Valors clars en contextos de recursos limitats

Almudena Barbero fundadora de la Fundació Nzuri Daima fa més d’una dècada que, juntament amb el seu equip, impulsa projectes socials en contextos marcats per la desigualtat i la vulnerabilitat.

Són projectes que es desenvolupen entre Catalunya i Sudan del Sud. Aquesta dualitat territorial suposa un repte afegit, per la diversitat cultural, social i econòmica en la que opera la fundació. Per aquest motiu, és necessari adaptar les intervencions a realitats molt diferents, mantenint alhora els valors i objectius de l’entitat situant sempre les persones al centre.

L’objectiu principal d’aquests projectes és contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables, com les dones i els infants. En el cas de les dones, la fundació treballa per fomentar la seva autonomia personal i el seu empoderament, reforçant el seu paper dins la comunitat. Pel que fa als infants, l’objectiu és millorar les seves condicions de vida mitjançant l’accés a l’educació, l’alimentació i espais segurs en contextos de gran vulnerabilitat. Segons explica l’entitat, moltes d’aquestes accions també tenen com a objectiu prevenir situacions extremes de desesperança vinculades a la pobresa i a la manca de recursos. Tot i això, la fundació reconeix que no disposa d’estudis oficials ni d’indicadors quantitatius que permetin demostrar de manera exacta la reducció del suïcidi infantil, encara que sí observa un impacte positiu en el benestar emocional i les oportunitats dels infants participants.

Aquest enfocament s’alinea amb els principis de l’Economia Social i Solidaria, especialment amb la centralitat de les persones, la solidaritat i el compromís amb la justícia social. En aquest sentit, la fundació contribueix a generar processos de transformació social en els territoris on actua, així que, no es limita exclusivament a oferir suport assistencial.

L’entitat disposa de recursos limitats, procedents principalment de donacions, aportacions privades i subvencions públiques. També compta amb recursos materials i amb la participació del voluntariat, tot i que aquests sovint resulten insuficients davant la magnitud dels projectes que desenvolupa.

Pel que fa a la digitalització, aquesta situació es reflecteix clarament. La falta de recursos humans i tècnics fa que la transformació digital hagi quedat en un segon pla, limitant-se principalment a funcions de comunicació i captació de recursos.

En relació amb la governança, segons explica la seva fundadora, la presa de decisions es basa en el treball conjunt de l’equip, amb una orientació cap al consens i la coordinació entre els diferents membres.

La possibilitat d’introduir una moneda social, representa un repte significatiu per la fundació. Un  cop analitzada la seva situació i les seves principals característiques, especialment la dualitat territorial i la diversitat cultural, es tracta d’una iniciativa amb potencial, però amb dificultats importants en el moment actual.

Des d’una perspectiva més estratègica, es fa evident la necessitat d’aplicar models de finançament alineats amb els objectius i les capacitats reals de l’entitat. En aquest sentit, la implementació d’una moneda social, podria esdevenir una opció interessant a llarg termini. Prèviament caldria preparar l’objectiu, procedint de manera progressiva i realitzant proves pilot per tal de veure i valorar la seva adaptació i els seu compliment.

Cal veure aquesta opció com una possibilitat de futur.

Segons explica Almudena Barbero, l’objectiu de l’entitat no és generar assistència permanent, sinó acompanyar processos de dignitat, empoderament i creació d’oportunitats. En aquest sentit, la fundació considera interessant explorar en el futur eines vinculades a l’economia ètica i col·laborativa, com xarxes d’intercanvi, banca ètica, sistemes col·laboratius o projectes comunitaris sostenibles que permetin reforçar l’autonomia de les comunitats i reduir la dependència externa.

Seguint aquesta línia d’actuació, es pot afirmar que la Fundació Nzuri Daima contribueix de manera clara a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per l’agenda 2030.

En primer lloc, destaca el seu compromís de vetllar per les persones, especialment en contextos de vulnerabilitat. En aquest sentit, s’alinea amb l’ODS 1, fi de la pobresa i l’ODS 2, fam zero, tot impulsant projectes que garanteixen recursos bàsics com l’alimentació.

En segon lloc, la fundació també actua en àmbits relacionats amb l’educació i el benestar infantil, especialment en contextos on la manca de recursos dificulta l’accés a l’escolarització. En aquest sentit, la seva activitat s’alinea amb l’ODS 4, educació de qualitat, ja que impulsa iniciatives orientades a generar oportunitats educatives i a millorar les condicions de vida dels infants en situació de vulnerabilitat.

