En la primera entrega del cas del Grup TEB,  vam poder detectar algunes iniciatives que incorporen tecnologies digitals que poden estar clarament en línia segons els objectius plantejats en la presentació d’en Ricard. En aquest sentit, semblarà interessant aprofundir en l’anàlisi de com la digitalització pot influir en el funcionament i el desenvolupament futur de l’entitat, identificant oportunitats, riscos i la detecció de possibles millores.

En l’àmbit de la governança i de la participació —elements centrals en qualsevol organització cooperativa— destaca el cas de TEBvist, la televisió digital impulsada per la mateixa entitat. Aquest projecte constitueix un exemple clar de com les tecnologies digitals poden contribuir a generar espais de comunicació i participació activa per a les persones amb discapacitat intel·lectual, a la vegada que milloren la visibilitat social del col·lectiu i reforcen la Comunitat de l’organització, sempre i quan siguin plantejats de manera FACIL pel treballador.

Pel que fa a la digitalització de l’activitat productiva, també serà interessant analitzar com el TEB desenvolupa i comercialitza diferents productes propis, alguns dels quals arriben a mercats internacionals com Suïssa o Alemanya. Aquest tipus d’activitat, amb tota seguretat implica l’ús de sistemes digitals de gestió logística i control de qualitat, fet que pot obrir noves oportunitats per millorar l’eficiència dels processos i ampliar la capacitat COMPETITIVA de l’organització sense perdre els seus valors socials.

D’altra banda, el TEB gestiona una gran diversitat de serveis —com programes d’habitatge, inserció laboral, activitats esportives o suport a les famílies— que generen una quantitat significativa d’informació i dades. En aquest sentit, l’anàlisi de com es gestionen aquestes dades pot resultar especialment rellevant, tant des de la perspectiva de l’eficiència organitzativa com des del punt de vista dels riscos associats al tractament de dades sensibles i a la necessitat de garantir-ne la protecció i l’ús RESPONSABLE.

Finalment, també s’han identificat algunes iniciatives relacionades amb la sostenibilitat ambiental, com la instal·lació d’una central fotovoltaica d’aproximadament 1000 m² de plaques solars, la renovació progressiva de vehicles elèctrics o en la gestió dels residus. En aquest àmbit, la digitalització podria jugar un paper rellevant mitjançant l’ús d’aplicacions o sistemes digitals de monitoratge que permetin optimitzar els consums energètics, millorar la gestió logística o facilitar la mesura de la SOSTENIBILITAT ambiental de les activitats desenvolupades per l’organització.

A partir d’aquests primers elements detectats, l’anàlisi posterior se centrarà en aprofundir amb més detall quines oportunitats i riscos pot comportar la digitalització pel GRUP TEB, així com les possibles estratègies per incorporar aquestes tecnologies d’una manera coherent amb els valors de l’ESS que estem estudiant.

En un món cada vegada més digital, la tecnologia s´ha convertit en una porta d´entrada o de sortida del mercat laboral, però que passa quan aquesta porta no hi pot accedir tothom? Aquesta és una pregunta que es plantegen moltes entitats de l´ESS com és el cas de Comunitat Activa.

Impulsada pel Grup ABD des de l´any 2011, Comunitat Activa treballa amb persones en situació de vulnerabilitat com són persones amb baixos nivells formatius o situacions irregulars per a poder facilitar la seva inserció sociolaboral. Ho fan a través d´un model basat en itineraris personalitzats que combinen orientació laboral, formació i suport social, es tracta d´un enfocament que posa a les persones al centre i que està alineat amb els valors fonamentals de l´ESS: cooperació, equitat i cohesió social.

Però en els darrers anys aquest model s´ha vist modificat amb l´aparició de la digitalització.

Tot i no ser una entitat tecnològica en el seu origen, Comunitat Activa ha anat incorporant les seves eines digitals en la gestió dels itineraris d´inserció facilitant el registre i el seguiment de les persones usuàries, això permet una major eficiència i personalització dels processos i poder així millorar la qualitat d´aquest acompanyament. A més aquesta digitalització té un paper important en la millora de les competències digitals que penso que són imprescindibles per accedir al mercat laboral. En aquest sentit, l´entitat contribueix a reduir la bretxa digital augmentant les oportunitats d´inserció de les persones participants.

També facilita la connexió amb el mercat de treball mitjançant diferents plataformes digitals i eines de recerca de feina en un món marcat per l´economia de plataformes i la digitalització dels processos de selecció. Amb aquestes eines poden reforçar la dimensió comunitària creant espais de comunicació i cooperació entre participants, professionals i entitats del territori.

Ara bé, la digitalització també comporta riscos importants, penso que el principal és la bretxa digital, ja que moltes persones no disposen ni dispositius ni competències digitals suficients amb la qual cosa pot generar noves formes d´exclusió social. A més, existeix una creixent dependència de plataformes externes, normalment controlades per grans empreses amb la qual cosa pot fer entrar en contradiccions amb els valors de l´ESS com la democràcia econòmica i la participació col·lectiva.

