Repte Global_A.Arcega

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L.: una cooperativa de comunicació al servei de l’ESS.

Konexiona Marketing Services és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat (Maresme), fundada per tres dones que van deixar el món de les multinacionals per crear un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb els principis de l’Economia Social i Solidària. La seva missió és oferir serveis de comunicació a preu just, amb tracte proper i transparent, prioritzant clients del tercer sector i l’ESS.

Funcionen amb una estructura horitzontal on les tres sòcies participen en igualtat en la presa de decisions, i estan federades i presents al mapa Pam a Pam de la XES. Col·laboren habitualment amb altres cooperatives com Arç Coop, Omplim o Lamosca, i han impulsat projectes d’arrelament territorial com la Guia de Montgat per dinamitzar el comerç local de proximitat.

Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha establert contacte directe amb l’entitat per correu electrònic (març de 2026). Les sòcies de Konexiona van explicar els principis que les defineixen com a ESS: governança democràtica i horitzontal, la centralitat de les persones, el compromís social, la cooperació amb altres entitats i l’orientació amb un impacte positiu en la societat. També van destacar la seva vinculació amb l’ecosistema de l’ESS a través de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i el mapa de Pam a Pam de la XES.

Síntesi dels aspectes clau treballats durant el curs

Al llarg de l’assignatura hem analitzat Konexiona des de tres eixos que travessen l’ESS: la digitalització, les finances ètiques i les monedes socials.

La digitalització és el nucli de l’activitat de Konexiona: gestió de xarxes socials, campanyes en línia, disseny web i comunicació digital per als seus clients. Això genera una tensió estructural amb els principis de sobirania tecnològica de l’ESS, ja que l’entitat depèn de plataformes com Meta, Google o Canva, per desenvolupar part de la seva feina. Segons dades de la XES, un 40% de les entitats de l’economia solidària no tenen cap proveïdora de programari lliure, principalment per falta de reflexió o desconeixement.

Com a estratègies, hem identificat la migració progressiva cap a eines cooperatives (CommonsCloud, Meet.coop, Matomo), l’assessorament en comunicació digital ètica com a nou nínxol de mercat, i la participació en espais d’intercooperació tecnològica com el Mosaic Tecnològic Cooperatiu o TechBloc4. Cal afegir, a més, la qüestió de l’impacte ambiental associat a la digitalització (consum energètic dels servidors, cicle de vida del hardware), un aspecte que sovint queda fora del debat sobre sobirania tecnològica però que connecta directament amb el compromís ecosocial de l’ESS.

Respecte a les finances ètiques i monedes socials, l’anàlisi DAFO va evidenciar que per a una microcooperativa de serveis com Konexiona, una moneda social completa no seria viable per les limitacions de tresoreria i dimensió. No obstant això, a partir de les aportacions del debat amb els companys, es va proposar “paquets modulars” de serveis fàcils d’intercanviar sense risc de liquiditat, i es va suggerir apostar per la banca ètica (Coop57, Fiare) com a via més realista per mantenir la coherència amb l’ESS. La conclusió és que la fórmula més adequada per a Konexiona seria una combinació de banc del temps amb les entitats amb les quals ja col·labora, banca ètica per a la gestió quotidiana, i intercanvis puntuals que no comprometin la liquiditat.

Konexiona i l’alineació amb els marcs de política pública

A partir de l’anàlisi de l’estructura de Konexiona, de la seva relació amb la tecnologia i les seves possibilitats amb les finances ètiques, s’ha d’estudiar quins instruments institucionals existeixen per donar suport a entitats com aquesta. L’objectiu d’aquest apartat és connectar els àmbits treballats durant el curs (digitalització, finances ètiques, monedes socials) amb els instruments institucionals disponibles.

El Pla d’Acció per a l’Economia Social (2021-2030) —a escala europea— reconeix les cooperatives com a motor del desenvolupament sostenible i proposa 38 mesures concretes per crear condicions favorables al seu creixement.

Per a Konexiona, tres àmbits del Pla d’Acció són directament rellevants: la transició digital de les entitats de l’ESS, la contractació pública responsable i l’accés a finançament europeu. A la pràctica, una microocoperativa de tres persones a Montgat difícilment té recursos per accedir a convocatòries europees dissenyades per a entitats amb personal dedicat a la gestió de projectes i subvencions.

