El Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf, com a entitat vinculada a l’Economia Social i Solidària , té com a objectiu principal la defensa al dret a l’habitatge i empoderar a qualsevol llogater davant situacions d’abús o vulnerabilitat. En aquest context, i amb les noves oportunitats la digitalització es converteix en una eina amb un potencial transformador, però també amb riscos que cal gestionar de manera crítica.

1. Paper actual de les tecnologies digitals

Les tecnologies digitals han aconseguit ser molt importants i fins i tot tenen un paper clau en l’organització del sindicat. S’utilitzen principalment per:

• La comunicació interna (grups de missatgeria, correu electrònic).
• La difusió i sensibilització (xarxes socials, webs).
• La coordinació d’activitats i assemblees (formularis, videoconferències).
• L’atenció a persones afectades (formularis de contacte, canals digitals).

Aquest ús millora molt la participació i permet difondre al sindicat a més persones, especialment en un territori gran i amb molts pobles amb baixa població com el Penedès i el Garraf.

2. Oportunitats de la digitalització

La digitalització pot ampliar significativament l’impacte del sindicat:

• Escalabilitat i abast: permet arribar a més llogateres, especialment aquelles que pel motiu no poden assistir-hii presencialment.
• Empoderament i accés a la informació: creació de recursos digitals com poden ser guies o vídeos, que ajudin les persones a conèixer els seus drets.
• Dades per a l’acció col·lectiva: sistematitzar casos pot ajudar a identificar patrons d’abús i reforçar la incidència política.
• Aliances en xarxa: connexió amb altres sindicats i entitats de l’ESS per compartir recursos i estratègies.

3. Riscos i tensions

Tot i els avantatges, també apareixen riscos rellevants:

• Dependència de plataformes privades: l’ús de xarxes socials o eines corporatives pot generar dependència de models extractius.
• Bretxa digital: no totes les persones tenen accés a competències digitals, fet que pot excloure col·lectius vulnerables.
• Gestió de dades sensibles: el sindicat tracta informació delicada (situacions personals, conflictes amb propietaris), fet que exigeix garanties de privacitat i seguretat.
• Deshumanització de l’acompanyament: Possiblement el que considero més important,un excés de digitalització pot debilitar el vincle comunitari i el suport mutu presencial, fet que pot debilitar directament les pretencions del sindicat.

4. Estratègies per a una digitalització alineada amb l’ESS

Per tal de garantir una digitalització coherent amb els valors de l’ESS (democràcia, equitat, sostenibilitat i arrelament territorial), el sindicat podria:

• Apostar per eines digitals lliures i ètiques (programari lliure, plataformes cooperatives).
• Desenvolupar protocols clars de protecció de dades i sobirania digital.
• Promoure la formació digital interna per reduir la bretxa digital.
• Combinar canals digitals i presencials per mantenir el teixit comunitari.
• Participar en xarxes de tecnologia social per co-crear solucions adaptades a les seves necessitats.

En conclusió, la digitalització pot ser una aliada potent per al Sindicat de Llogateres del Penedès i Garraf si es gestiona de manera crítica i alineada amb els principis de l’ESS. No es tracta només d’incorporar tecnologia, sinó de fer-ho des d’una perspectiva transformadora que reforci la justícia social i el poder col·lectiu.

Digitalització i impacte en l’entitat d’ESS Alternativa3

Alternativa3 és una cooperativa catalana vinculada a l’Economia Social i Solidària, coneguda per la seva aposta pel comerç just, els productes ecològics i el consum responsable. La seva activitat se centra principalment en la producció i comercialització de cafè, te, cacau i altres productes alimentaris amb criteris ètics, prioritzant la sostenibilitat ambiental i el respecte als drets humans i laborals. En aquest context, la digitalització pot jugar un paper molt rellevant, tant en el present com en el futur, ja que pot transformar la manera com l’organització es gestiona, es relaciona amb els consumidors i amplia el seu impacte social.

Paper actual de les tecnologies digitals a Alternativa3

Actualment, Alternativa3 ja utilitza tecnologies digitals com a part del seu funcionament habitual. Un dels elements més destacats és la seva presència en línia mitjançant la pàgina web i la botiga virtual, que permet que qualsevol persona pugui comprar productes de comerç just de manera fàcil i ràpida. Aquesta eina és clau perquè amplia molt el mercat potencial i facilita que els valors de la cooperativa arribin a un públic més ampli.

A més, la digitalització també es reflecteix en l’ús de canals digitals de comunicació, com el correu electrònic, xarxes socials i altres eines digitals per informar els clients sobre productes, novetats o iniciatives vinculades al consum responsable. També és probable que Alternativa3 utilitzi sistemes digitals interns per a tasques de gestió administrativa, control d’estoc, logística o facturació.

Tot i això, la digitalització actual sembla estar més enfocada en la comercialització i comunicació externa que no pas en una transformació digital completa de l’organització o en una estratègia digital amb objectius socials definits.

Oportunitats que ofereix la digitalització

La digitalització pot aportar moltes oportunitats a Alternativa3 per millorar el seu funcionament intern i ampliar el seu impacte social. En primer lloc, pot contribuir a augmentar les vendes i la difusió dels productes de comerç just. Una estratègia digital més potent, amb millores en la botiga en línia, campanyes de màrqueting digital responsables o sistemes de fidelització ètica, podria facilitar que més consumidors coneguin i triïn productes coherents amb valors socials i ambientals.

