vaig mantenir amb Marc Dalmau, també vaig entendre millor aquesta idea. Em van explicar que el model de transformació social que impulsen no depèn tant d’una sola cooperativa, sinó de la relació i la col·laboració entre diferents iniciatives del barri.
En aquest sentit, La Ciutat Invisible participa en xarxes cooperatives vinculades a Sants i en espais com La Comunal i Coòpolis, on també desenvolupen processos d’acompanyament gratuït a nous projectes d’economia social perquè puguin començar la seva activitat econòmica dins d’aquest ecosistema cooperatiu.
Aquest aspecte em va semblar especialment interessant perquè mostra que el projecte no busca només sostenir la seva pròpia activitat, sinó contribuir a construir un model econòmic alternatiu més ampli i arrelat al territori.
Durant la interacció amb l’entitat també vaig entendre millor la idea de “barri cooperatiu” que impulsen conjuntament amb altres iniciatives de Sants. La voluntat no és només crear una cooperativa cultural aïllada, sinó formar part d’un ecosistema local cooperatiu basat en la intercooperació, el suport mutu i l’arrelament territorial.
Aquesta mirada implica entendre l’economia d’una forma més àmplia i plural, no limitada únicament a la generació de beneficis o activitat empresarial. En el cas de La Ciutat Invisible i de les xarxes cooperatives vinculades a Sants, l’activitat econòmica també es planteja com una manera de cobrir necessitats socials, culturals i comunitàries del territori.
Això em va semblar especialment interessant perquè proposa una alternativa concreta a un model econòmic on sovint la riquesa generada als barris acaba concentrant-se en grans empreses o inversors externs. En canvi, aquest model defensa que la feina, els recursos i les relacions econòmiques haurien de revertir principalment en les persones i col·lectius que formen part del territori.
També considero rellevant que aquesta transformació no es plantegi només des d’una única cooperativa, sinó a través de xarxes de col·laboració entre diferents iniciatives del barri. Això reforça la idea que el cooperativisme pot funcionar no només com una forma jurídica o empresarial, sinó també com una eina de transformació social i comunitària.
A més, també em van comentar la importància que donen a iniciatives vinculades a l’economia antiracista i a la divulgació crítica, reforçant la idea que el projecte combina activitat cultural amb voluntat d’incidència social i política.
Digitalitzar-se sense perdre la identitat
Un altre dels aspectes treballats durant el curs ha estat el paper de la digitalització dins de La Ciutat Invisible. Tot i que la cooperativa utilitza eines digitals per comunicar activitats i donar visibilitat als seus projectes, la seva activitat continua molt vinculada a la presencialitat i a les relacions comunitàries.
La digitalització ofereix oportunitats importants, com arribar a més persones, ampliar la difusió del pensament crític o facilitar el treball en xarxa amb altres iniciatives de l’economia social.
Malgrat això, també apareixen contradiccions rellevants. Durant el debat amb els companys van sorgir qüestions relacionades amb la dependència de grans plataformes digitals, la sobirania tecnològica o el risc que els espais digitals acabin substituint part del valor comunitari que tenen espais físics com la llibreria.
Des de el meu punt de vista, considero que el principal repte no és tant digitalitzar-se més, sinó decidir com fer-ho sense perdre la identitat ni l’arrelament comunitari que defineixen el projecte.
A més, durant la conversa amb l’entitat també es va reforçar aquesta idea, especialment quan parlaven de la necessitat de mantenir espais de relació i transformació comunitària que difícilment es poden substituir només amb eines digitals.
Monedes socials i xarxes comunitàries
En una altra fase del treball vaig analitzar la possibilitat d’implantar una moneda social vinculada a La Ciutat Invisible i al barri de Sants.
D’altra banda, vaig observar que aquest tipus d’eines poden reforçar aspectes molt coherents amb els valors del projecte, com el consum local, la participació comunitària o la cooperació entre entitats del territori.
També vaig arribar a la conclusió que aquestes iniciatives només poden funcionar si existeix una xarxa comunitària forta i una participació real de la gent del barri. Sense una massa crítica suficient o sense una utilitat clara, aquestes propostes poden acabar quedant només en iniciatives simbòliques.
