Introducció
L’economia sovint es relaciona amb beneficis, empreses o creixement econòmic, però existeixen altres formes d’entendre-la on el centre no és el lucre sinó les persones, la comunitat i el benestar social. L’economia social i solidària (ESS) defensa precisament aquesta mirada, apostant per models més inclusius, participatius i compromesos amb el territori.
La Fundació Arc de Sant Martí, situada a Martorell, és un exemple clar d’aquest model alternatiu. L’entitat treballa principalment amb persones amb discapacitat intel·lectual i desenvolupa serveis residencials, llars residència, pisos amb suport, serveis d’atenció diürna i activitats ocupacionals orientades a la inclusió social i laboral. Tot i això, la seva activitat va molt més enllà de l’atenció assistencial, ja que també desenvolupa una tasca comunitària i social molt vinculada al territori.
Aquest article analitza el paper de la Fundació Arc de Sant Martí des d’una mirada integrada dels diferents conceptes treballats al llarg del curs: economia social i solidària, digitalització, finances ètiques, monedes socials i polítiques públiques. També incorpora el retorn rebut per part de Juani Gonzalez, presidenta de la Fundació Arc de Sant Martí, després de compartir-li l’article per poder contrastar i enriquir l’anàlisi.
La Fundació Arc de Sant Martí i els valors de l’economia social i solidària
L’economia social i solidària es basa en principis com la cooperació, la participació democràtica, el compromís amb la comunitat i la priorització de les necessitats humanes per sobre del benefici econòmic (Universitat Oberta de Catalunya).
Des del meu punt de vista, aquests valors es poden identificar clarament en el funcionament de la Fundació Arc de Sant Martí. La fundació no només ofereix serveis d’atenció, sinó que treballa per generar inclusió, autonomia i qualitat de vida per a les persones usuàries i les seves famílies.
A més, la seva activitat també contribueix a reforçar la cohesió social i el treball comunitari al territori. La col·laboració amb famílies, professionals, empreses i administracions mostra una clara aposta pel treball en xarxa i per la construcció d’un model social més inclusiu.
També és interessant relacionar la fundació amb els criteris que defineixen moltes iniciatives de l’ESS, com l’arrelament territorial, la transformació social, la transparència o la responsabilitat social (Fernàndez). En el cas de la Fundació Arc de Sant Martí, aquests aspectes es poden observar en la seva vinculació amb el territori de Martorell i en la voluntat constant de generar oportunitats per a persones amb especial dificultat de col·locació.
Economia de les cures i impacte social
Una part molt important de l’activitat de la Fundació Arc de Sant Martí està relacionada amb les cures i l’acompanyament a les persones. Aquest aspecte connecta directament amb el concepte d’economia reproductiva, que posa en valor les tasques de suport, convivència i cura que sovint queden invisibilitzades dins del sistema econòmic tradicional (Universitat Oberta de Catalunya).
En aquest sentit, la fundació desenvolupa una feina essencial per garantir el benestar i la inclusió de moltes persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest impacte social no sempre és fàcil de quantificar econòmicament, però té una importància molt gran tant per a les persones usuàries com per a les seves famílies i per al conjunt de la comunitat.
A més, l’entitat també treballa per afavorir la inclusió laboral i social, contribuint a reduir desigualtats i a generar oportunitats reals d’autonomia i participació.
Digitalització i nous reptes socials
La digitalització és un altre dels grans reptes actuals per a les entitats socials. Les tecnologies digitals poden ajudar a millorar la comunicació, l’organització interna, la participació o l’accés als serveis, però també poden generar noves desigualtats si no es garanteix l’accessibilitat i la inclusió digital.
La Fundació Arc de Sant Martí ja utilitza eines digitals i xarxes socials per donar visibilitat als seus projectes i activitats, fet que contribueix a reforçar la comunicació amb la comunitat i les famílies.
Tot i això, considero important mantenir una mirada crítica sobre la digitalització. Les plataformes digitals i les noves tecnologies poden generar dependència tecnològica o excloure persones amb menys competències digitals si no s’adapten adequadament (Universitat Oberta de Catalunya).
Per aquest motiu, crec que la tecnologia hauria d’utilitzar-se sempre com una eina al servei de les persones, mantenint la proximitat humana i els valors comunitaris que caracteritzen les entitats socials.
Finances ètiques i sostenibilitat dels projectes socials
Les finances ètiques defensen models econòmics on la rendibilitat social té tanta importància com la rendibilitat econòmica (Universitat Oberta de Catalunya). Aquest plantejament encaixa clarament amb la realitat de moltes entitats socials, ja que la seva finalitat principal no és generar beneficis sinó millorar la qualitat de vida de les persones.
A partir del feedback rebut per part de Juani Gonzalez, presidenta de la Fundació Arc de Sant Martí, he pogut entendre millor la complexitat econòmica que hi ha darrere de la gestió d’una entitat social. Tot i tractar-se d’una fundació sense ànim de lucre, la sostenibilitat dels serveis requereix una recerca constant de recursos, activitats benèfiques, convenis amb empreses, col·laboracions vinculades a la LISMI i iniciatives d’inserció laboral.