A més, la fundació contribueix a l’ODS 5, igualtat de gènere, promovent l’autonomia i l’empoderament de les dones i reforçant el seu paper dins la comunitat.

Finalment, destacar que la fundació depèn en gran mesura de les donacions i col·laboracions per part de persones i entitats vinculades al projecte, fet que posa en valor la seva contribució a l’ODS 17, aliances per assolir els objectius. Aquestes relacions de cooperació són fonamentals per garantir la continuïtat dels projectes i reflecteixen la implicació d’una xarxa d’actors que comparteixen els mateixos objectius socials.

Una part molt important del finançament que rep la fundació és procedent de subvencions, representant aproximadament una quarta part dels ingressos totals de l’entitat. Aquest fet evidencia la importància de les polítiques públiques en la sostenibilitat de la fundació, ja que li permeten desenvolupar projectes que, sense aquest suport, serien difícils de dur a terme.

En aquest sentit, el paper de la fundació no es pot entendre sense el marc de les polítiques públiques que donen suport a l’Economia Social i Solidària. Iniciatives com l’Agenda 2030 o el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la UE reconeixen el paper de les entitats socials com a agents clau en la construcció d’un model econòmic més just i sostenible.

Tanmateix, aquesta relació també presenta limitacions. Tot i que les polítiques públiques poden afavorir el desenvolupament de projectes socials, la dependència d’aquests recursos pot generar certa vulnerabilitat. A més, la complexitat administrativa i els requisits tècnics poden dificultar l’accés a aquests recursos, sobretot a entitats amb recursos limitats.

Tot i aquestes dificultats, la fundació manifesta sentir-se recolzada per part de l’administració pública, tant a escala autonòmica, mitjançant les ajudes concedides, com a escala local, a través de la col·laboració amb l’Ajuntament de Figueres en projectes com el “Cor Safari”. Aquestes aliances institucionals contribueixen a reforçar la viabilitat dels projectes i evidencien la importància de la cooperació entre administracions públiques i entitats socials.

La Fundació Nzuri Daima imparteix xerrades i conferències en centres educatius amb l’objectiu de difondre els valors que la representen, donant a conèixer el seu projecte i despertar la sensibilitat social dins la comunitat educativa.

Aquestes activitats tenen un caràcter principalment divulgatiu, i per tant, no es poden considerar pròpiament contractació pública. Tot i això, generen un impacte positiu tant per l’entitat com per la societat en general, ja que contribueixen a la formació i conscienciació en valors socials.

En aquest context, la contractació pública podria representar una oportunitat per la fundació, especialment si aquestes activitats es formalitzessin com a serveis educatius o socials encarregats per l’administració. No obstant això, l’accés a aquests processos pot resultar complex, especialment per a entitats amb recursos limitats.

Es valora positivament el potencial transformador de la Fundació Nzuri Daima en el marc de l’Economia Social i Solidaria, tot i les limitacions que poden dificultar l’assoliment dels seus objectius. Malgrat això, el seu fort compromís amb les persones i amb la millora de les condicions de vida dels col·lectius més vulnerables la posiciona com un actor rellevant en la construcció d’un model més just i sostenible.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (s.d). https://xes.cat/economia-solidaria

Ajuntament de Figueres (s.d). https://www.figueres.cat/actualitat/noticies/l-ajuntament-de-figueres-dona-suport-al-projecte-cor-safari-de-la-fundacio-nzuri-daima-19164

Ministeri de drets socials, consum i agenda 2030 (s.d). https://www.dsca.gob.es/es/agenda-2030/conoce-la-agenda

Ús de la IA: s’han utilitzat diferents recursos com el LanguageTool i el Softcatalà  per buscar diferent vocabulari, sinònims i sobretot com a corrector ortogràfic.

Contacte amb l’entitat

Per completar i contrastar la informació analitzada, vaig contactar amb l’Almudena Barbero, fundadora de la Fundació Nzuri Daima, per mitjà de WhatsApp. Li vaig enviar un qüestionari de preguntes que va respondre ràpidament i que m’ha permès aportar informació complementària sobre el funcionament dels projectes, les dificultats de gestió, la relació amb les polítiques publiques i la seva visió sobre l’economia ètica i la sostenibilitat social. Aquest retorn m’ha permès enriquir i contextualitzar millor la redacció de l’article.

