Debat2el GRUP TEB. També són 100% capaços en transformació digital
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
David Serres Olmeda
Debat4el EL TEB I LA TRANSFORMACION DIGITAL: FACIL, COMPETITIVA I RESPONSABLE
- Nuria Gironell Parramon says:
Bona nit David,
Seguint amb l’esperit d’entitat sostenible i social, i amb el seu principal objectiu de posar les persones al centre, és molt interessant el projecte del programa de televisió.
Iniciatives com aquesta ajuden a fomentar la inclusió i a reduir distàncies entre persones, tot afavorint la participació i la visibilitat de col·lectius diversos. Des de la perspectiva de l’ESS, és un bon exemple de com la digitalització pot tenir un impacte positiu si es posa al servei de les persones.
Un altre aspecte que considero molt rellevant és l’aprofitament de les dades, especialment en entitats amb recursos limitats. Una bona anàlisi pot ajudar a reduir costos tot i que requereix d’una inversió inicial elevada.
Tot i així, crec que el repte principal és trobar l’equilibri entre eficiència i inclusió, per evitar que la digitalització acabi generant noves barreres per a les persones amb més dificultats.
Fins aviat,Núria
- David Serres Olmeda says:
Hola Nuria,
M’acontenta que destaquis el projecte TEBvist, perquè és tracta d’una de les eines que més visibilitat dona a la Comunitat TEB. Concideixo amb tu, és un punt clau de l’ESS que la tecnologia dexi de ser un element fred i es converteixi en altaveu.
Busco alguna discrepància amb tu però no és posible, perquè la teva reflexió sobre equilibri entre eficiència i inclusió també és mol encertada. Precisament per això en la meva anàlisi posterior, he posat èmfasi en l’accessibilitat cognitiva (Lectura Fàcil Digital), per saltar barreres.
Moltes gràcies,
David
-
- Veronica Garcia Valverde says:
Bon dia David,
M’ha semblat molt interessant la teva aportació, sobretot la manera com relaciones la digitalització amb diferents àmbits del TEB, com la participació, la producció i la sostenibilitat. Crec que dona una visió bastant completa de com la tecnologia pot influir en l’organització.
En especial, trobo molt encertat l’exemple de TEBvist, ja que es veu clarament com la digitalització pot generar espais de participació i donar més visibilitat a col·lectius que sovint tenen menys presència.
Com a possible millora, potser es podria concretar una mica més quines eines digitals utilitzen o podrien utilitzar en aquests àmbits (per exemple, en la gestió de dades o en la part logística), per fer l’anàlisi encara més aplicada.
En general, crec que és una aportació molt ben treballada i interessant.
També em fa pensar en fins a quin punt la digitalització pot ajudar a millorar l’eficiència sense perdre el focus social de l’entitat.
Moltes gràcies!
Veronica Garcia- David Serres Olmeda says:
Bona tarda Verónica,
Sempre s’agraeix la proposta de millora. M’agrada molt que toquis el tema de l’eficiència, perquè es precissament com ja saps, on sorgeix el debat ètic més intens. Coincideixo amb tu: el risc es que, buscant ser més eficients, acabem adoptant dinàmiques de capitalisme de plataforma, que poden deshumanitzar.
Com persona relacionada directament relacionada amb el TEB (hi treballa el meu germà), assisteixo a molts actes institucionals, inauguracions, aniversaris, etcètera… i el discurs recurrent , amb el seu President al front és: “la supervivència del TEB depèn que siguem capaços de poder innovar i competir amb la resta d’empreses del sector”. Després d’unes setmanes d’aprofundir en el meu cas, no vaig a contradir-lo i en aquesta “supervivència” son comprensibles “incursions” en el capitalisme de plataforma. Si encara estas en el sistema, estàs en peu, més endavant igual tens la oportunitat per influir i fer canvis que transformin tot el que ens deshumanitza.
