Una entitat financera diferent dins de l’ESS

Al llarg del curs he treballat amb Coop57 com a cas d’estudi, i en aquesta última activitat m’ha interessat fer una lectura més global del seu paper dins de l’economia social i solidària. Més que tornar a presentar l’entitat, el que m’ha semblat rellevant és entendre què aporta realment al seu territori i al conjunt de l’ESS, quines problemàtiques socials i econòmiques aborda, i fins a quin punt el seu potencial transformador depèn també dels marcs de política pública que l’acompanyen o la limiten.

Coop57 és una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris que recull estalvi de persones i entitats per canalitzar-lo cap al finançament de projectes de l’economia social i solidària. No es presenta com una banca convencional, sinó com una eina financera orientada a la transformació social, basada en principis com l’ètica aplicada, la participació democràtica, la coherència entre valors i ús dels diners, la transparència i l’arrelament territorial. Aquesta definició és important perquè situa Coop57 no només com una entitat coherent amb l’ESS, sinó com una infraestructura financera que permet que moltes altres iniciatives cooperatives, associatives o comunitàries puguin existir i créixer.

Les dades de la memòria d’activitat de 2024 reforcen aquesta idea. Coop57 va tancar l’any amb 64,5 milions d’euros en aportacions, 45,9 milions en préstecs en curs, 5.602 persones sòcies col·laboradores i 1.258 entitats sòcies de serveis. Només el 2024 va concedir 26,7 milions d’euros en nous préstecs. Més que un simple indicador de volum, aquestes xifres mostren que Coop57 ha aconseguit consolidar una estructura financera al servei d’un ecosistema econòmic que sovint troba dificultats per accedir al crèdit en el sistema bancari convencional.

Coop57 i els aprenentatges del curs

Un dels aprenentatges més clars del curs és que Coop57 representa molt bé la dimensió estructural de l’ESS. Hi ha entitats que transformen la realitat des de serveis concrets, des de les cures, des del consum o des de la producció. Coop57, en canvi, transforma des d’un altre lloc: el del finançament. Això em sembla especialment rellevant perquè vol dir que intervé en una peça central de l’economia i no en un àmbit marginal. Des d’aquesta perspectiva, la seva aportació va més enllà del fet de ser “una alternativa” a la banca: fa possible que altres projectes transformadors tinguin recursos, estabilitat i marge per desenvolupar-se.

La digitalització és un altre eix que m’ha ajudat a entendre millor el cas. Coop57 disposa d’una oficina virtual per fer consultes i gestions, i durant la pandèmia va impulsar Participa Coop57, una adaptació de Decidim desenvolupada amb la cooperativa Colectic per facilitar processos assemblearis i participatius en format digital. Això mostra una aposta per una digitalització funcional, vinculada a la participació i a l’operativa quotidiana, i també una certa coherència amb valors de programari lliure i sobirania tecnològica. Ara bé, aquest procés també deixa clar que la tecnologia per si sola no garanteix més democràcia: la participació depèn de la qualitat dels espais deliberatius i de com es faciliten, no només de l’eina utilitzada.

En canvi, quan penso en monedes socials o bancs del temps, la conclusió que he tret durant el curs és diferent. En el cas de Coop57, aquestes eines no serien centrals, perquè el nucli del seu projecte són clarament les finances ètiques. Si poguessin tenir algun sentit, seria només com a instruments complementaris en ecosistemes territorials concrets, per reforçar circuits de proximitat, suport mutu o intercooperació local. Per això, més que veure monedes socials o bancs del temps com una extensió natural de Coop57, jo els veig com a mecanismes que podrien dialogar amb el seu entorn, però no substituir ni redefinir la seva funció principal.

Alineació amb els grans marcs de política pública

Si situem Coop57 dins dels grans marcs institucionals, l’encaix és bastant clar. En primer lloc, la seva activitat es pot relacionar amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, especialment els vinculats al treball digne i creixement inclusiu, la reducció de desigualtats, les comunitats sostenibles, la producció responsable i les aliances. No perquè Coop57 resolgui aquests reptes per si sola, sinó perquè contribueix a sostenir projectes que generen ocupació digna, arrelament territorial, serveis comunitaris i activitat econòmica no especulativa.