Des d´una visió crítica, la digitalització també pot afectar la governança i la participació amb el que es pot modificar la manera de prendre decisions i es relacionen les diferents parts de l´organització. Destacar que l´acompanyament sociolaboral es basa en una relació humana, la confiança i la proximitat amb la qual cosa una excessiva digitalització podria reduir aquests espais que són essencials en els processos d´inclusió social,

El repte per tant es de quina manera digitalitzar-se sense perdre els valors de l´ESS. En primer lloc, hauria de promoure la inclusió digital i garantir l´accés a dispositius, formació i acompanyament a les necessitats de les persones usuàries. En segon lloc, podria impulsar estratègies concretes de digitalització com

• Programes de capacitació digital bàsica adaptats als diferents perfils d´usuaris.
• Aliances amb empreses i entitats del territori per facilitar la inserció laboral.
• Desenvolupament de plataformes digitals alineades amb els valors de l´ESS i així reduir la dependència de les grans empreses.

Es fonamental poder incorporar una mirada ètica i inclusiva i poder garantir que la utilització de la tecnologia respecti criteris de justícia social, equitat i perspectiva de gènere. I haurà d´entendre la tecnologia com una eina complementària que ajudi a reforçar el treball social però que no substitueixi l’acompanyament humà.

 En el cas de Comunitat Activa demostra que la digitalització no és només una qüestió tecnològica sinó també social, econòmica i ètica. Haurà de repensar els models d´intervenció i adaptar-los a un entorn sense perdre l´essència. Com a entitat de l´ESS té una oportunitat clau: impulsar una digitalització inclusiva, crítica i transformadora que sigui capaç de generar impacte social.

Perquè, la veritable innovació no és només digital — és social.

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Impulsem l’ESS. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria

BLOC4BCN. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots. https://bloc4.coop/ess/

Grup ABD. (s.f.). Comunitat Activa: programa d’inserció sociolaboral.
https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/

Grup ABD. (2025). “Tejiendo futuro”: nova línia d’actuació de Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/tejiendo-futuro-la-nueva-apuesta-de-comunitat-activa-orientada-especialmente-a-las-personas-en-situacion-administrativa-irregular/

Grup ABD. (2026). Programa Orienta en Comunitat Activa.
https://abd.ong/inclusion-y-pobreza/el-programa-orienta-del-soc-ya-esta-en-marcha-en-comunitat-activa-sants/

Grup ABD. (s.f.). Comunidad Activa (descripció del programa).
https://abd.ong/programas/comunidad-activa/

Fundación Salud y Comunidad. (2024). Experiències d’inserció sociolaboral.
https://www.fsyc.org

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Què és l’Economia Social i Solidària?
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria

L’impacte de la digitalització en projectes d’autoocupació artesana, com Bauharum Handmade a la Cerdanya, planteja un escenari de tensions constants entre la supervivència comercial i els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS).

La Nadia Belchi opera actualment com a autònoma, una realitat que converteix la tecnologia en un pont indispensable per connectar el seu obrador amb mercats urbans, garantint la continuïtat d’un ofici tradicional al Pirineu.

Bauharum no és només una marca d’espelmes;,és un projecte d’artesania conscient que utilitza cera de soja natural, olis essencials purs i processos lliures de tòxics. Mitjançant eines com Shopify i Instagram, la Nadia ha aconseguit una projecció territorial que li permet ser econòmicament sostenible.

Tanmateix, tal com apuntava la companya Judith en el debat, aquest “pont” digital comporta el risc de dependre de plataformes extractives que poden desdibuixar la identitat artesanal sota les lògiques d’algorismes opacs.

Gràcies a la interacció a l’Àgora amb la Judith, la Laia i l’Alba, la meva anàlisi inicial ha evolucionat cap a una proposta de digitalització més pragmàtica i arrelada a la realitat de l’ESS:

• Transparència com a estratègia de valor: Una de les conclusions clau del debat és l’oportunitat d’utilitzar els canals digitals no només per a la venda, sinó per fer pedagogia. Com suggerien la Laia i l’Alba, digitalitzar la traçabilitat del producte, explicant l’origen de la cera de soja o els criteris de sostenibilitat i reforça el vincle amb el consum conscient sense suposar una inversió econòmica inassumible.

• La sobirania tecnològica com a camí gradual: Inicialment, la meva proposta se centrava en la implementació de sistemes complexos com Odoo. No obstant això, el feedback de la Laia sobre la manca de factibilitat per a una sola treballadora m’ha fet replantejar l’estratègia. L’aportació de l’Alba ha idonea: la sobirania digital s’ha d’entendre com un procés. En lloc de grans canvis, Bauharum pot apostar per eines cooperatives com CommonsCloud, guanyant autonomia poc a poc.

• De la solitud a la xarxa: La comparativa amb la cooperativa Konexiona  posa de manifest que el gran repte de la Nadia és la solitud tecnològica. Això ens referma en la idea que estar validada a Pam a Pam és la millor eina per a una autònoma: permet compartir recursos i coneixements, entenent que la sobirania digital és un repte que s’ha d’afrontar de manera col·lectiva.

Per acabar, la digitalització a Bauharum ha de ser un exercici de pragmatisme ètic. La clau no és només “estar a la xarxa”, sinó triar eines que serveixin per protegir l’ofici artesà, mantenint el control del relat i de les dades per garantir que la tecnologia estigui al servei de la vida i del territori.