Durant el debat amb els companys també va aparèixer aquesta idea, especialment en relació amb la necessitat de generar confiança i aconseguir que la comunitat hi participi de manera activa.
En aquest sentit, experiències com La Turuta mostren que les monedes socials poden funcionar quan existeix un fort arrelament territorial i una comunitat activa disposada a implicar-s’hi.
A més, crec que aquesta idea connecta bastant amb el model de La Ciutat Invisible, ja que gran part del valor del projecte es troba precisament en la seva capacitat de generar relacions, espais de trobada i cooperació entre iniciatives locals.
En realitat, molts dels reptes que apareixen amb les monedes socials són similars als que també afronta la digitalització o fins i tot la sostenibilitat de les cooperatives culturals: la necessitat de generar participació real, mantenir la coherència amb els valors del projecte i construir comunitat dins d’un context econòmic molt més competitiu.
Transformar el barri des de la cooperació i les xarxes comunitàries
Un dels aspectes més interessants d’aquest darrer repte ha estat entendre com projectes com La Ciutat Invisible es relacionen amb marcs més amplis de política pública i economia social.
La cooperativa encaixa clarament amb diferents Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats amb el consum responsable, la reducció de desigualtats, el treball digne o la creació de comunitats sostenibles.
També manté relació amb iniciatives públiques de promoció del cooperativisme, com els Ateneus Cooperatius o Coòpolis, que busquen reforçar models econòmics més sostenibles i arrelats al territori.
Aquestes línies també encaixen amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social impulsat per la Unió Europea, que promou models econòmics més sostenibles, inclusius i arrelats al territori.
En aquest sentit, considero que La Ciutat Invisible representa bastant bé la idea que l’economia social no funciona només a partir de projectes individuals, sinó mitjançant xarxes de cooperació capaces de generar impacte col·lectiu al barri i reforçar la vida comunitària.
A més, crec que la contractació pública podria tenir un paper important en la sostenibilitat de projectes d’aquest tipus. La incorporació de criteris socials en concursos públics culturals o comunitaris podria ajudar a reforçar iniciatives amb impacte social i territorial.
Això també mostra que la contractació pública responsable no només podria contribuir a la sostenibilitat econòmica d’aquest tipus de projectes, sinó també reforçar models econòmics més arrelats al territori i amb major retorn social.
Tot i això, també crec que moltes cooperatives culturals petites poden trobar dificultats per accedir a processos de contractació pública, ja sigui per manca de recursos administratius, complexitat burocràtica o dificultats per competir amb empreses de més dimensió. Això pot generar una certa contradicció entre la voluntat institucional de promoure l’economia social i les dificultats reals que tenen alguns projectes per accedir-hi.
A més, també existeix el risc que aquest tipus d’iniciatives acabin depenent parcialment de subvencions públiques o de públics ja sensibilitzats amb aquest model econòmic, fet que pot limitar la seva capacitat real d’expansió.
Per aquest motiu, considero que el principal repte és trobar un equilibri entre sostenibilitat econòmica, coherència amb els valors cooperatius i capacitat d’obrir-se a nous sectors socials.
En el cas de La Ciutat Invisible, crec que aquesta connexió amb les xarxes cooperatives és especialment visible, ja que el projecte no només desenvolupa activitat econòmica, sinó que també participa en processos comunitaris, culturals i de suport a altres iniciatives del barri de Sants.
Durant la interacció amb Marc Dalmau també em va comentar altres iniciatives vinculades a aquest ecosistema cooperatiu, com els projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impulsats conjuntament amb entitats com La Dinamo Fundació. Això reforça encara més la idea que el cooperativisme s’entén no només com una forma d’organització econòmica, sinó també com una manera de cobrir necessitats socials des de la cooperació i l’arrelament territorial.
Reflexió final
Des del meu punt de vista, La Ciutat Invisible representa molt bé el potencial transformador de l’economia social i solidària. Tot i ser una cooperativa relativament petita, desenvolupa una funció cultural, social i comunitària molt important dins del barri de Sants i dins de l’ecosistema cooperatiu de Barcelona.
