Digitalització, un repte imminent

Després d’analitzar l’ús que fa de la tecnologia i la digitalització la Fundació Nzuri Daima, es pot observar que aquest és molt bàsic, amb finalitat principalment divulgadora i alhora recaptatòria.

Pel que fa a l’ús de plataformes digitals, es pot observar que són plataformes pròpies del capitalisme de plataforma, les quals sovint no responen als objectius i criteris de les empreses de l’economia socials i solidaries. D’una banda, pot resultar fàcil recórrer a la seva utilització, ja que són plataformes amb certa facilitat a l’hora d’utilitzar-les, intuïtives, accessibles i disposen d’una gran  experiència al darrere. Tanmateix, aquests avantatges no son suficient per una entitats com la que ens ocupa, que hauria de prioritzar la coherència amb els valors que defensa.

En aquest sentit, es proposa establir col·laboracions amb iniciatives com “PlataformESS”, que es dediquen a crear i compartir eines digitals lliures per col·lectius socials, culturals i cooperatius. Aquestes alternatives permeten reduir la dependència de grans empreses tecnològiques, garantir una millor protecció de les dades i fomentar un model d’internet més justa i cooperatiu. A més, aquestes eines poden oferir una oportunitat de digitalització sense renunciar als valors de l’ESS, permetent arribar al mateix públic però amb una major coherència ètica.

Al mateix temps es recomana a la Fundació Nzuri Daima apostar per una gestió tecnològica basada en el cooperativisme de plataformes, amb l’objectiu d’aprofitar els avantatges d’un model més participatiu, democràtic i alineat amb els seus principis.

Pel que fa a la governança, cal destacar que el model de la presa de decisions és un element clau, especialment en entitats de l’economia social i solidària, degut a l’impacte social que generen. En aquest sentit, seria recomanable incorporar plataformes digitals de participació que facilitin la implicació de tots els membres i augmentin la transparència en la presa de decisions. Un exemple rellevant és Decidim, una eina que permet realitzar consultes, votacions i debats en línia, fomentant així una governança més oberta i democràtica.

Aquesta transformació cap a una entitat més digitalitzada pot generar beneficis importants, com l’augment de la visibilitat, un major impacte social i una millora en les relacions amb els diferents agents implicats. No obstant això, també comporta riscos i reptes, com la necessitat de dedicar-hi temps, recursos i coneixements tècnics. A més, una mala gestió digital o la dependència de plataformes no alineades amb els valors de l’ESS poden generar incoherències i dificultats a llarg termini.

En definitiva, la digitalització i la transformació tecnològica s’han d’entendre com una oportunitat per millorar el funcionament i l’impacte social de la Fundació Nzuri Daima. Tot i que pot representar un repte inicial, especialment per la manca de recursos o experiència, a llarg termini pot oferir importants beneficis si es desenvolupa de manera estratègica i coherent amb els valors de l’economia social i solidària.

Bibliografia:

Fundació Nzuri Daima (s.d.). Nzuri Daima. https://nzuri-daima.org/

Ajuntament de Barcelona. (2024). La digitalización de la ESS no es una finalidad sino un instrumento para mejorar: te ayuda a entender dónde estás y hacia dónde puedes ir. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/la-digitalizacion-de-la-ess-no-es-una-finalidad-sino-un-instrumento-para-mejorar-te-ayuda-a-entender-donde-estas-y-hacia-donde-puedes-ir_1539059.html

PlataformESS. (s.d.). Sobirania Digital per a una Internet Social i Solidària.  https://plataformess.org/

Decidim. (s.d.). Primeros pasos con Decidim. https://decidim.org/es/first-steps/

Avui us proposo una pregunta: pot la digitalització fer més democràtic el model energètic? Per respondre-la, analitzo el cas de Som Energia, una cooperativa clau de l’economia social i solidària que impulsa un model renovable i col·lectiu. En aquest context, la digitalització no és només una eina tècnica, sinó un element estratègic que permet gestionar la cooperativa, connectar una comunitat molt àmplia i, alhora, obrir noves oportunitats de transformació social cap a un model energètic més transparent, participatiu i sostenible.

