Anàlisi del paper transformador d’una cooperativa en l’enfortiment de l’ecosistema d’economia social i solidària local

Introducció

En un context global marcat per desigualtats creixents i per la necessitat de repensar els models econòmics dominants, l’economia social i solidària (ESS) emergeix com una proposta que posa les persones, la comunitat i el bé comú al centre de l’activitat econòmica.

Aquest estudi es centra en el cas d’Icaria Acció Socioeducativa, cooperativa amb seu a Reus que desenvolupa projectes socioeducatius orientats a infants, joves i famílies. L’objectiu és analitzar com aquesta entitat aplica els principis de l’economia social i solidària en la seva activitat i quin potencial té per contribuir a l’enfortiment d’un ecosistema cooperatiu territorial.

Icaria: context socioeconòmic

Icaria Acció Socioeducativa és una cooperativa de treball sense ànim de lucre amb seu a Reus que participa activament en la dinamització de projectes socials i comunitaris. La cooperativa desenvolupa serveis d’educació, recerca i divulgació, dinamització comunitària, i consultoria i desenvolupament local orientats a promoure projectes transformadors arrelats al territori.

El sector socioeducatiu té un paper rellevant dins de l’economia social catalana. Segons dades de la Generalitat de Catalunya (2020), una part significativa de les entitats d’economia social desenvolupen serveis vinculats a l’educació, l’acció social i la dinamització comunitària. Aquestes iniciatives contribueixen a generar ocupació, reforçar el teixit associatiu i donar resposta a necessitats socials que sovint no són plenament cobertes pel mercat o per les institucions públiques.

En aquest context, la ciutat de Reus compta amb diverses iniciatives vinculades a l’economia social que operen en àmbits com l’educació comunitària, l’acció social o la dinamització cultural. Icaria participa en aquest ecosistema col·laborant amb institucions públiques com l’Ajuntament de Reus i en iniciatives territorials com la Comunalitat Urbana Reus Sud, projecte que promou la cooperació entre entitats i el desenvolupament de circuits econòmics locals més resilients.

Aplicació dels principis de l’economia social i solidària

L’activitat d’Icaria reflecteix diversos principis fonamentals de l’economia social i solidària.

En primer lloc, la cooperativa es basa en un model de gestió democràtica, propi de les organitzacions cooperatives, en què les persones sòcies participen en la presa de decisions i en la definició de les línies estratègiques de l’entitat. Aquest model fomenta la implicació i la responsabilitat compartida dins del projecte.

En segon lloc, Icaria prioritza el valor social de l’activitat econòmica i la intercooperació: col·laborant amb altres entitats per multiplicar l’impacte social. Els seus projectes educatius i comunitaris busquen millorar les condicions de vida de les persones i reforçar els vincles socials del territori. Aquesta orientació cap al bé comú és un dels elements definitoris de l’economia social. Tal com assenyalen López‑Arceiz et al. (2023), les organitzacions sense ànim de lucre de l’àrea mediterrània adopten models d’empresa social híbrids per reforçar la seva sostenibilitat. Icaria aplica estratègies similars, combinant serveis comunitaris amb assessorament a empreses i emprenedores, la qual cosa li permet consolidar el seu impacte social al territori.”

Finalment, la cooperativa mostra un fort arrelament territorial, col·laborant amb diverses iniciatives socials i comunitàries de la ciutat. “Segons Salido‑Andres et al. (2022), les empreses socials exerceixen un paper clau en el consum sostenible i en la creació de xarxes col·laboratives. Icaria, amb els seus projectes d’educació, divulgació i assessorament, contribueix a aquests objectius, reforçant la consciència social i establint vincles sòlids amb altres entitats ESS locals.” Aquest treball en xarxa permet ampliar l’impacte social de les activitats i generar dinàmiques de cooperació entre entitats del territori.

Reflexió crítica i propostes de millora

Malgrat el potencial transformador de l’economia social i solidària, un dels reptes principals és la fragmentació de les iniciatives existents i la manca de visibilitat del sector.

En aquest context, cooperatives com Icaria podrien jugar un paper rellevant com a agents dinamitzadors de l’ecosistema local d’economia social. El desenvolupament d’una cartografia de l’ecosistema d’economia social i solidària de Reus podria no només facilitar la identificació d’actors i relacions existents, sinó també esdevenir una eina estratègica per impulsar noves formes d’intercooperació territorial.

A més, es podrien impulsar espais periòdics de trobada entre entitats d’economia social, que permetessin compartir coneixement, generar projectes col·laboratius i reforçar les relacions entre iniciatives del territori. Finalment, seria interessant potenciar estratègies de visibilització de l’economia social, mitjançant activitats educatives, culturals o comunitàries que apropin aquestes experiències a la ciutadania.

Aquestes accions podrien contribuir a consolidar una xarxa d’economia social més robusta i a ampliar l’impacte de les iniciatives existents.

Conclusions

L’anàlisi d’ Icaria Acció Socioeducativa mostra com una cooperativa local pot aplicar de manera efectiva els principis de l’economia social i solidària a través de projectes educatius i comunitaris orientats al bé comú. La seva activitat contribueix a reforçar la cohesió social i a generar dinàmiques de cooperació al territori.