En segon lloc, la digitalització pot ser una eina molt útil per reforçar la sensibilització social, que és una part essencial del comerç just. A través de continguts digitals, Alternativa3 podria educar la població sobre els efectes del consum convencional, l’explotació laboral, la crisi climàtica o la importància de garantir preus justos als productors del Sud Global. Això permetria arribar especialment a un públic jove, més acostumat a consumir informació per mitjans digitals.

Una altra oportunitat important és la millora de la gestió interna. Mitjançant sistemes digitals més avançat, Alternativa3 podria optimitzar processos logístics, controlar millor l’estoc, millorar la coordinació entre departaments i reduir costos o errors. Aquesta eficiència podria traduir-se en una millor capacitat per reinvertir en projectes socials o consolidar la cooperativa en un mercat competitiu.

Finalment, la digitalització també pot reforçar la transparència i la traçabilitat. Mitjançant eines digitals, Alternativa3 podria oferir informació detallada als consumidors sobre l’origen dels productes, les cooperatives productores, els processos de producció i els beneficis socials generats. Això reforçaria la confiança dels consumidors i incrementaria la coherència amb els valors de l’ESS, que defensen la transparència i la responsabilitat.

Riscos i tensions que poden aparèixer

Tot i els beneficis, la digitalització també pot generar riscos i tensions importants. Un dels principals és la dependència tecnològica de grans plataformes. Per exemple, si l’organització basa la seva estratègia de venda o comunicació en xarxes socials o serveis digitals controlats per grans empreses, pot acabar sotmesa a canvis d’algoritmes, polítiques comercials o condicions d’ús que no estan alineades amb els valors cooperatius. Això pot provocar una pèrdua d’autonomia, que és un dels principis fonamentals de l’ESS.

Un altre risc és l’aparició de models extractius de plataforma. Les grans empreses digitals solen basar el seu negoci en l’extracció de dades i en la monetització de l’atenció dels usuaris. Si Alternativa3 utilitza aquestes plataformes sense control, pot acabar participant indirectament en un sistema econòmic que entra en contradicció amb el seu compromís ètic i social.

També cal considerar els riscos relacionats amb la gestió de dades personals. L’e-commerce implica recollir informació sobre clients, com correus electrònics, dades de compra i preferències. Si no es gestionen amb criteris ètics i transparents, es podria generar desconfiança o fins i tot conflictes legals relacionats amb la protecció de dades. Per una entitat com Alternativa3, que fonamenta la seva credibilitat en la confiança i l’ètica, aquest aspecte és especialment crític.

Finalment, la digitalització pot provocar una bretxa digital, tant dins l’organització com en la relació amb productores i col·laboradors. No totes les persones tenen el mateix accés a la tecnologia o les mateixes competències digitals, especialment en països del Sud Global. Això podria generar desigualtats internes o dificultar la participació de determinats actors en els processos digitals.

Estratègies per una digitalització alineada amb els principis de l’ESS

Per tal que la digitalització sigui coherent amb els principis de l’Economia Social i Solidària, Alternativa3 hauria de desenvolupar una estratègia digital basada en la sostenibilitat, la transparència i la participació democràtica. Una de les primeres estratègies seria apostar per tecnologies obertes i ètiques, com el programari lliure o plataformes digitals que garanteixin la privacitat i no facin un ús extractiu de les dades. Això permetria mantenir l’autonomia i reduir la dependència de grans corporacions tecnològiques.

També seria important reforçar la governança digital, és a dir, que les decisions sobre tecnologia es prenguin de manera participativa dins la cooperativa. Es podria crear un equip intern o un comitè digital que defineixi quines eines es fan servir, amb quins criteris i com s’assegura que aquestes eines respectin els valors cooperatius.

Una altra estratègia clau seria la formació digital. Alternativa3 podria oferir formació als treballadors, socis i col·laboradors perquè tots tinguin les competències necessàries per utilitzar les noves eines i participar en els processos digitals. Això ajudaria a reduir la bretxa digital i garantir que la digitalització sigui inclusiva.

Finalment, Alternativa3 podria impulsar una digitalització orientada a la transparència i a l’impacte social. Per exemple, podria desenvolupar sistemes digitals de traçabilitat dels productes, publicar informes d’impacte social accessibles en línia i facilitar informació clara sobre el destí dels beneficis i les condicions de producció. Aquest tipus de digitalització reforça el compromís amb el comerç just i ajuda a conscienciar els consumidors.

Conclusió

En conclusió, la digitalització ja té un paper important a Alternativa3, especialment en la venda en línia i la comunicació amb els consumidors. No obstant això, existeix un gran potencial per ampliar el seu ús de manera estratègica i coherent amb els valors de l’ESS. Les oportunitats principals inclouen l’expansió de mercat, la sensibilització social, l’eficiència interna i una major transparència en la cadena de producció. Tot i això, cal tenir en compte riscos com la dependència tecnològica, els models extractius de plataforma, la gestió de dades i la bretxa digital. Per afrontar aquests reptes, Alternativa3 podria apostar per tecnologies ètiques, programari lliure, governança participativa i formació digital, garantint així que la transformació digital reforci el seu impacte social i no contradigui els principis cooperatius.

