En el context de l´Economia Social i Solidària (ESS) les eines com les finances ètiques, els bancs dels temps i les monedes social es plantegen com a mecanismes per a reforçar el desenvolupament comunitari i la inclusió social. Analitzo el cas de Comunitat Activa, una entitat amb un fort arrelament territorial que treballa amb persones en situació del vulnerabilitat.
A partir de l´anàlisi inicial i de la valoració que ha fet la companya Verònica he pogut aprofundir en els aspectes claus relacionats amb la viabilitat real d’aquest tipus d´iniciatives. La Verònica destaca la importància de començar amb formes d´intercanvi més senzilles (com un mercat solidari ja existent) així com la necessitat de garantir l´accessibilitat i evitar que la iniciativa es vegui com una eina limitada a col.lectius vulnerables.
Anàlisis DAFO
FORTALESES (internes)
-Arrelament al territori i xarxa de confiança, Comunitat Activa ja disposa d´una base comunitària sòlida, amb la qual cosa ja facilita la introducció de noves dinàmiques d´intercanvi basades en la confiança.
-Experiència en inclusió social i treball comunitari, ja tenen una trajectòria en l´acompanyament de persones vulnerables cosa que pot afavorir una implementació més sensible i adaptada.
-Valors alineats amb l´ESS, els principis de cooperació, solidaritat i sostenibilitat encaixen d´una manera molt present amb les monedes socials i altres conceptes alternatius.
-Capacitat de treball en xarxa, la col.laboració amb altres sectors socials ajuda a la seva difusió i consolidació de la iniciativa.
DEBILITATS (internes)
-Dependència del finançament públic, pot limitar la capacitat d´assumir els riscos corresponents o invertir en nous projectes innovadors.
-Recursos limitats, la gestió d´una moneda social requereix temps, coneixement i una estructura, aspectes que poden ser escassos.
-Bretxa digital, part de les persones usuàries poden tenir dificultats per a poder utilitzar les eines digitals si la moneda social en depèn.
-Necessitat de formació, tant l´equip com els usuaris necessitarien formació específica per entendre i utilitzar d´una manera correcta aqeust sistema.
-Dificultat d´adaptació als col.lectius vulnerables, tal com comenta la Verònica si l´eina no es prou senzilla i clara, pot acabar sent poc útil en el dia a dia.
OPORTUNITATS (externes)
-Millora en la inclusió social, pot facilitar l´accés a serveis a persones amb recursos limitats.
-Impuls de l´economia local, afavorirà el consum de proximitat i el suport a comerços del barri.
-Enfortiment de xarxes comunitàries, servirà per a promoure relacions de cooperació i intercanvi entre veïns i entitats.
-Major resiliència davant la crisi, podrà oferir alternatives en altres contextos de dificultat econòmica.
-Implementació progressiva, també com comenta la Verònica iniciatives ja existents com el mercat solidari poden servir de base per a evolucionar cap a una moneda social.
AMENACES (externes)
-Poca participació inicial, sense una participació suficient, la iniciativa no podrà consolidar-se.
-Desconfiança, algunes de les persones i comerços poden tenir reticències davant sistemes no tradicionals.
-Risc de segmentació, tal com també diu la Verònica, pot ser percebuda com una eina només per a col.lectius no vulnerables, limitant el seu abast.
-Incertesa legal, la regulació d´aquest tipus d´iniciatives pot generar dubtes o dificultats.
-Dependència institucional, el suport de les administracions pot ser determinant però també pot generar incertesa si desapareix.
Amb aquest anàlisis vull mostrar que la moneda social pot ser una eina amb un gram potencial de transformació per a la Comunitat Activa però la seva implementació ha de ser realista i adaptada al context. Tal com apunto no només es tracta d´introduir una nova eina sinó d´assegurar que sigui útil, comprensible i accessible per a les persones. Considero especialment rellevant el poder apostar per una estratègia progressiva partint d´algunes experiències ja existents dins l´entitat, això permetria generar confiança i aprenentatge abans d´implementar un sistema mes complex.
En conclusió, les monedes socials amb altres eines de l´ESS podrien reforçar l´impacte social de Comunitat Activa però penso que necessiten una bona planificació, formació, participació i una implementació d´una manera progressiva. Gràcies als comentaris de la Verònica m´han servit per poder identificar millor els reptes reals i orientar una proposta més viable i ajustada al context d´avui en dia.
Aquest treball s’ha elaborat a partir de l’anàlisi, la contextualització i la redacció pròpia dels continguts.
La IA s’ha utilitzat únicament com a eina de suport per a la revisió i correcció lingüística del text.
Ajuntament de Barcelona. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària?
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-leconomia-social-i-solidaria
Alcañiz, G. (s. f.). Las monedas sociales en la Economía Social y Solidaria. Universidad Complutense de Madrid.
https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/download/65615/4564456552230/4564456575464
BLOC4BCN. (s. f.). Què és l’Economia Social i Solidària? Construint un futur sostenible per a tots.
https://bloc4.coop/ess/
Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris
Cristina Enea Fundazioa. (s. f.). ¿Qué son las monedas complementarias?
https://www.cristinaenea.eus/es/download/contenidos/ficheros/Monedas_peq_CAST.pdf
Grup ABD. (s. f.). Comunitat Activa.
https://abd.ong/ca/programes/comunitat-activa/
Socioeco. (s. f.). Monedas complementarias, una herramienta de la transición económica.
https://www.socioeco.org/bdf_dossier-20_es.html
Debat1el DAFO sobre la influència de les monedes social en Comunitat Activa
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola,
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi sobre Comunitat Activa, sobretot perquè planteges la moneda social no com una solució immediata, sinó com una eina que hauria d’implantar-se de manera progressiva i adaptada al context real de l’entitat. Crec que aquest punt és molt important, ja que en organitzacions que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat no n’hi ha prou amb crear un sistema alternatiu d’intercanvi: cal assegurar que aquest sigui comprensible, útil i accessible.
Una de les fortaleses que destacaria de la teva proposta és l’arrelament territorial de Comunitat Activa. Aquest element pot ser clau perquè una moneda social local només pot funcionar si existeix una xarxa de confiança entre veïnat, comerços, entitats i persones usuàries. En aquest sentit, comparteixo la idea que iniciatives ja existents, com un mercat solidari o espais d’intercanvi comunitari, podrien ser una bona base per començar. Abans d’implantar una moneda social més complexa, podria ser més viable reforçar experiències senzilles de banc del temps, intercanvi de serveis o xarxes d’ajuda mútua.
També trobo molt encertada la debilitat que assenyales sobre la bretxa digital. Si la moneda social depèn massa d’una aplicació o d’una eina tecnològica, pot deixar fora precisament les persones que més podrien beneficiar-se’n. Per això, crec que seria necessari combinar eines digitals amb mecanismes presencials, acompanyament personalitzat i formació bàsica.
Pel que fa a les amenaces, em sembla especialment rellevant el risc d’estigmatització. Si la moneda social es percep només com una eina per a persones vulnerables, pot perdre capacitat transformadora i reforçar etiquetes socials negatives. Per evitar-ho, seria important que fos una iniciativa oberta a tota la comunitat, on també participessin comerços, veïns, entitats educatives i associacions del barri.
En conclusió, considero que la teva proposta és realista i ben orientada. La moneda social podria reforçar la inclusió, l’economia local i la cohesió comunitària de Comunitat Activa, però només si es construeix des de la participació, la formació i la confiança. M’ha semblat especialment interessant la idea de començar amb experiències petites i anar avançant progressivament cap a un sistema més ampli.