Debat1el DAFO sobre la influència de les monedes social en Comunitat Activa

  1. Raquel Gonzalez Molero says:

    Hola,
    M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi sobre Comunitat Activa, sobretot perquè planteges la moneda social no com una solució immediata, sinó com una eina que hauria d’implantar-se de manera progressiva i adaptada al context real de l’entitat. Crec que aquest punt és molt important, ja que en organitzacions que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat no n’hi ha prou amb crear un sistema alternatiu d’intercanvi: cal assegurar que aquest sigui comprensible, útil i accessible.
    Una de les fortaleses que destacaria de la teva proposta és l’arrelament territorial de Comunitat Activa. Aquest element pot ser clau perquè una moneda social local només pot funcionar si existeix una xarxa de confiança entre veïnat, comerços, entitats i persones usuàries. En aquest sentit, comparteixo la idea que iniciatives ja existents, com un mercat solidari o espais d’intercanvi comunitari, podrien ser una bona base per començar. Abans d’implantar una moneda social més complexa, podria ser més viable reforçar experiències senzilles de banc del temps, intercanvi de serveis o xarxes d’ajuda mútua.
    També trobo molt encertada la debilitat que assenyales sobre la bretxa digital. Si la moneda social depèn massa d’una aplicació o d’una eina tecnològica, pot deixar fora precisament les persones que més podrien beneficiar-se’n. Per això, crec que seria necessari combinar eines digitals amb mecanismes presencials, acompanyament personalitzat i formació bàsica.
    Pel que fa a les amenaces, em sembla especialment rellevant el risc d’estigmatització. Si la moneda social es percep només com una eina per a persones vulnerables, pot perdre capacitat transformadora i reforçar etiquetes socials negatives. Per evitar-ho, seria important que fos una iniciativa oberta a tota la comunitat, on també participessin comerços, veïns, entitats educatives i associacions del barri.
    En conclusió, considero que la teva proposta és realista i ben orientada. La moneda social podria reforçar la inclusió, l’economia local i la cohesió comunitària de Comunitat Activa, però només si es construeix des de la participació, la formació i la confiança. M’ha semblat especialment interessant la idea de començar amb experiències petites i anar avançant progressivament cap a un sistema més ampli.

Debat2el Comunitat Activa i el repte de la digitalització en la inclusió sociolaboral

  1. Veronica Garcia Valverde says:

    Hola Eloy,

    Em sembla molt interessant la teva aportació, sobretot perquè abordes la digitalització des d’un àmbit molt concret com és la inserció sociolaboral, on realment es veuen molt clarament tant les oportunitats com els riscos.

    Crec que és molt encertat que posis el focus en la bretxa digital, ja que en el cas de Comunitat Activa pot ser un dels principals reptes, tenint en compte el perfil de les persones usuàries. En aquest sentit, la digitalització pot ser alhora una oportunitat per millorar l’accés al mercat laboral, però també un risc si no es tenen en compte les desigualtats en l’accés a dispositius o en les competències digitals.

    També trobo molt interessant la relació que fas amb les plataformes digitals de recerca de feina, perquè actualment molts processos de selecció ja es fan en línia, i això fa que aquestes competències siguin gairebé imprescindibles.

    Com a possible aportació, potser es podria concretar una mica més com es treballa aquesta capacitació digital dins dels itineraris d’inserció. Per exemple, si es fan formacions específiques en competències digitals bàsiques o si hi ha un acompanyament més personalitzat segons el nivell de cada persona. Crec que això ajudaria a veure de manera més clara com s’aplica la digitalització en el dia a dia de l’entitat.

    D’altra banda, m’agrada molt el que comentes sobre el risc que una digitalització excessiva pugui afectar la relació humana, que en aquest tipus de projectes és fonamental. Això fa pensar que el repte no és només incorporar tecnologia, sinó trobar l’equilibri perquè aquesta sigui una eina que complementi l’acompanyament social i no el substitueixi.

    En general, crec que és una aportació molt completa i ben enfocada, especialment perquè aconsegueixes combinar la dimensió tecnològica amb la social, que és clau en aquest tipus d’iniciatives.

     

  2. Laia Orduña de la Viuda says:

    Bon dia Eloy,

    En primer lloc, comentar-te que considero que és una entitat que està molt ben connectada i actualitzada amb el món digital. Ofereixen l’opció de fer donacions a través de la seva pàgina web amb diferents mètodes de pagament, per donar facilitats a les persones que vulguin aportar el seu gra de sorra. També tens la opció d’inscriure’t en els seus cursos i tallers de l’Escola de Formació de Voluntariat d’ABD de manera en línia o, fins i tot, de fer-te voluntari per ajudar a l’organització també de forma digital.

    En referència a la bretxa digital, també considero que és un dels principals problemes que té aquesta organització, tenint en compte que el seu públic objectiu són persones en situació de vulnerabilitat. Moltes d’aquestes persones el més segur és que no disposin de dispositius per connectar-se amb Comunitat Activa i ,si en tenen, és molt probable que no tinguin les habilitats o els coneixements per poder utilitzar-los de manera autònoma; com per exemple per poder fer el registre o el seu seguiment dins de l’entitat. Per tal de reduir aquesta bretxa, seria important no només oferir formació en competències digitals, sinó també garantir l’accés a recursos tecnològics i un acompanyament continu adaptat a les necessitats de cada persona.

    Estic d’acord amb el repte que planteges, mantenir els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) però adaptar-se a la digitalització no és fàcil, especialment tenint en compte les facilitats que ofereixen les grans corporacions. Per això, el repte no és només tecnològic, sinó també ètic i estratègic. El fet de decidir com utilitzar aquestes eines sense generar dependències ni contradiccions amb els seus valors. Per altra banda, és important mantenir la balança equilibrada entre el creixement de l’organització i la preservació dels valors que la representen.

    Per últim, considero que és important destacar que estan presents a moltes de les xarxes socials; ja que disposen de Facebook, Instagram, X, Youtube, LinkedIn i un canal de difusió de WhatsApp, des dels quals pengen les últimes notícies de l’entitat. Aquests mètodes de comunicació els permeten estar connectats amb les entitats col·laboradores, a més d’ajuda per a què els trobin noves organitzacions per poder formar noves aliances.
     
    Molt bona feina!

    Laia Orduña.