Bibliografia

Alternativa3. (s. d.). Alternativa3: Cooperativa de comerç just i productes ecològics. https://alternativa3.com/

Ajuntament de Sabadell. (s. d.). Descobrim Alternativa3: una proposta de comerç just. https://web.sabadell.cat/agenda-cooperacio/destaquem-entitats-cooperacio/50990-descobrim-alternativa3-una-proposta-de-comerc-just

Coordinadora Estatal de Comercio Justo. (s. d.). Alternativa3. de https://comerciojusto.org/organizacion/alternativa-3/

Fairtrade International. (s. d.). What is Fairtrade? https://www.fairtrade.net/about/what-is-fairtrade

Organització Internacional del Treball (OIT). (s. d.). Cooperatives and the future of work.  https://www.ilo.org/global/topics/cooperatives/lang–en/index.htm

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (s. d.). Què és l’economia solidària?  https://xes.cat/que-es-leconomia-solidaria/

Bona tarda,

En aquesta nova publicació amplio una mica la meva aportació inicial sobre Abacus i incorporo el feedback que he rebut. Mantinc la idea central; en una cooperativa com Abacus, la digitalització no és només una qüestió d’eines, sinó que pot acabar impactant també en el model econòmic i en la governança. De fet, la literatura sobre cooperativisme de plataforma proposa analitzar els projectes digitals a partir de dimensions com la governança, el model econòmic, les polítiques tecnològiques i de dades i la responsabilitat social i l’impacte.

Per el que d’Abacus, el digital és clau per el seu funcionament diari ja que combina el canal presencial i el e-commerce, fet que permet ampliar l’accés a productes culturals i educatius més enllà de la proximitat física. En aquest punt coinicideixo amb el comentari rebut per el company; aquest model omnicanal és una forma d’adaptació necessària en un entorn competitiu, però també pot generar tensions entre la lògica de mercat i els valors cooperatius.

En referencia de les oportunitats, el digital pot reforçar l’impacte social si s’orienta de manera coherent amb l’ESS. Ja que no només pot arribar a més persones, sinó que també pot crear recursos i recomanacions amb un criteri educatiu i social. També veig força potencial per poder enfortir una mica la dimensió comunitària com per exemple amb eines digitals per poder facilitar la participació, d’aquesta manera no només s’utilitza la digitalització per tenir més ventes, sinó també per fer més activa la vida comunitat.

També considero que els riscos són reals i é son el feedback m’ha ajudat a posar una mica més d’èmfasi. El primer és la dependència tecnològica ja que si parts critiques del negoci digital depenen de grans proveïdors la cooperativa ot perdre sobirania. Després hi ha el risc d’acabar entrant en una competició directe amb plataformes molt dominants com podría ser Amazon i que la pressió empenyi cap a unes practiques més comercials. Per aquests motius, per avançar cap a una digitalització alineada amb l’ESS mantinc el meu marc de sobirania, ètica i participació però ho faig amb una mica més de concreció:

– Sobirania: Reduïr les dependències innecessàries

– Ètica de dades: Recollir només el necessari i ser transparent en l’ús i quan es pugui, avançar cap a una governança de dades més participada.

– Participació i comunitat: reforçar els canals digitals que complementin els espais presencials, per evitar perdre el vincle comunitari i per fer la cooperativa més participativa.

Un altre punt que hem sembla important de subratllar; les alternatives digitals també tenen reptes estructurals i això connecta amb Abacus perquè, com més gran és l’escala, més rellevant es torna definirles regles.

Moltes gracies per llegirme.

Carregant...

Actualitza

Bibliografía

Abacus cooperativa. (2026). Obtenido de https://abacus.cat/cooperativa

Abacus estrena una nova botiga online per a escoles i professionals. (2026). Obtenido de https://abacus.cat/nova-botiga-online-escoles

Abacus pla de sostenibilitat. (2026). Obtenido de https://abacus.cat/pla-sostenibilitat-abacus

Abacus Politica de privacitat. (2026). Obtenido de https://abacus.cat/es/politic-privacidad

Abacus Qui som? (2026). Obtenido de https://cooperativa.abacus.coop/es/quienes-somos/abacus

Abacus, Juntes millorem el món. (2026). Obtenido de https://cooperativa.abacus.coop/ca/juntes-millorem-el-mon

Guidelines 4/2019 on Article 25. (2020). Obtenido de https://www.edpb.europa.eu/sites/default/files/files/file1/edpb_guidelines_201904_dataprotection_by_design_and_by_default_v2.0_en.pdf

Transformació des de l’educació i la cultura. (2026). Obtenido de Abacus: https://abacus.cat/cooperativa/historia

Un cop analitzats i incorporats els comentaris dels companys, presento aquesta versió revisada i ampliada del treball sobre el Banc del Temps de Gràcia, amb una anàlisi més precisa del seu nivell de digitalització i del seu encaix dins dels valors de l’economia social i solidària.

Context i descripció de l’entitat
El Banc del Temps de Gràcia és una iniciativa comunitària basada en l’intercanvi de serveis entre persones sense utilitzar diners, on la unitat d’intercanvi és el temps. Les persones participants ofereixen i reben serveis com suport escolar, reparacions, acompanyament o ajuda quotidiana, fomentant així la cohesió social, la confiança i les relacions de proximitat dins del barri. Es tracta d’un model que prioritza el valor social per sobre del valor econòmic, molt alineat amb els principis de l’economia social i solidària.

