És evident que en un món on la tendència a les l’ús de les tecnologies és cada com més present, aquestes també haurien de ser contemplades en tots els sectors de l’economia, inclosa l’Economia Social i Solidària. Tot i així, en la nostra entitat, a la Cristaleria no és massa comú veure que es fa aquest ús. En part perquè no hi ha una estratègia definida per part de l’entitat en aquest àmbit, i en part perquè és molt difícil implantar-la, de forma evident en un sector en què prima la intervenció directa i el contacte humà.

És evident però, que amb la integració de les tecnologies a la Cristaleria es podria obtenir algunes millores substancials, amb molts pocs riscs i tensions respecte al seu voltant. En primer lloc caldria una estratègia ben marcada. Tal i com planteja Albaigés (2008) a la proposta metodoògica, és important que les TIC estiguin incloses en l’estratègia general de l’organització, i que algú en sigui responsable. Així doncs, en aquest sentit caldria introduir una figura d’un professional del sector que pugui implantar i marcar de forma estructurada l’estratègia en el sector tecnològic a l’entitat. Aquesta estratègia, i centrant-nos en el que és l’activitat principal de l’entitat que és el seu gimnàs social (deixant de banda la Cristaleria Germina) pel que he pogut anar coneixent, podria actuar en els següents àmbits:

– En primer lloc, les tecnologies es podrien utilitzar per la millora dels serveis dels clients del gimnàs. Molts gimnassos fan ús de les tecnologies per millorar els seus serveis i per exemple, obrir en horaris molt amplis, reserva d’espais o classes dirigides, registre de dades esportives… Una millora als serveis suposaria una millora de la competitivitat en un sector en auge, a més que a nivell social es garantiria una igualtat de drets en aquest sector.

– En segon lloc, a nivell de governança. Tal i com vaig destacar en l’anterior entrada, crec que hi ha una possible via de millora en l’àmbit de la governança a l’entitat, en què els més de 200 usuaris podrien esdevenir socis en algun moment, fent créixer així a l’entitat. Crec que seria interessant fer ús de les TIC per millorar la participació dels socis i millorar en la governança democràtica de l’entitat. Tal i com s’exposa al Webinar de l’assignatura, hi ha plataformes com “decidim” que poden ser molt útils en aquest sentit.

– En tercer lloc, en el tractament de dades. A l’entitat, amb la implantació de les tecnologies es podria iniciar en un procès de recull i sistematització de les dades, per posteriorment poder tenir fets objectius sobre assistència, inscrits… I poder comprendre de forma objectiva les tendències a nivell social, les forquilles d’edat amb més vulnerabilitat… Evidentment, seria necessari ser curós amb el tractament de dades i valorar com, quines dades i de quina manera es recullen, així com amb quin objectiu.

– Finalment, al sector de la intervenció i inclusió social, hi ha un treball molt gran a fer en matèria d’accès a tecnologies en població amb risc d’exclusió social. L’entitat podria fins i tot iniciar un treball en aquest aspecte, i potser ampliar horitzons. Fins i tot derivant a que la Cristaleria fos un centre social, més enllà de l’esport, on es fessin activitats de tot tipus. És evident però, que aquesta darrera, pels costos econòmics i logístics que podria tenir la compra de material i manteniment, tindria una barrera molt gran per l’entitat que de moment no és massa gran.

Tot això cal tenir en compte, que caldria que hi hagués una persona amb els coneixements necessaris que se’n responsabilitzés per garantir.ne l’aplicació, evidentment. Tot aquest procés de digitalització, caldria que l’entitat el fes en concordança amb els principis de la mateixa, de sostenibilitat, inclusió social… I mantenint-los en tot moment com a objectius.

Crec que els riscos en que pot caure l’entitat són força pocs. Cal tenir en compte que és una entitat petita i que de moment amb prou feines ha implantat aquestes noves tecnologies. Per la seva acció, a més, seria difícil generar una dependència d’aquestes. Podríem però, trobar riscos en dos aspectes:

– En primer lloc, la gestió de dades. Si un punt de millora és la gestió de dades, cal que aquesta es faci d’acord amb la normativa corresponent, la RGPD, que és molt estricta en aquest àmbit.