L’Economia Social i Solidària i la creació d’una moneda social poden esdevenir una eina interessant per impulsar una economia més cooperativa i arrelada entre els membres de la fundació. No es tracta únicament d’un intercanvi de béns, sinó de fer participar aquelles persones que sovint queden al marge d’aquest tipus de sistema, tot posant en valor capacitats i formes de relació que habitualment queden invisibilitzades.

Tots els petits gestos sumen, i és a partir d’aquest principi que es poden impulsar iniciatives amb un impacte social rellevant. En aquest sentit, el fet de crear una moneda social que impulsi i subvencioni  projectes que la fundació té previst desenvolupar podria arribar a ser un ajut extra per tal d’assolir els objectius desitjats. Alhora, generar espais econòmics alternatius a l’actual model de mercat pot afavorir formes de relació més cooperatives i solidàries, promovent petites accions d’altruisme que contribueixin a construir persones més connectades, participatives i amb una mirada més col·lectiva.

En un món globalitzat com el que vivim i tenint en compte en la geografia on es destinen els recursos i on es desenvolupa l’activitat principal de la fundació, amb necessitats socials i econòmiques significatives, aquesta idea pot ajudar a fomentar valors com la cooperació, la solidaritat i la implicació comunitària sempre que els recursos es gestionin de manera adequada, amb respecte a les possibilitats reals de cada cultura. Aquest fet pot resultar difícil per la combinació de cultures però alhora enriquidor i sensibilitzador si s’actua de manera conscient. A més, resultats positius de les proves pilot en certs territoris poden facilitar l’impuls d’altres iniciatives en economies també regnades per la moneda social creadora de lligams cooperativistes i altruistes.

Tot i això, cal tenir en compte que aquest no seria un camí fàcil. La implementació d’una moneda social implica reptes importants per tots els integrants i tota la comunitat que sustenta la fundació en si. De fet, els mateixos socis i integrants i participants de l’economia social han de ser receptius al moviment social i solidari, per tal de disposar de factor humà potencialment adaptable a les noves regles socials allunyades de les presents en el mercat. Per això, cal realitzar un anàlisi DAFO que permeti a l’entitat identificar les seves debilitat i fortaleses, així com les amenaces i oportunitats del seu entorn, amb l’objectiu de valorar si cal destinar recursos per desenvolupar aquesta idea. Un cop fet l’anàlisi, caldrà veure si la fundació està capacitada per afrontar nous reptes tan motivadors i engrescadors com el fet d’impulsar una moneda social.

A partir de l’aportació en el debat del company David Hernández, s’ha ampliat i millorat la proposta inicial de l’anàlisi DAFO.

Per un costat, s’ha donat importància a la complexitat de la dualitat territorial en la que actua la fundació, enfocant la proposta cap a una implementació més localitzada mitjançant proves pilot en comunitats concretes.

Per altra costat, s’ha posat èmfasi al fet d’utilitzar la moneda social com a moneda dinamitzadora i complementària, en cap cas substituir el model actual de finançament.

Finalment, s’ha reforçat la importància a la governança i la confiança com a element clau per garantir el funcionament del sistema ja que, sense aquests factors no tiraria endavant la proposta.

En aquest sentit, s’ha tingut en compte que la proposta inicial, era una proposta bastant ambiciosa pel context actual de la fundació i s’ha redirigint cap a un sistema més senzill i alhora factible.

DAFO

Debilitats

• Dedicació en gestió econòmica i de recursos
• Distribució geogràfica dels recursos
• Limitacions tecnològiques
• Falta de confiança en el sistema
• Possible manca d’ètica i de responsabilitat social amb el pas del temps
• Manca de recursos humans de gestió i control de política econòmica

La fundació Nzuri Daima és una entitat que, com s’ha comentat anteriorment en altres entregues, desenvolupa els seus projectes per mitjà de voluntariat a través de finançament extern. Part d’aquest finançament econòmic prové de subvencions i l’altra de la recaptació en forma de donacions, ja siguin de caràcter econòmic o en espècies.

La introducció d’una nova moneda social hauria de tenir en compte aquesta estructura, així com els coneixements en termes econòmics i de gestió que aquest fet comporta, ja que podria suposar una dificultat afegida en la seva implementació i limitar la capacitat de l’entitat per gestionar-la de manera eficient. A més la gestió pot resultar complexa ja que requereix un control exhaustiu amb l’impacte econòmic que això suposa.