El projecte demostra que és possible combinar activitat econòmica, cultura i compromís social des d’una lògica diferent de la del màxim benefici econòmic. A més, contribueix a generar espais de participació, pensament crític i construcció comunitària en un context social cada vegada més individualitzat i digitalitzat.
Precisament, una de les idees que més m’ha fet reflexionar durant el curs és entendre que iniciatives com La Ciutat Invisible no només ofereixen productes o serveis, sinó que també construeixen formes diferents de relacionar-se, consumir i participar socialment. Aquesta dimensió comunitària i transformadora és probablement el seu aspecte més valuós.
Tanmateix, també és important reconèixer les dificultats i contradiccions que afronten aquest tipus d’iniciatives. La pressió del mercat, la competència de les grans plataformes digitals, la precarització del sector cultural o les dificultats d’accés al finançament continuen sent reptes importants.
Malgrat això, considero que projectes com La Ciutat Invisible tenen un gran valor perquè ajuden a imaginar i construir alternatives econòmiques més humanes, cooperatives i sostenibles. Potser no transformen el sistema de manera immediata o massiva, però sí que generen espais reals de resistència, suport mutu i canvi social des del territori i des de la vida quotidiana.
Interacció amb l’entitat
Durant l’elaboració d’aquest article vaig poder mantenir una conversa telefònica i un intercanvi posterior de correus amb Marc Dalmau, soci fundador i membre de La Ciutat Invisible, vinculat també a l’àmbit de la recerca social i els estudis urbans. Aquest retorn em va permetre aprofundir especialment en aspectes relacionats amb el cooperativisme de treball, la intercooperació, el paper d’Impuls Cooperatiu de Sants i la relació entre el projecte i les xarxes comunitàries del barri.
Annex / Evidència d’interacció
Bibliografia
Associació ECOL3VNG. (s. d.). La Turuta: moneda social. https://www.turuta.cat
Canva. (s. d.). Canva. https://www.canva.com/templates/
Coòpolis. (s. d.). Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona. https://www.bcn.coop/
Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. SlideShare. https://www.slideshare.net/
Espelt, R. (2026). La digitalització de l’economia social i solidària [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.
La Ciutat Invisible. (s. d.). La Ciutat Invisible cooperativa. https://www.invisible.coop
La Comunal. (s. d.). La Comunal. https://lacomunal.coop/
Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s. d.). Economia social i solidària. https://xes.cat
Impuls Cooperatiu de Sants. (s. d.). Impuls Cooperatiu de Sants. https://sants.coop/
REAS Red de Redes. (2025). Guía interactiva para la contratación y compra pública responsables. https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/
Comissió Europea. (2021). Pla d’acció europeu per a l’economia social. https://ec.europa.eu/
Dalmau, M. (2026). Comunicació personal i materials facilitats per correu electrònic sobre La Ciutat Invisible i l’ecosistema cooperatiu de Sants.
*Nota sobre l’ús d’eines digitals
He utilitzat ChatGPT de manera puntual com a suport per ordenar les idees, revisar la redacció i millorar alguns aspectes de l’estructura del text. Tot i això, el contingut, l’anàlisi i la revisió final de la informació són propis i basats en la comprensió dels materials treballats durant l’assignatura i de la informació contrastada amb l’entitat.
Nota final
Aquest article forma part del meu portafolis acadèmic desenvolupat durant l’assignatura Alternatives Econòmiques i recull els principals aprenentatges, reflexions i anàlisis elaborats al llarg del curs a partir del cas de La Ciutat Invisible.
Debat0el Una cooperativa més enllà d’una llibreria
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
En aquest tercer repte continuo treballant amb La Ciutat Invisible, una cooperativa cultural situada al barri de Sants i vinculada a l’economia…
En aquest tercer repte continuo treballant amb La Ciutat Invisible, una cooperativa cultural situada al barri de Sants i…
En aquest tercer repte continuo treballant amb La Ciutat Invisible, una cooperativa cultural situada al barri de Sants i vinculada a l’economia social i solidària.
