DIOMCOOP: ECONOMIA SOCIAL, INCLUSIÓ I TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Una mirada crítica sobre el paper de Diomcoop dins les polítiques públiques i l’Economia Social i Solidària

Introducció

Durant aquest curs he treballat diferents conceptes relacionats amb l’Economia Social i Solidària (ESS), com la inclusió social, la digitalització, les finances ètiques, les polítiques públiques o la contractació pública responsable. A través d’aquests continguts he pogut entendre que existeixen formes alternatives d’organitzar l’economia, on les persones i l’impacte social tenen més importància que el benefici econòmic.

En aquest treball he decidit analitzar el cas de Diomcoop, una cooperativa d’iniciativa social creada a Barcelona que treballa principalment amb persones migrants en situació de vulnerabilitat. He escollit aquesta entitat perquè considero que representa molt bé els valors de l’ESS i perquè aborda problemàtiques socials molt presents al nostre territori, com la precarietat laboral, la irregularitat administrativa o l’exclusió social de moltes persones migrants.

A més, el cas de Diomcoop permet analitzar clarament la relació entre economia social i administració pública, especialment pel que fa a les polítiques municipals, la contractació pública responsable i els mecanismes de suport institucional.

L’objectiu d’aquest article és fer una reflexió crítica, argumentada i situada sobre el paper transformador de Diomcoop, connectant els aprenentatges treballats durant el curs amb la realitat concreta de l’entitat.

Diomcoop. Cooperativa amb impacte social

Diomcoop és una cooperativa d’iniciativa social creada l’any 2017 a Barcelona amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. El projecte va néixer com una resposta a la situació de vulnerabilitat que vivien molts venedors ambulants migrants, coneguts popularment com a “manters”, que sovint es trobaven atrapats entre la precarietat laboral, la manca de drets i la dificultat per regularitzar la seva situació administrativa.

Tal com explica la mateixa cooperativa a la seva web, l’objectiu principal és “generar oportunitats laborals dignes i inclusives per a persones migrants en situació de vulnerabilitat” (Diomcoop, 2025). Aquesta idea resumeix molt bé l’essència del projecte que no es tracta només en crear llocs de treball, sinó també en generar autonomia, dignitat i inclusió social.

La cooperativa desenvolupa diferents línies d’activitat, com serveis de càtering, neteja, logística sostenible, missatgeria o muntatge d’esdeveniments. Aquestes activitats permeten crear ocupació real i estable per a persones que habitualment tenen moltes dificultats per accedir al mercat laboral convencional.

Des del meu punt de vista, un dels aspectes més interessants de Diomcoop és que combina activitat econòmica i transformació social. A diferència d’una empresa convencional, el benefici econòmic no és la finalitat principal, sinó una eina per generar impacte positiu sobre les persones i el territori.

Economia social i solidària aplicada a la realitat

Durant el curs he pogut comprobar que l’Economia Social i Solidària defensa una economia centrada en les persones, la democràcia i la justícia social. Considero que Diomcoop és un exemple molt clar d’aquests principis aplicats a la pràctica; ja que aposta per:

• La participació democràtica,
• La inclusió social
• El suport mutu
• La igualtat d’oportunitats
• La sostenibilitat social

A més, promou una forma d’organització més humana i participativa on les persones sòcies tenen veu en les decisions i poden participar activament en el projecte.

Aquest model, considero que és especialment important perquè moltes de les persones que formen part de Diomcoop han patit situacions d’exclusió, invisibilització o discriminació. Per això considero que la cooperativa no només transforma la situació econòmica de les persones, sinó també la seva autoestima, autonomia i capacitat de participació social.

També crec que el projecte té un valor simbòlic molt important per a la ciutat de Barcelona, perquè ajuda a canviar la mirada sobre la immigració. Sovint els discursos públics associen els migrants amb problemes socials o inseguretat, mentre que Diomcoop mostra una realitat molt diferent, mostrant persones capaces d’organitzar-se, treballar i generar valor econòmic i social.

Digitalització i innovació social

La digitalització és un altre dels aspectes treballats durant el curs i que també apareix en el cas de Diomcoop. La cooperativa utilitza eines digitals per gestionar serveis, coordinar equips, comunicar-se amb clients i donar visibilitat al projecte.

Aquest ús de la tecnologia ha ajudat a millorar l’organització interna, l’eficiència dels serveis i la projecció pública de l’entitat.

