Una moneda complementària, social, local o alternativa és un instrument de pagament que s’utilitza en un àmbit local per adquirir productes, serveis o coneixements.

La cooperativa Artijoc no disposa de moneda complementària, però si n’hagués de dur a terme una, li’n proposaria una amb les característiques següents:

La moneda s’anomenaria “dau” i es podria adquirir fent compres de qualsevol dels seus productes. La podrien obtenir els clients que compren alguna joguina o els centres educatius que adquireixen les estructures de fusta per les escoles; i també per la participació del projecte que estan desenvolupant “Quan s’obre la maleta, s’obre la conversa”.

En primer lloc, els daus tindrien una durada de sis mesos per utilitzar-los i, un cop transcorregut aquest període, es perdrien. D’aquesta manera, la moneda es mantindria en circulació i no quedaria estancada. Es podria utilitzar per obtenir descompte en els productes, però fins a un màxim d’un 40%, i també disposarien de productes exclusius que només es poden adquirir mitjançant daus. Per tant, els daus no tindrien la funció de substitueir l’euro, sinó que funcionarien com a una moneda complementària. Per cada 5 euros de compra s’obtindria un dau.

En segon lloc, els daus no es plantegen només com a un sistema de descomptes, sinó com a una eina per fomentar la participació en activitats i reforçar el vincle entre la cooperativa i la seva comunitat de clients. Així, proporcionarien valor propi i no només valor de descompte. Tal com han comentat els companys, aquestes activitats podrien consistir en tallers familiars o en sessions participatives per fomentar que els infants utilitzin joguines adequades pel seu creixement i desenvolupament. De totes maneres, serien activitats que s’anirien renovant segons la demanda que hi hagués del seu públic objectiu.

En tercer lloc, cal remarcar que la utilització d’aquesta moneda complementària es trobaria regulada en una normativa que crearia la cooperativa i que seria pública per a tothom, per tal d’oferir transparència als seus clients.

Per últim, l’Observatori de la Moneda Complementària és una entitat que s’encarrega específicament d’acompanyar, assessorar i donar suport a ajuntaments, entitats social, comercials i empresarials que podria ajudar a Artijoc amb qualsevol problema i/o dubte que els sorgís en tot el procés d’implementació de la moneda.

Tot seguit es troba l’anàlisi DAFO de la integració d’una moneda complementària a la cooperativa Artijoc:

DEBILITATS:

• Depèn exclusivament del seu ús, ja que si les persones no fan servir aquesta moneda, no té cap sentit mantenir-la.

• Implica costos d’implementació, tant de recursos tecnològics (ja que s’ha de fer digital) com de temps, perquè és una feina extra a desenvolupar a partir de la seva implementació.

• Limita el seu ús a Artijoc, ja que és un sistema monetari complementari molt restringit, en no poder-se utilitzar en cap altre establiment.

• Comporta haver d’actualitzar els productes que es poden obtenir amb la moneda perquè no siguin sempre els mateixos, de la mateixa manera que amb les activitats.

AMENACES:

• Pot provocar que els clients no l’utilitzin per considerar-ho massa complicat o perquè no percebin l’interès suficient per fer-la servir.

• Si no s’utilitza prou, pot generar mancança de moviment de la moneda, fet que suposaria perdre el sentit de mantenir-la.

• Pot generar desinterès al llarg del temps si no es manté actualitzada perquè les persones no perdin el seu interès.

• Perjudici davant la competència, ja que les grans empreses ja disposen de punts per obtenir descomptes, que poden suposar més simples, fet que pot causar que els clients prefereixin acudir-hi.

FORTALESES:

• Facilita un sistema bastant senzill, ja que no és complex i el pot utilitzar qualsevol persona que disposi d’un dispositiu mòbil des del qual es pugui descarregar l’aplicació.

• Fomenta la fidelització de clients, perquè els daus s’aconsegueixen a través de les compres. Per tant, s’incentiva a les persones que comprin productes o participin en el seu projecte per així aconseguir més daus.

• Reforça els principis d’Economia Social i Solidària. Gràcies als daus s’aconsegueix crear una comunitat amb les famílies usuàries i els centres educatius.

• Genera valor propi, ja que hi ha joguines que només es poden aconseguir amb daus, cosa que aporta valor a la cooperativa.