Experiències com aquesta mostren també com les iniciatives d’economia social poden actuar com a laboratoris locals d’innovació social, generant respostes comunitàries a necessitats socials que sovint queden fora de les dinàmiques del mercat convencional.

Referències:

Reus.Cat. (s. f.). La redacció del Pla d’Acció de l’Economia Social, Solidària i Cooperativa de l’Ajuntament de Reus continua endavant amb la incorporació de nous agents. Ajuntament de Reus. https://www.reus.cat/noticia/la-redaccio-del-pla-daccio-de-leconomia-social-solidaria-i-cooperativa-de-lajuntament-de

Bases de  la llei d’economia  social i solidària. (2020). En treball.gencat.cat. Recuperado 2 de marzo de 2026, de https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2020/12/BasesLLeiESS.pdf

L’Economat SCCL. (2024, 11 junio). ICARIA COOPERATIVA – Coop Camp. Coop Camp. https://coopcamp.cat/entitat/icaria-cooperativa/

Salido-Andres, N., Garcia-Rodriguez, N., & Cachero-Martinez, S. (2022). Connecting Social Enterprises and Sustainable Consumption: SystematicReview,BibliometricAnalysis,andConceptualFramework. En www.mdpi.com. https://www.mdpi.com/2071-1050/14/20/13428

López-Arceiz, F. J., Bellostas, A., & Rivera, P. (2023). Are Mediterranean Nonprofits Adopting the Social Enterprise Model? En link.springer.com. https://link.springer.com/article/10.1007/s11266-023-00576-w

La cooperativa Artijoc porta més de 25 anys treballant per a una educació autònoma a través del joc respectuós i sostenible. Aquesta organització es defineix principalment pels valors de justícia social, feminisme i anticapitalisme; a més de definir-se com a Economia Social i Solidària.

En primer lloc, les accions que duen a terme com a Economia Social i Solidària són construir espais de joc lliure i coeducació, des de Puput elaboren estructures de joc amb una perspectiva inclusiva i coeducadora, per a què els patis puguin ser experiències de joc lliure, per a què descobreixin l’entorn i que proporcionin als infants aprenentatges segurs i dinàmics; defensar l’economia circular, a l’hora d’elaborar els seus productes, ho fan a través del Banc de Recursos per defensar l’economia circular. Tampoc són partícips de preus low cost i de campanyes com el Black Friday; cooperar amb altres projectes per transformar la societat, per una banda, quan han de fer enviaments propers a la seva seu, utilitzen enviaments cicló-logístics a través de Maraki en bicicleta, SCCL. Per altra banda, quan han de fer desplaçaments de més distància, ho fan a través de vehicles de Som Mobilitat; utilitzar energia verda de Som Energia a la botiga, a l’oficina i al taller.

En segon lloc, a l’hora d’escollir les joguines de la seva cooperativa, ho fan tenint en compte diferents criteris pedagògics, socials i ambientals, són que permetin llibertat de joc i creació sense límits, descarten la classificació per gènere, consciencien als proveïdors de la importància d’escollir colors i aspectes per tal d’ajudar a la desestigmatització de les joguines, escullen les joguines tenint en compte la seva qualitat, defensen que els animals visquin en els seus habitats, rebutjant qualsevol joguina que faci referència a crics, zoològics o que pateixin algun tipus de maltractament, tenen en compte la procedència prioritzant els que són de km 0, i que ofereixen diverses propostes de joc per a cada etapa del desenvolupament dels infants.

Aprofito per destacar un projecte educatiu que està duent a terme la cooperativa anomenat “Quan sobre la maleta, s’obre la conversació”, finançat pel Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte consisteix en oferir als centres educatius maletes plenes de jocs i llibres que fomenten el diàleg de diferents temes però des d’una perspectiva coeducativa i inclusiva. El seu objectiu és promoure l’escolta, la reflexió i el pensament crític en infants de primària i secundària.

Per últim, la cooperativa també disposa d’un obrador de jocs (anomenat Puput) des d’on construeixen les estructures de fusta pels patis de les escoles. El disseny el duen a terme amb la intenció de promoure espais de descobriment, relació, experimentació i moviment.

BIBLIOGRAFIA

Artijoc. (s.f.) Quiénes somos. https://www.artijoc.com/index.php/es/quienes-somos

Artijoc. (s.f.) La tienda de Artijoc. https://www.artijoc.com/index.php/es/la-tienda-de-artijoc

Artijoc. (s.f.) Cuando se abre la maleta, se abre la conversación. https://www.artijoc.com/es/biblioteca-coeducativa

Artijoc. (s.f.) Puput, el obrador de juegos. https://www.artijoc.com/index.php/es/puput

L’entitat Arrels Sant Ignasi és una organització social situada a Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar o amb dificultats socials greus. La seva missió és acompanyar aquestes persones perquè puguin millorar la seva qualitat de vida, recuperar autonomia i tornar a formar part activa de la societat.

Aquesta entitat està vinculada a la xarxa d’Arrels Fundació, que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social a diferents llocs de Catalunya. A través de diversos programes socials, ofereix serveis d’acollida, alimentació, suport emocional, formació i inserció laboral.