Paper actual de les tecnologies digitals
Pel que fa al paper actual de les tecnologies digitals, el Banc del Temps de Gràcia fa un ús bastant bàsic d’aquestes eines. Utilitza principalment el correu electrònic, grups de missatgeria instantània com WhatsApp i xarxes socials per comunicar-se i organitzar activitats. Aquestes eines serveixen per coordinar activitats, mantenir el contacte entre participants i donar visibilitat al projecte. Tot i això, la gestió dels intercanvis i la dinàmica principal de l’entitat es continua desenvolupant majoritàriament de forma presencial, prioritzant el contacte directe i les relacions humanes. Aquesta manera de funcionar és coherent amb els objectius del Banc del Temps, ja que el seu valor principal rau en la creació de vincles socials i en la confiança entre les persones.

Oportunitats de la digitalització
La digitalització pot oferir diverses oportunitats que podrien reforçar el projecte sense perdre la seva essència comunitària. En primer lloc, la implementació d’una plataforma digital específica podria millorar la gestió dels intercanvis. Aquesta eina permetria registrar les hores intercanviades, consultar els serveis disponibles i facilitar la coordinació entre les persones participants, fent el sistema més eficient, transparent i accessible. En segon lloc, la digitalització podria ajudar a ampliar l’impacte social del projecte, permetent arribar a més persones del barri, especialment a perfils més joves, i facilitant la participació de persones amb dificultats de mobilitat o amb limitacions horàries. Finalment, una millor estratègia digital podria augmentar la visibilitat del projecte i contribuir a la seva sostenibilitat a llarg termini.

Riscos i tensions
Tot i aquestes oportunitats, la digitalització també comporta riscos importants. Un dels principals és la dependència de grans plataformes digitals, que funcionen sota lògiques de mercat basades en l’explotació de dades, fet que pot entrar en contradicció amb els valors de l’economia social i solidària. També existeix el risc que un ús excessiu de la tecnologia pugui debilitar el component comunitari del projecte si es redueixen les interaccions presencials. A més, la gestió de dades personals és un aspecte clau que requereix garanties de privacitat i seguretat. Finalment, la bretxa digital és un factor rellevant, ja que no totes les persones tenen el mateix accés o competències digitals, fet que podria generar situacions d’exclusió.

Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS
Davant d’aquests reptes, el Banc del Temps de Gràcia hauria d’apostar per una digitalització coherent amb els seus valors. Això implica utilitzar eines digitals ètiques o de programari lliure, reduint la dependència de grans empreses tecnològiques, i mantenir un equilibri entre tecnologia i presencialitat per no perdre l’essència comunitària del projecte. També és fonamental promoure la formació digital entre les persones participants, assegurant una participació inclusiva. Finalment, es podrien explorar plataformes cooperatives de gestió del temps i establir aliances amb altres iniciatives similars. En aquest sentit, les idees clau serien apostar per programari lliure i eines digitals ètiques, mantenir l’equilibri entre l’àmbit digital i la presencialitat, garantir la inclusió mitjançant formació digital i fomentar models cooperatius i col·laboratius. Per exemple, es podria implementar una plataforma de gestió del temps basada en programari de codi obert adaptat a entitats comunitàries.

Conclusions
En conclusió, la digitalització pot ser una eina molt útil per reforçar el Banc del Temps de Gràcia en termes d’organització, visibilitat i impacte social. No obstant això, és imprescindible assegurar que aquesta transformació es dugui a terme de manera coherent amb els valors de l’economia social i solidària, posant sempre les persones i la comunitat al centre.

Bibliografia
Laville, J. L. (2010). L’economia social i solidària. Icaria Editorial.
Xarxa d’Economia Solidària. (2022). Què és l’economia social i solidària. https://xarxaeconomiasolidaria.org
Fuster Morell, M. (2018). Digital commons and cooperative platforms. Universitat Oberta de Catalunya.
Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Democratizando la economía de plataforma. CIRIEC-España.
Renau Cano, M., Fuster Morell, M., & Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. OIKONOMICS.

Aquí sota teniu el meu vídeo :

La digitalització té un paper cada cop més important en entitats com Fiare Banca Ètica, ja que permet millorar l’eficiència i facilitar l’accés als serveis. Tot i això, també planteja reptes importants en relació amb la proximitat i els valors de l’economia social i solidària.

En el cas concret de Fiare, la digitalització ofereix oportunitats com fomentar la participació de les sòcies a través d’eines digitals. Per exemple, es podrien implementar assemblees digitals o sistemes de votació online que permetin una major implicació en la presa de decisions, reforçant el caràcter democràtic de l’entitat.

D’altra banda, existeixen riscos com la dependència tecnològica o l’ús d’algorismes massa automatitzats, que poden deixar de banda criteris socials. En aquest sentit, seria interessant apostar per models que incorporin també l’impacte social i ambiental en la concessió de crèdit.

La gestió de dades és un altre aspecte clau. Fiare podria diferenciar-se apostant per un model que garanteixi la privacitat i evitant la comercialització de dades amb tercers, posicionant-se així com un espai digital de confiança per a les persones.

També cal tenir en compte la bretxa digital, ja que no totes les persones tenen les mateixes competències o accés. Per aquest motiu, és important apostar per eines accessibles i mantenir mecanismes d’acompanyament, especialment per a la gent gran.

Finalment, tot i el seu valor social, el seu impacte encara és limitat dins del sistema financer, fet que planteja el repte de créixer sense perdre els seus principis. En aquest context, la digitalització hauria de servir per reforçar la comunitat, mantenint la proximitat amb les persones i evitant processos que puguin deshumanitzar el servei.