1. Paper actual de les tecnologies digitals
Actualment, les tecnologies digitals poden tenir diferents funcions dins d’aquesta entitat, com per exemple:
– comunicació amb els clients a través de xarxes socials
– difusió dels valors del consum responsable
– gestió d’informació sobre productes ecològics
– promoció de productors locals

Aquestes eines permeten connectar amb la comunitat i donar visibilitat al projecte. Tot i això, seria interessant conèixer amb més detall quines eines digitals concretes utilitza l’entitat i com gestiona la relació amb els productors locals en l’àmbit digital.

2. Oportunitats de la digitalització
La digitalització pot aportar diferents avantatges a iniciatives com Molsa Casellas:
– augmentar la visibilitat de la botiga i dels seus valors
– facilitar la comunicació amb clients i comunitat
– donar a conèixer el consum ecològic i de proximitat
– reforçar la cooperació amb altres iniciatives de l’Economia Social i Solidària

A partir del feedback dels companys, també es pot destacar que la digitalització pot ser una eina clau per incrementar la sensibilització social i ampliar l’impacte d’aquest tipus de projectes.

3. Riscos o tensions de la digitalització
Tot i les oportunitats, també poden aparèixer alguns riscos:
– dependència de grans plataformes tecnològiques
– models digitals basats en l’explotació de dades
– possible pèrdua de control sobre la informació dels usuaris

Aquests aspectes poden entrar en conflicte amb els valors de l’Economia Social i Solidària. A més, tal com s’ha comentat en el debat, també és important tenir en compte la gestió segura de les dades i garantir un ús responsable de la tecnologia.

4. Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS
Per mantenir la coherència amb els seus valors, l’entitat podria:
– utilitzar eines digitals ètiques o cooperatives
– promoure la transparència en la gestió de dades
– utilitzar la tecnologia per sensibilitzar sobre el consum responsable
– reforçar la col·laboració amb altres iniciatives de l’economia social
– implementar una botiga online per facilitar l’accés als productes ecològics de proximitat

També es podria apostar per eines concretes alineades amb els valors de l’ESS, com plataformes de serveis digitals cooperatius o alternatives tecnològiques més ètiques.

Conclusió
La digitalització pot ajudar iniciatives com Molsa Casellas a ampliar el seu impacte social i arribar a més persones. No obstant això, és important que l’ús de la tecnologia sigui coherent amb els principis de l’Economia Social i Solidària.

Reflexió final
Des del meu punt de vista, la digitalització pot ser una eina molt útil per a les entitats de l’Economia Social i Solidària si s’utilitza de manera responsable. En el cas de Molsa Casellas, la tecnologia pot ajudar a donar més visibilitat al consum ecològic i de proximitat, sempre mantenint els valors de sostenibilitat, transparència i compromís amb la comunitat.

Bibliografia
Pam a Pam. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://pamapam.cat

Xarxa d’Economia Solidària. (s.d.). Economia social i solidària. Recuperat de https://xes.cat

Essencialis. (s.d.). Molsa Casellas. Recuperat de https://essencialis.es/listifier/molsa-casellas/

Ús de la intel·ligència artificial
Per a l’elaboració d’aquesta activitat s’ha utilitzat la intel·ligència artificial com a eina de suport per a la correcció ortogràfica del text i per verificar el correcte funcionament i coherència de la redacció.

AMPANS és una entitat de referència a la Catalunya Central, dedicada a fomentar l’autonomia, la inclusió i la dignitat de les persones amb discapacitat o en risc d’exclusió.
A partir del marc teòric de Fuster, Espelt i Renau (2021) sobre el cooperativisme de plataforma, i de l’exemple analitzat al webinar d’Espelt (2026), es planteja una qüestió inicial:

Fins a quin punt la digitalització d’AMPANS contribueix realment a l’empoderament col·lectiu?