Un dels principis de l’economia social i solidària és posar les persones al centre de l’activitat, prioritzant el benestar social per davant del benefici econòmic. En el cas d’Arrels Lleida, aquest principi és molt clar, ja que totes les seves activitats estan orientades a donar suport a persones que es troben en situacions molt difícils. L’objectiu principal no és obtenir beneficis, sinó generar impacte social positiu.

Un altre principi important és la inclusió social i la reducció de les desigualtats. Arrels treballa directament amb persones que sovint han quedat fora del sistema social o laboral. Mitjançant tallers ocupacionals, activitats formatives i programes d’inserció, l’entitat intenta crear oportunitats perquè aquestes persones puguin recuperar autonomia i accedir al mercat laboral.

També es pot observar el principi de participació i comunitat. Moltes de les activitats d’Arrels es desenvolupen gràcies a la col·laboració de voluntaris i voluntàries, així com a la implicació de la comunitat local. Aquesta participació reforça els vincles socials i promou una economia més basada en la solidaritat i la cooperació.

Pel que fa al context en què opera l’organització, cal tenir en compte que el fenomen del sensellarisme i la pobresa urbana és una realitat present en moltes ciutats, també a Lleida. Factors com la dificultat d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral o problemes personals poden portar algunes persones a situacions d’exclusió social. En aquest context, entitats com Arrels tenen un paper molt important com a suport complementari a les polítiques públiques.

Tot i la seva tasca positiva, també es poden plantejar algunes propostes de millora per reforçar encara més la seva connexió amb els principis de l’economia social i solidària. Per exemple, l’entitat podria potenciar encara més projectes d’economia social vinculats a la inserció laboral, com cooperatives socials o iniciatives productives gestionades amb la participació de les persones usuàries.

Una altra possible millora seria augmentar la sensibilització social sobre el sensellarisme. Moltes vegades aquestes situacions són invisibles o poc conegudes per la població. Desenvolupar més activitats educatives o campanyes de sensibilització podria ajudar a generar més consciència social i implicació ciutadana.

En conclusió, Arrels Lleida és un exemple d’organització que treballa d’acord amb molts dels principis de l’economia social i solidària, especialment pel seu enfocament en la dignitat de les persones, la solidaritat i la inclusió social. Tot i això, sempre hi ha marge per continuar innovant i reforçant els mecanismes que permetin crear una societat més justa i cohesionada.

Bibliografia (APA)

Arrels Sant Ignasi. (s.d.). Qui som i què fem.

Arrels Fundació. (s.d.). Projecte social i acció contra el sensellarisme.

Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Principis de l’economia social i solidària.

SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan el necessiten sense haver-lo de tenir en propietat

L’organització es defineix com un projecte col·lectiu format per persones i organitzacions que volen impulsar una mobilitat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Segons la pròpia cooperativa, no es tracta d’una empresa convencional, sinó d’una iniciativa col·lectiva on els membres decideixen conjuntament el futur del servei.

Aquesta forma d’organització està alineada amb diversos principis de l’Economia Social i Solidària (ESS). En primer lloc, Som Mobilitat aplica el principi de gestió democràtica, ja que és una cooperativa de consum on les persones sòcies són les propietàries de l’organització i participen en la presa de decisions. En aquest tipus d’organització cooperativa, el control no depèn del capital aportat sinó de la participació dels membres.

Un altre principi de l’ESS present en aquesta iniciativa és la primacia de les persones i del bé comú per sobre del benefici econòmic. Som Mobilitat es defineix com una cooperativa sense ànim de lucre i té com a objectiu principal transformar el model de mobilitat actual, basat en el vehicle privat de combustió, cap a un sistema més sostenible i saludable per a les persones i el medi ambient.

També es pot observar el principi de sostenibilitat ambiental, que és central en l’activitat de la cooperativa. El servei principal consisteix en el lloguer de vehicles 100 % elèctrics i compartits, que els usuaris poden reservar per hores o dies a través d’una aplicació mòbil. Aquest sistema permet reduir la necessitat de tenir un cotxe en propietat i, per tant, disminuir el nombre de cotxes per habitant i total.

Pel que fa al context en què opera l’organització, Som Mobilitat forma part del sector de la mobilitat sostenible i compartida. Aquest sector busca alternatives al model tradicional de transport basat en el vehicle privat.

Un altre aspecte rellevant és que Som Mobilitat també contribueix a l’expansió del model cooperatiu de mobilitat a escala internacional. A través d’una altra cooperativa vinculada al projecte, es proporciona suport tecnològic i coneixement a altres iniciatives que volen crear cooperatives de mobilitat compartida en diferents territoris. Aquest suport facilita que altres projectes puguin desenvolupar serveis similars, fomentant així la replicació del model cooperatiu i reforçant la cooperació entre iniciatives de mobilitat sostenible.

Una possible línia de millora seria reforçar la col·laboració amb administracions públiques i altres entitats del territori per integrar el servei dins d’un sistema de mobilitat més ampli que inclogui transport públic, bicicleta o altres formes de mobilitat sostenible. Aquest tipus d’aliances podrien facilitar la transició cap a un model de mobilitat més sostenible i coherent amb els principis de l’economia social i solidària.

