REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Atlàntida Mallorca Film Fest. (s.d.). Treballa amb Nosaltres. https://amff2026-trabajaconnosotras.fillout.com/t/uFNeeHo8MGus

CineCiutat. (s.d.). CineCiutat. https://www.cineciutat.org/ca

CineCiutat. (s.d.). Salvem CineCiutat. Goteo. https://www.goteo.org/project/salvem-cineciutat

REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2022). Carta de la Economía Solidaria. https://www.economiasolidaria.org/wpcontent/uploads/2022/06/Carta_de_la_Econom%C3%ADa_Solidaria_2022_cast.pdf

Velázquez- Gaztelu, J. P. (2018, octubre). Al rescate del cine de siempre. Alternativas Económicas, (62). https://alternativaseconomicas.coop/articulo/economia-social-y-colaborativa/al-rescate-del-cine-de-siempre

 US DE IA:

Per a la realització d’aquesta PAC no s’ha fet us de la IA.

1. Presentació breu de l’entitat:

CineCiutat neix fa catorze anys arran de l’anunci del tancament dels cines Renoir, una sala de cinema petita ubicada en un dels barris més poblats de Pama. Lluny de les multisales i grans centres comercials. El cinema es troba ubicat a l’antic escorxador municipal, avui convertit en centre cultural i punt de trobada veïnal.

Quan el 2012 es va anunciar la clausura es va desencadenar una mobilització ciutadana sense precedents. En un context marcat pel clima assembleari i comunitari del 15M, unes 800 persones es van organitzar per crear una cooperativa que mantingués viva l’essència del cinema i que respongués a les seves necessitats culturals. Aquest origen col·lectiu marca profundament la identitat de CineCiutat i el converteix en un exemple paradigmàtic d’Economia Social i Solidària (ESS) aplicada a la cultura.

La seva visió aposta per un cinema que generi pensament crític, cohesió social i espais de trobada, i els seus valors inclouen la responsabilitat, la sostenibilitat, la creativitat, la innovació i el compromís amb la comunitat, des de la consciència. Aquest marc conceptual reforça la seva alineació amb la Carta de l’Economia Solidària, ja que anteposa el bé comú (la cultura) per damunt del capital, actuant com a fre de la mercantilització de la cultural.

La participació i l’equitat són centrals. S’autoorganitzen a través de voluntaris que treballen en diferents cercles de treball amb objectius específics. L’educació i la sensibilització cultural són part de la missió del projecte, compta amb programes per a centres escolars i activitats que fomenten el pensament crític. La solidaritat i la inclusió es reflecteixen en la voluntat de ser un espai obert, divers i accessible, així com en el compromís amb causes socials i ambientals, Cineciutat és més que un cine, és una plataforma per a l’activisme cultural, social i ecològic.

2. Síntesi dels aspectes clau treballats durant el curs
La seva activitat incorpora una dimensió d’innovació constant. La digitalització té un paper rellevant en el projecte,especialment en l’autogestió, la comunicació interna i la relació amb el públic. Les xarxes socials i la taquilla on line apropen el projecte a la ciutadania i amplien el seu impacte social, utilitzant la digitalització com a eina de promoció de nous projectes, sense oblidar la proximitat d’un cinema de barri.

L’entitat manté una col·laboració consolidada amb Filmin, amb qui comparteix projectes com l’Atlàntida Film Fest, un festival híbrid —digital i presencial— que usa les instal·lacions de CineCiutat com a seu física. Aquesta col·laboració exemplifica que la digitalització no és una amenaça, sinó un complement que expandeix l’abast cultural, tal com afirma Jaume Ripoll Vaquer: “Internet no és enemic ni amenaça; és un complement.”

Pel que fa a les finances ètiques i les monedes socials, CineCiutat és un projecte sense ànim de lucre, però amb necessitat de sostenibilitat econòmica. Aquest podria incorporar una moneda social, però només com a mecanisme complementari, no com a substitut dels ingressos monetaris. Les exigències tècniques i organitzatives fan inviable que una moneda complementària sigui l’eix central del model, però sí que podria funcionar com a eina de dinamització comunitària, reforçant vincles i ampliant la funció social del projecte.