Moltes gràcies!

Mariona

Arç Cooperativa. (s. d.). Web oficial. https://arc.coop/

Bauharum Handmade. (2026). Qui sóc: https://bauharum.com/es/pages/qui-sochttps://bauharum.com/es/pages/quien-soy

Espelt, R. (2026, 11 de març). La digitalització de l’economia social i solidària: Com la digitalització impacta o pot impactar en l’entitat? [Webinar]. Universitat Oberta de Catalunya.(Link de l’espai Canvas)

Fuster Morell, M., Espelt, R., i Renau, C. (2021). El cooperativisme de plataforma: una alternativa a l’economia digital extractiva. CIRIEC-Espanya, Revista d’Economia Pública, Social y Cooperativa, (102), 5-31. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

Hierro, A. (s. d.). [Xarxeta] La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic. Pangea. https://laweb.pangea.org/blog-pangea/xarxeta-mercat-social-tecnologic-2/

Pam a Pam. (s. d.). Bauharum Handmade. Mapa de l’Economia Solidària. https://pamapam.cat/mapa/

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). (s. d.). Què és l’Economia Social i Solidària? https://xes.cat/que-es-less/

Bona tarda.

Afegeixo el punt 2 i 3 per a Diomcoop

Aplicació dels principis de l’economia social i solidària:
Diomcoop és un exemple destacat d’organització que aplica els principis de l’economia social
i solidària (ESS). Aquest model econòmic posa al centre les persones, la
cooperació i el benestar col·lectiu per davant del benefici econòmic.
Un dels principis més importants és la gestió democràtica. En una cooperativa com
Diomcoop les decisions es prenen de manera participativa entre els socis, mitjançant
assemblees i espais de deliberació col·lectiva. Això permet que tots els membres tinguin
veu en el desenvolupament del projecte.
També destaca el principi de solidaritat i ajuda mútua. La cooperativa té com a objectiu
principal millorar les condicions de vida de persones que es troben en situacions
d’exclusió laboral. A través del treball cooperatiu es creen oportunitats laborals estables
i es facilita la integració social.
A més, Diomcoop mostra un fort compromís amb la comunitat. L’entitat participa en
activitats de sensibilització social per explicar la realitat de la migració i promoure una
convivència intercultural basada en el respecte i la inclusió.

Context econòmic i social en què opera Diomcoop:
Diomcoop opera en el context de l’economia urbana de Barcelona, una ciutat amb una
gran diversitat cultural però també amb importants reptes socials relacionats amb la
migració i la inclusió laboral.
Moltes persones migrants tenen dificultats per accedir al mercat laboral formal a causa
de barreres administratives, discriminació o manca d’oportunitats. Aquesta situació ha
fet que alguns col·lectius recorrin a activitats informals com la venda ambulant per poder
subsistir.
En aquest context, iniciatives com Diomcoop són especialment rellevants perquè
transformen activitats informals en projectes empresarials cooperatius que generen
ocupació digna. A més, la cooperativa opera en sectors com els serveis, els
esdeveniments o la moda sostenible, que són àmbits importants dins de l’economia urbana actual.

Salutacions

Núria

1. Breu descripció de l’entitat

L’Associació Esportiva Ciutat Vella (AECV) és una entitat sense ànim de lucre amb seu al carrer Maria Casas Mira, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. 

Va néixer l’any 1986 i la seva missió és promoure i participar activament en processos d’acció social als territoris, a través de l’esport i el lleure com a mecanismes de cohesió social per a la democratització de l’esport i l’economia social del territori. La seva visió és convertir-se en un referent en promoció esportiva, gestió d’equipaments i com un lleure educatiu amb una proposta alternativa, sostenible i que fa comunitat.

L’estructura i activitat de l’AECV, combina diferents línies d’actuació com: activitats escolars i extraescolars, casals i campus, escoles esportives, gestió d’instal·lacions esportives, projectes de transformació social i formació. A la seva web podem veure de la composició del seu equip de més de 120 professionals, dels quals un 70% són dones, el 80% són menors de 35 anys i el 60% tenen contractes indefinits.

Utilitzen les seves activitats principals per mostrar que l’esport no és només una pràctica física, sinó que serveix per a la inclusió i l’educació. A les escoles esportives promouen el respecte, el desenvolupament personal i la inclusió, juntament amb la pràctica de futbol sala, bàsquet, voleibol i arts marcials, poden combinar competició amb hàbits saludables i aprenentatge de valors.

