Digitalització, un repte imminent

Després d’analitzar l’ús que fa de la tecnologia i la digitalització la Fundació Nzuri Daima, es pot observar que aquest és molt bàsic, amb finalitat principalment divulgadora i alhora recaptatòria.

Pel que fa a l’ús de plataformes digitals, es pot observar que són plataformes pròpies del capitalisme de plataforma, les quals sovint no responen als objectius i criteris de les empreses de l’economia socials i solidaries. D’una banda, pot resultar fàcil recórrer a la seva utilització, ja que són plataformes amb certa facilitat a l’hora d’utilitzar-les, intuïtives, accessibles i disposen d’una gran  experiència al darrere. Tanmateix, aquests avantatges no son suficient per una entitats com la que ens ocupa, que hauria de prioritzar la coherència amb els valors que defensa.

En aquest sentit, es proposa establir col·laboracions amb iniciatives com “PlataformESS”, que es dediquen a crear i compartir eines digitals lliures per col·lectius socials, culturals i cooperatius. Aquestes alternatives permeten reduir la dependència de grans empreses tecnològiques, garantir una millor protecció de les dades i fomentar un model d’internet més justa i cooperatiu. A més, aquestes eines poden oferir una oportunitat de digitalització sense renunciar als valors de l’ESS, permetent arribar al mateix públic però amb una major coherència ètica.

Al mateix temps es recomana a la Fundació Nzuri Daima apostar per una gestió tecnològica basada en el cooperativisme de plataformes, amb l’objectiu d’aprofitar els avantatges d’un model més participatiu, democràtic i alineat amb els seus principis.

Pel que fa a la governança, cal destacar que el model de la presa de decisions és un element clau, especialment en entitats de l’economia social i solidària, degut a l’impacte social que generen. En aquest sentit, seria recomanable incorporar plataformes digitals de participació que facilitin la implicació de tots els membres i augmentin la transparència en la presa de decisions. Un exemple rellevant és Decidim, una eina que permet realitzar consultes, votacions i debats en línia, fomentant així una governança més oberta i democràtica.

Aquesta transformació cap a una entitat més digitalitzada pot generar beneficis importants, com l’augment de la visibilitat, un major impacte social i una millora en les relacions amb els diferents agents implicats. No obstant això, també comporta riscos i reptes, com la necessitat de dedicar-hi temps, recursos i coneixements tècnics. A més, una mala gestió digital o la dependència de plataformes no alineades amb els valors de l’ESS poden generar incoherències i dificultats a llarg termini.

En definitiva, la digitalització i la transformació tecnològica s’han d’entendre com una oportunitat per millorar el funcionament i l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima. Tot i que pot representar un repte inicial, especialment per la manca de recursos o experiència, a llarg termini pot oferir importants beneficis si es desenvolupa de manera estratègica i coherent amb els valors de l’economia social i solidària.

Bibliografia:

Fundació Nzuri Daima (s.d.). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Ajuntament de Barcelona. (2024). La digitalización de la ESS no es una finalidad sino un instrumento para mejorar: te ayuda a entender dónde estás y hacia dónde puedes ir. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/la-digitalizacion-de-la-ess-no-es-una-finalidad-sino-un-instrumento-para-mejorar-te-ayuda-a-entender-donde-estas-y-hacia-donde-puedes-ir_1539059.html

PlataformESS. (s.d.). Sobirania Digital per a una Internet Social i Solidària.  https://plataformess.org/

Decidim. (s.d.). Primeros pasos con Decidim. https://decidim.org/es/first-steps/

La Fundació Nzuri Daima fa ús de les tecnologies digitals, però d’una manera molt simple i rudimentària. De fet, és cert que disposa d’una pàgina web on exposa els seus projectes i activitats d’una manera bastant completa, si s’analitza la mateixa amb més detall es pot veure que el seu ús és principalment divulgatiu amb fins recaptatoris. Bàsicament funciona com un espai on s’expliquen els projectes que desenvolupa la fundació i que serveix com a eina per donar-los visibilitat i, alhora, captar recursos o donacions per poder-los dur a terme.

A més, la pàgina web també funciona com un espai per fomentar la col·laboració amb l’entitat. Es pot llegir que l’entitat està formada per voluntaris i que els seus projectes es financen a través de donacions, esdeveniments solidaris o intercanvis d’objectes artesanals.

Tot i això, no queda del tot clar quin tipus de plataforma digital utilitza l’entitat ni quin model de gestió tecnològica segueix, ja que la informació disponible és limitada.  Cal deixar clar que no totes les plataformes digitals funcionen sota els mateixos principis, ja que existeixen diferents models de plataformes com el pro-comú digital, el cooperativisme de plataforma o el capitalisme de plataforma. Totes elles amb diferents impactes socials i econòmics.