En aquest cas, m’he centrat en analitzar com podria afectar la implantació d’una moneda social en aquest tipus d’organització.
A partir dels materials del repte i també del debat amb els companys, he vist que és un tema bastant més complex del que sembla al principi.
Necessitats de l’entitat
En el cas de La Ciutat Invisible, crec que una moneda social podria ajudar a reforçar algunes necessitats importants.
Per exemple, podria afavorir el consum local i fer que més gent participi en les activitats que organitzen.
També podria servir per enfortir la relació amb altres entitats del barri i facilitar l’intercanvi de serveis o recursos.
En general, crec que encaixa bastant amb els valors que ja té el projecte, però això no vol dir que sigui fàcil d’aplicar.
Anàlisi DAFO
Fortaleses
- Té un arrelament molt clar al barri de Sants
- Forma part d’una xarxa d’entitats de l’economia social
- El seu públic ja està bastant sensibilitzat amb el consum crític
- Les activitats que fan es poden adaptar bastant bé a sistemes d’intercanvi
Debilitats
- És una cooperativa amb recursos limitats
- Gestionar una moneda social pot suposar més feina
- No tots els serveis es poden adaptar fàcilment
- Capacitat limitada de gestió i coordinació de la moneda
Oportunitats
- Pot ajudar a generar més activitat dins del barri
- Pot reforçar les relacions amb altres entitats
- Pot fomentar el consum local
- Pot augmentar la participació de la comunitat
- Hi ha exemples com La Turuta que mostren que pot funcionar
- Possibilitat d’implicar comerços i altres agents del territori
Amenaces
- Pot ser difícil aconseguir prou gent que la faci servir
- Pot haver-hi desconfiança o desconeixement
- Pot quedar en una cosa més simbòlica que real
- Si la gent no hi veu un benefici clar, pot no funcionar
- Dificultat d’aconseguir una massa crítica suficient
- Manca de comunicació clara sobre el funcionament
El debat amb els companys m’ha ajudat bastant a veure millor alguns punts. Per exemple, l’Eloi comentava la importància de la massa crítica, i crec que té tota la raó. Si no hi ha prou gent que utilitzi la moneda, al final no serveix de gaire.
També parlava de la necessitat de pensar bé quins serveis poden fer circular aquesta moneda, i això crec que és clau.
Per altra banda, el César comentava el tema de la comunicació, i crec que també és molt important. En un barri com Sants, pot tenir potencial, però si la gent no entén per què serveix o com funciona, serà difícil que l’utilitzin.
Tot això m’ha fet veure que no és només una qüestió d’idea, sinó de com es posa en pràctica.
En general, crec que les monedes socials poden ser una bona eina per reforçar projectes com La Ciutat Invisible, però no són una solució fàcil.
El principal repte, per mi, és que la gent realment les faci servir en el dia a dia.
També crec que hi ha una certa contradicció entre els valors del projecte i el fet que vivim dins d’un sistema econòmic molt diferent, i això no és fàcil de gestionar.
Per això, més que fer grans canvis, potser seria millor començar per coses més concretes i veure si funcionen.
*Nota sobre l’ús d’eines digitals
He utilitzat ChatGPT de manera puntual, únicament com a suport per ordenar les idees i revisar la redacció. Tot i això, el contingut i l’anàlisi del treball són propis i basats en la comprensió dels materials del repte.
Bibliografia
Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. SlideShare. https://es.slideshare.net/
Associació ECOL3VNG. (s. d.). La Turuta: moneda social. https://www.turuta.cat
La Ciutat Invisible. (s. d.). La Ciutat Invisible cooperativa. https://www.invisible.coop
Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s. d.). Economia social i solidària. https://xes.cat
Canva. (s. d.). Canva. Recuperat el 21 d’abril de 2026, de https://www.canva.com/templates
Debat1el L’IMPULS D’UNA MONEDA SOCIAL: LA CIUTAT INVISIBLE
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
L’impacte de la digitalització en La Ciutat Invisible La Ciutat Invisible és una cooperativa cultural situada al barri de Sants que combina…
L’impacte de la digitalització en La Ciutat Invisible La Ciutat Invisible és una cooperativa cultural situada al barri de…
L’impacte de la digitalització en La Ciutat Invisible
La Ciutat Invisible és una cooperativa cultural situada al barri de Sants que combina activitat econòmica amb un fort component social. Es basa en valors de l’economia social i solidària, com la participació, el treball digne i l’arrelament al territori.