BIBLIOGRAFIA

Fiare Banca Ètica (s.d.). https://www.fiarebancaetica.coop/

Banca Etica (s.d.). https://www.bancaetica.it/

Pam a Pam (s.d.). https://pamapam.cat/

VÍCTOR FERNÁNDEZ

La digitalització ocupa un paper central en l’activitat de la Cooperativa de Comunicació Crisàlide, ja que no només actua com una eina de suport, sinó que configura l’eix estructural del seu funcionament. Les tecnologies digitals permeten produir, gestionar i distribuir continguts audiovisuals, així com coordinar el treball col·laboratiu entre les membres de la cooperativa.

Pel que fa a les oportunitats, la digitalització ofereix un gran potencial per ampliar l’impacte social de Crisàlide. Permet arribar a audiències diverses sense limitacions geogràfiques i facilita la difusió de narratives amb perspectiva feminista, antiracista i de justícia social. A més, impulsa nous formats comunicatius, com el contingut multimèdia o l’storytelling digital, que incrementen la participació del públic i la capacitat transformadora del missatge.

Tanmateix, aquest procés també comporta riscos importants. Un dels principals és la dependència de plataformes digitals corporatives. Tal com es planteja en el debat, no només es tracta d’una dependència tecnològica, sinó també d’una possible influència sobre el contingut. Els algoritmes i les lògiques de visibilitat poden condicionar quins missatges es difonen més i quins queden invisibilitzats, generant tensions amb els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS). Això pot implicar una adaptació dels continguts per guanyar visibilitat, amb el risc de diluir el missatge crític o transformador.

A més, la digitalització pot generar altres problemàtiques, com la precarització laboral, la sobrecàrrega de treball associada a la hiperconnectivitat o els reptes en matèria de privacitat i gestió de dades.

Davant d’aquest escenari, és fonamental que Crisàlide desenvolupi una estratègia digital alineada amb els principis de l’ESS. Això inclou l’ús d’eines digitals lliures i ètiques per avançar cap a la sobirania tecnològica, així com la definició de criteris clars en la gestió de dades. No obstant això, tal com es destaca en el debat, aquestes alternatives també plantegen un repte: la seva capacitat de competir en usabilitat, abast i visibilitat amb les plataformes dominants.

En conclusió, la digitalització representa una oportunitat estratègica per a Crisàlide, però també un camp de tensions. La clau rau en gestionar aquest procés de manera crítica i conscient, trobant un equilibri entre aprofitar les potencialitats tecnològiques i mantenir la coherència amb els valors transformadors de l’organització.

Bibliografia

• Crisàlide Comunicació. (2026, 16 febrero). Crisàlide Comunicació – Cooperativa de comunicació creativa i social. Cooperativa de Comunicació Crisàlide. https://crisalidecomunicacio.com/

• Las 5 principales mejoras en los procesos de digitalización del sector financiero. (2022, 25 octubre). Deloitte. https://www.deloitte.com/es/es/services/consulting/blogs/todo-tecnologia/-las-5-principales-mejoras-en-los-procesos-de-digitalizacion.html
• 5 ejemplos de transformación digital que debes conocer – Dimensiona. (s. f.). https://www.dimensiona.com/es/ejemplos-de-transformacion-digital/
• GestorWeb. (2025, 22 mayo). 9 beneficios de la digitalización en las empresas. Servicios Empresariales Cámara de Madrid. https://serviciosempresariales.camaramadrid.es/9-beneficios-digitalizacion-empresas/
• Del Solar, M. (2025, 10 febrero). El impacto de la digitalización en la mejora continua. ZEO Technology. https://zeotechnology.com/blog/digitalizacion-industrial-mejora-continua/
• Abad, G. G. (2026, 4 febrero). ¿Por qué el 70% de las pymes carece de confianza en su transformación digital? Sage Advice España. https://www.sage.com/es-es/blog/dificultades-en-la-transformacion-digital-de-las-pymes/

• Admin. (2024, 29 septiembre). Principales retos de la transformación digital en España y Latinoamérica – Digitaliza. Sociedad Española para el Impulso de la Economía y la Ciudadanía Digital. Digitaliza. Sociedad Española Para el Impulso de la Economía y la Ciudadanía Digital – Sociedad Española Para el Impulso de la Economía y la Ciudadanía Digital. https://www.digitaliza.org/wiki/principales-retos-de-la-transformacion-digital-en-espana-y-latinoamerica/

La Fundació Finances Ètiques es troba en un estadi de digitalització que, fins ara, ha estat principalment funcional: comunicació, visibilitat i gestió bàsica (a través de web, blogs, contribució indirecta en perfils d’instagram @fiarebancaetica @jxfiare, etc.). Però com apuntava el comentari rebut, la digitalització en una entitat de finances ètiques va molt més enllà de l’eficiència operativa: afecta directament la seva credibilitat democràtica. La traçabilitat dels projectes finançats, la rendició de comptes a la comunitat i la visibilitat dels criteris de finançament són dimensions on el digital pot ser un instrument poderós de coherència amb els propis valors.

Un element concret i rellevant: la Fundació Finances Ètiques és membre fundadora de Som IT Cooperatiu, una cooperativa tecnològica creada en aliança amb Som Mobilitat i Som Connexió que ofereix solucions digitals innovadores basades en eines mancomunades i treball col·laboratiu.  Això indica que la Fundació no és passiva en matèria tecnològica, sinó que ja ha apostat per construir infraestructura digital des de dins de l’ESS, cosa que reforça la coherència entre valors i pràctica.

En aquest sentit, per plantejar reptes i oportunitats per la Fundació finances ètiques he decidit desenvolupar un DAFO ja que em sembla un eina força visual.