3. Connexió amb els marcs de política pública

Per valorar l’impacte real de CineCiutat en el seu entorn, és necessari situar-lo dins els marcs de política pública que orienten les transformacions socials, culturals i econòmiques actuals. Analitzar aquesta relació és clau per entendre el seu potencial transformador. En aquest sentit, l’Agenda 2030 és un instrument central, ja que busca reforçar l’estat del benestar i avançar cap a models més sostenibles i inclusius.

El Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social pretén promocionar i fomentar projectes centrats es les persones i amb capacitat transformadora. Marcant-se un horitzó temporal en el 2030. Per a promocionar-ho ha creat un marc jurídic per al seu desenvolupament. Segons la Comissió Europea, l’economia social complementa les accions de l’Estat per tal de millorar l’estat del benestar, integració, no discriminació ni per raons de gènere, origen o discapacitat, a més de la lluita contra el canvi climàtic.

CineCiutat presenta un compromís ferm amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible. En primer lloc, contribueix de manera clara a l’ODS 4 (Educació de qualitat) a través de programes que apropen el cinema a escoles i famílies, amb un catàleg adaptat a totes les edats i tallers adreçats tant a infants com a adults. A més, en col·laboració amb la UIB, ofereixen un curs oficial per a professorat sobre l’audiovisual com a eina educativa, reforçant l’aprenentatge al llarg de la vida.

També promouen el debat i la sensibilització en temes d’igualtat social, gènere, llibertat sexual i desenvolupament sostenible, aspectes vinculats a l’ODS 5, igualtat de gènere, i l’ODS 10, reducció de les desigualtats. En aquest marc destaca el projecte Cinema Rodat, un cinema itinerant que porta continguts culturals a tota l’illa en col·laboració amb l’Associació Gira-Sol, dedicada a la integració de persones amb problemes de salut mental. Aquest projecte reforça la dimensió inclusiva i comunitària del cinema.

Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, CineCiutat s’alinea amb l’ODS 7 (energia assequible i no contaminant) i l’ODS 13 (acció climàtica). La seva col·laboració amb Som Energia els ha convertit en el primer cinema d’Espanya que funciona exclusivament amb energia renovable. D’aquesta aliança neix la iniciativa Green Screens, que promou pràctiques sostenibles en cinemes d’arreu del món i posiciona CineCiutat com a referent internacional en sostenibilitat cultural.

L’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) també és rellevant, ja que CineCiutat col·labora amb centres especials d’ocupació com Nartha Serveis, integrant persones amb discapacitat en el seu equip i promovent un model laboral inclusiu.

Finalment, el projecte s’ajusta de manera significativa a l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles), pel fet que contribueix a construir una ciutat més inclusiva, segura i resilient mitjançant la cultura de proximitat, la cohesió social i la dinamització comunitària.

4. Finançament públic:
En aquest marc,la cooperació públic-comunitària, entesa com el desenvolupament de marcs de col·laboració estables entre les administracions i els teixits socials. Guiats per principis de justícia, equitat, universalitat i sostenibilitat, i sense ànim de lucre. Fa que es reconeguin formes de gestió que promouen la participació ciutadana i l’apropiació social dels projectes. Des d’aquesta perspectiva, CineCiutat exemplifica un model cultural comunitari que encaixa plenament en les polítiques públiques europees orientades a reforçar l’Economia Social i Solidària.

És per aquest motiu que la contractació pública es converteix en una eina clau per consolidar aquest tipus de projectes, tal com afirma la comunicació de la Comissió del Parlament Europeu, al consell, al comitè econòmic i social Europeu i al comitè de les regions. Ja que permet establir relacions estables entre l’administració i iniciatives comunitàries, garantint la seva sostenibilitat i ampliant el seu impacte social.

