1. Presentació del cas i del model cooperatiu

He treballat Sostre Cívic durant el curs perquè aborda un problema molt clar: l’accés a l’habitatge. En molts territoris, especialment en zones urbanes o amb molta pressió immobiliària, tenir un habitatge estable s’ha convertit en una dificultat important per a moltes persones. Per això, aquest cas m’ha semblat interessant des del principi. Sostre Cívic no proposa només habitatges més assequibles, sinó una manera diferent d’entendre la propietat, el finançament, la participació i la vida comunitària.

El seu model es basa en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La propietat dels habitatges és col·lectiva i les persones sòcies hi accedeixen amb un dret d’ús estable, a través d’una aportació inicial i unes quotes mensuals vinculades als costos reals del projecte (Sostre Cívic, s. d.-a). Aquesta diferència és important perquè allunya l’habitatge de la lògica especulativa: ja no es tracta de comprar per obtenir benefici, sinó de viure en un espai gestionat col·lectivament i pensat per mantenir-se fora del mercat especulatiu a llarg termini.

2. Aprenentatges del curs: ESS, digitalització i finances alternatives

Els reptes anteriors m’han ajudat a mirar Sostre Cívic des de diferents perspectives. Des dels valors de l’economia social i solidària, l’entitat encaixa amb principis com la governança democràtica, el no lucre especulatiu, l’arrelament territorial, la sostenibilitat i l’orientació al bé comú (REAS Red de Redes, 2022).

També he vist que la digitalització pot ser útil, però només si està al servei del projecte cooperatiu. En el cas de Sostre Cívic, “La Interna” facilita l’accés a documents, debats i eines vinculades als projectes, i pot ajudar a reforçar la participació i la transparència (Sostre Cívic, s. d.-b). Ara bé, la tecnologia no és positiva per si sola: ha de servir per facilitar la democràcia interna, no per generar dependències o barreres.

Pel que fa a les finances alternatives i les monedes complementàries, la conclusió és similar. Poden reforçar vincles comunitaris, però no poden substituir les necessitats estructurals d’un projecte d’habitatge: sòl, obres, manteniment, finançament i estabilitat econòmica. En aquest àmbit, poden tenir sentit com a eina comunitària, però no com a solució principal al problema del finançament (Corrons, 2015).

3. Sostre Cívic dins els grans marcs de política pública

Aquest quart repte permet mirar Sostre Cívic des d’una escala més àmplia. La pregunta ja no és només si l’entitat és coherent amb els valors de l’ESS, sinó quin paper poden tenir les polítiques públiques perquè aquest model no quedi com una experiència puntual.

En aquest sentit, el cas es pot relacionar amb l’Agenda 2030, especialment amb l’ODS 11 sobre ciutats i comunitats sostenibles, i també amb el Pla d’Acció per a l’Economia Social de la Unió Europea, que reconeix el paper de l’economia social en una economia més inclusiva, sostenible i orientada a les persones (Nacions Unides, s. d.; Comissió Europea, 2021a).

Aquesta connexió és important perquè Sostre Cívic no només construeix o gestiona habitatges. També planteja una manera diferent d’organitzar l’accés a l’habitatge, basada en l’ús, la propietat col·lectiva i la participació. Per això pot encaixar amb polítiques públiques que busquin ampliar el parc d’habitatge assequible i reduir la pressió especulativa.

4. Administració pública, sòl i finançament

La relació amb l’administració pública és clau perquè el model cooperatiu en cessió d’ús necessita condicions que difícilment es poden generar només des de l’autogestió. La mateixa cooperativa defensa que aquest model pot encaixar amb polítiques públiques d’habitatge, sobretot quan hi ha cessió de sòl, dret de superfície o col·laboració amb administracions públiques (Sostre Cívic, s. d.-c).

Aquesta idea també apareix en la resposta rebuda per correu electrònic de l’entitat. Sostre Cívic assenyala que l’accés al sòl i al finançament són dos dels principals reptes de qualsevol projecte d’habitatge cooperatiu (Sostre Cívic, comunicació personal, 11 de maig de 2026). Per tant, el paper de l’administració no s’hauria de limitar a contractar serveis. En aquest cas, és més important crear condicions perquè el model sigui viable, replicable i estable.