FORTALESES

• Participació activa en Som IT Cooperatiu: aposta per sobirania tecnològica des de dins.
• Identitat ètica consolidada que dóna credibilitat als processos de transparència digital.
• Comunitat de persones usuàries i sòcies amb valors afins, receptives a eines participatives.
• Capacitat de col·laborar amb altres entitats de l’ESS per compartir eines i costos tecnològics.

DEBILITATS

• Digitalització encara més funcional que estratègica: manca de visió digital integrada.
• Recursos limitats per invertir en desenvolupament tecnològic propi.
• Possible bretxa digital entre perfils de persones usuàries (persones grans, poc familiaritzades amb entorns digitals).
• Risc que les decisions tecnològiques quedin en mans tècniques sense participació de la base social.

OPORTUNITATS

• L’Ajuntament de Barcelona compta amb un Pla per a la Digitalització de l’Economia Social i Solidària 2025–2030 que reforça l’aposta per una digitalització transformadora i alineada amb els valors de l’ESS.
• Eines com el DigitESSt 2.0 permeten fer autodiagnòstics de digitalització per identificar millores concretes.
• La transparència digital (dades obertes sobre projectes finançats) podria ser un element diferenciador i de confiança.
• Creixent ecosistema de TIC ètiques i cooperativisme tecnològic a Barcelona i Catalunya com a alternativa real als GAFAM.

AMENACES

• L’accés a la digitalització està concentrat en poques grans empreses els serveis de les quals exploten dades personals per a publicitat i models extractius.
• Risc de lock-in tecnològic si es depèn d’infraestructures privades incompatibles amb l’ètica de l’entitat.
• Una digitalització accelerada podria erosionar el tracte humà i proper que caracteritza les finances ètiques.
• L’estratègia tecnològica dominant continua obeint una lògica de mercat on la ciutadania és tractada com a receptora passiva i no com a agent de canvi.

Crec que es important resumir “la digitalització de la fundació finances ètiques” en tres eixos claus, mencionats de certa manera en la primera aportació, i complementats amb el comentari rebut:

1. Sobirania tecnològica com a coherència ètica

Més enllà d’usar programari lliure, la sobirania tecnològica implica controlar quines dades es recullen, on s’emmagatzemen i amb quina finalitat s’usen. Els models de l’ESS poden oferir eines digitals basades en responsabilitat social, governança democràtica i sobirania tecnològica com a resposta real a les grans plataformes. Per a la Fundació, això vol dir aprofundir en la seva participació a Som IT Cooperatiu i evitar dependències de proveïdors aliens als seus valors.

2. Transparència i credibilitat democràtica

Com apuntava el comentari rebut, la digitalització pot fer molt més visible com es prenen les decisions de finançament. Eines de dades obertes sobre projectes impulsats, criteris de selecció accessibles o informes de rendició de comptes en formats interactius reforçarien la confiança de la comunitat i la distingirien clarament d’entitats financeres convencionals.

3. Accessibilitat i inclusió digital

Una digitalització coherent amb l’ESS no pot deixar fora els perfils que més necessiten acompanyament financer ètic. Això requereix dissenyar eines accessibles (llegibilitat, simplicitat, suport multilingüe) i mantenir canals no digitals per a qui els necessiti. Cal que la ciutadania tingui la possibilitat de participar al debat tecnològic, però el fet de no voler o no poder participar-hi no pot convertir-la en vulnerable.

La clau no és digitalitzar-se més ràpid, sinó fer-ho de manera que la tecnologia reforci (i no contradigui) la missió de l’entitat. La Fundació té una oportunitat única: demostrar que les finances ètiques poden ser també digitalment ètiques, construint un model de referència per a tot l’ecosistema de l’ESS.

Enllaç al video: Digitalització Fundació Finances Ètiques

WEBGRAFIA:

Ajuntament de Barcelona. (2025, novembre). TIC ètiques: la tecnologia al servei de les persones. Economia Social i Solidària. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticias/tic-etiques-la-tecnologia-al-servei-de-les-persones-2-1572761

Fundació el Maresme. (2024, setembre). Projecte IT cooperatiu: les eines tecnològiques de l’economia social i solidària es consoliden. https://www.fundaciomaresme.cat/projecte-it-cooperatiu-les-eines-tecnologiques-de-leconomia-social-i-solidaria-es-consoliden/

Som Connexió. (2025, febrer). IT Cooperativo: las herramientas tecnológicas de la economía social y solidaria se consolidan. https://somconnexio.coop/es/noticias/it-cooperativo-las-herramientas-tecnologicas-de-la-economia-social-y-solidaria-se-consolidan/

Fundació Catalunya Europa. (2021, novembre). Sobirania tecnològica, humanisme digital: com es prepara Europa pel 2030? https://www.catalunyaeuropa.net/ca/activitats/196/sobirania-tecnol%C3%B2gica-i-humanisme-digital-com-es-prepara-europa-pel-2030.html

Xnet. (2024). Digitalització Democràtica: Sobirania Digital per a les persones. https://xnet-x.net/es/digitalizacion-democratica-soberania-digital-personas/

LleialTec. (s.d.). Pla de Sobirania Tecnològica per l’Acció Comunitària. https://tec.lleialtat.cat/

CONTRIBUCIÓ DE LA IA:

Pel que fa la IA usada per desenvolupar aquest projecte, cal mencionar: Chat GPT i Claude; en aquest sentit l’ús principal que s’ha fet (i els prompts usats) és el següent:

a. Assegurar una coherència gramatical i de sintesi. “Revisa aquest text i assegura que la coherència gramatical i estructural és lògica”.

b. Check-list amb l’enunciat. “Davant aquests requeriments, sents alguna infomració no contestada o poc desnevoluapda? Què creus que hauria d’afegir?”

c. Webgrafia en format correcte. “escriu aquesta webgrafia en format APA”

INTRODUCCIÓ

Seguint amb l’anàlisi d’Artijoc, una cooperativa que forma part de l’Economia Social i Solidària (ESS), però aquesta vegada sobre l’ús que fa sobre la digitalització. Després de fer-ne un anàlisi i de rebre el feedback de companyes, es pot afirmar que tot i que van per un bon camí d’una economia digital, encara els hi queda bastant per poder arribar a obtenir un model democràtic, just i sostenible.

ESTAT ACTUAL

La seva eina digital principal és la botiga en línia, que els permet arribar a molta més gent. A més, poden rebre comandes a qualsevol hora del dia, fet que suposa un gran avantatge perquè no depenen tant dels horaris de botiga.

OPORTUNITATS

La digitalització ofereix a Artijoc diverses oportunitats per millorar el seu funcionament i ampliar el seu impacte social:

• Un exemple n’és l’apartat de la botiga on tenen representats els sis criteris que tenen en compte a l’hora d’escollir una joguina per comercialitzar amb la seva marca. Aquesta transparència reforça els seus valors i genera un valor afegit de cara als seus consumidors.

• A nivell de comunicació, l’entitat ofereix diferents canals de contacte, ja sigui a través de telèfon, correu electrònic i WhatsApp. A més, tenen integrat el Google Maps amb la direcció de la seva botiga física de Cardedeu.

• També disposen de xarxes socials, com el Facebook i l’Instagram, des del quals pengen contingut de forma habitual. Gràcies a les xarxes, formen una comunitat amb els seus clients, pugen totes les novetats i informen sobre totes les activitats que duen a terme.

• Per últim, tenen publicat la col·laboració amb SomEnergia i SomMobilitat, per així donar visualització a què utilitzen energia 100% renovable i mobilitat sostenible, per així defensar el seu compromís de cooperar amb altres projectes que transformen la societat.

LIMITACIONS

En primer lloc, es troba amb el risc de la competència, més específicament, les grans empreses. Empreses com Amazon o la Casa del Libro ofereixen descomptes o rapidesa en les entregues, i Artijoc no pot competir amb elles; però pot oferir uns altres beneficis, proximitat i valors.

Un exemple es pot veure en la seva plataforma digital, on tenen exposats tots els productes que venen; tant les joguines com les estructures per a patis pels centres educatius. Cada producte disposa d’una breu descripció del producte juntament amb una especificació del benefici que aporta, fet que ajuda als clients a tenir la màxima informació a l’hora d’escollir un producte. En aquest cas, seria una entitat que afavoreix el consum responsable i que proporciona transparència cap als seus clients.

Un altre risc important és la dependència tecnològica de la botiga online, ja que depenen d’un proveïdor extern que els haurà configurat tot per poder dur-la a terme. Un exemple n’és el recent canvi de botiga online que han fet, que obliga a tornar a registrar-se a tots els clients; a més d’haver eliminar l’historial de compres que hagi fet un usuari. Aquest canvi por arribar a provocar un malestar entre els seus clients.

PROPOSTES DE MILLORA

Per millorar la digitalització i alinear-la cap als principis de l’Economia Social i Solidària (ESS), recomanaria a la cooperativa dur a terme les següents propostes:

• Per millorar el principi de cooperació, li faria tres propostes diferents:

• A la seva pàgina web tenen publicat el balanç de l’exercici 2024 on es pot veure de forma percentual quins són els principis i les tasques que duen a terme en referència a l’ESS. En aquest sentit, una proposta que els hi faria a Artijoc per desenvolupar aquest principi seria crear sessions de joc amb infants de diferents segments d’edats per ensenyar i provar les diferents joguines que tenen, i així rebre de manera directa el feedback dels seus usuaris més petits. Dit amb unes altres paraules, seria com fer una sessió participativa per fomentar que els infants utilitzin joguines adequades pel seu creixement i desenvolupament; missió que tenen com a cooperativa.

• Una altra opció per dur a terme aquestes sessions participatives seria fer el mateix però en format en línia, i en comptes de rebre el feedback dels infants, rebre’l de les famílies. Es podrien fer sessions explicant com funcionen les noves joguines i els objectius que es pretenen aconseguir fent-ne el seu ús, i que al final les famílies tinguessin un torn obert de paraula per poder fer les consultes que considerin.

• Per últim, podrien aprofitar-se dels avantatges de la digitalització incorporant en la seva plataforma web un apartat per fer donacions per a alguna campanya que els preocupi; com per exemple ajudes per a què tots els infants puguin accedir a una educació justa.

• Per millorar el principi de treball digne: recomanaria a l’organització que elaborés un reglament intern de relacions laborals. Tot i ser una organització formada per 9 persones, no hauria d’impedir elaborar un reglament on estiguin recollits els drets, els deures, l’organització interna i la resolució de conflictes.