Tot i això, s´ ha fet palès que la digitalització també planteja reptes importants; ja que moltes persones migrants poden tenir dificultats d’accés a eines digitals o manca de formació tecnológica que pot generar noves formes d’exclusió si no existeix un acompanyament adequat.

Per aquest motiu, crec que la digitalització dins de l’ESS no hauria de servir només per augmentar la productivitat, sinó també per reduir desigualtats i facilitar la inclusió social.

Relació amb les polítiques públiques i els grans marcs institucionals

Diomcoop està clarament alineada amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

En primer lloc, contribueix a l’ODS 1 (Fi de la pobresa) perquè crea oportunitats laborals per a persones en situació vulnerable. També té relació directa amb l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic); ja que promou ocupació estable i amb drets laborals.

A més, considero especialment important la seva contribució a l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats), perquè treballa directament amb col·lectius migrants que sovint pateixen exclusió social i econòmica.

Segons Nacions Unides (2015), els ODS busquen construir societats més inclusives i sostenibles. En aquest sentit, Diomcoop representa una aplicació pràctica i real d’aquests objectius a escala local.

Polítiques públiques locals i economia social

Diomcoop té una relació amb les administracions públiques; ja que la cooperativa va néixer, precisamente, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona dins de les polítiques municipals d’inclusió social i foment de l’economia social.

Segons l’Ajuntament de Barcelona (2023), l’economia social és una eina estratègica per promoure cohesió social, ocupació de qualitat i desenvolupament sostenible. Crec que Diomcoop encaixa perfectament en aquesta visió perquè combina inserció laboral, cooperativisme i impacte comunitari.

Aquest suport institucional inicial, considero que va ser fonamental perquè el projecte pogués consolidar-se. Sense aquest acompanyament, probablement hauria estat molt més difícil transformar una situació de conflictivitat social en una iniciativa cooperativa estable.

Això demostra que les polítiques públiques poden tenir un paper molt important en la creació de models econòmics alternatius i més inclusius.

Contractació pública. Oportunitat i límits

Un dels temes que més m’ha fet reflexionar durant aquest treball és el paper de la contractació pública.

La contractació pública responsable permet que les administracions no valorin només el preu econòmic, sinó també criteris socials i ambientals. Això pot beneficiar cooperatives com Diomcoop que generen un impacte social positiu, però que sovint tenen més dificultats per competir amb grans empreses privades.

En el cas de Diomcoop, considero que la contractació pública podria ser clau per garantir l´estabilitat econòmica, ampliar els projectes, crear nous llocs de treball i consolidar la sostenibilitat de la cooperativa.

Per exemple, les clàusules socials en licitacions públiques poden afavorir empreses que contracten persones vulnerables o que treballen amb criteris d’inclusió social.

Tot i això, també existeixen barreres importants; ja que moltes licitacions públiques exigeixen un volum econòmic elevat, una estructura administrativa complexa, garanties financeres i una capacitat operativa gran. Aquestes condicions sovint afavoreixen grans empreses i dificulten l’accés de cooperatives petites o entitats socials com DIomccop.

Des del meu punt de vista, aquí apareix una contradicció important: ja que les administracions afirmen voler fomentar l’economia social, però, moltes vegades els processos administratius continuen pensats per a grans empreses convencionals.

També considero que la dependència excessiva de subvencions o contractes públics pot generar riscos; ja que, per exemple, la cooperativa podria veure limitada part de la seva autonomia si depèn massa de decisions polítiques o canvis institucionals.

A més, crec que existeix una possible tensió entre intentar mantenir la sostenibilitat económica i preservar els valors socials del projecte.

Si una cooperativa creix molt o entra en dinàmiques molt competitives pot aparèixer el risc de prioritzar la rendibilitat econòmica per sobre de l’impacte social. Precisament per això considero tan important que Diomcoop mantingui els seus principis cooperatius i la seva funció social com a eix central del projecte.

El paper de Diomcoop al territori

Un dels aspectes que més m’ha interessat és l’impacte territorial de la cooperativa.

Diomcoop no és només una empresa social, és també un projecte que contribueix a millorar la cohesió social de Barcelona. La cooperativa actua sobre problemàtiques molt concretes del territori com l´exclusió social, la precarietat laboral, el racisme, les dificultats d’accés al mercat laboral i la vulnerabilitat de les persones migrants.