Això passa per instruments com la cessió de sòl públic, el dret de superfície, els concursos amb criteris socials, el suport tècnic, el finançament públic, les línies de crèdit adaptades i uns marcs normatius que reconeguin millor el cooperativisme d’habitatge. Aquesta lectura també es veu en els materials publicats per la mateixa entitat, on Sostre Cívic reclama més suport públic per consolidar el model, defensa el reconeixement del cooperativisme en cessió d’ús dins els plans estatals i europeus d’habitatge, i fa una crida als ajuntaments perquè impulsin projectes mitjançant sòl o immobles municipals (Sostre Cívic, 2025a, 2025b, 2025c).

Per això, no es tracta només d’ajudar una cooperativa concreta. La qüestió és si aquest model pot formar part d’una política pública d’habitatge més estable, menys especulativa i centrada en el dret d’ús.

5. Contractació pública responsable: oportunitats i límits

La contractació pública socialment responsable també pot tenir un paper en aquest procés, però cal entendre-la bé. No es tracta només de comprar o contractar al preu més baix, sinó d’introduir criteris socials, ambientals i comunitaris. La guia europea sobre compra pública social defensa que les administracions poden tenir en compte objectius com la inclusió, la sostenibilitat, la qualitat de l’ocupació o l’impacte comunitari (Comissió Europea, 2021b). En la mateixa línia, la guia interactiva de REAS sobre contractació i compra pública responsables planteja incorporar criteris socials, ètics i ambientals en les compres i contractacions públiques (REAS Red de Redes, 2025).

Aplicat a Sostre Cívic, això vol dir que les polítiques públiques vinculades a habitatge, rehabilitació o gestió comunitària haurien de valorar l’impacte social, l’arrelament territorial, la participació democràtica i l’estabilitat residencial. Ara bé, també cal ser realista: Sostre Cívic no és una empresa proveïdora convencional. El seu paper sembla més rellevant en fórmules de col·laboració público-cooperativa, cessió de sòl, dret de superfície, convenis o finançament adaptat a projectes d’habitatge assequible i estable.

Aquí apareix el límit principal. El suport públic pot ser molt útil, però també pot generar dependència. En la resposta rebuda, Sostre Cívic remarca la importància de mantenir l’autonomia organitzativa i la capacitat de decisió pròpia de les cooperatives. Una dependència excessiva del suport públic podria fer-les més vulnerables davant canvis polítics o pressupostaris, o dificultar la consolidació d’un model autogestionat i comunitari (Sostre Cívic, comunicació personal, 11 de maig de 2026).

Per tant, el suport públic hauria d’enfortir el model, no substituir-ne la lògica cooperativa. Créixer amb ajuda de l’administració no hauria de significar convertir-se en una simple executora de polítiques dissenyades des de fora.

6. Altres instruments públics i valoració final

Altres instruments públics també poden ajudar a reforçar aquest ecosistema. Els Ateneus Cooperatius poden donar suport territorial, orientació i acompanyament a iniciatives de l’economia social (Departament d’Empresa i Treball, s. d.). Això pot ajudar a fer més conegut el model, connectar entitats i generar aliances locals. El PERTE d’Economia Social i de les Cures també pot tenir certa relació amb aquest tipus d’iniciatives, però amb prudència: Sostre Cívic no és una entitat de cures en sentit assistencial. En aquest cas, la cura s’hauria d’entendre més aviat com a corresponsabilitat, suport veïnal, convivència i construcció de comunitat (Ministerio de Trabajo y Economía Social, s. d.).

En conjunt, Sostre Cívic té un potencial transformador clar, però no automàtic. Pot contribuir a desmercantilitzar l’habitatge, reforçar la participació democràtica i ampliar el parc residencial no especulatiu. Ara bé, perquè això passi necessita sòl, finançament, suport tècnic i un marc públic estable.

La relació amb l’administració hauria de ser de col·laboració, però no de dependència. L’administració pot aportar recursos, sòl i marc institucional; la cooperativa ha de conservar la seva governança democràtica, l’arrelament comunitari i la capacitat de decidir amb criteris propis. Si aquest equilibri es manté, Sostre Cívic pot deixar de ser només una alternativa interessant i convertir-se en una peça real dins les polítiques públiques d’habitatge i economia social.

