1. Presentació de l’entitat Prodis

La Fundació Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca), amb seu a Terrassa i fundada l’any 1960, és una organització sense ànim de lucre dedicada a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral o malaltia mental. El seu enfocament posa la persona al centre, reinvertint íntegrament els seus excedents en el projecte social per fomentar l’autonomia i la inclusió dels seus usuaris.

Com a resident a Terrassa, he decidit centrar el meu anàlisi en aquesta fundació. Aquesta elecció no és casual, ja que viure a la mateixa ciutat m’ha permès ser testimoni directe de com aquesta entitat s’ha convertit en un pilar fonamental per a la cohesió social del nostre territori.

2. Síntesi del curs: ESS, digitalització i finances ètiques

Al llarg d’aquest curs hem analitzat com Prodis representa els valors de l’Economia Social i Solidària, passant de la teoria a propostes d’aplicació real:

• Principis de l’ESS: com ja vam analitzar anteriorment, Prodis construeix una economia basada en l’equitat i el treball digne. El seu model de reinversió total dels excedents garanteix que el benefici econòmic sigui un benefici social per a la comunitat
• Digitalització inclusiva: es proposa l’ús de la tecnologia per a l’accessibilitat cognitiva, traduint dades complexes a una lectura més fàcil per fomentar la democràcia interna i la transparència.
• Finances ètiques i monedes socials: com ja vam explorar el potencial d’un banc del temps a Terrassa com una eina que dignifica el temps dels usuaris fora del mercat tradicional i reforça el circuit de proximitat amb els proveïdors locals.

3. Alineament amb les polítiques públiques

Prodis se situa dins dels instruments institucionals més rellevants:

• ODS i Agenda 2030: on té un impacte directe en l’ODS 8 (treball decent), l’ODS 10 (reducció de desigualtats) i l’ODS 12 (consum responsable) mitjançant el seu catering de proximitat.
• Pla d’acció per a l’ESS de la UE i PERTE: Prodis és un node clau per a la recepció de fons destinats a la professionalització i innovació tecnològica en el sector de les cures.
• Xarxa d’ateneus cooperatius: la col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental facilita la intercooperació amb altres entitats del territori.

4. Contractació pública

D’acord amb la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, la contractació responsable és l’instrument més potent per a la sostenibilitat de Prodis.

La reserva de mercat per a les administracions de Terrassa haurien de prioritzar Prodis en serveis de logística sostenible (vehicles elèctrics), bugaderia i neteja industrial. És a dir, l’ajuntament i altres institucions haurien de donar prioritat a Prodis en serveis com la bugaderia, la restauració de km 0 o el transport sostenible. En quant a les licitacions conjuntes, Prodis pot unir forces amb altres entitats socials de la ciutat per presentar-se juntes a contractes públics importants. D’aquesta manera, poden repartir-se la feina i les despeses de gestió, aconseguint arribar on soles no podrien.

5. Interacció amb l’entitat

Durant la realització d’aquest article, he intentat establir contacte amb els responsables de la Fundació Prodis mitjançant diversos correus electrònics per validar aquestes propostes. Malgrat això, no he rebut una resposta formal, i per tant, puc interpretar aquesta situació com una mostra de la gran càrrega de feina que tenen les entitats socials en el seu dia a dia. A més, demostra que cal més suport públic per finançar no només les activitats, sinó també el personal que s’encarrega de la gestió i de parlar amb la comunitat.

6. Valoració general

Prodis és un motor essencial per a la transformació social a Terrassa, però el seu veritable cor són les persones, famílies, professionals i voluntaris que fan possible el projecte cada dia. El seu futur depèn de saber utilitzar la tecnologia de forma senzilla i de crear una xarxa econòmica local on les persones siguin el motor del canvi, garantint així que ningú es quedi enrere. Perquè, al cap i a la fi, l’economia només té sentit si està al servei de la vida i de la dignitat de tothom.

“El veritable cor són les persones, famílies, professionals i voluntaris que fan possible el projecte cada dia”.

Bibliografia (Normativa APA)

• Ajuntament de Terrassa. (2024). Pla Local d’Economia Social i Solidària.
• Cahn, E. S. (2014). Dinero que no tiene precio: los Bancos del Tiempo en épocas de cambio. El Blog Alternativo.
• Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.
• Corrons Giménez, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. Treball d’Investigació. Universitat Jaume I – Universitat de València.
• European Commission. (2021). Building an economy that works for people: an action plan for the social economy.
• Fundació Prodis. (2024). Memòria d’activitats i Pla de Voluntarietat Corporativa. https://prodis.cat/
• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic. Butlletí Oficial de l’Estat, 272.
• Ministerio de Trabajo y Economía Social. (2023). PERTE de la Economía Social y de los Cuidados. Gobierno de España.
• REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2022). Carta de la Economía Solidaria. https://www.economiasolidaria.org/
• Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (s.f.). Què és l’ESS?. https://xes.cat/

Ús d’intel·ligència artificial:  He utilitzat Gemini com a eina de suport en la revisió final del text, la cohesió de l’argumentació, la clarificació dels títols i el format APA de les referències bibliogràfiques.