En conclusió, Som Mobilitat és una iniciativa clarament vinculada als principis de l’ESS, ja que combina una organització cooperativa, participació democràtica, absència d’ànim de lucre i objectius ambientals i socials. El seu model de mobilitat compartida amb vehicles elèctrics representa una alternativa al model tradicional de transport i contribueix a promoure formes de mobilitat més sostenibles i col·laboratives.

Recurs audiovisual de suport
Afegeixo aquest vídeo de presentació de Som Mobilitat.

BIBLIOGRAFIA

Som Mobilitat. (2025). Som Mobilitat. www.sommobilitat.coop

Fiare Banca Ètica. (2022). Som Mobilitat. ¿Qué es lo que os impulsó a crear un proyecto para promover la movilidad eléctrica?. www.fiarebancaetica.coop/sommobilitat/

The Mobility Factory (2025). The Mobility Factory. www.themobilityfactory.coop

Ecocotxe. (2025) Ecocotxe. https://www.ecotxe.coop/

He escollit Sostre Cívic perquè considero que és una entitat que exemplifica molt bé com l’economia social i solidària pot oferir alternatives reals a problemes estructurals. En aquest cas, l’accés a l’habitatge.

Sostre Cívic impulsa el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, en què la propietatS dels immobles és col·lectiva i recau en la cooperativa, mentre que les persones sòcies accedeixen a un dret d’ús estable i de llarga durada. Això fa que l’habitatge no funcioni com un bé de compravenda orientat a l’especulació, sinó com un bé d’ús vinculat als costos reals del projecte.

Des del punt de vista de l’ESS, hi identifico diversos valors clau. En primer lloc, el no lucre i la propietat col·lectiva, perquè el model limita la mercantilització de l’habitatge. En segon lloc, la governança democràtica, l’autogestió i la dimensió comunitària, ja que les persones sòcies participen en la presa de decisions i en la definició de la convivència. També hi veig accessibilitat i inclusió, perquè el model busca oferir una alternativa més estable que la compra o el lloguer convencionals. Finalment, també incorpora valors com la sostenibilitat, la intercooperació i la transparència.

L’activitat de Sostre Cívic s’insereix en un context marcat per l’augment dels preus de compra i lloguer i pel baix pes de l’habitatge social a Espanya en comparació amb altres països europeus. En aquest escenari, el model cooperatiu en cessió d’ús em sembla especialment rellevant perquè no només respon a necessitats residencials concretes, sinó que planteja una alternativa estructural orientada al bé comú.

A partir del feedback rebut i de la meva anàlisi, considero que el model és molt coherent amb els principis de l’ESS, però també afronta reptes importants. Els tres principals que hi veig són el finançament, la disponibilitat de sòl o edificis en condicions adequades i la necessitat de créixer sense perdre qualitat democràtica interna. Per això, una possible línia de millora seria reforçar els instruments públics de suport, facilitar convenis amb administracions per ampliar el parc disponible i vincular el creixement a mecanismes estables de participació i governança.

En conjunt, valoro Sostre Cívic com una iniciativa clarament alineada amb l’economia social i solidària, perquè combina propietat col·lectiva, finalitat social, participació democràtica i orientació al bé comú en un àmbit tan central com l’habitatge.

Recurs audiovisual de suport
Afegeixo aquest vídeo de presentació de Sostre Cívic perquè ajuda a visualitzar de manera sintètica el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i el seu impacte social:

Fonts consultades

Housing Europe. (2025). The state of housing in the EU 2025: Trends in a nutshell.
https://www.housingeurope.eu/wp-content/uploads/2025/10/the_state_of_housing_in_the_eu_2025_trends-in-a-nutshell_digital.pdf

Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). (2024). PH4.2 Social rental housing stock (OECD Affordable Housing Database).
https://www.oecd.org/content/dam/oecd/en/data/datasets/affordable-housing-database/ph4-2-social-rental-housing-stock.pdf

REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2022). Carta de principios de la economía solidaria.
https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2022/06/Carta_de_la_Economia_Solidaria_2022_cat.pdf

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). Qui som.
https://sostrecivic.coop/qui-som/

Universitat Pompeu Fabra–Barcelona School of Management. (2024). Cooperatives d’habitatge: Noves tendències en creació, gestió i finançament.
https://www.bsm.upf.edu/documents/2024-upf-bsm-catedra-habitatge-cooperatives-ca.pdf

Anàlisi de Konexiona des de l’Economia Social i Solidària

Konexiona Marketing Services, S.C.C.L. és una cooperativa de treball associat impulsada per dones, amb seu a Montgat (Barcelona). Està especialitzada en serveis de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments amb enfocament social i responsable. Forma part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i apareix al directori Pam a Pam de la XES.

Konexiona aplica els principis de l’ESS de la manera següent:

• Governança democràtica i horitzontal: les decisions es prenen de manera participativa i totes les opinions tenen el mateix pes. Les sòcies treballadores participen directament en la gestió i la presa de decisions del projecte.
• Centralitat de les persones: l’objectiu no és només generar resultats econòmics, sinó transmetre els valors i la identitat de les organitzacions clients. Els valors de transparència, confiança, col·laboració i compromís guien totes les relacions.
• Intercooperació: fomenta el treball amb entitats de l’ESS i el tercer sector, i una part significativa dels seus clients prové d’aquest àmbit (cooperatives, fundacions, associacions i ONG)
• Compromís social: i responsabilitat: ofereix un servei de qualitat a un preu just, treballa la comunicació conscient i genera impacte social positiu.