El que sí poden fer bé aquestes ESS, és aprofitar les eines que estan implantant, però atents a que els algoritmes d’optimització no suposin eines de control per pressionar al treballador. Hauria de ser al revès, l’algoritme al seu servei.
Moltes gràcies,
David
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Treballar per incloure: TEB un model consolidat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola David,
He trobat especialment interessant que no presentis la digitalització del Grup TEB com una simple qüestió d’eficiència, sinó com una eina que pot reduir barreres en àmbits molt diferents. Crec que aquest és un dels punts forts del teu text, perquè es veu clarament que, en el cas del TEB, la tecnologia no és neutra: segons com es dissenyi i s’implementi, pot ampliar autonomia o, al contrari, generar noves dependències.
Precisament per això, hi ha un aspecte que jo encara aprofundiria una mica més: la diferència entre fer accessibles les eines i donar capacitat real de decisió sobre aquestes eines. Aquí crec que el mateix TEB ofereix exemples molt potents. Per exemple, l’equip d’avaluadors d’accessibilitat cognitiva del TEB treballa amb una metodologia participativa en què persones amb discapacitat intel·lectual formades en accessibilitat avaluen en primera persona les principals barreres de comprensió d’entorns i serveis i, amb suport tècnic, formulen propostes de millora (Grup Cooperatiu TEB, 2019). Això em sembla molt rellevant perquè va més enllà de “fer eines adaptades”: situa les persones usuàries també com a agents que defineixen què vol dir que un entorn o un servei sigui realment accessible.
En aquesta mateixa línia, crec que et podria reforçar molt l’argument el cas de FàcilMent. No és només un projecte de simplificació de textos, sinó una iniciativa que promou l’accés a la informació de col·lectius amb dificultats de comprensió lectora, facilita la seva participació en la comunitat i, a més, genera ocupació, ja que les mateixes persones amb discapacitat intel·lectual validen documents per certificar que un text és fàcil i comprensible (Grup Cooperatiu TEB, 2022). Aquí la digitalització no apareix només com a suport, sinó també com a espai de treball, validació i producció de valor social.
Fins i tot en un terreny més avançat, em sembla molt significativa la iniciativa recent del TEB vinculada a l’entrenament d’intel·ligència artificial. El web explica que es va adaptar el programari d’etiquetatge amb llenguatge planer, icones identificables i guies visuals, i que les persones participants van arribar a classificar més de quatre mil imatges relacionades amb la gestió de residus (Grup Cooperatiu TEB, 2025). Per mi, això reforça una idea de fons molt potent: quan la tecnologia es pensa amb criteris d’accessibilitat, les persones amb discapacitat no només poden fer-la servir, sinó també participar en processos digitals complexos i contribuir a la innovació.
A més, crec que la teva anàlisi es podria enriquir encara més si connectessis el cas del TEB amb experiències externes que van en una direcció similar. Per exemple, Por Talento Digital es defineix com un programa de formació permanent orientat a millorar coneixements i competències digitals i tecnològiques de les persones amb discapacitat, amb l’objectiu de reforçar l’ocupabilitat, i especifica que ofereix formació accessible i adaptada, en modalitat presencial, online i mixta (Fundación ONCE, s. d.). Relacionat amb el TEB, això obre una idea interessant: la digitalització no hauria de quedar només en l’adaptació d’entorns, sinó també en la creació d’itineraris de capacitació progressiva que reforcin autonomia i ocupabilitat.
També em sembla molt rellevant la part sobre dades sensibles, perquè aquí el debat no és només tècnic, sinó també ètic. En aquest punt, em sembla suggerent posar en paral·lel el model de MIDATA, que es presenta com una cooperativa de dades orientada al bé comú i basada en el control ciutadà sobre les dades personals, la gestió del consentiment, l’accés selectiu per a recerca i la participació dels membres en el govern de la cooperativa (MIDATA Cooperative, s. d.). Portat al cas del TEB, això permetria reforçar encara més la teva reflexió: no es tractaria només de protegir dades, sinó també d’avançar cap a models en què la persona pugui entendre millor qui accedeix a la seva informació, amb quina finalitat i amb quin marge real de decisió.