2. Aplicació dels principis de l’Economia Social i Solidària (ESS)

• Enfocament a les necessitats humanes i al bé comú: Democratitzen l’accés a l’activitat física sense barreres econòmiques, socials, de gènere i culturals. Ofereixen activitats per a infants, joves, adults i gens grans amb serveis d’ajuts econòmics, activitats extraescolars i casals.
• Compromís amb la comunitat i el territori: L’AECV és una organització que està profundament compromesa i en contacte directe amb el districte de la Ciutat Vella i les seves persones. A la seva web, podem veure com defineixen aquesta proximitat com un valor institucional, amb unes accions justes i arrelades a la realitat local. Gràcies a això, tenen una gran capacitat d’identificar necessitats reals i convertir-les en respostes comunitàries.
• Interseccionalitat, igualtat i inclusió: Defensen la tolerància, el respecte i lluiten contra les discriminacions culturals, de gènere i socioeconòmiques. Ho fan a través de tenir unes escoles esportives enfocades a infants i joves del barri, en un entorn educatiu i segur. Promouen la participació de nenes i noies amb la festa de l’esport femení i que cada vegada més aconsegueixen que la participació en els esports de l’entitat sigui cada vegada més elevada.
• Dimensió i qualitat del treball: Amb els més de 120 professionals treballant a l’AECV, que el 60% siguin contractes indefinits, amb una forta presència de dones i de persones joves a la plantilla, podem dir que és molt positiu per l’estabilitat laboral que donen en un sector on predomina la temporalitat i la falta de contractes estables.
• Col·laboració, economia col·laborativa i treball en xarxa: La col·laboració és un valor principal per l’associació i aposten pel treball en xarxa i per una economia col·laborativa que fa créixer la comunitat i el teixit social. Participa en programes europeus com Erasmus+, desenvolupa espais orientats a formació i emprenedoria com Rabalora’t i fa activitats físiques i usos comunitaris amb l’Espai de Mar. No busca créixer només com a entitat, sinó que vol enfortir el territori i reforçar la lògica d’ecosistema.

     3. Dades rellevants del context en què opera

• Vulnerabilitat socioeconòmica: Ciutat Vella i Nou Barris són els districtes amb menor renda disponible per càpita, risc de pobresa relativa per districtes i tenen un percentatge elevat per sobre del 10% de les persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball.
  
  
• Interculturalitat i diversitat migratòria: Ciutat Vella és un dels barris més diversos de Barcelona, segons les dades oficials d’Idescat, a 1 de gener de 2025 tenia 112.290 habitants, dels quals 59.976 habitants eren de població estrangera, més de la meitat del districte és estranger.
  
  
• Desigualtats en la pràctica esportiva: Segons un estudi publicat el 2025 a revista Apunts Educació Física i Esports podem veure les desigualtats en activitat física d’adolescents a Catalunya, estan molt condicionades pel nivell socioeconòmic, el gènere i l’origen migratori. Per tant, no és només una intuïció per part de l’AECV, és una necessitat documentada.
  
  4. Reflexió crítica

L’AECV és una bona organització per ser analitzada des de l’ESS, té una missió social clara, objectiu d’inclusió, component educatiu, enfocament territorial i capacitat operativa real.
Té una gran coherència entre el seu discurs i l’activitat real. Els projectes esportius, línies de treball i iniciatives específiques per col·lectius vulnerables tenen una continuïtat forta i clara entre missió i execució.
La seva capacitat d’adaptació al context en què es troba és una de les seves fortaleses. Actua i planteja una resposta pel barri on té una baixa renda, alta diversitat migratòria i dificultats d’accés.

Els límits i aspectes millorables serien els següents:

• Transparència social i econòmica: Falta més informació pública de pressupostos i fonts de finançament, indicadors d’impacte social anual o percentatge d’ingressos propis vs. subvencions.
• Governança democràtica poc visible: No es pot identificar a la seva web com participen els joves, les famílies o els socis en la presa de decisions.
• Sostenibilitat ambiental poc desenvolupat: Hi ha poca informació sobre les pràctiques ecològiques que fan.
• Dependència de finançament públic i projectes: Hi ha risc que aquesta dependència limiti l’autonomia estratègica de l’associació.
  
  5. Propostes de millora per connectar encara més amb l’ESS

• Publicar una memòria amb indicadors clau de l’ESS anual: Participants becats, participació femenina, inserció laboral de joves formats a les escoles, permanència… Això reforçarà la transparència i demostrar retorn social.
• Fer visible la governança democràtica: Incorporar a la seva web els òrgans del govern, dels mecanismes de participació i la composició de la junta. Visibilitzar els canals on famílies, joves i treballadors puguin participar.
• Incorporar una política ecològica operativa: Formalitzar compromisos ambientals mesurables com la compra de material esportiu amb criteris socials i ambientals, reducció de residus en activitats i campus i mobilitat sostenible als esdeveniments.
• Crear un sistema de beques i tarifació social més visible: S’hauria de poder seguir millor el model de tarifació social, els criteris d’accés i els resultats.
  