Diagnòstic de la situació actual

AMPANS fa servir tecnologies digitals en diversos àmbits: comunicació externa, gestió interna, formació, serveis a les persones usuàries i coordinació d’equips. Aquest desplegament ha estat positiu per a la seva visibilitat pública i per millorar l’eficiència dels processos, però l’anàlisi posa de manifest carències en aspectes com la verticalitat dels fluxos d’informació i la dependència tecnològica.

En el diagnòstic inicial i les aportacions dels companys s’identifiquen tres reptes fonamentals:

• • • Fluxos d’informació jeràrquics i poc participatius. La comunicació digital tendeix a ser descendent, cosa que limita la implicació activa de les persones treballadores, usuàries i les seves famílies.
    • Dependència d’eines privades. L’ús d’infraestructures i serveis com els de Google o Microsoft entra en contradicció amb els valors de la sobirania tecnològica i la cooperació propis de l’ESS.
    • Baixa connexió entre digitalització i inclusió. Les tecnologies utilitzades no sempre estan pensades per a la diversitat funcional, fet que pot generar noves barreres d’accés per a les persones usuàries.

En aquest context, s’evidencia que la tecnologia s’utilitza principalment per optimitzar processos, però no per redistribuir poder ni fomentar la participació. Per tant, segons el marc teòric de Fuster, Espelt i Renau (2021), AMPANS es troba més a prop d’un model extractiu que d’un model cooperatiu.

Oportunitats de transformació

Els comentaris rebuts en l’anàlisi inicial reforcen la proposta d’integrar estratègies per afavorir una transició cap a un model digital més alineat amb els valors cooperatius propis de l’ESS, com ara:

• • • Fomentar la governança i la cultura participativa. Cal enfocar la digitalització com un motor de transformació organitzativa. Iniciatives com Decidim podrien implicar les persones treballadores, usuàries i les seves famílies en la presa de decisions, aplicant els principis de governança cooperativa.
    • Entendre la digitalització com a espai de relació. Les tecnologies digitals poden enfortir la comunitat i el reconeixement social, no només optimitzar tasques. Plataformes participatives i xarxes col·laboratives poden reforçar la missió de visibilització i dignificació d’AMPANS.
    • Impulsar l’ús de programari lliure i la sobirania tecnològica. Adoptar eines de codi obert (FLOSS) permetria personalitzar-les i fer-les més accessibles i inclusives, alhora que reduiria la dependència d’empreses privades.
    • Disseny d’eines centrat en l’usuari. En coherència amb l’estratègia anterior, i pel perfil del públic de l’entitat, és essencial desenvolupar tecnologies accessibles que facin de la digitalització un procés d’inclusió real.

Reptes per a la transició

A l’hora de plantejar canvis, es detecta que els reptes d’AMPANS no són només tècnics, sinó també culturals i organitzatius. La seva magnitud i estructura jeràrquica poden dificultar la flexibilitat necessària per adoptar nous models.
Caldria impulsar una transició progressiva, acompanyada per una estratègia de gestió del canvi que impliqui tota la plantilla i la direcció, amb l’objectiu de crear consciència sobre la situació actual, les possibilitats de millora i el camí a seguir.

Reflexió crítica i conclusions

AMPANS és un clar exemple de les tensions entre la digitalització i els valors socials en el marc de l’ESS. Una digitalització cooperativa, democràtica i inclusiva requereix repensar no només les eines, sinó també l’organització interna, les relacions de poder, les vies de participació i l’accessibilitat.
Els canvis només seran possibles si la tecnologia es posa realment al servei de les persones, situant la sobirania tecnològica i la inclusió com a eixos centrals de l’estratègia digital d’AMPANS.

A continuació s’inclou un un vídeo explicatiu amb el contingut de l’anàlisi completa.