A més, considero que el projecte ajuda a reduir tensions socials perquè transforma situacions de marginalitat en processos d’inclusió i participació econòmica.

El cas dels venedors ambulants és especialment significatiu. Durant molts anys, aquest fenomen va ser tractat sobretot des d’una perspectiva policial o sancionadora. En canvi, Diomcoop representa una alternativa basada en drets, inclusió i oportunitats laborals.

Des del meu punt de vista, aquesta és una de les aportacions més transformadores del projecte.

La veu de l’entitat

Per complementar aquest treball, he revisat entrevistes, articles i informació pública publicada per Diomcoop i altres entitats vinculades a l’economia social; ja que no he aconseguit, encara, poder parlar directament amb Diomcoop.

He trobat que en una entrevista publicada a Social.cat, membres de la cooperativa expliquen que el projecte busca “crear alternatives reals perquè les persones migrants puguin desenvolupar un projecte de vida digne”. Considero que aquesta idea reflecteix molt bé el valor humà i transformador de la cooperativa.

També m’ha semblat interessant observar que Diomcoop insisteix molt en la necessitat de passar de polítiques assistencialistes a models basats en autonomia i empoderament. Això connecta clarament amb els valors de l’Economia Social i Solidària treballats durant el curs.

Reflexió personal

Aquest treball m’ha ajudat a entendre millor que l’economia no és només una qüestió de beneficis o mercat, sinó que també és una eina que pot generar cohesió social, oportunitats i justícia.

Abans de treballar aquests continguts, probablement veia les empreses des d’una perspectiva molt més tradicional. Ara considero que iniciatives com Diomcoop demostren que és possible construir models econòmics més humans i inclusius.

També he entès millor la importància de les polítiques públiques i de la contractació pública responsable. Sense suport institucional, moltes iniciatives socials tindrien molt difícil competir dins del mercat actual.

Al mateix temps, crec que l’economia social encara té reptes importants com les dificultats de finançament, la dependència institucional, les barreres administratives i la competència desigual amb grans empreses.

Tot i això, considero que projectes com Diomcoop són imprescindibles perquè aporten alternatives reals davant problemes socials que l’economia convencional sovint no resol.

Conclusions

Sota el meu parer, Diomcoop és un exemple molt clar de com l’Economia Social i Solidària pot generar transformació social real; ja que la cooperativa combina la inserció laboral, la inclusió social, la participació democràtica, la innovació social i l´ activitat econòmica sostenible.

A més, el projecte està fortament alineat amb els grans marcs de política pública, especialment l’Agenda 2030, els ODS i les polítiques europees de suport a l’economia social.

Considero especialment important el paper de la contractació pública responsable; ja que pot ajudar a consolidar iniciatives socials com Diomcoop i ampliar el seu impacte positiu sobre el territori.

Finalment, crec que el cas de Diomcoop demostra que és possible construir una economia més justa, inclusiva i humana on les persones siguin el centre de l’activitat econòmica.

Bibliografia i webgrafia (APA)

-Ajuntament de Barcelona. (2023). Economia Social i Solidària. Recuperat de https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/⁠

-Comissió Europea. (2021). Pla d’acció europeu per a l’economia social. Recuperat de https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1537&langId=ca⁠

-Diomcoop. (2025). Projecte cooperatiu d’inclusió social i laboral. Recuperat de https://diomcoop.org/⁠

-Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Recuperat de https://sdgs.un.org/goals⁠

-Social.cat. (2024). Entrevista sobre inclusió laboral i cooperativisme migrant. Recuperat de https://www.social.cat/⁠

-Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2024). L’economia solidària a Catalunya. Recuperat de https://xes.cat/⁠

– He fet ús d’intel·ligència artificial com eina de suport per a ajudar-me en la cerca d´idees per a l’elaboració d’aquest treball.

ANÀLISI DAFO DEFINITIU PER A DIOMCOOP 

En un principi, procediré a aportar la meva primera contribució a l´anàlisi DAFO de DIONCOOP, tal com detallo a continuació: 

ANÀLISIS DAFO – DIOMCOOP I LA IMPLANTACIÓ D´UNA MONEDA SOCIAL LOCAL 

PerNúria Fernández García16 abril, 2026 

Assignatura 21.346 – Alternatives econòmiques – Aula 1 

 Campus 

Visibilitat: Campus 

Envia missatge a l’autor/a 

Aula: 21.346 – Alternatives econòmiques – Aula 1 

ActiFolio: Lliurament de l’activitat R3 

A continuació presento l´ anàlisi DAFO sobre la possible influència de l’impuls d’una moneda social local en Diomcoop, basant-me en el contingut del document “La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios”. 