CineCiutat ha rebut suport institucional mitjançant ajudes econòmiques des de la seva creació, tant municipals, de l’Ajuntament de Palma, autonòmiques, GOIB i ICIB, així com estatals des del Plan de Recuperación, Transformación y resilencia i del Govern d’Espanya (Ministeri de Cultura) i per part de la Unió Europea.

A més de les subvencions, CineCiutat manté col·laboracions públiques estables amb l’Ajuntament de Palma, com pot ser el recent projecte CineCiutat Comunitats, coorganitzat amb Palmacultura o el projecte Descobrint Cinema, que compta amb la col·laboració del Consell de Mallorca i del mateix ajuntament. Aquest tipus de cooperació públic-comunitària reforça l’arrelament territorial del projecte i evidencia el seu paper com a agent cultural de proximitat. Però no es tracta de contractació pública estricta, sinó de col·laboracions i programes municipals. Segons la guia per a la inclusió de clàusules de caràcter social en la contractació de l’administració de la comunitat de les Illes Balears i el seu sector públic instrumental parla sobre la importància d’incloure projectes socials en els òrgans de contractacions, ja que a més de ser beneficiosos per a l’interès general, aporta valor afegit. Però, d’altra banda, cal tenir en compte els requisits que estableixi l’ordenament jurídic per a la seva admissió.

Pel que fa als PERTE, són instruments de col·laboració publicoprivada orientats a la transformació econòmica. Malgrat que CineCiutat podria encaixar en el PERTE d’Economia Social i Cures, no hi ha constància pública que hagi rebut finançament. Tot i que l’entitat s’alinea amb els seus objectius: innovació social, inclusió i transició ecològica. Podent-se considerar un “Hub d’Avantguarda”, ja que és un espai de creació, experimentació i innovació, amb articulació de xarxes locals i internacionals (Som Energia, Ecotxe, Amnistia Internacional, Creu Roja, Intermón-Oxfam, Metges del Món, Associació d’Amics del Poble Sahrauí, entre d’altres).

Després de revisar el BOE i el BOIB, no s’han identificat casos de contractació pública directa amb CineCiutat. M’he posat en contacte amb l’entitat per a saber si existeix algun contracte, tot i haver-hi intenció de col·laboració no se m’ha pogut contestar a la pregunta. Cal tenir en compte que el volum de feina en l’actualitat és elevada i com s’ha mencionat anteriorment són voluntaris.

Tot i això, l’entitat desenvolupa activitats que encaixen plenament en serveis contractables segons la llei 9/2017, sobre Contractes del Sector Públic, tal com indica a l’apartat II del preàmbul. L’Ajuntament de Palma podria licitar tallers de cinematografia o cursos de creació audiovisual vinculats al casal de barri ubicat al mateix centre cultural, així com programes de cinema a la fresca o projeccions estivals a les platges o parcs del municipi. Amb la finalitat d’apropar la cultura i fer-la accessible.

Igualment, també es podria fer amb el consistori del Consell de Mallorca, on es podria establir contractes per oferir tallers socioculturals de psicoestimulació a residències públiques, o programes educatius i de sensibilització en centres de menors. Aquestes iniciatives, alineades amb la trajectòria educativa i comunitària de CineCiutat, representarien una oportunitat per consolidar la seva sostenibilitat i ampliar el seu impacte social mitjançant la contractació pública. I també amb el govern, contractació de programes amb la Conselleria d’Educació i Universitats, o amb el lloguer de les sales per a esdevenimetns culturals.

La contractació pública podria representar una oportunitat estratègica per reforçar la sostenibilitat econòmica de CineCiutat i ampliar el seu impacte social. Cineciutat ja desenvolupa activitats perfectament contractables segons la LCSP i que encaixen amb les prioritats de les administracions locals en matèria de cultura, educació i cohesió social. Cal tenir en compte que CineCiutat compleix amb criteris que es valoren positivament en licitacions amb clàusules socials: inclusió laboral, sostenibilitat ambiental, arrelament territorial i governança democràtica.

