La Fundació Finances Ètiques es troba en un estadi de digitalització que, fins ara, ha estat principalment funcional: comunicació, visibilitat i gestió bàsica (a través de web, blogs, contribució indirecta en perfils d’instagram @fiarebancaetica @jxfiare, etc.). Però com apuntava el comentari rebut, la digitalització en una entitat de finances ètiques va molt més enllà de l’eficiència operativa: afecta directament la seva credibilitat democràtica. La traçabilitat dels projectes finançats, la rendició de comptes a la comunitat i la visibilitat dels criteris de finançament són dimensions on el digital pot ser un instrument poderós de coherència amb els propis valors.

Un element concret i rellevant: la Fundació Finances Ètiques és membre fundadora de Som IT Cooperatiu, una cooperativa tecnològica creada en aliança amb Som Mobilitat i Som Connexió que ofereix solucions digitals innovadores basades en eines mancomunades i treball col·laboratiu.  Això indica que la Fundació no és passiva en matèria tecnològica, sinó que ja ha apostat per construir infraestructura digital des de dins de l’ESS, cosa que reforça la coherència entre valors i pràctica.

En aquest sentit, per plantejar reptes i oportunitats per la Fundació finances ètiques he decidit desenvolupar un DAFO ja que em sembla un eina força visual.

FORTALESES

• Participació activa en Som IT Cooperatiu: aposta per sobirania tecnològica des de dins.
• Identitat ètica consolidada que dóna credibilitat als processos de transparència digital.
• Comunitat de persones usuàries i sòcies amb valors afins, receptives a eines participatives.
• Capacitat de col·laborar amb altres entitats de l’ESS per compartir eines i costos tecnològics.

DEBILITATS

• Digitalització encara més funcional que estratègica: manca de visió digital integrada.
• Recursos limitats per invertir en desenvolupament tecnològic propi.
• Possible bretxa digital entre perfils de persones usuàries (persones grans, poc familiaritzades amb entorns digitals).
• Risc que les decisions tecnològiques quedin en mans tècniques sense participació de la base social.

OPORTUNITATS

• L’Ajuntament de Barcelona compta amb un Pla per a la Digitalització de l’Economia Social i Solidària 2025–2030 que reforça l’aposta per una digitalització transformadora i alineada amb els valors de l’ESS.
• Eines com el DigitESSt 2.0 permeten fer autodiagnòstics de digitalització per identificar millores concretes.
• La transparència digital (dades obertes sobre projectes finançats) podria ser un element diferenciador i de confiança.
• Creixent ecosistema de TIC ètiques i cooperativisme tecnològic a Barcelona i Catalunya com a alternativa real als GAFAM.

AMENACES

• L’accés a la digitalització està concentrat en poques grans empreses els serveis de les quals exploten dades personals per a publicitat i models extractius.
• Risc de lock-in tecnològic si es depèn d’infraestructures privades incompatibles amb l’ètica de l’entitat.
• Una digitalització accelerada podria erosionar el tracte humà i proper que caracteritza les finances ètiques.
• L’estratègia tecnològica dominant continua obeint una lògica de mercat on la ciutadania és tractada com a receptora passiva i no com a agent de canvi.

Crec que es important resumir “la digitalització de la fundació finances ètiques” en tres eixos claus, mencionats de certa manera en la primera aportació, i complementats amb el comentari rebut:

1. Sobirania tecnològica com a coherència ètica

Més enllà d’usar programari lliure, la sobirania tecnològica implica controlar quines dades es recullen, on s’emmagatzemen i amb quina finalitat s’usen. Els models de l’ESS poden oferir eines digitals basades en responsabilitat social, governança democràtica i sobirania tecnològica com a resposta real a les grans plataformes. Per a la Fundació, això vol dir aprofundir en la seva participació a Som IT Cooperatiu i evitar dependències de proveïdors aliens als seus valors.