El PERTE d’Economia Social i de les Cures —a escala nacional— ha mobilitzat més de 2.500 milions d’euros i ha arribat a 4.461 entitats. La seva línia dedicada a la millora de la competitivitat de les pimes de l’ESS per afrontar la transformació digital connecta directament amb el dilema que hem analitzat al llarg del curs: Com pot Konexiona migrar cap a eines lliures (CommonsCloud, Matomo) sense perdre competitivitat davant els seus clients?.

El PERTE podria finançar aquesta transició, però exigeix que els projectes es desenvolupin en un mínim de dues comunitats autònomes i es presentin per entitats amb implantació territorial àmplia. Per a Konexiona, és inviable. L’única manera seria si es presentés a través d’una agrupació amb altres cooperatives de l’ESS —per exemple, via la XES o el Mosaic Tecnològic Cooperatiu—.

Els Ateneus Cooperatius —a escala autonòmica—  promoguts pel Departament d’Empresa i Treball, són espais de trobada, coordinació, aprenentatge i assessorament en l’àmbit de l’ESS. Konexiona, com a cooperativa del Maresme, té a Coop Maresme com a Ateneu Cooperatiu de referència.

Aquesta xarxa territorial és l’instrument més accessible dels tres: no requereix projectes transnacionals ni documentació complexa, sinó participació en xarxes locals. De fet, l’Ateneu podria ser el canal per abordar dos dels reptes que hem identificat durant el curs: facilitar l’accés a la contractació pública municipal i impulsar un banc del temps entre cooperatives del Maresme.

Pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible, Konexiona contribueix de manera directa:

• ODS 5 (Igualtat de gènere): cooperativa fundada i liderada per tres dones.
• ODS 8 (Treball decent): model de feina democràtica amb salaris justos i conciliació.
• ODS 11 (Ciutats sostenibles): projectes d’arrelament com la Guia de Montgat.
• ODS 12 (Consum responsable): aposta per proveïdors ètics i la reflexió sobre la petjada ambiental de la digitalització.
• ODS 17 (Aliances): intercooperació amb Arç Coop, Omplim, Lamosca i participació en xarxes com la XES.

Contractació pública en la sostenibilitat i impacte

Un aspecte que podria ser determinant per a la sostenibilitat de Konexiona és la contractació pública. Les administracions locals i supralocals necessiten serveis de comunicació, disseny web i gestió de xarxes, i podrien incorporar clàusules socials en les licitacions que afavorissin la contractació d’entitats de l’ESS. El Pla d’Acció Europeu ja identifica la contractació pública responsable com una de les seves àrees prioritàries, i la Llei de Contractes del Sector Públic espanyola permet introduir criteris socials i mediambientals en la valoració de les ofertes.

Per a una cooperativa com Konexiona, accedir a contractes públics municipals (Montgat, Mataró, comarca del Maresme) suposaria una font d’ingressos més estable. A més, treballar per a administracions públiques reforçaria el seu impacte social: la comunicació institucional sobre serveis públics, ESS o comerç de proximitat encaixa perfectament amb la seva missió. Tanmateix, la realitat és que les microcooperatives sovint no tenen la capacitat administrativa per competir en licitacions, que requereixen documentació extensa i garanties financeres. Els Ateneus Cooperatius podrien jugar un paper facilitador aquí, ajudant les cooperatives petites a accedir a aquests processos.

Valoració global

Konexiona és una entitat petita, però la seva capacitat per incidir en l’entorn va més enllà de la dimensió de l’organització.

Han demostrat que és viable un model de treball cooperatiu, liderat per dones i democràtic en un sector (el màrqueting) dominat per agències convencionals amb estructures jeràrquiques. En l’actualitat hi ha moltes cooperatives i entitats del tercer sector que necessiten millorar la seva presència digital però no saben com fer-ho de manera coherent amb els seus valors. Konexiona pot ocupar un nínxol estratègic, assessorant entitats de l’ESS en comunicació digital coherent amb els seus valors. Projectes com la Guia de Montgat demostren que una cooperativa de comunicació pot generar impacte social real al seu municipi (arrelament territorial), connectant comerç local, comunitat i ESS a través d’eines digitals.

Tot i que s’enfronten a reptes com la dependència tecnològica, marges econòmics ajustats propis d’una microcooperativa, i la dificultat d’accedir a finançament i contractació pública, el camí per a Konexiona no és créixer en dimensió, sinó créixer en coherència, en valors i en impacte.