Podem concloure que les dades que evidencien el caràcter social i solidari de Konexiona son la forma jurídica cooperativa i governança democràtica; la participació en xarxes de l’economia social com el Pam a Pam; orientació a clients del tercer sector i de l’ESS i pràctiques basades en la transparència, col·laboració i impacte social.

Dades rellevants del context del sector

L’ESS a Catalunya és un sector en creixement. Segons l’AESCAT, aglutina 7.422 organitzacions, 139.202 persones treballadores i una facturació de 7.853 milions d’euros. El Baròmetre Cooperatiu Barcelona 2024 va confirmar aquesta vitalitat: un 74,7% de les cooperatives van augmentar la facturació, amb un creixement mitjà del 19,6%. El Govern de Catalunya va destinar més de 41,5 M€ al cooperativisme el 2024, i el Pla d’Impuls de l’ESS 2024-2027 de Barcelona consolida polítiques de digitalització i professionalització del sector.

Dins d’aquest ecosistema, el mapa Pam a Pam —que l’any 2024 superava les 1.500 iniciatives— recull diverses cooperatives de comunicació transformadora arreu de Catalunya. Konexiona opera en aquest nínxol de serveis de màrqueting i comunicació amb mirada ESS, acompanyant entitats del tercer sector en la seva visibilització i estratègia de marca. La creixent demanda de comunicació professional entre les entitats de l’ESS ofereix oportunitats de creixement per a cooperatives com Konexiona.

Reflexió crítica i propostes de millora

Konexiona desenvolupa campanyes de comunicació per a entitats de l’ESS i el tercer sector però hauria de valorar incorporar indicadors d’impacte social en els seus serveis per demostrar el valor afegit de la comunicació i mersurar l’impacte social que generen els seus projectes.

A més hi ha àmbits on podria aprofundir per enfortir la seva coherència amb l’ESS:

• Sostenibilitat ambiental: Incorporar polítiques explícites de sostenibilitat mediambiental (reducció de la petjada de carboni, materials reciclats en esdeveniments, compensació d’emissions) reforçaria l’eix ecosocial de l’ESS.
• Sensibilització en ESS: Aprofitar la seva experiència en comunicació per impulsar accions de divulgació sobre l’ESS dirigides a empreses convencionals, ampliant l’impacte social més enllà de la seva cartera habitual.
• Intercooperació ampliada: Establir aliances estratègiques amb altres cooperatives de comunicació del mapa Pam a Pam (La Fleca Digital, Crisàlide, Glam Comunicació) per compartir projectes i recursos, generant un ecosistema de comunicació transformadora més robust.

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona. (2024). Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2024-2027. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/

Associació Economia Social Catalunya. (s.d.). Qui som?. https://economiasocialcatalunya.cat/sobre-laescat/

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. (2024). El Baròmetre Cooperatiu Barcelona 2024 confirma la vitalitat del cooperativisme. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/

Generalitat de Catalunya. (2024). El Govern destina més de 41,5 M€ al cooperativisme. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/622063/

Konexiona Marketing Services. (s.d.). Agència. https://konexiona.com/agencia/

Pam a Pam – Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Serveis de comunicació transformadora. https://pamapam.cat/serveis-de-comunicacio-tranformadora/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (s.d.). Què és l’Economia Solidària?. https://xes.cat/economia-solidaria

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (2023). Balanç Social 2023. https://xes.cat/balanc-social-2023/

(logo d’Arç Cooperativa)

En aquesta entrada s’analitza el cas d’Arç Cooperativa com a exemple d’organització vinculada a l’economia social i solidària, posant el focus en el seu funcionament, el context del sector on opera i alguns dels reptes que pot afrontar.

Presentació de l’entitat

Arç Cooperativa és una entitat vinculada a l’economia social i solidària, fundada l’any 1983, que desenvolupa la seva activitat en l’àmbit de la mediació d’assegurances. Es tracta d’una cooperativa de serveis que treballa amb criteris ètics i socials, orientant la seva activitat a oferir cobertura asseguradora a persones, empreses i entitats que comparteixen valors relacionats amb la responsabilitat social i el compromís amb el territori. L’organització té la seva seu a Catalunya i forma part de diferents xarxes de l’economia solidària, fet que reforça la seva voluntat de contribuir a un model econòmic més responsable i orientat al bé comú.

Aplicació dels principis de l’economia social i solidària

L’activitat d’Arç Cooperativa es pot relacionar amb diversos principis de l’economia social i solidària. En primer lloc, el fet de funcionar com una cooperativa implica una estructura de governança basada en la participació i la presa de decisions col·lectiva. Aquest model organitzatiu busca situar les persones i les necessitats socials al centre de l’activitat econòmica, en lloc de prioritzar únicament el benefici econòmic.

Un altre aspecte rellevant és l’orientació cap a la transparència i la responsabilitat en la gestió dels recursos. A través de la mediació d’assegurances, la cooperativa promou serveis que tenen en compte criteris socials i ambientals, intentant orientar l’activitat financera cap a projectes i organitzacions que generin un impacte positiu.