Pel que fa al model de governança, la pàgina web no deixa clar quin és ni si existeixen possibles mecanismes de participació o presa de decisions col·lectives. En un apartat específic es descriuen els membres de l’entitat amb la seva corresponent tasca dins de la fundació, però no s’aprofundeix gaire més en el funcionament. De fet, algunes iniciatives de l’economia social i solidària utilitzen plataformes digitals de participació, que permet millorar la governança democràtica i facilitar la participació per part de tota la comunitat  a l’hora de la presa de decisions. Tot i així, en el cas present de la Fundació Nzuri Daima no resta tant clara la participació col·lectiva en la presa de decisions, i potser les grans aliances de la fundació amb grans personatges del món de la cutura són les que realment acaben afectant a la direcció de la mateixa fundació, aliances que resten clarament definides en la seva mateixa pàgina web. Aquesta manca de claredat pot dificultar la participació democràtica i la transparència, dos principis fonamentals de l’economia social i solidària, i pot limitar la implicació real de la comunitat en la presa de decisions.

Per altra banda, cal dir que l’entitat te visibilitat a les xarxes socials, a Instagram i Twitter sota el nom @NzuriDaima. En aquests espais el que es fa és utilitzar l’oportunitat com a altaveu per tal de  donar a conèixer els projectes i activitats que es realitzen a través de la fundació per tal de mantenir els usuaris i seguidors informats. Interpreto aquests dos espais com llocs de comunicació i publicitat.

Es podrien aprofitar aquestes aportacions a les xarxes socials com una oportunitat de digitalització.

Sabem que aquesta digitalització no sempre aporta avantatges, sinó que també hi ha tot un seguit de riscos associats. El fet de ser més visibles i de dur a terme una bona gestió tecnològica requereix no només recursos econòmics, sinó també recursos materials i temps de dedicació. En moltes entitats socials aquests recursos sovint es destinen a altres tasques considerades més prioritàries, o bé no se’ls dona la importància necessària.  Aquesta situació pot generar un risc, ja que una mala gestió de la comunicació digital pot afectar la visibilitat de l’entitat i fins i tot provocar la pèrdua de possibles donacions. S’ha de buscar un equilibri entre la necessària comunicació digital i les seves despeses associades, i els recursos no destinats a fins socials a resultes de la mateixa inversió comunicativa a través de la web. Un altre exemple de risc seria el de dependre d’una plataforma digital que no tingui la mateixa forma d’actuar que la pròpia fundació, és a dir, que no actuï segons els principis de l’economia ESS. També cal tenir en compte la protecció de dades i riscos informàtics associats. El mal ús de la informàtica i la tecnologia pot generar grans conflictes interns, externs i amb terceres parts. Per aquest motiu, es recomana tenir aquest tema ben gestionat amb el suport d’un professional que pugui garantir una bona gestió tecnològica i permetre que l’entitat continuï promovent els seus projectes i cercant recursos per poder-los desenvolupar.

En definitiva, “la digitalització en l’economia social i solidària s’ha d’entendre com una eina per millorar el funcionament de les entitats i reforçar el seu impacte social, sempre que s’utilitzi de manera coherent amb els seus valors i principis” (Ajuntament de Barcelona, 2024). L’ús d’entitats independents de digitalització que s’ocupen de la gestió dels medis tecnològics i que rebin una comisió en funció de la seva participació en la recaptació social obtinguda pels donatius, sigui quina sigui la quantitat, és una de les fonts per assolir un fort impacte econòmic i social a resultes de l’activitat en l’economia social i solidària duta a terme per qualsevol fundació, entre elles Fundació Nzuri Daima.

Cal entendre la digatiltzació com un procès estratègic alineat amb els valors de l’ESS, tot garantint la transparència, la participació i sostenibilitat de la comunitat a llarg termini.

Creieu que entitats petites com la Fundació Nzuri Daima disposen dels recursos i coneixements necessaris per gestionar correctament la digitalització, o pot acabar convertint-se en un repte difícil d’assumir?

Bibliografia:

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Ajuntament de Barcelona. (2024). La digitalización de la ESS no es una finalidad sino un instrumento para mejorar: te ayuda a entender dónde estás y hacia dónde puedes ir. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/la-digitalizacion-de-la-ess-no-es-una-finalidad-sino-un-instrumento-para-mejorar-te-ayuda-a-entender-donde-estas-y-hacia-donde-puedes-ir_1539059.html

Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima

La Fundació Nzuri Daima és una organització no governamental creada l’any 2012 per la seva fundadora Almudena Barbero. El seu objectiu és impulsar causes socials a zones amb desigualtat i vulnerabilitat. La seva activitat se centra principalment a Àfrica, especialment en comunitats amb pocs recursos.