Interacció amb l’entitat

Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha establert contacte directe amb Konexiona per correu electrònic el març de 2026. Les sòcies van facilitar informació detallada sobre els seus principis, estructura i vinculació amb l’ESS, que ha servit de base per a tota l’anàlisi. Per a aquesta darrera fase es va contactar novament amb l’entitat per contrastar les conclusions sobre política pública i contractació pública, però no es va obtenir resposta dins del termini de lliurament. Les reflexions d’aquest apartat es basen, per tant, en la informació facilitada en el primer contacte i en les fonts documentals consultades.

Bibliografia

Comissió Europea. (2021). Construir una economía que funcione para las personas: un plan de acción para la Economía Social. COM/2021/778 final. https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1537&langId=es

CooDin. (2020). Lo que nos cuenta la realidad catalana sobre las monedas sociales y la Economía Social y Solidaria. Mercado Social Madrid. https://www.mercadosocial.madrid/monedas-sociales-mondeas-locales-economia-social-y-solidaria-monedas-complementarias-cataluna/

Coop Maresme. (s.d.). Ateneu Cooperatiu del Maresme. https://coopmaresme.cat/

Economiasocial.coop. (s.d.). Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.coop/ateneus-cooperatius

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. (2026, març). Comunicació personal per correu electrònic.

La Moncloa. (2025, 17 de febrer). El PERTE de Economía Social y Cuidados ha movilizado más de 2.500 millones de euros y ha alcanzado un 92% de ejecución. https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/trabajo14/paginas/2025/170225-alianza-perte-economia-social-cuidados.aspx

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. https://www.mites.gob.es/es/sec_eco_social/perte_ESyEC/index.htm

Nexe. (2021, 17 de maig). Sobirania tecnològica, la gran assignatura pendent. https://nexe.coop/reportatge/sobirania-tecnol%C3%B2gica-la-gran-assignatura-pendent

S’ha utilitzat  CLAUDE, Anthropic (maig de 2026), com a suport per a l’elaboració d’aquesta activitat. Els prompts emprats han anat orientats a estructurar les idees i contrastar dades citades en aquest article; revisió gramatical i ortogràfica dels textos redactats per mi i  revisió de referències bibliogràfiques i citacions.

Introducció

Konexiona és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat, impulsada per tres dones que van apostar per un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb l’ESS. Està federada, present al mapa Pam a Pam de la XES, i treballa habitualment amb entitats del tercer sector i cooperatives com Arç Coop, Omplim o Lamosca. A partir d’aquesta realitat, analitzo com l’impuls d’una moneda social local podria influir en el seu funcionament.

FORTALESES

Konexiona ja opera dins l’ecosistema de l’ESS, amb relacions de confiança i reciprocitat amb altres entitats. Aquesta xarxa és una base sòlida per participar en circuits de moneda social, perquè el factor confiança ja existeix. A més, els seus serveis (disseny web, xarxes socials, comunicació) són fàcilment intercanviables dins d’un banc del temps: qualsevol entitat de l’ESS necessita comunicació, i Konexiona podria oferir-la a canvi de serveis que ella necessiti. Com apuntava la Marta al debat, hi ha l’oportunitat de convertir part dels serveis en “paquets” modulars que siguin fàcils d’intercanviar sense suposar un risc alt de liquiditat. La governança democràtica de la cooperativa facilita, a més, que la decisió de participar es prengui de manera col·lectiva i alineada amb els seus valors.

DEBILITATS

La principal limitació és la dimensió: com a microcooperativa de tres sòcies, la capacitat d’absorció de pagaments en moneda social és molt reduïda. Les despeses fixes (Seguretat Social, lloguer, eines digitals) s’han de pagar en euros, i això limita la proporció d’ingressos que podrien arribar en moneda local. La Núria aportava un matís important al debat: l’ús creixent de la IA en tasques de màrqueting i comunicació pot reduir encara més les necessitats de capital humà, fent menys probable que la cooperativa creixi en sòcies i, per tant, dificultant la generació d’un volum d’intercanvis significatiu. A més, segons un estudi de la cooperativa CooDin, l’ús de moneda social entre les entitats de l’ESS a Catalunya és encara mínim, en bona part per desconeixement del seu funcionament. La gestió d’un doble sistema comptable suposaria una càrrega administrativa difícil d’assumir per a un equip tan reduït.