  6. Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Associació Esportiva Ciutat Vella. (2020, 29 enero). L’Associació Esportiva Ciutat Vella des de dins [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=LNsw8yrc4dc

Espai de Mar. (2024, 19 febrero). Centre – espai de mar. https://espaidemar.cat/centre/

Ravalora´t Social Coworking Barcelona. (2025, 19 junio). Conecta, colabora y crece en el Raval – Ravalora´t Social Coworking Barcelona. Ravalora´T Social Coworking Barcelona. https://ravalorat.cat/es/inicio/

Finderwilber. (2025, 30 septiembre). Desigualtats en l’activitat física de l’adolescència a Catalunya: influència del nivell socioeconòmic, la. Apunts Educación Física y Deportes. https://revista-apunts.com/ca/desigualtats-en-lactivitat-fisica-de-ladolescencia-a-catalunya-influencia-del-nivell-socioeconomic-la-immigracio-i-el-genere/

Escoles esportives – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/escoles-esportives/

Idescat. Población a 1 de enero. Total y extranjera. Barcelona. Ciutat Vella. Liberia. (s. f.). https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0&geo=dis%3A08019301&lang=es&nac=d223

Nosaltres – AECV. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/qui-som/

Oferta deportiva en edad escolar. (s. f.). https://www.plaesportescolarbcn.cat/es

Portal Barcelona Dades. (s. f.). https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/ca/report/esd

Anàlisi del paper transformador d’una cooperativa en l’enfortiment de l’ecosistema d’economia social i solidària local

Introducció

En un context global marcat per desigualtats creixents i per la necessitat de repensar els models econòmics dominants, l’economia social i solidària (ESS) emergeix com una proposta que posa les persones, la comunitat i el bé comú al centre de l’activitat econòmica.

Aquest estudi es centra en el cas d’Icaria Acció Socioeducativa, cooperativa amb seu a Reus que desenvolupa projectes socioeducatius orientats a infants, joves i famílies. L’objectiu és analitzar com aquesta entitat aplica els principis de l’economia social i solidària en la seva activitat i quin potencial té per contribuir a l’enfortiment d’un ecosistema cooperatiu territorial.

Icaria: context socioeconòmic

Icaria Acció Socioeducativa és una cooperativa de treball sense ànim de lucre amb seu a Reus que participa activament en la dinamització de projectes socials i comunitaris. La cooperativa desenvolupa serveis d’educació, recerca i divulgació, dinamització comunitària, i consultoria i desenvolupament local orientats a promoure projectes transformadors arrelats al territori.

El sector socioeducatiu té un paper rellevant dins de l’economia social catalana. Segons dades de la Generalitat de Catalunya (2020), una part significativa de les entitats d’economia social desenvolupen serveis vinculats a l’educació, l’acció social i la dinamització comunitària. Aquestes iniciatives contribueixen a generar ocupació, reforçar el teixit associatiu i donar resposta a necessitats socials que sovint no són plenament cobertes pel mercat o per les institucions públiques.

En aquest context, la ciutat de Reus compta amb diverses iniciatives vinculades a l’economia social que operen en àmbits com l’educació comunitària, l’acció social o la dinamització cultural. Icaria participa en aquest ecosistema col·laborant amb institucions públiques com l’Ajuntament de Reus i en iniciatives territorials com la Comunalitat Urbana Reus Sud, projecte que promou la cooperació entre entitats i el desenvolupament de circuits econòmics locals més resilients.

Aplicació dels principis de l’economia social i solidària

L’activitat d’Icaria reflecteix diversos principis fonamentals de l’economia social i solidària.

En primer lloc, la cooperativa es basa en un model de gestió democràtica, propi de les organitzacions cooperatives, en què les persones sòcies participen en la presa de decisions i en la definició de les línies estratègiques de l’entitat. Aquest model fomenta la implicació i la responsabilitat compartida dins del projecte.

En segon lloc, Icaria prioritza el valor social de l’activitat econòmica i la intercooperació: col·laborant amb altres entitats per multiplicar l’impacte social. Els seus projectes educatius i comunitaris busquen millorar les condicions de vida de les persones i reforçar els vincles socials del territori. Aquesta orientació cap al bé comú és un dels elements definitoris de l’economia social. Tal com assenyalen López‑Arceiz et al. (2023), les organitzacions sense ànim de lucre de l’àrea mediterrània adopten models d’empresa social híbrids per reforçar la seva sostenibilitat. Icaria aplica estratègies similars, combinant serveis comunitaris amb assessorament a empreses i emprenedores, la qual cosa li permet consolidar el seu impacte social al territori.”

Finalment, la cooperativa mostra un fort arrelament territorial, col·laborant amb diverses iniciatives socials i comunitàries de la ciutat. “Segons Salido‑Andres et al. (2022), les empreses socials exerceixen un paper clau en el consum sostenible i en la creació de xarxes col·laboratives. Icaria, amb els seus projectes d’educació, divulgació i assessorament, contribueix a aquests objectius, reforçant la consciència social i establint vincles sòlids amb altres entitats ESS locals.” Aquest treball en xarxa permet ampliar l’impacte social de les activitats i generar dinàmiques de cooperació entre entitats del territori.

Reflexió crítica i propostes de millora

Malgrat el potencial transformador de l’economia social i solidària, un dels reptes principals és la fragmentació de les iniciatives existents i la manca de visibilitat del sector.

En aquest context, cooperatives com Icaria podrien jugar un paper rellevant com a agents dinamitzadors de l’ecosistema local d’economia social. El desenvolupament d’una cartografia de l’ecosistema d’economia social i solidària de Reus podria no només facilitar la identificació d’actors i relacions existents, sinó també esdevenir una eina estratègica per impulsar noves formes d’intercooperació territorial.