També cal tenir en compte que la distribució geogràfica pot generar dificultats a l’hora de coordinar i garantir una aplicació homogènia del sistema, fet que pot limitar-ne l’eficàcia i comprometre’n la viabilitat si no es gestiona adequadament. No menys important és el grau de desconfiança que pot generar el fet de crear i gestionar una nova moneda.

L’ús de les tecnologies més avançades per tal de facilitar l’efectivitat de les polítiques econòmiques i el seu control exhaustiu pot veure’s limitada per una manca d’un ús expert per part dels recursos humans disponibles, poc tècnics, fet que a més, a més pot anar acompanyat del desconeixementdels mateixos usuaris directes de la moneda social.

Cal tenir en compte que els agents de política poden arribar a aplicar iniciatives pròpies de l’economia de mercat que no tenen en compte les desigualtats econòmiques dels integrants de l’economia social generant inèrcies que poden perjudicar l’assoliment dels objectius socials i solidaris de la mateixa moneda social.

Amenaces

• Frontera, operar en diferents continents
• Cultura
• Dificultats d’implementació per diferents contextos.
• Xoc cultural i moneda social
• Separatisme cultural en l’economia globalitzada
• Obstacles a la creació d’un marc legal

El fet de que l’entitat operi en diferents continents, amb l’obtenció de recursos a Europa, concretament provinents d’Espanya, per ser aportats al continent africà, pot significar una amenaça en primer lloc en termes de legalitat i, alhora, en terme logístics. Els dos continents són ben diferents legalment parlant, i caldrà veure si introduir aquesta moneda és viable o si, per contra, ja s’aporta el rendiment transformat de format material, evitant així possibles problemes d’implementació i de logística.

D’altra banda, la diversitat cultural pot suposar un repte important, ja que les diferents maneres d’entre els sistemes econòmics poden influir en l’acceptació d’una moneda social.

Tot això requereix una coordinació excel·lent entre els membres de l’entitat, així com entre voluntaris i col·laboradors, fet que pot ser una dificultat afegida en l’aplicació pràctica real.

Possible inadaptació de les diferents cultures i nacionalitats a la moneda social.

La mateixa moneda social pot acabar separant economies amb cultures ben diferenciades de  tal manera que l’intent de traspassar fronteres en els agents econòmics participants acabin per separar les economies socials i solidàries i els seus participants en realitats econòmiques, socials i culturals ben distants i aïllades. El reforç a un possible fracàs de la globalització ben entesa és un factor que pot ser exaltat i recalcat per l’economia social i solidària i les noves monedes socials. La moneda social pot implicar un clar separatisme entre els integrants de les societats participants, sobre tot a l’hora de separar cultures distants amb llengües poc properes en arrel històrica.

El mal funcionament i/o el mal ús de la moneda social pot acabar enfrontant grups amb moneda social i amb moneda de crus legal reforçant clubs que ja s’havien generat i aliat en les economies de mercat ordinàries.

En cas que sigui necessari, la creació d’un marc legal pot resultar difícil tant en la seva creació com en la implementació, ja que sovint implica defensar principis que poden entrar en conflicte amb els de l’economia social i solidària.

Fortaleses

• Introducció en els mercats que promou l’entitat
• Cooperativisme
• Integració de personal
• Disposició de mercats propis de l’ESS per tal de provar unes polítiques econòmiques de caire social
• Fomentar la responsabilitat social dintre d’una economia neoliberal irresponsable

La fundació impulsa diferents mercats on es comercialitzen productes nacionals i locals per donar a conèixer la cultura i la manera de fer, i al mateix temps nodrir-se econòmicament. Penso que aquests mercats serien una bona eina per introduir les monedes socials, ja que permetrien una gestió pròpia i fomentarien la cooperativitat entre totes les parts implicades en aquesta iniciativa. De fet, després de l’èxit més probable d’assolir en un mercat més propi i de dimensions més limitades, es podria estendre la mateixa economia social a altres xarxes empresarials locals amb l’afegit d’un ús més massiu de la mateixa moneda social.

A més, el fet de treballar des d’una base cooperativa pot facilitar l’acceptació d’aquest sistema, ja que promou valors com la participació i la responsabilitat compartida. El personal en general es podria veure més implicat, se sentiria més valorat i important,  la qual cosa afavoreix la integració i reforça el sentiment de pertinença dins l’entitat.