2. Transparència i credibilitat democràtica

Com apuntava el comentari rebut, la digitalització pot fer molt més visible com es prenen les decisions de finançament. Eines de dades obertes sobre projectes impulsats, criteris de selecció accessibles o informes de rendició de comptes en formats interactius reforçarien la confiança de la comunitat i la distingirien clarament d’entitats financeres convencionals.

3. Accessibilitat i inclusió digital

Una digitalització coherent amb l’ESS no pot deixar fora els perfils que més necessiten acompanyament financer ètic. Això requereix dissenyar eines accessibles (llegibilitat, simplicitat, suport multilingüe) i mantenir canals no digitals per a qui els necessiti. Cal que la ciutadania tingui la possibilitat de participar al debat tecnològic, però el fet de no voler o no poder participar-hi no pot convertir-la en vulnerable.

La clau no és digitalitzar-se més ràpid, sinó fer-ho de manera que la tecnologia reforci (i no contradigui) la missió de l’entitat. La Fundació té una oportunitat única: demostrar que les finances ètiques poden ser també digitalment ètiques, construint un model de referència per a tot l’ecosistema de l’ESS.

Enllaç al video: Digitalització Fundació Finances Ètiques

WEBGRAFIA:

Ajuntament de Barcelona. (2025, novembre). TIC ètiques: la tecnologia al servei de les persones. Economia Social i Solidària. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticias/tic-etiques-la-tecnologia-al-servei-de-les-persones-2-1572761

Fundació el Maresme. (2024, setembre). Projecte IT cooperatiu: les eines tecnològiques de l’economia social i solidària es consoliden. https://www.fundaciomaresme.cat/projecte-it-cooperatiu-les-eines-tecnologiques-de-leconomia-social-i-solidaria-es-consoliden/

Som Connexió. (2025, febrer). IT Cooperativo: las herramientas tecnológicas de la economía social y solidaria se consolidan. https://somconnexio.coop/es/noticias/it-cooperativo-las-herramientas-tecnologicas-de-la-economia-social-y-solidaria-se-consolidan/

Fundació Catalunya Europa. (2021, novembre). Sobirania tecnològica, humanisme digital: com es prepara Europa pel 2030? https://www.catalunyaeuropa.net/ca/activitats/196/sobirania-tecnol%C3%B2gica-i-humanisme-digital-com-es-prepara-europa-pel-2030.html

Xnet. (2024). Digitalització Democràtica: Sobirania Digital per a les persones. https://xnet-x.net/es/digitalizacion-democratica-soberania-digital-personas/

LleialTec. (s.d.). Pla de Sobirania Tecnològica per l’Acció Comunitària. https://tec.lleialtat.cat/

CONTRIBUCIÓ DE LA IA:

Pel que fa la IA usada per desenvolupar aquest projecte, cal mencionar: Chat GPT i Claude; en aquest sentit l’ús principal que s’ha fet (i els prompts usats) és el següent:

a. Assegurar una coherència gramatical i de sintesi. “Revisa aquest text i assegura que la coherència gramatical i estructural és lògica”.

b. Check-list amb l’enunciat. “Davant aquests requeriments, sents alguna infomració no contestada o poc desnevoluapda? Què creus que hauria d’afegir?”

c. Webgrafia en format correcte. “escriu aquesta webgrafia en format APA”

INTRODUCCIÓ

Seguint amb l’anàlisi d’Artijoc, una cooperativa que forma part de l’Economia Social i Solidària (ESS), però aquesta vegada sobre l’ús que fa sobre la digitalització. Després de fer-ne un anàlisi i de rebre el feedback de companyes, es pot afirmar que tot i que van per un bon camí d’una economia digital, encara els hi queda bastant per poder arribar a obtenir un model democràtic, just i sostenible.

ESTAT ACTUAL

La seva eina digital principal és la botiga en línia, que els permet arribar a molta més gent. A més, poden rebre comandes a qualsevol hora del dia, fet que suposa un gran avantatge perquè no depenen tant dels horaris de botiga.