Fortaleses (Factors interns positius) 

En primer lloc, considero que Diomcoop presenta diverses fortaleses que la situen en una posició favorable per participar en iniciatives de monedes socials; ja que es tracta d’una cooperativa d’iniciativa social amb una clara orientació comunitària i d’inclusió sociolaboral, fet que encaixa plenament amb els valors de les monedes complementàries, basades en la cooperació, la solidaritat i l’arrelament territorial. 

A més, l’entitat ja treballa amb col·lectius en situació de vulnerabilitat, especialment persones migrants, que sovint tenen dificultats d’accés al sistema financer convencional. En aquest sentit, les monedes socials poden facilitar la seva participació econòmica, ja que, tal com es destaca al document, aquests sistemes permeten “posar en valor recursos que no es troben dins dels circuits ordinaris d’intercanvi”. 

També cal destacar la seva capacitat de treball en xarxa amb altres entitats del territori (administració pública, tercer sector, economia social), fet clau per a la implementació d’una moneda local que requereix una base comunitària sòlida. 

Debilitats (Factors interns negatius) 

Tot i aquestes fortaleses, Diomcoop també té algunes limitacions. 

En primer lloc, els seus recursos econòmics i tècnics són limitats per impulsar o gestionar una moneda social, especialment si aquesta requereix infraestructura tecnològica o processos de coordinació complexos. 

D’altra banda, pot existir una manca de coneixement específic sobre sistemes monetaris alternatius dins de l’organització, cosa que dificultaria la seva implementació inicial. Això pot implicar dependència d’agents externs o necessitat de formació prèvia. 

Finalment, el perfil dels usuaris (persones en situació de vulnerabilitat) pot representar una dificultat afegida si no hi ha una adequada alfabetització financera o digital, especialment en models de moneda social digital. 

Oportunitats (Factors externs positius) 

Les oportunitats són especialment rellevants; ja que les monedes socials locals poden reforçar necessitats clau de Diomcoop, com la inserció laboral, la generació d’ingressos complementaris i la creació de xarxes comunitàries. 

Segons el document, aquestes monedes tenen un impacte directe en la riquesa local, les relacions cooperatives i l’accés al mercat de persones en risc d’exclusió financera. Això encaixa perfectament amb la missió de Diomcoop; ja que podria facilitar circuits econòmics alternatius on els usuaris puguin oferir serveis o productes. 

A més, poden contribuir a generar sentiment de pertinença, autoestima i participació social, aspectes clau en processos d’inclusió (com es mostra a la página 15 del document). També es pot afavorir l’arrelament territorial i la col·laboració amb comerços locals. 

Finalment, en contextos de crisi o precarietat aquests sistemes augmenten la resiliència econòmica del territori, reduint la dependència del sistema monetari convencional. 

Amenaces (Factors externs negatius) 

Pel que fa a les amenaces, una de les principals seria la possible falta d’acceptació o confiança per part dels agents econòmics locals (comerços, empreses o ciutadania). Això provocaría que, sense suficient recolçament, la moneda social podría arrivar a no ser viable. 

També hi ha riscos relacionats amb la regulació i el marc legal; ja que aquestes iniciatives poden trobar limitacions administratives o manca de suport institucional. 

A més, el sistema monetari convencional presenta dinàmiques com la concentració de riquesa o el comportament procíclic que poden dificultar la consolidació d’alternatives si aquestes no estan prou desenvolupades o coordinades. 

Finalment, existeix el risc que la moneda social no tingui continuïtat en el temps si depèn massa de subvencions o projectes puntuals, o si no s’aconsegueix una gestió adequada. 

CONCLUSIÓ 

En conclusió, considero que la implantació d’una moneda social local podria tenir un impacte molt positiu en Diomcoop, especialment en termes d’inclusió, cohesió social i dinamització econòmica local. No obstant això, el seu èxit dependrà de la capacitat de l’entitat per superar limitacions internes (recursos econòmics i coneixement) i, sobretot, de la implicació del conjunt del territori. 