L’exposició de la moneda social en els mercats no exclusius de Nzuri Daima pot regenerar la millora en la imatge de l’entitat, augmentant les subvencions i donacions rebudes per l’entitat social.

 Oportunitats

• Visibilitat i impacte social per la innovació
• Generadors d’un sistema econòmic alternatiu
• Empoderament de la comunitat
• Reducció de la dependència i augment de l’autosuficiència
• Política monetària
• Política canviària
• Política fiscal
• Establiment d0una política creditícia per part d’una banca ètica
• Establiment d’un banc del temps

Les oportunitats derivades del desenvolupament d’una moneda social pròpia podrien ser diverses, entre les quals destaco la visibilitat i l’impacte social que pot aportar pel fet d’innovar en termes econòmics. En contextos similars, com és el cas de  Grassroots Economics amb la moneda Sarafu, o iniciatives com Celo Foundation & Mercy Corps Ventures amb els anomenats “Celo dollars” amb la particularitat de ser moneda virtual, s’ha demostrat que les monedes comunitàries poden funcionar com a eina per dinamitzar l’economia local. En aquest sentit, es tracta d’una pràctica poc estesa en entitats amb característiques similars, fet que pot convertir aquesta iniciativa en una oportunitat d’innovació dins el sector.

Totes elles són generadors d’un sistema econòmic alternatiu, fet que permet no dependre exclusivament de recursos externs que, moltes vegades no segueixen els valors de l’economia social i solidària.

El tractar-se de comunitats amb dificultats econòmiques, sovint encapçalades per dones, iniciatives com aquesta podria afavorir un empoderament d’aquest sector de la societat, aportant-los més valor i confiança en elles mateixes, i podent transmetre aquests beneficis també als seus fills, afectats per la situació de vulnerabilitat en que viuen. En aquest sentit, una implementació progressiva de la moneda social en comunitats locals concretes podria facilitar la validació del seu funcionament real, adaptant-se a les necessitats específiques de cada context. D’aquesta manera, es podria reduir la dependència de recursos externs i augmentar l’autosuficiència, facilitant la gestió de situacions quotidianes que, en el moment actual són difícils d’afrontar sense ajuda externa. Alhora, aquesta moneda hauria d’entendre´s com una eina complementària al sistema de finançament existent, orientada a dinamitzar l’economia interna i a generar circuits d’intercanvi reals dins la comunitat.

Creació de política monetària a partir de la gestió dels fons procedents de subvencions i donacions. La política monetària es concentra en el territori amb moneda social governada per la ESS facilitant el control de la mateixa política. I la pràctica de diferents polítiques monetàries en funció dels trets culturals de cada comunitat són font d’experiències diversificades per la resta de territoris i cultures de l’entitat Nzuri Daima.

Creació de política canviària que estableix el tipus de canvi entre monedes legals oficials i pròpia moneda social de l’ESS afavorint els interessos i els fins polítics per a fomentar la fluïdesa de l’economia de l’entitat social. I solidària.

Creació de política fiscal de subvencions i impostos a productes i serveis expressant en moneda social per tal d’augmentar els preus de productes escassos i reduir els preus dels abundants.

Les tres polítiques poden adaptar-se a les necessitats i recursos disponibles de les comunitats.

Totes aquestes polítiques s’haurien d’implementar de manera progressiva i adaptar-se a les característiques i necessitats de cada context social i cultural.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Grassroots Economics (s.d). Grassroots Economics. https://grassrootseconomics.org/

Us de la IA: s’han utilitzat diferents recursos com el LanguageTool i el Softcatalà  per buscar diferent vocabulari, sinònims i sobretot com a corrector ortogràfic.

Digitalització, un repte imminent

Després d’analitzar l’ús que fa de la tecnologia i la digitalització la Fundació Nzuri Daima, es pot observar que aquest és molt bàsic, amb finalitat principalment divulgadora i alhora recaptatòria.

Pel que fa a l’ús de plataformes digitals, es pot observar que són plataformes pròpies del capitalisme de plataforma, les quals sovint no responen als objectius i criteris de les empreses de l’economia socials i solidaries. D’una banda, pot resultar fàcil recórrer a la seva utilització, ja que són plataformes amb certa facilitat a l’hora d’utilitzar-les, intuïtives, accessibles i disposen d’una gran  experiència al darrere. Tanmateix, aquests avantatges no son suficient per una entitats com la que ens ocupa, que hauria de prioritzar la coherència amb els valors que defensa.