OPORTUNITATS

La digitalització ofereix a Artijoc diverses oportunitats per millorar el seu funcionament i ampliar el seu impacte social:

• Un exemple n’és l’apartat de la botiga on tenen representats els sis criteris que tenen en compte a l’hora d’escollir una joguina per comercialitzar amb la seva marca. Aquesta transparència reforça els seus valors i genera un valor afegit de cara als seus consumidors.

• A nivell de comunicació, l’entitat ofereix diferents canals de contacte, ja sigui a través de telèfon, correu electrònic i WhatsApp. A més, tenen integrat el Google Maps amb la direcció de la seva botiga física de Cardedeu.

• També disposen de xarxes socials, com el Facebook i l’Instagram, des del quals pengen contingut de forma habitual. Gràcies a les xarxes, formen una comunitat amb els seus clients, pugen totes les novetats i informen sobre totes les activitats que duen a terme.

• Per últim, tenen publicat la col·laboració amb SomEnergia i SomMobilitat, per així donar visualització a què utilitzen energia 100% renovable i mobilitat sostenible, per així defensar el seu compromís de cooperar amb altres projectes que transformen la societat.

LIMITACIONS

En primer lloc, es troba amb el risc de la competència, més específicament, les grans empreses. Empreses com Amazon o la Casa del Libro ofereixen descomptes o rapidesa en les entregues, i Artijoc no pot competir amb elles; però pot oferir uns altres beneficis, proximitat i valors.

Un exemple es pot veure en la seva plataforma digital, on tenen exposats tots els productes que venen; tant les joguines com les estructures per a patis pels centres educatius. Cada producte disposa d’una breu descripció del producte juntament amb una especificació del benefici que aporta, fet que ajuda als clients a tenir la màxima informació a l’hora d’escollir un producte. En aquest cas, seria una entitat que afavoreix el consum responsable i que proporciona transparència cap als seus clients.

Un altre risc important és la dependència tecnològica de la botiga online, ja que depenen d’un proveïdor extern que els haurà configurat tot per poder dur-la a terme. Un exemple n’és el recent canvi de botiga online que han fet, que obliga a tornar a registrar-se a tots els clients; a més d’haver eliminar l’historial de compres que hagi fet un usuari. Aquest canvi por arribar a provocar un malestar entre els seus clients.

PROPOSTES DE MILLORA

Per millorar la digitalització i alinear-la cap als principis de l’Economia Social i Solidària (ESS), recomanaria a la cooperativa dur a terme les següents propostes:

• Per millorar el principi de cooperació, li faria tres propostes diferents:

• A la seva pàgina web tenen publicat el balanç de l’exercici 2024 on es pot veure de forma percentual quins són els principis i les tasques que duen a terme en referència a l’ESS. En aquest sentit, una proposta que els hi faria a Artijoc per desenvolupar aquest principi seria crear sessions de joc amb infants de diferents segments d’edats per ensenyar i provar les diferents joguines que tenen, i així rebre de manera directa el feedback dels seus usuaris més petits. Dit amb unes altres paraules, seria com fer una sessió participativa per fomentar que els infants utilitzin joguines adequades pel seu creixement i desenvolupament; missió que tenen com a cooperativa.

• Una altra opció per dur a terme aquestes sessions participatives seria fer el mateix però en format en línia, i en comptes de rebre el feedback dels infants, rebre’l de les famílies. Es podrien fer sessions explicant com funcionen les noves joguines i els objectius que es pretenen aconseguir fent-ne el seu ús, i que al final les famílies tinguessin un torn obert de paraula per poder fer les consultes que considerin.

• Per últim, podrien aprofitar-se dels avantatges de la digitalització incorporant en la seva plataforma web un apartat per fer donacions per a alguna campanya que els preocupi; com per exemple ajudes per a què tots els infants puguin accedir a una educació justa.

• Per millorar el principi de treball digne: recomanaria a l’organització que elaborés un reglament intern de relacions laborals. Tot i ser una organització formada per 9 persones, no hauria d’impedir elaborar un reglament on estiguin recollits els drets, els deures, l’organització interna i la resolució de conflictes.