Però també comporta riscos i tensions. Una dependència excessiva de contractes públics podria comprometre la flexibilitat del projecte o reduir la capacitat d’innovació comunitària. A més, la necessitat de complir requisits formals estrictes pot desviar temps i energia del treball cultural i social.

5. Potencial transformador de CineCiutat

CineCiutat té un elevat potencial transformador tant dins l’illa com en l’àmbit cultural més ampli. La seva capacitat de mobilització ciutadana ha quedat demostrada en totes les campanyes iniciades des de la seva creació, especialment a través de les campanyes de micromecenatge, que han rebut un suport massiu i transversal. Malauradament, més des de l’àmbit privat que públic, però l’entitat ha sabut identificar i sol·licitar els ajuts institucionals quan han estat necessaris, demostrant una gestió responsable i una clara orientació a la sostenibilitat.

CineCiutat va més enllà de la dimensió econòmica: és un espai de trobada, participació i expressió col·lectiva que dona veu a moviments socials, iniciatives comunitàries i projectes culturals emergents. És exemple de sostenibilitat d’un cine col·laboratiu a través de títols no sempre comercials, demostra resistència a la mercantilització de la cultura a més de demostrar que és possible fer-ho amb energia verda.

Una de les seves principals fortaleses és l’èxit amb totes les campanyes realitzades, el que demostra que compta amb un fort reconeixement de la comunitat que dona legitimitat del projecte i evidencia la confiança que transmet.

Per tant, podem afirmar que Cine Ciutat és un agent transformador del territori.

Imatge extreta de la campanya de  goteo del 2020

6. Bibliografia

Atlàntida Mallorca Film Fest. (s.d.). Treballa amb Nosaltres. https://amff2026-trabajaconnosotras.fillout.com/t/uFNeeHo8MGus

Bisun, V. (s.d.). Nuevos paradigmas organizacionales. Holacracia: Análisis y estudio del caso CineCiutat. https://repositori.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/153040/Bisun_Vyacheslav153040.pdf?sequence=3&isAllowed=y

CineCiutat. (s.d.). CineCiutat. https://www.cineciutat.org/ca

CineCiutat. (s.d.). Salvem CineCiutat. Goteo. https://www.goteo.org/project/salvem-cineciutat

Comisión Europea. (s.d.). Social Economy Action Plan. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en

España. (2017). Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público. Boletín Oficial del Estado, núm. 272. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2017-12902

Filmin. (2012). Atlàntida Film Fest 2012. https://static.filmin.es/aff/2012/AFF-2012.pdf

Gobierno de España. (s.d.). PERTE de Economía de los Cuidados y Refuerzo de las Políticas de Igualdad. https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes#cuidados

Gómez – Garrido, M. (2024). Salir de la trampa: cooperación públicocomunitaria para democratizar la economía. Alternativas Económicas. https://alternativaseconomicas.coop/salir-de-la-trampa-cooperacion-publico-comunitaria-para-democratizar-la-economia (alternativaseconomicas.coop in Bing)

Govern de les Illes Balears. (2023, 18 de gener). El Govern aporta 30.000 euros para el sostenimiento de CineCiutat. https://www.caib.es/pidip2front/jsp/es/ficha-convocatoria/el-govern-aporta-30000-euros-para-el-sostenimiento-de-cineciutat

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). Hub de Vanguardia. https://www.mites.gob.es/EconomiaSocial/es/iniciativas-financiacion/hub-vanguardia/index.html

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). La Economía Social en Europa. https://www.mites.gob.es/EconomiaSocial/es/sobre-economia-social/es-europa/index.html

Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. (s.d.). PERTE – Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica. https://www.prtr.miteco.gob.es/es/perte.html

Naciones Unidas. (s.d.). Objetivos de Desarrollo Sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-development-goals/

Pacto Mundial de la ONU España. (s.d.). Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). https://www.pactomundial.org/que-puedes-hacer-tu/ods/

7. Us de IA

He utilitzat l’assistència de la IA a través de l’eina Microsoft Copilot com a suport durant diferents fases del procés. Principalment, l’he emprada per millorar la qualitat del text, polir la fluïdesa, la cohesió i la claredat, així com per reformular alguns paràgrafs amb l’objectiu d’evitar repeticions i assegurar una estructura coherent.