OPORTUNITATS

Una moneda social local podria reforçar l’arrelament territorial de Konexiona, que ja va impulsar la Guia de Montgat per dinamitzar el comerç de proximitat. Participar en un circuit de moneda local les posicionaria com a referent de comunicació ètica dins del teixit del municipi. A Catalunya existeixen experiències consolidades com el REC (Barcelona) o el Grama (Santa Coloma de Gramenet, molt a prop de Montgat), que demostren que amb suport institucional una moneda local pot funcionar. La Marta suggeria al debat fórmules com acords d’intercooperació amb descomptes creuats, borses d’hores o convenis amb l’administració local, que serien vies pràctiques per a Konexiona. A un nivell més ampli, les finances ètiques també ofereixen oportunitats complementàries: entitats com Coop57 o Fiare Banca Ètica permeten gestionar els recursos de manera coherent amb l’ESS.

AMENACES

El risc principal és la baixa massa crítica: perquè una moneda social funcioni calen suficients entitats i comerços que l’acceptin. Si a Montgat no hi ha prou participants, la moneda perd utilitat. La Núria plantejava al debat que compartir moneda social amb les entitats clients i proveïdores podria ser una solució, però que requeriria decidir quina entitat assumeix els controls de gestió d’aquesta moneda, una qüestió organitzativa gens menor. A més, la falta de suport institucional pot ser determinant: les monedes amb recolzament municipal es consoliden millor que les gestionades per voluntaris. Per a una cooperativa amb marges ajustats, acceptar una part del pagament en moneda social podria tensar la tresoreria en moments de baixa facturació.

Reflexió crítica final

El debat amb les companyes ha reforçat una conclusió que ja intuïa: per a una microcooperativa de serveis com Konexiona, la moneda social no seria una solució global sinó, com molt, un instrument complementari. La Marta encertava quan deia que el valor pot ser més relacional i d’intercooperació que no pas estrictament econòmic. I la Núria feia una aportació que m’ha fet replantejar l’enfocament: potser no es tracta tant de canviar el sistema monetari sinó de decidir com i amb qui es gestionen els recursos per generar un impacte social coherent amb el projecte.

En aquest sentit, crec que l’opció més viable per a Konexiona no seria una moneda social completa, sinó una combinació de tres vies. En primer lloc, un banc del temps entre les entitats amb les quals ja col·labora, per intercanviar serveis de comunicació per assessoria fiscal, formació o espais. En segon lloc, apostar per la banca ètica per a la gestió del dia a dia, com proposava la Núria, treballant amb Coop57 o Fiare per mantenir la coherència amb els valors de l’ESS sense assumir riscos de liquiditat. I en tercer lloc, els “paquets modulars” que suggeria la Marta: serveis petits i acotats que es puguin intercanviar sense comprometre la tresoreria.

Podem concloure que la clau és que qualsevol d’aquestes fórmules s’implementi de manera progressiva, consensuada entre les tres sòcies, i que no desviï l’atenció de l’activitat principal de la cooperativa. Les finances ètiques, els bancs del temps i les monedes socials són eines al servei de l’ESS, però només funcionen quan s’adapten a la realitat de cada entitat. I la realitat de Konexiona és la d’un equip petit, amb marges ajustats i una xarxa de confiança que és el seu actiu més valuós.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CooDin. (2020). Lo que nos cuenta la realidad catalana sobre las monedas sociales y la Economía Social y Solidaria. Mercado Social Madrid. https://www.mercadosocial.madrid/monedas-sociales-mondeas-locales-economia-social-y-solidaria-monedas-complementarias-cataluna/

Cooperativa El Poblet. (s.d.). Moneda social. Cooperativa Integral Catalana. https://cooperativa.cat/otro-sistema-economico/la-moneda-social/

Lietaer, B., Rogers, J. i Kennedy, M. (2015). El dinero de la gente. Monedas locales y soberanía económica. XES/Icaria Editorial.

Economía Solidaria. (2025, 22 de gener). Un nuevo impulso a la ESS en Catalunya. https://www.economiasolidaria.org/noticias/un-nuevo-impulso-a-la-ess-en-catalunya/

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. (2026, març). Comunicació personal per correu electrònic.

Introducció

Abans de res, cal recordar que Konexiona és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat, impulsada per dones que van apostar per oferir un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb l’ESS.

Quin paper tenen actualment les tecnologies digitals en l’organització

En el cas de Konexiona, la tecnologia digital és essencial per poder desenvolupar la seva activitat. El nucli principal de Konexiona és la gestió de xarxes socials, crear campanyes en línia, disseny web i comunicació digital per als seus clients. El fet de treballar amb una estructura horitzontal i flexible amb tres persones fa que les eines digitals de coordinació (correu, drives compartits, videoconferències…) siguin necessàries per impulsar la seva feina.