A més, Arç forma part de diferents xarxes de l’economia solidària a Catalunya, fet que afavoreix la cooperació entre entitats i la creació d’un teixit econòmic basat en la confiança, el suport mutu i el compromís amb la comunitat.

Context del sector on opera l’organització

Arç desenvolupa la seva activitat dins del sector assegurador, un àmbit tradicionalment dominat per grans entitats financeres amb una forta orientació al benefici econòmic. En aquest context, iniciatives com Arç intenten oferir una alternativa que integri els principis de l’economia social i solidària en un sector on aquests valors no sempre són prioritaris.

A més, el sector assegurador és altament regulat i competitiu. Les grans companyies disposen de molts recursos i una gran presència al mercat, fet que pot dificultar el creixement de projectes més petits o amb una orientació social més marcada. Per això, organitzacions com Arç han de trobar un equilibri entre mantenir la seva viabilitat econòmica i alhora conservar els valors que defineixen el seu projecte.

Reflexió crítica i propostes de millora

Des d’una mirada crítica, un dels principals reptes d’aquest tipus d’organitzacions és augmentar la seva visibilitat dins del sector financer. Moltes persones encara desconeixen l’existència d’alternatives com les assegurances o les finances ètiques, fet que limita el seu potencial de creixement.

En aquest sentit, podria ser interessant reforçar les estratègies de comunicació i sensibilització per donar a conèixer millor aquest tipus de projectes i els valors que promouen. També podria ser útil impulsar iniciatives d’educació financera dirigides a la ciutadania, amb l’objectiu d’explicar com funcionen les finances ètiques i quin impacte poden tenir les decisions econòmiques en la societat.

Aquest tipus d’accions podrien ajudar a donar més visibilitat a projectes com Arç i a reforçar la connexió entre el sistema financer i les necessitats reals de les persones.

Conclusió

En definitiva, Arç Cooperativa és un exemple interessant de com els principis de l’economia social i solidària es poden aplicar en un sector tan rellevant com el de les assegurances. A través del seu model cooperatiu, la seva orientació cap a la responsabilitat social i la seva participació en xarxes de l’economia solidària, l’entitat promou una manera diferent d’entendre l’activitat econòmica.

Tot i els reptes que pot afrontar en un sector molt competitiu, iniciatives com aquesta mostren que és possible combinar viabilitat econòmica amb impacte social i compromís amb el territori.

Bibliografia

Arç Cooperativa. (s.d.). *Arç Cooperativa*. https://arc.coop

Organización Internacional del Trabajo. (2022). Resolución relativa al trabajo decente y la economía social y solidaria. https://www.ilo.org

REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (s.d.). Carta de principios de la economía solidaria. https://www.economiasolidaria.org

Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Pam a Pam: mapa de l’economia social i solidària. https://pamapam.org

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Responsabilitat social corporativa. https://biblioteca.uoc.edu/ca/biblioguies/biblioguia/Responsabilitat-Social-Corporativa/

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). L’Agenda 2030 i els ODS. https://biblioteca.uoc.edu/ca/biblioguies/biblioguia/LAgenda-2030-i-els-ODS/

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Economia i empresa: blog de la UOC. https://blogs.uoc.edu/economia-empresa/ca/

Hola a tothom!

He escollit la iniciativa d’Alternativa3 perquè treballa per promoure un comerç més just i responsable. És una cooperativa sense ànim de lucre que impulsa el comerç just, donant suport a petits productors de països del Sud global i assegurant que rebin un preu digne pels seus productes. A més, Alternativa3 fomenta el consum responsable i sostenible, i desenvolupa projectes per conscienciar la societat sobre la importància d’un model econòmic més solidari i respectuós amb les persones i el medi ambient.

Segon apartat

Descripció entitat

He escollit la iniciativa d’Alternativa3 perquè treballa per promoure un comerç més just i responsable. És una cooperativa sense ànim de lucre que impulsa el comerç just, donant suport a petits productors de països del Sud global i assegurant que rebin un preu digne pels seus productes. A més, Alternativa3 fomenta el consum responsable i sostenible, i desenvolupa projectes per conscienciar la societat sobre la importància d’un model econòmic més solidari i respectuós amb les persones i el medi ambient.

Alternativa3 aplica diversos principis de l’economia social i solidària. En primer lloc, promou el treball digne, ja que col·labora amb cooperatives de productors que garanteixen condicions laborals justes i salaris dignes. Això contribueix a millorar les condicions de vida de moltes comunitats productores. També destaca el principi de repartiment just de la riquesa, ja que el comerç just busca que els beneficis es distribueixin de manera més equilibrada entre totes les persones implicades en la cadena de producció.

Un altre principi important és la sostenibilitat ecològica. Alternativa3 promou productes elaborats amb criteris ecològics i respectuosos amb el medi ambient, com el cafè, el cacau o el sucre de comerç just. A més, fomenta un model de consum més responsable que té en compte l’impacte ambiental i social dels productes que comprem.

També es pot observar el principi de compromís amb l’entorn i la sensibilització social. L’entitat no només comercialitza productes, sinó que també realitza activitats educatives i de divulgació per conscienciar la societat sobre les desigualtats del comerç internacional i la importància d’un consum responsable.