En el Repte 1 vaig analitzar sobretot com funciona aquest projecte i la seva relació amb aquests valors.
En aquest segon repte, mostro quin paper té la digitalització i com pot afectar aquest tipus d’organitzacions. A més, el debat amb els companys m’ha ajudat a entendre que no tot són avantatges, sinó que també apareixen algunes dificultats i contradiccions.
El paper de la digitalització a La Ciutat Invisible
Actualment, la digitalització a La Ciutat Invisible considero que té un paper bastant secundari.
Principalment s’utilitza per comunicar i difondre activitats, a través de la web i de les xarxes socials. Per exemple, a la seva pàgina web es poden veure les activitats, recomanacions i projectes que impulsen, cosa que permet entendre com utilitzen aquests canals per generar comunitat.
Malgrat això, no és una organització digital en si mateixa, ja que la seva activitat continua molt centrada en el territori i en la presencialitat.
Tot i aquest paper més secundari, la digitalització pot aportar algunes oportunitats interessants perquè permet arribar a més gent i no limitar-se només al barri de Sants. Això pot ajudar a difondre el pensament crític i les activitats culturals a un públic més ampli.
També facilita el treball en xarxa amb altres iniciatives de l’economia social, cosa que és bastant coherent amb aquest tipus de projectes.
A més, la digitalització pot ajudar a reforçar la difusió de les activitats que ja fan, per exemple donant més visibilitat a presentacions, xerrades o projectes culturals. També podria obrir la porta a explorar nous formats en el futur, però actualment el seu model continua molt centrat en la presencialitat.
Riscos de la digitalització
Crec que aquesta és la part més interessant de l’anàlisi, i també una idea que ha sortit en el debat, sobretot en els comentaris dels meus companys Eloi i David.
D’una banda, tal com comentava el meu company Eloi, hi ha una dependència clara de plataformes digitals. Tot i que el projecte defensa valors alternatius, en la pràctica necessita utilitzar xarxes socials i altres eines que formen part del model econòmic dominant, fet que genera una certa contradicció.
En aquesta mateixa línia, el David plantejava que, utilitzant plataformes com Instagram o altres xarxes socials, es pot acabar participant en dinàmiques que no sempre són coherents amb els valors de la cooperativa, com l’explotació de dades o la difusió de continguts problemàtics.
A més, el David també introduïa un altre aspecte interessant relacionat amb la sobirania tecnològica, que és el tema dels servidors. No només importa quines eines s’utilitzen, sinó també on s’allotgen. Si la web o els serveis digitals depenen de grans multinacionals, la capacitat de decisió real és limitada.
També crec que hi ha un altre risc rellevant, que és el de la “digitalització del pensament”. En un espai físic com la llibreria, el valor està en la recomanació directa i el contacte amb les persones. En canvi, en entorns digitals, aquestes recomanacions sovint depenen d’algoritmes, cosa que pot anar en contra de la seva missió.
D’altra banda, també es parlava en el debat de la dificultat d’aplicar alternatives més coherents amb els valors de l’economia social. Desenvolupar eines pròpies o utilitzar programari lliure requereix recursos i coneixement que no sempre estan a l’abast d’una cooperativa cultural.
En aquest sentit, aquest equilibri entre valors i realitat no és fàcil de gestionar i implica prendre decisions complicades.
A més, també penso que els espais digitals tenen un límit. La Ciutat Invisible té molt de valor pel seu arrelament al barri i per les relacions que es generen de manera presencial, i això és difícil de traslladar al món digital.
Estratègies i reflexió final
Davant d’això, crec que la millor opció no és rebutjar la digitalització, sinó intentar trobar un equilibri.