• Per millorar el principi de sostenibilitat ecològica: al fabricar estructures de fusta, podrien fer la clàssica acció de plantar un arbre. D’aquesta forma, a l’hora d’utilitzar fusta per elaborar els seus productes poder plantar arbres i així no perjudicar tant al medi ambient. A més, podrien tenir un comptador real dels arbres que han anat plantant per així oferir transparència d’aquesta iniciativa als seus usuaris. Considero que és una proposta bastant senzilla que podrien desenvolupar.

CONCLUSIONS

En conclusió, Artijoc ha integrat la digitalització de manera útil per potenciar les vendes de la seva cooperativa, però sense deixar de banda els seus valors que la lliguen de manera directa amb l’Economia Social i Solidària.

Tot i això, encara presenta limitacions i per això és necessari que segueixi en el camí de millorar la seva estratègia digital per adaptar-la millor als principis de l’ESS.

artijoc

BIBLIOGRAFIA

Artijoc. Catàleg de productes 25-26. https://www.flipsnack.com/7988FECC5A8/cat-leg-puput-25-26/full-view.html

Economia Solidaria. La Cooperación en la Economía Solidaria. https://www.economiasolidaria.org/cooperacion/

Economia Solidaria. El Trabajo Digno en la Economía Solidaria.  https://www.economiasolidaria.org/trabajo-digno-ess/

Economia Solidaria. La Sostenibilidad Ecológica en la Economía Solidaria.  https://www.economiasolidaria.org/sostenibilidad-ecologica/

Artijoc. (2024). Balanç social de l’Economia Social i Solidària 2024. Artijoc SCCL. https://www.artijoc.com/media/footer/resultats-v1.pdf

Artijoc. (2026). Artijoc. https://www.artijoc.com/es

Artijoc. Pàgina de Facebook https://www.facebook.com/artijoc

Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria: ¿Cómo la digitalización impacta o puede impactar en la entidad? Universitat Oberta de Catalunya.

Fuster Morell, M.; Espelt, R.; Renau Cano, M. (2021) Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativisme como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

Actualment, les tecnologies digitals són cada cop més importants en el funcionament de La Fageda. Com a entitat del sector alimentari, fa servir eines digitals per millorar la gestió de la producció, el seguiment de qualitat i la distribució dels seus productes. A més, la seva presència en línia a través del lloc web i les xarxes socials li dóna l’oportunitat de comunicar el valor social del projecte i establir vincles amb els consumidors. Encara que la digitalització no és el nucli central del seu model, sinó que és un recurs que recolza el seu objectiu principal: la inclusió social i laboral.

A partir del feedback rebut, es pot aprofundir en l’estat actual, notant que La Fageda ja compta amb una plataforma digital ben desenvolupada en termes de comunicació, amb un lloc web clar i accessible que facilita la difusió del seu impacte social. Això mostra que la digitalització externa ja està ben establerta, mentre que hi ha oportunitats per desenvolupar més aspectes interns i participatius.

Des d’un punt de vista analític, la digitalització aporta múltiples oportunitats estratègiques per enfortir el model de La Fageda dins del context d’Economia Social i Solidària. En primer lloc, pot augmentar la transparència i el seguiment dels productes, permetent als consumidors conèixer millor l’origen, el procés de producció i l’impacte social de l’entitat. Aquest punt és especialment important en un moment en què creix el consum responsable. En aquesta línia, i incorporant les contribucions dels col·legues, es podrien crear eines més interactives dirigides als consumidors, com ara codis QR en els productes que ofereixin informació addicional o suggeriments d’ús, promovent així un consum més conscient i participatiu.

En segon lloc, les eines digitals poden facilitar una participació interna, mitjançant espais digitals de deliberació o consulta, com plataformes col·laboratives o eines de participació com Decidim. Això reforçaria el principi de gestió democràtica, tot i que es necessari garantir que aquestes eines siguin accessibles per a totes les persones treballadores.