Per tant, més que una eina aïllada, la moneda social hauria d’entendre’s com un instrument integrat dins d’una estratègia més àmplia d’economia social i solidària, on Diomcoop ja té una base sòlida per actuar. 

Salutacions 

Núria 

Bibliografia emprada: 

• Lietaer, B., Arnsperger, C., Goerner, S., & Brunnhuber, S. (2012). Money and Sustainability: The Missing Link. 

• Document base: La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios 

• Corrons, A. (2017). Las monedas sociales como instrumento de desarrollo local 

APORTACIONS DE COMPANYS/ES 

• Amb posterioritat, vaig rebre l´aportació de la Margarida a la meva primera aportació que detallo a continuació:  

Margarida Romero Bruguerasays: 

Visibilitat:Campus  Fa 3 dies 

Bona tarda 

Tenint en compte els valors d’inclusió social i a favor del benestar de la comunitat que té aquesta entitat, com a fortalesa pot aprofitar-la com a oportunitat per a desenvolupar aquests projectes gastronòmics, de taller de costura i de serveis de neteja amb finançament d’alguna entitat de finances ètiques tipus Fiare Banca Ètica o similar. 

De cara a la comunitat i a la seva integració la moneda social seria una bona eina i una oportunitat per a fer un ecosistema propi entre la Cooperativa, els seus integrants, usuaris i entitats col·laboradores també. Els serveis o productes es podrien pagar parcialment o íntegrament amb moneda social, establint un valor inicial per aquesta que també pugui ajustar-se a les entitats o comerços col·laboradors. 

Està clar, que una moneda social per a crear un ecosistema propi entre col·laboradors pot portar desconfiança, tal com has comentat. Per tant s’hauria de començar mica en mica i promocionar el seu bon ús i la seva generació de valor. 

Salutacions 

La meva resposta a l´aportació dde la Margarida va ser: 

Hola Margarida. 

Moltes gracies pel teu comentari. Crec que aporta idees molt interessants a la meva exposició.Estic totalment d’acord amb tu en el fet que els valors d’inclusió i cohesió social de Diomcoop poden esdevenir no només una fortalesa, sinó també una oportunitat clara per impulsar projectes concrets com els gastronomics, de costura o de neteja. Em sembla molt interessant el que comentes sobre el finançament a través d’entitats de finances etiques com Fiare Banca Ètica; ja que encaixa molt bé amb la lògica de l’economia social i solidaria.També comparteixo la teva visió sobre la moneda social com a eina per crear un ecosistema propi entre cooperativa, usuaris i entitats col-laboradores.De fet, crec que aquest és un dels punts clau per a que el projecte tingui sentit; és a dir, generar circuits econòmics tancats que reforcin les relacions comunitaries i donin oportunitats reals a persones en situació de vulnerabilitat.Pel que fa al tema de la confiança, coincideixo amb tu; ja que tal com dius, és fonamental començar de manera progressiva, potser amb projectes pilot o amb un grup reduit d’agents implicats, per tal de demostrar el valor real de la moneda social i facilitar-ne l’acceptació.En resum, crec que el teu comentari complementa molt bé el meu anàlisi DAFO, especialment reforçant la connexió entre fortaleses i oportunitats.Gracies de nou per la teva aportació! 

Salutacions 

Núria 

• També vaig rebre una segona aportació per part de la Judith a la meva primera contribució que detallo a continuació: 

Judith Rodríguez Ferrerosays: 

Visibilitat:Campus  Fa 1 dia 

 Hola Núria, 

Molt complet el DAFO que has fet, sobretot perquè has relacionat molt bé el tema de les monedes socials amb la inclusió de persones en situació de vulnerabilitat. Crec que és molt encertat destacar que aquest tipus de sistemes poden facilitar la participació econòmica de col·lectius que tenen més dificultats d’accés al sistema financer tradicional. 

També m’ha semblat molt interessant el que comentes sobre el treball en xarxa, ja que en iniciatives com les monedes socials és clau que hi hagi col·laboració entre diferents actors del territori perquè realment funcioni. 

Sobre les debilitats i amenaces, crec que has identificat molt bé els principals reptes, sobretot el tema dels recursos limitats i la necessitat de formació. Potser es podria afegir alguna proposta concreta, com començar amb una prova pilot o col·laborar amb altres entitats que ja tinguin experiència en monedes socials, per facilitar la seva implementació. 

La meva resposta a Judith va ser la que detallo a continuació: 

Hola Judith. 