• Per millorar el principi de sostenibilitat ecològica: al fabricar estructures de fusta, podrien fer la clàssica acció de plantar un arbre. D’aquesta forma, a l’hora d’utilitzar fusta per elaborar els seus productes poder plantar arbres i així no perjudicar tant al medi ambient. A més, podrien tenir un comptador real dels arbres que han anat plantant per així oferir transparència d’aquesta iniciativa als seus usuaris. Considero que és una proposta bastant senzilla que podrien desenvolupar.

CONCLUSIONS

En conclusió, Artijoc ha integrat la digitalització de manera útil per potenciar les vendes de la seva cooperativa, però sense deixar de banda els seus valors que la lliguen de manera directa amb l’Economia Social i Solidària.

Tot i això, encara presenta limitacions i per això és necessari que segueixi en el camí de millorar la seva estratègia digital per adaptar-la millor als principis de l’ESS.

artijoc

BIBLIOGRAFIA

Artijoc. Catàleg de productes 25-26. https://www.flipsnack.com/7988FECC5A8/cat-leg-puput-25-26/full-view.html

Economia Solidaria. La Cooperación en la Economía Solidaria. https://www.economiasolidaria.org/cooperacion/

Economia Solidaria. El Trabajo Digno en la Economía Solidaria.  https://www.economiasolidaria.org/trabajo-digno-ess/

Economia Solidaria. La Sostenibilidad Ecológica en la Economía Solidaria.  https://www.economiasolidaria.org/sostenibilidad-ecologica/

Artijoc. (2024). Balanç social de l’Economia Social i Solidària 2024. Artijoc SCCL. https://www.artijoc.com/media/footer/resultats-v1.pdf

Artijoc. (2026). Artijoc. https://www.artijoc.com/es

Artijoc. Pàgina de Facebook https://www.facebook.com/artijoc

Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria: ¿Cómo la digitalización impacta o puede impactar en la entidad? Universitat Oberta de Catalunya.

Fuster Morell, M.; Espelt, R.; Renau Cano, M. (2021) Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativisme como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

Actualment, les tecnologies digitals són cada cop més importants en el funcionament de La Fageda. Com a entitat del sector alimentari, fa servir eines digitals per millorar la gestió de la producció, el seguiment de qualitat i la distribució dels seus productes. A més, la seva presència en línia a través del lloc web i les xarxes socials li dóna l’oportunitat de comunicar el valor social del projecte i establir vincles amb els consumidors. Encara que la digitalització no és el nucli central del seu model, sinó que és un recurs que recolza el seu objectiu principal: la inclusió social i laboral.

A partir del feedback rebut, es pot aprofundir en l’estat actual, notant que La Fageda ja compta amb una plataforma digital ben desenvolupada en termes de comunicació, amb un lloc web clar i accessible que facilita la difusió del seu impacte social. Això mostra que la digitalització externa ja està ben establerta, mentre que hi ha oportunitats per desenvolupar més aspectes interns i participatius.

Des d’un punt de vista analític, la digitalització aporta múltiples oportunitats estratègiques per enfortir el model de La Fageda dins del context d’Economia Social i Solidària. En primer lloc, pot augmentar la transparència i el seguiment dels productes, permetent als consumidors conèixer millor l’origen, el procés de producció i l’impacte social de l’entitat. Aquest punt és especialment important en un moment en què creix el consum responsable. En aquesta línia, i incorporant les contribucions dels col·legues, es podrien crear eines més interactives dirigides als consumidors, com ara codis QR en els productes que ofereixin informació addicional o suggeriments d’ús, promovent així un consum més conscient i participatiu.

En segon lloc, les eines digitals poden facilitar una participació interna, mitjançant espais digitals de deliberació o consulta, com plataformes col·laboratives o eines de participació com Decidim. Això reforçaria el principi de gestió democràtica, tot i que es necessari garantir que aquestes eines siguin accessibles per a totes les persones treballadores.

Finalment, la digitalització també pot ampliar l’impacte social del projecte, millorant la seva capacitat per comunicar-se, sensibilitzar i educar sobre els valors de l’Economia Social i Solidària, si es fa servir per crear contingut que ressalti el valor social del projecte (Espelt, 2026). Encara que, aquest procés també pot comportar riscos i tensions que s’han  d’analitzar amb cura. Un dels principals riscos és la dependència de grans plataformes digitals que operen amb criteris diferents als valors de l’Economia Social i Solidària. A més, la gestió de dades és un aspecte delicat, ja que comporta responsabilitats ètiques relacionades amb la privacitat. També cal considerar les desigualtats en competències digitals dins de l’entitat, que poden dificultar una participació realment inclusiva. Així mateix, existeix el perill que una digitalització excessivament enfocada al consumidor acabi prioritzant lògiques de mercat sobre la missió social de la cooperativa.

Davant d’aquestes dificultats, La Fageda podria considerar diferents maneres d’implementar una digitalització que s’ajusti millor als valors de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, podria optar per tecnologia oberta o cooperativa, amb la finalitat de disminuir la seva dependència envers grans empreses. En segon lloc, seria convenient establir normatives clares sobre la gestió de dades qualssevol, tenint en compte criteris ètics. En tercer lloc, és important invertir en formació digital accessible per assegurar la inclusió de tothom. Per últim, es podrien crear espais digitals per a la participació interna i també eines de comunicació directa amb els clients que ajudaria a millorar la transparència i la connexió amb la comunitat.

Referències bibliogràfiques:

• Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria: ¿Cómo la digitalización impacta o puede impactar en la entidad? Webinar UOC.
• Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5–31.
• La Fageda. (2026). La Fageda Fundació.