OPORTUNITATS:

• Permet ampliar-se a futurs projectes que desenvolupi la cooperativa.

• Fomenta la participació en el projecte “Quan s’obre la maleta, s’obre la conversa”. En el cas que es comencessin a desenvolupar tallers per ensenyar a usar joguines correctament, els daus també podrien ajudar a augmentar la seva participació.

• Crea diferenciació i innovació respecte la competència. Aquesta iniciativa posiciona a la cooperativa en comparació amb la resta de botigues de joguines convencionals.

• Permet establir col·laboracions amb altres entitats locals que comparteixin els valors de la cooperativa del municipi de Cardedeu, on tenen la botiga física.

En conclusió, la moneda complementària “dau” d’Artijoc és una eina que pot aportar valor tant a la cooperativa com a la seva comunitat, ja que no només serveix per incentivar les compres, sinó també per fomentar la participació i el vincle amb les famílies i els centres educatius. Tot i que presenta algunes limitacions, com la seva dependència de l’ús per part dels clients o el fet que només es pugui utilitzar dins d’Artijoc, també ofereix moltes oportunitats de creixement i diferenciació respecte a altres botigues. Per tant, si es gestiona correctament i es manté actualitzada, pot arribar a ser un element clau per la seva cooperativa.

BIBLIOGRAFIA

Diputació de Barcelona. (febrer de 2024). Las monedas locales y su rol en la dinamización del comercio de proximidad.https://www.diba.cat/es/web/comerc/-/las-monedas-locales-y-su-rol-en-la-dinamizacion-del-comercio-de-proximidad

Ossorio, M.A. (juny de 2024). Monedas complementarias: el motor oculto del desarrollo local en España e Iberoamérica. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/es/news/2024/monedas-complementarias-motor-oculto-del-desarrollo-local-en-espana-iberoamerica

Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. (s.f.) La Moneda Local.https://www.gramenet.cat/es/sites/moneda-local/

Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. (juliol de 2016). Reglament del circuit de comerç social de Santa Coloma de Gramanet. https://www.gramenet.cat/fileadmin/Files/Ajuntament/comercio/moneda_local/docscast/REGLAMENTO_DEL_CIRCUITO_DE_COMERCIO_SOCIAL_DE_SANTA_COLOMA_DE_GRAMENET.pdf

Economía solidaria. (s.f.) Carta de Principios de la Economía Solidaria.https://www.economiasolidaria.org/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/

Canva. https://www.canva.com/templates

ÚS D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

He utilitzat la intel·ligència artificial únicament com a suport per revisar aspectes ortogràfics i gramaticals del text, amb l’objectiu de corregir possibles errors. L’eina d’intel·ligència artificial que he utilitzat ha estat ChatGPT.

INTRODUCCIÓ

Seguint amb l’anàlisi d’Artijoc, una cooperativa que forma part de l’Economia Social i Solidària (ESS), però aquesta vegada sobre l’ús que fa sobre la digitalització. Després de fer-ne un anàlisi i de rebre el feedback de companyes, es pot afirmar que tot i que van per un bon camí d’una economia digital, encara els hi queda bastant per poder arribar a obtenir un model democràtic, just i sostenible.

ESTAT ACTUAL

La seva eina digital principal és la botiga en línia, que els permet arribar a molta més gent. A més, poden rebre comandes a qualsevol hora del dia, fet que suposa un gran avantatge perquè no depenen tant dels horaris de botiga.

OPORTUNITATS

La digitalització ofereix a Artijoc diverses oportunitats per millorar el seu funcionament i ampliar el seu impacte social:

• Un exemple n’és l’apartat de la botiga on tenen representats els sis criteris que tenen en compte a l’hora d’escollir una joguina per comercialitzar amb la seva marca. Aquesta transparència reforça els seus valors i genera un valor afegit de cara als seus consumidors.

• A nivell de comunicació, l’entitat ofereix diferents canals de contacte, ja sigui a través de telèfon, correu electrònic i WhatsApp. A més, tenen integrat el Google Maps amb la direcció de la seva botiga física de Cardedeu.

• També disposen de xarxes socials, com el Facebook i l’Instagram, des del quals pengen contingut de forma habitual. Gràcies a les xarxes, formen una comunitat amb els seus clients, pugen totes les novetats i informen sobre totes les activitats que duen a terme.