– En segon lloc, existeix un risc econòmic. Moltes de les propostes de millora impliquen una alta inversió econòmica, i per tant un alt risc. Caldria tenir molt estudiada la viabilitat per garantir la sostenibilitat econòmica de l’entitat.

Crec en general, que en l’entitat escollida hi ha marge de millora en aquest sentit, però que al mateix temps és un sector en què es difícil sent una entitat tant petita implantar aquest tipus de millores. Difícil, però no impossible!

Kilian

BIBLIOGRAFIA:

Albaigès, J. (2008). Usos i reptes de les TIC a les organitzacions socials. Quaderns d’Educació Social, (12), 83-90.

Cristaleria. (s. f.). https://lacristaleria.cat/

DIGITALITZACIÓ A FIARE BANCA ETICA

La digitalització està transformant el sector financer, i això també afecta Fiare Banca Etica, tot i que el seu model es diferencia del de la banca convencional. Actualment, l’entitat utilitza eines digitals per oferir serveis bancaris habituals que ja fan servir tots els bancs, com  la gestió de comptes o les transferències, però a la vegada segueix apostant per la proximitat amb les persones i per la participació de les sòcies.

En aquest sentit, la digitalització és una oportunitat  per reforçar el seu impacte social, ja que permet facilitar l’accés als serveis financers sense dependre tant de la presència física, fet que pot ser molt útil per arribar a més persones o a més territoris. També ajuda a millorar l’eficiència en la gestió interna i permet adaptar-se a nous perfils d’usuaris més digitals. A més, les eines tecnològiques es poden fer servir per a reforçar la transparència i la participació de les sòcies, aspectes clau dins del model de l’economia social i solidària que busca Fiare.

Tot i així, aquest procés també genera alguns riscos que cal tenir en compte. Un dels principals és la dependència de grans plataformes tecnològiques en cas que segueixi creixent, aquesta dependència podria limitar l’autonomia de l’entitat. També s’ha de posar el focus en la gestió de dades, ja que es tracta d’informació sensible que ha de ser tractada amb criteris ètics i de seguretat. A més, una digitalització excessiva podria acabar reduint el contacte directe amb les persones, debilitant un dels elements diferencials d’aquest tipus d’organitzacions, la proximitat amb les sòcies.

Per aquests motius, és important que la digitalització es plantegi de manera coherent amb els principis de l’ESS. En aquest sentit, Fiare podria apostar per eines digitals que no generin dependència de grans empreses tecnològiques o en plataformes cooperatives, i també, reforçar la governança digital per garantir que les decisions tecnològiques siguin transparents i democràtiques amb totes les sòcies. A més, fomentar l’educació digital i financera pot ser clau per evitar situacions d’exclusió i garantir que aquesta transformació beneficiï realment a la seva base social.

En definitiva, la digitalització pot ser una eina molt útil per ampliar l’impacte de Fiare Banca Ètica, però només si es gestiona de manera alineada amb els seus valors. En cas contrari, existeix el risc d’acabar reproduint les dinàmiques dels bancs tradicionals.

BIBLIOGRAFIA

Fiare Banca Etica. (2024). Qui som i què fem. https://www.fiarebancaetica.coop

Banca Etica. (2023). Informe anual 2023. https://www.bancaetica.it

Xarxa d’Economia Solidària. (2023). Informe de l’economia solidària a Catalunya. https://xes.cat

ChatGPT. (2026). Suport en la generació d’idees, estructuració i revisió del text.

Quin paper tenen actualment les tecnologies digitals a l’AECV?

Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper operatiu, de comunicació i relació entre usuaris i comunitat dins de l’AECV.

A la pàgina web de l’associació, podem veure com estructura digitalment una part important de la seva activitat, té espais diferenciats de compres, lloguers i inscripcions, agenda d’esdeveniments, formularis de contacte, presència a xarxes socials i accés a una intranet. La seva pàgina principal no és un aparador, sinó que facilita l’accés als serveis i processos com la reserva de pistes, compra o lloguer de material esportiu o les inscripcions a activitats.

També té uns diferents espais digitals vinculats al seu ecosistema, com Espai de Mar i Ravalora’t, connectats des del mateix entorn digital. Aquesta digitalització funciona com una eina de coordinació i visibilització de projectes diversos.