En aquest sentit, es proposa establir col·laboracions amb iniciatives com “PlataformESS”, que es dediquen a crear i compartir eines digitals lliures per col·lectius socials, culturals i cooperatius. Aquestes alternatives permeten reduir la dependència de grans empreses tecnològiques, garantir una millor protecció de les dades i fomentar un model d’internet més justa i cooperatiu. A més, aquestes eines poden oferir una oportunitat de digitalització sense renunciar als valors de l’ESS, permetent arribar al mateix públic però amb una major coherència ètica.

Al mateix temps es recomana a la Fundació Nzuri Daima apostar per una gestió tecnològica basada en el cooperativisme de plataformes, amb l’objectiu d’aprofitar els avantatges d’un model més participatiu, democràtic i alineat amb els seus principis.

Pel que fa a la governança, cal destacar que el model de la presa de decisions és un element clau, especialment en entitats de l’economia social i solidària, degut a l’impacte social que generen. En aquest sentit, seria recomanable incorporar plataformes digitals de participació que facilitin la implicació de tots els membres i augmentin la transparència en la presa de decisions. Un exemple rellevant és Decidim, una eina que permet realitzar consultes, votacions i debats en línia, fomentant així una governança més oberta i democràtica.

Aquesta transformació cap a una entitat més digitalitzada pot generar beneficis importants, com l’augment de la visibilitat, un major impacte social i una millora en les relacions amb els diferents agents implicats. No obstant això, també comporta riscos i reptes, com la necessitat de dedicar-hi temps, recursos i coneixements tècnics. A més, una mala gestió digital o la dependència de plataformes no alineades amb els valors de l’ESS poden generar incoherències i dificultats a llarg termini.

En definitiva, la digitalització i la transformació tecnològica s’han d’entendre com una oportunitat per millorar el funcionament i l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima. Tot i que pot representar un repte inicial, especialment per la manca de recursos o experiència, a llarg termini pot oferir importants beneficis si es desenvolupa de manera estratègica i coherent amb els valors de l’economia social i solidària.

Bibliografia:

Fundació Nzuri Daima (s.d.). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Ajuntament de Barcelona. (2024). La digitalización de la ESS no es una finalidad sino un instrumento para mejorar: te ayuda a entender dónde estás y hacia dónde puedes ir. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/la-digitalizacion-de-la-ess-no-es-una-finalidad-sino-un-instrumento-para-mejorar-te-ayuda-a-entender-donde-estas-y-hacia-donde-puedes-ir_1539059.html

PlataformESS. (s.d.). Sobirania Digital per a una Internet Social i Solidària.  https://plataformess.org/

Decidim. (s.d.). Primeros pasos con Decidim. https://decidim.org/es/first-steps/

La Fundació Nzuri Daima fa ús de les tecnologies digitals, però d’una manera molt simple i rudimentària. De fet, és cert que disposa d’una pàgina web on exposa els seus projectes i activitats d’una manera bastant completa, si s’analitza la mateixa amb més detall es pot veure que el seu ús és principalment divulgatiu amb fins recaptatoris. Bàsicament funciona com un espai on s’expliquen els projectes que desenvolupa la fundació i que serveix com a eina per donar-los visibilitat i, alhora, captar recursos o donacions per poder-los dur a terme.

A més, la pàgina web també funciona com un espai per fomentar la col·laboració amb l’entitat. Es pot llegir que l’entitat està formada per voluntaris i que els seus projectes es financen a través de donacions, esdeveniments solidaris o intercanvis d’objectes artesanals.

Tot i això, no queda del tot clar quin tipus de plataforma digital utilitza l’entitat ni quin model de gestió tecnològica segueix, ja que la informació disponible és limitada.  Cal deixar clar que no totes les plataformes digitals funcionen sota els mateixos principis, ja que existeixen diferents models de plataformes com el pro-comú digital, el cooperativisme de plataforma o el capitalisme de plataforma. Totes elles amb diferents impactes socials i econòmics.