Moltes gracies pel teu comentari!Em sembla mot bé que destaquis la relació entre les monedes socials i la inclusió; ja que crec que és un dels punts més forts en el cas de Diomcoop, sobretot per facilitar la participació econòmica de col.lectius amb més dificultats d’accés al sistema financer tradicional.També coincideixo amb tu en la importancia del treball en xarxa; ja que tal com comentes, sense la implicació de diferents actors del territori és difícil que una moneda social tingui recorregut real.Estic molt d’ acord amb tú en el fet d’ introduir una prova pilot que podria ser una molt bona manera de reduir riscos i validar el funcionament abans d’una implementació més amplia. Igualment, col .laborar amb entitats amb experiencia prèvia en monedes ajudaria a superar la manca de coneixement inicial que comentava al DAFO.De fet, crec que aquestes propostes encaixen molt bé com a estrategies que poden ajudar a convertir debilitats en oportunitats, cosa que reforça encara més l’anàlisi. 

Salutacions 

Núria 

A continuació procediré a realitçar l´anàlisis final/complet DAFO per a DIOMCOOP tenint present que estem parlant de l´empresa Diomcoop que és una cooperativa d’iniciativa social orientada a la inclusió sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat, especialment persones migrants. La seva activitat combina la inserció laboral amb la prestació de serveis com neteja, restauració, confecció, etc. i el treball en xarxa amb entitats del territori. 

En aquest context, s’analitza la possible implantació d’una moneda social local com a eina per reforçar els objectius de cohesió social, dinamització econòmica i inclusió financera. El meu anàlisi inicial es basava en el document “La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios” i s’ha vist implemetat amb les aportacions de les meves dos companyes durant el debat, que m´han ajudat a poder  definir el que considero l´anàlisi DAFO definitiu. 

En aquests anàlisi DAFO definitiu tenint en compte: 

Les fortaleses (Factors interns positius): Diomcoop presenta una clara coherència entre els seus valors i els principis de les monedes socials, cooperació, solidaritat i arrelament territorial., el que fa que sigui més fàcil la seva participació en iniciatives alternatives. 

A més, té experiència treballant amb col·lectius vulnerables amb dificultats d’accés al sistema financer tradicional i disposa d’una xarxa consolidada d’agents com administració, tercer sector ieconomia social que pot  arrivar a crear circuits econòmics interns entre usuaris, serveis i col·laboradors. 

A partir del feedback rebut, puc concloure que es reforça la idea que aquestes fortaleses poden convertir-se també en oportunitats pràctiques, especialment en el desenvolupament de projectes concrets com gastronomia, costura i neteja. 

Les debilitats (Factors interns negatius) com malgrat el seu potencial, l’organització presenta limitacions rellevants de recursos econòmics i tècnics limitats per a poder implementar i gestionar una moneda social. 

També es troba la manca de coneixement específic sobre sistemes monetaris alternatius. La possible baixa alfabetització financera i digital d’alguns usuaris.  

Aquestes debilitats impliquen la necessitat de formació interna, suport extern i una implementació progressiva 

Del feedback rebut ,tal com s’ha suggerit en el debat, aquestes debilitats poden ser abordades mitjançant proves pilot i col·laboracions amb entitats expertes. 

Les oportunitats (Factors externs positius) com el fet que les monedes socials ofereixen oportunitats molt rellevants per a Diomcoop; ja que poden facilitar la inserció laboral i la generació d’ingressos alternatius, la creació de circuits econòmics locals tancats, poden fomentar la cohesió social i el sentiment de pertinença i poden incrementar la resiliència econòmica en contextos de crisi. 

 Incorporant les aportacions del debat he vist que existeix la possibilitat de finançament a través de finances ètiques  com per exemple la banca ética que pot ajudar en el tema d ela financiación, la possibilitat de la creació d’un ecosistema econòmic propi entre cooperativa, usuaris i comerços i la possibilitat del pagament parcial o total de serveis amb moneda social que poden reforçar la viabilitat del projecte si es gestiona adequadament. 

Les amenaces (Factors externs negatius) que estaven identificades com la possible manca de confiança i acceptació per part dels agents econòmics, les limitacions legals o reguladores, la dependència de subvencions i la competència amb el sistema monetari convencional, risc de baixa continuïtat si no s’aconsegueix una massa crítica d’usuaris i la necessitat de generar valor real per evitar el rebuig inicial,despré del debat he vist que és  clau implementar la moneda de manera progressiva, amb accions de sensibilització i demostració de valor. 