Per exemple, es podria apostar per un model híbrid, utilitzant les eines digitals per donar visibilitat, però mantenint el focus en la comunitat i en l’espai físic.
També es podria incorporar progressivament eines més alineades amb els valors cooperatius, sense necessitat de fer un canvi radical.
En general, penso que la clau és utilitzar la tecnologia com a suport, però sense que acabi substituint l’essència del projecte.
Aquest treball m’ha ajudat a entendre que la digitalització, en el context de l’economia social, és un tema bastant complex i que, en el cas de La Ciutat Invisible, el repte principal no és tant digitalitzar-se més, sinó decidir com fer-ho sense perdre la seva identitat.
Això implica assumir que aquestes decisions no sempre són fàcils i que sovint requereixen renúncies o equilibris entre valors i sostenibilitat.
En aquest sentit, més que buscar solucions perfectes, es tracta de trobar un equilibri entre els valors del projecte, les seves necessitats i les possibilitats reals.
Bibliografia
Directori article – Pam a Pam. (s/f). Pamapam.cat. Recuperado el 26 de marzo de 2026, de https://pamapam.cat/directori/ciutat-invisible-sants/
La Ciutat Invisible. (s. d.). La Ciutat Invisible cooperativa. https://www.invisible.coop
Espelt, R. (2026). La digitalització de l’economia social i solidària [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.
Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, (102), 5–31. https://doi.org/10.7203/CIRIEC-E.102.19063
La Comunal. (2020). La Ciutat Invisible. https://lacomunal.coop/projectes/la-ciutat-invisible/
Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s. d.). Economia social i solidària. https://xes.cat
Pangea. (s. d.). Servidors virtuals. https://laweb.pangea.org/servidors-virtuals/
Guifi.net. (s. d.). Guifi.net. https://guifi.net
Debat0el Digitalitzar sense perdre l’essència: el repte de La Ciutat Invisible
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
https://www.invisible.coop/ Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball…
https://www.invisible.coop/ Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària La Ciutat Invisible és una…
Descripció detallada de l’entitat i la seva relació amb l’Economia Social i Solidària
La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball situada al barri de Sants (Barcelona), creada l’any 2005 amb la voluntat de construir alternatives econòmiques i laborals diferents del model empresarial tradicional. El projecte neix vinculat als moviments socials i cooperatius del barri, amb l’objectiu de combinar activitat econòmica amb transformació social i cultural.
La seva activitat més visible és una llibreria especialitzada en pensament crític, feminisme, moviments socials i economia alternativa. Tot i això, la cooperativa no funciona únicament com un comerç, sinó com un espai cultural i comunitari on també es desenvolupen activitats de formació, recerca social, presentacions, debats i projectes vinculats al cooperativisme.
Amb el temps, La Ciutat Invisible ha ampliat les seves línies d’activitat incorporant projectes editorials, assessorament a iniciatives cooperatives i la venda de productes ètics i de proximitat. Aquesta diversificació mostra que l’activitat econòmica s’entén com una eina per sostenir un projecte amb impacte social i no com una finalitat basada exclusivament en el benefici econòmic.
Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària
Un dels elements que millor defineix La Ciutat Invisible és la seva organització cooperativa. La gestió es basa en la participació de les persones sòcies, seguint el principi d’igualtat en la presa de decisions. Això implica una manera diferent d’organitzar el treball, més col·laborativa i menys jeràrquica que en empreses convencionals.
El projecte també posa especial èmfasi en la qualitat del treball. La cooperativa va néixer amb la intenció de generar alternatives al treball precari dins del sector cultural, apostant per condicions laborals més estables i coherents amb els valors socials que defensa. En aquest sentit, el treball no es concep només com una font d’ingressos, sinó com un espai de participació i desenvolupament col·lectiu.
Un altre aspecte rellevant és el fort arrelament territorial. La Ciutat Invisible participa activament en la vida social del barri de Sants i col·labora amb altres iniciatives cooperatives, formant part d’un ecosistema d’economia social basat en la cooperació més que en la competència. L’espai funciona sovint com a punt de trobada cultural i social, reforçant la comunitat local.