Nota metodològica

Per contrastar l’anàlisi amb la mirada directa de l’entitat, s’ha contactat per correu electrònic amb Sostre Cívic. La resposta ha estat rebuda l’11 de maig de 2026 per part de Lucía Basulto Tejedor, tècnica de comunicació de Sostre Cívic. Les seves aportacions s’han incorporat dins l’article com a comunicació personal, especialment en els apartats sobre administracions públiques, col·laboració público-cooperativa, riscos de dependència institucional i potencial estructural del model dins les polítiques d’habitatge.

Bibliografia R4

Comissió Europea. (2021a). Social economy action plan. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en

Comissió Europea. (2021b). Buying social: A guide to taking account of social considerations in public procurement (2a ed.). https://ec.europa.eu/docsroom/documents/45767

Corrons, A. F. (2015). Monedas complementarias en pro de la sostenibilidad y el desarrollo: Enfoque panárquico [Presentació]. SlideShare. https://es.slideshare.net/slideshow/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panarquico/44629476

Departament d’Empresa i Treball. (s. d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/ateneus/

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s. d.). PERTE de Economía Social y de los Cuidados. https://www.mites.gob.es/es/sec_eco_social/perte_ESyEC/index.htm

Nacions Unides. (s. d.). The 17 goals. https://sdgs.un.org/goals

REAS Red de Redes. (2022). Carta de principis de l’economia solidària. https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2022/06/Carta_de_la_Econom%C3%ADa_Solidaria_2022_cat.pdf

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). La Interna. https://lainterna.sostrecivic.coop/

Sostre Cívic. (s. d.-c). Administracions públiques. https://sostrecivic.coop/administracions/

Sostre Cívic. (2025a, 18 de març). Transformem el futur de l’habitatge: crida a ajuntaments per impulsar habitatge cooperatiu. https://sostrecivic.coop/crida-a-ajuntaments/

Sostre Cívic. (2025b, 9 d’octubre). Reclamem més suport públic per consolidar el model cooperatiu d’habitatge. https://sostrecivic.coop/reclamem-mes-suport-public-per-consolidar-el-model-cooperatiu-dhabitatge/

Sostre Cívic. (2025c, 24 d’octubre). Sostre Cívic defensa el cooperativisme en cessió d’ús en els plans estatals i europeus sobre habitatge. https://sostrecivic.coop/sostre-civic-defensa-el-cooperativisme-en-cessio-dus-en-els-plans-estatals-i-europeus-sobre-habitatge/

REAS Red de Redes. (2025, 29 de desembre). Presentamos la «Guía interactiva para la contratación y compra pública responsables». https://www.economiasolidaria.org/noticias/presentamos-la-guia-interactiva-para-la-contratacion-y-compra-publica-responsables/

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text, la cohesió de l’argumentació i el format APA de les referències. L’anàlisi, el contacte amb l’entitat, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i de la retroalimentació rebuda al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda complementària o un sistema d’intercanvi no monetari en el cas de Sostre Cívic. La idea principal que mantinc és que la pregunta no és si una moneda social pot substituir l’euro, sinó en quines funcions concretes podria aportar valor real a una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Aquest matís és important perquè, en aquest cas, no les plantejo com una alternativa general al sistema monetari oficial, sinó com una eina complementària i limitada a funcions concretes: activar accions i projectes que sovint no es prioritzen amb la moneda convencional, especialment en l’àmbit local, social i comunitari (Corrons i Muns, 2022; Universitat Oberta de Catalunya, 2024). Aquesta lectura també és coherent amb el webinar del repte, on es presenten les monedes complementàries com a instruments vinculats al desenvolupament local i comunitari (Corrons, 2026).

El cas de Sostre Cívic és especialment interessant perquè no es tracta d’una empresa orientada al lucre, sinó d’una cooperativa d’habitatge que es basa en la propietat col·lectiva, el dret d’ús, l’autogestió, la participació democràtica, el suport mutu i la relació amb l’entorn (Sostre Cívic, s. d.-a; Sostre Cívic, s. d.-b). Per això, una eina complementària podria encaixar amb alguns valors de l’economia social i solidària, però només si s’aplica amb una finalitat molt concreta i amb una governança clara.

Ara bé, també cal ser realista: una moneda social no solucionaria el problema estructural de l’accés a l’habitatge. En el cas de Sostre Cívic, el nucli del projecte continua depenent d’aportacions inicials, quotes mensuals, finançament ètic o cooperatiu, manteniment dels edificis i capacitat d’inversió a llarg termini. Per tant, seria un error plantejar una moneda complementària com a substitut dels pagaments principals del model. En aquest àmbit, el finançament ètic encaixa millor amb les necessitats estructurals del projecte, mentre que una moneda social o un banc de temps tindria més sentit en espais comunitaris, de suport mutu o de dinamització local.