La web també aposta per la presentació pública de l’entitat amb les seves línies d’actuació, mostrant dades bàsiques de l’equip, publicant la memòria de 2024 i polítiques de privacitat, compromís d’accessibilitat i canal de denúncies.

A banda d’aquesta digitalització bàsica que l’entitat ja ha superat, a part de la digitalització funcional i instrumental, li falta una digitalització orientada a la governança democràtica amb un espai central de participació i decisió.

Oportunitats que ofereix la digitalització a l’AECV

• Millorar l’accessibilitat i l’abast social: La digitalització ajuda a millorar l’accessibilitat als serveis, és important pel seu treballa amb infants, joves i col·lectius vulnerables. Una plataforma digital ben dissenyada podria tenir:
  • Inscripcions més simples.
  • Informació clara sobre activitats i requisits
  • Consulta d’ajuts econòmics.
  • Comunicació directa amb famílies.
  • Seguiment educatiu i esportiu dels participants.

Una bona digitalització ajudaria a reduir les barreres d’accés i fer més inclusiva la relació amb l’entitat, mantenint sempre els canals presencials i suport humà.

• Reforçar la governança i la participació: La tecnologia podria fer més visible i pràctica la participació de les famílies, joves i treballadors en la vida de l’entitat, podrien fer:
  • Espais digitals de consulta o deliberació.
  • Pressupostos participatius per a projectes comunitaris.
  • Votacions sobre aspectes específics de la programació.
  • Retorn periòdic sobre els resultats i l’impacte social.

Com vaig comentar a la primera activitat, la governança democràtica és coherent amb la naturalesa d’aquesta associació, però és poc visible públicament.

• Millorar la rendició de comptes i la transparència: La digitalització pot reforçar molt la transparència a través de:
  • Memòries anuals completes.
  • Indicadors d’impacte social.
  • Composició dels òrgans de govern.
  • Percentatge dels ingressos propis vs. de les subvencions.
  • Canals de participació i retorn.

• Generar coneixement útil per a l’impacte social: Les dades digitals ajudaran a conèixer millor l’activitat i el seu impacte amb:
  • Nombre de participants becats.
  • Percentatge i unitats de participació femenina.
  • Abandonament esportiu.
  • Permanència en les activitats.
  • Diversitat d’origen.
  • Inserció laboral de joves formats.
  • Percentatge i unitats de participació per franges d’edat.

Riscos i tensions de la digitalització

• Dependència tecnològica: Si l’associació utilitza eines propietàries, serveis tancats o plataformes comercials per gestionar dades, reserves o les comunicacions, pot tenir risc de dependència de proveïdors externs i pot tenir problemes en:
  • Dificultat per migrar dades.
  • Poca capacitat d’adaptació.
  • Dependència estratègica.
  • Costos creixents.
    Hauria d’apostar per programari lliure, arquitectures obertes i sobirania tecnològica.

     

• Riscos en la gestió de dades: Controlar, governar i saber si es poden compartir o reutilitzar amb criteris democràtics és clau per les dades. En una entitat amb menors i col·lectius vulnerables és molt sensible aquesta gestió de les dades personals, educatives i socials. Si no es tracta aquestes dades amb criteris de privacitat i sobirania, poden aparèixer riscos reputacionals, legals i ètics.

   

• Bretxa digital i exclusió: La digitalització és positiva, sempre que es mantinguin els canals presencials, perquè en un territori amb diversitat d’orígens, vulnerabilitat econòmica, pot deixar fora famílies amb menys competències digitals, menys accés a dispositius o menys domini de l’idioma.

• Impacte ambiental de la infraestructura digital: No ens hem d’oblidar del component ambiental i en considerar aspectes com servidors verds, traçabilitat i coherència social per la petjada ecològica de la digitalització. 

Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

• Convertir la pàgina web en un espai de transparència real: S’ha d’incorporar una rendició de comptes més complets amb documentació important com:
  • Organigrama.
  • Composició de la junta.
  • Reglament intern.
  • Memòries anuals.
  • Pressupostos resumits.
  • Fonts de finançament.
  • Indicadors d’impacte.