També he utilitzat Copilot per orientar la cerca d’informació administrativa, especialment per identificar possibles contractacions públiques al BOE i al BOIB. Tot i això, la comprovació final l’he realitzada personalment revisant les fonts oficials.

A més, l’he emprada com a suport en la redacció de la bibliografia en format APA 7.

Prompts utilitzats: “millora el meu text”, “cohesiona aquests paràgrafs”, “existeix contractació pública anunciada al BOE o BOIB on aparegui CineCiutat o Xarxa Cinema?”, “citem els següents articles en format APA”.

Tot el contingut analític, idees principals, la selecció d’exemples i la interpretació del cas de CineCiutat són pròpies. La IA no ha substituït en cap moment la meva capacitat d’anàlisi ni la presa de decisions, ha actuat únicament com a eina de suport per millorar la presentació i la qualitat formal del treball.

Les monedes complementàries s’han consolidat com una eina útil per fomentar la cohesió social, impulsar la participació ciutadana i empoderar a la població, especialment en contextos on es vol reforçar el teixit comunitari i l’economia local. Aquests sistemes generen riquesa social, afavoreixen el desenvolupament territorial i faciliten la inclusió de persones amb menys recursos. Alhora, promouen l’economia circular i redueixen la petjada ecològica mitjançant el consum de proximitat i la producció local. Són valors que encaixen plenament amb la missió i la visió de CineCiutat, així com amb els objectius de l’entitat dins l’àmbit cultural i comunitari.

Tal com apunta la bibliografia, les monedes complementàries no pretenen substituir la moneda de curs legal, sinó complementar-la a través de circuits paral·lels que reforcen la resiliència econòmica, especialment en moments de crisi. A diferència de les monedes fiduciàries, no acumulen valor si no circulen i, per tant, eviten la concentració de riquesa. Això permet articular xarxes econòmiques basades en la confiança, la reciprocitat i la participació.

Però si ens centram en el cas a estudiar, CineCiutat, el fet de ser una entitat cultural que funciona a base de voluntaris autoorganitzats planteja un repte específic: discrepàncies sobre el fet de recompensar les tasques de voluntariat, la tensió entre la valorització del temps i la pròpia naturalesa del voluntariat, que es fonamenta en la motivació comunitària i no en la compensació. Aquest punt ha estat destacat també en el debat amb els companys/es, i és una preocupació compartida amb altres projectes similars.

Per aquest motiu, sembla més coherent situar CineCiutat dins una xarxa d’intercanvi territorial més àmplia, vinculada a altres entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) de Mallorca. En un territori insular, la limitació geogràfica facilita la circulació interna del valor, potencia l’efecte multiplicador i afavoreix la creació d’un ecosistema econòmic local més resilient. Les experiències de Formentera (Molinet) o Menorca (Sa Cala) mostren que una moneda compartida entre diverses entitats pot reforçar la cohesió territorial i dinamitzar l’economia circular. Podent aprofitar la confiança acumulada del projecte Cineciutat, i la capacitat de mobilització ciutadana que ha tengut sempre en els moments més crítics, podria actuar com a motor en les primeres fases d’adopció d’una moneda social, tal com apuntava el company Enric. En el DAFO, l’apartat d’amenaces, explico la importància de la confiança en el model d’intercanvi, i en aquest sentit CineCiutat, podríem afirmar que parteix amb un avantatge que podria ajudar a reduir la desconfiança o la incomprensió inicial.