A partir del comentari rebut pel company Pol, crec que el punt que cal concretar millor és precisament aquest: la possible aplicació pràctica no hauria de situar-se en el pagament de quotes o en el finançament de l’habitatge, sinó en tasques internes, activitats comunitàries o accions de proximitat. Per exemple, podria tenir sentit en una prova pilot voluntària per reconèixer hores dedicades a suport comunitari, acompanyament veïnal, petites tasques no professionals de manteniment ordinari, dinamització d’activitats col·lectives, intercanvi de materials, participació en projectes del barri o col·laboració amb entitats de l’entorn. En aquest sentit, no entenc les “cures” com un servei professional o assistencial, sinó com a suport comunitari i corresponsabilitat dins del projecte.

Figura 1. DAFO definitiu sobre la possible aplicació d’una moneda complementària a Sostre Cívic. Font: elaboració pròpia amb Canva.

DDAFO definitiu

Fortaleses.
Sostre Cívic té diverses condicions favorables per explorar una iniciativa d’aquest tipus: una base cooperativa, una cultura de participació, una governança democràtica i una vinculació clara amb el territori. A diferència d’altres organitzacions més individualistes o purament comercials, ja parteix d’una comunitat organitzada i d’un model que posa les persones, l’habitatge i l’entorn al centre. Això és important perquè una moneda complementària o un banc de temps només pot funcionar si existeix confiança, participació i una xarxa mínima d’acceptació.

Debilitats.
La principal limitació és que l’habitatge cooperatiu té costos elevats, estables i difícils de cobrir amb eines informals: adquisició o cessió de sòl, obres, manteniment tècnic, assegurances, subministraments, retorn de capital i finançament. Una moneda social té poc marge en aquests àmbits si no hi ha una arquitectura jurídica, comptable i operativa molt sòlida. A més, també pot aparèixer una dificultat interna: no totes les persones residents tenen el mateix temps, energia o capacitat per participar en un sistema d’intercanvi. Si no es dissenya bé, podria generar desigualtats internes o sobrecarregar les persones que ja assumeixen més responsabilitats comunitàries.

Oportunitats.
L’oportunitat principal és utilitzar aquesta eina com a mecanisme de cohesió i dinamització, no com a instrument financer central. Una moneda complementària o un banc de temps podria ajudar a reconèixer tasques que el mercat convencional sovint invisibilitza: suport mutu, organització d’activitats, petites reparacions no especialitzades, reutilització de materials, intercanvi de coneixements o relació amb comerços i entitats locals. L’exemple de La Turuta és útil perquè mostra que aquestes iniciatives poden néixer del territori i articular intercanvis de productes, serveis i projectes socials o ambientals amb suport comunitari i, en alguns moments, institucional (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2012; Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2014). En el cas de Sostre Cívic, això podria reforçar la connexió entre el projecte d’habitatge i el barri, fent que una part de l’activitat econòmica i social generada al voltant de la cooperativa tingués més retorn local.

Amenaces.
La primera amenaça és la baixa adopció. Si la xarxa d’ús és petita o si la moneda només circula dins d’un cercle molt reduït, el sistema perd utilitat ràpidament. La segona és la complexitat legal, fiscal i operativa: caldria garantir traçabilitat, seguretat, criteris clars i una gestió transparent. La tercera és el risc de desviació del focus. Sostre Cívic podria guanyar molt poc si la moneda reforça el projecte, però podria perdre temps i energia si l’eina acaba absorbint recursos que haurien d’anar destinats al dret a l’habitatge, a la convivència o a la consolidació dels projectes.

Per això, la proposta més coherent no seria crear directament una moneda general per a Sostre Cívic, sinó començar amb una prova pilot molt acotada. Aquesta prova podria tenir tres condicions: que fos voluntària, que no substituís cap obligació econòmica formal i que tingués una avaluació clara. Per exemple, es podria provar durant sis mesos en un projecte concret i mesurar indicadors com el nombre d’intercanvis, el tipus de tasques reconegudes, el nivell de participació, la satisfacció de les persones usuàries, la càrrega de gestió generada i els possibles conflictes detectats. Si el resultat fos positiu, es podria ampliar de manera gradual; si no, es podria descartar sense comprometre el funcionament principal de la cooperativa.