A més, es podrien impulsar espais periòdics de trobada entre entitats d’economia social, que permetessin compartir coneixement, generar projectes col·laboratius i reforçar les relacions entre iniciatives del territori. Finalment, seria interessant potenciar estratègies de visibilització de l’economia social, mitjançant activitats educatives, culturals o comunitàries que apropin aquestes experiències a la ciutadania.

Aquestes accions podrien contribuir a consolidar una xarxa d’economia social més robusta i a ampliar l’impacte de les iniciatives existents.

Conclusions

L’anàlisi d’ Icaria Acció Socioeducativa mostra com una cooperativa local pot aplicar de manera efectiva els principis de l’economia social i solidària a través de projectes educatius i comunitaris orientats al bé comú. La seva activitat contribueix a reforçar la cohesió social i a generar dinàmiques de cooperació al territori.

Experiències com aquesta mostren també com les iniciatives d’economia social poden actuar com a laboratoris locals d’innovació social, generant respostes comunitàries a necessitats socials que sovint queden fora de les dinàmiques del mercat convencional.

Referències:

Reus.Cat. (s. f.). La redacció del Pla d’Acció de l’Economia Social, Solidària i Cooperativa de l’Ajuntament de Reus continua endavant amb la incorporació de nous agents. Ajuntament de Reus. https://www.reus.cat/noticia/la-redaccio-del-pla-daccio-de-leconomia-social-solidaria-i-cooperativa-de-lajuntament-de

Bases de  la llei d’economia  social i solidària. (2020). En treball.gencat.cat. Recuperado 2 de marzo de 2026, de https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2020/12/BasesLLeiESS.pdf

L’Economat SCCL. (2024, 11 junio). ICARIA COOPERATIVA – Coop Camp. Coop Camp. https://coopcamp.cat/entitat/icaria-cooperativa/

Salido-Andres, N., Garcia-Rodriguez, N., & Cachero-Martinez, S. (2022). Connecting Social Enterprises and Sustainable Consumption: SystematicReview,BibliometricAnalysis,andConceptualFramework. En www.mdpi.com. https://www.mdpi.com/2071-1050/14/20/13428

López-Arceiz, F. J., Bellostas, A., & Rivera, P. (2023). Are Mediterranean Nonprofits Adopting the Social Enterprise Model? En link.springer.com. https://link.springer.com/article/10.1007/s11266-023-00576-w

La cooperativa Artijoc porta més de 25 anys treballant per a una educació autònoma a través del joc respectuós i sostenible. Aquesta organització es defineix principalment pels valors de justícia social, feminisme i anticapitalisme; a més de definir-se com a Economia Social i Solidària.

En primer lloc, les accions que duen a terme com a Economia Social i Solidària són construir espais de joc lliure i coeducació, des de Puput elaboren estructures de joc amb una perspectiva inclusiva i coeducadora, per a què els patis puguin ser experiències de joc lliure, per a què descobreixin l’entorn i que proporcionin als infants aprenentatges segurs i dinàmics; defensar l’economia circular, a l’hora d’elaborar els seus productes, ho fan a través del Banc de Recursos per defensar l’economia circular. Tampoc són partícips de preus low cost i de campanyes com el Black Friday; cooperar amb altres projectes per transformar la societat, per una banda, quan han de fer enviaments propers a la seva seu, utilitzen enviaments cicló-logístics a través de Maraki en bicicleta, SCCL. Per altra banda, quan han de fer desplaçaments de més distància, ho fan a través de vehicles de Som Mobilitat; utilitzar energia verda de Som Energia a la botiga, a l’oficina i al taller.

En segon lloc, a l’hora d’escollir les joguines de la seva cooperativa, ho fan tenint en compte diferents criteris pedagògics, socials i ambientals, són que permetin llibertat de joc i creació sense límits, descarten la classificació per gènere, consciencien als proveïdors de la importància d’escollir colors i aspectes per tal d’ajudar a la desestigmatització de les joguines, escullen les joguines tenint en compte la seva qualitat, defensen que els animals visquin en els seus habitats, rebutjant qualsevol joguina que faci referència a crics, zoològics o que pateixin algun tipus de maltractament, tenen en compte la procedència prioritzant els que són de km 0, i que ofereixen diverses propostes de joc per a cada etapa del desenvolupament dels infants.

Aprofito per destacar un projecte educatiu que està duent a terme la cooperativa anomenat “Quan sobre la maleta, s’obre la conversació”, finançat pel Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte consisteix en oferir als centres educatius maletes plenes de jocs i llibres que fomenten el diàleg de diferents temes però des d’una perspectiva coeducativa i inclusiva. El seu objectiu és promoure l’escolta, la reflexió i el pensament crític en infants de primària i secundària.

Per últim, la cooperativa també disposa d’un obrador de jocs (anomenat Puput) des d’on construeixen les estructures de fusta pels patis de les escoles. El disseny el duen a terme amb la intenció de promoure espais de descobriment, relació, experimentació i moviment.