En l’àmbit català, Coop57 també opera dins d’un entorn on existeixen instruments específics de suport al cooperativisme i a l’ESS. Els Ateneus Cooperatius, promoguts pel Departament d’Empresa i Treball, es defineixen com espais de trobada, coordinació, aprenentatge, innovació i assessorament per promoure i fer créixer l’economia social al territori. La Xarxa d’Ateneus Cooperatius està formada per 14 ateneus, integra 380 organitzacions de l’economia social i entitats públiques, ha acompanyat 4.500 projectes en els darrers cinc anys i ha implicat 120.000 persones en les seves activitats. Coop57 no és un Ateneu, però forma part d’aquest mateix ecosistema català de suport públic i territorial a l’ESS.

A escala estatal, el cas encaixa clarament amb el PERTE de l’Economia Social i de les Cures. El Ministeri de Treball el presenta com una aposta per impulsar i desenvolupar l’economia social espanyola i el seu potencial transformador, així com per desenvolupar serveis de cures accessibles i centrats en les persones. A més, les convocatòries del PERTE consideren subvencionables despeses vinculades a personal, transformació digital, sostenibilitat, assistència tècnica o actius materials i immaterials, sempre que impliquin un canvi estructural i un impacte durador sobre l’economia i la societat. En aquest marc, Coop57 encaixa de manera natural, perquè representa justament una infraestructura financera que pot facilitar que aquest tipus de projectes transformadors es consolidin.

A nivell europeu, el Pla d’Acció per a l’Economia Social aprovat per la Comissió Europea el 2021 també dona molt sentit al cas. El pla parteix de la idea que l’economia social és clau per avançar cap a un model més just, sostenible i resilient, i s’estructura en tres eixos: millorar les condicions marc, obrir oportunitats i reforçar el reconeixement del sector. A més, la revisió intermèdia publicada el març de 2026 subratlla que l’economia social s’ha consolidat com a part integral de l’economia europea i que continuen sent prioritàries qüestions com l’accés a finançament, a mercats i a marcs favorables. Aquest és justament l’espai on Coop57 pren sentit: perquè treballa sobre una de les condicions materials que més sovint limiten el creixement de l’ESS, que és l’accés a finançament coherent amb els seus valors.

Contractació pública: una palanca indirecta però decisiva

La contractació pública és probablement l’aspecte que més cal llegir amb precisió en el cas de Coop57. D’entrada, no sembla una cooperativa que depengui directament de licitacions públiques per funcionar, perquè el seu paper principal no és el de proveïdora de serveis habituals a l’administració. Tot i així, la contractació pública és molt rellevant per al seu entorn. La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic estableix que la compra pública ha d’incorporar consideracions socials, ambientals i d’innovació, cosa que obre la porta a una contractació pública responsable.

Des del meu punt de vista, això és clau perquè moltes de les entitats que Coop57 finança poden dependre, directament o indirectament, d’aquesta compra pública responsable per sostenir-se. Si una cooperativa, una fundació o una associació de l’ESS accedeix a contractes públics amb clàusules socials o ambientals, millora la seva estabilitat econòmica; i si millora la seva estabilitat, també reforça l’ecosistema financer ètic del qual Coop57 forma part. Dit d’una altra manera: la compra pública responsable no és només una oportunitat per a les entitats que contracten amb l’administració, sinó també per a les infraestructures financeres que sostenen aquest ecosistema.

Ara bé, aquí també hi ha límits. La contractació pública pot ser una palanca de transformació, però també pot generar barreres importants: complexitat administrativa, pes excessiu del criteri econòmic, manca de cultura de compra responsable o dificultat d’escala per a entitats petites o mitjanes de l’ESS. Per això, crec que el repte no és només obrir la contractació pública a l’economia social, sinó fer-ho d’una manera que no acabi reproduint lògiques competitives o burocràtiques que posin en risc els valors i la sostenibilitat del sector.