• Per últim, tenen publicat la col·laboració amb SomEnergia i SomMobilitat, per així donar visualització a què utilitzen energia 100% renovable i mobilitat sostenible, per així defensar el seu compromís de cooperar amb altres projectes que transformen la societat.

LIMITACIONS

En primer lloc, es troba amb el risc de la competència, més específicament, les grans empreses. Empreses com Amazon o la Casa del Libro ofereixen descomptes o rapidesa en les entregues, i Artijoc no pot competir amb elles; però pot oferir uns altres beneficis, proximitat i valors.

Un exemple es pot veure en la seva plataforma digital, on tenen exposats tots els productes que venen; tant les joguines com les estructures per a patis pels centres educatius. Cada producte disposa d’una breu descripció del producte juntament amb una especificació del benefici que aporta, fet que ajuda als clients a tenir la màxima informació a l’hora d’escollir un producte. En aquest cas, seria una entitat que afavoreix el consum responsable i que proporciona transparència cap als seus clients.

Un altre risc important és la dependència tecnològica de la botiga online, ja que depenen d’un proveïdor extern que els haurà configurat tot per poder dur-la a terme. Un exemple n’és el recent canvi de botiga online que han fet, que obliga a tornar a registrar-se a tots els clients; a més d’haver eliminar l’historial de compres que hagi fet un usuari. Aquest canvi por arribar a provocar un malestar entre els seus clients.

PROPOSTES DE MILLORA

Per millorar la digitalització i alinear-la cap als principis de l’Economia Social i Solidària (ESS), recomanaria a la cooperativa dur a terme les següents propostes:

• Per millorar el principi de cooperació, li faria tres propostes diferents:

• A la seva pàgina web tenen publicat el balanç de l’exercici 2024 on es pot veure de forma percentual quins són els principis i les tasques que duen a terme en referència a l’ESS. En aquest sentit, una proposta que els hi faria a Artijoc per desenvolupar aquest principi seria crear sessions de joc amb infants de diferents segments d’edats per ensenyar i provar les diferents joguines que tenen, i així rebre de manera directa el feedback dels seus usuaris més petits. Dit amb unes altres paraules, seria com fer una sessió participativa per fomentar que els infants utilitzin joguines adequades pel seu creixement i desenvolupament; missió que tenen com a cooperativa.

• Una altra opció per dur a terme aquestes sessions participatives seria fer el mateix però en format en línia, i en comptes de rebre el feedback dels infants, rebre’l de les famílies. Es podrien fer sessions explicant com funcionen les noves joguines i els objectius que es pretenen aconseguir fent-ne el seu ús, i que al final les famílies tinguessin un torn obert de paraula per poder fer les consultes que considerin.

• Per últim, podrien aprofitar-se dels avantatges de la digitalització incorporant en la seva plataforma web un apartat per fer donacions per a alguna campanya que els preocupi; com per exemple ajudes per a què tots els infants puguin accedir a una educació justa.

• Per millorar el principi de treball digne: recomanaria a l’organització que elaborés un reglament intern de relacions laborals. Tot i ser una organització formada per 9 persones, no hauria d’impedir elaborar un reglament on estiguin recollits els drets, els deures, l’organització interna i la resolució de conflictes.

• Per millorar el principi de sostenibilitat ecològica: al fabricar estructures de fusta, podrien fer la clàssica acció de plantar un arbre. D’aquesta forma, a l’hora d’utilitzar fusta per elaborar els seus productes poder plantar arbres i així no perjudicar tant al medi ambient. A més, podrien tenir un comptador real dels arbres que han anat plantant per així oferir transparència d’aquesta iniciativa als seus usuaris. Considero que és una proposta bastant senzilla que podrien desenvolupar.

CONCLUSIONS

En conclusió, Artijoc ha integrat la digitalització de manera útil per potenciar les vendes de la seva cooperativa, però sense deixar de banda els seus valors que la lliguen de manera directa amb l’Economia Social i Solidària.