Quines oportunitats ofereix la digitalització per millorar el seu funcionament o ampliar el seu impacte social

La digitalització els permet ampliar el segment de mercat que volen abastar més enllà del Maresme, sense necessitat de créixer en estructura. Incorporar eines d’automatització, com fer ús d’un planificador de contingut per a la programació de publicacions dels clients o analítica web, és una oportunitat per guanyar eficiència i mantenir el tracte proper i just amb el client. Com bé apuntava la Núria, la digitalització representa alhora un repte i una oportunitat per generar valor sostenible i social: el repte és fer-ho sense perdre de vista els principis de l’ESS.

Quins riscos o tensions poden aparèixer

Per poder desenvolupar l’activitat de Konexiona, l’entitat ha de fer ús de plataformes com Google, Meta o altres models extractius de dades. Aquest fet es contradiu amb els principis de sobirania tecnològica que defensa l’ESS. Com assenyalava el Jordi, aquesta contradicció és el punt central del cas: una cooperativa que promou l’ESS però que necessita les eines del model que vol transformar per fer la seva feina.

Quines estratègies podria adoptar l’entitat per desenvolupar una digitalització alineada amb els principis de l’ESS

Konexiona podria fer ús de diverses eines lliures i cooperatives, com el núvol CommonsCloud, que ofereix emmagatzematge de documents, fòrum i correus per a empreses, o Meet.coop, una eina de videoconferències gestionada per cooperatives d’Alemanya, Canadà i el Regne Unit. El Jordi també proposava alternatives com Matomo per a l’analítica web, en substitució de Google Analytics, una eina que encaixaria molt bé amb l’activitat de Konexiona. A més, esmentava TechBloc4, una iniciativa impulsada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i Tandem Social, que actua com a incubadora de projectes tecnològics per a l’ESS i podria ser un espai d’intercooperació rellevant per a Konexiona.

Com a proposta per proporcionar un model de negoci més alineat amb l’ESS, Konexiona podria assessorar entitats de l’ESS en comunicació digital ètica o participar en espais d’intercooperació tecnològica com el Mosaic Tecnològic Cooperatiu, que treballen per enfortir les eines digitals del sector amb valors de l’ESS.

I la petjada digital?

L’ESS defensa la sostenibilitat com un principi central, per tant, la reflexió sobre quines eines digitals s’utilitzen no només hauria d’incloure la sobirania tecnològica sinó també l’impacte ambiental. La Núria plantejava que el material informàtic implicat sempre genera contaminació en les diferents fases del seu cicle de vida, i el Jordi proposava que Konexiona fes una anàlisi de la petjada digital i oferís als seus clients assessorament sobre com reduir-la.

Crec que ambdues observacions reforcen una idea important per a Konexiona: triar proveïdors digitals coherents amb els seus valors (com CommonsCloud, que ja ofereix criteris ètics i ambientals) seria una forma concreta d’alinear la seva activitat amb el compromís ecosocial de l’ESS.

En definitiva, per a una cooperativa com Konexiona, la digitalització és essencial. El repte és fer-ne un ús més coherent i en concordança amb els principis que tenen. El debat amb els companys ha reforçat la idea que no es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó de triar-la amb criteri.

BIBLIOGRAFIA

Nexe. (2021, 17 de maig). Sobirania tecnològica, la gran assignatura pendent. https://nexe.coop/reportatge/sobirania-tecnol%C3%B2gica-la-gran-assignatura-pendent

Economiasocial.coop. (2022, 19 de desembre). MTK Space acull la jornada “Emprendre en el món tecnològic des de l’Economia Social i Solidària”. https://economiasocial.coop/mtk-space-acull-la-jornada-emprendre-en-el-mon-tecnologic-des-de-leconomia-social-i-solidaria

Ajuntament de Barcelona. (s.d.). TIC ètiques: la tecnologia al servei de les persones. Economia Social i Solidària. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticias/tic-etiques-la-tecnologia-al-servei-de-les-persones-2-1572761

Fundació El Maresme. (2024, 3 de setembre). Projecte IT cooperatiu: les eines tecnològiques de l’economia social i solidària es consoliden. https://www.fundaciomaresme.cat/projecte-it-cooperatiu-les-eines-tecnologiques-de-leconomia-social-i-solidaria-es-consoliden/

Anàlisi de Konexiona des de l’Economia Social i Solidària

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. és una cooperativa de treball associat impulsada per dones, amb seu a Montgat (Barcelona). Està especialitzada en serveis de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments amb enfocament social i responsable. Forma part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i apareix al directori Pam a Pam de la XES.

