Debat3el Un pas cap a la modernització tecnològica

  1. Eloy Hospital Llop says:

    Hola Nuria

    Crec que la teva anàlisi és molt encertada sobretot quan destaques la falta d´informació sobre el model de plataforma i de governança. Tot i això afegiria que la digitalització no es neutra, sinó que incorpora determinades lògiques econòmiques que poden entrar en tensió amb els valors de l´ESS. Potser seria interessant aprofundir en el grau de dependència de plataformes com Instagram o Twitter que responen a models al capitalisme de plataforma.

    També m´ha semblat molt destacable el que comentés sobre la governança però crec que es podria reforçar analitzant com les eines digitals no només faciliten la participació sinó que també poder generar noves desigualtats si no es garanteix l´accés i les competències digitals de totes les persones implicades.

    A mes dels recursos necessaris penso que cal tenir en compte els impactes a un llar termini, ja que una digitalització que només estigui centrada en la visibilitat pot desplaçar la missió social de l´entitat.

    En definitiva, coincideixo amb tu que és una oportunitat però crec que la clau es que aquesta digitalització sigui coherent amb els valors de l´ESS, sostenible i inclusiva.

     

  2. Nuria Gironell Parramon says:

    Hola Eloy,

    Certament, la digitalització no és neutra, i encara menys en el cas de plataformes com Instagram o Twitter, que  tendeixen a prioritzar la visualització ràpida i l’impacte immediat. Aquestes lògiques poden generar tensions amb els valors de l’ESS, que el que persegueixen és una divulgació més profunda i rigorosa de les realitats socials per tal de sensibilitzar i generar coneixement crític. En aquest sentit, són les entitats les que han d’adaptar les seves formes de comunicació per encaixar amb aquestes dinàmiques sense perdre coherència amb  els seus valors.

    Seguint amb el tema de plataformes externes i les repercussions a llarg termini, penso que s’ha de tenir molta cura amb la utilització de plataformes gestores per la recaptació de donacions. Aquestes sovint es nodreixen de comissions, fet que pot incentivar a fer campanyes més agressives orientades a obtenir resultats econòmics ràpids. Tot i que poden ser efectives  a curt termini, poden entrar en conflicte amb els valors de l’ESS i acabar generant conseqüències negatives per a l’entitat a llarg termini, tant a nivell econòmic com reputacional.

    Gràcies per la teva aportació!

    Núria

  3. David Serres Olmeda says:

    Hola Nuria i Eloy!

    Interessant debat que heu generat sobre aquesta Fundació.

    M’ha fet reflexionar sobre el punt de la Nuria sobre l’us d’entitats externes que cobren comissió per la recaptació social. Tal i com apunteu aquesta “mercantilització” de la solidaritat ens porta riscos més aviat reputacionals -no veig tan clars els econòmics que esmenta Nuria-, perque aquesta entitat pot acabar caient en campanyes agressives que desvirtuin els valors de l’ESS.

    Poca cosa puc afegir al risc que heu fet esment, simplement com a proposta de millora, no creieu que seria més apropiat plantejar-se altres alternatives? He pensat en dues:

    Per exemple, Nuria esmenta el procomú. Per què en comptes d’intermediaris comercials no optar per plataformes de micromecenatge ètic com Goteo.org? Tornant així a la lògica del retorn social i no pas del lucre.

    Un altre possible solució, no és pas la gestió individual, sino la intercooperació. Es a dir compartir infraestructures digitals i servidors ètics amb altres entitats per reduir costos.

    Per tant, arribat a aquest punt, crec que el repte no és si tenen o no recursos per a la digitalització, sino si son capaços de dissenyar xarxer tecnològiques que ens facin més independents i sortir de l’equació lògica del capital i de les comissions.

    Salutacions

    David

     

    https://ca.goteo.org/

     

Debat1el Petits passos, salts de gegant: l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima

  1. Víctor Fernández Morodo says:

    Hola Núria,
    M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi, sobretot per la varietat de projectes i l’impacte social que poden tenir en contextos vulnerables.
    Coincideixo amb la teva reflexió final: el fet d’abastar molts àmbits pot dificultar veure l’impacte concret de cada projecte. Potser incorporar indicadors més específics ajudaria a reforçar l’anàlisi.
    També crec que la digitalització podria millorar la transparència que comentes, per exemple amb informes accessibles o eines de seguiment dels projectes.
    Enhorabona per el treball.

    Salutacions
    Víctor Fernández