Salutacions, 

Anna Vilamú Carbonell

FONTS CONSULTADES:

Espelt, R. (2026, març 11). Webinar: La digitalització de l’economia social i solidària [Enregistrament de vídeo]. Universitat Oberta de Catalunya. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales [Article en publicació especialitzada]. CIRIEC-España, revista de economía pública, social y cooperativa, 102, 5–31. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

ÚS DE LA IA:

En l’elaboració d’aquest text he fet ús de la intel·ligència artificial (IA) per a la correcció dels textos finals. L’eina emprada ha estat Perplexity AI, amb els prompts: “corregeix el text, si cal, i marca les modificacions”, per revisar l’estructura, gramàtica i ortografia, i “compleix els criteris de llenguatge inclusiu?”, per fer una revisió final de les formulacions de gènere i d’altres aspectes inclusius que podrien haver passat per alt durant la redacció.

En aquesta nova aportació amplio l’anàlisi sobre l’impacte de la digitalització en Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris. En la meva intervenció anterior ja apuntava que les tecnologies digitals tenen un paper rellevant en el seu funcionament quotidià, tant a través de l’oficina virtual com de l’eina Participa Coop57, pensada per facilitar la participació democràtica de la base social. També destacava que l’ús de Decidim, com a programari lliure i adaptat amb una cooperativa de l’ESS, mostrava una voluntat clara d’alinear tecnologia i valors cooperatius.

A partir del comentari rebut, crec que la qüestió més interessant ja no és tant si la digitalització permet participar més, sinó quin tipus de participació afavoreix realment. És evident que eines com Participa Coop57 poden ampliar l’accés i facilitar que més persones i entitats participin en assemblees o processos col·lectius, especialment quan hi ha dificultats de distància, temps o mobilitat. Però això no garanteix, per si sol, una participació més rica o de més qualitat. De fet, els espais digitals poden acabar afavorint intervencions més ràpides, menys deliberatives o amb menys interacció espontània que en els espais presencials.

Per això, em sembla que un dels grans reptes per a Coop57 és no entendre la participació digital només com una qüestió d’accés, sinó també de qualitat democràtica. En aquest sentit, la plataforma pot ser una bona eina, però necessita anar acompanyada d’una veritable dinamització: preguntes que orientin el debat, espais de discussió estructurats, síntesis de les aportacions o sessions síncrones que ajudin a complementar els debats escrits. Això faria que la digitalització no només ampliés la participació, sinó que també contribuís a reforçar-la qualitativament.

Una segona idea que crec que el debat m’ha ajudat a veure amb més claredat és la de la sobirania tecnològica. En el meu anàlisi inicial ja apuntava que la digitalització de Coop57 també generava tensions relacionades amb l’ús de dades i amb una certa dependència de serveis externs. Ara penso que aquesta qüestió es pot llegir d’una manera més profunda: no es tracta només de protegir millor les dades o de minimitzar riscos tècnics, sinó de preguntar-se fins a quin punt la infraestructura digital que utilitza l’entitat és coherent amb els valors que defensa. Tot i l’aposta per eines com Decidim i pel programari lliure, la presència de serveis externs com Google mostra que aquesta coherència no és absoluta i que encara hi ha recorregut per avançar cap a models més autònoms i alineats amb els principis de l’ESS.

Des d’aquesta perspectiva, considero que la digitalització de Coop57 té un potencial molt positiu, però només si es desenvolupa amb una mirada crítica. No n’hi ha prou amb incorporar eines digitals útils o modernes; cal pensar com aquestes eines afecten la manera de participar, de deliberar, de relacionar-se i de construir autonomia col·lectiva. Per això, més que parlar només d’oportunitats i riscos en abstracte, crec que el cas de Coop57 permet plantejar una pregunta de fons molt rellevant: com pot una entitat de finances ètiques digitalitzar-se sense reproduir les lògiques del model tecnològic dominant?

WEBGRAFIA

‘Participa Coop57’, una nova eina al servei de la participació i la democràcia. (2026). Obtenido de Coop 57: https://coop57.coop/ca/noticia/‘participa-coop57’-una-nova-eina-al-servei-de-la-participació-i-la-democràcia

La oficina virtual. (2026). Obtenido de Coop 57: https://coop57.coop/es/informacion/la-oficina-virtual

Politica de privacitat. (2026). Obtenido de Coop 57: https://www.coop57.coop/ca/informacion/politica-de-privacitat