Pel que fa al model de governança, la pàgina web no deixa clar quin és ni si existeixen possibles mecanismes de participació o presa de decisions col·lectives. En un apartat específic es descriuen els membres de l’entitat amb la seva corresponent tasca dins de la fundació, però no s’aprofundeix gaire més en el funcionament. De fet, algunes iniciatives de l’economia social i solidària utilitzen plataformes digitals de participació, que permet millorar la governança democràtica i facilitar la participació per part de tota la comunitat  a l’hora de la presa de decisions. Tot i així, en el cas present de la Fundació Nzuri Daima no resta tant clara la participació col·lectiva en la presa de decisions, i potser les grans aliances de la fundació amb grans personatges del món de la cutura són les que realment acaben afectant a la direcció de la mateixa fundació, aliances que resten clarament definides en la seva mateixa pàgina web. Aquesta manca de claredat pot dificultar la participació democràtica i la transparència, dos principis fonamentals de l’economia social i solidària, i pot limitar la implicació real de la comunitat en la presa de decisions.

Per altra banda, cal dir que l’entitat te visibilitat a les xarxes socials, a Instagram i Twitter sota el nom @NzuriDaima. En aquests espais el que es fa és utilitzar l’oportunitat com a altaveu per tal de  donar a conèixer els projectes i activitats que es realitzen a través de la fundació per tal de mantenir els usuaris i seguidors informats. Interpreto aquests dos espais com llocs de comunicació i publicitat.

Es podrien aprofitar aquestes aportacions a les xarxes socials com una oportunitat de digitalització.

Sabem que aquesta digitalització no sempre aporta avantatges, sinó que també hi ha tot un seguit de riscos associats. El fet de ser més visibles i de dur a terme una bona gestió tecnològica requereix no només recursos econòmics, sinó també recursos materials i temps de dedicació. En moltes entitats socials aquests recursos sovint es destinen a altres tasques considerades més prioritàries, o bé no se’ls dona la importància necessària.  Aquesta situació pot generar un risc, ja que una mala gestió de la comunicació digital pot afectar la visibilitat de l’entitat i fins i tot provocar la pèrdua de possibles donacions. S’ha de buscar un equilibri entre la necessària comunicació digital i les seves despeses associades, i els recursos no destinats a fins socials a resultes de la mateixa inversió comunicativa a través de la web. Un altre exemple de risc seria el de dependre d’una plataforma digital que no tingui la mateixa forma d’actuar que la pròpia fundació, és a dir, que no actuï segons els principis de l’economia ESS. També cal tenir en compte la protecció de dades i riscos informàtics associats. El mal ús de la informàtica i la tecnologia pot generar grans conflictes interns, externs i amb terceres parts. Per aquest motiu, es recomana tenir aquest tema ben gestionat amb el suport d’un professional que pugui garantir una bona gestió tecnològica i permetre que l’entitat continuï promovent els seus projectes i cercant recursos per poder-los desenvolupar.

En definitiva, “la digitalització en l’economia social i solidària s’ha d’entendre com una eina per millorar el funcionament de les entitats i reforçar el seu impacte social, sempre que s’utilitzi de manera coherent amb els seus valors i principis” (Ajuntament de Barcelona, 2024). L’ús d’entitats independents de digitalització que s’ocupen de la gestió dels medis tecnològics i que rebin una comisió en funció de la seva participació en la recaptació social obtinguda pels donatius, sigui quina sigui la quantitat, és una de les fonts per assolir un fort impacte econòmic i social a resultes de l’activitat en l’economia social i solidària duta a terme per qualsevol fundació, entre elles Fundació Nzuri Daima.

Cal entendre la digatiltzació com un procès estratègic alineat amb els valors de l’ESS, tot garantint la transparència, la participació i sostenibilitat de la comunitat a llarg termini.

Creieu que entitats petites com la Fundació Nzuri Daima disposen dels recursos i coneixements necessaris per gestionar correctament la digitalització, o pot acabar convertint-se en un repte difícil d’assumir?

Bibliografia:

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Ajuntament de Barcelona. (2024). La digitalización de la ESS no es una finalidad sino un instrumento para mejorar: te ayuda a entender dónde estás y hacia dónde puedes ir. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/la-digitalizacion-de-la-ess-no-es-una-finalidad-sino-un-instrumento-para-mejorar-te-ayuda-a-entender-donde-estas-y-hacia-donde-puedes-ir_1539059.html

Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima

La Fundació Nzuri Daima és una organització no governamental creada l’any 2012 per la seva fundadora Almudena Barbero. El seu objectiu és impulsar causes socials a zones amb desigualtat i vulnerabilitat. La seva activitat se centra principalment a Àfrica, especialment en comunitats amb pocs recursos.