Interacció amb l’entitat

Durant el procés d’elaboració d’aquest text vaig intentar establir contacte amb l’entitat per contrastar algunes idees. En concret, vaig enviar un correu electrònic breu amb preguntes sobre el paper actual de Coop57 dins de l’ESS, la relació amb les polítiques públiques, la digitalització i la seva capacitat transformadora. Tot i això, no he rebut resposta abans de tancar aquesta publicació.

Valoració final

La meva valoració global és que Coop57 té una capacitat transformadora molt alta perquè actua sobre una dimensió estructural: les finances. No només dona suport a projectes concrets, sinó que contribueix a fer viable una altra manera d’organitzar l’economia, més democràtica, més territorialitzada i més orientada al bé comú. Aquest és, per mi, el seu principal valor: demostrar que les finances també poden ser una infraestructura de transformació social.

Ara bé, el cas també mostra un límit important: el potencial de l’ESS no depèn només de la coherència interna de les entitats. També depèn dels marcs institucionals que les reconeixen, les financen, les fan visibles o les dificulten. En aquest sentit, Coop57 és una bona prova que les polítiques públiques no són un simple context extern. Poden ser una palanca per ampliar l’impacte de l’economia social o, si no es despleguen bé, poden deixar-la en una posició secundària. Per això, més que veure Coop57 com una excepció admirable, jo la veig com un exemple molt clar del tipus d’infraestructura que cal si realment es vol enfortir una economia al servei de les persones.

Bibliografia

BOE. (2017). Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic.

Comissió Europea. (2021). Social Economy Action Plan.

Comissió Europea. (2026). Mid-term review of the action plan for the social economy.

Coop57. (s. d.). Qui som.

Coop57. (s. d.). Principis ètics.

Coop57. (s. d.). L’oficina virtual.

Coop57. (2020). Participa Coop57, una nova eina al servei de la participació i la democràcia.

Coop57. (2024). Memòria d’activitat 2024.

Economia Social Catalunya. (s. d.). Ateneus Cooperatius.

Ministeri de Treball i Economia Social. (s. d.). Economia Social.

Ministeri de Treball i Economia Social. (s. d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Ús de la IA

Aquest text s’ha elaborat a partir de l’anàlisi, la selecció i la redacció pròpia dels continguts. La IA s’ha utilitzat com a eina de suport per ordenar idees, reformular alguns fragments, revisar l’expressió escrita  i ajudar a definir una estructura més clara i publicable per al fòrum.

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i dels comentaris rebuts al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda social local en el cas de Coop57. La idea principal que mantinc és que una moneda social no hauria de ser una eina central dins de la cooperativa, perquè Coop57 ja té una funció molt definida dins de les finances ètiques: captar estalvi i canalitzar-lo cap al finançament de projectes de l’economia social i solidària. Per això, la pregunta sería en quines funcions concretes podria aportar valor real sense desviar l’entitat de la seva missió principal.

Els comentaris dels companys m’han ajudat a precisar millor aquesta idea. D’una banda, han reforçat dues fortaleses que jo ja apuntava: que la moneda social només tindria sentit com a eina complementària i que la credibilitat de Coop57 podria ser un factor important per generar confiança en una possible iniciativa d’aquest tipus. De l’altra, m’han ajudat sobretot a concretar quin paper seria realista per a Coop57: no tant el de gestora directa d’una moneda, sinó més aviat el d’agent de suport, articulació i connexió territorial. També m’han fet veure més clar que el debat no és només ideològic, sinó molt pràctic: una moneda social només té sentit si té utilitat clara, governança definida i viabilitat real.

DAFO definitiu

Fortaleses

Crec que Coop57 té fortaleses reals per participar en una iniciativa vinculada a una moneda social local o a altres mecanismes d’intercanvi complementari. La primera és la coherència de valors. Coop57 ja treballa des d’una lògica de confiança, cooperació, democràcia, transparència i arrelament territorial, i això fa que la idea d’una moneda social no sigui aliena a la seva cultura organitzativa.

Una altra fortalesa important és que no parteix de zero. La cooperativa ja està vinculada a una xarxa d’entitats i projectes de l’ESS que, en alguns territoris, podrien generar circuits d’intercanvi local amb una certa base prèvia. En aquest sentit, un dels comentaris rebuts em sembla especialment útil perquè reforça la idea que la credibilitat de Coop57 podria ser un actiu molt rellevant: si una iniciativa així comptés amb el seu suport, probablement generaria més confiança que no pas si la impulsés una entitat desconeguda.