Per altra banda, després de l’aportació de la companya Margalida he investigat sobre la possibilitat de crear un banc de temps, i en el blog Vivir sin empleo recull l’experiència del Banc de Temps del Círculo Materno Infantil de Mallorca, que mostra com un sistema d’intercanvi basat exclusivament en hores pot generar xarxes de suport molt fortes, en aquest cas, la moneda social no substitueix el voluntariat, sinó que visibilitza i reconeix tasques sovint invisibles, sense convertir-les en una relació mercantil. Aquest model pot inspirar CineCiutat en la mesura que permetria reconèixer tasques comunitàries i dinamitzar activitats culturals o educatives, alhora que reforça els vincles entre projectes culturals, socials i educatius del territori. Creant sinergies i col·laboracions de més impacte, com podria ser amb entitats educatives o culturals, que ja tenen relació amb Cine ciutat, com escoles cooperatives o projectes de mediació cultural. Això podria ser més viable que començar amb sectors més allunyats, com cooperatives agràries o serveis especialitzats. Aquesta priorització permetria un desplegament gradual i sostenible. Aquest enfocament encaixa amb la naturalesa comunitària de CineCiutat i evita la confusió amb una remuneració directa del voluntariat.

A continuació, present el DAFO elaborat per analitzar l’impacte que podria tenir la participació de CineCiutat en una moneda social local integrada en una xarxa d’ESS.

• Debilitats:

Risc de confusió amb la remuneració del temps dels voluntaris, perquè la lògica de valorització del temps pot xocar amb la gratuïtat pròpia del voluntariat.
Dotació de formació a tècnics i voluntaris sobre el sistema d’intercanvi.

Incloure nous projectes pot saturar l’equip ja tensionat de per si, especialment en una organització amb molta dependència del compromís intern.

Cal una infraestructura tecnològica per implementar el nou sistema.

Dependència d’un conjunt d’entitats adherides perquè la moneda tengui circulació real i no quedi com un sistema residual. En cas de tractar-se d’un banc de temps, col·laboració ciutadana activa

Limitació de recursos humans (i, probablement econòmics) per assumir un procés d’implantació i millora constant.

• Amenaces:

Si la moneda substitueix els ingressos monetaris, pot fer que no sigui viable el projecte. Un dels principals objectius és trobar l’estabilitat financera sense deixar enrere i ser fidels als valors.

Obstacles legals/fiscals en la gestió i compliment de les normatives. Com aplicar els impostos, com l’IVA, tan suportat com reperutit.

Baixa adopció inicial o incomprensió del funcionament de la moneda, desconfiança.

Risc de desviar l’atenció de la missió principal de CineCiutat (exhibició i promoció cultural).

Possibles conflictes interpretatius sobre si la moneda social pot substituir o complementar pagaments reals.

Manca d’estabilitat si algunes entitats abandonen la xarxa o no mantenen el volum d’intercanvi necessari.

• Fortaleses:

Base social fidel i participativa (socis, voluntaris, públic compromès), així com la identitat cooperativa i comunitària fortament arrelada.

Oferta cultural pròpia que actua com a actiu d’intercanvi: projeccions, festivals, tallers, col·loquis i activitats educatives.

Reputació i legitimitat dins el teixit cultural i social a l’illa, la cultura té un valor emocional i comunitari que reforça el prestigi i l’ús de la moneda.

Experiència en altres projectes col·laboratius i treball en xarxa, amb capacitat d’articular comunitat al voltant d’un bé cultural compartit.

Situació a Palma, en un node urbà amb concentració d’entitats culturals, socials i de l’ESS, que facilita els intercanvis.

Capacitat de mobilització ciutadana demostrada des del seu origen cooperatiu i del relat de “salvar el cinema”

• Oportunitats:

Creació d’un ecosistema monetari territorial dins l’ESS a Mallorca

Impuls de l’economia circular i del consum local, reduint fugues de valor cap a fora del territori.

Sinergies amb altres entitats de l’ESS de l’illa: socials com Deixalles o Projecte Home, econòmiques i ecològiques com cellers, cooperatives agràries i artesans.

Apropar la cultura a persones amb menors recursos: mitjançant intercanvis no monetaris.