D’aquesta manera, les finances ètiques quedarien vinculades a les necessitats estructurals del projecte —finançament, inversió i sostenibilitat econòmica—, mentre que una moneda complementària o un banc de temps tindria més sentit en la dimensió comunitària, relacional i territorial.

En conclusió, una moneda complementària podria aportar valor a Sostre Cívic, però només si s’entén com una eina concreta, limitada i ben governada. No la veig com a substitut del finançament formal ni com a mecanisme principal per sostenir l’habitatge. La veig, sobretot, com una possible infraestructura comunitària per reforçar participació, suport mutu, consum de proximitat, intercooperació i arrelament territorial. En aquest sentit, la seva utilitat dependria menys de la moneda en si mateixa i més de la seva capacitat per reforçar els valors de l’ESS: cooperació, equitat, transparència, sostenibilitat, democràcia interna i retorn social al territori.

Bibliografia

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2012, 3 d’abril). La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2014, 8 de juliol). L’Ajuntament de VNG podrà donar “Turutes” en concepte de pagament de serveis ambientals i socials. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=64731809

Corrons, A., i Muns, L. (2022). Guia metodològica. Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Material docent]. Universitat Oberta de Catalunya.

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). Principis del model. https://sostrecivic.coop/principis-del-model/

Universitat Oberta de Catalunya. (2024, 20 de juny). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text. L’anàlisi, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.

En aquesta anàlisi final parteixo de la meva aportació inicial i de la retroalimentació rebuda al debat per concretar millor quin paper podria tenir una moneda complementària o un sistema d’intercanvi no monetari en el cas de Sostre Cívic. La idea principal que mantinc és que la pregunta no és si una moneda social pot substituir l’euro, sinó en quines funcions concretes podria aportar valor real a una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Aquest matís és important perquè, en aquest cas, no les plantejo com una alternativa general al sistema monetari oficial, sinó com una eina complementària i limitada a funcions concretes: activar accions i projectes que sovint no es prioritzen amb la moneda convencional, especialment en l’àmbit local, social i comunitari (Corrons i Muns, 2022; Universitat Oberta de Catalunya, 2024). Aquesta lectura també és coherent amb el webinar del repte, on es presenten les monedes complementàries com a instruments vinculats al desenvolupament local i comunitari (Corrons, 2026).

El cas de Sostre Cívic és especialment interessant perquè no es tracta d’una empresa orientada al lucre, sinó d’una cooperativa d’habitatge que es basa en la propietat col·lectiva, el dret d’ús, l’autogestió, la participació democràtica, el suport mutu i la relació amb l’entorn (Sostre Cívic, s. d.-a; Sostre Cívic, s. d.-b). Per això, una eina complementària podria encaixar amb alguns valors de l’economia social i solidària, però només si s’aplica amb una finalitat molt concreta i amb una governança clara.

Ara bé, també cal ser realista: una moneda social no solucionaria el problema estructural de l’accés a l’habitatge. En el cas de Sostre Cívic, el nucli del projecte continua depenent d’aportacions inicials, quotes mensuals, finançament ètic o cooperatiu, manteniment dels edificis i capacitat d’inversió a llarg termini. Per tant, seria un error plantejar una moneda complementària com a substitut dels pagaments principals del model. En aquest àmbit, el finançament ètic encaixa millor amb les necessitats estructurals del projecte, mentre que una moneda social o un banc de temps tindria més sentit en espais comunitaris, de suport mutu o de dinamització local.

A partir del comentari rebut pel company Pol, crec que el punt que cal concretar millor és precisament aquest: la possible aplicació pràctica no hauria de situar-se en el pagament de quotes o en el finançament de l’habitatge, sinó en tasques internes, activitats comunitàries o accions de proximitat. Per exemple, podria tenir sentit en una prova pilot voluntària per reconèixer hores dedicades a suport comunitari, acompanyament veïnal, petites tasques no professionals de manteniment ordinari, dinamització d’activitats col·lectives, intercanvi de materials, participació en projectes del barri o col·laboració amb entitats de l’entorn. En aquest sentit, no entenc les “cures” com un servei professional o assistencial, sinó com a suport comunitari i corresponsabilitat dins del projecte.

Figura 1. DAFO definitiu sobre la possible aplicació d’una moneda complementària a Sostre Cívic. Font: elaboració pròpia amb Canva.