BIBLIOGRAFIA

Artijoc. (s.f.) Quiénes somos. https://www.artijoc.com/index.php/es/quienes-somos

Artijoc. (s.f.) La tienda de Artijoc. https://www.artijoc.com/index.php/es/la-tienda-de-artijoc

Artijoc. (s.f.) Cuando se abre la maleta, se abre la conversación. https://www.artijoc.com/es/biblioteca-coeducativa

Artijoc. (s.f.) Puput, el obrador de juegos. https://www.artijoc.com/index.php/es/puput

L’entitat Arrels Sant Ignasi és una organització social situada a Lleida que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones sense llar o amb dificultats socials greus. La seva missió és acompanyar aquestes persones perquè puguin millorar la seva qualitat de vida, recuperar autonomia i tornar a formar part activa de la societat.

Aquesta entitat està vinculada a la xarxa d’Arrels Fundació, que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social a diferents llocs de Catalunya. A través de diversos programes socials, ofereix serveis d’acollida, alimentació, suport emocional, formació i inserció laboral.

Un dels principis de l’economia social i solidària és posar les persones al centre de l’activitat, prioritzant el benestar social per davant del benefici econòmic. En el cas d’Arrels Lleida, aquest principi és molt clar, ja que totes les seves activitats estan orientades a donar suport a persones que es troben en situacions molt difícils. L’objectiu principal no és obtenir beneficis, sinó generar impacte social positiu.

Un altre principi important és la inclusió social i la reducció de les desigualtats. Arrels treballa directament amb persones que sovint han quedat fora del sistema social o laboral. Mitjançant tallers ocupacionals, activitats formatives i programes d’inserció, l’entitat intenta crear oportunitats perquè aquestes persones puguin recuperar autonomia i accedir al mercat laboral.

També es pot observar el principi de participació i comunitat. Moltes de les activitats d’Arrels es desenvolupen gràcies a la col·laboració de voluntaris i voluntàries, així com a la implicació de la comunitat local. Aquesta participació reforça els vincles socials i promou una economia més basada en la solidaritat i la cooperació.

Pel que fa al context en què opera l’organització, cal tenir en compte que el fenomen del sensellarisme i la pobresa urbana és una realitat present en moltes ciutats, també a Lleida. Factors com la dificultat d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral o problemes personals poden portar algunes persones a situacions d’exclusió social. En aquest context, entitats com Arrels tenen un paper molt important com a suport complementari a les polítiques públiques.

Tot i la seva tasca positiva, també es poden plantejar algunes propostes de millora per reforçar encara més la seva connexió amb els principis de l’economia social i solidària. Per exemple, l’entitat podria potenciar encara més projectes d’economia social vinculats a la inserció laboral, com cooperatives socials o iniciatives productives gestionades amb la participació de les persones usuàries.

Una altra possible millora seria augmentar la sensibilització social sobre el sensellarisme. Moltes vegades aquestes situacions són invisibles o poc conegudes per la població. Desenvolupar més activitats educatives o campanyes de sensibilització podria ajudar a generar més consciència social i implicació ciutadana.

En conclusió, Arrels Lleida és un exemple d’organització que treballa d’acord amb molts dels principis de l’economia social i solidària, especialment pel seu enfocament en la dignitat de les persones, la solidaritat i la inclusió social. Tot i això, sempre hi ha marge per continuar innovant i reforçant els mecanismes que permetin crear una societat més justa i cohesionada.

Bibliografia (APA)

Arrels Sant Ignasi. (s.d.). Qui som i què fem.

Arrels Fundació. (s.d.). Projecte social i acció contra el sensellarisme.

Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Principis de l’economia social i solidària.

SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan el necessiten sense haver-lo de tenir en propietat

L’organització es defineix com un projecte col·lectiu format per persones i organitzacions que volen impulsar una mobilitat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Segons la pròpia cooperativa, no es tracta d’una empresa convencional, sinó d’una iniciativa col·lectiva on els membres decideixen conjuntament el futur del servei.

Aquesta forma d’organització està alineada amb diversos principis de l’Economia Social i Solidària (ESS). En primer lloc, Som Mobilitat aplica el principi de gestió democràtica, ja que és una cooperativa de consum on les persones sòcies són les propietàries de l’organització i participen en la presa de decisions. En aquest tipus d’organització cooperativa, el control no depèn del capital aportat sinó de la participació dels membres.

Un altre principi de l’ESS present en aquesta iniciativa és la primacia de les persones i del bé comú per sobre del benefici econòmic. Som Mobilitat es defineix com una cooperativa sense ànim de lucre i té com a objectiu principal transformar el model de mobilitat actual, basat en el vehicle privat de combustió, cap a un sistema més sostenible i saludable per a les persones i el medi ambient.

També es pot observar el principi de sostenibilitat ambiental, que és central en l’activitat de la cooperativa. El servei principal consisteix en el lloguer de vehicles 100 % elèctrics i compartits, que els usuaris poden reservar per hores o dies a través d’una aplicació mòbil. Aquest sistema permet reduir la necessitat de tenir un cotxe en propietat i, per tant, disminuir el nombre de cotxes per habitant i total.

Pel que fa al context en què opera l’organització, Som Mobilitat forma part del sector de la mobilitat sostenible i compartida. Aquest sector busca alternatives al model tradicional de transport basat en el vehicle privat.