Alternativa3 opera principalment en el sector del consum de productes alimentaris, especialment en la distribució de productes de comerç just com cafè, cacau o sucre. Aquests productes provenen majoritàriament de cooperatives de petits productors del Sud global i arriben al mercat europeu a través de xarxes de comerç just. Per tant, l’entitat forma part d’una cadena de producció i distribució que connecta el consum del Nord global amb la producció del Sud, intentant garantir relacions comercials més justes i transparents. En aquest context, també és rellevant el transport i la logística, ja que el moviment d’aquests productes implica desplaçaments internacionals i processos de distribució fins arribar a botigues, cooperatives de consum o entitats socials.

A nivell de productes, serveis i comerç, aquesta cooperativa comercialitza amb més de 400 productes ecològics i de comerç just, destacant el cafè, el cacau i el sucre, amb una producció anual d’aproximadament 100 tonelades de cafè, 600 tonelades de sucre i 20 tonelades de cacau. Els productes es preparen i distribueixen des del centre logístic de la cooperativa a botigues especialitzades, establiments de restauració i clients particulars, amb més de 500 punts de venda i una facturació anual d’uns 1.3 milions d’euros, gestionant al voltant de 12 llocs de treball. Aquesta escala operativa posa en relleu la importància de la logística i el transport d’última milla, ja que el moviment de centenars de tones de productes exigeix una gestió eficient i sostenible. A més, el fet de comercialitzar una gran quantitat de productes alimentaris de comerç just reflecteix l’aposta de la cooperativa per un consum responsable i sostenible, mentre que les activitats de venda online, formació i sensibilització reforcen la seva contribució al sector serveis i al compromís amb la comunitat.

Tot i que el comerç just intenta reduir desigualtats econòmiques i socials, també planteja alguns reptes des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental. El transport de productes des de països llunyans pot generar un impacte ecològic important. Per aquest motiu, una possible línia de millora seria continuar treballant en estratègies de logística més sostenible, per exemple prioritzant sistemes de transport amb menys emissions o optimitzant les rutes de distribució dins del territori.

També, es important destacar el paper del consumidor dins d’aquest model ja que encara que el comerç just ofereix alternatives més responsables, aquests productes sovint tenen un preu més elevat que els convencionals, cosa que pot limitar l’accés d’algunes persones. Per això, Alternativa3 podria reforçar les seves accions de sensibilització i educació per explicar millor l’impacte social del comerç just i fomentar un canvi en els hàbits de consum.

Finalment, també es podria potenciar encara més la col·laboració amb altres iniciatives de l’economia social i solidària, com cooperatives de consum locals o projectes d’agroecologia. Aquest tipus d’aliances podrien reforçar el treball en xarxa i contribuir a construir un sistema alimentari més just, sostenible i arrelat al territori. D’aquesta manera, Alternativa3 podria connectar encara més la seva activitat amb els principis de l’economia social i solidària.

Tercer apartat

Bibliografia

Alternativa3. (s. d.). Qui som. https://www.alternativa3.com

Alternativa3. (s. d.). Comerç just. https://www.alternativa3.com

Red de Economía Alternativa y Solidaria. (s. d.). Carta de principios de la economía solidaria. https://www.economiasolidaria.org

Coordinadora Estatal de Comercio Justo. (2022). El comercio justo en España 2022. https://comerciojusto.org

Fairtrade International. (s. d.). What is fairtrade? https://www.fairtrade.net

Pol Baqués Suñer

APARTAT II – ANÀLISI DE SOM ENERGIA I DELS PRINCIPIS ESS

2.1 Introducció a l’entitat

Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre fundada l’any 2010 a la ciutat de Girona (Catalunya). La iniciativa va sorgir impulsada per un grup de professors i estudiants vinculats a la Universitat de Girona amb l’objectiu de promoure un model energètic més sostenible, participatiu i basat en fonts renovables.

L’organització opera dins del sector energètic, concretament en la comercialització i producció d’electricitat d’origen renovable. El seu model es basa en el cooperativisme: les persones consumidores són alhora sòcies de l’entitat i participen en la presa de decisions mitjançant mecanismes democràtics.

Actualment, Som Energia s’ha consolidat com una de les cooperatives energètiques més importants de l’Estat espanyol, amb desenes de milers de persones sòcies i diversos projectes de generació d’energia renovable repartits pel territori.

2.2 Context del sector energètic

El sector energètic a Espanya ha estat tradicionalment dominat per grans companyies elèctriques. Aquest model centralitzat ha generat dependència de combustibles fòssils i una baixa participació ciutadana en les decisions energètiques.

En el context actual de transició energètica i lluita contra el canvi climàtic, han sorgit iniciatives que busquen alternatives més sostenibles i democràtiques. Les cooperatives energètiques, com Som Energia, representen una resposta des de l’economia social i solidària, promovent la producció d’energia renovable i la participació directa de la ciutadania en el sistema energètic.