L’organització compta amb diferents projectes que d’alguna manera busquen contribuir a millorar la vida de les persones i promoure la inclusió social, especialment entre dones i infants, que sovint són els col·lectius més vulnerables.

Entre les seves iniciatives hi ha projectes d’ajuda a refugiats, programes per afavorir el desenvolupament laboral de les dones, projectes mediambientals com la plantació d’arbres, així com iniciatives relacionades amb la salut, l’educació, l’art i la cultura. També desenvolupen projectes humanitaris i programes d’apadrinament per donar suport a infants i famílies.

Un dels projectes més recents de la fundació està dirigit a la lluita contra el suïcidi infantil al Sudan del Sud sota el lema “Contra las cuerdas”. En aquesta zona, molts infants viuen en situació de misèria per la falta d’alimentació, amb molt pocs recursos impossibilitant l’accés a l’educació a causa de diversos conflictes armats. Aquesta situació provoca desajustos emocionals a molts infants i adults, motiu pel qual la fundació impulsa projectes relacionats amb l’educació, la cultura i el suport comunitari per millorar el benestar de la població. Segons UNICEF, el darrer any hi ha hagut un fort augment de mortalitat infantil per falta d’alimentació i hi ha aproximadament 7,9 milions de criatures que no tenen accés a l’escola.

La fundació s’encarrega de recaptar recursos econòmics i materials per poder dur a terme tots aquests projectes. Pel que fa als recursos econòmics, es busquen donacions de particulars i entitats, i també es sol·liciten subvencions a l’administració pública.

La fundació compta amb una botiga online on es poden adquirir productes per ser consumits al Sudan  del Sud o bé per ser consumits a Espanya.

A banda dels recursos econòmics, també es recullen recursos materials. S’accepten donacions com material escolar, material sanitari i objectes usats, com bicicletes i roba, entre altres. Tot aquest material es fa arribar al seu destí mitjançant contenidors enviats als països on es desenvolupen els projectes.

Per tal de fer els enviaments de manera més eficient, les recollides es concentren i s’agrupen abans de ser transportades. D’aquesta manera s’aconsegueix reduir costos i també l’impacte ambiental, ja que s’optimitzen els transports i s’eviten enviaments innecessaris en línia amb el compromís amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient.

Cal tenir en compte que molts d’aquests projectes es desenvolupen gràcies a la participació de voluntaris ja que és una entitat que promou la solidaritat i la cooperació. Aquestes accions s’alineen amb alguns dels principis de l’economia social i solidària, com la centralitat de les persones, la solidaritat, la cooperació i el compromís amb el medi ambient.

Aquesta investigació més detallada de l’entitat em fa veure que realment és una entitat molt involucrada en l’ajuda humanitària, però que potser intenta abastar molts fronts al mateix temps. Hi ha molts projectes diferents i tots ells força generals, però trobo a faltar informació més detallada sobre cadascun d’ells, com per exemple els resultats o l’impacte concret que tenen.

Alhora, també em sembla que hi ha poca transparència en alguns aspectes, ja que a la pàgina web manca d’informació clara sobre com es gestionen els recursos econòmics i materials que es recapten. Seria interessant que l’entitat expliqués amb més detall com s’utilitzen les donacions i quina part dels recursos es destina a cada projecte.

Per millorar aquests últims punts, l’entitat podria millorar la seva transparència publicant informes detallats dels projectes i fomentar la participació de la comunitat en la presa de decisions.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Wikipedia (s.d). Fundació Nzuri Daima. Wikipeida, la enciclopedia libre.  https://es.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3n_Nzuri_Daima

Intermon Oxfam (s.d.). https://www.oxfamintermon.org/es/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (s.d). https://xes.cat/economia-solidaria

UNICEF (s.d). Fundació Unicef. https://www.unicef.es/causas/emergencias/sudan?gclsrc=aw.ds&gad_source=1&gad_campaignid=23369329424&gbraid=0AAAAADtUya0lPEcrktMS-uUwyZQjG-iJ_&gclid=Cj0KCQiA2bTNBhDjARIsAK89wlFqM4_OJZFEHpGEkJnsCUjsBupgWY3hzz8jdQNXDTCoyEsqubbYKmAaAtWvEALw_wcB

Núria Gironell Parramon