• Incorporar eines de participació digital: Implementar una eina de participació com Decidim seria molt recomanable per a consultes, grups de treball o processos deliberatius. Això faria que la digitalització, evolucioni de només un canal de servei a incloure un canal de governança comunitària.

• Política de dades ètica: L’associació hauria d’elaborar una política de dades més clara que pugui respondre a aquestes preguntes:
  • Quines dades recopilarà?
  • Per què les utilitzarà?
  • Qui té accés?
  • Com es protegiran i es governaran?
    S’haurien de diferenciar les dades sensibles de les dades agregades d’impacte social, on aquestes dades no sensibles es podrien publicar de forma anònima per reforçar la transparència i coneixement col·lectiu.

• Mantenir la lògica híbrida i comunitària: S’ha d’incloure eines digitals, però sempre amb suport humà i acompanyament, per tant, no s’ha d’abandonar el canal presencial.

• Finançament col·laboratiu i aliances: S’hauria d’explorar fórmules com el matchfunding o plataformes com Goteo per reforçar el finançament mixt i comunitari, a l’associació li aniria molt bé per poder finançar projectes digitals com:
  • Plataforma d’indicadors d’impacte.
  • Crear una app comunitària d’activitats.
  • Eines de seguiment d’ajuts i beques.

Per acabar, puc dir que la clau no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor. Així s’aconseguirà passar d’una digitalització orientada a la gestió i prestació de serveis, a una orientada en la transparència, la governança digital i la gestió democràtica de les dades. Això reforçarà l’entitat en inclusió, participació, arrelament territorial i impacte social.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper cada vegada més rellevant en el funcionament de La Fageda. Com a organització que opera en el sector alimentari, utilitza eines digitals per optimitzar la gestió de la producció, el control de qualitat i la distribució dels seus productes. A més, la seva presència digital (web corporativa i xarxes socials) li permet comunicar el valor social del projecte i connectar amb els consumidors. Tanmateix, el nivell de digitalització no és l’eix central del seu model, sinó una eina de suport al seu objectiu principal, la inclusió social i laboral.

Des d’una perspectiva analítica, la digitalització ofereix diverses oportunitats estratègiques per reforçar el model de La Fageda dins del marc de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, pot millorar la transparència i la traçabilitat dels productes, permetent als consumidors conèixer amb més detall l’origen, el procés productiu i l’impacte social de l’organització. Això és rellevant en un context de creixement del consum responsable. En segon lloc, les eines digitals poden facilitar una major participació interna, per exemple mitjançant espais digitals de deliberació o consulta, reforçant així el principi de gestió democràtica. Finalment, la digitalització també podria contribuir a ampliar l’impacte social del projecte, millorant la seva capacitat de comunicació, sensibilització i educació sobre els valors de l’ESS.

Encara que aquest procés també genera riscos i tensions que cal analitzar críticament. Un dels principals riscos és la dependència de grans plataformes digitals, com xarxes socials o eines de gestió privades que operen sota lògiques de mercat allunyades dels valors de l’ESS. Aquesta dependència pot generar contradiccions entre el model social de la cooperativa i les infraestructures tecnològiques que utilitza. A més, la gestió de dades és un altre aspecte crític, ja que implica responsabilitats ètiques en relació amb la privacitat i l’ús de la informació. També cal tenir en compte les desigualtats internes en competències digitals que podrien dificultar la participació real de totes les persones treballadores, especialment tenint en compte el perfil dels col·lectius amb els quals treballa La Fageda.

Davant d’aquests reptes, La Fageda podria adoptar diverses estratègies per desenvolupar una digitalització més alineada amb els principis de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, seria recomanable apostar per tecnologies obertes o de caràcter cooperatiu, reduint la dependència de grans corporacions tecnològiques i afavorint models més ètics i sostenibles. En segon lloc, podria implementar una política de gestió de dades, basada en criteris de transparència, seguretat i respecte pels drets de les persones. En tercer lloc, seria clau invertir en formació digital inclusiva, assegurant que totes les persones treballadores puguin participar en els processos digitals i evitant noves formes d’exclusió. Finalment, també podria explorar la creació de xarxes digitals amb altres entitats de l’ESS, reforçant la cooperació i l’intercanvi de coneixement.