Finalment, la digitalització també pot ampliar l’impacte social del projecte, millorant la seva capacitat per comunicar-se, sensibilitzar i educar sobre els valors de l’Economia Social i Solidària, si es fa servir per crear contingut que ressalti el valor social del projecte (Espelt, 2026). Encara que, aquest procés també pot comportar riscos i tensions que s’han  d’analitzar amb cura. Un dels principals riscos és la dependència de grans plataformes digitals que operen amb criteris diferents als valors de l’Economia Social i Solidària. A més, la gestió de dades és un aspecte delicat, ja que comporta responsabilitats ètiques relacionades amb la privacitat. També cal considerar les desigualtats en competències digitals dins de l’entitat, que poden dificultar una participació realment inclusiva. Així mateix, existeix el perill que una digitalització excessivament enfocada al consumidor acabi prioritzant lògiques de mercat sobre la missió social de la cooperativa.

Davant d’aquestes dificultats, La Fageda podria considerar diferents maneres d’implementar una digitalització que s’ajusti millor als valors de l’Economia Social i Solidària. En primer lloc, podria optar per tecnologia oberta o cooperativa, amb la finalitat de disminuir la seva dependència envers grans empreses. En segon lloc, seria convenient establir normatives clares sobre la gestió de dades qualssevol, tenint en compte criteris ètics. En tercer lloc, és important invertir en formació digital accessible per assegurar la inclusió de tothom. Per últim, es podrien crear espais digitals per a la participació interna i també eines de comunicació directa amb els clients que ajudaria a millorar la transparència i la connexió amb la comunitat.

Referències bibliogràfiques:

• Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria: ¿Cómo la digitalización impacta o puede impactar en la entidad? Webinar UOC.
• Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: Análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5–31.
• La Fageda. (2026). La Fageda Fundació.

Introducció

Abans de res, cal recordar que Konexiona és una cooperativa de treball associat amb seu a Montgat, impulsada per dones que van apostar per oferir un model de màrqueting, comunicació i organització d’esdeveniments alineat amb l’ESS.

Quin paper tenen actualment les tecnologies digitals en l’organització

En el cas de Konexiona, la tecnologia digital és essencial per poder desenvolupar la seva activitat. El nucli principal de Konexiona és la gestió de xarxes socials, crear campanyes en línia, disseny web i comunicació digital per als seus clients. El fet de treballar amb una estructura horitzontal i flexible amb tres persones fa que les eines digitals de coordinació (correu, drives compartits, videoconferències…) siguin necessàries per impulsar la seva feina.

Quines oportunitats ofereix la digitalització per millorar el seu funcionament o ampliar el seu impacte social

La digitalització els permet ampliar el segment de mercat que volen abastar més enllà del Maresme, sense necessitat de créixer en estructura. Incorporar eines d’automatització, com fer ús d’un planificador de contingut per a la programació de publicacions dels clients o analítica web, és una oportunitat per guanyar eficiència i mantenir el tracte proper i just amb el client. Com bé apuntava la Núria, la digitalització representa alhora un repte i una oportunitat per generar valor sostenible i social: el repte és fer-ho sense perdre de vista els principis de l’ESS.

Quins riscos o tensions poden aparèixer

Per poder desenvolupar l’activitat de Konexiona, l’entitat ha de fer ús de plataformes com Google, Meta o altres models extractius de dades. Aquest fet es contradiu amb els principis de sobirania tecnològica que defensa l’ESS. Com assenyalava el Jordi, aquesta contradicció és el punt central del cas: una cooperativa que promou l’ESS però que necessita les eines del model que vol transformar per fer la seva feina.