A més, el tipus de productes i continguts que ofereix promou formes de consum responsable. La selecció editorial i els productes tèxtils responen a criteris socials i ètics, fomentant una mirada crítica sobre els models de producció i consum actuals.
Context econòmic i social
La Ciutat Invisible desenvolupa la seva activitat dins del sector del consum cultural i del comerç local de proximitat. Aquest sector ha experimentat canvis importants en els darrers anys a causa de la digitalització, l’augment del comerç electrònic i la concentració del mercat editorial en grans plataformes i cadenes comercials.
Aquestes transformacions han modificat els hàbits de consum, afavorint la compra ràpida i globalitzada en detriment dels espais culturals locals. Davant d’aquest context, les llibreries independents han hagut de redefinir el seu paper, passant de ser únicament punts de venda a convertir-se en espais culturals i comunitaris.
En aquest sentit, La Ciutat Invisible respon a una necessitat social concreta: generar espais de trobada, debat i accés a continguts crítics que difícilment tenen presència en circuits comercials convencionals. Així, el projecte s’inscriu dins d’un model de consum responsable i de proximitat, propi de l’economia social, on el valor no es troba només en el producte sinó també en l’impacte cultural i social que genera.
Reflexió crítica i propostes de millora
Tot i que La Ciutat Invisible encaixa clarament amb els principis de l’Economia Social i Solidària, considero que afronta alguns reptes importants. Un dels principals és la dependència d’un públic sensibilitzat amb el consum crític, que encara representa una part reduïda del mercat.
També pot existir una tensió entre la necessitat de generar ingressos estables i la voluntat de mantenir criteris ètics i preus accessibles. A més, a mesura que els projectes cooperatius creixen, la gestió democràtica pot esdevenir més complexa i requerir nous mecanismes d’organització interna.
Analitzar aquesta entitat m’ha ajudat a entendre que aplicar els valors de l’economia social a la pràctica no elimina les dificultats econòmiques, sinó que implica gestionar equilibris constants entre coherència social i viabilitat econòmica.
Per reforçar encara més la seva connexió amb els principis de l’ESS, el projecte podria ampliar la seva presència digital mantenint criteris cooperatius i ètics, reforçar les aliances amb altres iniciatives d’economia social per compartir recursos i visibilitat, i impulsar activitats educatives orientades a públic jove que ajudin a ampliar el consum crític. Igualment, podria ser interessant comunicar de manera més sistemàtica l’impacte social que genera la cooperativa.
Aquestes iniciatives podrien contribuir a consolidar la sostenibilitat del projecte sense perdre la seva identitat ni els valors que el defineixen.
Bibliografia
Directori article – Pam a Pam. (s/f). Pamapam.cat. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://pamapam.cat/directori/ciutat-invisible-sants/
La Ciutat Invisible. (s.d.). La Ciutat Invisible cooperativa. Recuperat de https://www.laciutatinvisible.coop
Instagram. (s/f). Instagram. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.instagram.com/ciutatinvisible/
Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat
LA CIUTAT INVISIBLE, SCCL. (s/f). Coop57.coop. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://coop57.coop/es/entidad/la-ciutat-invisible-sccl
La Ciutat Invisible. (2020, enero 21). La Comunal. https://lacomunal.coop/projectes/la-ciutat-invisible/?lang=es
Before you continue to YouTube. (s/f). [[Object Object]]. Youtube. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.youtube.com/channel/UCbqmb0PWZXtyUHWo954IXTg
Universidad del Buen Vivir-UBV [@universidaddelbuenvivir-ub1924]. (s/f). Entrevista iván miró-la Ciutat invisible coop [[Object Object]]. Youtube. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.youtube.com/watch?v=NEI26gaATLw
(S/f). Facebook.com. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.facebook.com/laciutatinvisible/?locale=es_ES
(S/f-b). Facebook.com. Recuperado el 27 de febrero de 2026, de https://www.facebook.com/reel/1291743431261342?locale=es_ES
Debat3el Cultura, cooperativisme i comunitat: el model de La Ciutat Invisible
- Eloy Hospital Llop says:
La Ciutat Invisible permet identificar un projecte molt coherent amb els principis de l´Economia Social i Solidària es especial a la gestió democràtica, a l´arrelament al territori i la cultura crítica.