2.3 Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària

Pel que fa els principis d’economia Social y Solidària (ESS) que l’entitat Som Energia aplica, des del meu punt de vista, són:

1. Gestió democràtica i participativa: Aplica el principi d’“una persona, un vot”, independentment del capital aportat. L’assemblea general és l’òrgan sobirà i existeixen grups locals territorials que fomenten la participació descentralitzada. Això reforça la democràcia econòmica i la coresponsabilitat de les persones sòcies.
2. Primacia de les persones sobre el capital: La finalitat no és maximitzar beneficis sinó garantir un accés ètic i transparent a l’energia renovable. Els excedents es reinverteixen en projectes de generació energètica o en la millora del servei.
3. Compromís amb el territori: Impulsa projectes propis de generació renovable i fomenta la sobirania energètica local, contribuint a un model descentralitzat.
4. Sostenibilitat ambiental i transformació social: No només comercialitza energia verda, sinó que promou consciència crítica sobre el model energètic i defensa una transició ecològica justa.

Cal considerar que el sector energètic és especialment estratègic en l’actual context de crisi climàtica, dependència energètica exterior i volatilitat dels preus. A l’Estat espanyol, el mercat elèctric ha estat tradicionalment dominat per grans corporacions, fet que ha generat barreres d’entrada importants i una notable concentració de poder econòmic. En els darrers anys, la transició energètica cap a fonts renovables, l’expansió de l’autoconsum i el desenvolupament de comunitats energètiques locals han començat a transformar aquest model. No obstant això, encara persisteixen obstacles regulatoris, financers i estructurals que dificulten una democratització plena del sistema energètic.

En aquest context, Som Energia representa una alternativa cooperativa rellevant dins d’un sector altament concentrat. La seva experiència demostra que les organitzacions vinculades a l’economia social i solidària poden operar també en àmbits estratègics i tecnològicament complexos, promovent un model energètic més sostenible, participatiu i orientat al bé comú.

Malgrat aquest clar alineament amb els principis de l’ESS, la cooperativa afronta diversos reptes que seran determinants per al seu desenvolupament futur. En primer lloc, la gestió de la participació en una cooperativa amb una base social molt àmplia pot comportar una implicació limitada d’una part de les persones sòcies. En aquest sentit, existeix el risc que la governança efectiva es concentri progressivament en els equips tècnics o en un nombre reduït de membres més actius. Per reforçar el principi democràtic propi del cooperativisme, podria ser interessant impulsar mecanismes de participació digital deliberativa, així com programes de formació cooperativa que facilitin una implicació més informada i activa de la base social.

En segon lloc, Som Energia s’enfronta al repte de créixer i consolidar-se sense perdre els valors que defineixen el projecte. L’escalabilitat de la cooperativa pot generar tensions entre l’eficiència operativa necessària per competir en el mercat energètic i el manteniment d’un model basat en la participació, la transparència i la sostenibilitat social. Per evitar l’adopció de dinàmiques pròpies del mercat convencional, podria ser útil reforçar les aliances amb altres iniciatives de l’economia social i solidària, així com promoure amb més intensitat projectes comunitaris d’autoconsum col·lectiu que enforteixin la dimensió territorial i comunitària del projecte.

Finalment, un altre àmbit de millora és la mesura i comunicació de l’impacte social i ambiental de l’organització. Tot i que la cooperativa ja contribueix a la transició energètica mitjançant la promoció d’energia renovable, seria positiu desenvolupar indicadors més visibles i sistemàtics que permetin avaluar aspectes com la reducció d’emissions de CO₂, l’impacte territorial dels projectes o el nivell real de participació democràtica de les persones sòcies. Una major transparència en aquests indicadors podria reforçar la legitimitat social del projecte i facilitar la seva replicabilitat en altres territoris.

En conclusió, Som Energia constitueix un exemple sòlid d’aplicació dels principis de l’economia social i solidària en un sector clau per al futur de les societats contemporànies. Tanmateix, la seva evolució dependrà en gran mesura de la capacitat de mantenir un equilibri entre creixement organitzatiu, participació democràtica i coherència amb els valors fundacionals que han inspirat el projecte des dels seus inicis.

APARTAT III – BIBLIOGRAFIA

• Enciende el cambio. Pásate a Som Energía. (2025, septiembre 19). economiasolidaria.org. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a: https://www.economiasolidaria.org/noticias/enciende-el-cambio-pasate-a-som-energia-una-cooperativa-que-produce-transporta-y-gestiona-energias-100-renovables/
• Impulsem l’Economia Social i Solidària. (s/f). Somenergia.coop. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a: https://www.somenergia.coop/ca/actualitat/ess/impulsem-leconomia-social-i-solidaria/
• J.-L., & Laville, L. (s/f). Economía solidaria, economía social, Tercer Sector: Las Apuestas europeas. Socioeco.org. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a: https://base.socioeco.org/docs/laville_jean-louis_-_ecomonia_solidaria_economia_social.pdf
• Som Energia. Qui som. Recuperat el 2 de març de 2026. Disponible a:  https://www.somenergia.coop
• Som Energia. (2024). Memòria social 2024. Recuperat el 2 de març de 2026. Disponible a: https://back.somenergia.coop/storage/app/media/DOCS/MS/CA/Memoria-Social-2024-CA.pdf
• Som Energia, un instrumento para la innovación social. (s/f). Alternativas económicas. Recuperat el 7 de març de 2026. Disponible a:  https://alternativaseconomicas.coop/som-energia-un-instrumento-para-la-innovacion-social