Aquest aspecte posa de manifest que moltes entitats socials desenvolupen activitats essencials per a la societat però, al mateix temps, han de fer un esforç continu per garantir la seva sostenibilitat econòmica.
També és interessant relacionar aquesta realitat amb les crítiques al sistema financer tradicional, que sovint prioritza el creixement econòmic i el benefici per sobre de les necessitats socials i ambientals (Fundación Cajamar, 2010).
Monedes socials, economia local i comunitat
Les monedes complementàries i els sistemes econòmics alternatius busquen reforçar l’economia local, la participació ciutadana i la cohesió social (Corrons, 2026).
Experiències com la Turuta mostren com aquests sistemes poden generar xarxes de suport mutu, dinamitzar el territori i reforçar les relacions comunitàries (Associació ECOL3VNG).
Tot i que la Fundació Arc de Sant Martí no utilitza una moneda social pròpia, considero que comparteix molts dels valors presents en aquestes iniciatives:
- treball comunitari;
- arrelament territorial;
- suport mutu;
- cooperació;
- inclusió social.
Aquest tipus de models també permeten reflexionar sobre formes alternatives d’entendre l’economia, on el valor no es mesura únicament en termes monetaris sinó també en impacte social i comunitari.
Relació amb les polítiques públiques i els marcs institucionals
La Fundació Arc de Sant Martí també es pot relacionar amb diferents marcs de política pública vinculats a l’economia social, la sostenibilitat i les cures.
La seva activitat encaixa clarament amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats amb la salut i el benestar, la reducció de les desigualtats, el treball digne i la construcció de comunitats més inclusives i sostenibles (Nacions Unides, 2015).
També es pot relacionar amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, que reconeix el paper de l’ESS com a eina de cohesió social, innovació i desenvolupament territorial (Comissió Europea, 2021).
En el mateix sentit, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures aposta per impulsar models econòmics centrats en les persones, la inclusió i la sostenibilitat social, aspectes que encaixen plenament amb la realitat de la fundació (Govern d’Espanya).
A Catalunya, els Ateneus Cooperatius també promouen iniciatives vinculades a l’economia social i solidària, fomentant la cooperació, el desenvolupament local i les xarxes comunitàries (Generalitat de Catalunya).
Contractació pública, transparència i responsabilitat social
Segons el retorn rebut per part de la Fundació Arc de Sant Martí, tots els seus serveis estan concertats amb la Generalitat de Catalunya mitjançant processos públics i sotmesos a controls, auditories i supervisió institucional.
Aquest aspecte reforça la importància de la contractació pública en la sostenibilitat dels serveis socials i en la garantia de qualitat i transparència en la gestió dels recursos.
Des del meu punt de vista, la contractació pública té un paper fonamental en el futur de les entitats socials, ja que permet garantir estabilitat i continuïtat en serveis essencials per a moltes persones.
Al mateix temps, també considero important que aquests processos no es basin únicament en criteris econòmics, sinó que tinguin en compte aspectes com l’impacte social, l’arrelament territorial i la qualitat de l’atenció.
La transparència i la responsabilitat en la gestió dels recursos també són elements centrals dins l’economia social i solidària, especialment quan es treballa amb recursos públics i amb col·lectius vulnerables.
Conclusions
Després d’analitzar el cas de la Fundació Arc de Sant Martí, considero que queda clar que l’economia pot ser molt més que una eina per generar beneficis econòmics. Entitats com aquesta demostren que és possible construir models basats en la inclusió, les cures, la cooperació i el compromís comunitari.
La fundació representa un exemple real de com l’economia social i solidària pot generar impacte social positiu i contribuir a construir comunitats més inclusives i sostenibles.
Al mateix temps, també evidencia les dificultats i reptes que afronten moltes entitats socials: sostenibilitat econòmica, recerca constant de recursos, digitalització inclusiva i dependència parcial del finançament públic.
El feedback rebut per part de Juani Gonzalez ha ajudat a enriquir aquesta anàlisi i a entendre millor la complexitat de la gestió social, econòmica i humana que hi ha darrere del funcionament de la fundació.
En definitiva, considero que la Fundació Arc de Sant Martí és un exemple molt clar de com l’economia social i solidària pot esdevenir una eina real de transformació social i comunitària.
Interacció amb l’entitat
Bibliografia
Associació ECOL3VNG. (s.d.). Entrevista a l’Associació ECOL3VNG (La Turuta).
Comissió Europea. (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social.
Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. Universitat Oberta de Catalunya. FUOC
Fernàndez, A. (s.d.). Entrevista a Pam a Pam.
Fundación Cajamar. (2010). Finanzas y medio ambiente. Colección Finanzas Éticas.
Generalitat de Catalunya. (s.d.). Xarxa d’Ateneus Cooperatius.
Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.
Nacions Unides. (2015). Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 6. L’economia col·laborativa procomú.
Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 5. L’economia reproductiva.
Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 3. L’economia social i solidària en la seva vessant socioempresarial.
Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animació 4. L’economia social i solidària en la seva vessant sociocomunitària.
Arc de sant marti. arcdesantmarti.cat
Juani Gonzalez (2026). Correu amb feedback
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el Quan l’economia posa les persones al centre: la Fundació Arc de Sant Martí
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.