Tot i això, encara presenta limitacions i per això és necessari que segueixi en el camí de millorar la seva estratègia digital per adaptar-la millor als principis de l’ESS.

artijoc

BIBLIOGRAFIA

Artijoc. Catàleg de productes 25-26. https://www.flipsnack.com/7988FECC5A8/cat-leg-puput-25-26/full-view.html

Economia Solidaria. La Cooperación en la Economía Solidaria. https://www.economiasolidaria.org/cooperacion/

Economia Solidaria. El Trabajo Digno en la Economía Solidaria.  https://www.economiasolidaria.org/trabajo-digno-ess/

Economia Solidaria. La Sostenibilidad Ecológica en la Economía Solidaria.  https://www.economiasolidaria.org/sostenibilidad-ecologica/

Artijoc. (2024). Balanç social de l’Economia Social i Solidària 2024. Artijoc SCCL. https://www.artijoc.com/media/footer/resultats-v1.pdf

Artijoc. (2026). Artijoc. https://www.artijoc.com/es

Artijoc. Pàgina de Facebook https://www.facebook.com/artijoc

Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria: ¿Cómo la digitalización impacta o puede impactar en la entidad? Universitat Oberta de Catalunya.

Fuster Morell, M.; Espelt, R.; Renau Cano, M. (2021) Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativisme como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

La cooperativa Artijoc porta més de 25 anys treballant per a una educació autònoma a través del joc respectuós i sostenible. Aquesta organització es defineix principalment pels valors de justícia social, feminisme i anticapitalisme; a més de definir-se com a Economia Social i Solidària.

En primer lloc, les accions que duen a terme com a Economia Social i Solidària són construir espais de joc lliure i coeducació, des de Puput elaboren estructures de joc amb una perspectiva inclusiva i coeducadora, per a què els patis puguin ser experiències de joc lliure, per a què descobreixin l’entorn i que proporcionin als infants aprenentatges segurs i dinàmics; defensar l’economia circular, a l’hora d’elaborar els seus productes, ho fan a través del Banc de Recursos per defensar l’economia circular. Tampoc són partícips de preus low cost i de campanyes com el Black Friday; cooperar amb altres projectes per transformar la societat, per una banda, quan han de fer enviaments propers a la seva seu, utilitzen enviaments cicló-logístics a través de Maraki en bicicleta, SCCL. Per altra banda, quan han de fer desplaçaments de més distància, ho fan a través de vehicles de Som Mobilitat; utilitzar energia verda de Som Energia a la botiga, a l’oficina i al taller.

En segon lloc, a l’hora d’escollir les joguines de la seva cooperativa, ho fan tenint en compte diferents criteris pedagògics, socials i ambientals, són que permetin llibertat de joc i creació sense límits, descarten la classificació per gènere, consciencien als proveïdors de la importància d’escollir colors i aspectes per tal d’ajudar a la desestigmatització de les joguines, escullen les joguines tenint en compte la seva qualitat, defensen que els animals visquin en els seus habitats, rebutjant qualsevol joguina que faci referència a crics, zoològics o que pateixin algun tipus de maltractament, tenen en compte la procedència prioritzant els que són de km 0, i que ofereixen diverses propostes de joc per a cada etapa del desenvolupament dels infants.

Aprofito per destacar un projecte educatiu que està duent a terme la cooperativa anomenat “Quan sobre la maleta, s’obre la conversació”, finançat pel Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte consisteix en oferir als centres educatius maletes plenes de jocs i llibres que fomenten el diàleg de diferents temes però des d’una perspectiva coeducativa i inclusiva. El seu objectiu és promoure l’escolta, la reflexió i el pensament crític en infants de primària i secundària.

Per últim, la cooperativa també disposa d’un obrador de jocs (anomenat Puput) des d’on construeixen les estructures de fusta pels patis de les escoles. El disseny el duen a terme amb la intenció de promoure espais de descobriment, relació, experimentació i moviment.

BIBLIOGRAFIA

Artijoc. (s.f.) Quiénes somos. https://www.artijoc.com/index.php/es/quienes-somos

Artijoc. (s.f.) La tienda de Artijoc. https://www.artijoc.com/index.php/es/la-tienda-de-artijoc

Artijoc. (s.f.) Cuando se abre la maleta, se abre la conversación. https://www.artijoc.com/es/biblioteca-coeducativa

Artijoc. (s.f.) Puput, el obrador de juegos. https://www.artijoc.com/index.php/es/puput