Per tant, tal com s’ha destacat en el debat, és clau implementar la moneda de manera progressiva amb accions de sensibilització i demostració de valor. 

Un cop debatut i analitzat tot lo anteriormente comentat es pot arrivar a crear la Reflexió crítica 

Aquesta reflexió seria que l’anàlisi posa de manifest que les monedes socials, juntament amb altres instruments com les finances ètiques o els bancs del temps, poden tenir un impacte molt positiu en entitats com Diomcoop. No obstant això, no són una solució automàtica ni universal; ja que hi ha uns apectes positius com l´afavoriment de la inclusió financera, la reducción de la dependència del sistema econòmic convencional, el reforç de les economies social i la generación de capital social comunitari, que han d´aforntar una serie de reptes principlas com la necessitat de generar confiança i participació activa, la capacitat de duur a terne la complexitat de la gestió i sostenibilitat, la creació de la dependència de la implicació territorial i les limitacions legals i institucionals que no són fàcils dá consegur ràpidament i necesiten de molt d´esforç. 

En aquest sentit, considero que les monedes socials haurien de ser enteses com una eina complementària dins d’una estratègia més àmplia d’economia social i solidària que no substitueixen el sistema convencional, però poden corregir-ne algunes disfuncions, especialment en contextos d’exclusió. 

Per acabar arrivariem a les conclusions com que la implantació d’una moneda social a Diomcoop pot ser una oportunitat real per a reforçar la seva missió social i económica, malgrat que el seu dependrà de la capacitat d’implicació dels agents del territorio, la generació de confiança, la implementació progressiva amb proves pilot i la col·laboració amb entitats expertes. 

Finalment, considero que aquest projecte pot convertir debilitats en oportunitats si s’aborda amb una estratègia ben planificada i integrada. 

GRÀFIC DAFO DEFINITIU PER A DIOMCOOP 

Adjunto un breu gràfic que intenta resumir tot el comentat anteriormet (Gràfic generat amb Power Point). 

Bibliografia emprada: 

• Lietaer, B., Arnsperger, C., Goerner, S., & Brunnhuber, S. (2012). Money and Sustainability: The Missing Link. 

• Document base: La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios 

• Corrons, A. (2017). Las monedas sociales como instrumento de desarrollo local 

Bona tarda.

Afegeixo el punt 2 i 3 per a Diomcoop

Aplicació dels principis de l’economia social i solidària:
Diomcoop és un exemple destacat d’organització que aplica els principis de l’economia social
i solidària (ESS). Aquest model econòmic posa al centre les persones, la
cooperació i el benestar col·lectiu per davant del benefici econòmic.
Un dels principis més importants és la gestió democràtica. En una cooperativa com
Diomcoop les decisions es prenen de manera participativa entre els socis, mitjançant
assemblees i espais de deliberació col·lectiva. Això permet que tots els membres tinguin
veu en el desenvolupament del projecte.
També destaca el principi de solidaritat i ajuda mútua. La cooperativa té com a objectiu
principal millorar les condicions de vida de persones que es troben en situacions
d’exclusió laboral. A través del treball cooperatiu es creen oportunitats laborals estables
i es facilita la integració social.
A més, Diomcoop mostra un fort compromís amb la comunitat. L’entitat participa en
activitats de sensibilització social per explicar la realitat de la migració i promoure una
convivència intercultural basada en el respecte i la inclusió.

Context econòmic i social en què opera Diomcoop:
Diomcoop opera en el context de l’economia urbana de Barcelona, una ciutat amb una
gran diversitat cultural però també amb importants reptes socials relacionats amb la
migració i la inclusió laboral.
Moltes persones migrants tenen dificultats per accedir al mercat laboral formal a causa
de barreres administratives, discriminació o manca d’oportunitats. Aquesta situació ha
fet que alguns col·lectius recorrin a activitats informals com la venda ambulant per poder
subsistir.
En aquest context, iniciatives com Diomcoop són especialment rellevants perquè
transformen activitats informals en projectes empresarials cooperatius que generen
ocupació digna. A més, la cooperativa opera en sectors com els serveis, els
esdeveniments o la moda sostenible, que són àmbits importants dins de l’economia urbana actual.

Salutacions

Núria