DAFO definitiu

Fortaleses.
Sostre Cívic té diverses condicions favorables per explorar una iniciativa d’aquest tipus: una base cooperativa, una cultura de participació, una governança democràtica i una vinculació clara amb el territori. A diferència d’altres organitzacions més individualistes o purament comercials, ja parteix d’una comunitat organitzada i d’un model que posa les persones, l’habitatge i l’entorn al centre. Això és important perquè una moneda complementària o un banc de temps només pot funcionar si existeix confiança, participació i una xarxa mínima d’acceptació.

Debilitats.
La principal limitació és que l’habitatge cooperatiu té costos elevats, estables i difícils de cobrir amb eines informals: adquisició o cessió de sòl, obres, manteniment tècnic, assegurances, subministraments, retorn de capital i finançament. Una moneda social té poc marge en aquests àmbits si no hi ha una arquitectura jurídica, comptable i operativa molt sòlida. A més, també pot aparèixer una dificultat interna: no totes les persones residents tenen el mateix temps, energia o capacitat per participar en un sistema d’intercanvi. Si no es dissenya bé, podria generar desigualtats internes o sobrecarregar les persones que ja assumeixen més responsabilitats comunitàries.

Oportunitats.
L’oportunitat principal és utilitzar aquesta eina com a mecanisme de cohesió i dinamització, no com a instrument financer central. Una moneda complementària o un banc de temps podria ajudar a reconèixer tasques que el mercat convencional sovint invisibilitza: suport mutu, organització d’activitats, petites reparacions no especialitzades, reutilització de materials, intercanvi de coneixements o relació amb comerços i entitats locals. L’exemple de La Turuta és útil perquè mostra que aquestes iniciatives poden néixer del territori i articular intercanvis de productes, serveis i projectes socials o ambientals amb suport comunitari i, en alguns moments, institucional (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2012; Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2014). En el cas de Sostre Cívic, això podria reforçar la connexió entre el projecte d’habitatge i el barri, fent que una part de l’activitat econòmica i social generada al voltant de la cooperativa tingués més retorn local.

Amenaces.
La primera amenaça és la baixa adopció. Si la xarxa d’ús és petita o si la moneda només circula dins d’un cercle molt reduït, el sistema perd utilitat ràpidament. La segona és la complexitat legal, fiscal i operativa: caldria garantir traçabilitat, seguretat, criteris clars i una gestió transparent. La tercera és el risc de desviació del focus. Sostre Cívic podria guanyar molt poc si la moneda reforça el projecte, però podria perdre temps i energia si l’eina acaba absorbint recursos que haurien d’anar destinats al dret a l’habitatge, a la convivència o a la consolidació dels projectes.

Per això, la proposta més coherent no seria crear directament una moneda general per a Sostre Cívic, sinó començar amb una prova pilot molt acotada. Aquesta prova podria tenir tres condicions: que fos voluntària, que no substituís cap obligació econòmica formal i que tingués una avaluació clara. Per exemple, es podria provar durant sis mesos en un projecte concret i mesurar indicadors com el nombre d’intercanvis, el tipus de tasques reconegudes, el nivell de participació, la satisfacció de les persones usuàries, la càrrega de gestió generada i els possibles conflictes detectats. Si el resultat fos positiu, es podria ampliar de manera gradual; si no, es podria descartar sense comprometre el funcionament principal de la cooperativa.

D’aquesta manera, les finances ètiques quedarien vinculades a les necessitats estructurals del projecte —finançament, inversió i sostenibilitat econòmica—, mentre que una moneda complementària o un banc de temps tindria més sentit en la dimensió comunitària, relacional i territorial.

En conclusió, una moneda complementària podria aportar valor a Sostre Cívic, però només si s’entén com una eina concreta, limitada i ben governada. No la veig com a substitut del finançament formal ni com a mecanisme principal per sostenir l’habitatge. La veig, sobretot, com una possible infraestructura comunitària per reforçar participació, suport mutu, consum de proximitat, intercooperació i arrelament territorial. En aquest sentit, la seva utilitat dependria menys de la moneda en si mateixa i més de la seva capacitat per reforçar els valors de l’ESS: cooperació, equitat, transparència, sostenibilitat, democràcia interna i retorn social al territori.