El model combina activitat comercial amb la llibreria i els seus productes amb l´activitat comunitària i política. Això genera una fortalesa ja que genera capital social però també pot comportar riscos, quan el valor cultural i comunitari es alt però els marges econòmics són baixos la tensió entre la seva missió i la seva viabilitat pot ser intensificant. En el món actual que està dominat per les grans plataformes digital la competència en el preu és difícil d´assumir per una cooperativa de proximitat.
En quant a la governança que és l´element clau en els models de cooperativa pot ser complexa a mesura que el projecte creix, la participació requereix temps i mecanismes clars a l´hora de prendre decisions, per tant, pot existir el perill de sobrecàrrega o una concentració informal del lideratge.
Com a punt crític hi ha la dependència del públic que està sensibilitzat amb el consum crític, tot i que ha augmentat en els darrers anys continua sent poc. La sostenibilitat a llarg termini pot exigir ampliar la seva base social sense canviar la seva identitat, penso que aquí hi ha un repte estratègic per aquesta entitat.
- David Serres Olmeda says:
Hola Verònica.
Crec que has explicat molt bé com l’activitat econòmica de “La ciutat invisible”, es relaciona amb objectius culturals i socials del barri de Sants, la qual cosa crec que jo he fet molt de passada en el meu treball i hauré de revisar. Connectes molt bé els principis de l’ESS, amb el foment del consum responsable, la seva gestió democrática, que está ben arrelada al barri i la importància del treball digne.
Per altra banda, com que soc molt amic de les dades, m’hagués agradat saber més informació sobre la seva activitat cultural o el nombre de persones que están associats.
Per acabar trobo ben encertades les propostes de millora, però crec que haurien estat millor articulades si en els reptes detectats, haguessis reflexionat si el model cooperatiu te certs límits o per exemple com afecta la competència de les plataformes digitals.
Molt bona feina.
- Judith Rodríguez Ferrero says:
Bon dia,
M’ha semblat molt interessant l’entitat que has escollit i la manera com has explicat la seva relació amb l’Economia Social i Solidària. Crec que La Ciutat Invisible és un bon exemple de projecte cooperatiu que combina activitat econòmica amb impacte social i cultural. Especialment m’ha semblat rellevant el seu arrelament al barri de Sants i la manera com funciona com a espai cultural i de trobada per a la comunitat.
També estic d’acord amb la reflexió que fas sobre els reptes que afronten aquest tipus d’iniciatives, especialment la competència amb grans plataformes digitals i la necessitat de trobar un equilibri entre sostenibilitat econòmica i coherència amb els valors de l’ESS. Considero que aquests projectes són importants perquè demostren que és possible desenvolupar activitats econòmiques amb una mirada més social i transformadora.
Molt top!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Verònica,
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi, sobretot perquè reflecteix molt bé aquesta idea que les monedes socials no són només una bona proposta teòrica, sinó que depenen molt de com s’implementen en la pràctica.
Crec que encertes especialment quan poses el focus en la massa crítica i la comunicació. En un context com Sants, on ja hi ha una base social sensibilitzada, pot semblar que la moneda social tindria el camí més fàcil, però tal com dius, si la gent no veu clar per a què serveix o no la incorpora al seu dia a dia, pot quedar en una eina més simbòlica que real.
També trobo molt rellevant la contradicció que apuntes entre els valors del projecte i el sistema econòmic dominant. Això fa que, tot i que la iniciativa encaixi ideològicament, la seva aplicació tingui límits pràctics importants.
Potser en aquest sentit, una possible línia seria començar amb usos molt concrets i quotidians (per exemple, activitats culturals, llibres o serveis interns de la cooperativa) per generar hàbit abans d’ampliar-la a altres àmbits del barri.
En general, crec que la teva reflexió és molt encertada perquè no idealitza la moneda social i posa el focus en els reptes reals de funcionament.
Salutacions!