Konexiona aplica els principis de l’ESS de la manera següent:

• Governança democràtica i horitzontal: les decisions es prenen de manera participativa i totes les opinions tenen el mateix pes. Les sòcies treballadores participen directament en la gestió i la presa de decisions del projecte.
• Centralitat de les persones: l’objectiu no és només generar resultats econòmics, sinó transmetre els valors i la identitat de les organitzacions clients. Els valors de transparència, confiança, col·laboració i compromís guien totes les relacions.
• Intercooperació: fomenta el treball amb entitats de l’ESS i el tercer sector, i una part significativa dels seus clients prové d’aquest àmbit (cooperatives, fundacions, associacions i ONG)
• Compromís social: i responsabilitat: ofereix un servei de qualitat a un preu just, treballa la comunicació conscient i genera impacte social positiu.

Podem concloure que les dades que evidencien el caràcter social i solidari de Konexiona son la forma jurídica cooperativa i governança democràtica; la participació en xarxes de l’economia social com el Pam a Pam; orientació a clients del tercer sector i de l’ESS i pràctiques basades en la transparència, col·laboració i impacte social.

Dades rellevants del context del sector

L’ESS a Catalunya és un sector en creixement. Segons l’AESCAT, aglutina 7.422 organitzacions, 139.202 persones treballadores i una facturació de 7.853 milions d’euros. El Baròmetre Cooperatiu Barcelona 2024 va confirmar aquesta vitalitat: un 74,7% de les cooperatives van augmentar la facturació, amb un creixement mitjà del 19,6%. El Govern de Catalunya va destinar més de 41,5 M€ al cooperativisme el 2024, i el Pla d’Impuls de l’ESS 2024-2027 de Barcelona consolida polítiques de digitalització i professionalització del sector.

Dins d’aquest ecosistema, el mapa Pam a Pam —que l’any 2024 superava les 1.500 iniciatives— recull diverses cooperatives de comunicació transformadora arreu de Catalunya. Konexiona opera en aquest nínxol de serveis de màrqueting i comunicació amb mirada ESS, acompanyant entitats del tercer sector en la seva visibilització i estratègia de marca. La creixent demanda de comunicació professional entre les entitats de l’ESS ofereix oportunitats de creixement per a cooperatives com Konexiona.

Reflexió crítica i propostes de millora

Konexiona desenvolupa campanyes de comunicació per a entitats de l’ESS i el tercer sector però hauria de valorar incorporar indicadors d’impacte social en els seus serveis per demostrar el valor afegit de la comunicació i mersurar l’impacte social que generen els seus projectes.

A més hi ha àmbits on podria aprofundir per enfortir la seva coherència amb l’ESS:

• Sostenibilitat ambiental: Incorporar polítiques explícites de sostenibilitat mediambiental (reducció de la petjada de carboni, materials reciclats en esdeveniments, compensació d’emissions) reforçaria l’eix ecosocial de l’ESS.
• Sensibilització en ESS: Aprofitar la seva experiència en comunicació per impulsar accions de divulgació sobre l’ESS dirigides a empreses convencionals, ampliant l’impacte social més enllà de la seva cartera habitual.
• Intercooperació ampliada: Establir aliances estratègiques amb altres cooperatives de comunicació del mapa Pam a Pam (La Fleca Digital, Crisàlide, Glam Comunicació) per compartir projectes i recursos, generant un ecosistema de comunicació transformadora més robust.

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona. (2024). Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2024-2027. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/

Associació Economia Social Catalunya. (s.d.). Qui som?. https://economiasocialcatalunya.cat/sobre-laescat/

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. (2024). El Baròmetre Cooperatiu Barcelona 2024 confirma la vitalitat del cooperativisme. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/

Generalitat de Catalunya. (2024). El Govern destina més de 41,5 M€ al cooperativisme. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/622063/

Konexiona Marketing Services. (s.d.). Agència. https://konexiona.com/agencia/

Pam a Pam – Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Serveis de comunicació transformadora. https://pamapam.cat/serveis-de-comunicacio-tranformadora/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (s.d.). Què és l’Economia Solidària?. https://xes.cat/economia-solidaria

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (2023). Balanç Social 2023. https://xes.cat/balanc-social-2023/