Bibliografia

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2012, 3 d’abril). La Turuta, la moneda social que s’estrena al Mercat de segona mà i d’intercanvi. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=36018414

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (2014, 8 de juliol). L’Ajuntament de VNG podrà donar “Turutes” en concepte de pagament de serveis ambientals i socials. https://www.vilanova.cat/noticies/detall?id=64731809

Corrons, A., i Muns, L. (2022). Guia metodològica. Implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/ca/web/comerc/moneda-local

Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries (i locals) en el desenvolupament dels territoris [Material docent]. Universitat Oberta de Catalunya.

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). Principis del model. https://sostrecivic.coop/principis-del-model/

Universitat Oberta de Catalunya. (2024, 20 de juny). Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica. https://www.uoc.edu/ca/news/2024/monedes-complementaries-motor-ocult-del-desenvolupament-local-a-espanya-iberoamerica

Ús d’intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la revisió final del text. L’anàlisi, la selecció de fonts i les conclusions són elaboració pròpia.

He escollit Sostre Cívic perquè considero que és una entitat que exemplifica molt bé com l’economia social i solidària pot oferir alternatives reals a problemes estructurals. En aquest cas, l’accés a l’habitatge.

Sostre Cívic impulsa el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, en què la propietatS dels immobles és col·lectiva i recau en la cooperativa, mentre que les persones sòcies accedeixen a un dret d’ús estable i de llarga durada. Això fa que l’habitatge no funcioni com un bé de compravenda orientat a l’especulació, sinó com un bé d’ús vinculat als costos reals del projecte.

Des del punt de vista de l’ESS, hi identifico diversos valors clau. En primer lloc, el no lucre i la propietat col·lectiva, perquè el model limita la mercantilització de l’habitatge. En segon lloc, la governança democràtica, l’autogestió i la dimensió comunitària, ja que les persones sòcies participen en la presa de decisions i en la definició de la convivència. També hi veig accessibilitat i inclusió, perquè el model busca oferir una alternativa més estable que la compra o el lloguer convencionals. Finalment, també incorpora valors com la sostenibilitat, la intercooperació i la transparència.

L’activitat de Sostre Cívic s’insereix en un context marcat per l’augment dels preus de compra i lloguer i pel baix pes de l’habitatge social a Espanya en comparació amb altres països europeus. En aquest escenari, el model cooperatiu en cessió d’ús em sembla especialment rellevant perquè no només respon a necessitats residencials concretes, sinó que planteja una alternativa estructural orientada al bé comú.

A partir del feedback rebut i de la meva anàlisi, considero que el model és molt coherent amb els principis de l’ESS, però també afronta reptes importants. Els tres principals que hi veig són el finançament, la disponibilitat de sòl o edificis en condicions adequades i la necessitat de créixer sense perdre qualitat democràtica interna. Per això, una possible línia de millora seria reforçar els instruments públics de suport, facilitar convenis amb administracions per ampliar el parc disponible i vincular el creixement a mecanismes estables de participació i governança.

En conjunt, valoro Sostre Cívic com una iniciativa clarament alineada amb l’economia social i solidària, perquè combina propietat col·lectiva, finalitat social, participació democràtica i orientació al bé comú en un àmbit tan central com l’habitatge.

Recurs audiovisual de suport
Afegeixo aquest vídeo de presentació de Sostre Cívic perquè ajuda a visualitzar de manera sintètica el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i el seu impacte social:

Fonts consultades

Housing Europe. (2025). The state of housing in the EU 2025: Trends in a nutshell.
https://www.housingeurope.eu/wp-content/uploads/2025/10/the_state_of_housing_in_the_eu_2025_trends-in-a-nutshell_digital.pdf

Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). (2024). PH4.2 Social rental housing stock (OECD Affordable Housing Database).
https://www.oecd.org/content/dam/oecd/en/data/datasets/affordable-housing-database/ph4-2-social-rental-housing-stock.pdf

REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (2022). Carta de principios de la economía solidaria.
https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2022/06/Carta_de_la_Economia_Solidaria_2022_cat.pdf

Sostre Cívic. (s. d.-a). Com funciona el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Sostre Cívic. (s. d.-b). Qui som.
https://sostrecivic.coop/qui-som/

Universitat Pompeu Fabra–Barcelona School of Management. (2024). Cooperatives d’habitatge: Noves tendències en creació, gestió i finançament.
https://www.bsm.upf.edu/documents/2024-upf-bsm-catedra-habitatge-cooperatives-ca.pdf