Debilitats

La principal debilitat és que Coop57 no està pensada per gestionar el dia a dia d’una moneda social local. La seva funció pròpia és la intermediació financera ètica i el finançament de projectes de l’ESS, no la dinamització d’intercanvis quotidians entre persones, comerços o serveis de proximitat. Per això, si s’hi impliqués massa, podria acabar entrant en un terreny que no és exactament el seu.

Aquí és on el feedback rebut m’ha ajudat més a millorar el plantejament. En la meva primera versió jo deia que la moneda social podia ser complementària, però ara crec que queda més clar que el paper més coherent de Coop57 no seria el de gestora directa, sinó el de suport, connexió i legitimació dins d’un territori concret. Dit d’una altra manera, la seva aportació no seria tant fer funcionar operativament la moneda, sinó ajudar a donar-li xarxa, sentit i coherència dins d’un ecosistema local de l’ESS.

També hi ha una altra limitació important: no totes les entitats sòcies tindrien la mateixa utilitat ni la mateixa capacitat de participació en una iniciativa d’aquest tipus. Per això, si no es concreten molt bé els usos, el territori i els actors implicats, la proposta podria quedar massa abstracta.

Oportunitats

On jo hi veig més potencial és en la possibilitat de reforçar el teixit local de l’ESS. Una moneda social local podria ajudar a fer circular alguns intercanvis, consums o serveis dins d’un mateix ecosistema de proximitat i connectar millor projectes que comparteixen valors però que, a la pràctica, no sempre cooperen tant com podrien.

Aquí també m’ha servit molt el segon comentari rebut, perquè m’ha fet afinar una idea clau: en el cas de Coop57, la pregunta important no és si la moneda social “encaixa” amb la cooperativa, sinó en quins usos molt concrets podria funcionar. Això em porta a pensar que només tindria sentit en forma de prova pilot molt delimitada, en un territori concret, amb una xarxa local de l’ESS ja activa i amb pocs usos però molt clars. Per exemple, intercanvis entre entitats sòcies, serveis comunitaris o circuits de consum de proximitat.

Des d’una mirada més àmplia, crec que també és important diferenciar el paper que poden tenir les finances ètiques, els bancs del temps i les monedes socials. En el cas de Coop57, les finances ètiques són clarament l’eix central, perquè constitueixen la seva funció principal. En canvi, els bancs del temps i les monedes socials serien eines complementàries, més orientades a reforçar relacions de proximitat, suport mutu i circuits locals. Per això, més que substituir el paper de Coop57, aquests mecanismes només tindrien sentit si ajudessin a connectar millor el finançament ètic amb pràctiques comunitàries i territorials més petites i concretes.

Amenaces

També hi ha amenaces importants. La primera és la baixa adopció. Si una moneda social no té una utilitat clara i quotidiana, es pot percebre com una complicació innecessària i quedar en una iniciativa més simbòlica que real. Precisament aquí els comentaris dels companys m’han ajudat a millorar l’anàlisi, perquè m’han fet veure que el problema no és només si la proposta és coherent amb els valors de Coop57, sinó si té governança, utilitat i viabilitat reals.

Una altra amenaça és la confusió de rols. Coop57 ja té una funció molt definida dins de les finances ètiques, i afegir-hi una moneda social sense explicar molt bé per a què serveix, qui la impulsa i quin paper hi té la cooperativa podria barrejar massa conceptes i desdibuixar la seva funció principal.

També hi ha el risc que la iniciativa depengui massa d’un grup petit de persones molt implicades i que, si aquestes es desgasten, el projecte perdi força ràpidament. I finalment, s’hauria de vigilar que una eina així no acabés generant desigualtats entre entitats o persones que, per temps, mida, recursos o ubicació, no hi poguessin participar de la mateixa manera.

