Primer de tot definim les monedes socials com un tipus de moneda alternativa que s’utilitza dins d’una comunitat o grup social específic. A diferència de la moneda tradicional, basada en el valor econòmic de mercat, la moneda social es fonamenta en la cooperació, la confiança mútua i l’intercanvi de serveis i béns entre els membres d’una comunitat. Aquesta no substitueix l’euro, sinó que activa circuits d’intercanvi que el mercat convencional no cobreix.

En el cas de Club FEM, una moneda social podria ser una eina valuosa no tant per generar ingressos com per enfortir els vincles comunitaris i fer visible el treball solidari que l’entitat ja genera a Mataró. Gràcies l’anàlisi inicial i del debat amb els companys i companyes, he pogut millorar, afegir i corregir punts, pel DAFO definitiu.

DAFO FINAL

Fortaleses

Club FEM compta amb un fort arrelament territorial a Mataró i una xarxa consolidada d’entitats i administracions col·laboradores. Els seus valors són plenament coherents amb els principis de l’Economia Social i Solidària, fet que facilitaria l’adhesió a una iniciativa d’aquest tipus sense cap contradicció interna. A més, la diversitat d’activitats que ofereix com poden ser 7 diferents esports, genera un ampli ventall de serveis susceptibles d’intercanvi no monetari. Tot plegat es sustenta en un fort capital social basat en la confiança i el compromís de les persones que formen la comunitat del club.

Precisament aquesta xarxa de confiança preexistent és, com assenyala Corrons, la condició indispensable per fer funcionar qualsevol moneda social.

Oportunitats

Participar en una moneda local podria crear una xarxa de reciprocitat amb entitats i serveis de proximitat a Mataró. A partir del feedback rebut, queda clar que la moneda seria més resilient si es focalitzés en serveis locals de valor completament intern com fisioteràpia, formació esportiva, suport logístic o activitats culturals, on el cercle d’intercanvi es pot tancar amb facilitat, evitant la “trampa de la liquiditat” que apareix quan els intercanvis depenen de proveïdors externs que necessiten euros.

Una oportunitat especialment potent seria utilitzar la moneda per reconèixer i compensar el voluntariat mitjançant crèdits o bancs del temps, donant visibilitat a una feina que sovint passa desapercebuda. Tal com s’ha debatut amb els companys, si la moneda es concep com un acord comunitari autogestionat per les pròpies famílies i voluntaris i no com una tasca administrativa de l’entitat, esdevé una eina d’apoderament real que no sobrecarrega l’equip gestor.

A llarg termini, podria reduir la dependència de subvencions externes i posicionar Club FEM com a referent de l’ESS al territori.

Debilitats

Els recursos humans i econòmics de l’entitat són limitats. Si la moneda social es planteja com una càrrega administrativa centralitzada, el risc de sobrecarregar l’equip és real. Per això, el model de gestió és clau: una estructura descentralitzada i autogestionada per la pròpia comunitat reduiria aquesta debilitat considerablement.

Cal tenir en compte també que algunes participants poden presentar barreres digitals o cognitives que dificultin l’ús d’una moneda complementària digital. Com s’ha apuntat en el debat, dissenyar un sistema senzill i accessible, fins i tot en format físic o híbrid que seria fonamental per garantir que la tecnologia no esdevingui una barrera d’exclusió, contradient la missió inclusiva de l’entitat.

Finalment, la dependència del finançament públic en euros, amb normatives de justificació rígides, limita la flexibilitat per integrar formalment aquest tipus de sistemes en la gestió econòmica de l’entitat.

Amenaces

El principal risc és la falta de massa crítica: si la moneda no aconsegueix prou actors implicats al territori, la iniciativa perd sentit i pot generar frustració. Ara bé, com s’ha reflexionat en el debat, la xarxa d’entitats de Mataró amb les quals Club FEM ja col·labora podria ser el motor inicial per garantir prou moviment des del primer dia, convertint una amenaça en una oportunitat de consolidació gradual.

Hi ha també el risc de friccions legals i administratives amb el marc de finançament públic, i el d’exclusió involuntària de les participants més vulnerables si el sistema no es dissenya amb perspectiva d’accessibilitat. Si la implicació dels actors locals és insuficient, la iniciativa pot quedar inactiva i generar un desgast innecessari per a l’equip gestor.