Posicionament de CineCiutat com a referent en innovació social i cultura transformadora.

Possibilitat de crear un “circuit tancat” on la moneda circuli entre entitats locals i tengui un efecte multiplicador de valor.

Resiliència econòmica en contextos de crisi o inestabilitat.

La moneda podria afavorir al fet que ajuts i bons públics fossin destinats al foment del comerç local, evitant la fugida de recursos públics.

Major capacitat d’arrelament territorial en un entorn insular, on la geografia afavoreix la circulació interna del valor.

Possibilitat de generar aliances amb projectes educatius, culturals i ambientals que comparteixen públic i valors.

Ampliació del relat de CineCiutat com a infraestructura cultural amb funció social, no només com a sala de cinema.

Podem concloure que la incorporació una moneda social a CineCiutat o dins un sistema d’intercanvi basat en el temps presenta un potencial significatiu per reforçar la dimensió comunitària del projecte i ampliar el seu impacte cultural i social dins el territori. Però aquest només és viable si s’entén com un mecanisme complementari i no com un substitut dels ingressos monetaris necessaris per garantir la sostenibilitat econòmica de l’entitat. La naturalesa del voluntariat, la necessitat de mantenir l’estabilitat financera i els requisits tècnics i organitzatius fan inviable plantejar una moneda social com a eix central del model.

En canvi, el seu ús en activitats comunitàries, educatives o de proximitat podria generar sinergies rellevants. Reforçant la participació ciutadana i consolidar un ecosistema cultural més resilient. La confiança acumulada per CineCiutat i les experiències existents a la comunitat: com el Molinet, Sa Cala o el Banc de Temps del Círculo Materno Infantil de Mallorca, indiquen que hi ha un terreny favorable per explorar aquesta via de manera gradual i estratègica.

Aquesta no hauria de ser concebuda com una solució econòmica, sinó com una eina de dinamització comunitària capaç d’enfortir vincles, visibilitzar tasques col·lectives i ampliar la funció social de CineCiutat dins el territori. El repte, per tant, no és substituir el que ja funciona. Sinó donar un valor extra que reforci la identitat cooperativa i el compromís cultural que defineixen el projecte.

BIBLIOGRAFIA:

• Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya (UOC). https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-importancia-de-les-monedes-complementaries-i-locals-en-el-desenvolupament-dels-territoris-2?module_item_id=3003991
• Corrons, A. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Presentación en Slideshare]. Slideshare. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico/44629476
• Diputació de Barcelona. (2022). Guia de monedes locals. https://www.diba.cat/documents/153833/343368215/Guia+monedes+locals_ES_web.pdf/01947188-0c77-8342-5c3f-6d326ed83603?t=1671789731172
• López Rodríguez, H. (2010, 24 de setembre). Banco de tiempo: Círculo Materno Infantil de Mallorca. Vivir sin empleo. http://www.vivirsinempleo.org/2010/09/banco-de-tiempo-circulo-materno-de.html
• Observatorio de Monedas Complementarias. (s.f.). Mapeo actual [Recurs digital]. https://observatoriomc.glide.page/dl/16a409/s/19e8b5

ÚS DE IA: He utilitzat l’assistència de l’eina Microsoft Copilot com a suport en diferents fases del procés. Sobretot a l’hora de millorar la qualitat del text, polir fluïdesa, cohesió i claredat del text. Així com reformulació d’alguns pargafs per evitar repetcions i assegurar una estructura coherent.
Promts utilitzats: “ajude’m a connectar les següents idees”, “millora el meu text”

Tot el contingut analític, idees principals, la selecció d’exemples i la interpretació del cas de CineCiutat són pròpies amb el suport dels comentaris i altres entrades dels companys a Actfolio. La IA no ha substituït en cap moment la meva capacitat d’anàlisi ni la presa de decisions,ha actuat únicament com a eina de suport per millorar la presentació i la qualitat formal del treball.

Ús de l’eina Canvas per a realitzar el DAFO.