Quines estratègies podria adoptar l’entitat per desenvolupar una digitalització alineada amb els principis de l’ESS

Konexiona podria fer ús de diverses eines lliures i cooperatives, com el núvol CommonsCloud, que ofereix emmagatzematge de documents, fòrum i correus per a empreses, o Meet.coop, una eina de videoconferències gestionada per cooperatives d’Alemanya, Canadà i el Regne Unit. El Jordi també proposava alternatives com Matomo per a l’analítica web, en substitució de Google Analytics, una eina que encaixaria molt bé amb l’activitat de Konexiona. A més, esmentava TechBloc4, una iniciativa impulsada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i Tandem Social, que actua com a incubadora de projectes tecnològics per a l’ESS i podria ser un espai d’intercooperació rellevant per a Konexiona.

Com a proposta per proporcionar un model de negoci més alineat amb l’ESS, Konexiona podria assessorar entitats de l’ESS en comunicació digital ètica o participar en espais d’intercooperació tecnològica com el Mosaic Tecnològic Cooperatiu, que treballen per enfortir les eines digitals del sector amb valors de l’ESS.

I la petjada digital?

L’ESS defensa la sostenibilitat com un principi central, per tant, la reflexió sobre quines eines digitals s’utilitzen no només hauria d’incloure la sobirania tecnològica sinó també l’impacte ambiental. La Núria plantejava que el material informàtic implicat sempre genera contaminació en les diferents fases del seu cicle de vida, i el Jordi proposava que Konexiona fes una anàlisi de la petjada digital i oferís als seus clients assessorament sobre com reduir-la.

Crec que ambdues observacions reforcen una idea important per a Konexiona: triar proveïdors digitals coherents amb els seus valors (com CommonsCloud, que ja ofereix criteris ètics i ambientals) seria una forma concreta d’alinear la seva activitat amb el compromís ecosocial de l’ESS.

En definitiva, per a una cooperativa com Konexiona, la digitalització és essencial. El repte és fer-ne un ús més coherent i en concordança amb els principis que tenen. El debat amb els companys ha reforçat la idea que no es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó de triar-la amb criteri.

BIBLIOGRAFIA

Nexe. (2021, 17 de maig). Sobirania tecnològica, la gran assignatura pendent. https://nexe.coop/reportatge/sobirania-tecnol%C3%B2gica-la-gran-assignatura-pendent

Economiasocial.coop. (2022, 19 de desembre). MTK Space acull la jornada “Emprendre en el món tecnològic des de l’Economia Social i Solidària”. https://economiasocial.coop/mtk-space-acull-la-jornada-emprendre-en-el-mon-tecnologic-des-de-leconomia-social-i-solidaria

Ajuntament de Barcelona. (s.d.). TIC ètiques: la tecnologia al servei de les persones. Economia Social i Solidària. https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/actualitat/noticias/tic-etiques-la-tecnologia-al-servei-de-les-persones-2-1572761

Fundació El Maresme. (2024, 3 de setembre). Projecte IT cooperatiu: les eines tecnològiques de l’economia social i solidària es consoliden. https://www.fundaciomaresme.cat/projecte-it-cooperatiu-les-eines-tecnologiques-de-leconomia-social-i-solidaria-es-consoliden/

Un cop analitzat i rebut el feedback dels companys, procedim a fer un anàlisi detallada de la digitalització a Som Mobilitat.

A diferència de molts dels companys, aquesta cooperativa destaca per un ús intensiu en digitalització. És a dir, la digitalització és part de l’estructura de la cooperativa i no com una part complementària o addicional, i per tant no només millora l’eficiència, sinó que es converteix en condicions necessàries d’accés al servei. Aquesta cooperativa funciona a través d’una app que integra tots els processos, com hem comentat anteriorment.

Per tant, la cooperativa no necessita propostes de millora en la digitalització, sinó més aviat ens centrarem en les barreres d’entrada i d’inclusió, ja que per poder utilitzar el servei que ofereix, necessites un mòbil, bateria, accés a internet i coneixements bàsics. Aquest fet condiciona a molta gent, sobretot d’edats avançades.