Un altre aspecte rellevant és que Som Mobilitat també contribueix a l’expansió del model cooperatiu de mobilitat a escala internacional. A través d’una altra cooperativa vinculada al projecte, es proporciona suport tecnològic i coneixement a altres iniciatives que volen crear cooperatives de mobilitat compartida en diferents territoris. Aquest suport facilita que altres projectes puguin desenvolupar serveis similars, fomentant així la replicació del model cooperatiu i reforçant la cooperació entre iniciatives de mobilitat sostenible.

Una possible línia de millora seria reforçar la col·laboració amb administracions públiques i altres entitats del territori per integrar el servei dins d’un sistema de mobilitat més ampli que inclogui transport públic, bicicleta o altres formes de mobilitat sostenible. Aquest tipus d’aliances podrien facilitar la transició cap a un model de mobilitat més sostenible i coherent amb els principis de l’economia social i solidària.

En conclusió, Som Mobilitat és una iniciativa clarament vinculada als principis de l’ESS, ja que combina una organització cooperativa, participació democràtica, absència d’ànim de lucre i objectius ambientals i socials. El seu model de mobilitat compartida amb vehicles elèctrics representa una alternativa al model tradicional de transport i contribueix a promoure formes de mobilitat més sostenibles i col·laboratives.

Recurs audiovisual de suport
Afegeixo aquest vídeo de presentació de Som Mobilitat.

BIBLIOGRAFIA

Som Mobilitat. (2025). Som Mobilitat. www.sommobilitat.coop

Fiare Banca Ètica. (2022). Som Mobilitat. ¿Qué es lo que os impulsó a crear un proyecto para promover la movilidad eléctrica?. www.fiarebancaetica.coop/sommobilitat/

The Mobility Factory (2025). The Mobility Factory. www.themobilityfactory.coop

Ecocotxe. (2025) Ecocotxe. https://www.ecotxe.coop/

He escollit Sostre Cívic perquè considero que és una entitat que exemplifica molt bé com l’economia social i solidària pot oferir alternatives reals a problemes estructurals. En aquest cas, l’accés a l’habitatge.

Sostre Cívic impulsa el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, en què la propietatS dels immobles és col·lectiva i recau en la cooperativa, mentre que les persones sòcies accedeixen a un dret d’ús estable i de llarga durada. Això fa que l’habitatge no funcioni com un bé de compravenda orientat a l’especulació, sinó com un bé d’ús vinculat als costos reals del projecte.

Des del punt de vista de l’ESS, hi identifico diversos valors clau. En primer lloc, el no lucre i la propietat col·lectiva, perquè el model limita la mercantilització de l’habitatge. En segon lloc, la governança democràtica, l’autogestió i la dimensió comunitària, ja que les persones sòcies participen en la presa de decisions i en la definició de la convivència. També hi veig accessibilitat i inclusió, perquè el model busca oferir una alternativa més estable que la compra o el lloguer convencionals. Finalment, també incorpora valors com la sostenibilitat, la intercooperació i la transparència.

L’activitat de Sostre Cívic s’insereix en un context marcat per l’augment dels preus de compra i lloguer i pel baix pes de l’habitatge social a Espanya en comparació amb altres països europeus. En aquest escenari, el model cooperatiu en cessió d’ús em sembla especialment rellevant perquè no només respon a necessitats residencials concretes, sinó que planteja una alternativa estructural orientada al bé comú.

A partir del feedback rebut i de la meva anàlisi, considero que el model és molt coherent amb els principis de l’ESS, però també afronta reptes importants. Els tres principals que hi veig són el finançament, la disponibilitat de sòl o edificis en condicions adequades i la necessitat de créixer sense perdre qualitat democràtica interna. Per això, una possible línia de millora seria reforçar els instruments públics de suport, facilitar convenis amb administracions per ampliar el parc disponible i vincular el creixement a mecanismes estables de participació i governança.

En conjunt, valoro Sostre Cívic com una iniciativa clarament alineada amb l’economia social i solidària, perquè combina propietat col·lectiva, finalitat social, participació democràtica i orientació al bé comú en un àmbit tan central com l’habitatge.

Recurs audiovisual de suport
Afegeixo aquest vídeo de presentació de Sostre Cívic perquè ajuda a visualitzar de manera sintètica el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i el seu impacte social:

Fonts consultades

Housing Europe. (2025). The state of housing in the EU 2025: Trends in a nutshell.
https://www.housingeurope.eu/wp-content/uploads/2025/10/the_state_of_housing_in_the_eu_2025_trends-in-a-nutshell_digital.pdf

Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). (2024). PH4.2 Social rental housing stock (OECD Affordable Housing Database).
https://www.oecd.org/content/dam/oecd/en/data/datasets/affordable-housing-database/ph4-2-social-rental-housing-stock.pdf

REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2022). Carta de principios de la economía solidaria.
https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2022/06/Carta_de_la_Economia_Solidaria_2022_cat.pdf

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). Qui som.
https://sostrecivic.coop/qui-som/

Universitat Pompeu Fabra–Barcelona School of Management. (2024). Cooperatives d’habitatge: Noves tendències en creació, gestió i finançament.
https://www.bsm.upf.edu/documents/2024-upf-bsm-catedra-habitatge-cooperatives-ca.pdf