A continuació adjunto el DAFO FINAL:   DAFO FINAL

Reflexió crítica

L’anàlisi d’aquest DAFO, enriquit pel debat amb els companys, posa de manifest que el potencial d’una moneda social per a Club FEM no és principalment econòmic, sinó relacional i polític. La moneda seria, sobretot, una manera de nomenar i fer visible el valor del que ja existeix: la cooperació, el voluntariat, la confiança i el suport mutu que sostenen l’entitat cada dia.

Els reptes principals no són tècnics sinó de disseny comunitari: qui governa la moneda, qui hi té accés, quins serveis hi participen i com s’evita que es converteixi en una càrrega per als qui ja fan molt. Les finances ètiques i les monedes socials només funcionen quan la comunitat és propietària de l’eina, no quan l’eina és propietat d’una estructura centralitzada. Aquesta és, potser, la lliçó més important del debat i dels recursos d’aprenentatge d’aquest repte.

Bibliografia

• Corrons, A. (webinar UOC): La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament local
• Entrevista sobre La Turuta (recurs d’aprenentatge R3, UOC)
• Pàgina oficial del Club FEM: https://clubesportiufemesportmataro.blogspot.com/
• Exemples de monedes socials a Espanya: https://www.adriver.org/MonedaSocial/espana.html

Eines d’IA

He fet servir la IA, bàsicament per saber una mica més d’altres tipus de monedes socials, per exemples de DAFOS de companyies grans, i per l’ortografía de l’escrit.

En aquest analisis, el cas de ClubFem, observem la digitalització com el centre del projecte, on aquesta pot crear oportunitats i reptes en la economia social i solidària (ESS).

En el cas de el ClubFem, la digitalització no és només una eina de suport, si no és la base del funcionament d’aquest projecte. La plataforma digital connecta persones facilita la participació i permet compartir activitats, experiències i serveis. Aquesta digitalització ajuda a crear una comunitat que dóna suport on el web actua com un espai de trobada i amplia el abast del projecte fora del territori local.

A nivell intern, la digitalització millora la organització i la gestió del projecte, les eines digitals ajuden a coordinar activitats i comunicar amb les persones participants. Aquestes també aporten a fer un seguiment del funcionament de la comunitat i augmenten la eficiència de la entitat.

Personalment trobo molt important reforçar la idea que la tecnologia no és neutra després del debat amb els companys i les companyes. Aquesta pot influir en la comunicació, on l ús de plataformes comunes com WhatsApp o Facebook la facilita. No obstant l’ús d’aquestes també crea una dependència de models de negoci que fan servir dades que estan lluny dels valors del ESS i que no coincideixen amb els models de negoci.

En aquest cas, un risc és la dependència tecnològica que es produeix quan es treballa amb plataformes externes que no donen transparència i no donen control sobre les dades. Jo percebo que la manca de transparència i la manca de control sobre les dades augmenten el risc.

Un altre repte és la bretxa digital, ja que no totes les persones tenen el mateix accés i no tenen les mateixes competències digitals. La bretxa digital limita la participació i possa en risc el caràcter inclusiu del projecte.

Davants de els reptes, la necessitat de digitalització amb els valors de el ESS és clara i el projecte necessita una digitalització que segueixi aquests valors.  L’ús de programari lliure i ètic és una alternativa ja que permet adaptar les eines a les necessitats del projecte, garantin aixi la sobirania tecnològica i evitar les dependències externes. El debat ha destacat que combinar el espai digital amb les trobades presencials és fonamental, ja que aquest equilibri reforça els vincles comunitaris, evitan que la relació entre les persones es limiti només a l’àmbit digital.

Finalment, cal apostar per una gestió clara i responsable de les dades, ja que dóna confiança a les persones i reforça la coherència del projecte amb els principis de l’economia social i solidària. Crec que això és fonamental per a la comunitat.

En conclusió, la digitalització és una gran oportunitat per a ClubFem. Però aquesta només serà un canvi real si la digitalització treballa amb una mirada crítica. El que importa és que la digitalització posi la tecnologia al servei de les persones i no al revés.

Bibliografia:

https://clubfem.wixsite.com/clubfem

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2020). Principis de l’economia social i solidària

Ajuntament de Barcelona (2019). Estratègia d’Impuls de l’Economia Social i Solidària