L’organització compta amb diferents projectes que d’alguna manera busquen contribuir a millorar la vida de les persones i promoure la inclusió social, especialment entre dones i infants, que sovint són els col·lectius més vulnerables.

Entre les seves iniciatives hi ha projectes d’ajuda a refugiats, programes per afavorir el desenvolupament laboral de les dones, projectes mediambientals com la plantació d’arbres, així com iniciatives relacionades amb la salut, l’educació, l’art i la cultura. També desenvolupen projectes humanitaris i programes d’apadrinament per donar suport a infants i famílies.

Un dels projectes més recents de la fundació està dirigit a la lluita contra el suïcidi infantil al Sudan del Sud sota el lema “Contra las cuerdas”. En aquesta zona, molts infants viuen en situació de misèria per la falta d’alimentació, amb molt pocs recursos impossibilitant l’accés a l’educació a causa de diversos conflictes armats. Aquesta situació provoca desajustos emocionals a molts infants i adults, motiu pel qual la fundació impulsa projectes relacionats amb l’educació, la cultura i el suport comunitari per millorar el benestar de la població. Segons UNICEF, el darrer any hi ha hagut un fort augment de mortalitat infantil per falta d’alimentació i hi ha aproximadament 7,9 milions de criatures que no tenen accés a l’escola.

La fundació s’encarrega de recaptar recursos econòmics i materials per poder dur a terme tots aquests projectes. Pel que fa als recursos econòmics, es busquen donacions de particulars i entitats, i també es sol·liciten subvencions a l’administració pública.

La fundació compta amb una botiga online on es poden adquirir productes per ser consumits al Sudan  del Sud o bé per ser consumits a Espanya.

A banda dels recursos econòmics, també es recullen recursos materials. S’accepten donacions com material escolar, material sanitari i objectes usats, com bicicletes i roba, entre altres. Tot aquest material es fa arribar al seu destí mitjançant contenidors enviats als països on es desenvolupen els projectes.

Per tal de fer els enviaments de manera més eficient, les recollides es concentren i s’agrupen abans de ser transportades. D’aquesta manera s’aconsegueix reduir costos i també l’impacte ambiental, ja que s’optimitzen els transports i s’eviten enviaments innecessaris en línia amb el compromís amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient.

Cal tenir en compte que molts d’aquests projectes es desenvolupen gràcies a la participació de voluntaris ja que és una entitat que promou la solidaritat i la cooperació. Aquestes accions s’alineen amb alguns dels principis de l’economia social i solidària, com la centralitat de les persones, la solidaritat, la cooperació i el compromís amb el medi ambient.

Aquesta investigació més detallada de l’entitat em fa veure que realment és una entitat molt involucrada en l’ajuda humanitària, però que potser intenta abastar molts fronts al mateix temps. Hi ha molts projectes diferents i tots ells força generals, però trobo a faltar informació més detallada sobre cadascun d’ells, com per exemple els resultats o l’impacte concret que tenen.

Alhora, també em sembla que hi ha poca transparència en alguns aspectes, ja que a la pàgina web manca d’informació clara sobre com es gestionen els recursos econòmics i materials que es recapten. Seria interessant que l’entitat expliqués amb més detall com s’utilitzen les donacions i quina part dels recursos es destina a cada projecte.

Per millorar aquests últims punts, l’entitat podria millorar la seva transparència publicant informes detallats dels projectes i fomentar la participació de la comunitat en la presa de decisions.

Bibliografia

Fundació Nzuri Daima (s.d). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Wikipedia (s.d). Fundació Nzuri Daima. Wikipeida, la enciclopedia libre.  https://es.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3n_Nzuri_Daima

Intermon Oxfam (s.d.). https://www.oxfamintermon.org/es/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (s.d). https://xes.cat/economia-solidaria

UNICEF (s.d). Fundació Unicef. https://www.unicef.es/causas/emergencias/sudan?gclsrc=aw.ds&gad_source=1&gad_campaignid=23369329424&gbraid=0AAAAADtUya0lPEcrktMS-uUwyZQjG-iJ_&gclid=Cj0KCQiA2bTNBhDjARIsAK89wlFqM4_OJZFEHpGEkJnsCUjsBupgWY3hzz8jdQNXDTCoyEsqubbYKmAaAtWvEALw_wcB

Núria Gironell Parramon