Ara que ja he rebut l’aportació del meu company, ja puc realitzar l’anàlisi DAFO final. A continuació, presento la publicació definitiva per a l’Àgora de Folios, on integro l’estudi del cas de Prodis amb les reflexions clau sorgides del debat, especialment pel que fa a la viabilitat de la moneda social i el valor del Banc del Temps.

Recordem que Prodis (Fundació Pro Discapacitats Intel·lectuals de Terrassa) és una entitat sense ànim de lucre compromesa amb la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral.

Després d’analitzar el material del professor August Corrons, queda clar que el diner és un acord social. Per a una entitat com Prodis, que mou una infraestructura humana i logística tan gran, dependre exclusivament d’un acord extern (l’euro) la fa vulnerable a les retallades públiques o les crisis financeres. Adoptar per una moneda social o un sistema d’intercanvi no monetari a Prodis no és només una estratègia financera, sinó una eina d’empoderament per als seus usuaris i de cohesió amb el teixit de Terrassa.

L’aportació rebuda ha estat clau per aterrar la teoria a la realitat de l’entitat:

• L’ecosistema obert: perquè la moneda sigui una eina de desenvolupament local, Prodis ha d’actuar com a catalitzador, no com a únic node. Cal evitar que la moneda sigui únicament un “val de descompte”.
• Donar prioritat al banc del temps: en el context de la discapacitat, el temps és una unitat de compte que dignifica i és més comprensible, ja que elimina la jerarquia del valor de mercat.
• Implementar mitjançant proves pilot per provar i testar quina acceptació social té abans de l’expansió per a tota la ciutat.

A més, la proposta de pagaments mixts a proveïdors (per exemple: un 2% en moneda social) és una oportunitat d’or per implicar el sector privat en l’economia social. Això transforma la relació mercantil en una col·laboració estratègica: el proveïdor no només ven, sinó que “inverteix” en el teixit social de Terrassa, rebent a canvi un actiu que circula i retorna al seu propi negoci a través del consum local.

A continuació és mostra la matriu DAFO:

Considero que el principal risc és el “voluntarisme”. Perquè aquesta iniciativa sigui sostenible, s’ha d’integrar en la planificació estratègica de l’entitat. Prodis pot actuar com un “node tractor” a Terrassa acceptant moneda social als seus punts de venda i pagant a proveïdors de proximitat.

Això no és només economia; és crear una xarxa de seguretat. Si el sistema monetari global trontolla, Prodis i Terrassa tindran un circuit d’intercanvi propi que garantirà que ningú es quedi enrere.

Bibliografia:

Corrons Giménez, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: enfoque panárquico. Treball d’Investigació. Universitat Jaume I – Universitat de València. (Base teòrica sobre la resiliència i la sostenibilitat dels sistemes monetaris alternatius).

Cahn, E. S. (2014). Dinero que no tiene precio: los Bancos del Tiempo en épocas de cambio. El Blog Alternativo. (Enfocament sobre el canvi de paradigma en els sistemes d’intercanvi).

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. Materials de l’assignatura Alternatives Econòmiques, UOC.

Fundació Prodis (2024). Memòria d’activitats i Pla de Voluntarietat Corporativa. Recuperat de fundacionprodis.org.

 Ús IA (Geminis):

En la realització d’aquesta activitat, s’ha utilitzat la Intel·ligència Artificial (IA) com a eina de suport en els següents aspectes com el suport en la jerarquia dels encapçalaments per millorar la claredat visual i síntesi de les idees clau, per contrastar els conceptes més tècnics i precisos (com la definició de l’efecte multiplicador local, l’ús de febleses en lloc de debilitats…) i ajuda en la cerca, verificació i format correcte de les referències bibliogràfiques utilitzades.

Després de compartir el meu anàlisi sobre la Fundació Prodis i rebre l’aportació de la meva companya, presento aquí la síntesi final d’aquest procés de reflexió.

Al vídeo adjunt, explico com el nou espai “El Moll” a Terrassa pot ser el motor d’un cooperativisme de plataforma real, integrant les reflexions sorgides al debat sobre l’empoderament digital, la sobirania tecnològica i el repte de la intercooperació a la ciutat. Gràcies a la Marina Lana per la seva visió sobre com la tecnologia pot ser una eina d’empoderament real per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Bibliografia (Normativa APA)

Espelt, R. (2024). Digitalització i Economia Social i Solidària [Webinar]. Repte 2: La digitalització de l’ESS. Curs d’Economia Social i Solidària.

Fundació Prodis. (s.f.). El Moll: Un nou espai per a la inclusió a Terrassa. Recuperat de https://prodis.cat/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (2016). Pam a Pam: Els 15 criteris de l’Economia Social i Solidària.

Món Terrassa. (2024, 25 de octubre). Prodis inaugura El Moll, su nuevo espacio de creación, formación y ocio. https://monterrassa.cat/es/sociedad/prodis-inaugura-el-moll-su-nuevo-espacio-de-creacion-formacion-y-ocio-496928/