Per tant, la nostra proposta és garantir l’accés universal, per solventar l’exclusió que genera. I per tant, la nostra proposta és la creació d’un sistema híbrid, implementant;

• Atenció telefònica especialitzada
• Punts físics
• Sistemes alternatius d’accés

Aquest sistema híbrid genera costos addicionals et fan pedre l’avantatge competitiu en el preu, però permet l’accés a molt més mercat. A més de la creació d’una estructura robusta, per tant, serien els objectius a arribar.

Les propostes a curt termini a les implementacions a llarg serien;

• Formació digital dels socis
• Assistència en incidències i contractacions
• Guia d’ús simplificada

El darrer punt que volem remarcar, en aquesta anàlisi és el perill que correm en substituir el contacte humà per tecnologia, fet que s’està debatent a nivell Europeu. Per tant, creiem que aquestes propostes que fem han d’estar condicionades a l’acció humana, és a dir, que tota l’assistència proporcionada inclús la telefònica sigui per humans i no per IA’s. Augmenta el cost, però també la confiança i la proximitat del servei.

En conseqüència, crec que haurien de buscar l’equilibri i aplicar un sistema híbrid, per corregir l’exclusió que suposa i la falta de proximitat.

https://drive.google.com/file/d/1WpugSE2zZGV_YBCv5qqhZoiAcoFSI-UF/view?usp=share_link

Som Mobilitat video2

En aquest analisis, el cas de ClubFem, observem la digitalització com el centre del projecte, on aquesta pot crear oportunitats i reptes en la economia social i solidària (ESS).

En el cas de el ClubFem, la digitalització no és només una eina de suport, si no és la base del funcionament d’aquest projecte. La plataforma digital connecta persones facilita la participació i permet compartir activitats, experiències i serveis. Aquesta digitalització ajuda a crear una comunitat que dóna suport on el web actua com un espai de trobada i amplia el abast del projecte fora del territori local.

A nivell intern, la digitalització millora la organització i la gestió del projecte, les eines digitals ajuden a coordinar activitats i comunicar amb les persones participants. Aquestes també aporten a fer un seguiment del funcionament de la comunitat i augmenten la eficiència de la entitat.

Personalment trobo molt important reforçar la idea que la tecnologia no és neutra després del debat amb els companys i les companyes. Aquesta pot influir en la comunicació, on l ús de plataformes comunes com WhatsApp o Facebook la facilita. No obstant l’ús d’aquestes també crea una dependència de models de negoci que fan servir dades que estan lluny dels valors del ESS i que no coincideixen amb els models de negoci.

En aquest cas, un risc és la dependència tecnològica que es produeix quan es treballa amb plataformes externes que no donen transparència i no donen control sobre les dades. Jo percebo que la manca de transparència i la manca de control sobre les dades augmenten el risc.

Un altre repte és la bretxa digital, ja que no totes les persones tenen el mateix accés i no tenen les mateixes competències digitals. La bretxa digital limita la participació i possa en risc el caràcter inclusiu del projecte.

Davants de els reptes, la necessitat de digitalització amb els valors de el ESS és clara i el projecte necessita una digitalització que segueixi aquests valors.  L’ús de programari lliure i ètic és una alternativa ja que permet adaptar les eines a les necessitats del projecte, garantin aixi la sobirania tecnològica i evitar les dependències externes. El debat ha destacat que combinar el espai digital amb les trobades presencials és fonamental, ja que aquest equilibri reforça els vincles comunitaris, evitan que la relació entre les persones es limiti només a l’àmbit digital.

Finalment, cal apostar per una gestió clara i responsable de les dades, ja que dóna confiança a les persones i reforça la coherència del projecte amb els principis de l’economia social i solidària. Crec que això és fonamental per a la comunitat.

En conclusió, la digitalització és una gran oportunitat per a ClubFem. Però aquesta només serà un canvi real si la digitalització treballa amb una mirada crítica. El que importa és que la digitalització posi la tecnologia al servei de les persones i no al revés.

Bibliografia:

https://clubfem.wixsite.com/clubfem

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2020). Principis de l’economia social i solidària

Ajuntament de Barcelona (2019). Estratègia d’Impuls de l’Economia Social i Solidària