Bibliografía

Com ens organitzem. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/com-ens-organitzem

Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. (2026). Obtenido de DIBA: https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. (2012). Obtenido de Vilanova i la Geltru: https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Memòria d’activitat 2024. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/documento/memòria-dactivitat-2024

Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. (2024). Obtenido de UOC: https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Principis ètics. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/principis-ètics

Qui som. (2026). Obtenido de Coop57: https://coop57.coop/ca/informacion/qui-som

La IA s’ha utilitzat com a eina de suport per ordenar idees, reformular alguns fragments, revisar la correcció lingüística del text i ajudar en la creació de la imatge de suport per representar visualment el DAFO de Coop57. La valoració crítica del cas, la selecció de les idees principals, el contingut final del DAFO i la revisió definitiva del text i de la imatge han estat revisats i decidits per mi.

En aquesta nova aportació amplio l’anàlisi sobre l’impacte de la digitalització en Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris. En la meva intervenció anterior ja apuntava que les tecnologies digitals tenen un paper rellevant en el seu funcionament quotidià, tant a través de l’oficina virtual com de l’eina Participa Coop57, pensada per facilitar la participació democràtica de la base social. També destacava que l’ús de Decidim, com a programari lliure i adaptat amb una cooperativa de l’ESS, mostrava una voluntat clara d’alinear tecnologia i valors cooperatius.

A partir del comentari rebut, crec que la qüestió més interessant ja no és tant si la digitalització permet participar més, sinó quin tipus de participació afavoreix realment. És evident que eines com Participa Coop57 poden ampliar l’accés i facilitar que més persones i entitats participin en assemblees o processos col·lectius, especialment quan hi ha dificultats de distància, temps o mobilitat. Però això no garanteix, per si sol, una participació més rica o de més qualitat. De fet, els espais digitals poden acabar afavorint intervencions més ràpides, menys deliberatives o amb menys interacció espontània que en els espais presencials.

Per això, em sembla que un dels grans reptes per a Coop57 és no entendre la participació digital només com una qüestió d’accés, sinó també de qualitat democràtica. En aquest sentit, la plataforma pot ser una bona eina, però necessita anar acompanyada d’una veritable dinamització: preguntes que orientin el debat, espais de discussió estructurats, síntesis de les aportacions o sessions síncrones que ajudin a complementar els debats escrits. Això faria que la digitalització no només ampliés la participació, sinó que també contribuís a reforçar-la qualitativament.

Una segona idea que crec que el debat m’ha ajudat a veure amb més claredat és la de la sobirania tecnològica. En el meu anàlisi inicial ja apuntava que la digitalització de Coop57 també generava tensions relacionades amb l’ús de dades i amb una certa dependència de serveis externs. Ara penso que aquesta qüestió es pot llegir d’una manera més profunda: no es tracta només de protegir millor les dades o de minimitzar riscos tècnics, sinó de preguntar-se fins a quin punt la infraestructura digital que utilitza l’entitat és coherent amb els valors que defensa. Tot i l’aposta per eines com Decidim i pel programari lliure, la presència de serveis externs com Google mostra que aquesta coherència no és absoluta i que encara hi ha recorregut per avançar cap a models més autònoms i alineats amb els principis de l’ESS.

Des d’aquesta perspectiva, considero que la digitalització de Coop57 té un potencial molt positiu, però només si es desenvolupa amb una mirada crítica. No n’hi ha prou amb incorporar eines digitals útils o modernes; cal pensar com aquestes eines afecten la manera de participar, de deliberar, de relacionar-se i de construir autonomia col·lectiva. Per això, més que parlar només d’oportunitats i riscos en abstracte, crec que el cas de Coop57 permet plantejar una pregunta de fons molt rellevant: com pot una entitat de finances ètiques digitalitzar-se sense reproduir les lògiques del model tecnològic dominant?

WEBGRAFIA

‘Participa Coop57’, una nova eina al servei de la participació i la democràcia. (2026). Obtenido de Coop 57: https://coop57.coop/ca/noticia/‘participa-coop57’-una-nova-eina-al-servei-de-la-participació-i-la-democràcia

La oficina virtual. (2026). Obtenido de Coop 57: https://coop57.coop/es/informacion/la-oficina-virtual

Politica de privacitat. (2026). Obtenido de Coop 57: https://www.coop57.coop/ca/informacion/politica-de-privacitat