Finalment, també et podria aportar valor relacionar el teu cas amb enfocaments més sistèmics de l’accessibilitat, com el d’ILUNION Consultoría, que treballa l’adaptació de documents i textos a lectura fàcil per eliminar barreres en l’accés a la informació de persones amb discapacitat intel·lectual o cognitiva (ILUNION Consultoría, s. d.). Això encaixa molt amb el TEB perquè suggereix que l’accessibilitat no hauria de ser només una funcionalitat puntual, sinó un criteri transversal de disseny que travessi documents, plataformes, comunicació interna i relació amb l’entorn.
Per això, crec que la teva anàlisi encara guanyaria força si incorporessis aquesta idea: en el marc de l’ESS, el repte no és només tenir una digitalització accessible, sinó que aquesta sigui també participada, comprensible i empoderadora. En el cas del TEB, això encaixa bé amb la seva pròpia missió de promoure projectes de vida amb màxima autonomia i participació activa i amb el seu enfocament de “les persones al centre” (Grup TEB, s. d.).
Bibliografia
Grup Cooperatiu TEB. (2019, 4 de juliol). TEB posa en marxa un equip d’avaluadors de l’accessibilitat cognitiva d’entorns. https://teb.org/teb-posa-en-marxa-un-equip-davaluadors-de-laccessibilitat-cognitiva-dentorns/
Grup Cooperatiu TEB. (2022, 7 de desembre). FàcilMent, nou servei integral de comunicació fàcil i clara. https://teb.org/facilment-nou-servei-integral-de-comunicacio-facil-i-clara/
Grup Cooperatiu TEB. (2025, 16 de desembre). El TEB avança en inclusió digital amb un projecte d’entrenament d’intel·ligència artificial. https://teb.org/el-teb-avanca-en-inclusio-digital-amb-un-projecte-dentrenament-dintelligencia-artificial/
Fundación ONCE. (s. d.). ¿Qué es XTD? https://portalentodigital.fundaciononce.es/que-es-por-talento-digital-y-como-entrar
ILUNION Consultoría. (s. d.). Información y comunicación accesibles. https://www.ilunionconsultoria.com/es/accesibilidad/informacion-comunicacion-accesibles
MIDATA Cooperative. (s. d.). Cooperative. https://www.midata.coop/en/cooperative/
Hola Daniel, tinc que felicitar-te, perque considero que una rèplica tan fonamentada (que demostra que has estudiat el cas TEB amb molt de detall), eleva el debat, que segurament és la part més interessant pel professorat.
Trobo coses molt interessants per comentar, i m’ha semblat especialment encertat el paral.lelisme que fas amb “Por Talento Digital”. Tens tota la raó: la digitalització no pot ser només posar pantalles fàcils, sino que ha d’anar acompanyada d’un itinerari de capacitació. Aquesta dada que em dones, l’havia passat per alt, però que el TEB connecti amb aquest programa de la Fundació ONCE, ens recorda que el repte es formar adequadament en competències tecnològiques per trencar el sostre de vidre que limita el col.lectiu a feines manuals o poc digitalitzades.
També et vull agrari l’exemple d’ILUNION. És un feedback molt positiu perquè ens mostra que l’accessibilitat cognitiva no ha de ser una excepció per a entitats socials, sino que hauria de ser un estàndar professional i transversal. Tot i així, basant-me en altres respostes que he donat amb altres companys, et matisso, dient que hem de vigilar que aquesta accessibilitat no acabi sent una consultoria externa, sino una competència interna de la propia Cooperativa per evitar dependències d’experts privats.
Finalment, recollo la teva idea que la digitalització, ha de ser participada i no només accessible, trobo interessant crear espais on els treballadors puguin proposar i ser agents actius de la innovació de la cooperativa i no només receptors de tecnologia externa.
Salutacions,
David