Publicat per 
Lliurament de l'activitat R3
Debat0el Anàlisi final DAFO de l’impacte de la moneda social a la Fundació Prodis
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el Anàlisi DAFO sobre la influència de la implantació d’una moneda social local a la cooperativa Crisalde
- Núria Fernández García says:
Hola Pol.
Em sembla molt interessant i complet el teu anàlisis DAFO, sobretot perquè està molt ben estructurat i identifica clarament els factors clau per a una cooperativa com Crisalde.
Coincideixo amb tu en la importància de la massa crítica perquè la moneda social funcioni. Crec que aquest punt és clau i potser es podria reforçar amb alguna estratègia concreta per assolir-la com per exemple implicar des del principi factors clau del territori com comerços, administració local o altres entitats de l’ESS que ajudin a generar confiança i volum d’ús.
També m’ha semblat molt bé el que comentes sobre la millora de la liquiditat. En aquest sentit, només afegiria que més que substituir la moneda convencional, la moneda social podria funcionar com un sistema complementari que permetés optimitzar recursos infrautilitzats, tal com es planteja en el document que treballem.
D’altra banda, potser es podria aprofundir una mica més en el risc de fragmentació que menciones com a amenaça. En alguns casos, més que que competeixin diferents iniciatives de moneda social, podrien arribar a coordinar-se o integrar-se, generant , així, xarxes més àmplies i reforçant el seu impacte.
Finalment, estic molt d’acord amb tu amb la idea de la formació com a element clau; ja que crec que aquí hi ha una oportunitat clara de convertir una debilitat en fortalesa, si la cooperativa aposta per capacitar tant l’equip intern com la comunitat usuària.Salutacions
Núria
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Som Mobilitat; Anàlisi DAFO
- Mariona Poncelas Crespo says:
Hola Axel,
Considero que la teva proposta per a Som Mobilitat és molt encertada, ja que aprofita la seva infraestructura digital per implementar una moneda que no només és un incentiu, sinó un autèntic canvi de paradigma. En utilitzar la moneda per pagar una part del servei, generes un efecte multiplicador local que assegura que la riquesa es quedi dins de l’ecosistema de l’economia social i solidària.
Et llanço una pregunta: “per evitar que es percebi només com un descompte, creus que la moneda hauria de tenir una data de caducitat per fomentar una circulació més ràpida i evitar l’acumulació?”
Salutacions,
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el La Fageda i una moneda social local
- Pol Bravos Xaus says:
M’ha agradat com has gestionat el paper de les monedes complementàries dins de l’ESS. El DAFO està clara, coherent . Tot i això, hi ha alguns aspectes que podries millorar per guanyar qualitat acadèmica, precisió i força argumentativa. Les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces estan ben alineades amb la naturalesa de La Fageda i amb el funcionament de les monedes socials.
Crec que en alguns moments es una mica generalista i s’ha concretat poc amb el cas de la Fageda, i ja com a proposta, opino que un sistema de col·laboració amb comerços locals seria una gran idea.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Sostre Cívic i les monedes complementàries: una oportunitat útil, però no per a tot
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Kilian,
M’ha semblat realment fascinant la teva anàlisi, sobretot perquè demostra un bon coneixement de la situació de La Cristaleria i has elaborat un DAFO que s’ajusta bé a la seva mida i funcionament. Es nota especialment en com identifiques la limitació de recursos i la dependència de l’euro, que és un punt clau en moltes entitats petites de l’ESS.
Des d’una mirada més analítica, penso que un dels aspectes més importants del teu estudi és la tensió entre el potencial comunitari de la moneda social i la capacitat real de gestió de l’entitat. O sigui, tot i que hi ha una base social activa, que és un gran punt fort, implementar un sistema monetari alternatiu pot ser una càrrega organitzativa significativa. En aquesta línia, potser caldria considerar si la moneda social hauria de ser promovuda per l’entitat mateixa o si hauria de ser part d’una iniciativa més àmplia a nivell de ciutat o zona, permetent així compartir recursos i responsabilitats.
A més, considero que demostres el perill que la moneda es quedi restringida a l’àmbit social. De fet, aquest és un dels grans desafiaments d’aquestes iniciatives: si no s’aconsegueix involucrar el comerç local, la circulació de la moneda disminuirà notablement i perdrà la seva utilitat real. Potser aquí podries explorar més a fons quines estratègies podrien ajudar a ampliar aquesta xarxa, com per exemple, incentius, aliances o campanyes de conscienciació.
Un altre aspecte interessant és la noció de resiliència durant les crisis. Encara que les monedes socials poden contribuir a mantenir l’activitat local, també és important considerar que en petites entitats com La Cristaleria, aquest efecte pot ser més social que econòmic. En altres paraules, pot enfortir les connexions i el suport mutu, però difícilment substituirà els fluxos econòmics importants.
Com a suggeriment de millora, tal vegada podries especificar millor com funcionaria aquesta moneda en la rutina diària de l’entitat: en quines activitats es faria servir? Qui se n’encarregaria? Això ajudaria a fer l’anàlisi encara més rellevant i aplicada.
En línies generals, penso que has realitzat una gran tasca, amb una visió força equilibrada entre oportunitats i limitacions.
Salutacions,
Sadia.
Bones, Kilian,
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi, sobretot perquè reflecteix molt bé la realitat d’una entitat petita com La Cristaleria i les limitacions que això comporta.
En relació amb el que comentes i també amb les aportacions de l’Alba i la Sadia, crec que és especialment encertada la idea que una iniciativa així difícilment pot dependre només de l’entitat. La necessitat d’una escala més àmplia (ciutat o territori) sembla clau, tant per reduir la càrrega de gestió com per garantir que la moneda tingui una utilitat real més enllà de l’àmbit social.
També trobo molt rellevant el punt sobre el risc que la moneda quedi tancada dins l’ESS. En aquest sentit, crec que el fet que La Cristaleria ja tingui xarxes de col·laboració pot ser una bona base, però probablement caldria fer un pas més i implicar activament el petit comerç des del principi.
Finalment, coincideixo amb la idea que apuntes sobre la resiliència: potser l’impacte no seria tant econòmic com social, però això ja és molt valuós en termes de cohesió i suport mutu.
Com a possible línia a explorar, crec que seria interessant concretar una mica més com funcionaria el sistema en el dia a dia, tal com comenta la Sadia, ja que això ajudaria a visualitzar millor la seva viabilitat real.
Bon treball!